Search

Resumen A partir del estudio cualitativo de la diglosia de Cataluña del Norte (Francia), este artículo presenta una nueva clasificación de las familias responsables de la transmisión, ya que esta práctica lingüística tiene un fuerte impacto en la situación de las lenguas del territorio. Así pues, los objetivos de este artículo son los siguientes: (1) exponer la nueva clasificación de los núcleos familiares que conviven en un conflicto lingüístico, teniendo en cuenta las elecciones lingüísticas en la comunicación con los descendientes y entre los adultos; (2) definir los elementos principales de los cinco tipos de familia, así como sus aplicaciones y limitaciones específicas a las prácticas de interrupción, continuidad y revernacularización de una lengua minorizada; y por último, (3) establecer las tendencias transmisoras en función de la tipología de la familia. Resultante de este análisis, cinco tipologías han sido establecidas y descritas, a fin de que puedan proporcionar un soporte teórico para futuras investigaciones sociolingüísticas centradas en el estudio de las familias y en la planificación de la revitalización de una lengua minorizada, ya sea autóctona o alóctona. Abstract Based on the qualitative study of diglossia in Northern Catalonia (France), this article presents a new classification of the families responsible for the transmission, since this linguistic practice has a strong impact on the situation of the languages in the territory. Thus, the aims of this paper are as follows: (1) to present the new classification of families in a diglossic situation, taking into account the linguistic choices in communication with descendants and among adults; (2) to define the main elements of the five types of families, as well as their specific applications and constraints in regards to the practices of interruption, continuity and revernacularization of a minority language; and finally, (3) to establish the transmission tendencies according to the typology of the family. As a result of this analysis, five typologies have been established and described so that they can provide theoretical underpinning for future sociolinguistic research focused on the study of families and on planning the revitalization of a minoritized language, whether indigenous or allochthonous. Resumo Com base no estudo qualitativo da diglossia no Norte da Catalunha (França), este artigo apresenta uma nova classificação das famílias responsáveis pela transmissão, uma vez que esta prática linguística tem um forte impacto sobre a situação das línguas do território. Os objectivos deste artigo são os seguintes:: (1) apresentar a nova classificação das famílias que vivem juntas num conflito linguístico, tendo em conta as escolhas linguísticas na comunicação com descendentes e entre adultos; (2) definir os principais elementos dos cinco tipos de família, bem como as suas aplicações específicas e restrições às práticas de interrupção, continuidade e revernacularização de uma língua minoritária; e, finalmente, (3) estabelecer as tendências de transmissão de acordo com a tipologia da família. Como resultado desta análise, foram estabelecidas e descritas cinco tipologias, para que possam fornecer apoio teórico à futura investigação sociolinguística centrada no estudo das famílias e no planeamento da revitalização de uma língua minoritária, seja ela indígena ou alóctone.

La transmissió lingüística familiar és un dels indicadors més importants per a conèixer la situació sociolingüística, ja que és la responsable de la creació de nous parlants nadius i, per tant, de la supervivència d'una llengua. A la Catalunya del Nord, el català es troba en un estat avançat de substitució lingüística pel francés. Tanmateix, què fan els ensenyants de català d'aquest territori? Per què han triat privilegiar unes determinades polítiques lingüístiques familiars? Les tries lingüístiques d'aquests professors corresponen a la predisposició general de la societat nord-catalana a la interrupció de la llengua autòctona? Aquesta comunicació respon a aquestes qüestions, gràcies a dades quantitatives, per tal de conèixer la situació de la transmissió, i qualitatives, amb l'objectiu de comprendre les raons de les accions familiars. Tot plegat, els resultats ens mostren una tendència generalitzada vers la interrupció del català i la transmissió del francés; en altres paraules, la sensibilitat lingüística dels ensenyants de català no té una incidència decisiva en la transmissió de la llengua autòctona.