Search

L'ús de tecnologies digitals com a suport al procés d'aprenentatge pot contribuir a una forma més dinàmica i participativa de desenvolupar el coneixement. Les narratives transmèdia assumeixen característiques congruents amb això en facilitar la incorporació de metodologies educatives que fomenten habilitats d'aprenentatge en interacció amb dispositius digitals durant l'exploració d'una narrativa. Simultàniament, en el cas de les matemàtiques, molts estudiants interpreten la matèria sense connectar-la amb el seu context social i, per tant, no comprenen la seva aplicabilitat i utilitat al món real. Aquest article presenta una revisió de la literatura relacionada amb aquests conceptes i la seva interacció en l'aprenentatge de les matemàtiques. Es va realitzar una revisió integrativa de la literatura seguint cinc passos per recol·lectar evidència a la literatura: 1) formulació de la pregunta de revisió, 2) cerca, cribratge i selecció (mostreig) d'informació, 3) avaluació crítica de la informació seleccionada (recopilació de dades), 4a) dades extracció (anàlisi de dades), 4b) síntesi de les dades extretes i anàlisi temàtica, i 5) presentació de dades. Es va trobar que les pràctiques dels docents com a orquestradors i facilitadors de l'aprenentatge i l'impacte de les narratives transmèdia en l'intent de motivar els estudiants els apropen a les matèries matemàtiques explorades a les classes., The use of digital technologies as a support to the learning process may contribute to a more dynamic and participatory way of developing knowledge. Transmedia narratives assume characteristics congruent with this by facilitating the incorporation of educational methodologies that foster learning skills in interaction with digital devices during the exploration of a narrative. Simultaneously, in the case of mathematics, many students interpret the subject without connecting it to their social context and, therefore, do not understand its applicability and usefulness in the real world. This article presents a literature review related to these concepts and their interplay in mathematics learning. It also tries to explore how these approaches may affect teachers’ practices as orchestrators and facilitators of learning, as well as to how they impact the difficulties imposed by the incorporation of digital technology in educational contexts. Finally, we discuss the impact of transmedia narratives in the attempt to motivate students and draw them closer to the subject of mathematics., El uso de tecnologías digitales como apoyo al proceso de aprendizaje puede contribuir a una forma más dinámica y participativa de desarrollar el conocimiento. Las narrativas transmedia asumen características congruentes con esto al facilitar la incorporación de metodologías educativas que fomentan habilidades de aprendizaje en interacción con dispositivos digitales durante la exploración de una narrativa. Simultáneamente, en el caso de las matemáticas, muchos estudiantes interpretan la materia sin conectarla con su contexto social y, por tanto, no comprenden su aplicabilidad y utilidad en el mundo real. Este artículo presenta una revisión de la literatura relacionada con estos conceptos y su interacción en el aprendizaje de las matemáticas. También trata de explorar cómo estos enfoques pueden afectar las prácticas de los docentes como orquestadores y facilitadores del aprendizaje, así como cómo impactan las dificultades que impone la incorporación de la tecnología digital en los contextos educativos. Finalmente, discutimos el impacto de las narrativas transmedia en el intento de motivar y acercar a los estudiantes a la asignatura de matemáticas.

Codi del projecte: 2021PID-UB/003, Aquest projecte d’innovació docent s’ha orientat cap al desenvolupament de metodologies actives per l’aprenentatge de les tècniques qualitatives d’investigació social dins de l’assignatura Tècniques d’Investigació Social I del Grau de Sociologia. La innovació implementada s’ha orientat cap a una millor integració dels continguts teòrics i pràctics de l’assignatura a partir de l’elaboració i desenvolupament íntegre d’un projecte de recerca al llarg del semestre. El curs representa el primer accés que tenen els estudiants del Grau de Sociologia als mètodes i tècniques de recerca al llarg de la seva formació i el pla docent s’organitza a través d’una sèrie d’activitats pràctiques que guanyen coherència a través de la seva formulació com a fases successives d’un mateix projecte. L’actuació d’innovació docent consisteix en organitzar aquestes activitats seguint les fases de formulació, disseny, execució -que implica la implementació de les principals tècniques de recerca qualitatives-, anàlisi i avaluació d’un projecte original de recerca decidit i desenvolupat per cada estudiant, amb el suport del professorat i del grup d’iguals. El projecte promou així l’aprenentatge actiu i pràctic vinculat directament a la construcció individual i grupal del coneixement dinamitzat pel doble objectiu de millora del treball individual i de la col·laboració col·lectiva.

Codi del Projecte: 2019PID-UB/034, rUBot-coop pretén posar a disposició de la comunitat UB, una plataforma d’aprenentatge de Robòtica amb l’objectiu de ser cooperatiu, multidisciplinari, transversal, atractiu i basat en programari lliure. rUBot-coop pot ser utilitzada per a diferents Ensenyaments i assignatures de l’àmbit de la Robòtica per tal d’incentivar i fer atractiu l’aprenentatge de la Robòtica, fomentant la cooperació entre estudiants de les diferents assignatures i ensenyaments per l’aprenentatge autònom. La plataforma rUBot-coop permet proposar un projecte als estudiants durant tot o part del semestre. Aquest projecte s’inicia en l’aprenentatge de la utilització de la plataforma, l’assoliment dels objectius d’aprenentatge dels conceptes de Robòtica i l’aplicació pràctica d’aquests conceptes assolits en una plataforma de baix cost completament desenvolupada en la UB. Aquest projecte d’innovació docent el vam proposar per a 3 assignatures en l’àmbit de Robòtica que es desenvolupen en 3 ensenyaments d’Enginyeria de la Universitat de Barcelona: - Mecatrònica i Robòtica: Assignatura optativa del Grau d'Enginyeria Electrònica de Telecomunicacions (GEET). - Robòtica i Control de Sistemes Biomèdics: Assignatura Troncal del Grau d’Enginyeria Biomèdica (GEB). - Robòtica: assignatura optativa del Grau en Enginyeria Informàtica (GEI)) rUBot-coop és un projecte d’innovació que va començar el 1 de gener de 2020 i va finalitzar el 30 de desembre de 2021., Universitat de Barcelona. RIMDA

[spa] Esta tesis constituye un acercamiento de la neurociencia a la educación a través de una investigación científica en un contexto real de aula en la etapa de educación infantil. Iniciamos el recorrido exponiendo brevemente el desarrollo histórico de la neurociencia y la correspondiente emergencia de la neurociencia cognitiva que posibilitó la aparición de la neuroeducación. Contextualizamos este nuevo campo de investigación, aportando evidencias empíricas que tienen muchas implicaciones educativas en la infancia, la etapa que nos interesa estudiar. Identificamos uno de los pilares básicos de la neuroeducación: las funciones ejecutivas del cerebro. Estas habilidades cognitivas son imprescindibles para el bienestar, el aprendizaje y el buen desempeño cotidiano de las personas. Y, en consonancia con lo que sugieren las investigaciones en neurociencia, pueden entrenarse y mejorarse. Ese fue nuestro objetivo. Utilizamos para ello Mate Marote, un software lúdico especialmente diseñado para estimular las funciones ejecutivas que está basado en algunos de los principios básicos de la neuroeducación. Realizamos un diseño experimental cuantitativo en el que participaron 83 estudiantes de educación infantil de 4 años de edad, en promedio, de tres escuelas públicas en España. Nos propusimos analizar el impacto de la intervención sobre las tres funciones ejecutivas básicas, control inhibitorio, memoria de trabajo y flexibilidad cognitiva, pero también sobre la atención, el razonamiento fluido y el aprendizaje de las áreas de conocimiento en la etapa de educación infantil. Esto lo hicimos analizando estadísticamente los resultados del pretest y el postest de pruebas que miden diferentes habilidades cognitivas: el test child ANT (atención ejecutiva, atención de alerta y atención de orientación), el test de Stroop corazón-flor (control inhibitorio y flexibilidad cognitiva), el test de Corsi (memoria de trabajo visuoespacial), el test TONI-4 (razonamiento abstracto) y los informes de evaluación del curso (aprendizaje). Los estudiantes que conformaron el grupo de control pertenecían a dos clases de una de las escuelas (n=39), mientras que los estudiantes de las otras dos escuelas (n=44) fueron asignados de forma aleatoria a uno de dos grupos experimentales existentes (grupo CI y grupo S). Mientras que los integrantes del grupo CI jugaron a videojuegos que permiten trabajar mayormente el control inhibitorio, los del grupo S jugaron a videojuegos diseñados para trabajar también la memoria de trabajo y la flexibilidad cognitiva. Esto constituye una importante innovación con respecto a las investigaciones realizadas hasta la fecha sobre funciones ejecutivas en la infancia que no suelen analizar el impacto que puede lograrse afectando distintos componentes de la cognición en simultáneo. La intervención duró 7 semanas. Los participantes jugaron dos o tres veces por semana (según necesidades de cada escuela) durante 15 minutos, como máximo cada vez, por lo general en días no consecutivos. Los resultados revelaron mejoras concretas de los dos grupos experimentales, respecto al grupo de control, en las funciones ejecutivas básicas. El entrenamiento con el software Mate Marote, en general, y de los grupos experimentales S y CI, en particular, tiene un impacto positivo en las habilidades cognitivas evaluadas, aunque lo hacen de forma distinta. El entrenamiento específico del grupo S tuvo un mayor impacto en la atención y el control inhibitorio que el del grupo CI. Ello sugiere que entrenamientos globales que hagan intervenir más funciones ejecutivas pueden ser más beneficiosos que entrenamientos de procesos concretos en la infancia. Las diferencias de rendimiento inicial entre las escuelas abren la puerta a nuevas investigaciones que nos permitan entender las razones por las que mejoran unas habilidades y no otras, y bajo qué condiciones., [eng] This thesis is an approach of neuroscience to education through scientific research in a real classroom context in early childhood education. We begin by briefly outlining the historical development of neuroscience and the corresponding emergence of cognitive neuroscience that made possible the appearance of neuroeducation. We contextualize this new field of research, providing empirical evidence that has many educational implications in childhood, the stage that we are interested in studying. We identify one of the basic pillars of neuroeducation: the executive functions of the brain. These cognitive skills are essential for people's well-being, learning and good daily performance. And, in line with what neuroscience research suggests, they can be trained and improved. That was our goal. For this we use Mate Marote, a playful software specially designed to stimulate executive functions that is based on some of the basic principles of neuroeducation. We carried out a quantitative experimental design in which 83 4-year-old kindergarten students, on average, from three public schools in Spain participated. We set out to analyze the impact of the intervention on the three basic executive functions, inhibitory control, working memory and cognitive flexibility, but also on attention, fluid reasoning and learning. We did this by statistically analyzing the pretest and posttest results of tests measuring different cognitive skills: the child ANT test (executive attention, alertness and orientation attention), the Stroop heart-flower test (inhibitory control and cognitive flexibility), the Corsi test (visuospatial working memory), the TONI-4 test (abstract reasoning) and the course evaluation reports (learning). The students who made up the control group belonged to two classes from one of the schools (n=39), while the students from the other two schools (n=44) were randomly assigned to one of two existing experimental groups (CI group and S group). While those in the CI group played video games that allow working mostly on inhibitory control, those in the S group played video games designed to also work on working memory and cognitive flexibility. This constitutes an important innovation with respect to the research conducted to date on executive functions in childhood, which does not usually analyze the impact that can be achieved by affecting different components of cognition simultaneously. The intervention lasted 7 weeks. Participants played two or three times a week (depending on the needs of each school) for a maximum of 15 minutes each time, usually on non-consecutive days. The results revealed concrete improvements of the two experimental groups with respect to the control group. The training with the Mate Marote software, in general, and of the experimental groups S and CI, in particular, had a positive impact on the cognitive skills evaluated, although they did so in different ways. The specific training of the S group had a greater impact on attention and inhibitory control than that of the CI group. This suggests that global training that involves more executive functions may be more beneficial than process-specific training in childhood. The differences in initial performance between schools open the door to new research that will allow us to understand the reasons why some skills improve and not others, and under what conditions.

Social media can be a support during the initial training of communication professionals, although most studies on social media and learning have mainly focused on other professional groups. The purpose of this article is to explore how communication students learn and their use of social media platforms, in order to identify the role of social media in supporting communication students’ learning. Data was collected using a questionnaire sent to communication students of the UOC and analyzed using a clustering technique, to identify student profiles based on how they organize their learning and their use of social media platforms. Our results suggest that there are 5 main student profiles: (i) students that learn through many contexts with strong support of Wikipedia, Blogs and YouTube; (ii) students with preference for academically guided learning resources; (iii) students with preference for informal and digital learning contexts, supported by social networks; (iv) students with preference for physical and formal contexts with a slight support of interactive social media platforms and (v) students detached academically with low use of learning resources and occasional use of social media platforms. Findings show that in the formative stage, there is a different degree of utility of social media among communication students, with a division between platforms that we could designate as more static and sources of information (Wikipedia, blogs or YouTube) and more interactive and dynamic (Twitter, Facebook or LinkedIn). The findings of this article can help to inform and make communication studies more flexible, collaborative and personalized oriented. In follow up studies, it would be interesting to delve further into how COVID-19 has affected the role of social media platforms.

The ability to learn and form memories allows animals to adapt their behavior based on previous experiences. Associative learning, the process through which organisms learn about the relationship between two distinct events, has been extensively studied in various animal taxa. However, the existence of associative learning, prior to the emergence of centralized nervous systems in bilaterian animals, remains unclear. Cnidarians such as sea anemones or jellyfish possess a nerve net, which lacks centralization. As the sister group to bilaterians, they are particularly well suited for studying the evolution of nervous system functions. Here, we probe the capacity of the starlet sea anemone Nematostella vectensis to form associative memories by using a classical conditioning approach. We developed a protocol combining light as the conditioned stimulus with an electric shock as the aversive unconditioned stimulus. After repetitive training, animals exhibited a conditioned response to light alone indicating that they learned the association. In contrast, all control conditions did not form associative memories. Besides shedding light on an aspect of cnidarian behavior, these results root associative learning before the emergence of NS centralization in the metazoan lineage and raise fundamental questions about the origin and evolution of cognition in brainless animals.

We, the participants of the First Organoid Intelligence Workshop - "Forming an OI Community" (22-24 February 2022), call on the international scientific community to explore the potential of human brain-based organoid cell cultures to advance our understanding of the brain and unleash new forms of biocomputing while recognizing and addressing the associated ethical implications. The term "organoid intelligence" (OI) has been coined to describe this research and development approach (1) in a manner consistent with the term "artificial intelligence" (AI) - used to describe the enablement of computers to perform tasks normally requiring human intelligence. OI has the potential for diverse and far-reaching applications that could benefit humankind and our planet, and which urge the strategic development of OI as a collaborative scientific discipline. OI holds promise to elucidate the physiology of human cognitive functions such as memory and learning. It presents game-changing opportunities in biological and hybrid computing that could overcome significant limitations in silicon-based computing. It offers the prospect of unparalleled advances in interfaces between brains and machines. Finally, OI could allow breakthroughs in modeling and treating dementias and other neurogenerative disorders that cause an immense and growing disease burden globally. Realizing the world-changing potential of OI will require scientific breakthroughs. We need advances in human stem cell technology and bioengineering to recreate brain architectures and to model their potential for pseudo-cognitive capabilities. We need interface breakthroughs to allow us to deliver input signals to organoids, measure output signals, and employ feedback mechanisms to model learning processes. We also need novel machine learning, big data, and AI technologies to allow us to understand brain organoids.

El tema del valor a l’educació és, no sols recurrent, sinó d’importància fonamental fins i tot, per al plantejament de qualsevol proposta educativa. La qüestió, en no poques ocasions, rau, no tant a transmetre teòricament els coneixements, sinó a inculcar el motiu adequat de la seva estructura i ús. En aquest treball ens proposem examinar la connexió entre valor, sentiment i cervell, a un nivell propedèutic,tenint sempre present que l’horitzó d’aquesta perspectiva és el procés d’aprenentatge. Pel que fa a la noció de valor, Zubiri ens ofereix una perspectiva d’enorme riquesa i fecunditat, i que posa en clar l’estructura del valor a la manera humana de comprendre les coses: estructuralment, el valor és realitat valuosa, i un dels vectors que configura la preferència a tota elecció. Es tracta d’un dels vectors que permeten a l’ésser humà escollir, d’entre les diferents possibilitats, en quina vol fer-se com a persona: es comprèn així la rellevància del valor en el procés educatiu. Pel que fa a la interna connexió entre valor, sentiment i cervell, des d’una perspectiva fisiològica, recollirem el fil conductor, d’una banda, de Damasio, d’altra banda d’Edelman. Damasio ofereix una visió suggestiva amb la seva “hipòtesi del marcador somàtic”, que evidencia la profunda importància del sentiment en qualsevol procés cognitiu. Des del model d’epigènesi proactiva, amb Edelman podemcomprendre com informen el cervell els processos educatius: es tracta d’una autèntica reestructuració neuronal, guiada per processos de pressió selectiva, que poden ser creats des de l’entorn en els processos d’aprenentatge esmentats., El tema del valor en la educación no solo es recurrente, sino de importancia fundamental, incluso para el planteamiento de cualquier propuesta educativa. La cuestión, en no pocas ocasiones, radica no tanto en transmitir teóricamente los conocimientos, sino en inculcar el motivo adecuado de su estructura y uso. Eneste trabajo nos proponemos examinar la conexión entre valor, sentimiento y cerebro a un nivel propedéutico, teniendo siempre en mente que el horizonte de esta perspectiva es el proceso de aprendizaje. Con respecto a la noción de valor, Zubiri nos ofrece una perspectiva de enorme riqueza y fecundidad, que pone enclaro la estructura del valor en el modo humano de comprender las cosas: estructuralmente, el valor es una realidad valiosa y uno de los vectores que configura la preferencia en toda elección. Se trata de uno de los vectores que permiten al ser humano escoger, de entre sus diferentes posibilidades, en cuál de ellas quiererealizarse como persona: se comprende así la relevancia del valor en el proceso educativo. Respecto a la interna conexión entre valor, sentimiento y cerebro desde una perspectiva fisiológica, recogeremos el hilo conductor, por un lado, de Damasio y, por otro, de Edelman. Damasio ofrece una sugestiva visión con su “hipótesis del marcador somático”, que evidencia la profunda importancia del sentimientoen cualquier proceso cognitivo. Desde el modelo de epigénesis proactiva, con Edelman podemos comprender de qué modo queda informado el cerebro por los procesos educativos: se trata de una auténtica reestructuración neuronal, guiadapor procesos de presión selectiva, que bien pueden ser creados desde el entorno en los mencionados procesos de aprendizaje.

[spa] INTRODUCCIÓN: Educar a través de la neurociencia es una revolución que en pleno siglo XXI tiene que darse en las escuelas. El ejercicio físico aeróbico estimula la síntesis de factores neurotróficos y neurotransmisores, la activación de programas que modifican la expresión de numerosos genes (epigenética) y cambia la comunicación neuronal actuando en el espacio de intercambio de información (sinapsis), entre otros mecanismos, lo que repercute en la conectividad produciendo mejoras en la cognición y el aprendizaje. OBJETIVO: Determinar la incidencia que tiene la práctica regular de actividad física (AF) y deporte en el rendimiento cognitivo de la atención, la memoria y el cálculo. Realizar un programa de ejercicio físico diario adaptado a determinados objetivos de aprendizaje. Aplicar pruebas cognitivas y biomarcadores relacionados con la función neuronal. Relacionar los ítems previamente estudiados con el objetivo de utilizar la actividad física como una herramienta educativa. MÉTODOS: Se incluye una muestra de estudio formada por alumnos de primero de primaria de las escuelas: Garbí Pere Vergés y Sagrat Cor, ambos en la provincia de Barcelona. Durante el primer año (Fase 1) se analiza el total de la muestra (n=155) clasificada en 3 grupos dependiendo de la frecuencia que cada uno de ellos realizan de ejercicio físico y deporte; durante el segundo y tercer año, se analiza únicamente la muestra de Garbí Pere Vergés (n=51), que se divide en el grupo experimental (correspondiente a una clase entera, n = 27), que realiza el programa de AF y el grupo control (otra clase, n = 25) que no lo realiza. La Fase 1 tiene como objetivo demostrar que existe una relación positiva entre la frecuencia (baja, moderada o alta) con la que los alumnos de la muestra practican ejercicio físico (en horas/semana) y las capacidades en atención, memoria y cálculo, evaluadas mediante diversas pruebas neuropsicológicas. En la Fase 2, a partir del marco teórico, se elabora un programa de entrenamiento diario que combina simultáneamente la AF y la cognitiva con el objetivo de incidir en las capacidades de estudio. Dentro de la Fase 2 se aplican también pruebas (pre y post sesión de ejercicio físico intenso) de determinación de BDNF en saliva. RESULTADOS: 1) La práctica de ejercicio físico y deporte se relaciona con una mejor capacidad y rendimiento cognitivo de algunas pruebas que miden la atención, la memoria y especialmente el cálculo; 2) La AF diaria, como metodología de aprendizaje físicamente activo, permite mejorar el rendimiento académico. CONCLUSIONES: los aportes de la neurociencia dentro del campo de la AF y el deporte permiten trazar un puente entre la mejora o la aptitud física y el rendimiento cognitivo, con una aplicabilidad directa en el contexto escolar., [eng] INTRODUCTION: Educating through neuroscience is a revolution that in the 21st century must be in the schools. Aerobic exercise stimulates the synthesis of neurotrophic factors and neurotransmitters, and the activation of programs that modify the expression of many genes (epigenetics). This type of exercise also changes the neuronal communication by acting on the space of exchange of information (synapses) which affects the connectivity producing many improvements in attention, memory, and learning. OBJECTIVE: To determine the impact of regular physical activity (PA) and sport on the cognitive performance of attention, memory and calculation. To perform a daily physical exercise program adapted to certain learning objectives. To apply cognitive tests and biomarkers related to neuronal function. To relate the items previously studied with the aim of using PA as an educational strategy. METHODS: A study sample of first- year school students from Garbí Pere Vergés and Sagrat Cor, both in the province of Barcelona. During the first year (phase 1) the total sample (n = 155) classified into 3 groups is analyzed depending on the frequency that each of them perform physical exercise and sport. During the second and third years, only the sample of Garbí Pere Vergés (n = 51) is analyzed. This sample is divided into the experimental group (corresponding to an entire class, n = 27), which performs the physical activity program and the control group (another class, n = 25) that does not. Phase 1 aims to demonstrate that there is a positive relationship between the frequency (low, moderate, or high) with which the students in the sample practice physical exercise (in hours/week) and the capacities in attention, memory and calculation, evaluated by various neuropsychological tests. In Phase 2, based on the theoretical framework, a daily training program is developed that simultaneously combines PA and cognitive with the aim of influencing the study skills. Within Phase 2, tests are also applied (pre and post sessions of intense physical exercise) to determine BDNF in saliva. RESULTS: 1) The practice of physical exercise and sport is related to a better capacity and cognitive performance of some tests that measure attention, memory and especially calculation; 2) Daily PA, as a physically active learning methodology, allows to improve academic performance. CONCLUSIONS: the contributions of neuroscience within the field of PA and sport allow to draw a bridge between improvement or physical fitness and cognitive performance, with a direct applicability in the school context.

Des del punt de vista evolutiu, es considera que les persones, els Homo sapiens, disposem de dues adaptacions biològiques crucials per a la supervivència: la capacitat del cervell per adquirir aprenentatges nous tota la vida mitjançant la plasticitat neuronal, la qual cosa ens permet adaptar-nos a situacions noves i canviants, i una enorme capacitat de socialització que incrementa la fortalesa del conjunt gràcies al suport que ens podem donar els uns als altres. Totes dues característiques han estat afavorides per la selecció natural com a mecanismes de supervivència en el nostre llinatge i tenen, per tant, una base biològica i genètica. En l'àmbit educatiu, fa temps que es fan estudis neurocientífics per comprovar la validesa i, sobretot, l'adaptació de les propostes pedagògiques més habituals al funcionament del cervell des d'un vessant científic. No es tracta d'establir una nova pedagogia mitjançant el que comunament s'anomena neuroeducació -la utilització dels coneixements i les descobertes en neurociència en el camp de l'educació-, sinó d'enfortir les propostes pedagògiques des d'unes aportacions acadèmiques complementàries. Dos dels aspectes que destaquen en aquests treballs són, precisament, la plasticitat neuronal que permet adquirir coneixements nous i la importància dels aprenentatges socials, com a espècie social que som. En aquest context, la neurocientífica i psicòloga Sara De Felice i els seus col·laboradors, del University College de Londres i la Universitat de Kent, han publicat un estudi a la revista Philosophical Transactions B que permet explicar per què, tot i que aprenem moltes coses de les altres persones, aprenem molt millor quan ho fem amb altres persones. És a dir, de manera social o col·laborativa.

Codi del Projecte: 2020PID-UB-037, El projecte del qual en presentem els resultats es va gestar l’any 2020, just en el context pandèmic del Covid-19 que va suposar el confinament de bona part de la població i que va condicionar notablement la docència universitària, forçant la impartició d’una docència en línia per a unes assignatures i temaris originalment pensats i dissenyats per a un escenari presencial. En aquest context, l’ensenyament de la ceramologia i l’estudi de materials en contextos arqueològics va requerir, com tants d’altres continguts, d’un replantejament des de la perspectiva docent, per facilitar la generació de noves possibilitats d’aprenentatge en gran mesura –però no exclusivament– a través de les tecnologies de la informació. La retornada progressiva a les aules fins a recuperar la plena presencialitat del curs 2021-2022 ha condicionat novament l’activitat docent, en un esforç per dissenyar una docència híbrida, que des de l’aula pugui aprofitar de manera avantatjosa aquells elements que la docència virtual ha portat als nostres contextos d’aprenentatge com un valor afegit a la qualitat docent i que, certament, han arribat per quedar-s’hi. En aquest informe sintetitzem aquesta experiència i posem a l’abast els resultats d’un projecte d’innovació docent centrat en la filosofia de l’aula invertida i els entorns personals d’aprenentatge.

Codi del Projecte: 2021PID-UB/022, El Grupo de Innovación Docente en Tecnología Farmacéutica (GIDTF) llevó a cabo una actuación en una asignatura de 1º de la carrera de Farmacia de la Universidad de Barcelona. Para ello, el GIDTF contó con el apoyo y asesoramiento del Grupo de Innovación Docente en Evaluación y Tecnología (GIDAT) y del Grupo de Innovación de Botánica Aplicada a las Ciencias Farmacéuticas (GIBAF). Los objetivos fueron, en primer lugar, involucrar a los estudiantes en un método de aprendizaje activo para desempeñar un papel de liderazgo en el desarrollo de las 4CS y, en segundo lugar, evaluar la mejora de la autorregulación del aprendizaje a través de un proceso de retroalimentación y evaluación por pares.

El Plan Portugal es uno de los elementos más innovadores del currículo extremeño, convirtiendo a la comunidad autónoma de Extremadura en pionera en este ámbito al apostar por el portugués como segunda lengua extranjera. Se facilita el aprendizaje de costumbres y tradiciones de la cultura portuguesa y se favorece que la ciudadanía extremeña conozca otro idioma, además de la inclusión social y educativa y la diversidad de lenguas, culturas, costumbres y creencias (Matesanz, 2013). Este artículo muestra como el Plan Portugal se ha convertido en una herramienta de inclusión educativa en los municipios de La Raya extremeña tras haberse cumplido una década desde su implantación y la repercusión que supone el aprendizaje del portugués en la adquisición de las competencias plurilingüe. Ello se logra con una revisión y análisis bibliográfico inicial, tras el que se ha diseñado un cuestionario dirigido al profesorado de portugués participante en el Plan Portugal. El Pla Portugal és un dels elements més innovadors del currículum extremeny, convertint a la comunitat autònoma d'Extremadura en pionera en aquest àmbit apostant pel portuguès com a segona llengua estrangera. Es facilita l'aprenentatge de costums i tradicions de la cultura portuguesa i s'afavoreix que la ciutadania extremenya conegui un altre idioma, a més de la inclusió social i educativa i la diversitat de llengües, cultures, costums i creences (Matesanz, 2013). Aquest article mostra com el Pla Portugal s'ha convertit en una eina d'inclusió educativa en els municipis de La Raya extremenya, després d'haver-se completat una dècada des de la seva implantació, i la repercussió que suposa l'aprenentatge del portuguès en l'adquisició de les competències plurilingüe. Això s'aconsegueix amb una revisió i anàlisi bibliogràfica inicial, després del qual s'ha dissenyat un qüestionari dirigit al professorat de portuguès que participen en el Pla Portugal. The Portugal Plan is one of the most innovative elements of the Extremadura curriculum, making the autonomous community of Extremadura a pioneer in this area by betting on Portuguese as a second foreign language. It facilitates the learning of customs, and traditions of portuguese culture and favours that citizens of Extremadura know another language, in addition to social and educational inclusion and the diversity of languages, cultures, customs, and beliefs (Matesanz, 2013). This article shows how Plan Portugal has become a tool for educational inclusion in the municipalities of La Raya Extremadura after a decade since its implementation, and the impact of learning portuguese on the acquisition of plurilingual competences. This is achieved with an initial bibliographic review and analysis, after which a questionnaire was designed for portuguese teachers participating in Plan Portugal. Le Plan Portugal est l'un des éléments les plus innovants du programme d'études d'Estrémadure, faisant de la communauté autonome d'Estrémadure un pionnier dans ce domaine en s'engageant pour le portugais comme deuxième langue étrangère. L'apprentissage des coutumes et des traditions de la culture portugaise est facilité et on encourage les citoyens d'Estrémadure à connaître une autre langue, en plus de l'inclusion sociale et éducative et de la diversité des langues, des cultures, des coutumes et des croyances (Matesanz, 2013). Cet article montre comment le Plan Portugal est devenu un outil d'inclusion scolaire dans les municipalités de La Raya en Estrémadure après une décennie écoulée depuis sa mise en œuvre et l'impact de l'apprentissage du portugais sur l'acquisition de compétences multilingues. Ceci est réalisé avec une revue et une analyse bibliographiques initiales, après quoi un questionnaire a été conçu pour les enseignants portugais participant au Plan Portugal.

L'article planteja un conjunt de consideracions sobre la incorporació de l'aprenentatge servei (ApS) a l'educació superior valorant-ne la conveniència i proposa arguments a favor de la seva institucionalització. S’analitza el sentit de la institucionalització de pràctiques innovadores en aprenentatge i docència en general concretant aquesta anàlisi en el cas de les innovacions derivades de la perspectiva ApS. Es defensa que la institucionalització d'aquestes pràctiques ha de suposar una transformació sistèmica que afecta diferents dimensions de la institució i es proposen diferents arguments a favor seu. Finalment, es formulen quatre consideracions breus per fugir d'algunes concepcions ingènues o conseqüències indesitjades sobre el que de vegades s'entén per institucionalització, This article sets out a series of considerations on incorporating Service-Learning (SL) into higher education, assessing its suitability, and proposing arguments in favour of its institutionalisation. The overall meaning of the institutionalisation of innovative practices in learning and teaching is analysed, with a specific analysis in the case of innovations derived from the SL perspective. It is argued that the institutionalisation of such practices should entail a systemic transformation of different dimensions of the institution, and arguments are put forward in its favour. Finally, four brief considerations are made to avoid some naïve conceptions or undesired consequences of what is sometimes understood as institutionalisation, El artículo plantea un conjunto de consideraciones sobre la incorporación del aprendizaje-servicio (ApS) en la educación superior valorando su conveniencia y propone argumentos a favor de su institucionalización. Se analiza el sentido de la institucionalización de prácticas innovadoras en aprendizaje y docencia en general concretando este análisis en el caso de las innovaciones derivadas de la perspectiva ApS. Se defiende que la institucionalización de tales prácticas debe suponer una transformación sistémica que afecta a diferentes dimensiones de la institución y se proponen diferentes argumentos a su favor. Por último, se formulan cuatro breves consideraciones para huir de algunas concepciones ingenuas o consecuencias indeseadas sobre lo que en ocasiones se entiende por institucionalización

Background: Simplifying the international guidelines to improve skills after training and their retention over time has been one of the top priorities in recent years. The objective of our study was to compare the results of the practical skills learned during training in basic life support with and without pulmonary ventilation. Methods: This was a comparative study of historical cohorts consisting of undergraduate students in health sciences. In one cohort, rescue breathing was performed, and in the other, it was not. The same data collection instruments were used for both cohorts: a test type examination of knowledge, data from a smart mannequin and an instructor observation grid. The means of knowledge and practical skills scores collected by the mannequin were compared using independent sample t-tests. Results: 497 students were recruited without significant differences between the two cohorts. The mean scores for knowledge and skills determined by the instructor and the mannequin were statistically higher in the cohort that did not perform rescue breathing. Conclusion: Students who participated in basic life support training that did not include rescue breathing scored better than those who participated in training that included this skill. Training with only compressions simplifies the guidelines and increases learning and content retention. info:eu-repo/semantics/publishedVersion

Human beings continuously make use of learned associations to generate predictions about future occurrences in the environment. Such memory-related predictive processes provide a scaffold for learning in that mental rep-resentations of foreseeable events can be adjusted or strengthened based on a specific outcome. Learning the meaning of novel words through picture-word associations constitutes a prime example of associative learning because pictures preceding words can trigger word prediction through the pre-activation of the related mne-monic representations. In the present electroencephalography (EEG) study, we used event-related potentials (ERPs) to compare neural indices of word pre-activation between a word learning condition with maximal prediction likelihood and a non-learning control condition with low prediction. Results revealed that prediction -related N400 amplitudes in response to pictures decreased over time at central electrodes as a function of word learning, whereas late positive component (LPC) amplitudes increased. Notably, N400 but not LPC changes were also predictive of word learning performance, suggesting that the N400 component constitutes a sensitive marker of word pre-activation during associative word learning.

The aim of this study was to develop a tool for the evaluation of the learning process of the clinical practicum in primary care. The study was carried out in two phases: (1) identification of the categories that determine the perception of the nursing degree students about the learning process in the clinical practicum in primary care and the items for each category; and (2) cross-sectional study in a sample of 475 nursing degree students. The psychometric properties in terms of reliability (internal consistency) and construct validity were analyzed through a confirmatory factor analysis. Cronbach’s alpha coefficient of internal consistency for the entire questionnaire was 0.93, and that for each of the categories was above 0.70 in all cases. The chi-squared test was statistically significant (2.84; p < 0.001). The confirmatory factor analysis produced a model of 6 dimensions and 41 items. The parameters were estimated through the least squares method. All saturations were statistically significant (p < 0.05). In view of the results of this study, it can be asserted that the questionnaire to measure the perception of the nursing degree students about the learning process in the community clinical practicum (QPCLP) presents good properties in terms of internal consistency and validity.

Methane emissions are responsible for at least one-third of the total anthropogenic climate forcing and current estimations expect a significant increase in these emissions in the next decade. Consequently, methane offers a unique opportunity to mitigate climate change while addressing energy supply problems. From the five primary methane sources, residual water treatment provided 7% of the emissions in 2010. This ratio will undoubtedly increase with global population growth. Therefore, locating sources of methane emissions is a crucial step in characterizing the current distribution of GHG better. Nevertheless, there is a lack of comprehensive global and uniform databases to bind those emissions to concrete sources and there is no automatic method to accurately locate sparse human infrastructures such as wastewater treatment plants (WWTPs). WWTP detection is an open problem posing many obstacles due to the lack of freely accessible high-resolution imagery, and the variety of real-world morphologies and sizes. In this work, we tackle this state-of-the-art complex problem and go one step forward by trying to infer capacity using one end-to-end Deep Learning architecture and multi-modal remote sensing data. This goal has a groundbreaking potential impact, as it could help estimate mapped methane emissions for improving emission inventories and future scenarios prediction. We will address the problem as a combination of two parallel inference exercises by proposing a novel network to combine multimodal data based on the hypothesis that the location and the capacity can be inferred based on characteristics such as the plant situation, size, morphology, and proximity to water bodies or population centers. We explore technical documentation and literature to develop these hypotheses and validate their soundness with data analysis. To validate the architecture and the hypotheses, we develop a model and a dataset in parallel with a series of ablation tests. The process is facilitated by an automatic pipeline, also developed in this work, to create datasets and validate models leveraging those datasets. We test the best-obtained model at scale on a mosaic composed of satellite imagery covering the region of Catalonia. The goal is to find plants not previously labeled but present in wastewater treatment plant (WWTP) databases and to compare the distribution and magnitude of the inferred capacity with the ground truth. Results show that we can achieve state-of-the-art results by locating more than half of the labeled plants with the same precision ratio and by only using orthophotos from multispectral imagery. Moreover, we demonstrate that additional data sources related to water basins and population are valuable resources that the model can exploit to infer WWTP capacity. During the process, we also demonstrate the benefit of using negative instances to train our model and the impact of using an appropriate loss function such as Dice's loss.