Los aspectos de la sostenibilidad, hasta hoy, emergen como un tema central dentro de la gran cantidad de definiciones existentes de Smart City. En el debate actual, la conciencia de que las TIC es sólo una de las herramientas, pero no la clave para el nuevo diseño del sistema urbano, especialmente de acuerdo con las nuevas exigencias para satisfacer las necesidades del presente sin comprometer la capacidad de las generaciones futuras para satisfacer sus propias necesidades, colocadas en la parte superior de los desafíos globales cada vez más apremiantes (cambio climático, energía, uso del suelo, etc.). Uno de los objetivos de la sostenibilidad urbana parece estar en contradicción con uno de los puntos principales del modelo de Smart City: la necesidad de densificar la ciudad, a causa del rápido crecimiento de la población. Si las ciudades están diseñadas para ser más compactas, para optimizar el uso del suelo, ¿cómo podemos evitar el riesgo de abarrotar la ciudad? Una posible respuesta puede venir del estudio de la relación entre los espacios urbanos llenos y vacíos; los edificios, por un lado, y los espacios abiertos por el otro. El equilibrio entre estos espacios debe ser estudiado con el fin de orientar las políticas e intervenciones para la correcta localización, tamaño y diseño de los sistemas de espacios verdes, en relación con el consumo de energía, confort ambiental y los efectos positivos de reducción de CO2. Esta contribución presenta los primeros resultados de un estudio destinado a determinar las dimensiones espaciales, valores de umbral verdes, que influyen en el microclima urbano bajando las temperaturas, y sus distancias de refrigeración, en relación con diferentes valores de densidad de asentamiento de la trama urbana. Els aspectes de la sostenibilitat, fins avui, emergeixen com un tema central dins de la gran quantitat de definicions existents d'Smart City. En el debat actual, la conciència de que les TIC és una de les eines, però no la clau pel nou disseny urbà, especialment d'acord amb les noves exigències per satisfer les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats, col·locades a la part superior dels desafiaments globals cada vegada més opressius (canvi climàtic, energia, ús del sòl, etc.). Un dels objectius de la sostenibilitat urbana sembla estar en contradicció amb un dels punts principals del model d'Smart City: la necessitat de densificar la ciutat, a causa del ràpid creixement de la població. Si les ciutats estan dissenyades per ser més compactes, per optimitzar l'ús del sòl, com podem evitar el risc de col·lapsar la ciutat?Una possible resposta pot venir de l'estudi de la relació entre els espais urbans plens i buits; els edificis, per un costat, i els espais oberts per l'altre. L'equilibri entre aquests espais ha de ser estudiat amb la finalitat d'orientar les polítiques i intervencions per la correcta localització, mida i disseny dels sistemes d'espais verds, en relació al consum d'energia, confort ambiental i els efectes positius de la reducció de CO2. Aquesta contribució presenta els primers resultats d'un estudi destinat a determinar les dimensions espacials, valors d'umbral verds, que influeixen al microclima urbà baixant les temperatures, i les seves distàncies de refrigeració, en relació amb diferents valors de densitat d'assentament de la trama urbana. The aspects of sustainability, to date, emerge as a central theme within the plethora of definitions of the Smart City. In the current debate, the awareness that ICT is only one of the tools and not the key to the new design of the urban organism is growing, especially according to the new requirements to meet the needs of the present without compromising the ability of future generations to meet their own needs, placed on top of the increasingly pressing global challenges (climate change, energy, land use, etc.). One goal of urban sustainability seems to be in contradiction with one of the main points of the Smart City model: the need to densify the city, caused by the rapid population growth. If cities are designed to be more compact to optimize land use, how do we prevent the risk of town cramming? A possible answer may come from the study of the relationship between full and empty urban spaces; the buildings on the one side, and the open spaces on the other. The equilibrium between these spaces needs to be studied in order to direct policies and interventions to correctly locate, size and design the green spaces systems, in relation to energy consumption, environmental comfort and CO2 reduction positive effects. This contribution presents the first results of a study aimed at determining the green space dimensions threshold values, which influence urban microclimate lowering temperatures, and their cooling distances, in relation to different settlement density values of the urban fabric.