Search

La utilització del formigó armat marca un abans i un després en la història de la construcció i l’arquitectura. Avui en dia, però, no és suficient amb complir les sol·licitacions mecàniques. Els criteris de sostenibilitat, estalvi de temps i de mà d’obra duen a la recerca de noves tècniques que puguin sustituir l’armadura convencional. En aquest context, apareix el formigó reforçat amb fibres. Aquest, consisteix en l’addició de fibres discontínues en la matriu de formigó en recerca de millorar les seves propietats. La seva vessant estructural són les fibres d’acer, amb les que es busca l’obtenció d’un material homogeni que mantingui les propietats mecàniques a compressió del formigó i les de tracció de l’acer. Tot i que sigui utilitzat en la construcció de paviments i infraestructures com les dovelles prefabricades per construir túnels, les seves aplicacions en elements estructurals són escasses a dia d’avui. La qüestió de per què no es fa servir com a únic reforç estructural és un tema d’estudi important. Per donar-hi resposta, s’investiguen alguns antecedents construïts i es calcula un exemple teòric per estudiar-ne el comportament. A partir dels resultats obtinguts, es pot plantejar aquesta resposta i la direcció que pot prendre la utilització de formigó amb fibres d’acer per a usos estructurals, així com noves línies d’investigació en relació a l’ús d’aquest material., The use of reinforced concrete is a landmark in construction’s and architecture’s history. Nowadays, however, it’s not enough by fulfilling the mechanical requirements. Sustainability criterias, saving time and labor costs lead to the research of new techniques that can replace conventional steel reinforcments. In this context, fiber reinforced concrete appears. It consists of the addition of discontinuous fibers in the concrete matrix in search of improving its properties. On the structural side, steel fiber reinforced concrete is found with the aim of obtaining a homegeneous material that is able to maintain the mechanical compression properties of concrete and the tensile properties of steel. Although it is commonly used in the construction of pavements and insfrastructures such as precast joists to build tunnels, its applications in structural elements are still few. The question of why it is not used as the only structural reinforcement is an important topic of study. To answer this, some built antecedents are studied and a theoretical model is calculated so that it’s behaviour is studied. Based on the results obtained, it is possible to think about some answers and the direction that steel fiber reinforced concrete may take, as well as new research lines that come out of the conclusions in relation to the use of this material.

Les pràctiques de construcció sostenible són crucials per mitigar l’impacte ambiental del sector de la construcció. Aquest treball presenta una nova llosa de formigó que funciona estructuralment només a compressió, dissenyada mitjançant el principi de força a través de la geometria, promovent un canvi de paradigma cap a la minimització de l’ús de materials des de l’etapa de disseny. Aquest sistema compta amb una estructura de closca nervada de 5x5 metres, suportada per les cantonades, que ofereix una transferència de càrrega eficient i una reducció substancial de material en comparació amb les lloses planes convencionals. Per millorar encara més la sostenibilitat, el sistema proposat es planteja realitzar-lo a través de tecnologia d’impressió 3D de formigó. Aquest mètode ofereix avantatges significatius en minimització dels residus de construcció i permet una optimització precisa de l’ús de materials. Al centrar-se en la reducció de materials en la fase de disseny i en utilitzar tècniques de fabricació avançades, aquesta investigació proposa un enfocament més sostenible per a la construcció de lloses de formigó, el que potencialment pot comportar reduccions significatives en les emissions de carboni i en el consum de recursos en la indústria de la construcció., Las prácticas de construcción sostenible son cruciales para mitigar el impacto ambiental del sector de la construcción. Este trabajo presenta una nueva losa de hormigón que funciona estructuralmente solo a compresión, diseñada mediante el principio de fuerza a través de la geometría, promoviendo un cambio de paradigma hacia la minimización del uso de materiales desde la etapa de diseño. Este sistema cuenta con una estructura de cáscara nervada de 5x5 metros, soportada por las esquinas, que ofrece una transferencia de carga eficiente y una reducción sustancial de material en comparación con las losas planas convencionales. Para mejorar aún más la sostenibilidad, el sistema propuesto se plantea realizarlo a través de tecnología de impresión 3D de hormigón. Este método ofrece ventajas significativas en minimización de los residuos de construcción y permite una optimización precisa del uso de materiales. Al centrarse en la reducción de materiales en la fase de diseño y en utilizar técnicas de fabricación avanzadas, esta investigación propone un enfoque más sostenible para la construcción de losas de hormigón, lo que potencialmente puede conllevar reducciones significativas en las emisiones de carbono y en el consumo de recursos en la industria de la construcción., Sustainable construction practices are crucial for mitigating the environmental impact of the building sector. This paper introduces a compression-only concrete slab designed using the force-through-geometry principle, promoting a paradigm shift towards minimizing material use from the design stage itself. This system features a 5x5 meter ribbed shell structure, supported at the corners, offering efficient load transfer and substantial material reduction compared to conventional flat slabs. To further enhance sustainability, the proposed system leverages 3D concrete printing technology. This method offers significant advantages by minimizing construction waste and enabling precise optimization of material usage based on structural requirements. By focusing on material reduction at the design stage and utilizing advanced fabrication techniques, this research proposes a more sustainable approach to concrete slab construction, potentially leading to significant reductions in embodied carbon emissions and resource consumption in the construction industry.

Aquest treball proposa realitzar un estudi del funcionament tèrmic i energètic de tres masies catalanes dels voltants del segle XV, enmirallat amb les capacitats que la vanguardia de la sostenibilitat en l’arquitectura europea – l’estàndard PassivHaus – considera que necessita un edifici per tal de considerar-se un espai habitable sostenible. Per tal d’assolir aquest objectiu, s’ha optat per generar un recull d’informació obtinguda d’un estudi de camp, amb el conseqüent anàlisi descriptiu i amb l’ús de material i programari especialitzat. Aquests tres casos han estat escollits amb la finalitat de tractar amb exemplars d’una mateixa zona geogràfica, més concretament ubicades entre les comarques de l’Anoia i el Bages, per tal de garantir similituds en les tècniques constructives i l’impacte que tindran aquestes en el meu estudi. Les masies en les que es basa l’estudi són Can Puig Bufer (Òdena), Can Rigat ( Vilanova del Camí) i la de Comasua (Sant Salvador de Guardiola). Es tracta d’una gran oportunitat per poder observar en primera persona les figures arquitectòniques històriques entre les quals he crescut, guiat per la informació que poden oferir els seus actuals propietaris. Per tal d’assolir aquesta fita, cal doncs endinsar-se en el sector de l’arquitectura sostenible i la certificació d’eficiència energètica, juntament amb una necessària aproximació en la interpretació històrica, estructural i constructiva de tot el conjunt de la masia, que és el que condueix directament a l’oportunitat de profunditzar en les capacitats tèrmiques de l’envolupant que conforma l’edifici. La intenció d’aquest treball és encarar els resultats obtinguts en l’anàlisi d’un edifici provinent d’una tecnologia aparentment obsoleta, davant un recull dels cànons constructius més tendencials de l’arquitectura sostenible europea actual. Tot plegat, és important recordar que tota tècnica constructiva intenta atorgar a l’envolupant propietats i característiques que porten anys en constant, This research paper is focused on the thermal and energetic study of three different near fifteenth-century catalan farmhouses. By portraying the European sustainable architecture according to the PassivHaus standard, this study will show the characteristics that any building must have in order for it to be considered a sustainable living area. For this purpose, I will focus on the background inspection and information, as well as including the analysis of the data previously obtained with specific tools and software. The different farmhouses have spcifically been chosen because of their similar location, as they are all part of l’Anoia and el Bages. That means they share common characterístics in terms of their construction methods, which will be later examined in this study. The farmhouses on which the study is based are Puig Bufer (Òdena), Can Rigat (Vilanova del Camí), and Comasua (Sant Salvador de Guardiola). This is a great opportunity to observe from firsthand the historical architectural figures that I have grown up with, guided by the information provided by their current owners. To achieve this goal, it is necessary to go deeper into the sector of sustainable architecture and energy efficency certification, along with a necessary aproach to the historical, structural, and constructive interpretation of the entire farmhouse complex. This directly leads us to the opportunity to deepen our understanding of the thermal capabiliies of the building envelope. The intention of this research is to face the results obtained of a building coming from an apparently obsolete technology with a collection of the most trending constructive ways of current European sustainable architecture. To sum up, it is important to remember that every construction technique aims to give the envelope properties and characteristics that have been in constant development for years, and thats the reason why we cannot ignore the past when reinterpreting those rudimentary strategies that

In recent years, climate change has caused significant challenges in the built environment. The concerns about high carbon emissions in the architectural industry are well-justified. In Europe, existing non-residential building stocks built before building energy codes with low effective building performance consume more energy and resources than new buildings, in which the percentage of educational stock is 17%. Retrofitting existing educational buildings should be considered a conducive learning environment that improves students’ cognitive abilities mainly by taking the measures of combining both facade retrofitting and replacement of the heating system. Due to the high cost of changing the heating system and implementing a new one, façade renovation has become the first choice for elevating the building performance of the education stock. As a result, it is necessary to improve the façade to ensure indoor visual comfort. This study is based on the analysis and improvement of the proposal "Roof to Façade" from the project “Waste-based Intelligent Solar- control-devices for Envelope Refurbishment” (WiSeR) and simulations with the software DesignBuilder to design tile system façades aiming to avoid glare under consideration a users' visual comfort. The methodology mainly includes two parts. The first stage optimizes the model following a simplified strategy while the second stage optimizes the model following a more realistic approach. As the real daytime illuminance on the working plane is sophisticated and changeable every moment according to seasonal variation and weather conditions, this study introduces multiple-dimensional metrics to evaluate the illuminance level on the working plane without artificial lighting. The results illustrated that implementing the two Design Façades could efficiently improve indoor visual comfort considering multiple daylight metrics such as UDI.

Els canvis en la forma de viure de les noves generacions requereixen una arquitectura que recolzi les noves formes d'utilitzar l'habitatge. Les persones busquen espais flexibles que puguin adaptar-se a les seves necessitats i preferències canviants, permetent un major grau de personalització a la llar. Transformacions globals com l'evolució del treball cap al treball remot o des de casa accelerat per la pandèmia de Covid-19, els canvis en l'estructura familiar i els rols en aquesta, els canvis demogràfics i l'envelliment de la població, són factors que influeixen en la demanda d'habitatges adaptables. Tanmateix, altres factors com l'augment de la consciència sobre l'eficiència energètica i la comoditat, la creixent adopció de dispositius mòbils i la popularitat dels assistents virtuals, ens fan intuir una creixent demanda de llars intel·ligents. A la recerca de llars que s'adaptin a les necessitats i preferències dels ocupants de manera fàcil i eficient, la domòtica en combinació amb l'arquitectura flexible podria ser una solució per adaptar-se a les necessitats actuals i futures d'habitatge? En el transcurs del treball estudiarem les condicions que envolten la creació dels sistemes de mobiliari domòtic, el paper que poden tenir en l'arquitectura i quines prediccions sobre la seva implementació en podem fer., Los cambios en la forma de vivir de las nuevas generaciones requieren una arquitectura que apoye las nuevas formas de utilizar la vivienda. Las personas buscan espacios flexibles que puedan adaptarse en sus necesidades y preferencias cambiantes, permitiendo un mayor grado de personalización al hogar. Transformaciones globales como la evolución del trabajo hacia el trabajo remoto o desde casa acelerado por la pandemia de Covid-19, los cambios en la estructura familiar y los roles en esta, los cambios demográficos y el envejecimiento de la población, son factores que influyen en la demanda de viviendas adaptables. Aun así, otros factores como el aumento de la conciencia sobre la eficiencia energética y la comodidad, la creciente adopción de dispositivos móviles y la popularidad de los asistente virtuales, nos hacen intuir una creciente demanda de hogares inteligentes. En busca de hogares que se adapten a las necesidades y preferencias de los ocupantes de manera fácil y eficiente, la domótica en combinación con la arquitectura flexible podría ser una solución para adaptarse a las necesidades actuales y futuras de vivienda? En el transcurso del trabajo estudiaremos las condiciones que rodean la creación de los sistemas de mobiliario domótico, el papel que pueden tener en la arquitectura y qué predicciones sobre su implementación podemos hacer., New generations changing lifestyles require an architecture that supports different ways of using homes. People seek flexible spaces that can adapt to their changing needs and preferences, allowing a greater sense of personalization. The evolution of work towards remote accelerated by the Covid-19 pandemic, as well as modifications in family structure and roles, demographic movements and the aging of the population, are all contributing to the demand for adaptable housing. Other factors, such as rising awareness of energy efficiency and comfort, the adoption of mobile devices and the popularity of virtual assistants, suggest a growth in desire for smart homes. When looking for homes that adapt to the needs and preferences of the occupants easily and efficiently, could home automation in combination with flexible architecture be a solution to adapt to current and future housing needs? In the course of the work, we will study the conditions surrounding the creation of domotic furniture systems, the role they can play in architecture, and which predictions we can make.

The Superblock concept is a one of the solutions suggested by urban planners to address multiple challenges of the modern metropolises such as lack of greenery, overcrowding and environmental pollution. Planners aim to enhance the neighborhood's well-being by implementation of the green areas and new public spaces within the existing urban fabric This paper explores the Superblock´s guiding principles and their connection with the ambitious urban plan of Barcelona designed by Ildefons Cerdá in the 19th century, with a particular focus on their evolution in Barcelona's Poblenou district. The inquiry starts with an analysis of the historical background of the Superilla Poblenou area, which has had a significant impact on the city's development. Through the analysis of historical city plans and orthographic photography it is possible to trace its evolution and identify significant historical changes that have impacted the area´s development. In the end, the study explores how modern ideas in urban planning, including ecosystemic urbanism, relate to the SuperIlla concept and their consistency with Cerdá's initial proposal for Barcelona. The examination of the relationship between Cerdá's urban vision and the modern concept reveals that the SuperIlla-Superblock notion reflects Cerdá's forward-thinking approach to the city's sustainable growth. Moreover, it shows that by incorporating innovative projects and staying true to Cerdá's principles of connectivity, accessibility, and environmental care, sustainable urban development in Barcelona can be accomplished.

This paper presents a numerical study on the vertical (axial) and lateral (flexure) behavior of CFST (Concrete-Filled Steel Tube) columns with active hoop prestress achieved by bolting together two steel half-tubes. Twelve prototype CFST column specimens differing in the prestressing force (three levels) and in the gravity loading ratio (four levels) are analyzed; they are selected to represent typical ground columns of mid-rise buildings. Their structural behavior is simulated with a nonlinear model implemented in Abaqus; concrete and steel behavior are described with a damage-plasticity and a plasticity model, respectively. The concrete-steel interaction is represented by a hard (compression-only) surface-to-surface contact model. The calculations involve three consecutive loading steps: (i) transverse prestress, (ii) axial force, and (iii) lateral loading (shear force and bending moment). The calculation results show that the axial-flexural capacity of the prototype CFST columns is adequate. However, the hoop prestress benefit on axial compressive performance is not outstanding because the tube transverse Poisson expansion impairs the concrete confinement. The benefit in the flexural performance is smaller, due to the lack of sectional lateral expansion during bending. Preliminary studies on mid-rise buildings equipped with the prototype CFST columns show that their gravity and wind capacities are largely enough; conversely, their seismic strength is sufficient only for moderate earthquakes., This research has been partially funded by the Spanish Research Agency (AEI) of the Ministry of Science and Innovation (MICIN) through project with reference: PID2020-117374RB-I00/AEI/10.13039/501100011033. The stay of Prof. Xiao Hu in Barcelona was funded by the State Key Laboratory of Geohazard Prevention and Geoenvironment Protection of China (Grant No. SKLGP2020K010). The study of Mr. Xiangbo Bu in the Technical University of Catalonia (UPC-BarcelonaTech) is funded by the Chinese Government Scholarship (CSC No. 201906560013). These supports are gratefully acknowledged., Peer Reviewed, Postprint (published version)

Este documento presenta un análisis de la sostenibilidad y aplicaciones prácticas del cáñamo en la construcción, así como su historia, normativa y características. La investigación profundiza en las propiedades físicas y ecológicas del cáñamo, destacando su comportamiento termoacústico, resistencia a factores externos y capacidad de integración con otros materiales. También analiza críticamente las aplicaciones del cáñamo en la arquitectura contemporánea, desde infraestructura hasta espacios habitables, y compara su sostenibilidad con otros materiales convencionales, considerando factores ecológicos, económicos y sociales. El estudio concluye que el cáñamo ofrece un nuevo capítulo en la narrativa arquitectónica del siglo XXI, aportando soluciones que equilibran las demandas de la sociedad con el medio ambiente. El estudio de caso de Flat House ejemplifica la transición innovadora a prácticas agrícolas y de construcción con materiales de origen biológico de origen local., This document presents an analysis of the sustainability and practical applications of hempcrete in construction, as well as its history, regulations, and characteristics. The research delves into the physical and ecological properties of hemp, emphasizing its thermoacoustic behavior, resistance to external factors, and ability to integrate with other materials. It also critically analyzes the applications of hemp in contemporary architecture, from infrastructure to habitable spaces, and compares its sustainability with other conventional materials, considering ecological, economic, and social factors. The study concludes that hemp offers a new chapter in the architectural narrative of the 21st century, providing solutions that balance the demands of society with the environment. The case study of Flat House exemplifies the innovative transition to agricultural and construction practices with locally sourced biobased materials.

Aquest estudi explora el paper de les estratègies passives en el desenvolupament d'embolcalls d'edificis adequats per a climes càlids i humits, centrant-se a Sinaloa, Mèxic. Subratlla la criticitat de les consideracions contextuals en el disseny arquitectònic i la necessitat d'adaptar estratègies passives per alinear-se amb les condicions climàtiques i geogràfiques distintives de la regió. Mitjançant el desplegament d'estratègies passives en els embolcalls dels edificis, l'estudi il·lustra que hi ha un potencial substancial per disminuir la dependència dels sistemes de refrigeració actius. Aquesta reducció no només redueix el consum d'energia i mitiga els impactes ambientals, sinó que també millora el confort tèrmic i eleva la qualitat de vida dels ocupants. Es destaca la importància de l'exploració i la innovació contínua en tecnologies i materials, amb l'objectiu d'augmentar l'eficàcia de les estratègies passives en els embolcalls d'edificis. Aquest examen posa de relleu el paper fonamental de l'educació i la consciència ambiental en els sectors de la construcció i l'arquitectura. A més, destaca la urgència d'implementar polítiques i normatives públiques que advoquin per metodologies de construcció sostenible. En conclusió, la integració d'estratègies passives a les embolcalls dels edificis sorgeix com un mètode viable i sostenible per gestionar les temperatures interiors a les regions amb climes càlids i humits. A més, subratlla la imprescindible col·laboració interdisciplinària per assolir la sostenibilitat i l'eficiència en l'arquitectura., Este estudio explora el papel de las estrategias pasivas en el desarrollo de envolventes de edificios adecuadas para climas cálidos y húmedos, centrándose en Sinaloa, México. Enfatiza la importancia de las consideraciones contextuales en el diseño arquitectónico y la necesidad de adaptar estrategias pasivas para alinearse con las condiciones climáticas y geográficas distintivas de la región. Al implementar estrategias pasivas en las envolventes de los edificios, el estudio ilustra que existe un potencial sustancial para disminuir la dependencia de los sistemas de refrigeración activos. Esta reducción no sólo reduce el consumo de energía y mitiga los impactos ambientales sino que también mejora el confort térmico y eleva la calidad de vida de los ocupantes. Se destaca la importancia de la exploración e innovación continuas en tecnologías y materiales, con el objetivo de impulsar la eficacia de las estrategias pasivas en la envolvente de los edificios. Este examen subraya el papel fundamental de la educación y la conciencia ambiental dentro de los sectores de la construcción y la arquitectura. Además, enfatiza la urgencia de implementar políticas públicas y regulaciones que aboguen por metodologías de construcción sustentables. En conclusión, la integración de estrategias pasivas dentro de la envolvente de los edificios surge como un método viable y sostenible para gestionar la temperatura interior en regiones con climas cálidos y húmedos. Además, subraya la indispensabilidad de la colaboración interdisciplinaria para lograr la sostenibilidad y la eficiencia en la arquitectura., This study explores the role of passive strategies in developing building envelopes suitable for hot and humid climates, focusing on Sinaloa, Mexico. It emphasizes the criticality of contextual considerations in architectural design and the necessity to tailor passive strategies to align with the distinctive climatic and geographical conditions of the region. By deploying passive strategies in building envelopes, the study illustrates that there is substantial potential to diminish reliance on active cooling systems. This reduction not only curtails energy consumption and mitigates environmental impacts but also enhances thermal comfort and elevates the quality of life for the occupants. The importance of ongoing exploration and innovation in technologies and materials is highlighted, aiming to boost the efficacy of passive strategies in building envelopes. This examination underscores the pivotal role of education and environmental consciousness within the construction and architecture sectors. It further stresses the urgency for implementing public policies and regulations that advocate for sustainable construction methodologies. In conclusion, integrating passive strategies within building envelopes emerges as a viable and sustainable method for managing indoor temperatures in regions with hot and humid climates. Furthermore, it underlines the indispensability of interdisciplinary collaboration to attain sustainability and efficiency in architecture.

A new shear transfer system for CFST columns is studied, which is an application of the patent EP2305911B1 into the square CFST columns. The new optimized system, called UPCCFST, consists of crown-shaped protrusions on the steel sheet oriented towards the side that remains in contact with the concrete. Initial tests have been conducted to study the failure modes and optimize the design. The optimized design is considered the default characteristic of the experimental campaign, consisting of 56 push-out test specimens. The following parameters have been analyzed: connection system, punch density, concrete type, punch arrangement and cross-section dimensions. The UPCCFST system with the optimum punch density (HD) has shown a steel-concrete shear strength, tu, 12.31 and 2.95 times higher than the conventional flat CFST in 200 × 4 and 110 × 2 specimens, respectively. Regarding the slip energy, the UPCCFST specimens absorbed 8.1 and 3.6 times more energy than the respective flat CFST specimens., This research has been carried out under the project SIFECAT: IU68009746 funded by the European Regional Development Funds (ERDF) through the Ag`encia de Gesti ́o d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) - Generalitat de Catalunya, Postprint (published version)

L’illa d’Eivissa, situada al mar Mediterrani, ha estat influenciada per una gran diversitat de cultures al llarg de la seva història. No obstant això, la seva arqui- tectura, que neix de la tradició i les necessitats mediterrànies, ha romàs inalte- rada amb el pas del temps. Ens referim a una arquitectura vernacular, senzilla i purament funcional, basada en els materials que proporciona la natura. És una arquitectura sense arquitecte. Tot i que molts artistes s’han sentit atrets per l’estil de vida de l’illa i han respectat la seva tradició, l’auge del turisme i la indústria han posat en perill la cultura eivissenca a causa de la gran afluència de diferents cultures que conviuen en ella. En aquest treball, es busca mantenir els valors de la tradició arquitectònica eivissenca, reconeixent que per aconseguir-ho, aquesta ha d’adaptar-se a la crisi climàtica actual. Per això, s’analitzen les primeres reinterpretacions de la casa tradicional eivissenca realitzades per arquitectes externs a l’illa durant els anys 60. L’objectiu és extreure els valors essencials de la casa pagesa i desenvolupar estratègies per fer aquestes vivendes més sostenibles, així com explorar formes de continuar construint de manera sostenible a Eivissa., La isla de Ibiza, situada en el Mar Mediterráneo, ha sido influenciada por una gran diversidad de culturas a lo largo de su historia. Sin embargo, su arquitectura, que surge de la tradición y las necesidades mediterráneas, ha permanecido inalterada con el paso del tiempo. Nos referimos a una arqui- tectura vernácula, simple y puramente funcional, basada en los materiales que proporciona la naturaleza. Es una arquitectura sin arquitecto. Aunque muchos artistas se han sentido atraídos por el estilo de vida de la isla y han respetado su tradición, el auge del turismo y la industria han puesto en peli- gro la cultura ibicenca debido a la gran afluencia de diferentes culturas que conviven en ella. En este trabajo, se busca mantener los valores de la tradición arquitectóni- ca ibicenca, reconociendo que para lograrlo, esta debe adaptarse a la crisis climática actual. Para ello, se analizan las primeras reinterpretaciones de la casa tradicional ibicenca realizadas por arquitectos externos a la isla durante los años 60. El objetivo es extraer los valores esenciales de la casa payesa y desarrollar estrategias para hacer estas viviendas más sostenibles, así como explorar formas de seguir construyendo de manera sostenible en Ibiza., The island of Ibiza, located in the Mediterranean Sea, has been influenced by a great diversity of cultures throughout its history. However, its architecture, which arises from tradition and Mediterranean needs, has remained unchan- ged over time. We refer to a vernacular architecture, simple and purely functio- nal, based on the materials provided by nature. It is architecture without an ar- chitect. Although many artists have been attracted to the island’s lifestyle and have respected its traditions, the rise of tourism and industry has endangered Ibiza’s culture due to the influx of different cultures coexisting on the island. In this work, the aim is to maintain the values of Ibiza’s architectural tradition, recognizing that in order to achieve this, it must adapt to the current clima- te crisis. To do this, the first reinterpretations of the traditional Ibiza house by architects outside the island during the 1960s are analyzed. The objective is to extract the essential values of the traditional ibizan house and develop strategies to make these houses more sustainable, as well as explore ways to continue building sustainably in Ibiza.

Bilbao és una ciutat que ha patit una reconversió urbanística radical al llarg dels anys i aquesta transformació sempre ha anat marcada per la Ria del Nervión, o Ria de Bilbao, transcorrent al llarg de tot el municipi i per la geografia escarpada que la envolta. De vegades, deixant de banda l'oportunitat de relació entre aquest agent natural i la ciutat i imposant les seves grans infraestructures enginyers marcades pel passat industrial, miner i mercantil, però d'altres, amb una intenció i un afany de generar riquesa urbanística per tal d'assolir espais públics de qualitat que posen en relació la ciutat amb la ria. Aquesta transformació es va fer amb l'ajuda de peces icòniques que van donar a la ciutat una nova identitat globalitzada i universal. Però, principalment, es va centrar al municipi de Bilbao, deixant al marge moltes de les zones perifèriques de la Ria a la resta de l'àrea metropolitana, on encara queden restes d'una indústria ja obsoleta i un paisatge que no té interès urbanístic. Aquest treball pretén analitzar les relacions entre la ria, els intersticis, les trames urbanes que l'envolten i els usos històrics dels mateixos, i així identificar els espais residuals o d'oportunitat en zones que encara no ha patit aquesta transformació i així oferir-ne un estudi de possibles intervencions o estratègies a partir dels vectors fonamentals que l'han feta possible, identificant el paper que han jugat en la nova relació entre Ria i Ciutat., Bilbao es una ciudad que ha sufrido una reconversión urbanística radical a lo largo de los años y esta transformación siempre ha ido marcada por la Ría del Nervión, o Ría de Bilbao, transcurriendo a lo largo de todo el municipio y por la geografía escarpada que la rodea. A veces, dejando de lado la oportunidad de relación entre este agente natural y la ciudad e imponiendo sus grandes infraestructuras ingenieriles marcadas por su pasado industrial, minero y mercantil, pero otras, con una intención y un afán de generar riqueza urbanística a fin de alcanzar espacios públicos de calidad que ponen en relación la ciudad con la ría. Esta transformación se llevó a cabo con la ayuda de piezas icónicas que dieron a la ciudad una nueva identidad globalizada y universal. Pero, principalmente se centró en el municipio de Bilbao, dejando al margen muchas de las zonas periféricas de la Ría en el resto del área metropolitana, en las que todavía quedan restos de una industria ya obsoleta y un paisaje que carece de interés urbanístico. El presente trabajo pretende analizar las relaciones entre la ría, los intersticios, las tramas urbanas que la rodean y los usos históricos de los mismos, y así identificar los espacios residuales o de oportunidad en zonas que todavía no ha sufrido esta transformación y así ofrecer un estudio de posibles intervenciones o estrategias a partir de los vectores fundamentales que la han hecho posible, identificando el papel que han jugado en la nueva relación entre Ría y Ciudad., Bilbao is a city that has undergone a radical urban reconversion over the years and this transformation has always been marked by the Nervión estuary, or the Bilbao estuary, running through the entire municipality and by the steep geography that surrounds. Sometimes, leaving aside the opportunity for a relationship between this natural agent and the city and imposing its large engineering infrastructures marked by its industrial, mining, and commercial past, but other times, with an intention and desire to generate urban wealth to achieve quality public spaces that connect the city with the estuary. This transformation was carried out with the help of iconic pieces that gave the city a new globalized and universal identity. But it was mainly focused on the municipality of Bilbao, leaving out many of the peripheral areas of the Ría in the rest of the metropolitan area, where there are remains of an already obsolete industry and a landscape that lacks urban interest. The present work intends to analyse the relationships between the estuary, the interstices, the urban fabrics that surround it and their historical uses, and thus identify residual or opportunity spaces in areas that have not yet undergone this transformation and thus offer a study of possible interventions or strategies based on the fundamental vectors that have made it possible, identifying the role they have played in the new relationship between the estuary and the city., Award-winning

La ventana tradicional de un edificio típico del ensanche decimonónico de Barcelona, ese sistema compuesto de persiana exterior de librillo, ventana de vidrio sencillo, contraventana interior de madera, visillo y cortina, resulta una solución constructiva tan bien integrada compositivamente como inteligente desde un punto de vista de control climático del espacio interior, tanto más notable si tenemos en cuenta que se construía con técnicas y materia-les artesanales. El buen funcionamiento del sistema en un clima como el mediterráneo se basa en las prestaciones variables (no discretas) que permiten la practicabilidad de las cinco capas. En el caso de la transmitancia térmica, el sistema aísla no sólo por la resistencia conductiva de los elementos que lo conforman, sino también por las resistencias térmicas de las cámaras de aire que cada una de estas capas encierra, resistencias que aumentan considerablemente con el uso de materiales de baja emisividad. Dos de esas cinco capas (el cortinaje) se extienden a menudo más allá de la ventana, afectan-do las prestaciones térmicas del conjunto ventana-paño. Este trabajo busca comprender, evaluar y cuantificar el comportamiento térmico de dicho sistema, en sus versiones tradicional y mejorada con superficies de baja emisividad: una propuesta de bajo coste, coherente con el comportamiento higrotérmico tradicional del conjunto ventana-paño, y con el potencial de mejorar considerablemente su transmitancia térmica en invierno sin comprometer su comportamiento como masa térmica disipadora de calor en verano. El trabajo intenta responder también a la dificultad que presenta la normativa actual a la hora de calcular estas cuestiones, buscando tanto explicar dicha circunstancia como proponer un sencillo modelo de cálculo que permita modelizar el sistema.

Una Estructura Recíproca (ER) és un sistema constructiu on els elements estructurals es recolzen mútuament, formant un circuit de forces tancat. Aquestes estructures són una opció innovadora i sostenible per a la construcció d'edificis que combina la funcionalitat amb la bellesa i el disseny. En aquest treball s'estudien dues estructures recíproques de fusta de circuit tancat: l’Exhibition Hall del Bunraku Puppet Theatre, dissenyada per Kazuhiro Ishii, i la Deborah Gunn Residence, concebuda per Fred Oesch. Aquesta anàlisi comparativa s'enfoca en aspectes essencials que defineixen la singularitat i funcionalitat de cada estructura, a partir de l’estudi de la sostenibilitat, el procés constructiu i el comportament estructural de cadascuna. Per fer-ho, es duu a terme una extensa recerca bibliogràfica, un redibuixat per la comprensió tècnica amb AutoCAD, un modelatge 3D amb SketchUp i un càlcul estructural amb CYPE 3D. En examinar aquests elements, es revela que ambdós arquitectes van prestar atenció a la sostenibilitat, utilitzant materials i mà d'obra locals i implementant mètodes innovadors per generar i utilitzar energia. Les característiques tècniques del procés constructiu van ser diferents en cada cas: Kazuhiro Ishii va emprar una estructura més densa i articulada, mentre que Fred Oesch va optar per una estructura més senzilla. Finalment, es demostra que els diàmetres dels polígons interiors i exteriors i la inclinació de les bigues principals influeixen en la distribució de les càrregues. Les diferencies entre el comportament estructural de cada projecte han estat mínimes, posicionant l’obra d’Oesch com a estructura recíproca més optimitzada. Es conclou que tots dos projectes van utilitzar amb eficiència els elements estructurals de les estructures recíproques, seguint la seva filosofia arquitectònica., Una Estructura Recíproca (ER) es un sistema constructivo donde los elementos estructurales se apoyan mutuamente, formando un circuito de fuerzas cerrado. Estas estructuras son una opción innovadora y sostenible para la construcción de edificios que combina la funcionalidad con la belleza y el diseño. En este trabajo se estudian dos estructuras recíprocas de madera de circuito cerrado: el Exhibition Hall del Bunraku Puppet Theatre, diseñada por Kazuhiro Ishii, y la Deborah Gunn Residence, concebida por Fred Oesch. Este análisis comparativo se enfoca en aspectos esenciales que definen la singularidad y funcionalidad de cada estructura, a partir del estudio de la sostenibilidad, el proceso constructivo y el comportamiento estructural de cada una. Para hacerlo, se lleva a cabo una extensa investigación bibliográfica, un redibujado por la comprensión técnica con AutoCAD, un modelado 3D con SketchUp y un cálculo estructural con CYPE 3D. Al examinar estos elementos, se revela que ambos arquitectos prestaron atención a la sostenibilidad, utilizando materiales y mano de obra locales e implementando métodos innovadores para generar y utilizar energía. Las características técnicas del proceso constructivo fueron diferentes en cada caso: Kazuhiro Ishii empleó una estructura más densa y articulada, mientras que Fred Oesch optó por una estructura más sencilla. Finalmente, se demuestra que los diámetros de los polígonos interiores y exteriores y la inclinación de las vigas principales influyen en la distribución de las cargas. Las diferencias entre el comportamiento estructural de cada proyecto han sido mínimas, posicionando la obra de Oesch como estructura recíproca más optimizada. Se concluye que ambos proyectos utilizaron con eficiencia los elementos estructurales de las estructuras recíprocas, siguiendo su filosofía arquitectónica., A reciprocal frame (ER) is a construction system in which the structural elements mutually support each other, forming a closed circuit of forces. These structures are an innovative and sustainable option for building construction that combines functionality with beauty and design. This paper focuses on the comparative study of two closed circuit reciprocal wooden structures: the Exhibition Hall of the Bunraku Puppet Theatre, designed by Kazuhiro Ishii, and the Deborah Gunn Residence, conceived by Fred Oesch. This comparative analysis examines essential aspects that define the singularity and functionality of each structure, based on sustainability, the construction process, and the structural behavior of each. To do this, extensive bibliographic research is carried out, along with technical comprehension through AutoCAD redrawing, 3D modeling with SketchUp, and structural calculation with CYPE 3D. By examining these elements, it is revealed that both architects paid attention to sustainability, using local materials and labor and implementing innovative methods to generate and use energy. The technical characteristics of the construction process were different in each case: Kazuhiro Ishii used a more dense and articulated structure, while Fred Oesch opted for a simpler structure. Finally, it is demonstrated that the diameters of the interior and exterior polygons and the inclination of the main beams influence the distribution of loads. The differences between the structural behavior of each project were minimal, positioning Oesch's work as the most optimized reciprocal structure. It is concluded that both projects efficiently used the structural elements of reciprocal structures, following their architectural philosophy.

Este trabajo está formado por tres partes diferenciadas. La primera corresponde a comprender la problemática de la producción de plástico a nivel mundial, la necesidad de reciclaje y su papel en el sector de la construcción. La segunda corresponde a entender el funcionamiento de un material tan complejo, como el plástico reciclado o reutilizado, la posibilidad de la arquitectura de incorporar el material y el potencial eso puede tener. Por último, la tercera parte, un análisis comparativo de fachadas que utilizan plástico reciclado o reutilizado como parte principal del proyecto.

Aquest treball estudia les seccions de classe 4 com a una nova alternativa constructiva a partir de l'steel frame i estructural a partir d'un anàlisi de perfils tipus C i un estudi numèric amb hipòtesis que relaciona els càlculs establerts a l'Eurocodi 3 amb la realitat que poden aguantar amb variants sense abonyegament o estudiant-hi el vinclament. S'exposa el món constructiu tradicional davant els avantatges i resolució de desavantatges de l'alternativa amb l'optimització estructural i marge de beneficis de recursos materials, temps, ambientals i sostenibles.

Aquesta recerca busca informar sobre l'estudi de la influència dels productes de fusta amb altes prestacions per optimitzar el material, amb la finalitat de comparar quins productes es troben al mercat i com estan sent utilitzats en el sector de la construcció, així mateix explorar els sistemes estructurals, constructius i altres aspectes. El treball s'engloba en l'anàlisi de diferents casos d'estudis que donaran a conèixer les prestacions dels productes i com van reduint la quantitat de fusta utilitzada per a la seva fabricació. Es fa una comparació entre els referents mitjançant diferents indicadors per poder avaluar la participació dels productes en aquests projectes i la seva funció., La presente investigación busca informar sobre el estudio de la influencia de los productos de madera con altas prestaciones para optimizar el material, con la finalidad comparar cuales productos se encuentran en el mercado y como están siendo utilizados en el sector de la construcción, asimismo explorar los sistemas estructurales, constructivos y otros aspectos. El trabajo se engloba en el análisis de distintos casos de estudios que darán a conocer las prestaciones de los productos y como estos van reduciendo la cantidad de madera utilizada para su fabricación. Se hace una comparación entre los referentes mediante diferentes indicadores, para poder evaluar la participación de los productos en estos proyectos y su función., This research seeks to report on the study of the influence of wood products with high performance to optimize the material, in order to compare which products are on the market and how they are being used in the construction sector, as well as to explore structural systems, construction and other aspects. The work is included in the analysis of different case studies, which will show the performance of the products and how they are reducing the amount of wood used for their manufacture. A comparative analysis is made between the referents by means of indicators, to be able to evaluate the participation of the products and their function in these projects.

(English) The use of mixed structures of the most varied types and typologies, mainly in steel and concrete, have been increasingly used in the recent decades. The mechanical advantages of these structures in comparison with conventional reinforced concrete and steel structures working independently, allow to optimize the performance of both components. Within all the possibilities of composite structures, this investigation focuses on the study of composite columns of circular tubular steel profiles filled with concrete (CFST). CFSTs are increasingly used due to improved structural performance, especially under compression. This is basically due to the confinement effect provided by the pipe, which generally improves the ductility and strength of the concrete fill. Mainly, a series of issues derive from the construction process of these sections, such as, for example, the fact of loading the tube before concreting in preliminary construction stages causes a preloading effort that implies a different response from the section than expected. These problems must be considered in the design process and lead to unwanted preload effects in one of the two components derived from the process itself. A limited number of studies treat preloading as a design method in itself before being under service loads (active methods) to improve the capabilities of CFST sections. Therefore, the thesis begins by analyzing and comparing 4 different methodologies (2 passive versus 2 active preload methods) describing the potential benefits and consequences of them throughout the section; while sometimes a prestress ratio in a component can improve the overall mechanical response, sometimes it doesn't and even becomes detrimental. The relation of the confinement effect on the core and especially when activated reveals the degree of real improvement of the compressive response of the section in terms of ductility and resistance. Finally, for the method that has been considered most beneficia, (Español) El uso de estructuras mixtas de distintos tipos y tipologías, principalmente en acero-hormigón, ha experimentado un aumento creciente durante las últimas décadas. Las mejoras mecánicas que ofrecen estas estructuras en comparación con las estructuras de hormigón armado y acero convencionales, permite aprovechar de forma optimizada las características de los dos materiales. De entre las tipologías más habituales de estructuras mixtas, esta tesis se centra en el estudio de columnas mixtas de perfiles tubulares circulares de acero rellenados con hormigón (CFST). Los CFST se utilizan cada vez más gracias a su gran rendimiento mecánico, especialmente sometidos a compresión. Esto se debe básicamente al efecto de confinamiento proporcionado por el tubo exterior, que generalmente mejora la ductilidad y resistencia del relleno de hormigón. Del proceso constructivo de estas secciones, principalmente, derivan una serie de cuestiones significativas, como el hecho de cargar el tubo antes del hormigonado en etapas constructivas preliminares, efecto que provoca un esfuerzo de precarga que deriva en una respuesta de la sección diferente a la esperada. Estos problemas deben ser considerados en el proceso de diseño y acaban produciendo efectos de precarga no deseados en uno de los dos componentes derivados del propio proceso. Existen varios estudios que tratan la precarga como un método de diseño en sí mismo, aplicando dichas cargas antes de que la sección entre en servicio (métodos activos) para mejorar las capacidades de las secciones CFST. Por ello, esta investigación empieza analizando y comparando 4 metodologías diferentes (2 métodos de precarga pasivos y 2 métodos activos) describiendo los beneficios potenciales y las problemáticas de cada uno de ellos en toda la sección; mientras que a veces una pre-tensión en un componente puede mejorar la respuesta mecánica global, a veces se vuelve incluso perjudicial. La relación del efecto de confinamiento sobre el núcleo y, espe, Postprint (published version)

El objeto de esta investigación son las mallas espaciales que son estructuras conformadas por elementos lineales (barras) y nudos. Su geometría responde a la unión de formas geométricas tridimensionales regulares que permiten que el sistema sea estable a nivel estructural. La investigación se basa en repasar históricamente algunos estudios de estás estructuras y encontrar algunas condicionantes de diseño a nivel modular. Se trata de entender el proceso de diseño y cálculo estructural de las mallas espaciales para llevar a cabo una metodología de parametrización a nivel computacional para crear una herramienta para arquitectos. Se trata de una herramienta paramétrica utilizando software ya conocidos (Rhinoceros 3d + Grasshopper) para generar una definición en su entorno, parametrizando tipologías y algunas formas que se establecen en la investigación para estudio. Este documento crea las bases para un futuro estudio de mallas espaciales utilizando herramientas computacionales actuales. Además, ayudará a arquitectos a decidir sobre diseños de está tipología de estructura de acero con la finalidad de obtener optimización de la estructura, ahorro de material y así en consecuencia reducir emisiones de carbono., The object of this research is spatial meshes, which are structures made up of linear elements (bars) and nodes. Its geometry responds to the union of regular three-dimensional geometric shapes that allow the system to be stable at a structural level. The research is based on historically reviewing some studies of these structures and finding some design conditions at a modular level. It is about understanding the design process and structural calculation of spatial meshes to carry out a parameterization methodology at a computational level to create a tool for architects. It is a parametric tool using already known software (Rhinoceros 3d + Grasshopper) to generate a definition in its environment, parameterizing typologies and some forms that are established in the research for study. This document creates the foundation for a future study of spatial meshes using current computational tools. In addition, it will help architects to decide on designs of this type of steel structure in order to obtain optimization of the structure, material savings and thus consequently reduce carbon emissions., Award-winning

En aquest Treball de Final de Grau s'aborda l'estudi d'estratègies bioclimàtiques i eficiència energètica en habitatges Passivhaus, amb l'objectiu d'analitzar el seu acompliment i avaluar el seu impacte en diferents climes i amb diferents materials de construcció. Es realitza un estudi de casos i una anàlisi comparativa per a comprendre com aquestes estratègies poden contribuir a un cicle de vida sostenible en la construcció, minimitzant l'impacte ambiental en totes les etapes del procés constructiu. S'investiga també l'optimització de les estratègies bioclimàtiques i la seva integració amb la neuroarquitectura per a millorar l'eficiència energètica i el benestar dels ocupants. Els resultats d'aquest estudi proporcionaran una base sòlida per al disseny i la construcció d'habitatges més sostenibles i saludables, alineades amb els desafiaments actuals de l'arquitectura enfront de l'emergència climàtica., En este Trabajo de Final de Grado se aborda el estudio de estrategias bioclimáticas y eficiencia energética en viviendas Passivhaus, con el objetivo de analizar su desempeño y evaluar su impacto en diferentes climas y con diferentes materiales de construcción. Se realiza un estudio de casos y un análisis comparativo para comprender cómo estas estrategias pueden contribuir a un ciclo de vida sostenible en la construcción, minimizando el impacto ambiental en todas las etapas del proceso constructivo. Se investiga también la optimización de las estrategias bioclimáticas y su integración con la neuroarquitectura para mejorar la eficiencia energética y el bienestar de los ocupantes. Los resultados de este estudio proporcionarán una base sólida para el diseño y la construcción de viviendas más sostenibles y saludables, alineadas con los desafíos actuales de la arquitectura frente a la emergencia climática., This Final Degree Project addresses the study of bioclimatic strategies and energy efficiency in Passivhaus homes, with the aim of analyzing their performance and evaluating their impact in different climates and with different construction materials. A case study and a comparative analysis are carried out to understand how these strategies can contribute to a sustainable construction life cycle, minimizing the environmental impact at all stages of the construction process. The optimization of bioclimatic strategies and their integration with neuroarchitecture to improve energy efficiency and the well-being of the occupants is also investigated. The results of this study will provide a solid foundation for the design and construction of more sustainable and healthy homes, aligned with the current challenges of architecture in the face of the climate emergency.

Avui dia, el repte més gran per a nosaltres com a arquitectes, és eradicar el mal que estem fent al medi ambient, producte de la manera com executem i convertim en realitat aquestes idees i projectes que en un inici plasmem en paper, però que, en la seva transició a la realitat, esdevenen un dels principals culpables de la crisi ambiental del nostre planeta, degut en gran part a la quantitat de residus que genera. A mesura que aquesta problemàtica va anar sorgint i ha anat augmentant, s'han creat diferents estratègies per revertir aquesta situació, des de congressos i assemblees d'informació sobre la situació fins a normatives, metodologies d'anàlisi, certificacions, entre d'altres. Els quals avui dia es fan presents en el reconeixement de certs edificis i materials, on han aconseguit avaluar des de la composició i procedència dels materials, fins al funcionament i fi de vida de l'edifici i els seus components, buscant sempre la sostenibilitat dins de la arquitectura, però la realitat és que la majoria dels efectes o causes d'aquestes estratègies dins del sector seran comprovats en anys o fins a dècades. Per això ara mateix realment són un ideal de l'arquitectura sostenible. Potser la versió més immediata d'una arquitectura sostenible sigui la reciclabilitat o la reutilització dels materials i elements que conformen un edifici, fins i tot l'edifici mateix, tenint com a resultat la reducció o inexistència de residus. Motivada per la inquietud sobre el camí que estem seguint a la recerca d'una arquitectura sostenible sorgeix aquest TFM, enfocat a l'anàlisi del concepte de reciclabilitat i la seva evolució a través dels anys dins l'àmbit de l'arquitectura, així com les diferents estratègies, normatives i certificacions que han sorgit fins als nostres dies, tenint com a meta l'arquitectura sostenible. Per això, com a producte d'una gran reflexió i per contribuir a una arquitectura conscient, capaç de replantejar les rutes d'acció davant del canvi climàtic, sorgeix l, Hoy en día, el mayor reto para nosotros como arquitectos, es erradicar el daño que estamos haciendo al medio ambiente, producto de la forma en la que ejecutamos y convertimos en realidad esas ideas y proyectos que en un inicio plasmamos en papel, pero que, en su transición a la realidad, se vuelven uno de los principales culpables de la crisis ambiental de nuestro planeta, debido en gran parte, a la cantidad de residuos que genera. A medida que esta problemática fue surgiendo y ha ido en aumento, se han creado diferentes estrategias para revertir esta situación, desde congresos y asambleas de información sobre la situación, hasta normativas, metodologías de análisis, certificaciones, entre otros. Los cuales hoy en día se hacen presentes en el reconocimiento de ciertos edificios y materiales, donde han logrado evaluar desde la composición y procedencia de los materiales, hasta el funcionamiento y fin de vida del edificio y sus componentes, buscando siempre la sostenibilidad dentro de la arquitectura, pero la realidad es que la mayoría de los efectos o causas de estas estrategias dentro del sector, serán comprobados en años o hasta décadas. Por lo que ahora mismo realmente son un ideal de la arquitectura sostenible. Quizá la versión más inmediata de una arquitectura sostenible sea la reciclabilidad o reutilización de los materiales y elementos que conforman un edificio, incluso el edificio mismo, teniendo como resultado la reducción o inexistencia de residuos. Motivada por la inquietud sobre el camino que estamos siguiendo en búsqueda de una arquitectura sostenible surge este TFM, enfocado en el análisis del concepto de reciclabilidad y su evolución a través de los años dentro del ámbito de la arquitectura, así como las diferentes estrategias, normativas y certificaciones que han surgido hasta nuestros días, teniendo como meta la arquitectura sostenible. Por lo que, como producto de una gran reflexión y con el fin de contribuir hacia una arquitectura consciente, c, Today, the biggest challenge for us as architects is to eradicate the damage we are doing to the environment, as a result of the way in which we execute and turn into reality those ideas and projects that we initially put on paper, but that, in their transition to reality, become one of the main culprits of the environmental crisis of our planet, due in large part to the amount of waste it generates. As this problem has arisen and has been increasing, different strategies have been created to act against it, from congresses and information assemblies on the situation, to regulations, analysis methodologies, certifications, among others. Which today are present in the recognition of certain buildings and materials, where they have managed to evaluate from the composition and origin of the materials, to the operation and end of life of the building and its components, always looking for sustainability in architecture, but the reality is that most of the effects or causes of these strategies within the sector, will be proven in years or even decades. So right now they really are an ideal of sustainable architecture. Perhaps the most immediate version of sustainable architecture is the recyclability or reusability of materials and elements that make up a building, even the building itself, resulting in the reduction or non-existence of waste. Motivated by the concern about the path we are following in search of a sustainable architecture, this TFM arises, focused on the analysis of the concept of recyclability and its evolution over the years within the field of architecture, as well as the different strategies, regulations and certifications that have emerged until today, with the goal of sustainable architecture. Therefore, as a product of a great reflection and in order to contribute to a conscious architecture, capable of rethinking the routes of action against climate change, the tool of the 3Rs arises, which is based on ideas, principles and methodologies from, Award-winning

The use of shotcrete or sprayed mortar is a common construction alternative to retrofit unreinforced brick masonry (URM), and extensive research has already been carried out in this area. However, most studies have been conducted on lateral strength, for example, eccentric compression or seismic forces. On the other hand, there are few studies about uniaxial compression, and the results of most studies confirm a strong relationship between the thickness of the retrofitting layer and whether it is a double-sided retrofitting section. However, most studies are exclusively experimental, with few samples, and lack numerical analysis; therefore, deeper research is required on this issue. In this sense, this paper combined experiments and finite element (FE) simulations to further study the uniaxial compression. A series of cyclic uniaxial compression experiments on URM retrofitting with sprayed mortar were performed. The experimental results were used to calibrate the FE model. Using these calibrated FE models, more variable parameters were run so that more reference results could be obtained. Moreover, the resulting damageable model of FE will be useful for studying the behavior in the inelastic phase. Results found that the compression strength of most composite walls retrofitted with sprayed mortar increases with the thickness of the sprayed layer and can improve the construction defects of the masonry itself. An over-thin sprayed layer reduces the range of the elastic phase of the composite wall. This phenomenon tends to stabilize with increasing thickness. The ultimate strength of the composite masonry is generally positively correlated with the overall increase in the thickness of the sprayed mortar but may cause a negative contribution to the ultimate strength of the composite masonry when the sprayed layer is too thin. The contribution of double-sided spraying to the ultimate strength of the composite wall was not as large as expected, but the contribution to the, Peer Reviewed, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Objectius de Desenvolupament Sostenible::12 - Producció i Consum Responsables, Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura, Postprint (published version)

En aquest treball s'estudiarà les diferents afectacions de les intervencions en els centres històrics de Barcelona i Porto. Es descriurà algunes de les capes històriques que aboquen a la regeneració de les ciutats i les dinàmiques que se'n desenvolupen. Durant el canvi de mil·lenni, tant les polítiques urbanístiques com en la mateixa gestió del centre històric es va apostar per regenerar gran part dels texits i ajudar als residents. Per una banda, Porto es va posicionar com un centre històric patrimoni mundial de la UNESCO, i paral·lelament Barcelona es van celebrar les Olimpíades del any 1992, a partir d'aquell moment les dues ciutats van seguir una aposta evident pel turisme a les ciutats. Aquesta aposta ha augmentat en els darrers anys la seva importància en els processos de transformació d'aquests centres de les ciutats, així com en la simbologia de la ciutat i en la imatge col·lectiva que en tenim. Finalment, la gestió dels centres històrics, que té un paper d'instrument per millorar la vida dels habitants, és un tema que conté innombrables capes per a les quals cal un estudi i un debat continu. En aquestes diferents disciplines, les quals la identitat és entesa com una realitat complexa, cada aspecte de la ciutat només té significat amb relació amb les altres escales que integra, aquest resultat serà una suma inseparable i divers. Cada vegada són més els desafiaments que afronta el centre històric i els afectes de les seves conseqüències són més ràpids, per la qual cosa són necessàries polítiques concretes que apuntin directament a solucionar problemes i potenciar oportunitats., En este trabajo se estudiará las distintas afectaciones de las intervenciones en los centros históricos de Barcelona y Oporto. Se describirá algunas de las capas históricas que conducen a la regeneración de las ciudades y las dinámicas que se desarrollan. Durante el cambio de milenio, tanto las políticas urbanísticas como en la propia gestión del centro histórico se apostó por regenerar gran parte de los tejidos y ayudar a los residentes. Por un lado, Porto se posicionó como un centro histórico patrimonio mundial de la UNESCO, y paralelamente Barcelona se celebraron las Olimpiadas del año 1992, a partir de ese momento las dos ciudades siguieron una apuesta evidente por el turismo en las ciudades. Esta apuesta ha aumentado en los últimos años su importancia en los procesos de transformación de estos centros de las ciudades, así como en la simbología de la ciudad y en la imagen colectiva que tenemos. Finalmente, la gestión de los centros históricos, que tiene un papel de instrumento para mejorar la vida de los habitantes, es un tema que contiene innumerables capas para las que es necesario un estudio y un debate continuo. En estas diferentes disciplinas, cuya identidad es entendida como una realidad compleja, cada aspecto de la ciudad sólo tiene significado en relación con las demás escalas que integra, este resultado será una suma inseparable y diversa. Son cada vez más los desafíos que afronta el centro histórico y los afectos de sus consecuencias son más rápidos, por lo que son necesarias políticas concretas que apunten directamente a solucionar problemas y potenciar oportunidades., In this work, the different effects of the interventions in the historic centers of Barcelona and Porto will be studied. Some of the historical layers that lead to the regeneration of cities and the dynamics that develop will be described. During the turn of the millennium, both urban policies and the management of the historic center itself opted to regenerate a large part of the fabric of the city and help residents. On the one hand, Porto was positioned as a UNESCO world heritage historical center and, in parallel, the city of Barcelona hosted the 1992 Olympics Games. From that moment on, the two cities followed an obvious commitment to tourism in the cities. This commitment has increased in importance in recent years for the transformation processes of these city centers, as well as for the symbology of the city and for the collective image we have. Finally, the management of historic centers, which has a role as an instrument to improve the lives of the inhabitants, is a subject that contains innumerable layers for which continuous study and debate is necessary. These different disciplines, in which identity is understood as a complex reality where each aspect of the city only has meaning in relation to the other scales it integrates, will result in an inseparable and diverse sum. There are more and more challenges facing historic centers and the effects of their consequences are faster and faster, which is why specific policies that aim directly at solving problems and promoting opportunities are necessary.

Hospitals are a fundamental component of a country’s health system and are considered essential facilities for dealing with the consequences of natural disasters. Nevertheless, hospitals may be highly vulnerable structures. Despite the importance of these facilities, many hospitals have resulted severely damaged, and some of them have lost functionality even when subject to moderate earthquakes. In order to better understand the impact and influence of the seismic performance of non-structural components and systems on health facilities loss of function, this paper presents a comprehensive analysis of the loss of function degree observed in 17 hospitals affected by earthquakes with moment magnitudes (Mw) ranging between 5.1 and 8.8, located in countries such as the United States, Taiwan, Türkiye, Chile, Italy, El Salvador, Peru, Spain, Ecuador, and Mexico. The observed losses of function are correlated with structural and non-structural damages and the seismic demands imposed by the earthquakes, estimated from the accelerograms recorded at the closest seismological stations. As a result, the seismic demands triggering the non-structural damage states, and consequently the degree of function loss of the health infrastructure, are presented. Loss of function is classified as low or null, temporary, and permanent. It is observed that the seismic demands that limit the operation during earthquakes correspond to average roof drifts in the order of 1.0‰ and average peak floor accelerations in the range 0.16–0.23¿g, highlighting the need for using seismic isolation technologies and implementing strict nonstructural design measures., Postprint (author's final draft)

Aquest treball de recerca consisteix en l'anàlisi de les rehabilitacions realitzades en el barri del Raval, entre els anys 2018 i 2020, dins del programa de Finques d'Alta Complexitat. A l'any 2017, l'Ajuntament de Barcelona posa en marxa aquest programa d'ajudes extraordinàries, emmarcat en el Pla de Barris, per a promoure la rehabilitació d'edificis residencials en els barris més vulnerables, on les ajudes ordinàries no arriben a causa del complex context socioeconòmic. Així, aquest estudi analitza l'evolució dels plans de reforma que han actuat fins a dia d'avui al barri d’El Raval. Això permet desenvolupar el plantejament del programa de FACs, justificar la inclusió del Raval al programa i analitzar els primers resultats d'aquesta iniciativa., Este trabajo de investigación consiste en el análisis de las rehabilitaciones realizadas en el barrio del Raval, entre los años 2018 y 2020, dentro del programa de Fincas de Alta Complejidad. En el año 2017, el Ayuntamiento de Barcelona pone en marcha este programa de ayudas proactivas, enmarcado en el Pla de Barris, para promover la rehabilitación de edificios residenciales en los barrios más vulnerables, donde las ayudas ordinarias no llegan debido al complejo contexto socio-económico. Así, este estudio analiza los diferentes planes de reforma que han actuado hasta día de hoy sobre el barrio del Raval. Esto da pie a desarrollar el planteamiento del programa de FACs, justificar la inclusión del Raval en este y a analizar los primeros resultados de la iniciativa., This research work consists of the analysis of the rehabilitation works carried out in El Raval neighborhood, between 2018 and 2020, within the “High Complexity Communities” program. In 2017, the Barcelona City Council launched this proactive aid program, framed in the “Pla de Barris”, to boost the rehabilitation of residential buildings in the most vulnerable areas, where ordinary subsidy does not arrive due to the complex socio-economic context. This way, the study analyzes the evolution of urban plans that have worked on El Raval until nowadays. This leads to the explanation of the High Complexity Communities program, the incorporation of the neighborhood in the program and the analysis of the first results of this initiative., Award-winning

Concrete-filled steel tube (CFST) columns are frequently used in construction due to their high ductility and improved loadbearing capacities. At beam-to-CFST column joints, gusset plates are welded to the outer face of the steel tube, and specific elements should ensure the shear transfer between the inner face of the steel tube and the concrete core. The current shear transfer systems are shear studs, internal rings, angles, steel plates, steel bars, tab stiffeners, etc. Although good, these systems also have disadvantages, such as slowing down the construction process, complexity of execution, greater material consumption and restricting the flow when pumping the concrete into the tube. UPCCFST is a new connection system that enhances the shear bond strength of CFST columns and consists of punching the steel tube inwards to produce crownshaped protrusions that act as shear connectors. This system also speeds up the construction process, simplifies connections, does not restrict the flow when casting the concrete and has economic and environmental advantages. Push-out tests were performed to evaluate the shear bond strength. The shear strength improvement using UPCCFST has been compared with the reference conventional CFST columns. The new system increased the shear bond strength by up to 6.67 times for the SHS 200x4 specimens and 2.89 times for the SHS 110x2 specimens. This paper explains the UPCCFST system, the prototyping process, the testing and the most important results and observations., The study was carried out as part of project SIFECAT: IU68009746, which is funded by the European Regional Development Funds (ERDF) through the Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) – Generalitat de Catalunya. The authors would also like to thank laboratory technician Francesc Joaquim Garcia for his kind assistance., Postprint (updated version)

El fragment Blesa 7 es troba al Poble-Sec en el límit de la trama urbana amb Montjuïc. Forma part d'una illa molt densa on es combinen habitatges i els últims vestigis de l'activitat industrial de la zona. El projecte tracta de com reconectar el barri amb Montjuïc incorporant als usos existents (habitatge i un coworking) un centre cívic, habitatges dotacionals i un local comercial. El projecte conecta amb els accesos del parc de la primavera amb dues conexions a través de l'actuació, una interior, que forma un nou espai públic ajardinat, i una a través de l'eix Blai- Blesa, formant una millora de la cantonada existent. El projecte aprofita la bona orientació i ubicació del lloc, amb habitages i espais predominantment passants orientats a sud i amb vistes a Montjuïc i a la ciutat. La bona conexió de l'emplçament tant amb Montjuïc com amb la ciutat fa que sigui un emplaçamenbt òptim per fer habitages. L'ubicació d'un centre cívic al costat de Montjuïc aporta a més un espai on es poden desenvolupar moltes activitats relacionades amb el seu entorn., El Fragmento Blesa 7 se encuentra en el Poble-Sec en el límite de la trama urbana con Montjuïc. Forma parte de una manzana muy densa donde se combinan viviendas con los últimos vestigios de la actividad industrial de la zona. El proyecto trata sobre como reconectar el barrio con Montjuïc incorporando a los usos existentes (vivienda y un coworking) un centro cívico, viviendas dotacionales y un local comercial. El proyecto conecta con los accesos del parque de la primavera con dos conexiones a través de la actuación, una interior, que forma un nuevo espacio público ajardinado y una a través del eje Blai-Blesa, formando una mejora de la esquina existente. El proyecto aprovecha la buena orientación y ubicación del lugar, con viviendas y espacios predominantemente pasantes orientados a sur y con vistas a Montjuïc y la ciudad. La buena conexión del emplazamiento tanto con Montjuïc como con la ciudad hacen de este un emplazamiento óptimo para realizar viviendas. La ubicación de un centro cívico al lado de Montjuïc aporta además un espacio donde se pueden desarrollar actividades relacionadas con su entorno.

El projecte està situat a la ciutat de Barcelona, ​​concretament al bari de la Marina del Prat Vermell, pertanyent al districte Sants-Montjuic. Actualment, l'àrea està patint un procés de transformació després de la modificació del Pla General Metropolità del 2006 que defineix 14 sectors. El treball planteja l'ordenació detallada del sector 12, així com el desenvolupament d'un projecte amb programa compost a la cantonada sud-est del mateix. El projecte cerca en tot moment la creació d'espais orientats a la comunitat, que serveixin com a plataforma de relació i fomentin la interacció. Tot plegat deriva en el desenvolupament d'un programa amb diversos usos. D'una banda, es proposa la construcció de 61 habitatges protegits, que garanteixin l'accés a aquesta a sectors de població amb menor capacitat econòmica i regulin els preus del mercat. Paral·lelament, es preveu la construcció d'un espai de col·living, amb 44 unitats habitacionals i zones d'ús comú. Aquesta tipologia, amb un caràcter molt més temporal, atraurà un tipus d'usuari que busqui aquesta vivència de col·lectivitat que persegueix el projecte. A la planta baixa està prevista la creació d'un espai de treball col·lectiu o co-working, que de servei no només als usuaris del co-living, sinó a tot el barri, a més de l'obertura d'un petit centre de barri, amb aules que permetin el desenvolupament de tota mena d'activitats col·lectives i fomentin la trobada i el tracte interpersonal. Finalment, una petita plaça central permet relacionar els diferents usos al pla públic, connectant els espais del projecte entre si i amb l'espai públic., El proyecto está situado en la ciudad de Barcelona, concretamente en el bario de La Marina del Prat Vermell, perteneciente al distrito Sants-Montjuic. En la actualidad, el área está sufriendo un proceso de transformación tras la modificación del Plan General Metropolitano de 2006 que define 14 sectores. El trabajo plantea la ordenación pormenorizada del sector 12, así como el desarrollo de un proyecto con programa compuesto en la esquina sureste del mismo. El proyecto busca en todo momento la creación de espacios orientados a la comunidad, que sirvan como plataforma de relación y fomenten la interacción.Todo ello deriva en el desarrollo de un programa con varios usos. Por un lado se propone la construcción de 61 viviendas protegidas, que garanticen el acceso a la misma a sectores de población con menor capacidad económica y regulen los precios del mercado. Paralelamente, se prevé la construcción de un espacio de co-living, con 44 unidades habitacionales y zonas de uso común. Esta tipología, con un carácter mucho más temporal, atraerá a un tipo de usuario que busque esa vivencia de colectividad que persigue el proyecto. En planta baja está prevista la creación de un espacio de trabajo colectivo o co-working, que de servicio no sólo a los usuarios del co-living, si no a todo el barrio, además de la apertura de un pequeño centro de barrio, con aulas que permitan el desarrollo de todo tipo de actividades colectivas y fomenten el encuentro y el trato interpersonal. Finalmente, una pequeña plaza central permite relacionar los distintos usos en el plano público, conectando los espacios del proyecto entre sí y con el espacio público., The project is located in the city of Barcelona, specifically in the neighbourhood of La Marina del Prat Vermell, belonging to the Sants-Montjuic district. The area is currently undergoing a process of transformation following the modification of the 2006 General Metropolitan Plan, which defines 14 sectors. The work proposes the detailed planning of sector 12, as well as the development of a project with a mixed-use programme in the south-east corner of the sector. The project seeks at all times to create community-oriented spaces that serve as a platform for relationships and encourage interaction, resulting in the development of a programme with various uses. On the one hand, the construction of 61 subsidized housing units is proposed, which will guarantee access to housing for sectors of the population with less economic capacity and regulate market prices. At the same time, the construction of a co-living space is foreseen, with 44 housing units and common-use areas. This typology, with a much more temporary character, will attract a type of user who is looking for the collective experience that the project seeks. On the ground level, a co-working space will be created to serve not only the users of the co-living area, but also the whole neighbourhood, as well as a small community centre with rooms that will allow all kinds of collective activities to be carried out and encourage meetings and interpersonal interaction. Finally, a small central square links the different uses on the public plane, connecting the project spaces with each other and with the public space. Translated with www.DeepL.com/Translator (free version)

L’interès del treball rau en la capacitat de la infraestructura i les seves multiples formes, de generar noves situacions urbanes. Les infraestructures, particularment les que requereixen espais diferenciats al mapa de la ciutat, deixen una empremta pròpia al conjunt urbà de manera que cada classe d’obra produeix un tipus d’impacte a la ciutat. Els elements d’aquesta s’associen en funció de les relacions locals, la seva escala, els seus intervals i mides, i es distribueixen segons patrons variats., El interés del trabajo radica en la capacidad de la infraestructura y sus múltiples formas de generar nuevas situaciones urbanas. Las infraestructuras, particularmente las que requieren espacios diferenciados en el mapa de la ciudad, dejan una huella propia en el conjunto urbano de forma que cada clase de obra produce un tipo de impacto en la ciudad. Los elementos de ésta se asocian en función de las relaciones locales, su escala, sus intervalos y tamaños, y se distribuyen según patrones variados., The interest of the work lies in the ability of the infrastructure and its multiple forms to generate new urban situations. Infrastructures, particularly those that require distinct spaces on the city map, leave their own mark on the urban complex so that each type of work produces a type of impact on the city. Its elements are associated according to local relationships, their scale, their intervals and sizes, and are distributed according to varied patterns.

MBArch - Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona: Innovació tecnològica a l’arquitectura, Este trabajo final de master contribuye a la clasificación de distintas estrategias en constante evolución utilizadas para optimizar el aprovechamiento de la luz natural en la arquitectura nórdica. En la actualidad, con el avance de las tecnologías constructivas, los nuevos materiales y componentes creados y las herramientas digitales de diseño disponibles es posible incorporar desde el principio características de nuestros diseños con el fin de acondicionar lumínicamente los interiores aprovechando al máximo la luz solar de la que disponen estos lugares. Mediante un análisis de una serie de casos arquitectónicos, exploramos las posibilidades que más se utilizan hoy en día y se discute sobre como estas podrían seguir evolucionando., This final master's project contributes to the classification of different strategies in constant evolution used optimize the use of natural light in Nordic architecture. At present, with the advancement of construction technologies, the new materials and components created and the digital design tools available, it is possible to incorporate characteristics of our designs from the beginning in order to lighten interiors, making the most of sunlight these places possesses. Through an analysis of a series of architectural cases, we explore the possibilities that are most used today and discuss how these could continue to evolve.

L’emergència climàtica està a l’ordre del dia des de fa més d’una dècada, i la forta repercussió que hi ha tingut el món de l’edificació és un clar exemple, de la necessitat de repensar el fer arquitectònic. Més concretament, el Codi Tècnic de l’Edificació introduí les primeres normes respecte l’estalvi energètic a partir del 2006. Si més no, és evident que el major percentatge dels habitatges plurifamiliars han quedat obsolets d’aquestes regulacions normatives, i la creixent incapacitat de realitzar obra nova, està donant ales a la branca de la rehabilitació energètica, aconseguint d’aquesta manera, garantir les necessitats de confort de les persones habitants i minimitzar la despesa energètica de dits edificis. Aquesta investigació es centrarà en una de les solucions constructives que més resultats positius està donant dintre del món de la rehabilitació energètica; el sistema d’aïllament tèrmic exterior (SATE). Entenent els diferents beneficis que dota la solució per a les persones usuàries dels habitatges, l’estudi pretén incorporar al sistema, noves capacitats. Gràcies al treball de les propietats dels diferents aïllaments tèrmics existents, s’estudia quin impacte tenen en la mitigació de l’efecte d’illa de calor. És així com, es cerca donar una nova concepció del SATE, el qual actualment està concebut per respondre a les necessitats de confort tèrmic interior dels habitatges, ignorant les possibilitats que pot dotar a les condicions ambientals exteriors. Per aconseguir-ho, es proposa en aquest treball de recerca, la incorporació de plantes integrada en la cara exterior del sistema, prioritzant el creixement vegetal per dotar a la façana de característiques tant positives com l’absorció de les emissions de CO2 i l’estabilitat tèrmica que aporten els éssers vius., The climate emergency has been on the agenda for more than a decade, and the strong impact it has had on the world of building is a clear example of the need to rethink architectural practice. More specifically, the Technical Building Code introduced the first rules on energy saving in 2006. However, it is clear that the largest percentage of multi-family dwellings have become obsolete from these normative regulations, and the growing inability to carry out new construction work is giving wings to the branch of energy rehabilitation, thus ensuring the comfort needs of the inhabitants and minimizing the energy expenditure of their buildings. This research will focus on one of the constructive solutions that is giving more positive results in the field of energy rehabilitation; the external insulation finishing System, (EIFS). But it will not remain only in the direct impact of the benefit of the users of the houses, but what is intended in this study, is to understand the capabilities that, joining the different materials that can compose a EIFS solution, the work of these and their properties, has in mitigating the heat block effect. Thus, the aim is to give a new conception of the EIFS, always focused on the interior comfort of the houses, ignoring the possibilities that it can provide to the exterior environmental conditions. To achieve this, it is proposed in this research work, the incorporation of integrated vegetation in the entire exterior of the system, prioritizing the growth of plants to provide the facade with such positive features as the absorption of CO2 emissions and thermal stabilization that provide living beings., Award-winning, Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant

El presente trabajo consiste principalmente en una aproximación a diferentes sistemas constructivos prefabricados, no desde la técnica si no desde el calendario, viendo la incidencia de la elección del sistema constructivo en la velocidad de ejecución en obra. Para poder realizar este estudio, se ha aprovechado la oportunidad que se nos ha dado con la construcción de cinco espacios hospitalarios polivalentes en Cataluña por la necesidad de un aumento de camas de hospitalización debida a la pandemia del Covid-19. Los cinco hospitales que se estudian en este trabajo son el espacio polivalente hospitalario de Moisès Broggi en Sant Joan Despí, Barcelona, el del Hospital de Bellvitge también en Barcelona, el Germans Trias i Pujol en Can Ruti, Badalona, el espacio de Arnau de Vilanova en Lleida y finalmente el espacio hospitalario polivalente de Pere Virgili en Vall d’Hebron, Barcelona. Estos cinco espacios se construyen en recintos hospitalarios ya existentes y son hospitales satélite que dependen del hospital principal preexistente. Podremos analizar edificios de la misma tipología, altura, volumen, superficie, entre otras cosas, entre los que la principal diferencia es el sistema constructivo prefabricado utilizado. Gracias a la planificación de obra de cada uno de los casos de estudio, podremos analizar sus cronogramas para poder ver la influencia de la elección de cada uno de los sistemas constructivos en el tiempo de construcción. Siempre se ha tenido la idea de que un mayor grado de prefabricación significa una mayor rapidez en la construcción de un edificio e intentaremos ver si es cierto y el porqué. Veremos una breve introducción a cada uno de los casos de estudio, viendo sus características principales y el sistema constructivo escogido, para posteriormente poder entrar en la cuestión principal de este trabajo, los cronogramas de cada uno de los cinco espacios hospitalarios, analizándolos y obteniendo de ello unas conclusiones.

Clarobscurs concerneixen des de l'inici aquesta reflexió a la pregunta, com afecten els espais d'habitatge als nostres ritmes circadiaris? La neuroarquitectura és explicada des de diferents perspectives. A través d'opinions culturals, dades hormonals, lumíniques i patològiques, la conscienciació després de la pandèmia Covid-19 i articles sobre la salut d'un edifici. El projecte de recerca realitzat analitza els punts de vista esmentats per valorar si l'habitatge actual, mitjançant els casos estudiats, compleix els requisits neurològics per a una millor salut mental. La iluminació natural exerceix des dels orígens un paper imprescindible en el nostre dia a dia i, per tant, en la nostra salut fisiològica i mental. Per això s'analitzen tres casos recents d'habitatge social amb programes informàtics de l'estudi de la llum natural, tenint en compte el coneixement de la neurociència. Mitjançant els resultats obtinguts als estudis de referència s'avaluarà el grau de satisfacció dels habitatges analitzats des d'un punt de vista lumínic. Les conclusions donaran resposta a la pregunta inicial plantejada (subtítol) i suggeriments sobre com fer una tipologia que tracti d'una manera més objectiva i realista la situació actual en què vivim, Claroscuros conciernen desde el inicio a esta reflexión a la pregunta, ¿cómo afectan los espacios de vivienda a nuestros ritmos circadianos? La neuroarquitectura es explicada desde diferentes perspectivas. A través de opiniones culturales, datos hormonales, lumínicos y patológicos, la concienciación después de la pandemia Covid-19 y artículos sobre la salud de un edificio. El proyecto de investigación realizado analiza dichos puntos de vista para valorar si la vivienda actual, mediante los casos estudiados, cumple los requisitos neurológicos para una mejor salud mental. La iluminación natural ejerce desde los orígenes un papel imprescindible en nuestro día a día y por ende en nuestra salud fisiológica y mental. Por ello se analizan tres casos de vivienda social recientes con programas informáticos del estudio de la luz natural, teniendo en cuenta el conocimiento de la neurociencia. Mediante los resultados obtenidos en los estudios de referencia se evaluará el grado de satisfacción de las viviendas analizadas desde un punto de vista lumínico. Las conclusiones darán respuesta a la pregunta inicial planteada (subtítulo) y sugerencias sobre cómo realizar una tipología que trate de una manera más objetiva y realista la situación actual en la que vivimos., How do living environments impact our circadian rhythms is a question that has been present throughout this reflection. There are several ways to explain neuroarchitecture.Through cultural perspectives, information on hormones, light, and pathology, awareness following the COVID-19 pandemic, and articles on a building's health. Through case studies and analysis of these points of view, the study project determines whether current housing fits the neurological needs for greater mental health. Natural illumination has always been crucial to our everyday lives and, by extension, to our physical and emotional well-being. As a result, three recent social housing instances are examined using computer programs that research natural light while taking into consideration the latest developments in neuroscience. The degree of satisfaction of the examined residences from a lighting point of view will be assessed using the findings from the reference studies. The conclusions will provide an answer to the opening query (subtitle) and recommendations on how to create a typology that more accurately and realistically depicts the world in wich we currently live. The conclusions will give an answer to the initial question posed (subtitle) and suggestions on how to make a typology that deals in a more objective and realistic way with the current situation in which we live.

Cada any es produeixen mes de 4.000 milions de tones de ciment, representa al voltant del 8% de las emissions mundials de CO2 segons el centre d’estudis britànics Chatham House. “Si la industria cimentera fos un país seria el tercer emissor de CO2 mes gran del món, per darrera de Xina i Estats Units. El Ciment, com a component essencial del formigó, essent aquest últim material fabricat per el home mes utilitzat en la historia. Nomes l’aigua el supera com a recurs mes consumit en el planeta.” 2 Aquesta investigació planteja i experimenta una metodologia relativament nova d’optimitzar l’ús del formigó, en aquest cas específicament per a lloses de formigó, que podria tenir un impacte global en la reducció del consum de material i la petjada de carboni en el procés de construcció dels edificis i infraestructures. Aquesta metodologia es basa en l’ús d’algoritmes senzills que permetin l’optimizació topològica d’aquestes estructures per reduir la quantitat de formigó al mínim; metodologia ja apuntada i experimentada prèviament per altres autors. Tanmateix, aquests algoritmes d’optimització sovint donen lloc a geometries molt complexes que no es poden fabricar amb els mètodes actuals i habituals amb els que s’encofra el formigó. L’estudi analitza a través d’alguns casos d’estudi rellevants i d’una elaboració pròpia la manera de poder portar a la pràctica aquesta nova metodologia de treball amb el formigó, des de la seva geometria partint d’un model digital fins a la pròpia construcció a escala 1:1., Award-winning

El càlcul de la resistència a esforç tallant d’una biga amb secció en T de formigó armat, i de bigues en general, procedeix de les aportacions del formigó, de l’armadura longitudinal i de l’armadura transversal d’acer. La contribució de cadascuna de les parts individualment és difícil d’avaluar, ja que existeix una interacció entre elles. Per aquest motiu anteriorment l’EHE-08 calculava la contribució a l’esforç tallant com a la suma de la component del formigó més la component de l’acer mentre que actualment el nou Codi Estructural té en compte aquesta interacció i no calcula les components aïlladament. El cap comprimit de la biga de formigó té una importància primordial en els darrers estadis de càrrega d’una biga sotmesa a esforç tallant. En aquesta zona és on es troben les ales de les bigues en T. Actualment no existeix una formulació que ajusti correctament el tallant últim experimental amb el tallant últim prescrit de bigues en T segons les diferents normatives que, de manera conservadora, no contemplen la contribució de les ales a aquest esforç. El treball presenta una extensa base de dades amb assajos experimentals d’arreu del món de bigues de formigó armat de secció en T sotmeses a esforç tallant. Es calcula la resistència teòrica d’aquestes bigues a esforç tallant segons la Instrucció del formigó EHE-08, el Codi Estructural, l’Eurocodi i les formulacions de Zararis et. al. i es contrasta amb els valors experimentals. Zararis té en compte la contribució de les ales a la resistència de tallant, de manera que presenta un ajust més acurat de les seves prediccions als resultats experimentals. Finalment, s’estudia estadísticament la relació entre el valor de l’esforç tallant experimental en relació amb el valor analític predit per les diferents formulacions citades. D’aquesta manera es pot veure quin és l’ajust de les diferents formulacions als resultats experimentals i la importància que cobren les ales també en el cas de l’esforç tallant.

Aquest treball cerca recollir i comprendre les tipologies arquitectòniques amb les quals es va respondre en un context històric. ric en què va ser constant la recepció de fluxos migratoris. A principis del segle XIX fins a mitjans del XX la cons- tanta arribada de migrants europeus a Amèrica va ser un assumpte Estat. Durant les primeres etapes com a estats independents, els països americans dels casos estudiats, (Argentina, Brasil, Estats Units i Canadà ) van donar respostes a les migracions rebudes amb construccions que van perdre la seva funció, però les arquitectures del qual perduren fins avui dia. Es busquen respostes sobre quina és la història del succés migra- tori històric que va tenir lloc i el paper que aquest va comprendre a l'aparició d'arquitectures per a la migració. Mitjançant una mirada urbana, arquitectònica i espacial dels casos estudiats, es presenten les bases del patrimoni arquitec- tònic de la migració., El presente trabajo busca recoger y comprender las tipologías arquitectónicas con las que se respondió en un contexto histó- rico en el que fue constante la recepción de flujos migratorios. A principios del siglo XIX hasta mediados del XX la cons- tante llegada de migrantes europeos a América fue un asunto de Estado. Durante las primeras etapas como estados independientes, los paises americanos de los casos estudiados, (Argentina, Brasil, Estados Unidos y Canadá ) dieron respuestas a las migraciones recibidas con construcciones que perdieron su función, pero cuyas arquitecturas perduran hasta hoy en día. Se buscan respuestas sobre cuál es la historia del suceso migra- torio histórico que tuvo lugar y el papel que éste comprendió en la aparición de arquitecturas para la migración. Mediante una mirada urbana, arquitectónica y espacial de los casos estudiados, se presentan las bases del patrimonio arquitec- tónico de la migración., This research intends to collect and understand the ar chitectural typologies used to respond to a historical con text in which the reception of migratory flows was cons tant. From the early nineteenth century to the mid-twentie th century, the constant arrival of European migrants to America was a matter of state. During the first stages as independent states, the Ame rican countries of the cases studied (Argentina, Brazil, United States and Canada) responded to the migrations received with constructions that lost their function, but whose architectures survive to this day. Answers are sought as to what is the history of the historical migratory phenomenon that took place and the role it played in the need to create a space and place in the city in response to it. Through an urban, architectural and spatial look at the cases studied, the bases of the existing architectural heritage of migration.

Avui dia, la veritable amenaça mundial, com tots sabem, és el canvi climàtic per les conseqüències nefastes que comporta per la nostra pròpia supervivència. En aquest aspecte moltes indústries, per no dir totes, estan fent passes per poder mitigar aquestes conseqüències i la construcció és una d’elles. Trobem diferents àmbits on són perceptibles els canvis per una construcció més respectuosa amb el medi ambient i sostenible a llarg termini, àmbits que van des dels materials fins a l’estructura, passant per les instal·lacions o inclús el disseny del mateix projecte. Però tots aquests aspectes no queden exempts d’un increment econòmic i una pedagogia prèvia amb el client. Actualment, una bona part de les construccions que trobem amb els diferents certificats d’eficiència energètica són veritables utopies per la gran majoria de la població. Són edificacions que projectualment i teòricament són idíl·liques en els aspectes de sostenibilitat i de respecte pel medi ambient, però que a l’hora de ser realistes i fer números no ho són tant. L’alt cost d’aquestes i les condicions d’entorn en les que se’ns presenta no són representatives, ni de bon tros, de la majoria d’actuacions que s’efectuen als nuclis urbans. Per tot això, el treball vol analitzar i quantificar un projecte més comú, com pot ser una reforma, i extreure les diferències que hi ha entre una intervenció convencional que compleixi amb la normativa espanyola i la mateixa que opti a un certificat d’eficiència energètica. I alhora proposar diverses solucions que pugui incloure en el projecte amb un cost assequible per la gran majoria de població., Climate change is currently the most significant threat to human survival and different industries are taking steps to mitigate its impact. The construction sector is one of those industires. The change towards long-term sustainability and environmentally friendly construction can be seen in different fields of the industry such as materials, structures, installations and design. However, these aspects often carry a price increase and require client education. Many construction projects that hold energy performance certificates can be seen as ideal examples of sustainability by most of the population. But many of such projects’ numbers don’t really add up and their effect on the surroundings can be far leas than idealic. These structures are often detached from the standard of their surroundings and context and therefore are not truly representative. This work aims to analyze and quantify a rehabilitation project by extracting data and highlighting the main differences between a regular intervention, and between those projects aiming for an energy performance certificate within the spanish legal framework, and to propose different, affordable solutions for the majority of the population, Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura

MBArch - Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona: Innovació tecnològica a l’arquitectura, Investigar sobre la escuela, ha permitido entender que el edificio es el complemento de una serie de dinámicas sociales, en la cual los pedagogos son protagonistas y que el espacio construido debe coexistir a esas intenciones. Mediante la arquitectura fue necesario analizar algunas pedagogías más relevantes y como el entorno se convierte en el complemento de la educación. La importancia del espacio para la formación, inicialmente, puede interpretarse desde una escala de ciudad a partir del juego, de Aldo Van Eyck. Este suceso, como consecuencia de un cambio de perspectiva social en la Revolución Industrial y periodos de posguerra. Desde ese momento, se favoreció la educación de los niños y niñas para el desarrollo general de la sociedad. También, en la época se incorporaron planes de urbanismo que definieron zonas escolares específicas. En la cual, Herman Hertzberger intervino como uno de los pioneros del legado de transformación social-espacial en favor de la enseñanza. La comunidad educativa mantiene una exploración con el fin de establecer herramientas que propicien mejoras en las escuelas, la cual avanza y consolida el binomio arquitectura-pedagogía. Las investigaciones de la comprensión del ambiente educativo incluyen aspectos pedagógicos, conceptuales, urbanísticos, tecnológicos, constructivos, científicos, comunitarios y normativos. En otras palabras, diversidad de parámetros físicos y sociales, desde lo general (ciudad) a lo particular (aula y mobiliario). Los arquitectos en esa labor han optado por intervenir con diferentes metodologías conceptualizadas de diseño, con el objetivo de influir positivamente en el espacio para favorecer la educación y el bienestar., Research about the school has allowed us to understand that the building can complement various social dynamics, in which pedagogues are protagonists and where the built space must coexist with those intentions originating in the social. Through architecture, some relevant pedagogies and the role of the environment as a complement to education were analyzed. The importance of the architectural space for academic training, initially, can be interpreted from a city scale based on Aldo Van Eyck's game. An event addressed as the consequence of a change in social perspective in the Industrial Revolution and post-war periods. From this moment, the education of children was especially favored for the development of society. From that time, urban planning plans were incorporated that defined specific school zones, in which Herman Hertzberger intervened as one of the pioneers of the social-spatial transformation in favour of education. The educational community maintains an exploration in order to establish tools that promote educational and social improvements in schools, which advances and consolidates the binomial architecture-pedagogy. Research about an understanding of the educational environment includes pedagogical, conceptual, urban, technological, constructive, scientific, community and normative aspects. In other words, diversity of physical and social parameters, from a top-bottom logic (city-classroom). Architects in this work have chosen to intervene with different conceptualized design methodologies, with the aim of positively influencing the space to favour education and social welfare.

El temps és una variable relacionada amb el concepte de canvi i evolució, com pot un edifici, essent un element fix i rígid, adaptar-se al temps? Les persones canvien amb el temps, igual que la societat, la demografia, la cultura o l'economia, i aquests canvis es tradueixen en necessitats a les quals l'arquitectura s'ha de poder adaptar. L'arquitectura s'ha de deixar inacabada, deixant llibertat a l'usuari d'habitar-la segons convingui. Recórrer a espais flexibles, és permetre a lusuari modificar-lo segons les seves necessitats. Creant arquitectura inacabada i permetent a l'usuari acabar-la, s'aconsegueix arquitectura adaptable, arquitectura que no queda obsoleta amb el temps., El tiempo es una variable relacionada con el concepto de cambio y evolución, cómo puede un edificio, siendo un elemento fijo y rígido, adaptarse al tiempo? Las personas cambian con el tiempo, igual que la sociedad, la demografía, la cultura o la economía, y estos cambios se traducen en necesidades, a las cuales la arquitectura ha de ser capaz de adaptarse. La arquitectura se debe dejar inacabada, dejando libertad al usuario de habitarla según le convenga. Recurrir a espacios flexibles, es permitir al usuario modificarlo según sus necesidades. Creando arquitectura inacabada y permitiendo al usuario terminarla, se consigue arquitectura adaptable, arquitectura que no queda obsoleta con el tiempo., Time is a variable related to the concept of change and evolution. How can a building, being a fixed and rigid element, adapt to time? People change over time, such as society, demography, culture or the economy, and these changes translate into needs, to which architecture must be able to adapt. Architecture should be left unfinished, leaving the user free to inhabit it as they see appropriate. To resort to flexible spaces, is to allow the user to modify them according to their needs. By creating unfinished architecture and allowing the user to finish it, we achieve an adaptable architecture, which does not become obsolete over time.

CONECTOR es el nuevo edificio situado en la zona de Tres Chimeneas, en la localidad de Sant Adrià del Besós, área urbana de Barcelona, situada en los alrededores de la desembocadura del río Besós. Con el programa que alberga de viviendas y equipamientos y junto a la pasarela que se extiende desde nuestro edificio hasta la avenida de la playa se convierte en la respuesta a las necesidades de los vecinos del barrio. Se ubica sobre un tejido industrial que con el paso de los años ha quedado obsoleto y sin uso, y además, su posición frente al mar al otro lado de las vías ferroviarias y sus pocas conexiones convierte a este emplazamiento en un lugar característico para ser intervenido por las posibilidades de conectar y reactivar la zona. El espacio que se genera se convertirá en un lugar de ocio y de convivencia en un área revitalizada y bien conectada.

MBArch - Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona: Innovació tecnològica a l’arquitectura, La fachada es aquel segmento de las edificaciones encargado, desde épocas muy tempranas, de brindar protección y resguardo a los usuarios de las inclemencias ambientales. A lo largo del tiempo, las estrategias para materializarla y los criterios proyectuales que guían esas estrategias se han complejizado, diversificado e industrializado. Haciendo uso de los lineamientos que rigen el diseño basado en las prestaciones requeridas, este estudio se basa en dos problemáticas que pueden repercutir en el diseño y el planeamiento de soluciones de fachada. Uno de ellos es de tipo accidental, pero durante los últimos años ha ido ganado importancia a nivel técnico y de normativa: la propagación vertical del fuego por fachadas; el otro es más bien un fenómeno recurrente relacionado con en el ámbito exterior: el incremento de ruido urbano a causa de reflexiones de onda sonora. Para dar respuesta a estos aspectos, estrategias proyectuales de configuración geométrica y de absorción acústica son exploradas mediante herramientas de simulación computacional con el objetivo de determinar el nivel de influencia y de coincidencia entre las soluciones planteadas y los fenómenos fisicoquímicos a tratar., Since the earliest days, the façade is the component of buildings responsible for providing protection and shelter to users from the inclemency of the environment. Over time, the strategies and design criterias for its creation have become more complex, diversified and industrialized. Making use of the principles that define the performance-based design, this study is based on two issues that can have an influence on the design and planning of façade solutions. One of them is accidental, but in recent years has been gaining importance on a technical and regulatory level: the vertical spread of fire through façades; the other is more a recurrent phenomenon related to the open-air environment: the increase of urban noise due to sound wave reflections. In order to give response to these aspects, design strategies of geometric configuration and acoustic absorption are explored using computational simulation tools with the aim of establishing the level of influence and coincidence between the proposed solutions and the physico-chemical phenomena to be treated., Award-winning

El proyecto se ubica en un barrio periférico de la ciudad de Barcelona que durante años ha sido olvidado. Se propone una reformulación del barrio a través de resaltar uno de sus hitos, la masía de Can Papanaps, y de la creación de un edificio de obra nueva destinado a una residencia para gente mayor y en una pequeña guardería. Esta residencia estará basada en un modelo de atención centrada en la persona, en pequeñas unidades de convivencia donde la gente mayor pueda sentirse como si estuviese en su propio hogar o en su pequeña comunidad. Con estas acciones, se busca el poder reestructurar y dar una cohesión al barrio, así como fomentar las relaciones intergeneracionales que se puedan establecer entre los usuarios de la residencia y la gente del barrio, así como los jóvenes que estudian por la zona.

MBArch - Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona: Innovació tecnològica a l’arquitectura, Apoyada en la búsqueda por soluciones que consigan mitigar el escenario de los cambios climáticos y los impactos medioambientales de la construcción civil, la madera se presenta como importante alternativa debido principalmente a su capacidad de absorber y fijar CO2 durante su vida útil. Además, a partir de los últimos avances tecnológicos, los productos de madera técnica permitieron la construcción de sistemas estructurales de edificaciones de grandes alturas, convirtiéndose en el único material de origen renovable con altas prestaciones estructurales. Por ello durante los últimos años, diversos países del mundo han explorado el potencial de la madera en sus edificaciones, sin embargo, en Brasil aún prevalece la construcción tradicional y la madera técnica está limitada al sector de las edificaciones privadas. Esta investigación plantea que, el potencial de mitigación climática de la construcción masiva de madera, en Brasil, podría acelerarse mediante el sector público y la inserción de productos de madera técnica, de manera progresiva y puntual, en las estructuras de las escuelas públicas del Estado de São Paulo. Esto se cuantifica a partir del análisis del impacto medioambiental de combinaciones híbridas a fin de analizar la solución más adecuada, en términos de emisiones de CO2 equivalente. De hecho, se ha podido comprobar que utilizar elementos de madera técnica, junto con los materiales convencionales de la construcción brasileña – hormigón y acero – puede contribuir para la reducción de casi 40% de las emisiones de los gases de efecto invernadero (GEI) en el sector de la construcción pública., Supported in the search for solutions that manage to mitigate the climate change scenario and the environmental impacts of civil construction, wood is presented as an important alternative mainly due to its ability to absorb and fix CO2 during its useful life. In addition, based on the latest technological advances, technical wood products have allowed the construction of structural systems for high-rise buildings, becoming the only material of renewable origin with high structural performance. For this reason, in recent years, various countries around the world have explored the potential of wood in their buildings, however, in Brazil traditional construction still prevails and technical wood is limited to the private building sector. This research suggests that the climate mitigation potential of massive wood construction in Brazil could be accelerated through the public sector and the insertion of technical wood products, in a progressive and punctual manner, in the structures of public schools in the State. from São Paulo. This is quantified from the analysis of the environmental impact of hybrid combinations in order to analyze the most suitable solution, in terms of equivalent CO2 emissions. In fact, it has been proven that using technical wood elements, together with conventional Brazilian construction materials – concrete and steel – can contribute to the reduction of almost 40% of greenhouse gas (GHG) emissions in the public construction sector., Award-winning, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles

Al barri de La Font del Gos, amb notables desajustos administratius, es proposa una peça infraestructural que permeti reflexionar sobre la posició limítrofa dels espais periurbans, sobre com ha de ser el gradient que ens porta des de l’espai forestal més intens fins al nucli de la ciutat densa. El projecte dota aquest límit d'un recorregut a través d'un pont que comunica el Laberint d'Horta amb el parc de Xavier Montsalvatge, i que incorpora peces d'equipament dins la seva estructura. Es proposa equipar la zona amb una peça infraestructural que faciliti les comunicacions i que respongui tant a la realitat actual residencial com a un futur incert en el qual bona part del barri sigui una entrada a Collserola., Award-winning

Després de tant de temps tancats a casa per la pandèmia, la societat espanyola va ser conscient que els seus habitatges no s'adaptaven a les necessitats. I les dades , demolidores, van corroborar tota sospita: el parc immobiliari espanyol, a més d'envellit, estava quedant obsolet. Davant aquesta situació alarmant, arquitectes, constructores i promotores hem de respondre amb celeritat, per solucionar el problema d'origen i evitar que en unes dècades la societat hagi de tornar a enfrontar-se a aquest mateix problema. Una de les alternatives: l'ús de larquitectura flexible. Serà la millor solució? Aquesta i moltes més incògnites seran resoltes en aquest treball de recerca i estudi., Tras tanto tiempo encerrados en casa por la pandemia, la sociedad española fue consciente de que sus viviendas no se adaptaban a sus necesidades. Y los datos , demoledores, corroboraron toda sospecha: el parque inmobiliario español, además de envejecido, estaba quedando obsoleto. Ante esta situación alarmante, arquitectos, constructores y promotores hemos de responder con celeridad, para solucionar el problema de raíz y evitar que en unas décadas la sociedad deba volver a enfrentarse a este mismo problema. Una de las alternativas: el uso de la arquitectura flexible. ¿Será la mejor solución? Esta y muchas más incógnitas buscarán ser resueltas en este trabajo de investigación y estudio., After so much time locked up at home due to the pandemic, Spanish society was aware that their homes were not adapted to their needs. And the data, devastating, corroborated all suspicions: the Spanish real estate stock, in addition to being old, was becoming obsolete. Faced with this alarming situation, architects, builders and promoters have to respond quickly, to solvethe root problem and prevent society from having to face this same problem again in a few decades. One of the alternatives: the use of flexible architecture. Will it be the best solution? This and many more unknowns will seek to be resolved in this research and study work.