Search

Recerca; Avaluació; Projectes d'investigació Investigación; Evaluación; Proyectos de investigación Research; Evaluation; Research projects Des de l’any 2001, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) gestiona el procés d’avaluació dels projectes presentats a les convocatòries d’ajuts a la recerca de la Fundació La Marató de TV3. A més de garantir i facilitar l’avaluació dels projectes, les tasques que desenvolupa l’AQuAS tenen com a objectiu que aquest procés d’avaluació sigui rigorós en la seva valoració metodològica i flexible pel que fa a la seva aplicació, a la vegada que transparent i obert als professionals i a la població, bo i avalant la qualitat dels projectes presentats. Desde el año 2001, la Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) gestiona el proceso de evaluación de los proyectos presentados en las convocatorias de ayudas a la investigación de la Fundació La Marató de TV3. Además de garantizar y facilitar la evaluación de los proyectos, el trabajo que desarrolla AQuAS tiene como objetivo que el proceso de evaluación sea riguroso en su valoración metodológica y flexible en cuanto a su aplicación, a la vez que transparente y abierto a los profesionales y a la población, avalando la calidad de los proyectos presentados. Since 2001, the Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS) has managed the process of evaluation of the research projects submitted to the calls for research of the Fundació La Marató de TV3. Besides guaranteeing and facilitating the assessment of the projects, the AQUAS’s aim is to make sure that this assessment process is rigorous in its methodological aspects, flexible in its application, and transparent and open to professionals and the population, to endorse the quality of the results.

Central de Resultats de Recerca; Investigació sanitària; Assaigs clínics Central de Resultados de Investigación; Investigación sanitaria; Ensayos clínicos Research Results Center; Health research; Clinical trials Aquest document és un informe que presenta de manera nominal diferents indicadors dels centres i instituts de recerca catalans amb l'objectiu d'ajudar la ciutadania a conèixer la inversió feta en recerca, en salut i els actors del món de la recerca i a comparar els resultats aconseguits pels centres i instituts.

Treball Final de Grau en Periodisme. Codi: PE0932. Curs acadèmic: 2020/2021 "Universitat Nom de Dona" refers to the part composed by women of the Valencian public universities: Universitat Jaume I, Universitat de València, Universitat Politècnica de València, Universitat d’Alacant i Universitat Miguel Hernández. Issues have come to be dealt with both in the social sciences and in the natural sciences and in women's influence in university centers from a position of responsibility within them or politics. Above all, it is a cyber-media focused on researchers, so it creates references for teenagers of age to choose specialization. In this respect, the gender gap that exists in the STEM (science, technology, engineering and mathematics) area is being combated and the value of scientific research is being given, an area far removed from the population that is also concentrated on this unequal situation. Therefore, "Universitat Nom de Dona" can be considered aligned with the Sustainable Development Goals of Agenda 2030, as the fifth challenge is intended to achieve gender equality. We can therefore state that the objectives are, on the one hand, the visibility of research by women researchers, of management work and of the work of students in competitions or TFGs. On the other hand, it aims to create references, especially in the fields of science, technology, engineering and mathematics. Professional profiles that show the possibilities of university careers in the work of interviews, such as "Andrea Blanco: 'When I thought about mechanical engineering, I related it only to cars and motorcycles' and "Regular Norway: 'I have been very interested in social injustices since I was very young.' In terms of the design of the cybermedia, it has essentially included the purple color F8F5CAF in hexadecimal code, preserved the institutional value of the university and added a more youthful tone. An attempt has been made on social networks to convey this more modern and accessible view of knowledge, for example, through a type of scientific outreach in Instagram's "stories". The fonts used have been "Verdana" for web-based publications and "League Spartan" for social media publications. In addition, the text of the cybermedia pieces is aligned to the left. The closest competition to "Universitat Nom de Dona" could be the press notes of universities, although they do not go into the topics, and the section of the 78 Annex VI Executive Summary "Intermedio" program called "Mujer had to be", saving distances, because this proposal is based on individual video interviews and not only addresses professions related to universities. In addition to the sections intended to place readers in cybermedia, there are those that have journalistic content: "Socials" presents the specialty of social sciences, legal sciences, l.art, engineering and architecture; the "Naturals" section is dedicated to the natural and experimental sciences; the last, "Despatxos" shows the women's-related pieces held in positions of responsibility within the university, as is the case of the future vicedegana de Grau in Sciences of Physical Activity and of LUUJI Sport, or politics, as exemplified by the interview with Amparo Navarro, rector of the Universidad d.Alacant. Turning to the issue of broadcasting, we can talk about three social networks: Twitter, Instagram, and Facebook. Sonaha has created and used in all promotions the hashtag #LaDonatambéHiÉs with the dual purpose of distinguishing content (and "store it") and focusing on the presence of women in the social and scientific activities represented. It highlights what has been achieved through Twitter, as it appears to be the most effective social network for the number of users and the constant interaction. The focus of the pieces has been good for past, present or future decisions by women in their responsibility (example: interview with Carmen Bevià, autonomous secretary of universities and research), professional trajectories and/or specific jobs (example: interview with Núriaria Reguart, jurist, assistant professor and member of the Human Rights and Fundamental Rights Research Group of LUUJI) or the making of masculinized sectors (example: news about the world exhibition of the comic “Women on the brink of a Vine attack.” The website's publications can be distinguished in news that visibilizes the processes or results of some research, such as "Three Researchers in front of a study that could alert to the beginning of the fourth wave" with the prominence of the personal source Ana Esplugues, researcher of the Department of Nursery of the UV, or "A study and the UNAV reveals the differences in behavior between men and 79 Annex VI Executive Summary women in Tinder" which is based on the testimony of Mar.a del Carmen Méndez, assistant professor doctor of the Department of Spanish Philology, Linguistics General and the Theory of Literature of the UA. Other news has focused on decisions by women in positions of responsibility. The interview with the Director-General of Universities and, previously, Head and Professor Titular of the Department of Translation and Communication of the UJI, Pilar Ezpeleta, derives from the piece entitled "Valencian universities will increase the presence of the public according to the health situation". As regards interviews, it has been attempted to explain professional trajectories. It is seen in the example of "Juana Maria Delgado: 'We are certain that women have made great contributions to science'. Finally, reports have been made that go into more detail on a subject such as the audio-visual called "Reival the referents of a feminist science" that mentions some historical and contemporary scientists in the line of noting references coinciding with the stage of the EBAU and the choice of university careers of thousands of girls in the País Valencià. Documentary sources include the "Cyentifics in Figures 2021" of the Ministry of Science and Innovation, "AU in Statistics 2019: Statistical year of the Universitat d’Alacant", "Igualty in MeFP 2021" of the Ministry of Education and Vocational Training, "The implementation of Agenda 2030 at universities: current situation and good practices" of the Social Consultative Sphera, "Annuary of Statistical Data from the Universitat de València", "Annual Memory 2019" of the CSIC at the National Institute of Statistics", "CSIC Women Investigative Report 2020" from the CSIC and the study of the Energy Transition Observatory and Climate Action. As a conclusion and in tecnhical terms, while at first, both the writing of the pieces and the preparation and execution of interviews have been costly and time-consuming, a few weeks away from these months of work, an improvement has been noted. In addition, knowledge about design has been learned by refining parameters or trying to reach larger audiences on social networks. 80 Annex VI Executive Summary In a more general area, at the end of the project we have become familiar with the abbreviations PDI and PAS, as well as with different university studies and the main documentary sources suitable for the subject. In addition, the fluency and use of the Valencian language has naturally been improved with day-to-day work. In short, we have known more closely about journalistic routines, relationships with sources and the university world. In this vein, the work of the journalist to make the technical knowledge of the interviewees redundant has been understood over time. Recently, it has been checked in the news "A physiotherapy program makes a profit from the use of the Wii in ctus patients". At one point, the UV researcher Elena Marqués makes a clarification about the "subaccuracies" of a pathology. Language is considered inaccessible and an explanation is found: these phases correspond to the "most serious" and are characterized "by the continuity of symptoms and pain". In the news, the simple explanation replaces the scientific term "subagreed phase". On the basis of a project that aims to resolve as far as possible the question of ignorance of the names and surnames of scientists in our country, classical references such as the biochemical margarita Salas, but also contemporary and local ones such as the chemistry Pilar Mateo, the epidemiologist Juana Maria Delgado, and the climatologist Verónica Nieves are recognised. In addition, we have been familiar with the policies implemented by local and national governments to attract scientific talent, such as the PlaGenT of the Generalitat Valenciana or the aids Beatriz Galindo Ministry of Science, Innovation and Universities. The project's closure is with the same author as it was started, because the difficulty of working on research and getting promoted in the university's career from maternity has been noted, as expressed by Alexandra Kollontai. The feminist activist assumes that "capitalism has loaded on the shoulders of the working woman a weight that crushes her; it has made her a worker, without alleviating her care of housewives and mother." It is shocking that an early 20th-century book still has complaints about women's difficulties: "The solution to the family problem is no less important than the conquest of political equality and the establishment of its full economic independence." That is why we support feminist projects that put the value of the 81 Annex VI Executive Summary work of those that also build the foundations of the science of our societies at the heart of it.

Recerca; Avaluació; Projectes d'investigació Research; Evaluation; Research projects Investigación; Evaluación; Proyectos de investigación La Fundació La Marató de TV3 recapta anualment donacions monetàries i les distribueix entre investigadors de centres de recerca, que fan recerca sobre problemes de salut seleccionats, que varien en cada edició. Des de l’any 2001, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) gestiona el procés d’avaluació dels projectes presentats a les convocatòries d’ajuts a la recerca de la Fundació La Marató de TV3. A més de garantir i facilitar l’avaluació dels projectes, les tasques que desenvolupa l’AQuAS tenen com a objectiu que aquest procés d’avaluació sigui rigorós en la seva valoració metodològica i flexible quant a la seva aplicació, a la vegada que transparent i obert als professionals i a la població, tot avalant la qualitat dels resultats obtinguts. El procés d’avaluació ex-ante dels projectes presentats a la Convocatòria 2019 de la Fundació La Marató de TV3 sobre Malalties Minoritàries ha seguit el procediment utilitzat en convocatòries anteriors, basat en l’avaluació dels projectes per part d'experts internacionals que actuen com a avaluadors. El procés de les convocatòries anteriors es pot consultar a la pàgina web de l’AQuAS. L'objectiu d'aquest document és descriure el procés i els resultats de l’avaluació ex-ante dels projectes de recerca presentats a la Convocatòria 2019 de la Fundació La Marató de TV3 sobre Malalties Minoritàries.

Women; Leadership; Biomedical research centres Mujeres; Liderazgo; Centros de investigación biomédica Dones; Lideratge; Centres de recerca biomèdica New demands for biomedical research centres are related to gender balance in research teams, gender balance in decision-making, integrating gender in research, and the implementation of Gender-Equality Action Plans (GEAPs). Several approaches for the new demands andchallenges for gender equality where proposed in the Girona Summit. The approaches are related to: analysing gender equality issues, removing unconscious bias through cultural awareness, improving research by integrating a gender perspective, fostering women’s career advancement and development, ensuring gender balance and transparency in decision-making positions, modernising policies and management practices, and representing the points of view of each stakeholder (individual, research centre, funding agency and policy-maker). Although not exhaustive of all possible options, the value of these approaches is being formulated on the basis of the experiences of the delegates of the Catalan research centres. The Hypatia of Alexandria Charter was proposed, discussed, endorsed and signed by the 19 centres of health and biomedical research of Catalonia, and the policy-making and assessment responsibilities of the Health Department of the Catalan Government.

Recerca; Participació; Revisió de la literatura Investigación; Participación; Revisión de la literatura Research; Participation; Literature review La participació dels actors en recerca és un element clau en la recerca que transforma, la recerca que té impacte en la societat. Així ho demostren els estudis d’avaluació d’impacte de la recerca, que emfatitzen la participació dels professionals, dels pacients i de la resta d’actors al llarg de tot el procés de recerca en la millora de l’efectivitat en arribar a la societat. És, per tant, necessari que els sistemes d’avaluació iniciïn un debat sobre com mesurar la participació creixent dels actors del sistema en la recerca. En aquest monogràfic s’ha revisat la literatura internacional i s’han localitzat 47 indicadors sobre activitats de participació dels actors en les institucions de recerca. La majoria d’aquests indicadors estan basats en exercicis teòrics fets a través d’opinions d’experts. Els indicadors trobats es poden agrupar en les 6 dimensions següents: capacitació, governança, recursos, activitat, disseminació i resultats primaris. Aquestes permeten veure com es pot implicar als diferents actors del sistema al llarg de tot el procés de recerca. Els indicadors proposats poden ser útils per estimular i ampliar la reflexió sobre com monitorar les activitats relacionades amb la participació dels actors del sistema dutes a terme en les institucions de recerca. Qualsevol indicador s’ha d’utilitzar de forma responsable considerant el seu context i conjuntament amb altres tipus d’evidències, així com realitzar un seguiment que permeti identificar els resultats obtinguts i proposar punts de millora.

Participació ciutadana; SARIS; Recerca Participación ciudadana; SARIS; Investigación Citizen participation; SARIS; Research En aquest document es revisa l’estat de la participació de la ciutadania en el procés de recerca en salut i innovació a través d’una prova pilot amb grups de discussió a dos instituts d’investigació biomèdica: l’IDIBAPS i el VHIR. Es planteja la pregunta: estem preparats per fer participar a la ciutadania en la recerca en salut? Per donar resposta, es revisa el concepte de participació ciutadana, així com els seus beneficis. La discussió amb els professionals posa de manifest que, tot i que es fan avenços, els esforços encara estan molt centrats a informar, i que es desconeixen força les opcions de participació com consultar, implicar o cocrear. D’acord amb els experts, la participació de la ciutadania en la recerca encara està en un estat molt embrionari i, encara que es percep com a quelcom beneficiós, hi ha nombrosos reptes a l’hora de dur-la a la pràctica. Finalment, en base a les aportacions dels professionals, AQuAS exposa 10 recomanacions aplicables a les institucions de recerca en salut de Catalunya que es poden portar a terme per tal de facilitar la participació de la ciutadania en la recerca.

The main objective of this study is to co-create a list of impact indicators for nursing research with nurses who do research. In the present work, we developed an approach that combines the participatory design with stakeholders in order to define topics of interests related to nursing research impact with the formulation of indicators that will be ultimately evaluated through a structured consensus method. Our aim here is to present just the first part, which is to define the topics of interest in order to assess the impact of research in the context of nursing, and to draft preliminary indicators. Next steps will include the consensus in order to assess the relevance of the preliminary indicators.

Recerca; Avaluació; Projectes d'investigació Research; Evaluation; Investigation projects Investigación;Evaluación; Proyectos de investigación L'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) gestiona el procés d'avaluació dels projectes presentats a les convocatòries d'ajuts a la recerca de la Fundació La Marató de TV3 des de l'any 2001. El procés de gestió de l'avaluació dels projectes de la convocatòria comprèn diferents fases i, en conjunt, té una durada d'uns cinc anys. En un primer període, s'inicia l'avaluació de la qualitat i selecció final dels projectes (avaluació ex ante) que rebran finançament, mitjançant la participació d'experts internacionals i la utilització d'una metodologia sistemàtica, amb criteris explícits, que garanteix un procés transparent i rigorós. Amb l'inici dels projectes de recerca, s'inicia un segon període en què se'n realitza el seguiment, mitjançant l'avaluació de les memòries científiques parcials i final dels projectes (avaluació ongoing). El present informe explica el procés d’avaluació dels projectes de recerca presentats a la convocatòria 2015 sobre diabetis i obesitat. L'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) gestiona el proceso de evaluación de los proyectos presentados a las convocatorias de ayudas a la investigación de la Fundació La Marató de TV3 desde el año 2001. El proceso de gestión de la evaluación de los proyectos de la convocatoria comprende diferentes fases y, en su conjunto, tiene una duración de unos cinco años. En un primer período, se inicia la evaluación de la calidad y selección final de los proyectos (evaluación ex ante) que recibirán financiación, mediante la participació de expertos internacionales y la utilización de una metodología sistemática, con criterios explícitos, que garantice un proceso transparente y riguroso. Con el inicio de los proyectos de investigación, comienza un segundo período en que se realiza el seguimiento, mediante la evaluación de las memorias científicas parciales y final de los proyectos (evaluación ongoing). El presente informe explica el proceso de evaluación de los proyectos de investigación presentados a la convocatória 2015 sobre diabetis y obesidad.

Translació de la recerca; Recerca sanitària; Instituts d'investigació Translational research; Health research; Research institutes Traslación de la investigación; Investigación sanitaria; Institutos de investigación La translació de la recerca a la seva utilitat pràctica és un procés d'interaccions que involucra l'intercanvi de coneixements entre els creadors del coneixement (investigadors) i els usuaris (professionals mèdics) del mateix. El document mostra exemples amb dades del 2012 de tres instituts d'investigació sanitària acreditats per l'Instituto de Salud Carlos III: l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, l'Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i el Vall d'Hebron Institut de Recerca La traslación de la investigación a su utilidad práctica es un proceso de interacciones que involucra el intercambio de conocimientos entre los creadores del conocimiento (investigadores) y los usuarios (profesionales médicos) del mismo. El documento muestra ejemplos con datos del 2012 de tres institutos de investigación sanitaria acreditados por el Instituto de Salud Carlos III: el Instituto de Investigaciones Biomédicas August Pi i Sunyer, el Instituto de Investigación Biomédica de Bellvitge y el Vall d Hebron Instituto de Investigación The translation of research to its practical use is a process that involves interactions knowledge exchange among creators of knowledge (researchers) and users (medical professionals) thereof. The document shows examples of data in 2012 three health research institutes accredited by the Instituto de Salud Carlos III Institute of Biomedical Research August Pi i Sunyer Biomedical Research Institute of Bellvitge and Vall Hebron Research Institute

Recerca; Avaluació; Projectes d'investigació Investigación; Evaluación; Proyectos de investigación Research; Evaluation; Research projects L'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) gestiona el procés d'avaluació dels projectes presentats a les convocatòries d'ajuts a la recerca de la Fundació La Marató de TV3 des de l'any 2001. El procés de gestió de l'avaluació dels projectes de la convocatòria comprèn diferents fases i, en conjunt, té una durada d'uns cinc anys. En un primer període, s'inicia l'avaluació de la qualitat i selecció final dels projectes (avaluació ex ante) que rebran finançament, mitjançant la participació d'experts internacionals i la utilització d'una metodologia sistemàtica, amb criteris explícits, que garanteix un procés transparent i rigorós. Amb l'inici dels projectes de recerca, s'inicia un segon període en què se'n realitza el seguiment, mitjançant l'avaluació de les memòries científiques parcials i final dels projectes (avaluació ongoing). El present informe explica el procés d’avaluació dels projectes de recerca presentats a la convocatòria 2014 sobre malalties neurodegeneratives. L'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) gestiona el proceso de evaluación de los proyectos presentados a las convocatorias de ayudas a la investigación de la Fundació La Marató de TV3 desde el año 2001. El proceso de gestión de la evaluación de los proyectos de la convocatoria comprende diferentes fases y, en su conjunto, tiene una duración de unos cinco años. En un primer período, se inicia la evaluación de la calidad y selección final de los proyectos (evaluación ex ante) que recibirán financiación, mediante la participació de expertos internacionales y la utilización de una metodología sistemática, con criterios explícitos, que garantice un proceso transparente y riguroso. Con el inicio de los proyectos de investigación, comienza un segundo período en que se realiza el seguimiento, mediante la evaluación de las memorias científicas parciales y final de los proyectos (evaluación ongoing). El presente informe explica el proceso de evaluación de los proyectos de investigación presentados a la convocatória 2014 sobre enfermedades neurodegenerativas.

Impacte de la Recerca en Salut; Avaluació de la recerca; Programes de recerca Impacto de la Investigación en Salud; Evaluación de la investigación; Programas de investigación Impact of Health Research; Research evaluation; Research programs Artículo que analiza los impactos de la investigación en la sociedades partir de unas referencias de 2009. Trata las definiciones de impacto social, la relación cambiante entre ciencia y sociedad, las posibilidad de estudio cuantitativo o cualitativo y diferentes orientaciones de la evaluación del impacto. Article that analyzes the impacts of research on society from a reference in 2009. It deals with the definitions of social impact, the changing relationship between science and society, the possibility of quantitative or qualitative study and different orientations of evaluation of the impact Article que analitza els impactes de la recerca en la societat a partir d'unes referències de 2009. Tracta les definicions d’impacte social, la relació canviant entre ciència i societat, les possibilitat d'estudi quantitatiu o qualitatiu i diferents orientacions de l’avaluació de l’impacte.

Recerca; Avaluació; Projectes d'investigació Investigación; Evaluación; Proyectos de investigación Research; Evaluation; Research projects Des de l’any 2001, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) gestiona el procés d’avaluació dels projectes presentats a les convocatòries d’ajuts a la recerca de la Fundació La Marató de TV3. A més de garantir i facilitar l’avaluació dels projectes, les tasques que desenvolupa l’AQuAS tenen com a objectiu afavorir que aquest procés d’avaluació sigui suficientment rigorós en la seva valoració metodològica i flexible quant a la seva aplicació, a la vegada que transparent i obert als professionals i a la població, avalant la qualitat dels projectes presentats. En el decurs de l’esmentat procés d’avaluació s’han seguit una sèrie d’etapes, d’acord amb una planificació prèvia, per tal de determinar la qualitat científica dels projectes que, en conjunt, presentessin un major rigor metodològic i que, alhora, fossin rellevants i aplicables dins del seu context. En aquesta edició sobre càncer es van presentar 318 projectes, un dels quals va ser rebutjat per no complir les bases de la convocatòria. Per tant, se’n varen acceptar 317 que, per àrea de recerca i segons la classificació dels mateixos investigadors, es distribueixen en 162 projectes de recerca bàsica, 62 de recerca clínica i 22 de recerca epidemiològica; la resta (71 projectes) són combinacions d’aquestes àrees de recerca. A més, 185 són projectes unitaris i 132 es presenten com a coordinats. Un total de 257 experts internacionals van avaluar els projectes mitjançant un qüestionari estructurat en dues etapes: en primer lloc s’avaluava el projecte anonimitzat; en segon lloc el grup investigador i, finalment, s’acabava valorant cadascun dels projectes com a finançable, finançable amb reserves, dubtós o no finançable. Cada projecte va ser assignat a dos avaluadors en funció de les característiques de la recerca i de l’expertesa de l’avaluador. Els avaluadors van actuar de forma independent. Un grup de 10 avaluadors va formar part del comitè ad hoc que va dur a terme la darrera fase del procés d’avaluació. El resultat de l’avaluació indica que, sobre la base de la qualitat metodològica i rellevància, dels 317 projectes acceptats a la convocatòria, 129 són tributaris de finançament. Aquesta selecció prèvia va ser la base que va examinar el comitè ad hoc (o panel) que va identificar 45 projectes prioritaris i, per tant, tributaris de finançament. La seva distribució, per àrea de recerca, és de 31 projectes de recerca bàsica, 7 de bàsica-clínica, 4 de clínica, 2 de epidemiològica i un de recerca bàsica-clinica-epidemiològica. Quant a tipus de projecte, 19 són unitaris i 26 coordinats. Els projectes prioritaris, segons el seus proponents, poden arribar a tenir, principalment, un impacte en l’avenç del coneixement i, en segon lloc, un impacte en els guanys en salut, seguit per la capacitació d’individus, equips i infraestructures. La valoració que els avaluadors membres del comitè ad hoc han fet del procés d’avaluació ha estat positiva. També van fer suggeriments per a la millora del procés d’avaluació, en part inspirats en experiències prèvies en comitès d’avaluació de programes de la Unió Europea o dels Estats Units. Desde el año 2001, la Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) gestiona el proceso de evaluación de los proyectos presentados a las convocatorias de ayudas a la investigación de la Fundació La Marató de TV3. Además de garantizar y facilitar la evaluación de los proyectos, el trabajo que desarrolla la AQuAS tiene como objetivo favorecer que dicho proceso de evaluación sea suficientemente riguroso en su valoración metodológica y flexible en cuanto a su aplicación, a la vez que transparente y abierto a los profesionales y a la población, avalando la calidad de los proyectos relacionados. En el transcurso del mencionado proceso de evaluación se han seguido una serie de etapas, de acuerdo con una planificación previa, con el fin de determinar la calidad científica de los proyectos que, en conjunto, presentasen un mayor rigor metodológico y que, a su vez, fueran relevantes y aplicables dentro de su contexto. En esta edición sobre el cáncer, se presentaron 318 proyectos, uno de los cuales fue rechazado por no cumplir las bases de la convocatoria. Por lo tanto, se aceptaron 317 que, por área de investigación y según la clasificación de los propios investigadores, se distribuyen en 162 proyectos de investigación básica, 62 de investigación clínica y 22 de investigación epidemiológica; el resto (71 proyectos) son combinaciones de estas áreas de investigación. Además, 185 son proyectos unitarios y 132 se presentan como coordinados. Un total de 257 expertos internacionales evaluaron los proyectos mediante un cuestionario estructurado en dos etapas: en primer lugar se evaluaba el proyecto anonimizado; en segundo lugar, el grupo investigador; y, finalmente, se acababa valorando cada uno de los proyectos como financiable, financiable con reservas, dudoso o no financiable. Cada proyecto se asignó a dos evaluadores en función de las características de la investigación y de la experiencia del evaluador. Los evaluadores actuaron de forma independiente. Un grupo de 10 evaluadores formó parte del comité ad hoc que realizó la última fase del proceso de evaluación. El resultado de la evaluación indica que, sobre la base de la calidad metodológica y relevancia, de los 317 proyectos aceptados en la convocatoria, 129 son tributarios de financiación. Esta selección previa fue la base que examinó el comité ad hoc (o panel) que identificó 45 proyectos prioritarios y, por tanto, tributarios de financiación. Su distribución, según área de investigación, es de 31 proyectos de investigación básica, 7 de básica-clínica, 4 de clínica, 2 de epidemiológica y uno de investigación básica-clínica-epidemiológica. En cuanto al tipo de proyecto, 19 son unitarios y 26 coordinados. Los proyectos prioritarios pueden llegar a tener, principalmente, un impacto en el avance del conocimiento y, en segundo lugar, un impacto en ganancias en salud y en la capacitación de individuos, equipos e infraestructuras. La valoración que los evaluadores miembros del comité ad hoc han hecho del proceso de evaluación ha sido positiva. También hicieron sugerencias para la mejora de dicho proceso, en parte inspirados en experiencias previas en comités de evaluación de programas de la Unión Europea o de los Estados Unidos. Since 2001, the Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS) has managed the process of evaluation of the research projects submitted to calls for research of La Marató de TV3 Foundation. Besides guaranteeing and facilitating the assessment of the projects, the AQUAS’s aim is to make sure that this assessment process is sufficiently rigorous in its methodological assessment, and flexible in its application, and transparent and open to professionals and the population, to endorse the quality of the results. This assessment process has gone through a series of planned stages to determine the scientific quality of the projects which overall presented the greatest methodological rigour and were also relevant and applicable in their context. In this edition on cancer, 318 projects were submitted. On the basis of these specific call requirements, one project were excluded. Therefore, 317 projects were accepted and reviewed, which by area of research and according to the classification of the actual investigators, are distributed into 162 basic research projects, 62 clinical research and 22 epidemiological research, the rest (71 projects) are combinations of these research areas. Furthermore, 185 are individual projects and 132 are submitted as coordinated ones. A total of 257 international reviewers evaluated the projects by means of a structured questionnaire in two stages. First, the anonymized project was assessed and second, the research team and finally each project had to be classified as recommended for funding, recommended with reservations, questionable or not recommended. Each project was assigned to two reviewers according to the characteristics of research and expertise of the reviewer. The reviewers acted independently. A group of 10 reviewers was part of the ad-hoc committee that carried out the last phase of the evaluation process. The result of the evaluation indicates that, on the basis of methodological quality and relevance, of the 317 projects accepted and reviewed, 129 were likely on funding. This selection was the basis examined by an ad-hoc committee which identified 45 priorized projects tributary of funding. Their distribution by area of research is 31 basic research projects, 7 basic-clinical research projects, 4 clinic research projects, 2 epidemiologic research projects and one basic-clinical-epidemiologic research projects. Nighteen of the projects are individual and 26, coordinated. The priority projects are likely to have an impact in advancing knowledge and secondly, a health ans social impact followed by a capacity building impact. The opinion of the members of the evaluation committee with regards to the process of assessment were positive. They also suggested a number of potential improvements in the process, based on previous experiences in European or North-American evaluation programme committees.

Transferencia del conocimiento; Guías de práctica clínica; Trastornos mentales Transferència del coneixement; Guíes de pràctica clínica; Trastorns mentals Transfer of knowledge; Clinical practice guides; Mental disorders La evaluación del impacto social de la investigación tiene afán de transferencia, rendir cuentas y presentar lo que se ha obtenido con los recursos. Con el presente trabajo, el proyecto ISOR (Impacto Social de la Investigación) quiere explorar, desde una orientación top-down, los diferentes caminos en que una disciplina o especialidad de investigación puede llegar a su aplicación. El uso de guías de práctica clínica (GPC) ha sido considerado por otros estudios como un indicador de resultado intermedio entre la investigación y el análisis de la evidencia científica, por un lado, y la toma de decisiones y las acciones que éstas determinan, por otro. El objetivo del presente trabajo es contribuir a la evaluación de la investigación desde esta perspectiva, examinando el proceso de transferencia del conocimiento en la práctica clínica a través de las GPC y, específicamente, en los trastornos mentales The assessment of the social impact of research aims principally at the transfer of knowledge, accountability, and the presentation of what has been achieved with the resources. Through this work, the ISOR project (Spanish acronym for Social Impact of Research) aims to explore, from a top-down orientation, the different ways in which a research discipline or speciality can be applied to clinical practice. The use of clinical practice guidelines (CPGs) has been considered by other studies as an indicator of intermediate findings between research and the analysis of scientific evidence, and also a tool for decision-making and the actions that result from such research. The aim of this work is to contribute to the assessment of research from this perspective, examining the process of knowledge transfer into clinical practice through CPGs, and specifically, CPGs in mental health. L'avaluació de l'impacte social de la recerca té l'afany de transferència, retre comptes i presentar el que s'ha obtingut amb els recursos. Amb el present treball, el projecte ISOR (Impacte Social de la Recerca) vol explorar, des d‟una orientació top-down, els diferents camins en què una disciplina o especialitat de recerca pot arribar a la seva aplicació. L'ús de guies de pràctica clínica (GPC) ha estat considerat per altres estudis com un indicador de resultat intermedi entre la recerca i l'anàlisi de l'evidència científica, d'una banda, i la presa de decisions i les accions que aquestes determinen, d'altra banda. L'objectiu del present treball és contribuir a l'avaluació de la recerca des d'aquesta perspectiva, examinant el procés de transferència del coneixement a la pràctica clínica a través de les GPC i, específicament, en els trastorns mentals

Recerca; Avaluació; Projectes d'investigació Investigación; Evaluación; Proyectos de investigación Research; Evaluation; Research projects Des de l’any 2001, l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS) gestiona el procés d’avaluació dels projectes presentats a les convocatòries d’ajuts a la recerca de la Fundació La Marató de TV3. A més de garantir i facilitar l’avaluació dels projectes, les tasques que desenvolupa l’AIAQS tenen com a objectiu afavorir que aquest procés d’avaluació sigui suficientment rigorós en la seva valoració metodològica i flexible quant a la seva aplicació, a la vegada que transparent i obert als professionals i a la població, avalant la qualitat dels projectes relacionats. En el decurs de l’esmentat procés d’avaluació s’han seguit una sèrie d’etapes, d’acord amb una planificació prèvia, per tal de determinar la qualitat científica dels projectes que, en conjunt, presentessin un major rigor metodològic i que, alhora, fossin rellevants i aplicables dins del seu context. En aquesta edició sobre regeneració i transplantament d’òrgans i teixits, es van presentar 209 projectes, 4 dels quals van ser rebutjats per no complir les bases de la convocatòria. Per tant, se’n varen acceptar 205 que, per àrea de recerca i segons la classificació dels mateixos investigadors, es distribueixen en 119 projectes de recerca bàsica, 49 de recerca clínica i 5 de recerca epidemiològica; la resta (32 projectes) són combinacions d’aquestes àrees de recerca. A més, 119 són projectes unitaris i 86 es presenten com a coordinats. Un total de 105 experts internacionals van avaluar els projectes mitjançant un qüestionari estructurat en dues etapes: en primer lloc s’avaluava el projecte anonimitzat; en segon lloc el grup investigador i, finalment, s’acabava valorant cadascun dels projectes com a finançable, finançable amb reserves, dubtós o no finançable. Cada projecte va ser assignat a dos avaluadors en funció de les característiques de la recerca i de l’expertesa de l’avaluador. Els avaluadors van actuar de forma independent. Un grup de 7 avaluadors va formar part del comitè ad hoc que va dur a terme la darrera fase del procés d’avaluació. El resultat de l’avaluació indica que, sobre la base de la qualitat metodològica i rellevància, dels 205 projectes acceptats a la convocatòria, 62 són tributaris de finançament. Aquesta selecció prèvia va ser la base que va examinar el comitè ad hoc (o panel) que va identificar 29 projectes prioritaris i, per tant, tributaris de finançament. La seva distribució, per àrea de recerca, és de 23 projectes de recerca bàsica, 3 de clínica i 3 de recerca bàsica-clínica. Quant a tipus de projecte, 8 són unitaris i 21 coordinats. Els projectes prioritaris poden arribar a tenir, principalment, un impacte en l’avenç del coneixement i, en segon lloc, un impacte en els guanys en salut i en la capacitació d’individus, equips i infraestructures. La valoració que els avaluadors membres del comitè ad hoc han fet del procés d’avaluació ha estat positiva. També van fer suggeriments per a la millora del procés d’avaluació, en part inspirats en experiències prèvies en comitès d’avaluació de programes de la Unió Europea o dels Estats Units. Desde el año 2001, la Agencia de Información, Evaluación y Calidad en Salud de Cataluña (AIAQS) gestiona el proceso de evaluación de los proyectos presentados a las convocatorias de ayudas a la investigación de la Fundació La Marató de TV3. Además de garantizar y facilitar la evaluación de los proyectos, el trabajo que desarrolla la AIAQS tiene como objetivo favorecer que dicho proceso de evaluación sea suficientemente riguroso en su valoración metodológica y flexible en cuanto a su aplicación, a la vez que transparente y abierto a los profesionales y a la población, avalando la calidad de los proyectos relacionados. En el transcurso del mencionado proceso de evaluación se han seguido una serie de etapas, de acuerdo con una planificación previa, con el fin de determinar la calidad científica de los proyectos que, en conjunto, presentasen un mayor rigor metodológico y que, a su vez, fueran relevantes y aplicables dentro de su contexto. En esta edición sobre regeneración y trasplante de órganos y tejidos, se presentaron 209 proyectos, 4 de los cuales fueron rechazados por no cumplir las bases de la convocatoria. Por lo tanto, se aceptaron 205 que, por área de investigación y según la clasificación de los propios investigadores, se distribuyen en 119 proyectos de investigación básica, 49 de investigación clínica y 5 de investigación epidemiológica; el resto (32 proyectos) son combinaciones de estas áreas de investigación. Además, 119 son proyectos unitarios y 86 se presentan como coordinados. Un total de 105 expertos internacionales evaluaron los proyectos mediante un cuestionario estructurado en dos etapas: en primer lugar se evaluaba el proyecto anonimizado; en segundo lugar, el grupo investigador; y, finalmente, se acababa valorando cada uno de los proyectos como financiable, financiable con reservas, dudoso o no financiable. Cada proyecto se asignó a dos evaluadores en función de las características de la investigación y de la experiencia del evaluador. Los evaluadores actuaron de forma independiente. Un grupo de 7 evaluadores formó parte del comité ad hoc que realizó la última fase del proceso de evaluación. El resultado de la evaluación indica que, sobre la base de la calidad metodológica y relevancia, de los 205 proyectos aceptados a la convocatoria, 62 son tributarios de financiación. Esta selección previa fue la base que examinó el comité ad hoc (o panel) que identificó 29 proyectos prioritarios y, por tanto, tributarios de financiación. Su distribución, según área de investigación, es de 23 proyectos de investigación básica, 3 de clínica y 3 de investigación básica-clínica. En cuanto al tipo de proyecto, 8 son unitarios y 21 coordinados. Los proyectos prioritarios pueden llegar a tener, principalmente, un impacto en el avance del conocimiento y, en segundo lugar, un impacto en ganancias en salud y en la capacitación de individuos, equipos e infraestructuras. La valoración que los evaluadores miembros del comité ad hoc han hecho del proceso de evaluación ha sido positiva. También hicieron sugerencias para la mejora de dicho proceso, en parte inspirados en experiencias previas en comités de evaluación de programas de la Unión Europea o de los Estados Unidos. Since 2001, the Catalan Agency for Health Information, Assessment and Quality (CAHIAQ) has managed the process of evaluation of the research projects submitted to calls for research of La Marató de TV3 Foundation. Besides guaranteeing and facilitating the assessment of the projects, the CAHIAQ’s aim is to make sure that this assessment process is sufficiently rigorous in its methodological assessment, and flexible in its application, and transparent and open to professionals and the population, to endorse the quality of the results. This assessment process has gone through a series of planned stages to determine the scientific quality of the projects which overall presented the greatest methodological rigour and were also relevant and applicable in their context. In this edition on regeneration and transplantation of organs and tissues, 209 projects were submitted. On the basis of these specific call requirements, 4 projects were excluded. Therefore, 205 projects were accepted and reviewed, which by area of research and according to the classification of the actual investigators, are distributed into 119 basic research projects, 49 clinical research and 5 epidemiological research, the rest (32 projects) are combinations of these research areas. Furthermore, 119 are individual projects and 86 are submitted as coordinated ones. A total of 105 international reviewers evaluated the projects by means of a structured questionnaire in two stages. First, the anonymized project was assessed and second, the research team and finally each project had to be classified as recommended for funding, recommended with reservations, questionable or not recommended. Each project was assigned to two reviewers according to the characteristics of research and expertise of the reviewer. The reviewers acted independently. A group of 7 reviewers was part of the ad-hoc committee that carried out the last phase of the evaluation process. The result of the evaluation indicates that, on the basis of methodological quality and relevance, of the 205 projects accepted and reviewed, 62 were likely on funding. This selection was the basis examined by an ad-hoc committee which identified 29 priorized projects tributary of funding. Their distribution by area of research is 23 basic research projects, 3 clinical research projects and 3 basic-clinical research projects. Eight of the projects are individual and 21, coordinated. The priority projects are likely to have an impact in advancing knowledge and secondly, a health ans social impact followed by a capacity building impact. The members of the evaluation committee of the process of assessment were positive. They also suggested a number of potential improvements in the process, based on previous experiences in European or North-American evaluation programme committees.

Convocatòria de Recerca Clínica i en Serveis Sanitaris; Valoracions Convocatoria de Investigación Clínica y en Servicios Sanitarios; Valoraciones Call for Clinical Research and Health Services; Valuations Se han recogido las valoraciones de investigadores e investigadoras principales de la Convocatoria de Investigación Clínica y en Servicios Sanitarios de la Agencia de Información, Evaluación y Calidad en Salud de la Generalitat de Catalunya. Interesaba la identificación de las fortalezas y debilidades de la Convocatoria y lo que la diferencia respecto a otras. Por ello se planteó un estudio cualitativo y descriptivo de los datos obtenidos a partir de la administración de un cuestionario a los investigadores principales de los proyectos finalizados en febrero de 2009. Las valoraciones del personal investigador han sido, en general, favorables, constatándose la necesidad de promover la investigación en servicios sanitarios. El aspecto más valorado, considerado un rasgo diferencial, ha sido la priorización de temas de investigación. El menos valorado, considerado como una debilidad, ha sido la escasa financiación. Una fortaleza de la Convocatoria respecto a otras es su proximidad, por la facilidad y flexibilidad en la gestión económica y administrativa, y por tratarse de una convocatoria de ámbito local, aspectos que facilitan la investigación. Las valoraciones obtenidas del personal investigador son un aspecto a tener en cuenta de cara a una futura planificación de la Convocatoria. S'han recollit les valoracions d‟investigadors i investigadores principals de la Convocatòria de Recerca Clínica i en Serveis Sanitaris. Interessava la identificació de les fortaleses i debilitats de la Convocatòria i el que la diferencia respecte d'altres. Per això es va plantejar un estudi qualitatiu i descriptiu de les dades obtingudes a partir de l‟administració d' un qüestionari als investigadors i investigadores principals dels projectes finalitzats el febrer de 2009. Les valoracions del personal investigador han estat, en general, favorables, destacant-ne la constatació sobre la necessitat de promoure recerca en serveis sanitaris. L'aspecte més valorat, considerat un tret diferencial, ha estat la priorització de temes de recerca. El menys valorat, considerat com una feblesa, ha estat l‟escàs finançament. Una fortalesa de la Convocatòria respecte d‟altres és la seva proximitat, per la facilitat i flexibilitat en la gestió econòmica i administrativa, i per tractar-se d‟una convocatòria d‟àmbit local, aspectes que faciliten la recerca. Les valoracions obtingudes del personal investigador són un aspecte a tenir en compte de cara a una futura planificació de la Convocatòria. We collected the opinions of leading researchers and research projects funded through the Clinical and Health Services Research Call, by identifying the strengths and weaknesses of the Call and the difference with respect to others. Therefore we propose a qualitative descriptive study of data obtained from administering a questionnaire to the leading researchers the projects completed in February 2009. Opinions of researchers on call were generally favourable, highlighting the need for this call in the area of health services. The most valued, considered a distinguishing feature has been the prioritization of research topics and the less valued, considered a weakness, has been the lack of funding. An advantage over other call is its proximity to the ease and flexibility in financial management and administration, and it‟s a local call, aspects that facilitate research. Should take into account the opinions obtained from researchers and the results of the evaluations of the impact of research conducted by the Catalan Agency for Health Information, Assessment and Quality and for future planning of the Call.

Investigación clínica; Servicios sanitarios; Proyectos Recerca clínica; Serveis sanitaris; Projectes Clinical research; Health services; Projects Des de l’any 1996, l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS) realitza de manera biennal la Convocatòria de Recerca Clínica i en Serveis Sanitaris, que intenta cobrir un buit en el conjunt de la recerca biomèdica a Catalunya. En aquesta monografia es revisen alguns dels avenços més remarcables en el coneixement induïts per la convocatòria, s’ofereix una visió panoràmica de quin ha estat el seu paper en el món clínic i sanitari i, per tant, la seva vàlua social (promotion). S’hi analitza també el seu rol en la promoció de la recerca clínica i en serveis sanitaris (advocacy); es ret comptes de quin ha estat el seu producte (accountability), mitjançant les avaluacions fetes en el marc del Projecte ISOR (impacte social de la recerca); s’analitza críticament què s’ha après al llarg d’aquest procés (learning); i, finalment, es plantegen estratègies (allocation) per al futur, per tal de consolidar i ampliar les funcions de la Convocatòria al servei de la recerca en salut i la societat. Es presenta, doncs, un resum del cicle avaluador de la Convocatòria de Recerca Clínica i en Serveis Sanitaris i, per tant, es fa un exercici de responsabilització social envers la comunitat d’investigadors, finançadors, avaluadors i, sobretot, la societat en general. Per últim, el missatge més important que resumeix els resultats de tot el cicle avaluatiu és que cal seguir promovent la recerca clínica i en serveis sanitaris, ja que la recerca no és el “problema”, sinó la solució. Desde el año 1996, la Agencia de Información, Evaluación y Calidad en Salud (AIAQS) realiza de manera bienal la Convocatoria de Investigación Clínica y en Servicios Sanitarios, que intenta cubrir un hueco en el conjunto de la investigación biomédica en Cataluña . En esta monografía se revisan algunos de los avances más notables en el conocimiento inducidos por la convocatoria, se ofrece una visión panorámica de cuál ha sido su papel en el mundo clínico y sanitario y, por tanto, su valor social (promotion). Se analiza también su rol en la promoción de la investigación clínica y en servicios sanitarios (advocacy); se rinde cuentas de cuál ha sido su producto (Accountability), mediante las evaluaciones realizadas en el marco del Proyecto ISOR (impacto social de la investigación); analiza críticamente lo aprendido a lo largo de este proceso (learning); y, finalmente, se plantean estrategias (allocation) para el futuro, a fin de consolidar y ampliar las funciones de la Convocatoria al servicio de la investigación en salud y la sociedad. Se presenta, pues, un resumen del ciclo evaluador de la Convocatoria de Investigación Clínica y en Servicios Sanitarios y, por tanto, se hace un ejercicio de responsabilización social hacia la comunidad de investigadores, financiadores, evaluadores y, sobre todo, la sociedad en general . Por último, el mensaje más importante que resume los resultados de todo el ciclo evaluativo es seguir promoviendo la investigación clínica y en servicios sanitarios, ya que la investigación no es el "problema", sino la solución.

Priorització de pacients; Llistes d'espera Priorización de pacientes; Listas de espera Prioritization of patients; Waiting lists La Gerència de Compra i Avaluació de Serveis Assistencials del CatSalut planteja continuar el treball iniciat sobre l'abordatge de la llista d'espera de cirurgia electiva per canviar el seu model de gestió: es vol passar d'un sistema de priorització de procediments (es prioritza aquells procediments que tenen temps de garantia per davant dels que no en tenen) a un sistema de priorització de pacients de caràcter universal on la necessitat i el benefici esperat de la intervenció determinin l'ordre de la provisió del servei mitjançant criteris i pesos comuns. La Gerència de Compra i Avaluació de Serveis Assistencials del CatSalut plantea continuar el trabajo iniciado sobre el abordaje de la lista de espera de cirugía efectiva para cambiar su modelo de gestión: se quiere pasar de un sistema de priorización de procedimientos ( se priorizan aquellos procedimientos que tienen tiempo de garantizar por delante de los que no tienen) a un sistema de priorización de pacientes de carácter universal donde la necesidad y el beneficio esperado de la intervención determine el orden de la provisión del servicio mediante criterios y pesos comunes.

Impacte de la Recerca en Salut; Avaluació de la recerca; Programes de recerca Impacto de la Investigación en Salud; Evaluación de la investigación; Programas de investigación Impact of Health Research; Research evaluation; Research programs Des del 1996 l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS) ha gestionat la Convocatòria de Recerca Clínica i en Serveis Sanitaris. Aquesta ha tingut com a objectius omplir buits de coneixement en el nostre context i ajudar a la presa de decisions informades dins del sector sanitari. Amb la voluntat d’avaluar l’acompliment d’aquests objectius i després d’una dècada d’experiència, l’Agència ha promogut el projecte ISOR [Impacte Social de la Recerca], per tal d’avaluar l’impacte de la recerca finançada en diferents fases. En una primera, es va analitzar un nivell d’impacte, l’avenç del coneixement, identificant beneficis pròpiament científics segons indicadors d’activitat, qualitat, abast i estructura/context. En una segona fase, ha centrat l’atenció en l’impacte relacionat amb la presa de decisions informades, un dels objectius explícits de la Convocatòria, i la capacitació d’equips i institucions. Desde 1996 la Agencia de Información, Evaluación y Calidad en Salud (AIAQS) ha gestionado la Convocatoria de Investigación Clínica y en Servicios Sanitarios. Esta ha tenido como objetivos llenar vacíos de conocimiento en nuestro contexto y ayudar a la toma de decisiones informadas dentro del sector sanitario. Con la voluntad de evaluar el cumplimiento de estos objetivos y después de una década de experiencia, la Agencia ha promovido el proyecto ISOR [Impacto Social de la Investigación], para evaluar el impacto de la investigación financiada en diferentes fases. En una primera, se analizó un nivel de impacto, el avance del conocimiento, identificando beneficios propiamente científicos según indicadores de actividad, calidad, alcance y estructura / contexto. En una segunda fase, ha centrado la atención en el impacto relacionado con la toma de decisiones informadas, uno de los objetivos explícitos de la Convocatoria, y la capacitación de equipos e instituciones. Since 1996, the Agency for Information, Assessment and Quality in Health (AIAQS) has managed the Call for Clinical Research and Health Services. This has been aimed at filling knowledge gaps in our context and helping to make informed decisions within the health sector. With the aim of evaluating the achievement of these objectives and after a decade of experience, the Agency has promoted the ISOR project [Social Impact of Research], in order to evaluate the impact of the research financed in different phases. In the first one, a level of impact, the advance of knowledge, was analyzed, identifying the scientific benefits themselves, indicators of activity, quality, scope and structure / context. In a second phase, it focused attention on the impact related to informed decision making, one of the explicit goals of the Call, and the training of teams and institutions.

Made available in DSpace on 2014-06-24T19:54:00Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 2011-06-21Bitstream added on 2014-06-25T11:46:32Z : No. of bitstreams: 1 ISSN1981-8106-2011-21-36-45-62.pdf: 473245 bytes, checksum: b33ab36d093e0061cf1b367a870241b5 (MD5) Neste artigo discutimos a questão da violência escolar à luz do referencial teórico do imaginário. A questão do imaginário a respeito da instituição escolar é analisada face a algumas características da sociedade atual apontadas por diferentes autores tais como Sennett, (2006), Taylor(2006), Baumann ( 2005). São apresentados alguns dados da pesquisa realizada com os professores de duas do interior do Estado de São Paulo, dando-se destaque para o imaginário sobre a escola e as relações que se estabelecem nesse contexto. Esta pesquisa teve como metodologia de coleta de dados a realização de uma dinâmica de grupo. Concluímos chamando a atenção para a importância de que os estudos sobre violência escolar busquem elucidar os diferentes aspectos institucionais focando não somente os alunos e a família dos mesmos, mas as interações que se processam no interior da escola. A análise institucional que enfoque os aspectos micro e macro social pode contribuir para que a escola consiga enfrentar os problemas em uma perspectiva mais realista, buscando caminhos no próprio grupo em interação explicitando barreiras que são interpostas pelo imaginário institucional. UNESP - Campus de Rio Claro - IB - Departamento de Educação UNESP - Campus de Rio Claro - IB - Departamento de Educação

Priorización de la lista de espera; Cirugia de catarata; Artoplastia de cadera; Artoplastia de rodilla Priorització de la llista d’espera; Cirurgia de cataracta; Artroplàstia de maluc; Artroplàstia de genoll Waiting list prioritization; Cataract surgery; Hip arthroplasty; Knee arthoplasty Introducción y objetivo: la Agencia de Información, Evaluación y Calidad en Salud de Cataluña (antes Agencia de Evaluación de Tecnología e Investigación Médicas) desarrolló dos sistemas lineales de puntos para la priorización de la lista de espera para cirugía de catarata y de artroplastia de cadera y rodilla. El objetivo ha sido evaluar el impacto de la aplicación del sistema de priorización para cirugía de catarata y artroplastia de cadera y rodilla. Metodología: se ha realizado un estudio retrospectivo evaluativo con datos del Registro de Seguimiento y Gestión de las Listas de Espera del Servicio Catalán de la Salud-CatSalut para cirugía de catarata y artroplastia de cadera y rodilla de los hospitales de la XHUP (sigla en catalán de la Red de Hospitales de Utilización Pública de Cataluña) en el período 2003-2009. Se han llevado a cabo análisis para cada procedimiento. Se han descrito las características de los pacientes en lista de espera y la evolución del tiempo de espera. Se ha analizado la asociación entre la puntuación de prioridad y el tiempo de espera y el orden de intervención. Finalmente, se ha realizado una simulación con un modelo determinista en función de la fecha de alta en la lista y el número de cirugías realizadas a diario. Resultados: el número de personas incluidas en lista de espera en el período estudiado para artroplastia de rodilla fue de 67.403, un 67% de las cuales disponía de puntuación de prioridad. Para artroplastia de cadera, el número de pacientes incluidos fue de 27.200, un 49% de los cuales disponía de puntuación de prioridad. Para cirugía de catarata, el número de pacientes fue de 367.929, un 3% de los cuales disponía de puntuación de prioridad. La distribución de la puntuación de prioridad para las artroplastias fue asimétrica negativa con una media de puntuación de 70 puntos y simétrica con una puntuación media sobre los 40 puntos para la cirugía de catarata. Para los tres procedimientos, la mediana del tiempo de espera se redujo, durante el período de estudio, hasta los cinco meses para las artroplastias y hasta los tres meses para la cirugía de catarata. En los tres procedimientos, la asociación con la puntuación de prioridad tanto del tiempo de espera como del orden de intervención fue prácticamente nula, aunque los resultados no fueron homogéneos por centro excepto para la cirugía de catarata. Conclusiones: el estudio concluye que, globalmente, el sistema de priorización no se ha aplicado. Si bien para las artroplastias de rodilla y cadera su cumplimentación es notable, no así su impacto en el orden de intervención, que parece no diferir del de un sistema first in first out (FIFO). Hay que mencionar, sin embargo, que en algunos centros se ha identificado una correlación moderada tanto del tiempo de espera como del orden de intervención con la puntuación de prioridad. Introducció i objectiu: l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (abans Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques) va desenvolupar dos sistemes lineals de punts per a la priorització de la llista d’espera per a cirurgia de cataracta i artroplàstia de maluc i genoll. L’objectiu ha estat avaluar l’impacte de l’aplicació del sistema de priorització per a cirurgia de cataracta i artroplàstia de maluc i genoll. Metodologia: s’ha dut a terme un estudi retrospectiu avaluatiu amb dades del Registre de Seguiment i Gestió de les Llistes d’Espera del CatSalut per a cirurgia de cataracta i artroplàstia de maluc i genoll dels hospitals de la XHUP (Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública) en el període 2003-2009. S’han dut a terme anàlisis per a cada procediment. S’han descrit les característiques dels pacients en llista d’espera i l’evolució del temps d’espera. S’ha analitzat l’associació entre la puntuació de prioritat i el temps d’espera i l’ordre d’intervenció. Finalment, s’ha dut a terme una simulació amb un model determinista en funció de la data d’alta en la llista i el nombre de cirurgies realitzades a diari. Resultats: el nombre de persones incloses en llista d’espera en el període estudiat per a artroplàstia de genoll, fou de 67.403, un 67% dels quals disposava de puntuació de prioritat. Per a artroplàstia de maluc, el nombre de pacients inclosos fou de 27.200, un 49% dels quals disposava de puntuació de prioritat. Per a cirurgia de cataracta, el nombre de pacients fou de 367.929, un 3% dels quals disposava de puntuació de prioritat. La distribució de la puntuació de prioritat per a les artroplàsties fou asimètrica negativa amb una mitjana de puntuació de 70 punts i simètrica amb una puntuació mitjana sobre els 40 punts per a la cirurgia de cataracta. Per als tres procediments, la mediana del temps d’espera es va reduir, durant el període d’estudi, fins als cinc mesos per a les artroplàsties i fins als tres mesos per a la cirurgia de cataracta. En els tres procediments, l’associació amb la puntuació de prioritat tant del temps d’espera com de l’ordre d’intervenció fou pràcticament nul·la, tot i que els resultats no foren homogenis per centre excepte per a la cirurgia de cataracta. Conclusions: l’estudi conclou que, globalment, el sistema de priorització no ha estat aplicat. Si bé per a les artroplàsties de genoll i maluc la seva complementació és notable, no així el seu impacte en l’ordre d’intervenció, que sembla no diferir del d’un sistema first in first out (FIFO). Val a dir, però, que en alguns centres s’ha identificat una correlació moderada tant del temps d’espera com de l’ordre d’intervenció amb la puntuació de prioritat. Introduction: the Catalan Agency for Health Technology Assessment and Research (before the Agency for Health Technology Assessment and Research) has developed two scoring systems for prioritizing the waiting list for cataract surgery and hip and knee arthroplasties. The aim of the study is to evaluate the impact of applying the prioritization system for cataract surgery and hip and knee arthroplasties in the healthcare system. Methodology: a retrospective evaluation was carried out with data from the Registry data tracking and management of patients on the waiting list for cataract surgery and hip and knee in hospitals of the Catalan Health Service in the period 2003-2009. Analyses were performed for each procedure. A description of the characteristics of patients on the waiting list and the evolution of waiting time was performed. We have analyzed the association between priority score and the waiting time and order of intervention. Finally, we conducted a simulation using a deterministic model based on the date of registration in the list and the number of surgeries performed daily. Results: the number of patients included on the waiting list in the period studied for knee arthroplasty was 67.403 and 67% had priority score. For hip arthroplasty the number of patients included was 27.200 and 49% had priority score. For cataract surgery the number of patients included was 367.929 and 3% had priority score. The distribution of the priority score for arthroplasty was negative skew with an average score of 70 points and symmetrical with an average score over 40 points for cataract surgery. During the study period the median waiting time was reduced up to 5 months for arthroplasty and up to 3 months for cataract surgery. No association was found between the priority score and waiting time, and with the order of intervention, although the results were not uniform by center except for cataract surgery. Conclusions: the study concludes that the system of prioritization has not been implemented. Compliance: is remarkable for hip and knee arthroplasty. In spite of its impact on the order of intervention appears to not differ from a first in first out (FIFO) system. Nevertheless in some centers a moderate correlation between the priority score and both the waiting time and the intervention order was identified.

Priorització de pacients; Llistes d'espera; Cirurgia electiva de raquis; Fusió vertebral Priorización de pacientes; Listas de espera; Cirugía electiva de raquis; Fusión vertebral Prioritization of patients; Waiting lists; Elective Spine Surgery; Spinal fusion En aquest document s’aborda un sistema de priorització específic per als pacients en espera per a cirurgia electiva del raquis o fusió vertebral. El desenvolupament d’aquest sistema es basa en els prèviament realitzats per a artroplàsties de genoll i maluc i cataracta. Objectius: l’objectiu d’aquest estudi és elaborar un sistema explícit per prioritzar pacients en llista d’espera per a cirurgia electiva de fusió vertebral a Catalunya. Metodologia: Les metodologies que han estat utilitzades són: 1) tècniques d’investigació qualitativa de discussió i consens amb pacients i familiars, i amb clínics experts; 2) cerques i revisió de fonts d’informació especialitzades. In this document, a specific priority-setting system for patients on waiting lists for spine or spinal fusion elective surgery is covered. The development of this system is based on the existing systems designed by CAHIAQ for hip and knee arthroplasties and cataract procedures. Objectives: the objective of this study is to develop an specific and explicit system to prioritise patients on waiting list for spinal fusion elective surgery in the public healthcare service of Catalonia. Methodology: The methodologies employed were: 1) qualitative research techniques such as discussion and consensus with patients and family members, and with clinical experts; 2) searches and review of specialized information sources. En este documento se aborda un sistema de priorización específico para los pacientes en espera para cirugía electiva del raquis o fusión vertebral. El desarrollo de este sistema se basa en los previamente realizados para artroplastias de rodilla y cadera y catarata. Objetivos: el objetivo de este estudio es elaborar un sistema explícito para priorizar pacientes en lista de espera para cirugía electiva de fusión vertebral en Cataluña. Metodología: Las metodologías que han sido utilizadas son: 1) técnicas de investigación cualitativa de discusión y consenso con pacientes y familiares, y con clínicos expertos; 2) búsquedas y revisión de fuentes de información especializadas.

La investigación sobre violencia escolar (perspectivas sociopedagógica y psicosocial) no ha tenido en cuenta de modo suficiente los elementos interpersonales e imaginarios que entendemos claves para la. Resum: comprensión del fenómeno. Nuestro trabajo intenta analizar los imaginarios en los que se fundamenta la violencia de un grupo de jóvenes en un contexto de relaciones interpersonales en el espacio institucional de la escuela secundaria en Rio Claro (Brasil). Para ello, analizamos los discursos de cuatro grupos de jóvenes de dos escuelas diferentes y con diferente relación con la violencia escolar, recogido en entrevistas sucesivas de grupo, así como los dibujos y fotografías realizados por estos jóvenes sobre sus respectivas escuelas. El análisis realizado muestra un imaginario de violencia generalizada, dentro y fuera de la escuela, con una representación de la escuela como agresora e injusta y unos alumnos (agresores) humillados y desvalorizados., School violence research (sociopaedagogical and psychosocial perspectives) has not appropiately taken into account interpersonal and imaginary elements that may be extremely relevant for the understanding of this phenomena. This article analizes the imaginaries that articulates the violence of youth groups in a context of interpersonal relationships in the institutional space of a Rio Claro (Brazil) secondary school. The results are based on the analysis of four youth groups discourses, gathered in succesive group interviews, as well as the drawings made and pictures taken on their respective schools. They show a strong imaginary of generalized violence, in and out the school, with a representation of the school as unfair and aggressor and the students, aggressors themselves, as humiliated and undervalued.

Recerca; Avaluació; Projectes d'investigació Investigación; Evaluación; Proyectos de investigación Research; Evaluation; Research projects Des de l’any 2001, l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS, antiga AATRM) gestiona el procés d’avaluació dels projectes presentats a les convocatòries d’ajuts a la recerca de la Fundació La Marató de TV3. A més de garantir i facilitar l’avaluació dels projectes, les tasques que desenvolupa l’AIAQS tenen com a objectiu afavorir que aquest procés d’avaluació sigui suficientment rigorós en la seva valoració metodològica i flexible quant a la seva aplicació, a la vegada que transparent i obert als professionals i a la població, avalant la qualitat dels projectes relacionats. En el decurs de l’esmentat procés d’avaluació s’han seguit una sèrie d’etapes, d’acord amb una planificació prèvia, per tal de determinar la qualitat científica dels projectes que, en conjunt, presentessin un major rigor metodològic i que, alhora, fossin rellevants i aplicables dins del seu context. En aquesta edició sobre lesions medul·lars i cerebrals adquirides, es van presentar 104 projectes, 4 dels quals van ser rebutjats per no complir les bases de la convocatòria. Per tant, se’n varen acceptar 100 que, per àrea de recerca i segons la classificació dels mateixos investigadors, es distribueixen en 40 projectes de recerca bàsica, 35 de recerca clínica i 4 de recerca epidemiològica; la resta (21 projectes) són combinacions d’aquestes àrees de recerca. A més, 62 són projectes unitaris i 38 es presenten com a coordinats. Un total de 111 experts internacionals van avaluar els projectes mitjançant un qüestionari estructurat en dues etapes: en primer lloc s’avaluava el projecte anonimitzat, en segon lloc el grup investigador i, finalment, s’acabava valorant cadascun dels projectes com a finançable, finançable amb reserves, dubtós o no finançable. Cada projecte va ser assignat a dos avaluadors en funció de les característiques de la recerca i de l’expertesa de l’avaluador. Els avaluadors van actuar de forma independent. Un grup de 7 avaluadors va formar part del Comitè ad hoc que va dur a terme la darrera fase del procés d’avaluació. El resultat de l’avaluació indica que, sobre la base de la qualitat metodològica i rellevància, dels 100 projectes acceptats a la convocatòria, 42 són tributaris de finançament (20 projectes valorats directament com a finançables i 22 projectes el finançament dels quals es va considerar prioritari, d’acord amb criteris ben definits). Aquesta selecció prèvia va ser la base que va examinar el Comitè ad hoc (o panel) que va identificar 25 projectes prioritaris i, per tant, tributaris de finançament. La seva distribució, per àrea de recerca, és de 13 projectes de recerca bàsica, 8 de clínica, 1 de recerca epidemiològica, i 3 de combinacions de les diferents àrees. Quant a tipus de projecte, 14 són unitaris i 11 coordinats. El percentatge total invertit d’aquests projectes està dedicat sobretot al desenvolupament i a l’avaluació del tractament, així com a l’etiologia. Els projectes prioritaris poden arribar a tenir, principalment, un impacte en l’avenç del coneixement i, en segon lloc, impactar en els guanys en salut i en la capacitació d’individus, equips i nfraestructures. La valoració que els avaluadors membres del Comitè ad hoc han fet del procés d’avaluació ha estat positiva. També van fer suggeriments per a la millora del procés d’ avaluació, en part inspirats en experiències prèvies en comitès d’avaluació de programes de la Unió Europea o dels Estats Units. Desde el año 2001, la Agencia de Información, Evaluación y Calidad en Salud de Cataluña (AIAQS, de la sigla en catalán) gestiona el proceso de evaluación de los proyectos presentados a las convocatorias de ayudas a la investigación de la Fundación La Marató de TV3. Además de garantizar y facilitar la evaluación de los proyectos, las tareas que desarrolla la AIAQS tienen como objetivo favorecer que este proceso de evaluación sea suficientemente riguroso en su valoración metodológica y flexible en cuanto a su aplicación, a la vez que transparente y abierto a los profesionales y a la población, avalando así la calidad de los proyectos relacionados. En el transcurso de dicho proceso de evaluación se han seguido una serie de etapas, de acuerdo con una planificación previa, para determinar la calidad científica de los proyectos que, en conjunto, presentasen un mayor rigor metodológico y que, al mismo tiempo, fueran relevantes y aplicables dentro de su contexto. En esta edición sobre lesiones medulares y cerebrales adquiridas, se presentaron 104 proyectos, 4 de los cuales fueron rechazados por no cumplir con las bases de la convocatoria. Por lo tanto, se aceptaron 100 proyectos que, por área de investigación y según la clasificación de los propios investigadores, se distribuyen en 40 proyectos de investigación básica, 35 de investigación clínica y 4 de investigación epidemiológica; el resto (21 proyectos) son combinaciones de estas áreas de investigación. Además, 62 son proyectos unitarios y 38 se presentan como coordinados. Un total de 111 expertos internacionales evaluaron los proyectos mediante un cuestionario estructurado en dos etapas: en primer lugar se evaluaba el proyecto anonimizado, en segundo lugar el grupo investigador y, finalmente, se acababa valorando cada uno de los proyectos como financiable, financiable con reservas, dudoso o no financiable. Cada proyecto fue asignado a dos evaluadores en función de las características de la investigación y la experiencia del evaluador. Los evaluadores actuaron de forma independiente. Un grupo de 7 evaluadores formó parte del comité ad hoc que llevó a cabo la última fase del proceso de evaluación. El resultado de la evaluación indica que, en base a la calidad metodológica y su relevancia, de los 100 proyectos aceptados en la convocatoria, 42 son tributarios de financiación (20 proyectos valorados directamente como financiables y 22 proyectos cuya financiación se consideró prioritaria, de acuerdo con criterios bien definidos). Esta selección previa fue la base que examinó el comité ad hoc (o panel) que identificó 25 proyectos prioritarios y, por tanto, tributarios de financiación. Su distribución, por área de investigación, es de 13 proyectos de investigación básica, 8 de clínica, 1 de investigación epidemiológica, y 3 de combinaciones de las diferentes áreas. En cuanto a tipo de proyecto, 14 son unitarios y 11 coordinados. El porcentaje total invertido de estos proyectos está dedicado sobre todo al desarrollo y la evaluación del tratamiento, así como la etiología. Los proyectos prioritarios pueden llegar a tener, principalmente, un impacto en el avance del conocimiento y, en segundo lugar, impactó en las ganancias en salud y en la capacitación de individuos, equipos e infraestructuras. La valoración que los evaluadores miembros del Comité ad hoc han hecho del proceso de evaluación ha sido positiva. También hicieron sugerencias para la mejora del proceso de evaluación, en parte inspirados en experiencias previas en comités de evaluación de programas de la Unión Europea o de los Estados Unidos. Since 2001, the Catalan Agency for Health Information, Assessment and Quality (CAHIAQ, formerly CAHTA) has managed the process of evaluation of the research projects submitted to calls for research of La Marató de TV3 Foundation. Besides guaranteeing and facilitating the assessment of the projects, the CAHIAQ’s aim is to make sure that this assessment process is sufficiently rigorous in its methodological assessment, and flexible in its application, and transparent and open to professionals and the population, to endorse the quality of the results. This assessment process has gone through a series of planned stages to determine the scientific quality of the projects which overall presented the greatest methodological rigour and were also relevant and applicable in their context. In this edition on acquired spinal and brain injuries, 104 projects were submitted. On the basis of these specific call requirements, 4 projects were excluded. Therefore, 100 aprojects were accepted and reviewed, which by area of research and according to the classification of the actual investigators, are distributed into 40 basic research projects, 35 clinical research and 4 epidemiological research, the rest (21 projects) are combinations of these research areas. Furthermore, 68 are individual projects and 38 are submitted as coordinated ones. A total of 111 international reviewers evaluated the projects by means of a structured questionnaire in two stages. First, the anonymized project was assessed and second, the research team and finally each project had to be classified as recommended for funding, recommended with reservations, questionable or not recommended. Each project was assigned to two reviewers according to the characteristics of research and expertise of the reviewer. The reviewers acted independently. A group of 7 reviewers was part of the ad-hoc committee that carried out the last phase of the evaluation process. The result of the evaluation indicates that, on the basis of methodological quality and relevance, of the 100 projects accepted and reviewed, 42 were likely on funding (20 projects assessed directly as recommended for funding and 22 projects that were considered priority, according to well-defined criteria). This selection was the basis examined by an ad-hoc committee which identified 25 priorized projects tributary of funding. Their distribution by area of research is 13 basic research projects, 8 clinical research projects, 4 epidemiological research, and 21 combination of the different areas. Fourteen of the projects are individual and 11, coordinated. The total percentage invested by these projects is mainly dedicated to the development and the evaluation of treatment, as well as the etiology. The priority projects are likely to have an impact in advancing knowledge and secondly, a health ans social impact followed by a capacity building impact. The members of the evaluation committee of the process of assessment were positive. They also suggested a number of potential improvements in the process, based on previous experiences in European or North-American evaluation programme committees.

Recerca; Avaluació; Projectes d'investigació Investigación; Evaluación; Proyectos de investigación Research; Evaluation; Research projects Des de l’any 2001, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) gestiona el procés d’avaluació dels projectes presentats a les convocatòries d’ajuts a la recerca de la Fundació La Marató de TV3. A més de garantir i facilitar l’avaluació dels projectes, les tasques que desenvolupa l’AQuAS tenen com a objectiu afavorir que aquest procés d’avaluació sigui suficientment rigorós en la seva valoració metodològica i flexible quant a la seva aplicació, a la vegada que transparent i obert als professionals i a la població, bo i avalant la qualitat dels projectes presentats. El present informe explica el procés d’avaluació dels projectes de recerca presentats a la convocatòria 2009 sobre malalties minoritàries. Desde el año 2001, la Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) gestiona el proceso de evaluación de los proyectos presentados a las convocatorias de ayudas a la investigación de la Fundació La Marató de TV3. Además de garantizar y facilitar la evaluación de los proyectos, el trabajo que desarrolla la AQuAS tiene como objetivo favorecer que dicho proceso de evaluación sea suficientemente riguroso en su valoración metodológica y flexible en cuanto a su aplicación, a la vez que transparente y abierto a los profesionales y a la población, avalando la calidad de los proyectos presentados. El presente informe explica el proceso de evaluación de los proyectos de investigación presentados en la convocatoria 2009 sobre enfermedades minoritarias.

Made available in DSpace on 2014-06-24T19:53:45Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 2008-07-22Bitstream added on 2014-06-25T11:46:52Z : No. of bitstreams: 1 ISSN1981-8106-2008-18-30-15-23.pdf: 33577 bytes, checksum: b73ff8672adafe356cce3a6dd5d891e9 (MD5) O presente trabalho apresenta uma reflexão sobre os processos de interação que ocorrem no interior da escola que estão associados a situações de preconceitos e estigmas e desencadeiam conflitos e violência. O cotidiano escolar é marcado por uma violência que aparece na forma de segregação, exclusão e indiferença ao outro. É importante que se analise as práticas que são veiculadas no âmbito escolar buscando o desvelamento e não o acobertamento das práticas de discriminação e de intolerância que podem gerar violências entre os adolescentes e jovens no contexto escolar e entre estes e os educadores. The present paper presents a reflection on the processes of interaction that take place inside the school. They are associated to situations of prejudice and stigma and they trigger conflicts and violence. The daily routine at schools is marked by violence such as segregation, exclusion and indifference to the other. It is important to analyze the practices transmitted in the school environment looking for the unveiling and not the covering of discrimination and intolerance that may generate violence among teenagers and youngsters in the school context and between students and educators. UNESP - Campus de Rio Claro - IB - Departamento de Educação Universidad Complutense de Madrid Universidad Rey Juan Carlos de Madrid UNESP - Campus de Rio Claro - IB - Departamento de Educação

Recerca; Avaluació; Projectes d'investigació Investigación; Evaluación; Proyectos de investigación Research; Evaluation; Research projects Des de l’any 2001, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) gestiona el procés d’avaluació dels projectes presentats a les convocatòries d’ajuts a la recerca de la Fundació La Marató de TV3. A més de garantir i facilitar l’avaluació dels projectes, les tasques que desenvolupa l’AQuAS tenen com a objectiu afavorir que aquest procés d’avaluació sigui suficientment rigorós en la seva valoració metodològica i flexible quant a la seva aplicació, a la vegada que transparent i obert als professionals i a la població, bo i avalant la qualitat dels projectes presentats. El present informe explica el procés d’avaluació dels projectes de recerca presentats a la convocatòria 2014 sobre malalties del cor. Desde el año 2001, la Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) gestiona el proceso de evaluación de los proyectos presentados a las convocatorias de ayudas a la investigación de la Fundació La Marató de TV3. Además de garantizar y facilitar la evaluación de los proyectos, el trabajo que desarrolla la AQuAS tiene como objetivo favorecer que dicho proceso de evaluación sea suficientemente riguroso en su valoración metodológica y flexible en cuanto a su aplicación, a la vez que transparente y abierto a los profesionales y a la población, avalando la calidad de los proyectos presentados. El presente informe explica el proceso de evaluación de los proyectos de investigación presentados en la convocatoria 2014 sobre enfermedades del corazón. Since 2001, the Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS) has managed the process of evaluation of the research projects submitted to calls for research of La Marató de TV3 Foundation. Besides guaranteeing and facilitating the assessment of the projects, the AQUAS’s aim is to make sure that this assessment process is sufficiently rigorous in its methodological aspects, flexible in its application, and transparent and open to professionals and the population, to endorse the quality of the results. This report explains the evaluation process for research projects presented in the announcement 2014 about heart diseases.

Recerca; Participació; Revisió de la literatura Investigación; Participación; Revisión de la literatura Research; Participation; Literature review La participació dels actors en recerca és un element clau en la recerca que transforma, la recerca que té impacte en la societat. Així ho demostren els estudis d’avaluació d’impacte de la recerca, que emfatitzen la participació dels professionals, dels pacients i de la resta d’actors al llarg de tot el procés de recerca en la millora de l’efectivitat en arribar a la societat. És, per tant, necessari que els sistemes d’avaluació iniciïn un debat sobre com mesurar la participació creixent dels actors del sistema en la recerca. En aquest monogràfic s’ha revisat la literatura internacional i s’han localitzat 47 indicadors sobre activitats de participació dels actors en les institucions de recerca. La majoria d’aquests indicadors estan basats en exercicis teòrics fets a través d’opinions d’experts. Els indicadors trobats es poden agrupar en les 6 dimensions següents: capacitació, governança, recursos, activitat, disseminació i resultats primaris. Aquestes permeten veure com es pot implicar als diferents actors del sistema al llarg de tot el procés de recerca. Els indicadors proposats poden ser útils per estimular i ampliar la reflexió sobre com monitorar les activitats relacionades amb la participació dels actors del sistema dutes a terme en les institucions de recerca. Qualsevol indicador s’ha d’utilitzar de forma responsable considerant el seu context i conjuntament amb altres tipus d’evidències, així com realitzar un seguiment que permeti identificar els resultats obtinguts i proposar punts de millora.

Gènere; Ciència; Recerca inclusiva Género; Ciencia; Investigación inclusiva Gender; Sciencie; Inclusive research Fa només tres anys que se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides. Prendre consciència de la marginació sistemàtica que ha sofert la dona —i tota persona no home blanc— en l’àmbit de la ciència ha esdevingut una prioritat, per tant, des de fa poc temps. Gràcies a l’influx dels moviments feministes i dels moviments a favor de la diversitat i la igualtat de gènere, s’han endegat anàlisis robustes que han permès compilar dades sobre l’abast d’aquesta realitat. Malgrat que la neutralitat i la meritocràcia guiïn els sistemes de recerca, la forma en què es genera coneixement científic no està exempta de les discriminacions que han estat presents durant tants anys. L’evidència suggereix que la ceguesa i els biaixos contra la diversitat en són elements estructurals. I això, en el cas de la recerca en salut, ha tingut efectes perniciosos especialment per a les dones. Transformar la recerca biomèdica perquè serveixi al conjunt de la societat és un repte necessari.

Recerca; Avaluació; Projectes d'investigació Estudio; Evaluación; Proyectos de investigación Study; Assessment; Research projects L'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) gestiona el procés d'avaluació dels projectes presentats a les convocatòries d'ajuts a la recerca de la Fundació La Marató de TV3 des de l'any 2001. El procés de gestió de l'avaluació dels projectes de la convocatòria comprèn diferents fases i, en conjunt, té una durada d'uns cinc anys. En un primer període, s'inicia l'avaluació de la qualitat i selecció final dels projectes (avaluació ex ante) que rebran finançament, mitjançant la participació d'experts internacionals i la utilització d'una metodologia sistemàtica, amb criteris explícits, que garanteix un procés transparent i rigorós. Amb l'inici dels projectes de recerca, s'inicia un segon període en què se'n realitza el seguiment, mitjançant l'avaluació de les memòries científiques parcials i final dels projectes (avaluació ongoing). El present informe explica el procés d’avaluació dels projectes de recerca presentats a la convocatòria 2017 sobre malalties infeccioses.

Estudi exploratori; Impacte de la recerca; PERIS Exploratory study; Impact of research; PERIS Estudio exploratorio; Impacto de la investigación; PERIS Les polítiques científiques europees i dels països del nostre entorn donen cada vegada més importància a l’impacte demostrable de la recerca que es duu a terme. Cal, doncs, que les organitzacions i els hospitals es vagin preparant per al canvi cultural que això suposa. En aquest document s’aborda de manera exploratòria la capacitat que té la recerca que es fa a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) de transcendir en millores assistencials i sanitàries. Es presenta un estudi exploratori on s’han recollit disset casos identificats com a bons exemples de recerca duta a terme en les dependències de l’HUVH que han portat a millores en la prevenció, en el diagnòstic i en el tractament de malalties. També s’identifiquen, de manera exploratòria, una sèrie de factors facilitadors de l’èxit en els resultats assistencials deguts a la recerca duta a terme i les possibles implicacions per a l’hospital. L’estudi exploratori ha posat llum (de manera no exhaustiva) sobre casos significatius i descriu alguns factors en comú entre ells. D’altra banda, també es descriuen algunes noves accions i direccions que es poden dur a terme per reforçar les capacitats, l’estratègia i el lideratge en aquest aspecte. Els missatges clau del document són: Les polítiques científiques europees i dels països del nostre entorn donen cada vegada més importància a l’impacte demostrable de la recerca que es duu a terme. / Malgrat que estudis internacionals demostren que els hospitals que fan recerca tenen millors resultats assistencials, cal ser capaços de demostrar aquesta contribució i millorar-ne l’organització, les capacitats i l’orientació estratègica cap a l’impacte. / S’ha fet una prova exploratòria per escoltar les experiències dels investigadors de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. En tractar-se d’una prova exploratòria, és possible que hi hagi casos interessants que han quedat fora de l’estudi. / En molts casos no es pot parlar d’atribució directa, però sí de contribució de la recerca en la pràctica assistencial. / En general, els casos estudiats suggereixen que quan més ‘obert’ és l’estudi a enfocaments pràctics, necessitats dels usuaris, a altres equips o altres disciplines, més fàcil és que l’estudi hagi tingut una contribució en la pràctica assistencial. / Per tal de millorar l’orientació a l’impacte de la recerca que es fa a l’hospital, es poden seguir diverses estratègies en els terrenys formatiu i estratègic. / L’HUVH compleix les condicions òptimes per ser motor de canvi cap a un sistema de recerca transformador.