Search

BackgroundDue to the coronavirus disease 2019 (COVID-19), the planet is going through a historical time of exceptional concern and uncertainty, which impacts people’s mental health. Here, we explored the levels of depression and Generalized Anxiety Disorder (GAD) and their relation with the degree of physical activity and social interaction during the pandemic.MethodsWe performed a structured survey containing the PHQ-9 and GAD-7 tests to evaluate depressive symptoms and GAD levels. We also asked about weekly physical activity and the level of social interaction. We surveyed two groups of University students in the Buenos Aires Metropolitan Area: an internal group from the Instituto Tecnológico de Buenos Aires (ITBA), and an external group of students from multiple universities. The survey was conducted in late October/early-November 2020, after a peak of contagions. Some of the participants were surveyed again in January 2021, during academic holidays and after a valley of contagion, for longitudinal analysisResultsOur data show that men and women of both groups exhibited a significant positive linear correlation between depression and GAD levels. Moreover, low levels of depression and anxiety were associated with performing physical activity for more than two days a week and to longer periods of social interaction. Finally, the second survey revealed a decrease of the symptoms.ConclusionsOur results suggest that performing regular physical activity and avoiding long periods of social isolation gave benefits to mental health. We suggest that public policies could consider protecting these behaviors under health and safety standards.

Technological progress in recent years has led to the automation of many of the tasks we perform in our daily life. Massive use of digital devices nowadays means that a lot of information could be collected, for example about our habits and behaviours. All this data can be used to develop technological solutions, such as recommender systems, that analyse our behaviour and can predict future scenarios that make our lives easier. The goal of this project is to create a mobile recommender system on Android that tries to motivate users to do more physical activity by offering enjoyable POIs (Points Of Interest) such as parks, museums, tourist attractions... It should be noted that most recommender systems are only based on preferences, but in this project, the context of the user will also be used to make suggestions. In other words, the user's location will be obtained in real time in order to propose different points of interest in their surroundings that are close to their personal interests.

Background: Sedentary behaviors have increased in recent years and their consequences have led the World Health Organization to make recommendations for promoting a more active lifestyle. The school environment has been defined as a key place for achieving this objective for children and adolescents. This systematic review and meta-analysis aims to analyze the effect of active-break interventions for interrupting prolonged sitting times during school-time on physical activity (PA) and sedentary behavior (SB), at school, in childhood and youth. Methods: A systematic review and meta-analysis were carried out, including clinical trials aimed at assessing the effects of interrupting prolonged sitting at school with active breaks on in-school PA and/or SB. Multimodal and static interventions were excluded. Six databases were analyzed: Medline, WOS, Cochrane Library, SPORT Discus, CINAHL and EMBASE. PA, SB; moderate-to-vigorous physical activity (MVPA) were the variables considered. Results: Nine studies were included, with a total of 2145 children between 6 and 12 years old. The heterogeneity in the duration (five–sixty min), the frequency (one–three times per-day up to three times per week), and duration (five days to three years) of the interventions was detected. The meta-analyses for in-school PA, MVPA, and SB were performed, showing a significant improvement in both PA and MVPA. Conclusions: Interrupting prolonged sitting with active-based school interventions could improve PA and MVPA levels during school time. (PROSPERO: CRD42022358933).

Treball Final de Grau en Mestre o Mestra d'Educació Primària (Pla de 2018). Codi: MP1840. Curs acadèmic: 2021/2022 El presente estudio tiene por objetivo analizar la influencia de la competencia motriz y el tiempo de actividad física que practica el alumnado, en el rendimiento académico del mismo. La investigación ha sido realizada en un centro de la provincia de Castellón, donde han participado 136 estudiantes, de los cuales 67 son de género masculino y 69 de género femenino. Para medir las variables, se ha utilizado el Test CAMSA (Canadian Agility and Movement Skill Assesment), el cuestionario PALQ (Physical Activity Levels Questionnaire) y las calificaciones obtenidas en el curso 2020/2021. Una vez analizados los datos, los resultados muestran que existe una relación significativa entre los niveles de competencia motriz del alumnado y su rendimiento académico. Así como una correlación positiva entre la condición física, el tiempo de actividad física y el rendimiento académico. Sin embargo, el tiempo de actividad física practicado por el alumnado y el rendimiento académico no presentan relación directa. El present estudi té per objectiu analitzar la influència de la competència motriu i el temps d'activitat física que practica l'alumnat, en el rendiment acadèmic d'aquest. La investigació ha sigut realitzada en un centre de la província Castelló, on han participat 136 estudiants, dels quals 67 són de gènere masculí i 69 de gènere femení. Per a mesurar les variables, s'ha utilitzat el Test CAMSA (Canadian Agility and Movement Skill Assessment), el qüestionari PALQ (Physical Activity Levels Questionnaire) i les qualificacions obtingudes en el curs 2020/2021. Una vegada analitzats les dades, els resultats mostren que existeix una relació significativa entre els nivells de condició física de l'alumnat i el seu rendiment acadèmic. Així com una correlació positiva entre la condició física, el temps d'activitat física i el rendiment acadèmic. No obstant això, el temps d'activitat física practicat per l'alumnat i el rendiment acadèmic no presenten relació directa. The objective of this study is to analyze the influence of motor competence and the time of physical activity that students practice, in their academic performance. The research has been carried out in a center in the province of Castellón, where 136 students have participated, of which 67 are male and 69 female. To measure the variables, the CAMSA Test (Canadian Agility and Movement Skill Assessment), the PALQ questionnaire (Physical Activity Levels Questionnaire) and the grades obtained in the 2020/2021 academic year were used. Once the data has been analyzed, the results show that there is a significant relationship between the levels of motor skills of the students and their academic performance. As well as a positive correlation between physical condition, physical activity time and academic performance. However, the time of physical activity practiced by the students and the academic performance do not present a direct relationship.

Treball Final de Grau en Mestre o Mestra d'Educació Primària (Pla de 2018). Codi: MP1840. Curs acadèmic: 2021/2022 Davant la necessitat de nous models i informació que justifique la introducció de les Activitats Físiques en el Medi Natural dins de les programacions d’Educació Física, aquest treball tracta de desmuntar les raons per les quals han estat històricament apartades dels centres educatius. Ho fa oferint recursos i alternatives per a que puguen ser implementades siga quin siga el context de l’escola i les característiques de l’alumnat. Aquesta guia es divideix en dos blocs, el primer de senderisme, en forma de projecte, deixant a elecció de cadascú quines seran les parts que treballarà, i deixant la porta oberta a introduir més continguts i continguts d’altres àrees. I el segon bloc està dirigit a les activitats amb corda d’escalada i ràpel, oferint consells per a una correcta progressió i idees per poder treballar-les a l’escola sense o amb el mínim material possible. L’objectiu és proporcionar a l’alumnat les eines suficients per a que puguen practicar les AFMN amb autonomia i seguretat, fomentant així hàbits de vida saludables. Given the need for new models and information that justifies the introduction of Physical Activities in the Natural Environment within the Physical Education programs, this work seeks to dismantle all those excuses for which have historically been set aside from schools. It does this by offering resources and alternatives so that they can be implemented regardless of the context of each school and the characteristics of the students.This guide is divided into two blocks, the first is hiking, in the form of a project that leaves to the choice of each one which will be the parts that will work, and leaving the door open to introduce more contents and contents of other areas. And the second block is aimed to activities with rope of climbing and abseiling, offering tips for proper progression and ideas for being able to work on them at school without or with as little material as possible.The aim is to provide students with sufficient tools so that they can practice the AFMN with autonomy and security, thus promoting healthy living habits.

INTRODUCCIÓ: L'entorn laboral és idoni per aconseguir estils de vida saludables, atès que promou la salut de les persones treballadores, i els programes integrals derivats de la vigilància i promoció de la salut són un repte. MÈTODES Es van realitzar 2 estudis: - 1: Intervenció no aleatoritzada a un sol grup, en dues fases, per reduir el consum de risc d’alcohol i/o altres drogues. 1103 treballadors, van rebre 5 h de formació en sensibilització. Aquells que presentaven consum de risc també van rebre formació en prevenció secundària. - 2: Avaluació transversal de l'associació entre intensitat d'activitat física laboral (diferència a >3 METs i 3 METs y 3 METs and

Introducción y Objetivos En la actualidad, la inactividad física cada vez se encuentra más presente en la población, muchos de los niños no llegan a realizar la cantidad de actividad física recomendada por la OMS. Se ha podido observar que existe una relación entre la actividad física y el rendimiento académico. Los maestros tienen que fomentar la actividad física en la escuela para que se produzcan mejoras en el rendimiento académico. El objetivo principal de este trabajo es realizar una revisión sistemática de intervenciones que se hayan realizado a través de la actividad física en el centro escolar para mejorar el rendimiento académico, en alumnos de Educación Primaria en los últimos 20 años y analizar su efectividad. Metodología y resultados Se realizó la búsqueda a través de EBSCOhost Research Databases, base de datos proporcionada por la Universidad Católica de Valencia (UCV). El protocolo de revisión se realizó siguiendo las indicaciones de la declaración PRISMA-P. 7 artículos cumplieron con los criterios PICOS. En los resultados se puede observar que participaron 8.089 alumnos, cuya edad estaba comprendida entre los 6 y los 12 años. Las duraciones de los estudios analizados fueron diversas, variando desde las 4 semanas hasta los 6 años. La mayoría de los estudios analizados reportaron efectos positivos de la intervención. El trabajo de campo determinó que realizar actividad física influye de manera positiva en el rendimiento académico. Introduction and Goals: Nowadays, physical inactivity is increasingly present in the population, many children do not achieve the amount of physical activity recommended by the WHO. It has been observed that there is a relationship between physical activity and academic performance. Teachers need to encourage physical activity at school in order to improve academic performance. The main objective of this work is to carry out a systematic review of interventions that have been carried out through physical activity at school to improve academic performance in primary school students over the last 20 years and to analyse their effectiveness. Methodology and Results: The search was carried out using EBSCOhost Research Databases, a database provided by the Catholic University of Valencia (UCV). The review protocol was carried out following the indications of the PRISMA-P statement. 7 articles met the PICOS criteria. The results show that 8,089 students, aged between 6 and 12 years, participated in the study. The durations ranged from 4 weeks to 6 years. Most of the studies analysed reported positive effects of the intervention. The fieldwork found that physical activity has a positive influence on academic performance. Introducció i Objectius: En l'actualitat, la inactivitat física cada vegada es troba més present en la població, molts dels xiquets no arriben a realitzar la quantitat d'activitat física recomanada per l'OMS. S'ha pogut observar que existeix una relació entre l'activitat física i el rendiment acadèmic. Els mestres han de fomentar l'activitat física a l'escola perquè es produïsquen millores en el rendiment acadèmic. L'objectiu principal d'aquest treball és realitzar una revisió sistemàtica d'intervencions que s'hagen realitzat a través de l'activitat física en el centre escolar per a millorar el rendiment acadèmic, en alumnes d'Educació Primària dels últims 20 anys i analitzar la seua efectivitat. Metodologia i Resultats: Es va realitzar la cerca a través d´EBSCOhost Research Databases, base de dades proporcionada per la Universitat Catòlica de Valencia (UCV). El protocol de revisió es va realitzar seguint les indicacions de la declaració PRISMA-P. 7 articles van cumplir amb els criteris PICS. En els resultats es pot observar que van participar 8.089 alumnes, l’ edat del quals estava compresa entre els 6 i els 12 anys. Les duracions van ser diverses, des de les 4 setmanes fins als 6 anys. La majoria dels estudis analitzats van reportar efectes positius de la intervenció. El treball de camp va determinar que realitzar activitat física influeix de manera positiva en el rendiment acadèmic. Educación

Este trabajo nace ante la necesidad de un cambio de hábitos en la sociedad debido a la alta tasa de obesidad y el desinterés por parte de los alumnos y sus familias en la alimentación y la actividad física de los niños. Es por esto que en este Trabajo de Fin de Grado se realiza una propuesta didáctica para trabajar la salud en la asignatura de Educación Física, en concreto los hábitos saludables y todo lo que esto envuelve y analizamos en el marco teórico. El principal objetivo de la intervención es que los alumnos adquieran estos hábitos y puedan utilizarlos ellos mismo. Para ello utilizaremos el aprendizaje a través del juego, para que el alumnado se sienta más motivado y en consecuencia la participación sea mayor. La totalidad de la intervención se ha llevado a cabo en un centro de la ciudad de Valencia, siendo los resultados obtenidos analizados para una mejora y estudiando todos los elementos. Aquest treball naix davant la necessitat d'un canvi d'hàbits en la societat a causa de l'alta taxa d'obesitat i el desinterés per part dels alumnes i les seues famílies en l'alimentació i l'activitat física dels xiquets. És per això que en aquest treball de fi de grau es realitza una proposta didàctica per a treballar la salut en l'assignatura d'educació física, en concret els hàbits saludables i tot el que això embolica i analitzem en el marc teòric. El principal objectiu de la intervenció és que els alumnes adquirisquen aquests hàbits i puguen utilitzar-los ells mateix. Per a això utilitzarem l'aprenentatge a través del joc, perquè l'alumnat se senta més motivat i en conseqüència la participació siga major. La totalitat de la intervenció s'ha dut a terme en un centre de la ciutat de València, sent els resultats obtinguts analitzats per a una millora i estudiant tots els elements. This work arises from the need for a change of habits in society due to the high rate of obesity and the lack of interest on the part of pupils and their families in children's nutrition and physical activity. This is why in this final degree project a didactic proposal is made to work on health in the subject of physical education, specifically healthy habits and all that this involves and we analyse in the theoretical framework. The main objective of the intervention is for students to acquire these habits and to be able to use them themselves. In order to achieve this, we will use learning through play, so that the pupils feel more motivated and, consequently, participation is greater. The whole intervention has been carried out in a centre in the city of Valencia, and the results obtained have been analysed in order to improve and study all the elements. Educación

Els nivells d’activitat física (AF) i de comportament sedentari (CS) han esdevingut marcadors importants de la salut de les persones grans (65 anys). Tot i que ambdós comportaments estan molt relacionats entre ells, no s’associen de la mateixa manera amb l’estat de salut d’aquest col·lectiu. Aquest segment de població està augmentant molt ràpidament i és el menys físicament actiu i més sedentari. L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral és investigar la relació entre l’AF i el CS, així com també les intervencions per modificar ambdós comportaments, en l’estat de salut de les persones grans. Aquest objectiu s’ha dividit en tres estudis: (1) avaluar els efectes de les intervencions d’AF en un seguiment mínim de sis mesos, i descriure les estratègies específiques implementades per millorar l’adherència a l’AF; (2) avaluar la validesa del Sedentary Behaviour Questionnaire (SBQ) per mesurar el CS de les persones grans mitjançant l’accelerometria com a criteri de validesa; (3) avaluar la relació entre l’AF i el CS auto-reportat i mesurat mitjançant accelerometria amb la qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS) de les persones grans. L’estudi I mostra que les intervencions basades en AF tenen un efecte significatiu sobre els nivells d’AF a l’acabar les intervencions respecte el grup control (GC) no actiu (diferència de mitjanes estandarditzada (DME) = 0.18); i passats sis mesos de seguiment (DME= 0.30). L’educació, la monitorització i la planificació d’accions son les estratègies identificades més utilitzades. L’estudi II mostra un acord dèbil entre mesures (Correlació intraclasse (CIC) = 0.32) i una infravaloració de temps sedentari de 72.90 mins/dia de l’SBQ respecte l’accelerometria. L’estudi III mostra una relació estadísticament significativa però dèbil entre l’AF i el CS auto-reportada i mesurada mitjançant accelerometria amb la QVRS (p  0.05), essent positiva amb l’AF i negativa amb el CS, especialment amb el physical component score (PCS) de l’SF-12. Respecte a l’estudi I, podem concloure que tot i mostrar uns resultats bastant heterogenis, les intervencions basades en AF tenen uns efectes estadísticament significatius sobre els nivells d’AF a l’acabar les intervencions amb una tendència a minvar a partir dels 12 mesos. Les estratègies més utilitzades han estat l’educació, l’auto-monitorització i la planificació d’accions, totes tres basades amb la Teoria Social Cognitiva (TSC). L’estudi II mostra que l’SBQ tendeix a infravalorar el temps en CS de la gent gran. Per tant, l’SBQ és una eina vàlida però poc fiable. Amb els resultats de l’estudi III, concloem que l’AF i el CS auto-reportat i avaluat mitjançant l’accelerometria s’associen significativament però dèbil amb la QVRS, diferenciant entre la PCS i la mental component score (MCS). Los niveles de actividad física (AF) y de comportamiento sedentario (CS) han pasado a considerarse marcadores importantes de la salud de las personas mayores (65 años). A pesar de que ambos comportamientos están muy relacionados entre sí, no se asocian del mismo modo con el estado de salud de la gente mayor. Este segmento de población es el que está aumentando muy rápidamente y es el menos físicamente activo y más sedentario. El objetivo principal de esta tesis doctoral es investigar la relación entre la AF y del CS, así como también de las intervenciones para modificar ambos comportamientos, en la salud de las personas mayores. Este objetivo se ha dividido en tres estudios: (1) evaluar el efecto de las intervenciones de AF con un seguimiento mínimo de seis meses, y describir las estrategias específicas implementadas para mejorar la adherencia a la AF; (2) evaluar la validez del Sedentary Behaviour Questionnaire (SBQ) para medir el CS de las personas mayores mediante la acelerometría como criterio de validez; (3) evaluar la relación entre la AF y el CS auto-reportado y medido mediante acelerometría con la calidad de vida relacionada con la salud (CVRS) de las personas mayores. El estudio I muestra que las intervenciones basadas en AF tienen un efecto significativo sobre los niveles de AF al terminar las intervenciones respecto a los grupos control (GC) no activos (diferencia de medias estandarizada (DME) = 0.18); y a los 6 meses de seguimiento (DME = 0.30). La educación, la auto-monitorización y la planificación de acciones son las estrategias identificadas más utilizadas. El estudio II muestra un acuerdo débil entre medidas (Correlación intraclase (CIC) = 0.32) y una infravaloración del SBQ del tiempo sedentario de 72.90 mins/día respecto a la acelerometría. El estudio III muestra una relación estadísticamente significativa pero débil entre la AF y el CS auto-reportado y medido mediante acelerometría con la CVRS (p  0.05) siendo positiva con la AF y negativa con el CS, especialmente con el physical component score (PCS). Respecto al estudio I, podemos concluir que, a pesar de mostrar unos resultados bastante heterogéneos, las intervenciones basadas en AF tienen unos efectos estadísticamente significativos sobre los niveles de AF al terminar las intervenciones, con una tendencia a menguar a partir de los 12 meses. Las estrategias más utilizadas han sido la educación, la monitorización y la planificación de acciones, basadas con la Teoría Social Cognitiva (TSC). El estudio II muestra que el SBQ tiende a infravalorar el tiempo en CS de la gente mayor. Por lo tanto, el SBQ es un instrumento válido, pero poco fiable. Con los resultados del estudio III, concluimos que la AF y el CS auto-reportado y medido mediante la acelerometría se asocian significativa pero débilmente con la CVRS, diferenciando entre el PCS y el mental component score (MCS). Physical activity (PA) levels and sedentary behaviour (SB) have become an important health marker for older adults (65 years old). Despite both behaviours are closely related, they are not equally associated with the older adults’ health status. In the last decades, older adults have been the fastest growing segment population, and they are the least active and most sedentary. The main aim of this doctoral thesis is to investigate the relation of PA and SB, as well as interventions to modify both behaviours, with older adults’ health. The main aim has been targeted with three studies: (1) to evaluate the effect of PA interventions with a minimum six months follow-up, and to describe specific strategies implemented to improve adherence to PA; (2) to evaluate the validity of the Sedentary Behaviour Questionnaire (SBQ) to measure older adults’ SB using accelerometry as a criterion validity; (3) to evaluate the relationship between PA and SB, self-reported and device-measured, with the health-related quality of life (HRQoL) among older adults. Study I shows that PA-based interventions have a significant effect on PA levels at the end of the interventions compared to non-active control groups (CG) (standardized mean difference (SMD) = 0.18); and at 6 months follow-up (SMD = 0.30). Education, self-monitoring and action planning are the most used identified strategies. Study II shows a weak agreement between measures (intraclass correlation coefficient (ICC) = 0.32) and an underestimation of the sedentary time with the SBQ of 72.90 mins/day against device-measured. Study III shows a statistically significant but weak relationship between PA and SB, self-reported and device-measured, with HRQoL (p  0.05), being positive with PA and negative with SB, in particular with physical component score (PCS). Regarding study I, although showing quite heterogeneous results, PA-based interventions have statistically significant effects on PA levels at the end of the interventions, with a decline after 12 months. The most widely used strategies have been educations, self-monitoring and action planning, based on the Social Cognitive Theory (SCT). Study II shows that SBQ tends to underestimate SB time among older adults. Therefore, the SBQ is a valid but unreliable instrument. Based on the study III results, we conclude that PA and SB, self-reported and device-measured, are significant but weakly associated with HRQoL, with a variance between PCS and mental component score (MCS).

L’activitat física en general i el joc motor en particular són un marc idoni per originar experiències emocionals de gran valor educatiu. Sobre els fonaments teòrics de la praxiologia motriu i el model d’educació emocional de Bisquerra i Lazarus, es va pretendre conèixer quines emocions susciten diferents tipus de jocs motors (dominis d’acció motriu). A més, es va pretendre conèixer si l’experiència esportiva i el gènere són factors determinants en l’expressió d’aquestes emocions. Amb aquest objectiu, es va dissenyar un estudi amb 69 alumnes universitaris, en el qual se’ls va donar una formació teoricopràctica relacionada amb les emocions per, posteriorment, realitzar diferents activitats físiques i valorar les emocions que susciten, amb el qüestionari Games and Emotion Scale (GES). Els resultats van mostrar que les activitats fisicoesportives generen emocions positives més intenses que ambigües o negatives, i que les activitats sociomotrius desencadenen, en general, més intensitat en les emocions que les activitats psicomotrius. Les persones amb experiència esportiva expressen amb més intensitat les emocions positives i les ambigües, i els homes expressen amb més intensitat les emocions positives que les dones.

Background: Physical activity and exercise capacity are key prognostic factors in chronic obstructive pulmonary disease (COPD) but their environmental determinants are unknown. Objectives: To test the association between urban environment and objective physical activity, physical activity experience and exercise capacity in COPD. Methods: We studied 404 patients with mild-to-very severe COPD from a multi-city study in Catalonia, Spain. We measured objective physical activity (step count and sedentary time) by the Dynaport MoveMonitor, physical activity experience (difficulty with physical activity) by the Clinical visit-PROactive (C-PPAC) instrument, and exercise capacity by the 6-min walk distance (6MWD). We estimated individually (geocoded to the residential address) population density, pedestrian street length, slope of terrain, and long-term (i.e., annual) exposure to road traffic noise, nitrogen dioxide (NO2) and particulate matter (PM2.5). We built single- and multi-exposure mixed-effects linear regressions with a random intercept for city, adjusting for confounders. Results: Patients were 85% male, had mean (SD) age 69 (9) years and walked 7524 (4045) steps/day. In multi-exposure models, higher population density was associated with fewer steps, more sedentary time and worse exercise capacity (−507 [95% CI: 1135, 121] steps, +0.2 [0.0, 0.4] h/day and −13 [-25, 0] m per IQR). Pedestrian street length related with more steps and less sedentary time (156 [9, 304] steps and −0.1 [-0.1, 0.0] h/day per IQR). Steeper slope was associated with better exercise capacity (15 [3, 27] m per IQR). Higher NO2 levels related with more sedentary time and more difficulty in physical activity. PM2.5 and noise were not associated with physical activity or exercise capacity. Discussion: Population density, pedestrian street length, slope and NO2 exposure relate to physical activity and capacity of COPD patients living in highly populated areas. These findings support the consideration of neighbourhood environmental factors during COPD management and the attention to patients with chronic diseases when developing urban and transport planning policies. info:eu-repo/semantics/publishedVersion

La obesidad en adolescentes es un problema nutricional de salud que en los últimos años ha incrementado, siendo un factor de riesgo para el desarrollo de la resistencia a la insulina que afecta el riesgo de contraer otras enfermedades como el Síndrome Metabólico y la diabetes mellitus tipo 2. El objetivo de esta revisión bibliográfica es diseñar un patrón dietético en una población de adolescentes con sobrepeso asociado a la resistencia a la insulina y comprobar si la práctica de ejercicio físico junto con una alimentación ayuda a prevenir la resistencia a la insulina. Metodología, se ha realizado una búsqueda de estudios científicos publicados entre los años 2012-2022, ambos inclusive, mediante diferentes bases de datos para poder responder a las preguntas investigables planteadas. En la revisión se incluyen un total de 18 artículos. Resultados: los resultados obtenidos evidencian que los adolescentes con obesidad presentan resistencia a la insulina y una mayor deposición de grasa ectópica con un aumento de las variables bioquímicas. La combinación de una adecuada alimentación junto con la práctica de actividad física desempeña un papel fundamental en la prevención de la obesidad debido a una mejora en las variables antropométricas y bioquímicas. Conclusión: los artículos revisados muestran los efectos positivos de realizar ejercicio físico combinado con el seguimiento de una dieta equilibrada, similar al patrón mediterráneo, con bajo consumo de carbohidratos y grasas, para mejorar la resistencia a la insulina en los adolescentes con obesidad y, por tanto, su estado de salud a largo plazo. L'obesitat en adolescents és un problema nutricional de salut que en els últims anys ha incrementat, sent un factor de risc per al desenvolupament de la resistència a la insulina que afecta el risc de contreure altres malalties com la Síndrome Metabòlica i la diabetis mellitus tipus 2. L'objectiu d'aquesta revisió bibliogràfica és dissenyar un patró dietètic en una població d'adolescents amb sobrepès associat a la resistència a la insulina i comprovar si la pràctica d'exercici físic juntament amb una alimentació ajuda a prevenir la resistència a la insulina. Metodologia, s'ha realitzat una cerca d'estudis científics publicats entre els anys 2012-2022, tots dos inclusivament, mitjançant diferents bases de dades per a poder respondre a les preguntes investigables plantejades. En la revisió s'inclouen un total de 18 articles. Resultats: els resultats obtinguts evidencien que els adolescents amb obesitat presenten resistència a la insulina i una major deposició de greix ectòpic amb un augment de les variables bioquímiques. La combinació d'una adequada alimentació juntament amb la pràctica d'activitat física exerceix un paper fonamental en la prevenció de l'obesitat a causa d'una millora en les variables antropomètriques i bioquímiques. Conclusió: els articles revisats mostren els efectes positius de realitzar exercici físic combinat amb el seguiment d'una dieta equilibrada, similar al patró mediterrani, amb baix consum de carbohidrats i grasses, per a millorar la resistència a la insulina en els adolescents amb obesitat i, per tant, el seu estat de salut a llarg termini. Obesity in adolescents is a nutritional health problem that has increased in recent years, being a risk factor for the development of insulin resistance that affects the risk of contracting other diseases such as metabolic syndrome and type 2 diabetes mellitus. Objective, design a dietary pattern in a population of overweight adolescents associated with insulin resistance and to test whether the practice of physical exercise together with diet helps to prevent insulin resistance. Methodology: we searched for scientific studies published between 2012-2022, inclusive, using different databases in order to answer the research questions posed. A total of 18 articles were included in the review. Results: the results obtained show that adolescents with obesity have insulin resistance and increased ectopic fat deposition with an increase in biochemical variables. The combination of an adequate diet together with the practice of physical activity plays a fundamental role in the prevention of obesity due to an improvement in anthropometric and biochemical variables. Conclusion: the articles reviewed show the positive effects of physical exercise combined with a balanced diet, similar to the Mediterranean pattern, with low consumption of carbohydrates and fats, to improve insulin resistance in adolescents with obesity and, therefore, their long-term health status.

L’obesitat pot comportar complicacions en l’estat de salut, el rendiment acadèmic i la qualitat de vida. Seguir una conducta alimentària saludable de manera continuada en el temps i assolir nivells adequats d’activitat física (AF), han sigut informats com a aparents protectors i esdevenen components cabdals per al correcte desenvolupament físic i mental dels infants. El present estudi pretén conèixer els hàbits alimentaris, la pràctica d’AF i l’ estat ponderal en infants de 3 a 8 anys del municipi de Sant Boi de Llobregat. Es tracta d’un estudi transversal realitzat dins el marc de l’estudi SantBoiSà liderat per la Gasol Foundation i amb la col·laboració de l’ajuntament de Sant Boi de Llobregat. La mostra ha estat composta per 789 alumnes de P3 fins a 3r de primària, matriculats en alguna de les escoles públiques o concertades de Sant Boi de Llobregat. La qualitat de la dieta s’ha registrat mitjançant l’índex validat KIDMED i el nivell d’AF es va avaluar mitjançant el qüestionari d’AF per a nens Physical Activity Unified – 7 items Screener (PAU-7S) adaptat per a la població de 3 a 8 anys. S’observa en la mostra estudiada bona adherència a la DM, però una alta prevalença d’inactivitat física, així com un percentatge elevat d’infants amb excés ponderal. S’evidencia la necessitat de promoure estratègies d’adquisició d’hàbits saludables, incloent els hàbits alimentaris i la pràctica d’AF, que s’ajustin a les necessitats i preferències dels infants. Obesity can lead to complications in health status, academic performance and quality of life. Following a healthy eating behaviour continuously over time and achieving adequate levels of physical activity (PA) have been reported as apparent protectors and are key components for the correct physical and mental development of children. The present study aims to determine the dietary habits, the practice of PA and the weight status in children aged 3 to 8 years in the municipality of Sant Boi de Llobregat. This is a crosssectional study carried out as part of the SantBoiSà study led by the Gasol Foundation in collaboration with the Sant Boi de Llobregat Town Council. The sample consisted of 789 pupils from P3 to 3rd year of primary school, enrolled in one of the public or statesubsidised schools in Sant Boi de Llobregat. The quality of the diet was recorded using the validated KIDMED index and the level of PA was assessed using the PA questionnaire for children Physical Activity Unified - 7 items Screener (PAU-7S) adapted for the population aged 3 to 8 years. The sample studied showed good adherence to the MD, but a high prevalence of physical inactivity, as well as a high percentage of overweight children. There is a clear need to promote strategies for the acquisition of healthy habits, including dietary habits and the practice of PA, which are adjusted to the needs and preferences of the children. La obesidad puede comportar complicaciones en el estado de salud, el rendimiento académico y la calidad de vida. Seguir una conducta alimentaria saludable de manera continuada en el tiempo y lograr niveles adecuados de actividad física (AF), han sido informados como aparentes protectores y acontecen componentes capitales para el correcto desarrollo físico y mental de los niños. El presente estudio pretende conocer los hábitos alimentarios, la práctica de AF y el estado ponderal en niños de 3 a 8 años del municipio de Sant Boi de Llobregat. Se trata de un estudio transversal realizado dentro del marco del estudio SantBoiSà liderato por la Gasol Foundation y con la colaboración del ayuntamiento de Sant Boi de Llobregat. La muestra ha sido compuesta por 789 alumnos de P3 hasta 3.º de primaria, matriculados en alguna de las escuelas públicas o concertadas de Sant Boi de Llobregat. La calidad de la dieta se ha registrado mediante el índice validado KIDMED y el nivel de AF se evaluó mediante el cuestionario de AF para niños Physical Activity Unified – 7 items Screener (PAU-7S) adaptado para la población de 3 a 8 años. Se observa en la muestra estudiada buena adherencia a la DM, pero una alta prevalencia de inactividad física, así como un porcentaje elevado de niños con exceso ponderal. Se evidencia la necesidad de promover estrategias de adquisición de hábitos saludables, incluyendo los hábitos alimentarios y la práctica de AF, que se ajusten a las necesidades y preferencias de los niños.

El dany cerebral adquirit (DCA), principalment els accidents cerebrovasculars (ACV) i el traumatisme cranioencefàlic (TCE), constitueix la primera causa de discapacitat en adults. Les seqüeles del DCA poden persistir anys després de la lesió (fase crònica), amb les conseqüències que això comporta per al sistema de salut i en l'àmbit personal, familiar, social i econòmic. Les seqüeles més comunes afecten les esferes cognitiva, comunicativa, motora i sensorial. Els tractaments de neurorehabilitació multidisciplinaris compten amb una sòlida evidència, però la seva eficàcia podria potenciar-se amb la combinació d'estratègies addicionals. La recerca en models animals ha posat de manifest que l'exercici físic pot exercir efectes neuroprotectors i neuroreparadors i millorar la funció cognitiva després d'un DCA. A més, tant en població sana com en persones amb dèficits cognitius sembla haver-hi una associació entre la quantitat d'activitat física en la vida quotidiana i la funció cognitiva. Per això, l'exercici i l'activitat física podrien contribuir a la rehabilitació cognitiva en persones amb DCA. El present treball consta de dos estudis. En el primer es va examinar l'evolució de la funció cognitiva i de la qualitat de vida al llarg d'un any, abans i després d'implementar una intervenció supervisada amb exercici físic aeròbic, en una mostra d'adults amb TCE sever en fase crònica. El segon estudi va examinar l'associació entre, d'una banda, la quantitat d'activitat física i sedentarisme, i, de l'altre, la funció cognitiva, la qualitat de vida i la funcionalitat motora en persones amb ACV. A més, es va administrar telerehabilitació cognitiva durant 24 setmanes mitjançant la plataforma NeuronUP. En el primer estudi el programa d'exercici físic supervisat es va associar a un increment de l'activitat física en la vida quotidiana (registrada mitjançant accelerometria). De manera semblant a dades prèvies amb persones amb TCE en fase subaguda, es van trobar correlacions molt baixes entre mesures subjectives (escala de Borg) i objectives (percentatge de freqüència cardíaca de reserva) d'intensitat de l'exercici. El segon estudi es va realitzar amb una mostra de pacients amb ACV en fase crònica durant la pandèmia per Covid-19, i per això no es va poder aplicar cap intervenció presencial. Es van trobar correlacions significatives positives entre el nivell d'activitat física (mitjançant accelerometria) i l'execució de diverses proves cognitives. No obstant això, aquesta associació només era significativa en els pacients més joves (menys de 60 anys). A més, la direcció de l'associació era contrària en homes i dones (en aquestes, sorprenentment, algunes funcions cognitives correlacionaven positivament amb una major proporció de temps sedentari respecte al temps de deambulació). El nivell d'adherència a la telerehabilitació va ser elevat, especialment durant les 12 primeres setmanes d'intervenció i en aquells participants que havien estat rebent rehabilitació presencial abans de la pandèmia. L'estimació subjectiva de temps sedentari i d'activitat física (mitjançant qüestionari) va mostrar una correspondència molt pobra amb el registre d'accelerometria. En tots dos estudis els pacients van experimentar millores en algunes funcions cognitives, encara que el disseny no permet atribuir aquestes millores a les intervencions aplicades. Les dades obtingudes donen suport a la noció que implementar programes per promoure l'activitat física i reduir el sedentarisme podria potenciar els beneficis de la rehabilitació cognitiva en persones amb DCA crònic. No obstant això, és necessari investigar a fons les possibles diferències de sexe/gènere o edat (entre altres factors), amb la finalitat d'adaptar aquests programes de manera més individualitzada en funció d'aquestes diferències. El disseny dels programes també ha de tenir en compte que en persones amb alteracions cognitives associades a DCA les mesures autoinformades d'exercici i activitat física poden resultar poc adequades. El daño cerebral adquirido (DCA), principalmente los accidentes cerebrovasculares (ACV) y el traumatismo craneoencefálico (TCE), constituye la primera causa de discapacidad en adultos. Las secuelas del DCA pueden persistir años después de la lesión (fase crónica), con las consecuencias que ello conlleva para el sistema de salud y a nivel personal, familiar, social y económico. Las secuelas más comunes afectan a las esferas cognitiva, comunicativa, motora y sensorial. Los tratamientos de neurorrehabilitación multidisciplinares cuentan con una sólida evidencia, pero su eficacia podría potenciarse con la combinación de estrategias adicionales. La investigación en modelos animales ha puesto de manifiesto que el ejercicio físico puede ejercer efectos neuroprotectores y neurorreparadores y mejorar la función cognitiva tras un DCA. Además, tanto en población sana como en personas con déficits cognitivos parece haber una asociación entre la cantidad de actividad física en la vida cotidiana y la función cognitiva. Por ello, el ejercicio y la actividad física podrían contribuir a la rehabilitación cognitiva en personas con DCA. El presente trabajo consta de dos estudios. En el primero se examinó la evolución de la función cognitiva y de la calidad de vida a lo largo de un año, antes y después de implementar una intervención supervisada con ejercicio físico aeróbico, en una muestra de adultos con TCE severo en fase crónica. El segundo estudio examinó la asociación entre, por un lado, la cantidad de actividad física y sedentarismo, y, por el otro, la función cognitiva, la calidad de vida y la funcionalidad motora en personas con ACV. Además, se administró telerrehabilitación cognitiva durante 24 semanas mediante la plataforma NeuronUP. En el primer estudio el programa de ejercicio físico supervisado se asoció a un incremento de la actividad física en la vida cotidiana (registrada mediante acelerometría). De manera parecida a datos previos con personas con TCE en fase subaguda, se hallaron correlaciones muy bajas entre medidas subjetivas (escala de Borg) y objetivas (porcentaje de frecuencia cardíaca de reserva) de intensidad del ejercicio. El segundo estudio se realizó con una muestra de pacientes con ACV en fase crónica durante la pandemia por Covid-19, con lo que no resultó posible aplicar ninguna intervención presencial. Se hallaron correlaciones significativas positivas entre el nivel de actividad física (mediante acelerometría) y la ejecución de diversas pruebas cognitivas. Sin embargo, esta asociación sólo era significativa en los pacientes más jóvenes (menos de 60 años). Además, la dirección de la asociación era contraria en hombres y mujeres (en éstas, sorprendentemente, algunas funciones cognitivas correlacionaban positivamente con una mayor proporción de tiempo sedentario respecto al tiempo de deambulación). El nivel de adherencia a la telerrehabilitación fue elevado, especialmente durante las 12 primeras semanas de intervención y en aquellos participantes que habían estado recibiendo rehabilitación presencial antes de la pandemia. La estimación subjetiva de tiempo sedentario y de actividad física (mediante cuestionario) mostró una correspondencia muy pobre con el registro acelerométrico. En ambos estudios los pacientes experimentaron mejorías en algunas funciones cognitivas, aunque el diseño no permite atribuir estas mejorías a las intervenciones aplicadas. Los datos obtenidos apoyan la noción de que implementar programas para promover la actividad física y reducir el sedentarismo podría potenciar los beneficios de la rehabilitación cognitiva en personas con DCA crónico. Sin embargo, es necesario investigar a fondo las posibles diferencias de sexo/género o edad (entre otros factores), con el fin de adaptar estos programas de manera más individualizada en función de dichas diferencias. El diseño de los programas también debe tener en cuenta que en personas con alteraciones cognitivas asociadas a DCA las medidas autoinformadas de ejercicio y actividad física pueden resultar poco adecuadas. Acquired brain injury (ABI), mainly stroke and traumatic brain injury (TBI), is the leading cause of disability in adults. The sequelae of ABI can persist years after the injury (chronic phase), with subsequent burden for the health system and at personal, family, social and economic levels. The most common sequelae affect the cognitive, communicative, motor, and sensory areas. There is solid evidence for the application of multidisciplinary neurorehabilitation treatments, but their effectiveness could be enhanced when combined with additional strategies. Research in animal models has shown that physical exercise can exert neuroprotective and neuroreparative effects and improve cognitive function after an ABI. In addition, both in the general population and in people with cognitive deficits, there seems to be an association between the amount of physical activity in daily life and cognitive function. Therefore, exercise and physical activity could contribute to cognitive rehabilitation in people with ABI. The present work contains two studies. The first study examined the evolution of cognitive function and quality of life over a year, both before and after a supervised intervention with aerobic physical exercise, in a sample of adults with severe TBI in the chronic phase. The second study examined the association between, on the one hand, the amount of physical activity and sedentary time, and, on the other hand, cognitive function, quality of life, and motor function in people with stroke. In addition, cognitive telerehabilitation using the NeuronUP platform was administered for 24 weeks. In the first study, the supervised physical exercise program was associated with an increase in physical activity in daily life (recorded by accelerometry). Similarly to previous data in people with subacute TBI, very low correlations were found between subjective (Borg scale) and objective (percent heart rate reserve) measures of exercise intensity. The second study was carried out with a sample of patients with stroke in the chronic phase during the Covid-19 pandemic, so it was not possible to apply any face-to-face intervention. Significant positive correlations were found between the level of physical activity (by accelerometry) and the performance of several cognitive tests. However, this association was only significant in younger patients (less than 60 years old). In addition, the direction of the association was opposite in men and women (surprisingly, in the latter several cognitive functions correlated positively with a higher proportion of sedentary time compared to walking time). The level of adherence to telerehabilitation was high, particularly during the first 12 weeks of intervention and in those participants who had been receiving face-to-face rehabilitation before the pandemic. Subjective estimation of sedentary time and physical activity (using a questionnaire) showed a very poor correspondence with the accelerometric recordings. In both studies, the patients experienced improvements in some cognitive functions, although the design does not allow these improvements to be attributed to the interventions that were applied. These data give support to the notion that implementing programs to promote physical activity and reduce sedentary lifestyles could potentiate the benefits of cognitive rehabilitation in people with chronic ABI. However, putative sex/gender or age differences (among other factors) need to be thoroughly investigated to tailor these programs more individually based on such differences. Program design must also take into account that self-reported measures of exercise and physical activity may not be adequate for people with cognitive impairment associated with ABI.

Les experiències d’aprenentatge-servei en les que estan implicades les activitats físiques i els esports són cada vegada més nombroses a la universitat. Això ha comportat un augment de les publicacions. En ser una metodologia en què la participació de l’alumnat és clau, moltes d’aquestes publicacions se centren en el seu procés d’aprenentatge, quedant en un segon pla les persones a les que es dirigeix el servei. L’objectiu principal d’aquest treball és conèixer quin tipus de presència tenen les persones receptores dels serveis en les publicacions. S’ha realitzat una revisió narrativa de la literatura en què es van analitzar 310 documents amb el software NVivo Release 14.1. Només es van trobar referències sobre les persones receptores en 55. Els resultats mostren que la presència dels col·lectius receptors és escassa a la literatura, i que en ocasions, altres persones parlen per ells. Per tant, la presència de les seves veus és mínima. Davant la diversitat de les persones a les que es dirigeixen els serveix, es creu necessari desenvolupar instruments de recerca ad hoc per recollir-ne els seus testimonis fent atenció a les seves característiques i necessitats., There has been an increase in Service-Learning (SL) experiences involving physical activities and sports at university. This has led to a rising in publications on the topic. As SL is a methodology in which the students’ participation is key, many of these publications focus on the students’ learning process, leaving aside the people to whom the service is addressed. The main objective of this work is thus to know what type of presence people who received the services had in the publications. To do so, a narrative review of the literature was carried out in which 310 documents were analysed through the NVivo Release 14.1 software. References of recipients were found in only 55 of the documents. The results show that the presence of the receiving groups in the literature is scarce, and that in many cases, the information came from people who were not receivers themselves, so the presence of their voices is minimal. Facing the diversity of people who receive the services, it is strongly recommended to develop ad hoc research instruments to collect their testimonies in accordance with their characteristics and needs., Las experiencias de aprendizaje-servicio en las que están implicadas las actividades físicas y los deportes son cada vez más numerosas en la universidad. Esto ha traído consigo que las publicaciones aumenten. Al ser una metodología en la que la participación del alumnado es clave, muchas de estas publicaciones ponen el foco en su proceso de aprendizaje, quedando en un segundo plano las personas a las que se dirige el servicio. El objetivo principal de este trabajo es conocer qué tipo de presencia tienen las personas receptoras de los servicios en las publicaciones. Por ello, se ha realizado una revisión narrativa de la literatura en la que se analizaron 310 documentos a través del software NVivo Release 14.1. Tan solo se encontraron referencias sobre las personas receptoras en 55 de ellos. Los resultados muestran que la presencia de los colectivos receptores es escasa en la literatura y que, en ocasiones, son otras las personas que hablan en su lugar, siendo mínima la presencia de sus voces. Ante la diversidad de las personas a las que se dirigen los servicios, se ve necesario desarrollar instrumentos de investigación ad hoc para recoger sus testimonios atendiendo a sus características y necesidades.

El present estudi va pretendre avaluar l’impacte en les participants del programa Emakumea Pilotari (dona pilotari), organitzat per la Federació Guipuscoana de Pilota Basca. Les dades van ser extretes d’una etnografia realitzada en la temporada 2011-12 on van participar 28 dones de 20 i 60 anys, de dos grups de discussió realitzats els anys 2013 i 2016, on van participar 12 dones de 24 i 60 anys, i de documents relacio­nats amb el programa. Després de l’anàlisi inductiva es va concloure que l’oportunitat de jugar a pilota en un ambient de seguretat i confort facilita l’accés de les pilotaris a aquest esport, ja que suposa “la seva hora i el seu dia”. El sentiment grupal i l’oportunitat de jugar amb un enfocament més cooperatiu creen una gran adhesió a la tasca entre les pilotaris, ja que la seva participació va dirigida tant a les relacions interpersonals com a aquesta activitat esportiva. Les pilotaris se senten incloses en aquest programa que creuen que està fet a la seva mesura i subratllen que els exercicis proposats possibiliten el gaudi de totes les participants, independentment del seu nivell de joc. A partir d’aquests resultats es podria concloure que dissenyar i implementar programes esportiu-recreatius exclusius amb i per a dones adultes pot augmentar considerablement el seu nivell de participació en el programa i la implicació cap al grup.

Introduction: Although mean physical activity in COPD patients declines by 400–500 steps/day annually, it is unknown whether the natural progression is the same for all patients. We aimed to identify distinct physical activity progression patterns using a hypothesis-free approach and to assess their determinants. Methods: We pooled data from two cohorts (usual care arm of Urban Training [NCT01897298] and PROactive initial validation [NCT01388218] studies) measuring physical activity at baseline and 12 months (Dynaport MoveMonitor). We identified clusters (patterns) of physical activity progression (based on levels and changes of steps/day) using k-means, and compared baseline sociodemographic, interpersonal, environmental, clinical and psychological characteristics across patterns. Results: In 291 COPD patients (mean ± SD 68 ± 8 years, 81% male, FEV1 59 ± 19%pred) we identified three distinct physical activity progression patterns: Inactive (n = 173 [59%], baseline: 4621 ± 1757 steps/day, 12-month change (Δ): −487 ± 1201 steps/day), Active Improvers (n = 49 [17%], baseline: 7727 ± 3275 steps/day, Δ: + 3378 ± 2203 steps/day) and Active Decliners (n = 69 [24%], baseline: 11 267 ± 3009 steps/day, Δ: −2217 ± 2085 steps/day). After adjustment in a mixed multinomial logistic regression model using Active Decliners as reference pattern, a lower 6-min walking distance (RRR [95% CI] 0.94 [0.90–0.98] per 10 m, P = .001) and a higher mMRC dyspnea score (1.71 [1.12–2.60] per 1 point, P = .012) were independently related with being Inactive. No baseline variable was independently associated with being an Active Improver. Conclusions: The natural progression in physical activity over time in COPD patients is heterogeneous. While Inactive patients relate to worse scores for clinical COPD characteristics, Active Improvers and Decliners cannot be predicted at baseline. Introducción: Aunque la actividad física en pacientes con EPOC declina una media anual de 400-500 pasos/día, se desconoce si esta progresión es igual en todos los pacientes. Este estudio pretendió identificar los patrones de progresión de la actividad física mediante métodos libres de hipótesis y evaluar sus determinantes. Métodos: Se estudiaron 291 pacientes con EPOC estable (media ± DE: 68 ± 8 años, 81% hombres, VEMS 59 ± 19%pred) de dos cohortes europeas con actividad física basal y a 12 meses (acelerómetro Dynaport MoveMonitor). Se identificaron conglomerados (patrones) de progresión de actividad física basados en los niveles y cambios de pasos/día usando k-means, y se compararon entre patrones las características sociodemográficas, interpersonales, ambientales, clínicas y psicosociales basales. Resultados: Se identificaron tres patrones: inactivo (n = 173 [59%], basal: 4.621 ± 1.757 pasos/día, cambio en 12 meses (Δ): −487 ± 1.201 pasos/día), activo que aumenta (n = 49 [17%], basal: 7.727 ± 3.275 pasos/día, Δ: +3.378 ± 2.203 pasos/día) y activo que reduce (n = 69 [24%], basal: 11.267 ± 3.009 pasos/día, Δ: −2.217 ± 2.085 pasos/día). La distancia en la prueba de la marcha de 6 minutos (6MWD) y la disnea se asociaron independientemente con ser inactivo: RRR [IC 95%] 0,94 [0,90-0,98] por cada 10 m de 6MWD (p = 0,001) y 1,71 [1,12-2,60] por cada punto en la escala mMRC (p = 0,012), respectivamente, en comparación con el patrón activo que reduce. No se encontraron variables basales independientemente asociadas con ser activo que aumenta. Conclusiones: La progresión natural de la actividad física en pacientes con EPOC es heterogénea. Mientras que el patrón de pacientes inactivo se relaciona con peores características clínicas de EPOC, no se pudo predecir la evolución de los activos a aumentar o reducir. info:eu-repo/semantics/acceptedVersion