Search

Demografia; Salut; Economia; Territori Demografía; Salud; Economía; Territorio Demographics; Health; Economy; Territory Indicadors Clau de l’Alt Empordà 2022 presenta una selecció de dades estadístiques sobre l’Alt Empordà i la demarcació de Girona. Aquestes dades s’emmarquen en l’àmbit municipal en tots aquells casos en què ha estat possible i, en altres en què no s’ha pogut obtenir informació prou detallada, es presenten en àmbit comarcal o provincial. En aquest document es vol aportar una visió general que faciliti conèixer l’estat del territori amb dades de l’any 2021 o les més recents editades, i veure quines són les tendències actuals. El recull inclou dades sociodemogràfiques, de salut, d’economia, de medi ambient i d’altres recursos del territori. En l’edició de 2022, com ja passava l’any anterior, s’objectiva la influència de l'epidèmia de COVID-19 en diversos indicadors i tendències. Indicadores Clave del Alt Empordà 2022 presenta una selección de datos estadísticos sobre el Alt Empordà y la demarcación de Girona. Estos datos se enmarcan en el ámbito municipal en todos aquellos casos en los que ha sido posible y, en los que no se ha podido obtener información lo suficientemente detallada, se presentan en ámbito comarcal o provincial. En este documento se quiere aportar una visión general que facilite conocer el estado del territorio con datos del año 2021 o más recientes editados, y ver cuáles son las tendencias actuales. La recopilación incluye datos sociodemográficos, de salud, de economía, de medio ambiente y otros recursos del territorio. En la edición de 2022, como ya pasaba el año anterior, se objetiva la influencia de la epidemia de COVID-19 en varios indicadores y tendencias. Key Figures on Alt Empordà 2022 presents a selection of statistics on Alt Empordà and the province of Girona. Whenever possible, this data is defined within the municipal scope, but in many cases, it has not been possible to obtain sufficiently detailed information, so the figures are for the whole area or provincial. This document aims to provide a general view to help us find out about the state of the area using 2021 data or the most recent data available and identifying current trends. This document includes data on demographics, socio-demographics, health, economy, the territory and its resources. As was the case last year, in the 2022 edition, the influence of the COVID-19 epidemic has been objectified in various indicators and trends.

This doctoral thesis aims to identify and characterize the relationships between stakeholders and water resources through the sociocultural and spatial analysis of the water ecosystem services (WES) in the social-ecological system that conforms the Muga river basin. Ecosystem services, understood as a component of social-ecological systems, represent the analytical framework that allows to connect people with nature. Likewise, they allow to capture, express and visualize the key role of aquatic ecosystems in providing multiple benefits to human beings, in order to contribute to the improvement of current and future management of water resources, in such a way that this is increasingly effective, sustainable, and resilient in a context of global change. The methodological approach used in this thesis is based on a mixed method, combining semi-structured interviews and participatory cartography with the key stakeholders of the river basin, as tools that allow a sociocultural evaluation of the ES, in order to: I) identify the most important water ES in the river basin and the benefits associated with them; II) qualitatively and spatially explore the preferences and value systems of different stakeholder groups; III) identify and map the areas perceived as hotspots of supply, demand and degradation-vulnerability of the WES and study the spatial relationships of the WES flows; and IV) reflect on participatory techniques and the importance of integrating different knowledge as essential tools in decision-making for a sustainable management of water resources. The main results identified show that aquatic ecosystems are not only perceived as large producers of multiple benefits, but also encompass a plurality of values and differences in the perceptions expressed. These differences were shown especially in relation to the types of ES perceived (provision, regulating or cultural) and their spatial distribution (SPU, SBU, dSPU) in the Muga river basin. Likewise, participatory mapping has highlighted how the elements mapped by the stakeholders were based on different personal motivations, expressing values that are often divergent between them. It was also shown how certain factors interfere with the way people perceive ecosystems and their benefits, which, in turn, influences the relationships between the multiple actors and the configuration of the governance model. The different levels of dependence of stakeholders on ecosystems and the typology of social-ecological changes in a river basin can, in fact, generate positive or negative effects (or both) (trade-offs and synergies) for various types of actors, who, therefore, perceive these changes differently, leading to conflicts between groups and situations of unequal power. It was observed that each actor has the capacity of action and decision, both in the way of managing the flows of WES and ecosystems and in making decisions, modifying their behaviors (for example, from collaborative to competitive), not only in relation to what the other actors do within the system, but also in relation to their own perceptions. It was revealed how these social mechanisms not only generate an unequal distribution of ES flows, but can also strengthen asymmetric power relations between stakeholders, favoring or preventing access to WES flows. Finally, we reflected on the importance of participatory methods as useful tools to identify and express the plurality and diversity of values, relationships, and knowledge. It showed how stakeholders express complex mental constructs regarding the concept of river basin or elements related to it, despite not having the same technical-administrative knowledge as policy-makers. These aspects highlighted the importance of integrating this diversity in the design and co-production of landscape management policies, as factors that contribute to a better understanding of the complexity of social-ecological dynamics. In conclusion, this thesis has the ultimate purpose of contributing to a better understanding of human-nature relationships, using the analysis framework of social-ecological systems and ES as useful tools for improving current and future management of water resources, to move towards increasingly effective, inclusive, resilient, and just forms of adaptive governance in a context of global change. Aquesta tesi doctoral es proposa identificar i caracteritzar les relacions entre actors socials i recursos hídrics a través de l'anàlisi sociocultural i espacial dels serveis ecosistèmics aquàtics (SEA) en el sistema socioecològic que conforma la conca hidrogràfica de la Muga. Els serveis dels ecosistemes, entesos com un component dels sistemes socioecològics, representen el marc d'anàlisi que permet connectar les persones amb la natura. Així mateix, permeten captar, expressar i visualitzar el paper clau dels ecosistemes aquàtics a l'hora de proporcionar múltiples beneficis als éssers humans, amb la finalitat de contribuir a la millora de la gestió actual i futura dels recursos hídrics, de tal manera que aquesta sigui cada vegada més eficaç, sostenible i resilient en un context de canvi global. L'enfocament metodològic utilitzat es basa en un mètode mixt, combinant entrevistes semi-estructurades i cartografia participativa amb els actors socials clau de la conca. Són eines que permeten realitzar una avaluació sociocultural dels SE, amb la finalitat de: I) identificar els SEA més importants de la conca i els beneficis associats a ells; II) explorar qualitativament i espacialment les preferències i els sistemes de valors de diferents grups d’actors socials; III) identificar i cartografiar les àrees percebudes com hotspot de subministrament, demanda i degradació dels SE i estudiar les relacions espacials dels fluxos de SEA; i IV) reflexionar sobre les tècniques participatives i la importància de la integració de diferents coneixements com a eines essencials en la presa de decisions per a una gestió sostenible dels recursos hídrics. Els principals resultats identificats mostren que els ecosistemes aquàtics no només són percebuts com a grans productors de múltiples beneficis, sinó que també engloben una pluralitat de valors i diferències en les percepcions expressades. Aquestes diferències es deixen veure especialment en relació als tipus de SE percebuts (provisió, regulació o culturals) i a la seva distribució espacial (SPU, SBU, dSPU) a la conca hidrogràfica del riu Muga. Així mateix, la cartografia participativa explica com els elements cartografiats pels actors socials responen a diferents motivacions personals, expressant valors que sovint són divergents entre ells. També es presenta com determinats factors interfereixen en la manera en la qual les persones perceben els ecosistemes i els seus beneficis, fet que, al seu torn, influeix en les relacions entre els diferents actors i en la configuració del model de governança. Els diferents nivells de dependència dels actors socials dels ecosistemes i la tipologia de canvis socioecològics en una conca hidrogràfica poden, de fet, generar efectes positius o negatius (o tots dos, trade-offs i sinergies) per a diferents tipus d'actors que, per tant, perceben aquests canvis de manera diferent. Tot això condueix a conflictes entre els grups i situacions de desigualtat de poder. S’ha observat que cada actor té capacitat d'actuació i de decisió, tant en la manera de gestionar els fluxos de SEA i els ecosistemes com en la presa de decisions, modificant els seus comportaments (per exemple, de col·laboratiu a competitiu), no només en relació al que fan els altres actors dins del sistema, sinó també basant-se en les seves pròpies percepcions. Es va posar de manifest com aquests mecanismes socials no només generen una distribució no equitativa dels fluxos de SE, sinó que poden enfortir relacions de poder asimètriques entre actors socials, afavorint o impedint l'accés als fluxos de SEA. Finalment, es va reflexionar sobre la importància dels mètodes participatius com a elements útils per poder identificar i expressar la pluralitat i diversitat de valors, relacions, coneixements. Es va mostrar com els actors socials expressen construccions mentals complexes pel que fa al concepte de conca hidrogràfica o a elements relacionats amb ella, tot i no tenir els mateixos coneixements tècnic-administratius dels policy-makers. Aquests aspectes van destacar la importància d'integrar aquesta diversitat en el disseny de polítiques de gestió, com a factors que contribueixen a una millor comprensió de la complexitat de les dinàmiques socioecològiques. En conclusió, aquesta tesi té la finalitat última de contribuir a un millor coneixement de les relacions ésser humà-natura, usant el marc d'anàlisi dels socioecosistemes i dels SE com a eines útils per a la millora de la gestió actual i futura dels recursos hídrics, per a poder avançar així cap a formes de governança adaptativa cada vegada més eficaces, inclusives, resilients i justes en un context de canvi global. Programa de Doctorat en Medi Ambient

Demografia; Salut; Economia; Territori Demografía; Salud; Economía; Territorio Demographics; Health; Economy; Territory Indicadores Clave del Alt Empordà 2021 presenta una selección de datos estadísticos sobre el Alt Empordà y la demarcación de Girona. Estos datos se enmarcan en el ámbito municipal en todos aquellos casos en que ha sido posible pero en muchos otros no se ha podido obtener información detallada, por lo que las cifras son de ámbito comarcal o provincial. Este documento quiere aportar una visión general que facilite conocer el estado del territorio en el momento de la publicación: las tendencias recientes, incluyendo datos demográficos, sociodemográficos, de salud, economía, territorio y sus recursos. Key Figures on the Alt Empordà 2021 presents a selection of statistics on the Alt Empordà and the area of Girona. Whenever possible, these data are defined within the municipal scope, but in many cases it has not been possible to obtain sufficiently detailed information, so the figures are regional or provincial. This document aims to provide a general view to help know the state of the area at the time of publication: recent trends, including data on demographics, socio-demographics, health, economy, the territory and its resources.

Demografia; Salut; Economia; Territori Demografía; Salud; Economía; Territorio Demographics; Health; Economy; Territory L’objectiu d’aquest document és proporcionar un conjunt de visualitzacions intuïtives, clares i concises sobre alguns dels indicadors disponibles de l’Alt Empordà amb la intenció d’aportar una mirada estratègica de l’estat actual de la comarca. El objetivo de este documento es proporcionar un conjunto de visualizaciones intuitivas, claras y concisas sobre algunos de los indicadores disponibles del Alt Empordà con la intención de aportar una visión estratégica del estado actual de la comarca. The objective of this document is to provide a series of intuitive, clear and concise visualisations of some of the available figures on the Alt Empordà to provide a strategic view of the current state of the region.

This thesis analyses the perception of climate change and problems with water perceived by lodging industry. 33 in-depth interviews to owners or managers of hotels, campsites and rural lodgings of the Muga river basin have been done, together with the conduction of 752 surveys to guests. Results determine different manager profiles regarding climate change perceptions. Also, different water saving measures have been implemented, together with the different barriers and incentives perceived at the time to implement these measures. Finally, three different guests’ profiles have been determined considering their level of proactivity on water saving habits and their level of perception of negative consequences derived from climate change. Some sociodemographic or motivational factors such as type of establishment, origin or main motivation of stay could explain these differences La tesis analiza cuál es la percepción que tiene el sector de alojamiento turístico sobre los efectos del cambio climático y las problemáticas relacionadas con los recursos hídricos. Los resultados se desprenden de la realización de 33 entrevistas a responsables de hoteles, campings y casas de turismo rural de la cuenca del río Muga y 752 encuestas a sus clientes. Se muestra como existen diferentes perfiles de responsables de alojamientos turísticos en relación con su percepción del cambio climático. También difieren las medidas de ahorro de agua que se implementan, de igual modo que lo hacen los incentivos y las barreras que se perciben a la hora de implementarlas. Finalmente, se determinan tres perfiles ampliamente diferenciados de los clientes de estos alojamientos en relación con su grado de proactividad en el ahorro de agua y su grado de percepción de los efectos negativos del cambio climático. Factores como la tipología de alojamiento, la procedencia o la motivación de la estancia, entre otros, se muestran como explicativos de las diferencias detectadas

El present article exposa de forma breu els diferents espais de memòria ubicats a la comarca de l'Alt Empordà i al departament dels Pirineus Orientals. Els diferents contextos memorials i turístics entre els estats espanyol i francès determinen els diferents recorreguts de cada territori. La història i memòria comunes entre ambdós territoris, però, aconsellen una aproximació analítica conjunta de les trajectòries dels diferents espais de memòria de l'àrea transfonterera catalana. Es tracta d'espais amb poca incidència qualitativa però amb un gran potencial cohesionador al territori, fet que fa intuir una possible reactivació patrimonial i turística en un futur.

Las respuestas por parte de las pequeA±as y medianas empresas (pymes) en diferentes contextos a la hora de adaptar y aplicar las herramientas digitales en sus estrategias de marketing presentan diversos desafA­os. El estudio se aplicA³ en la comarca Alt EmpordA , de CataluA±a (EspaA±a) y buscA³ analizar las estrategias de e-marketing que adoptan las pymes e identificar las principales motivaciones y barreras en su utilizaciA³n. La investigaciA³n tambiA©n identificA³ quA© estrategias de e-marketing implementadas por las empresas son mejor valoradas por los consumidores. Para ello se llevA³ a cabo un estudio cualitativo mediante el anAilisis de un caso en una microempresa, y se implementA³ una investigaciA³n cuantitativa a travA©s de dos cuestionarios estructurados para recopilar informaciA³n de propietarios y gerentes de 83 pymes y 351 consumidores. Los resultados evidenciaron que las empresas implementan el marketing digital en sus planes de mercadotecnia, mAis desde una visiA³n operativa que estratA©gica. Se identificaron como principales barreras el tamaA±o de las empresas, el tipo de producto o servicio y el tipo de cliente, asA­ como el poco reconocimiento por parte de las empresas de la necesidad de herramientas digitales. AdemAis, se demostrA³ la facilidad de lograr mejor visibilidad y alcance, y que el seguimiento de las tendencias de la sociedad digital emergen como principales motivaciones. Se concluye que hay una tendencia clara en la utilizaciA³n de e-marketing por parte de las pymes analizadas, aunque tambiA©n se infiere que los impulsores estAin enmarcados en el seguimiento de tendencias, en la bAosqueda de una mayor visibilidad de las empresas en un entorno online, y no tanto en visualizar claramente los beneficios que este tipo de estrategia aportarA­a al negocio.

The five sections comprising this chapter explore the word “landscape” and its meaning in the rural European Mediterranean world from the perspective of organic farmers. One of the aims of this chapter is to make the reader aware of the true nature of these landscapes, and of the need to educate inhabitants and visitors about their conservation. To this end, a case study is presented which focuses on the district of Alt Empordà (Catalonia, NE Spain). In the first, introductory section, some theoretical considerations concerning the concept of landscape will be discussed, and questions related to the terminology, typology and even contradictions which are encompassed in this word will be explored. The second section will consist of a brief description of the principal geographical features of the area studied, whilst the third presents the most relevant figures concerning organic farming production in Spain and Catalonia. The fourth section can be considered as representing the main body of the chapter, since it concerns the subject which has been the focus of this research: how organic farmers in the Alt Empordà district perceive the landscape. Rather than taking a rigid stance on the concept of landscape, which is after all a concept which everybody uses and is thus subject to multiple meanings and interpretations (Küster, 2004), the aim of this section is to try to describe the different perceptions that organic farmers have of this concept, and how they relate these perceptions to their activities and surroundings. Lastly, the main conclusions that were drawn from this study are summarised. Accordingly, perhaps the best place to start this chapter is with some brief reflections on the word “landscape”, and the associations and interpretations it elicits.

L'Alt Empordà és una de les comarques catalanes més extenses (1357,53 km2) amb un total de 68 municipis i 129.160 habitants. La seva situació geogràfica (es troba en una zona de pas i ha estat habitada des de temps immemorials) i les seves característiques orogràfiques (és una plana oberta al mar que va pujant a mida que ens desplacem cap a l'interior), fan que hagi estat una zona òptima per a dur-hi a terme un estudi etnobotànic.S'han realitzat 101 entrevistes, durant les quals hem parlat amb 178 persones (126 dones i 52 homes) amb una mitjana d'edat de 69 anys. Les dades més rellevants dels resultats obtinguts són les següents:Dels 518 tàxons citats, 335 tenen aplicació en medicina humana o veterinària i 147 formen part de barreges amb finalitats terapèutiques.Les 338 espècies medicinals sobre les quals hem obtingut informació pertanyen a 80 famílies botàniques, essent les cinc més representades les més freqüents al territori.El 98% de les aplicacions medicinals inventariades fan referència a medicina humana i el 2% restant, a veterinària.Els trastorns digestius són un dels cinc principals grups d'afeccions guarides amb remeis vegetals de manera majoritària (entre les que predominen les propietats digestives, laxants, antidiarreiques, hepatoprotectores i antiflatulents). També destaca la importància dels remeis antiinflamatoris (intestinals, oculars, gàstrics, faringis i òtics com a més citats), els remeis contra infeccions i infestacions (sobretot d'origen víric), els trastorns del sistema genitourinari i per últim, les referències a trastorns de la pell o del teixit cel·lular subcutani.En la preparació dels remeis, les estructures florals són la part més utilitzada (31,9%), seguida de la fulla (20,68%) i de la part aèria (16,28%). Segueix, per ordre d'importància, la utilització del fruit o la infructescència (14%) i de les estructures caulinars (7,65%).El 75% de les preparacions per via interna són tisanes seguides de lluny per l'administració directa de la planta o d'alguna part de la planta sense preparació prèvia i de la inhalació d'essències, bafs i perfums. Destaquem les citacions a l'elaboració de xarops i d'essències per la laboriositat que representa la seva preparació.Per via externa també en destaquen les preparacions amb base aquosa seguides de l'aplicació de la planta o part d'ella directament o prèviament manipulada. Cal destacar també les preparacions en base alcohòlica o en oli d'oliva.Al llarg de l'estudi hem recopilat informació sobre 375 barreges, 183 d'aplicació externa i 192 per a administració interna en les que hi intervenen 147 espècies vegetals diferents. Prop de 800 usos de 200 espècies botàniques diferent no els hem trobat citats en les obres consultades i d'aquests, 32 usos de 30 espècies diferents han estat citats per tres o més informants independents, la qual cosa les fa bones candidates a estudis posteriors.Han estat descrits efectes nocius o tòxics per a 103 espècies de plantes, en 35 d'elles com a efectes secundaris a l'ús terapèutic. El nombre total d'espècies citades com a alimentàries és de 248 (de les quals se n'usen 212 en alimentació humana, 74 en alimentació animal i 38 tant en humana com en veterinària). Hem recollit 228 plantes (algunes d'elles amb més d'un ús) que es fan servir per a finalitats no terapèutiques ni alimentàries.En l'aspecte lingüístic, hem recopilat 1.013 noms populars per a les 518 espècies referenciades; d'aquests, n'hi ha 418 de no documentats prèviament per a l'espècie a la que es designen., "ASSESSMENT AND ANALYSIS OF THE ETHNOFLORA OF ALT EMPORDÀ (CATALONIA, IBERIAN PENINSULA)"TEXT:The district of Alt Empordà (1,358 km2, 129,160 inhabitants) is located in the north-eastern corner of the Iberian Peninsula. With a big diversity of landscapes (from sea level to 1,400 m in a few kilometres), having been a crossroad for many cultures and conserving to a certain extent rural life, it constitutes a good candidate for ethnobotanical research within Europe. To collect, analyse and evaluate the folk plant knowledge in this territory we performed 101 semi-structured interviews to 178 informants (mean age 69; 71% women), identified the plant taxa reported and analysed the results, comparing the statistic results obtained with those from other territories. The informants reported data on 518 species. Of these, 335, belonging to 80 botanical families, were claimed as medicinal and 103 as toxic. Human medicine represents 98% of the pharmaceutical uses (3,581 out of 3,643 use reports). Around 800 medicinal uses, concerning 200 species (often very well known for other therapeutic uses), have not, or have very rarely been cited; of these, 32 uses of 30 species could be object of further studies because they have been reported by three or more independent informants, indicating a high degree of reliability. The number of food plants is 248 (212 human food, 74 animal feed and 38 both). Finally, 228 species are used for other purposes. An amount of 1,015 popular names (1,347 phonetic variants) have been collected to designate the 518 catalogued taxa. Frequently, phenomena of polysemy (the same popular name for different species) and synonymy (different popular names for one species) appeared, even together. The folk knowledge about medicinal and other plant uses is still alive in the studied area. Nevertheless, being a tourist and industrialised region, some degree of acculturation exists, so that there is urgency in recording such data and in reverting them to the population as soon as possible.

Des dels temps més reculats, les societats humanes han fet una utilització i una gestió de la natura per a treure'n profit en aspectes diversos de la vida, entre els quals l'alimentari i el medicinal han jugat papers preponderants, però no han pas estat, ni de bon tros, els únics. En aquest treball exposarem els resultats d'enquestes etnobotàniques realitzades en els darrers anys a gairebé dos centenars d'informants de la comarca, tot comentant particularment les qüestions més relacionades amb les plantes que configuren el paisatge i llurs usos populars més vinculats amb la llar i la vida rurals.

El presente trabajo contiene un estudio gr avimétrico de la Depresión del Empordà, complementado con datos de sísmica de reflexión y sondeos. El objetivo es modelizar esta fosa utilizando las anomalías de la gravedad, para poder deducir la estructura neógena y la potencia de los materiales que la rellenan. Se han realizado modelos gr avimétricos 2D paralelos a los principales perfiles sísmicos existentes en la zona.

La geografia catalana del segle XX ha tingut en l'estudi i la descripció d'àmbits territorials concrets un dels seus vessants més prolífics. De fet, és un vessant que s'inicia al principi de la centúria amb les primeres monografies comarcals, sota la influencia directa de la geografia francesa; i que, en certa manera, culmina a la segona meitat del segle amb la Geografia de Catalunya dirigida per Lluís Solé i Sabarís. Una obra que esdevé, a la practica, punt de referència: no tan sols perquè consagra un determinat mètode d'estudi del territori, sinó també pel fet d'aplegar, a l'equip de redacció, una sèrie d'autors prou representatius de la geografia de l'època i molt implicats, per regla general, amb la regió o la comarca que es tractava de presentar. Avui ens hem proposat, precisament, tenir una conversa amb una persona que va col-laborar de forma directa en l'obra esmentada: el geògraf i historiador Albert Compte i Freixanet, autor del capítol de la referida Geografia dedicat al conjunt de les terres empordaneses.

[cat] El present treball se centra en l'estudi de la dinàmica de la vegetació en zones fortament erosionades, anomenades serrers o "badlands", a la Conca de la Baells (Berguedà). Són zones on la roca mare ha quedat al descobert i per les seves característiques s'erosiona de forma ràpida. A la Conca de la Baells s'han format àrees extenses de badlands sobre dos tipus de substrats: margues de l'Eocè i argiles de làcies Garumniana. Els objectius que ens hem plantejat es corresponen a 3 nivells successius d'aproximació. En primer lloc s'estudia el tipus de vegetació que colonitza aquestes àrees i la seva dinàmica en relació amb la dels processos erosius. També s'analitza quins són els mecanismes que determinen l'escassa colonització vegetal d'aquestes àrees. Finalment el treball aborda l'estudi de la biologia de poblacions d'una de les poques espècies pioneres en aquestes formacions: “Achnatherum calamogrostes”. Després d'una primera prospecció extensiva a tota la Conca de la Baells, la major part del treball s'ha centrat als badlands argilosos, que representen el cas més extrem. Les parcel.les d'estudi es localitzen a la zona del Carot (1200 m), propera a Vallcebre. El període d'estudi s'estén des de l'abril de 1989 fins al desembre de 1991. Com a característica general la vegetació dels terrers és dispersa i heterogènia. Els processos erosius que porten a la formació d'aquestes àrees degradades generen una successió regressiva des de les comunitats inicials que poblen els vessants, generalment prats de l' “Aphyllanthion” amb un estrat arbori irregular de pi roig (“Pinus sylvestris”), fins a la manca gairebé completa de vegetació. La topografia és un dels principals factors que determina la distribució de la vegetació als badlands. A la part superior dels vessants, on els processos erosius són relativament més recents, la composició florística de la vegetació és força similar a la dels prats circmndants. En la resta del vessant el recobriment vegetal és molt baix: les plantes que s'hi fan són o bé les més resistents de les dels prats o bé algunes de pioneres. Els tàlvegs, on es produeix una certa acumulació de sediments, són els indrets més vegetats i els que tenen una diversitat florística més alta. S'han caracteritzat els tàxons més freqüents als terrers i les dels prats circumdants en base a una sèrie d'atributs fenomorfològics. Posteriorment s'ha realitzat un anàlisi factorial de correspondències de la matriu inventaris/atributs que ens ha permès definir bàsicament dues estratègies per les espècies dels badlands envers a les dels prats. Per una banda hi trobem plantes tolerants a la duresa de les condicions ambientals extremes: llenyoses de creixement lent amb adaptacions diverses a evitar la pèrdua d'aigua, com per exemple “Genista scorpius”, “Lavandula angustlfolia”, “Thymelaea nivalis”, etc. Per altra banda trobem les plantes herbàcies que limiten el seu creixement al curt periode de temps en que les condicions els són mes favorables i després entren en repòs absolut; pertanyen a aquest grup per exemple “Campanula speciosa”, “Ptychotis saxifaga”,” Plantago serpentina”, etc. Pel que fa al segon dels nostres objectius, ens plantejàrem la qüantificació del banc de llavors del sòl a partir de la recollida de 105 mostres (amb una sonda cilíndrica de 5 cm de diàmetre i 10 cm de profunditat). Les mostres prèviament tamisades s'observaren sota lupa binocular (10-40 augments) per a la identificació i quantificació de les llavors. La densitat de llavors mitjana detectada fou de 1403,8 ± 250,5 llavors/m2. La composició especifica d'aquest banc la formen bàsicament les mateixes espècies que colonitzen aquests ambients, Es tracta d'un banc de llavors temporal. format per les granes que han estat dispersades durant l'estiu o la tardor, j que no podran germinar fins a la primavera següent. L'estudi de la germinació natural que es produeix als badlands s'ha dut a terme a partir del seguiment de les emergències en 90 quadrats de 25 cm de costat repartits en dues parcel.les veïnes. El màxim volum de germinacions produeix entre el maig i el juliol. Les variacions microambientals relacionades amb la topografia afecten significativament la densitat de plàntules que apareixen, posant de manifest que només s'expressa una part de la potencialitat regenerativa d'aquestes àrees. La mortalitat de les plàntules es produeix gradualment al llarg de l'any; els individus que sobreviuen es mantenen per força temps en fases juvenils. El seguiment fenològic de 14 de les espècies més abundants en aquestes àrees s'ha realitzat sobre 30 individus marcats de cada tàxon. L'hivern representa un període de repòs generalitzat per a totes les plantes estudiades. El creixement i la renovació foliar es donen sobretot a la primavera; una tercera part de les plantes poden presentar una segona fase de creixement a la tardor. L'estiu és quan la majoria d'espècies entren en el període reproductiu; la resta de tàxons són de floració vernal o primaveral. Com a conclusió d'aquesta segona part del treball, podríem dir que l’exigüitat del mantell vegetal als badlands no es pot atribuir només a un determinat procés (manca de llavors, incapacitat de germinació, mala vitalitat dels adults ...), sinó que aquesta seria més aviat una conseqüència de la combinació de tots ells. L'últim dels objectius d'aquest treball, l'estudi de la biologia de poblacions d'Achnatherum calamagrostis” comprèn dues parts. Per una banda, a partir d'un mostreig extensiu d'individus de diferents poblacions de l'espècie, s'han pogut caracteritzar les diferents fases del seu cicle de vida. Per altra banda s'ha realitzat un estudi demogràfic del creixement dels individus adults, a partir del seguiment de la producció i mortalitat de les tiges que els conformen. L'emergència de les plàntules d' “A. calamagrostis” es produeix cap al juny. Durant el primer any de vida es forma una única tija que passa l'hivern pràcticament inactiva i a la primavera següent esdevé una tija juvenil. La multiplicació vegetativa no s'inicia com a mínim fins a la tardor següent, i de vegades pot retardar-se més d'un any. El creixement dels individus adults es produeix radialment per l'addició iterativa de noves tiges, de manera que es forma el que s'ha anomenat tofa: aquestes poden arribar a tenir fins a 2 m de diàmetre. La multiplicació vegetativa es produeix per 2 tipus de rizomes: els extravaginals, que s'estenen horitzontalment i presenten entrenusos de pocs mil.límetres de llargada í els intravaginals, que es formen a l'axil.la de les fulles basals. Des de que s'inicia la multiplicació vegetativa les tiges esdevenen anuals, de manera que cap al novembre s'assequen completament i només queden a la planta els brots nous, que es desenvoluparan a la primavera següent. La densitat de tiges és variable segons la mida de les tofes. A mesura que augmenta el seu diàmetre es crea una heterogeneïtat espacial, a petita escala, considerable. La reproducció sexual només es produeix a les tofes amb una certa mida. La presència de plàntules d' “A. calamagrostis” als badlands és un fenomen rar, i molt localitzat a l'àrea perifèrica dels individus adults. La mortalitat en aquesta fase no és gaire alta, de manera que la majoria de plàntules assoleixen la fase de tija juvenil. S'ha estudiat el proces de germinació en condicions controlades al laboratori. S'ha constatat l'existència de dormició en les granes, la qual es trenca espontàniament després d'uns quatre mesos de la seva dispersió. Segons les condicions ambientals en el moment de maduració dels fruits s'indueix un segon tipus de dormició, el qual actua a traves de les cobertes del fruit. Experiències de sembra realitzades al camp han permès estimar les pèrdues mínimes que es produeixen entre la producció de llavors d'una planta adulta i la quantitat de plàntules que s'arriben a instal.lar. Aquest valor és molt alt, de manera que només un 9,2 % de les granes arriben a germinar. Aquest valor és variable segons el tipus de substrat, ja que segons les irregularitats de la superfície queden retingudes més fàcilment les llavors. Pel que fa al creixement modular dels individus adults, s'observa que la producció de noves tiges es dóna estacionalment amb un màxim a la tardor, just abans que s'assequin les tiges de l'any, i un altre a la primavera. L'efectiu de tiges reclutades en cada estació varia en funció de les precipitacions del moment. La mortalitat d'aquestes tiges es produeix principalment al novembre, independentment del moment de la seva emergèncla. La regulació de la població neta total de tiges que constitueixen una tofa es produeix a través del control dels naixements, no de les mortalitats. La taxa d'increment anual del nombre de tiges per tofa és només lleugerament superior a 1. L'aplicació dels models de projecció matricials confirma el creixement molt lent de les poblacions d' “A. calamagrostis”. Les primeres fases del cicle de vida són les més determinants en l'expansió de les poblacions. La multiplicació vegetativa serveix fonamentalment per al manteniment de les poblacions, ja que la colonització de l'espai per aquesta via és molt lenta. Petites variacions en les probabilitats d'establiment de les plàntules repercuteixen considerablement en la taxa de creixement de la població. Per altra banda també s'ha observat una certa variabilitat temporal en relació amb la quantitat de precipitacions i la seva distribució al llarg de l'any., [eng] Vegetation dynamics and plant strategies in badlands of the Upper Llobregat Basin (Spain) were studied. The climate is Sub-Mediterranean: mean annual temperature is 9.2ºC and mean annual precipitation is 900 mm. In the area, badlands develop mainly in 2 substrata: Upper Cretaceous clays and Eocene marls. Topographic position and the related dynamics of the erosive processes were the most influential factors in vegetarian distribution. In the upper part of the slope, vegetarian was still fairly related to the initial pasture. Backslopes were the harshest environments and vegetation cover was lower than elsewhere. Downhill, thalwegs were the most favourable places, where a dense herbaceous layer may be observed. A transient seed bank had been detected in the badlands. Moreover, noticeable seedling emergence was found. Seed bank all seeding composition was closely related to current vegetation of the badlands. Erosive processes did not appear to affect directly seeding mortality as they died all around the year. Monthly phenological records of the most relevant species to the badlands were made during two years. All the species presented a winter-dormant habit growth initiation arised in April or May and peaked in June. Flowering occurred in summer, corresponding with maximum temperature period. Biology and population dynamics of “Achnatherum calamagrostis” (L.) Beauv. has been studied. This species is a tussock forming plant with annual tillers that emerge seasonally, mainly in October or in April. Flowering peaks In July and fruit dispersion occurs from August to October. Seeding establishment occurs mainly located near the adult plants. After one year, juvenile plants could start basal tillering and to become adult plants. Population growth rate of “Achnatherum calamagrostis” predicted by a matrix model was relatively low (1’1738). Sexual reproduction was a relevant process in population growth while vegetative multiplication had mainly a conservative function. Variability had been detected in relation to environmental factors. In fact, seeding recruitment was higher in gypsum rich clays, because its rough surface retains better the seeds against soil erosion. On the other hand, it had been obtained a higher growth rate for the period 1989-90 than this of the following period (1990-91). This variabilty may be related with annual precipitation and its distribution through the year.

En aquest treball presentem el catàleg dels Briòfits coneguts fins ara a l'Alt Empordà. Citem 181 espècies de molses i 59 d'hepàtiques. La major part de les dades es deuen a la Dra. Creu Casas que va estudiar molt intensament é1 Cap de Creus fent troballes molt notables: Entosthodon durieui var. mustaphae, molsa nordafricana desconeguda a Europa, Exormotheca pustulosa, hepàtica citada a Monchique (Portugal), i la varietat nova de l'espècie sudafricana Oedipodiella australis var. catalaunica. Més tard, va recol·lectar Leucobryum juniperoideum a Sant Llorenç de la Muga, espècie considerada oceànica. Es troba amb altres espécies de tendència atlàntica com Harpalejeunea ovata, Hedwigia integrifolia i Campylopus flexuosus. Cal destacar també la darrera recol·lecció al Cap Norfeu de Bryum gemmiluscens, primera cita a la Península.

Con motivo de la celebración del noveno centenario de la Abadía de Santa María de Vilabertrán, los Anales del Instituto de Estudios Ampurdaneses también quieren adherirse a tan gran acontecimiento, exponiendo en una breve síntesis los principales estudios realizados sobre este centro. Diferentes investigadores han destacado la importancia de la antigua y célebre Abadía desde un triple punto de vista: religioso, histórico y arqueologico-artístico.

A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserva un manual del segle XVII, de petites dimensions (210 x 160 mms.), sense enquadernació ni títol destacat, que ens ha servit de base per a l'elaboració d'aquest treball. És en paper i consta de 113 folis, dels quals els 8 últims estan en blanc. El manuscrit està escrit per una sola mà amb una lletra molt personal, pròpia de l'època i l'únic epígraf que es llegeix és Notas que fan per la Abadia de S. Pere de Rodas, que encapçala el primer foli. A continuació hi estan copiades les escriptures sense cap ordre de relació, ni cronològic ni toponímic. La pauta que sembla que va emprar el copista va ésser traslladar en el llibre les diverses notes de cada notari que en aquell moment es trobaven a l'Arxiu del monestir, tal vegada per a una major seguretat en cas de que es perdés l'original. La data de llurs documents va del segle XIV al XVII i la major part d'ells són capbrevacions fetes pels caps de casa de diversos pobles que declaren posseir en emfiteusi unes terres propietat del cenobi. Les dades que aporten són de gran interès perquè donen a conèixer la superfície de la terra conreada, la partida del terme on era ubicada i el cens o cànon anual. També en algun cas, com, per exemple, a Llançà i a La Selva els establiments emfitèutics són de botigues prop del port.

Amb aquest treball volem donar a conèixer una sèrie de documents de Les Escaules, petit poble de l'Alt Empordà, la història del qual encara resta bastant incompleta. La documentació que tractem es troba a la Biblioteca del Palau de Peralada i ens ha estat facilitada per Mossèn Josep Clavaguera i Agnès Padrosa, actuals responsables de l'Arxiu i de la Biblioteca respectivament, als quals des d'ací expressem el nostre més sincer agraïment. El conjunt de documents de l'esmentat fons és de seixanta-tres pergamins distribuïts de la forma següent: un del segle XII, dotze del XIII i cinquanta del XIV, que varen ésser adquirits pel senyor Miquel Mateu i Pla qui comprà el castell el 1923, el restaurà, el convertí en museu i hi reuní una important biblioteca.

Vila-sacra, com altres viles de l'Alt Empordà, havia estat domini de Sant Pere de Rodes i fou una de les possessions més importants que tingué el monestir a la plana, la qual cosa farà que la història d'aquest poble vagi estretament lligada a la del poderós cenobi. Cal buscar l'origen de l'al·ludit domini en els documents que ens transmet en Pere de Marca. En una epístola del papa Benet VI de l'any 974 a l'abat Eldesind, en la qual es confirmen les extenses propietats del monestir, ja s'esmenten les que tenia a Vila-sacra. Aquestes pertinences són novament confirmades pel rei Lotari en un precepte de l'any 982. Una altra butlla papal aconseguí l'abat Eldesind l'any 990, concedida per Joan XV, on es tornen a citar les possessions que el cenobi tenia en aquest lloc.

Con el presente artículo ofrezco una pequefia aportación a la historia de Vilasacra, mi pueblo natal, de cuyo pasado se tienen pocas noticias. En cuanto a fuentes principales impresas los autores que informan de alguna manera sobre esta villa son : Monsalvatje (1), el P. Villanueva (2), Barraquer y Roviralta (3), Carreras Candi (4), Pella y Forgas (5), Papell (6), el P. Juandó Arboix (7) y la reciente publicación Els Castells Catalans (8) ; ademús su nombre figura en algunos mapas como el publicado por el Dr. Mateu y Llopis (9) en el que Vilasacra està en el límite entre los condados de Ampurias, Perelada y Besalú, y el de Rubió i Lois en la obra de Abadal, perteneciendo al condado de Perelada (10).

[ES] En esta nota se da una lista de los Moluscos fósiles hallados en las arrillas azules de la base de los niveles de Sant Mori-Sant Miquel de Fluvia y otra de la de la fauna contenida en los niveles amarillentos superiores. La primera demuestra que las arcillas azules basales corrcsponden a un Plioceno inferior-medio, mientras que tanto los nivrlrs arenosos como los calcareniticos de la zona de Sant Mori-Sant Miquel de Fluvia corresponderían a un Plioceno medio-superior., [FR] Une liste est données des Molusques fossiles trouvées dans les argjlles de la base des niveaux de Sant Mori-Sant Miquel de Fluvià à une autre de la faune que contient les niveaux jaunktres supérirurs. La première démontre que les argiles bleues basales correspondent a un Pliocene inférieur-moyen, tandis que les niveaux, sableux ainsi les calcarénitiques de la zone de SantMori-Sant Miquel de Fluvià correspondraient a un Pliocène moyen-supérieur.

Petició d’articles de divulgació sobre el patrimoni de l’Alt Empordà