Search

Master de Producció i Recerca Artística, Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona. Curs: 2021-2022. Tutor: Valera, Albert, [cat] Per mitjà de la proposta rizomàtica es pretén explorar la figura de l’arbre des d’una perspectiva que trenca amb l’idea arborescent tradicional d’organització jeràrquica, que classifica l’espècie humana com a prioritària. Amb la caiguda de l’arbre, l’expansió natural adopta un creixement horitzontal allunyat de patrons seqüencials, apostant per una mirada transversal que recull temporalitats humanes i no humanes des d’una visió àmplia i heterogènia. Un organisme que arreplega pràctiques antròpiques i vegetals que es configura en fisicitats geomètriques i orgàniques que conviuen en un present incert. La matèria vegetal és tractada des d’aproximacions empàtiques i de benevolència i a la vegada des d’operacions dràstiques i contundents, totes elles tenen cabuda i són dipositades en l’espai de manera transversal, englobant la multiplicitat establerta dins la xarxa interconnectada que habita el planeta Terra. Així doncs, l’instal·lació es desplega amb una actitud rizomàtica que no parteix d’un centre o origen promotor, sinó que des de la diversitat orgànica i el joc modular busca construir maneres de relacionar-nos que trenquin amb la verticalitat antropocèntrica, acollint tots els derivats que hi participen., [eng] The aim of a rhizomatic proposal is to explore the figure of a dropping tree from a perspective that breaks with the traditional arborescent idea, which implies the idea of a hierarchical organisation that classifies humans as a priority species. With the fall off the tree, the organic expansion adopts a horizontal growth far from sequential patterns, opting for a transversal view that gathers human and non-human temporalities from a broad and heterogeneous vision... An organism that brings together anthropic and vegetal practices, that are configured in geometric and organic physicalities that coexist in an uncertain present. The vegetable matter is treated from empathetic and benevolent approaches and at the same time from drastic and forceful operations, and all of them have a place and are spread across the space in a transversal manner, encompassing the multiplicity established within the interconnected network that inhabit the planet Earth. Thus, the installation is deployed from a rhizomatic attitude that does not start from a centre or promoting origin but from an organic diversity, through which the modular game seeks to build up ways of relating to each other that break with the anthropocentric verticality, taking in all the derivatives involved.

De schepping komt beter tot haar recht wanneer mensen inzien dat niet alles om hen draait, is de stelling van Eva van Urk.

In this thesis, I follow up on Birgitte Jacobsen's early studies in 2003 of Nuuk-Danish. Based on the Natural Semantic Metalanguage (NSM) and a postcolonial approach, I unfold the linguistic worldviews embedded in Nuuk-Danish environmental concepts. More specifically, with evidence from text examples and semantic consultations with young people in Nuuk, Greenland’s capital, I propose NSM semantic explications of the Nuuk-Danish seasonal environmental words midnatssol (‘midnight sun’) and vintermørke (‘winter darkness’), the landscape words isen (‘the (inland) ice’), havet (‘the sea’), and fjeld (‘fell’, ‘mountain’, ‘hill’), and the non-human environment-bound being concept fjeldgænger (‘a dangerous human-like creature living in the fell’). Like other environmental concepts, the Nuuk-Danish words are rooted in an anthropocentric perspective. In addition, the analysis suggests that the Nuuk-Danish words might also be anchored in a colonial view on the arctic environment. Lastly, I return to Jacobsen’s final remark on Nuuk-Danish, where she speculates, if Nuuk-Danish signals a generation that has overcome a neither-nor identity crisis. My initial observations indicate that Nuuk-Danish is considered a linguistic both-and-position based on the colonial language but marking Greenlandic identity.

What Does Dordrecht Have to Do With Katowice? Reformed Theology and the Problem of Climate Change Reformed Christians who deny or qualify the contemporary climate change (most probably caused by humanity) and its many baneful consequences often do so with an appeal to God’s predetermination and unceasing sustenance of the world’s climate. This essay discerns three theological lines of argument in favour of this position and briefly explores their connections with young earth creationism. Next, the essay critically assesses this appeal to God’s sovereign government in the light of a careful reading of the Canons of Dordt. It is argued that the doctrine of predestination is abused when it is invoked to downplay human responsibility. Sloth and indifference with regard to contemporary climate change are ecological sins; it belongs to the effects of God’s election that we start to hate and combat such sins.

Partiendo de la ecología política (las relaciones entre los seres humanos y los sistemas ecológicos que los albergan), se analizan las visiones del arte sobre los conflictos ecológicos y, a través de la investigación artística, se profundiza en la posibilidad de cambio del paradigma establecido mediante la apertura hacia otras subjetividades y puntos de vista no humanos. La investigación toma la forma de viaje exploratorio que parte del modelo socioeconómico y sus relaciones con el entorno y continúa más allá del mundo antrópico; un viaje que transcurre del análisis racional a la aproximación emocional y empática con el otro no humano, catalizado por una combinación de arte, ciencia y ficción que deviene clave en esta exploración ulterior. Esta tesis se estructura en tres partes principales, precedidas de un preludio y seguidas por una coda. El preludio es una introducción a los temas de referencia que dibuja el punto de partida de la investigación. En la primera parte se analizan las alternativas económicas y políticas que se plantean ante los conflictos ecológicos y cómo están recogidas en el arte contemporáneo. La segunda parte se centra en la aproximación a subjetividades no humanas en respuesta al excesivo antropocentrismo con el que entendemos el mundo. En ella se expone el proyecto de investigación artística El Plantoceno y se contrasta con otras propuestas artísticas de referencia. La tercera parte profundiza en el imaginario de futuros posibles según nuestro modelo ecosocial occidental, sus límites, sus ficciones y sus aporías, y describe el proyecto Eco.ficciones, una práctica artística colectiva para la imaginación de realidades alternativas. Finalmente, a modo de corolario se formulan las principales conclusiones de la tesis.

De schepping komt beter tot haar recht wanneer mensen inzien dat niet alles om hen draait, is de stelling van Eva van Urk.

De schepping komt beter tot haar recht wanneer mensen inzien dat niet alles om hen draait, is de stelling van Eva van Urk.

This thesis investigates the French philosopher Gilles Deleuze in relation to the direction within contemporary philosophy called “new materialism”, represented here by the American philosophers Karen Barad and Graham Harman. New materialists basically argue that human agency is just a part of the world’s plural agencies, and one must therefore set aside a notion of the human as the only character that matters in itself. In an exploration of Deleuze’s transcendental empiricism we argue that Deleuze can be thought of as a precursor of new materialism. Most importantly, Deleuze introduces a new concept of difference by which he argues that every identifying concept is constructed on the basis of a pure difference in itself. The pure difference is, despite its distinctive manifestation in sensation, something obscure in the way that it is impossible to comprehend. To this point, it is argued that—in order to consider Deleuze as a precursor of new materialism—one must expand the concept of the material to include the virtual plane of pure differences and forces as well as the actual differentiated formations through which we know the world. The study concludes that Deleuze’s philosophy of difference brings about a conception of the world as something that is profoundly multiple and indistinguishable, and in this way it challenges any notion of the human as something predominant and delimited from its surroundings.

La tesis doctoral El derecho humano al medio ambiente: una propuesta ecocéntrica tiene como objeto colmar un vacío en el ámbito del derecho internacional: el espacio que ocupa la intersección de los límites planetarios, los derechos humanos y los derechos de la naturaleza. La expansión de la doctrina de los derechos humanos encuentra en la concepción y formulación progresiva del valor propio de la naturaleza un espejo en el que preguntarse por la validez de sus presupuestos epistemológicos e implicaciones éticas y jurídicas. Esta tesis propone como solución, ante la catástrofe medioambiental y emergencia climática actuales, la adopción por la Asamblea General de las Naciones Unidas de una Declaración relativa a un nuevo derecho humano al medio ambiente ecocéntrico. Se examina a partir de la lex lata los argumentos de dicha propuesta, se realiza un uso creativo de los materiales de disciplinas múltiples, descubriendo nuevas perspectivas y propuestas de lex ferenda que alcanzan los derechos de los no humanos. La tesi doctoral El derecho humano al medio ambiente: una propuesta ecocéntrica té com a objecte omplir un buit en l’àmbit del dret internacional: l’espai que ocupa la intersecció dels límits planetaris, els dret humans i els drets de la natura. L’expansió de la doctrina dels drets humans troba en la concepció i formulació progressiva del valor propi de la natura un mirall on preguntar per la validesa dels seus pressupòsits epistemològics i implicacions ètiques i jurídiques. Aquesta tesi proposa com a solució, davant la catàstrofe mediambiental i emergència climàtica actuals l’adopció per l’Assemblea General de les Nacions Unides de una Declaració relativa a un nou dret humà al medi ambient ecocèntric. S’examina a partir de la lex lata els arguments de l’esmentada proposta, es realitza un ús creatiu dels material de nombroses disciplines, descobrint noves perspectives i propostes de lex ferenda que assoleixin els drets dels no humans. Doctoral thesis Human right to the environment: an ecocentric proposal is intended to fill a gap in the field of international law: the space where planet boundaries, human rights and the rights of Nature converge. The expanding doctrine of human rights finds, in the conception and progressive formulation of the intrinsic value of Nature, a mirror providing the opportunity to ponder about the validity of its epistemological assumptions, and its ethical and legal implications. This thesis submits as a solution to the current environmental catastrophe and climate emergency, the adoption by the United Nations General Assembly of a Declaration on a new human right to an ecocentric environment. The arguments to such a proposal are examined based on lex lata, and are supported by a creative use of materials from multiple disciplines and the discovery of new perspectives and proposals related to lex ferenda that reach into the rights of non-humans.

La filosofia moderna i postmoderna han fet impossible pensar l'absolut metafísic: han barrat l'accés a la realitat tal com és i a la cosa en sí mateixa. La ciència contemporània, al seu torn, sembla com si s'hagués aliat amb la filosofia, desdibuixant les determinacions de la matèria, del jo i d'allò humà. Acompanyat de prospectives tecnològiques de caràcter mil·lenarista, el propi pensament especulatiu sembla, igualment, haver arribat ja a un punt final de no-existència, a un escathón. Durant els darrers quinze anys, però, hom assisteix a un esclat d'una nova manera de fer filosofia, que pretén superar el bloqueig al que la filosofia moderna i postmoderna ha dut el pensament. Aquesta nova proposta especulativa pretén descentrar la reflexió, tot impugnant el punt de vista antropocèntric -punt de vista propi, de fet, de tota la història de la filosofia-, i tot assajant formules de pensament que passen per veure els objectes i la realitat en el seu conjunt a una nova llum. Així, renunciant a una lectura des de la subjectivitat, o des de qualsevol forma de comunitat intersubjectiva -el llenguatge, la cultura, la història, el gènere, la classe- els nous realistes posen la mirada de nou en l'exterioritat: en la matèria, en la cosa en sí o fins i tot, com en el cas de Quentin Meillassoux, en l'absolut metafísic. És així que la filosofia mira de recuperar el Gran Afora premodern, que havia quedat proscrit amb la postulació kantiana del subjecte transcendental i, sobretot, amb la interdicció constitutiva de tota possibilitat d'accés a la realitat en sí mateixa. De manera sorprenent, però, el pensament troba quelcom insospitat quan s'enfronta novament amb l'exterioritat absoluta. Troba l'horror. La filosofía moderna y posmoderna han hecho imposible pensar el absoluto metafísico: han vallado el acceso a la realidad tal como es y a la cosa en sí misma. La ciencia contemporánea, a su vez, parece como si se hubiera aliado con la filosofía, desdibujando las determinaciones de la materia, del yo y de aquello humano. Acompañado de prospectivas tecnológicas de carácter milenarista, el propio pensamiento especulativo parece, igualmente, haber llegado ya a un punto final de no-existencia, a un escathón. Durante los últimos quince años, pero, se asiste a un estallido de una nueva manera de hacer filosofía, que pretende superar el bloqueo al que la filosofía moderna y posmoderna ha llevado el pensamiento. Esta nueva propuesta especulativa pretende descentrar la reflexión, impugnando el punto de vista antropocéntrico ¿punto de vista propio, de hecho, de toda la historia de la filosofía¿, y ensayando formulas de pensamiento que pasan para ver los objetos y la realidad en su conjunto a una nueva luz. Así, renunciando a una lectura desde la subjetividad, o desde cualquier forma de comunidad intersubjetiva ¿el lenguaje, la cultura, la historia, el género, la clase¿ los nuevos realistas ponen la mirada de nuevo en la exterioridad: en la materia, en la cosa en sí o incluso, como en el caso de Quentin Meillassoux, en el absoluto metafísico. Es así que la filosofía mira de recuperar el Grande Afora premoderno, que había quedado proscrito con la postulación kantiana del sujeto trascendental y, sobre todo, con la interdicción constitutiva de toda posibilidad de acceso a la realidad en sí misma. De manera sorprendente, pero, el pensamiento encuentra algo insospechado cuando se enfrenta nuevamente con la exterioridad absoluta. Encuentra el horror. Modern and postmodern philosophy have made it impossible to think the metaphysical absolute: they have fenced off access to reality as it is and to the thing in itself. Contemporary science, in turn, seems to have allied itself with philosophy, blurring the determinations of matter, the self and the human thing. Accompanied by technological prospects of a millenarian character, speculative thought itself seems, likewise, to have already reached a final point of non-existence, an eschaton. During the last fifteen years, however, we have witnessed an explosion of a new way of doing philosophy, which aims to overcome the blockage to which modern and postmodern philosophy has brought thought. This new speculative proposal intends to decenter reflection, challenging the anthropocentric point of view -a point of view proper, in fact, to the whole history of philosophy-, and testing formulas of thought that go on to see objects and reality as a whole in a new light. Thus, renouncing a reading from subjectivity, or from any form of intersubjective community - language, culture, history, gender, class - the new realists set their gaze once again on exteriority: on matter, on the thing in itself or even, as in the case of Quentin Meillassoux, on the metaphysical absolute. It is thus that philosophy seeks to recover the pre-modern Grande Afora, which had been outlawed with the Kantian postulation of the transcendental subject and, above all, with the constitutive interdiction of any possibility of access to reality in itself. Surprisingly, however, thought encounters something unsuspected when it is once again confronted with absolute exteriority. It encounters horror.

La clonación y transgénesis animal son prácticas biotecnológicas en auge, para nada exentas de problemáticas éticas en lo que respecta al uso que hacen de los animales no humanos. En este artículo se examinan los diversos ámbitos de aplicación de la clonación animal (médico-farmacéutico, industria alimentaria, recreación de especies extintas, clonación de animales de compañía e industria artística y deportiva) y se revisan los principales argumentos éticos que cuestionan la clonación y la transgénesis animal desde una perspectiva antiespecista. Esta perspectiva sostiene que los animales no humanos son merecedores de consideración moral como sujetos de vidas significativas, y no únicamente como medios para la realización de fines humanos. Animal cloning and animal transgenesis are growing biotechnological practices, not at all exempt from ethical problems regarding the use they make of non-human animals. This article examines the different areas of application of animal cloning (medical-pharmaceutical, food industry, recreating of extinct species, cloning of companion animals and the art and sport industries) and reviews the main ethical arguments that question cloning and animal transgenesis from an antispeciesist perspective. This perspective argues that non-human animals deserve moral consideration as subjects of meaningful lives, and not only as means for the achievement of human ends. La clonació i transgènesi animal són pràctiques biotecnològiques creixents i no exemptes de problemàtiques ètiques pel que fa a l'ús que fan dels animals no humans. En aquest article s'examinen els diversos àmbits d'aplicació de la clonació animal (metge-farmacèutic, indústria alimentària, recreació d'espècies extintes, clonació d'animals de companyia i indústria artística i esportiva) i es revisen els principals arguments ètics que qüestionen la clonació i la transgènesi animal des d'una perspectiva antiespecista. Aquesta perspectiva sosté que els animals no humans són mereixedors de consideració moral com a subjectes de vides significatives, i no únicament com a mitjans per a la realització de finalitats humanes.

[CA] Hem fet una enquesta amb plantes vives a 73 estudiants d’edats compreses entre catorze i disset anys. El baix coneixement de les plantes per part dels estudiants reforça la teoria de la ceguesa davant les plantes, plant blindness, i la necessitat de replantejar el nostre antropocentrisme envers les plantes. Cal tenir l’experiència personal de percebre les plantes, saber-les mirar i després veure-les, [EN] A survey of living plants has been conducted with 73 schoolchildren aged 14 to 17. The low knowledge of plants supports the theory of plant blindness and the need to rethink our perception about plants. In addition, knowledge of the plants requires personal experience of visual recognition of living plants

L'objectiu d'aquest article és revisar la dicotomia Welt-Umwelt mitjançant la qual Heidegger i Gehlen pretenen fonamentar la diferència ontològica entre animal i humà. A causa de la creença compartida per ambdós autors en l'especificitat ontològica de l'humà davant la de l'animal, tant Heidegger com Gehlen, malgrat les profundes divergències que marquen els seus respectius punts de vista, acaben assumint com a propi el clàssic punt de vista metafísic segons el qual només en la mesura en què s'exclou en l'home tot element d'animalitat es pot finalment assolir una definició apropiada de la seva essència. Sobre la base d'aquestes premisses, es durà a terme una crítica d'aquest plantejament teòric tal com es manifesta en Els conceptes fonamentals de la metafísica: món, finitud, solitud de Heidegger (1929-1930) i en L'home. La seva natura i la seva posició en el món de Gehlen (1940). The objective of this paper is to focus on the Umwelt-Welt dichotomy by means of which Heidegger and Gehlen attempt to describe the grounds for the ontological difference between human and animal. Despite their profound differences, both Heidegger and Gehlen, due to their common belief in the ontological specificity of the human compared to the animal, assume as their own the classical metaphysical point of view according to which an appropriate definition of man's essence can only be attained by excluding every element of animality from humanity. On the basis of these premises, I criticize this theoretical assumption as shared by Heidegger's The Fundamental Concepts of Metaphysics: World, Finitude, Solitude (1929-1930) and Gehlen's Man. His Nature and Place in the World (1940). El objetivo de este artículo es revisar la dicotomía Welt-Umwelt mediante la cual Heidegger y Gehlen pretenden fundamentar la diferencia ontológica entre animal y humano. Debido a la creencia compartida por ambos autores en la especificidad ontológica del humano frente a la del animal, tanto Heidegger como Gehlen, a pesar de las profundas divergencias que marcan sus respectivos puntos de vista, acaban asumiendo como propio el clásico punto de vista metafísico según el cual solo en la medida en que se excluye en el hombre todo elemento de animalidad se puede finalmente alcanzar una definición apropiada de su esencia. Sobre la base de estas premisas, se llevará a cabo una crítica de este planteamiento teórico tal como se manifiesta en Los conceptos fundamentales de la metafísica: mundo, finitud, soledad de Heidegger (1929-1930) y en El hombre. Su naturaleza y su lugar en el mundo de Gehlen (1940).

In this master’s thesis I focus on the relationship between humans and (other) animals in order to try to understand our moral self-understanding in an age known for its anthropocentric view of the world and consequent roaring climate crisis, which threatens to eliminate our planet and ourselves. Thus, the main phenomenon to be examined is the significance of the ways we relate to the killing of the animals we eat for our moral self-understanding.I build on the analytical and methodological framework of critical psychology, in the sense that my research is conducted from the standpoint of the subject, and that the participants in the exploration are regarded as co-researchers. I use the concepts of self-understanding, participation, conduct of everyday life, agency and emotionality. I understand practice as more-than-human and consisting of co-participating companion species, intertwined and dependent on each other. In short, I am interested in exploring and developing the self-understanding of psychology and of mankind.My empirical analysis of our moral self-understanding is first and foremost based on an interview with a focus group of co-researchers, who were interested in developing their self-understanding and thereby ours. To gather a greater understanding of the individual experiences in the conduct of everyday life I also interviewed each co-researcher individually. The analysis of the experiences of my five co-researchers show that their moral self-understanding is challenged by their participation in practice. The killing of the animal is not understood as an im-moral act per se, because this depends on how my co-researchers view the animal: As a thing or as the Other. Animals used for human food are viewed as means to an end, and therefore the act of killing is morally justifiable. Animals regarded as pets are viewed as the Other and therefore cannot be killed, unless it is to bring them out of their misery. These views represent an anthropocentric social self-understanding. This also exemplifies the double standards in our morality regarding (oth-er) animals. My examination of our self-understanding exposes a need for an expanded analytical framework in psychology for us to understand the subject in its more-than-human practice and to understand the problems the anthropocentric self-understanding co-creates.

Økokritikkens konstitutive idéer, antagelser og diskussioner

Partint de la qüestió que planteja què podria ser la política del nou materialisme feminista, aquest article aborda les possibilitats derivades de (re-)conceptualitzar allò polític en termes d’encontres i involucrament (no principalment com a matèria d’elecció i decisió, sinó com «l’única manera d’imaginar-nos que podem sobreviure» (Bernice Johnson Reagon). En aquesta època de normes antropocèntriques hegemòniques d’allò polític (David Scott), veig importants contribucions de nous materialismes (feministes) en el desafiament de reconsiderar les nostres maneres de trobar-nos amb els Altres (humans i més que humans). «Altres» que, sense atenir-se necessàriament a les regles del joc, són tanmateix forces agentives. El reconeixement de la nostra dependència fonamental com a éssers vivents embullats en mons humans i més-que-humans proporciona motius ètics per a treballar en maneres de trobar «Altres» que accepten i fins i tot reben bé el fet que les nostres certituds no romandran estables en el procés. Proposo una lectura del replantejament antifundacionalista que fa Judith Butler de les nocions humanistes d’intencionalitat i agència política a través de la crítica, per part de Karen Barad, de la seva atribució del dinamisme i la historicitat de la matèria únicament a l’agència de la llengua o la cultura. Suggereixo que el replantejament de la subjectivitat política que fa Butler pugui ser reactivat i polit tenint en compte la crítica de Barad mitjançant una revisió de la reivindicació de Butler que la matèria és «un “això que” que provoca i causa». Sostinc que això confon tota distinció clara entre passivitat i activitat, i així es dóna lloc a una transformació de la nostra comprensió de la subjectivitat i l’agència en termes d’estar-amb i respondre a la manera d’abordar l’enigmàtic tema de l’altre (Basile)., Starting from the question of what the politics of new feminist materialisms could be, this article addresses the possibilities of (re-)conceptualizing the political in terms of encounters and involvedness, but not foremost as a matter of choice and decision but as “the only way you can figure you can stay alive” (Reagon, 1983). In our times of hegemonic anthropocentric rule of the political (Scott, 1999), I see important contributions of new (feminist) materialisms to the challenge of reconsidering our modes of encountering “others” (human and more-than-human), who, without necessarily playing by the rules, are nevertheless agentive forces. Acknowledging our fundamental dependency as living beings enmeshed in human and more-than-human worlds provides ethical grounds for working on modes of encountering “others” that accept and even embrace the fact that our own certainties will not remain stable in the process. I propose a reading of Judith Butler’s anti-foundationalist rethinking of humanist notions of intentionality and political agency (2011) through Karen Barad’s critique of her attribution of matter’s dynamism and historicity solely to the agency of language or culture (2007). I suggest that Butler’s rethinking of political subjectivity can be re-invigorated and sharpened, in light of Barad’s critique (2007), by revisiting Butler’s claim that matter is “a ‘that which’ which prompts and occasions”. I argue that this confounds any clear distinction of passivity and activity, thereby enabling a transformation of our understanding of subjectivity and agency in terms of being-with and responding to the enigmatic address of the other (Basile, 2005)., Partiendo de la pregunta de cuál podría ser la política de los nuevos materialismos feministas, este artículo contempla las posibilidades de (re)plantearla en términos de encuentros e implicación, de manera que ya no se basa en elegir y decidir, sino que es «el único modo en que crees que puedes seguir con vida» (Reagon, 1983). En nuestra época de dominio hegemónico antropocéntrico de lo político (Scott, 1999), veo aportaciones importantes de los nuevos materialismos (feministas) al desafío de replantearnos nuestros modos de relacionarnos con los «otros» (humanos y más que humanos), los cuales, sin necesariamente seguir las reglas, constituyen no obstante fuerzas agentivas. Reconocer nuestra dependencia fundamental como seres vivos enredados en mundos humanos y más que humanos ofrece la base ética para trabajar en modos de relacionarse con «otros» que aceptan e incluso adoptan el hecho de que nuestras certezas no permanecerán estables en tal proceso. Propongo interpretar el replanteamiento antifundacionalista que elabora Judith Butler (2011) de las nociones de intencionalidad y agencia política a través de la crítica de Karen Barad (2007), según la cual Butler solamente atribuye dinamismo e historicidad de la materia a la agencia del lenguaje o la cultura. Sugiero reanimar y perfilar el replanteamiento de la subjetividad política de Butler a través de la crítica de Barad (2007), cuando revisa la afirmación de Butler de que la materia es «aquello que provoca y ocasiona». Argumento que esta afirmación impide distinguir claramente entre pasividad y actividad, por lo que permite modificar nuestra comprensión de la subjetividad y agencia en términos de «estar con» y responder al tratamiento enigmático del otro (Basile, 2005).

With the emergence of education for sustainable development (ESD), robust literature on ethics and ESD has emerged; however, ecocentric perspective developed within environmental ethics is marginalized in current ESDebate. The questions discussed in this article are as follows: Why is the distinction between anthropocentric and ecocentric view of environment salient to ESD? How can this distinction be operationalized and measured? Until now, little has been done to address complement quantitative studies of environmental attitudes by qualitative studies, exploring the sociocultural context in which ecocentric or anthropocentric attitudes are being formed. Neither of existing scales engaged with the interface between environmental ethics and sustainable development. This article will discuss ESD in the context of environmental ethics and present the results of the case study conducted with the Dutch Bachelor-level students. Results of qualitative evaluation of the scale measuring ecocentric and anthropocentric attitudes will be presented, and the new Ecocentric and Anthropocentric Attitudes toward the Sustainable Development (EAATSD) scale will be proposed.

With the emergence of education for sustainable development (ESD), robust literature on ethics and ESD has emerged; however, ecocentric perspective developed within environmental ethics is marginalized in current ESDebate. The questions discussed in this article are as follows: Why is the distinction between anthropocentric and ecocentric view of environment salient to ESD? How can this distinction be operationalized and measured? Until now, little has been done to address complement quantitative studies of environmental attitudes by qualitative studies, exploring the sociocultural context in which ecocentric or anthropocentric attitudes are being formed. Neither of existing scales engaged with the interface between environmental ethics and sustainable development. This article will discuss ESD in the context of environmental ethics and present the results of the case study conducted with the Dutch Bachelor-level students. Results of qualitative evaluation of the scale measuring ecocentric and anthropocentric attitudes will be presented, and the new Ecocentric and Anthropocentric Attitudes toward the Sustainable Development (EAATSD) scale will be proposed.