Search

Els intel·lectuals espanyols davant les «altres» cultures | Conversa amb Víctor Gómez Pin | Ernst Cassirer, Pedro Ruiz, Jordi Nieva, Carles Torner, Jordi Palafox, Josep V. Boira

Es reseña de:Autobiografía en España, un balance : actas del congreso internacional celebrado en la Facultad de Filosofía y Letras de Córdoba del 25 al 27 de Octubre de 2001 / María Ángeles Hermosilla Álvarez (dir. congr.) , Celia Fernández Prieto (dir. congr.) Visor, 2004. ISBN 84-7522-872-0

Es reseña de:Doble esplendorConstancia de la MoraMadrid : Gadir, 2004. ISBN 84-934045-0-0

Es reseña de:Rubén DaríoBlas MatamorosEspasa Calpe, 2002. ISBN 84-670-0085-6

Es reseña de:Epistolari Pere Coromines i Joan CorominesJosep Ferrer i Costa, Joan Pujadas i MarquèsFundació Pere Coromines/Curial, 2006

La transglutaminasa (TGasa) és un enzim que catalitza modificacions postraduccionals de proteïnes mitjançant enllaços ε-(γ-glutamil) i ponts covalents d’amida. En plantes, aquest enzim està poc estudiat, i només ha estat clonat el gen TGasa de Zea mays (tgz). Aquesta tesi resumeix la feina feta per desenvolupar un sistema d'expressió utilitzant dos microorganismes recombinants, Escherichia coli (E. coli) i Pichia pastoris (P. pastoris) per produir i caracteritzar l'enzim transglutaminasa (TGZ). Treballs anteriors en E. coli van mostrar que la proteïna recombinant era present principalment en forma de cossos d'inclusió (IBs). Per tal d'obtenir la proteïna en forma activa i soluble, es van optimitzar les condicions d'expressió en E. coli. Es va assajar la coexpressió de xaperones i es va desenvolupar un sistema no clàssic de solubilització de IBs. A més, es va transformar P. pastoris per estudiar la seva expressió i comparar ambdós sistemes. Les metodologies de Taguchi i de la superfície de resposta es van utilitzar per formular un medi de cultiu que, juntament amb el desenvolupament d’una aplicació informàtica per modelar i simular el procés, va permetre establir un cultiu d'alta densitat d'E coli. Els resultats van mostrar que les condicions òptimes per a expressar TGZ en E. coli van ser d’una concentració de IPTG de 100μmol IPTG / g de biomassa seca i un temps d'inducció de 5 h. Aquestes condicions van permetre obtenir un rendiment TGZ de 160 mg / L amb una activitat específica de 450 putrescina pmol / mg TGZ resolubilitzada · h. Es va realitzar una caracterització bioquímica completa de la TGZ obtinguda mitjançant E. coli. Es va posar a punt un sistema de cultiu d'alta densitat cel·lular en P. pastoris i es va expressar TGZ amb èxit. La reacció de reticulació de TGZ a la caseïna es va estudiar, i el resultat va ser igual que la reacció de la caseïna per TGZ expressada en E. coli. Es va obtenir una producció de 480 mg / L de proteïna total amb una activitat de 4000 pmol putrescina / mg de proteïna total · h. Aquests resultats indiquen que també es va establir un procediment eficaç per expressar TGZ en P. pastoris., La transglutaminasa (TGasa) es una enzima que cataliza modificaciones postraduccionales de proteínas mediante enlaces ε- (γ-glutamil) y puentes covalentes de amida. En plantas, esta enzima está poco estudiada, y sólo ha sido clonado el gen TGasa de Zea mays (tgz). Esta tesis resume el trabajo realizado para desarrollar un sistema de expresión utilizando dos microorganismos recombinantes, Escherichia coli (E. coli) y Pichia pastoris (P. pastoris) para producir y caracterizar la enzima transglutaminasa (TGZ). Trabajos anteriores en E. coli mostraron que la proteína recombinante estaba presente principalmente en forma de cuerpos de inclusión (IBs). Con el fin de obtener la proteína en forma activa y soluble, se optimizaron las condiciones de expresión en E. coli. Se ensayó la coexpresión de chaperonas y se desarrolló un sistema no clásico de solubilización de IBs. Además, se transformó P. pastoris para estudiar su expresión y comparar ambos sistemas. Se utilizaron las metodologías de Taguchi y de la superficie de respuesta para formular un medio de cultivo que, junto con el desarrollo de una aplicación informática para modelar y simular el proceso, permitieron establecer un cultivo de alta densidad de E. coli. Los resultados mostraron que las condiciones óptimas para expresar TGZ en E. coli fueron de una concentración de IPTG de 100μmol IPTG / g de biomasa seca y un tiempo de inducción de 5 h. Estas condiciones permitieron obtener un rendimiento TGZ de 160 mg / L con una actividad específica de 450 putrescina pmol / mg TGZ resolubilizada · h. Se realizó una caracterización bioquímica completa de la TGZ obtenida mediante E. coli. Se puso a punto un sistema de cultivo de alta densidad celular en P. pastoris y se expresó TGZ con éxito. La reacción de reticulación de TGZ en la caseína se estudió, y el resultado fue igual que la reacción de la caseína por TGZ expresada en E. coli. Se obtuvo una producción de 480 mg / L de proteína total con una actividad de 4000 pmol putrescina / mg de proteína total · h. Estos resultados indican que también se estableció un procedimiento eficaz para expresar TGZ en P. pastoris., Transglutaminase (TGase) is an enzyme that catalyzes post-translational protein modifications by ε-(γ-glutamyl) links and covalent amide bonds. In plant, this enzyme is poorly studied and only the Zea mays TGase gene (tgz) has been cloned. This thesis summarizes the work done to develop an expression system using two recombinant microorganisms, Escherichia coli (E. coli) and Pichia pastoris (P. pastoris) to produce and characterize the enzyme transglutaminase (TGZ). Previous works expressing TGZ in E. coli showed that the recombinant protein was mainly present as inclusion bodies (IBs). In order to obtain active, soluble protein, expression conditions were optimized in E. coli, coexpression of chaperones was tested and a non-classic IBs resolubilizing system was developed. Additionally, the gene was also inserted in P. pastoris to study its expression, being able to compare both systems. Taguchi and response surface methodologies were used to develop a culture media that, together with the implementation of a computer application to model and simulate the process, allowed to develop a high-density culture of E. coli. Results showed that the optimal conditions to express TGZ in E. coli were an IPTG concentration of 100µmol IPTG/ g dry biomass and an induction time of 5h. These conditions allowed to obtain a TGZ yield of 160 mg/L with a specific activity of 450 pmol putrescine/mg resolubilized TGZ·h. A full biochemical characterization of the TGZ obtained using E. coli was performed. A P. pastoris high cell density cultivation system was implemented and TGZ was successfully expressed. The cross-linking reaction of TGZ to the casein was also studied, and the result was same as the reaction of casein by TGZ expressed in E. coli. A production of 480mg/L of total protein with an activity of 4000 pmol putrescine/mg total protein·h was obtained. These results indicated that an effective procedure for expressing TGZ in P. pastoris was also established.

Entre les múltiples iniciatives empreses per a reactivar la cultura catalana en els anys seixanta, una de les més desconegudes són les Primeres Jornades d’Estudi sobre Problemes de la Cultura Catalana Actual. Es van celebrar el gener de 1966 a casa de Fèlix Millet i hi van participar des dels empresaris fundadors d’Òmnium fins a intel·lectuals d’esquerres i persones com Jordi Pujol i Josep Benet. Gràcies a l’arxiu d’aquest darrer, s’ha pogut reconstruir el contingut d’aquella reunió i els projectes fallits que se’n van derivar., Among the many initiatives undertaken to reactivate Catalan culture in the sixties, one of the least known was the First Conference of Study on Current Problems of Catalan Culture. It was held in January 1966 at the home of Felix Millet and a range of people took part, from the entrepreneurs who had founded Omnium to leftist intellectuals and figures like Jordi Pujol and Josep Benet. Thanks to the archive of the latter, it has been possible to reconstruct the content of the meeting and the failed projects that arose from it.

En el número 47 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre "El món d'ahir de Joan Estelrich", amb contribucions de Valentí Puig, Manuel Jorba, Sílvia Coll-Vinent, Antoni Martí Monterde, Jordi Amat i Xavier Pla. A més, articles de Thomas Piketty, Alice Béja i Marc-Olivier Padis, Nerea Miravet Salvador, Ignacio Sánchez-Cuenca, Faust Ripoll Doménech, Pau Viciano, Víctor Maceda, Mònica Oltra i David Fernàndez, així com documents de Santiago Rusiñol, un full de dietari de Àlex Susanna i una conversa amb Rafael L. Ninyoles.

Aquest llibre forma part del projecte de recerca «El franquisme a Catalunya: institucionalització del règim i organització de l’oposició (1938-1979) (2)», subvencionat pel Ministeri de Ciència i Innovació (ref. HAR2009-10979), José María Valverde Pacheco (Valencia de Alcántara, Càceres, 1926-Barcelona, 1996) és una figura destacada de la vida literària espanyola de la segona meitat del segle XX, uns dels divulgadors d’alta cultura més originals i reconeguts de la postguerra i probablement un dels poetes catòlics més interessants d’aquest període. Treballador infatigable, professor universitari brillant i home de lletres integral (amb major o menor fortuna, va tocar tots els gèneres i la seva tasca de traductor va ser immensa), la seva vocació d’escriptor es va forjar en el marc d’un model cultural determinat —el franquisme o, més ben dit, el nacionalcatolicisme— i durant els primers anys de la seva trajectòria va ser un valor precoç i cotitzat de la societat intel·lectual controlada pels omnipresents tentacles de la dictadura. Al llarg de la dècada dels cinquanta, però, sense deixar de ser fidel a les seves arrels (la fe cristiana i la vinculació a una tradició hispànica que sumava Hispanoamèrica), les va transcendir en un procés que el portaria a esdevenir una de les veus de referència de la dissidència intel·lectual contra el règim. L’any 1965 es va convertir en un referent de l’antifranquisme quan va renunciar a la càtedra com a mostra de solidaritat amb un grup de col·legues expulsats de la Universitat de Madrid. El gest el forçaria a marxar del país per a guanyar-se la vida. Seria a partir d’aquest moment que el seu compromís cívic, indestriable d’un catolicisme integral, l’aproximaria al comunisme i a militar en propostes de radicalitat ideològica tant polítiques com teològiques.

En la present Tesi s'ha estudiat l'efecte de diversos activadors de trimetilfosfina en diferents reaccions i s'ha fet l'esforç d'esbrinar els mecanismes de reacció. Així s'han pogut racionalitzar els comportaments dels activadors, cosa que ha permès de desenvolupar nous mètodes de síntesi o millorar-ne d'altres.En el capítol 1.2 s'ha optimitzat la transformació de nitroalcans secundaris en cetones. Els millors activadors per dur a terme la reacció reacció són el disulfur de 4-terc-butiltiofenil i l'N-(fenilseleno)ftalimida. La reacció té lloc llavors de manera suau, catalítica i sense que es generi cap subproducte pudent. L'N-(fenilseleno)ftalimida millora els rendiments de les reaccions que impliquen grups nitro impedits.L'estudi mecanístic de la reacció va aportar nous coneixements que ens van permetre variar l'activador i el nombre d'equivalents de trimetilfosfina per convertir a voluntat els nitroalcans secundaris en imines o en N-sulfenilimines. En el capítol 1.3 s'ha descrit el primer mètode de conversió directa de nitroalcans secundaris o cetooximes en N-fenilsulfenilimines. En la majoria dels casos, els rendiments són superiors al 90% i els possibles centres estereogènics en α al grup C=NSPh no es veuen afectats durant la reacció.Malauradament, el mètode descrit en el capítol 1.2 produeix la racemització total dels centres en α al grup CHNO2. Per tal de solucionar-ho, en el capítol 1.4 s'ha estudiat la hidròlisi de les N-sulfenilimines obtingudes en el capítol 1.3 catalitzada per àcids de Lewis. El AuBr3 ha estat la única sal metàl·lica capaç de promoure la hidròlisi a un pH neutre. A més, es pot realitzar la reacció de formació d'N-sulfenilimines i la hidròlisi amb AuBr3 de manera consecutiva, tot obtenint les cetones corresponents sense afectació dels centres estereogènics en α al grup CHNO2 de partida.En la segona part de la present Tesi doctoral, s'ha estudiat l'acoblament directe entre àcids carboxílics i azides mitjançat per trimetilfosfina. S'han emprat diferents activadors (PhSSPh, PySSPy, 4-PySS-4-Py, PhSeSePh, PySeSePy), alguns dels quals acceleren la reacció de manera significativa. S'ha proposat un mecanisme i s'ha reinvestigat la presència d'una reacció paràsita que explica perfectament la diferència tan gran d'activitat entre activadors aparentment tan semblants. Aquesta metòdica s'ha emprat en un pas clau de la síntesi de les fluvirucines B1-B5 i alguns anàlegs, en el nostre grup de recerca., Different trimethylphosphine activators have been explored in different reactions, with a special effort to understand reaction mechanisms. It was possible to rationalize the different behavior and performance of the activators and to develop new synthetic methodologies or to improve the existing ones.In chapter 1.2 the transformation of secondary nitroalkanes to ketones was optimized. The best activators to carry out this reaction are 4,4'-bis-tert-butyldiphenyl disulfide and N-(phenylselenenyl)phthalimide. With these improvements, the reaction takes place catalytically, under mild conditions and avoiding the generation of a stinking subproduct. N- (phenylselenenyl)phthalimide improves the yield of the reactions when sterically hindered nitro groups are used as starting material.The knowledge gained through mechanistic studies allowed us to change the activator and the number of equivalents of trimethylphosphine to transform secondary nitroalkanes to imines or N-phenylsulfenyl ketimines. In chapter 1.3 we describe the first direct conversion of secondary nitroalkanes or ketoximes to N-phenylsulfenyl ketimines. Reaction yields are generally over 90% and α stereogenic centers to the C=NSPh group are not affected during the reaction.Unfortunately, the method described in chapter 1.2 produces the total racemization of α stereogenic centers to CHNO2. To solve this problem, in chapter 1.4 we studied the hydrolysis of the N-sulfenilimines obtained in chapter 1.3, catalyzed by a Lewis acid. We proved that AuBr3 is the only metallic salt that hydrolyzes N-sulfenilimines under neutral pH conditions. Moreover, it is possible to do both reactions, the formation of N-phenylsulfenyl ketimines and its hydrolysis with AuBr3, sequentially in one pot without affecting the α stereocenters of the starting material CHNO2.Also, the direct coupling between carboxylic acids and azides mediated by trimethylphosphine has been studied. Different activators (PhSSPh, 2-PySS-2-Py, 4-PySS-4-Py, PhSeSePh, 2-PySeSe-2-Py) have been used, some of them producing a significant acceleration of the reaction rate. We propose a reaction mechanism for this coupling and the existence of a parasitic reaction. This parasitic reaction explains the huge difference in activity between activators with similar structures. In our group, this new methodology has already been used in a crucial step of the synthesis of fluvirucins B2-B5 and other analogues.

El presente trabajo trata la optimización del diseño de redes de autobús de altas prestaciones teniendo en cuenta los costes de los usuarios y el operador del bus junto con los costes del vehículo privado. Investigaciones recientes (Daganzo 2010, Estrada et al. 2011) formulan las prestaciones de los usuarios y los costes del operador de una red de altas prestaciones en ciudades compactas. Dichas prestaciones se consiguen segregando las líneas de transporte público, utilizando buses de alta capacidad, mayor espaciamiento entre paradas y con intervalos de paso bajos en hora punta. La implementación de la red de autobuses genera una disminución del espacio viario disponible para el vehículo privado que conllevará el incremento de los tiempos de viaje de la red vial. En consecuencia, en el presente trabajo se incluye el coste asociado al vehículo privado dentro de la función objetivo de costes. Dicho coste se formula a partir del diagrama fundamental macroscópico (Geroliminis y Daganzo, 2008) que se considera variable según el número de corredores de la red de altas prestaciones. En su aplicación a la ciudad de Barcelona, la inclusión del vehículo privado en la función objetivo resulta en una red óptima de 15 corredores de altas prestaciones. Este valor se sitúa entre el valor óptimo sin restricciones de 23 corredores presentado por Estrada et al. (2011) y los 11 corredores propuestos por la administración pensados para no afectar en exceso al vehículo privado.