Search

La jornada s'adreça, un any més, als professionals d'arxius, biblioteques, museus i d'altres institucions, organitzacions i empreses que custodien o treballen amb fons i col·leccions digitals. El repte d'aquesta edició pretén reflexionar a partir del context de pandèmia en què ens trobem i l'escenari que ens deixa per pensar sobre els tipus de projectes que s'han fet fins ara, en clau d'impacte i de necessitats. Ens fem més preguntes, i aquestes també van variant. Pensem en com acompanyar i donar suport als canvis i reptes socials, científics, culturals i educatius a partir dels continguts digitals.

La recerca passa per diferents etapes, un cop publicat l'article científic no es pot donar per tancada aquesta. A partir d'aquest moment s'obre una nova fase per a intentar assolir el màxim impacte possible. En aquesta sessió es presenten diferents aspectes i recursos que poden ajudar a augmentar la visibilitat, i potser les citacions, dels articles científics. La investigación pasa por diferentes etapas, una vez publicado el artículo científico no se puede dar por cerrada ésta. A partir de este momento se abre una nueva fase para intentar alcanzar el máximo impacto posible. En esta sesión se presentan diferentes aspectos y recursos que pueden ayudar a aumentar la visibilidad, y quizás las citas, de los artículos científicos. The research goes through different stages, once published the scientific article can not be considered closed. From this moment a new phase is opened to try to reach the maximum possible impact. This session presents different aspects and resources that can help increase the visibility, and perhaps citations, of scientific articles.

Objectiu: amb l'arribada de les noves tecnologies no només s'ha ampliat enormement l'accés a la informació i el coneixement, també les informacions falses i l'engany han augmentat exponencialment. L'ètica de la informació es veu perillosament així amenaçada per la mentida amb la potència multiplicadora d'Internet.Metodologia: l'article descriu taxonòmicament les formes més habituals de la mentida informativa (la informació falsa, falsejada o incompleta i l'autoengany) i la difamació, tot il·lustrant-los amb exemples actuals de la política i els mitjans d'informació dels Estats Units i en especial del seu president, Donald Trump, i la candidata Hillary Clinton. S'analitza el paper de les institucions públiques i dels professionals de la informació davant d'aquesta realitat.Resultats: per tal de lluitar contra els perills de la mentida i la ignorància, els professionals de la informació no posseeixen la veritat però han d'estar alerta i vigilants, mantenir-se actualitzats, competents i informats, i han de promoure l'alfabetització informacional, individual i col·lectiva., Objetivo: con la llegada de las nuevas tecnologías no sólo se ha ampliado enormemente el acceso a la información y el conocimiento, también las informaciones falsas y el engaño han aumentado exponencialmente. La ética de la información se ve así peligrosamente amenazada por la mentira a través de la potencia multiplicadora de Internet.Metodología: el artículo describe taxonómicamente las formas más habituales de la mentira informativa (la información falsa, falseada o incompleta y el autoengaño) y la difamación, mediante ejemplos actuales de la política y los medios de información los Estados Unidos y en especial de su presidente, Donald Trump, y la candidata Hillary Clinton. Se analiza el papel de las instituciones públicas y de los profesionales de la información frente a esta realidad. -- Resultados: con el fin de luchar contra los peligros de la mentira y la ignorancia, los profesionales de la información no poseen la verdad pero deben permanecer en estado de alerta y vigilantes, mantenerse actualizados, competentes e informados, y deben de promover la alfabetización informacional, individual y colectiva., Objectives: The article examines how the new technologies and the internet have given society greater access to information and knowledge but have also led to a major increase in false information and lies, which constitute a serious threat to information ethics. Methodology: The author offers a taxonomy to describe the most common types of false information (misinformation, disinformation, missing information and self-deception) and information calumny, using examples in contemporary North American politics and information media and focusing on the figures of Donald Trump and Hillary Clinton. The article analyses the role public institutions and information professionals should adopt to face the situation. Results: While they cannot themselves possess the truth, in order to combat false information and ignorance information professionals must remain alert to the dangers present, keep abreast of the demands of their profession, be competent and informed and promote society’s information literacy at individual and collective levels.

1. Consideracions inicials sobre el sistema de garanties establert en la Llei 19/2014 2. Els mecanismes de garantia previstos per la Llei 19/2014 2.1. El règim especial de recursos en via administrativa 2.2. El règim sancionador 2.3. L’actuació d’altres institucions com a mecanisme de garantia i l'avaluació del compliment de les obligacions de la Llei 3. La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública: una necessitat 4. La regulació de la Comissió: entre la regulació bàsica i la Llei catalana 4.1. La composició i les funcions de la Comissió 4.2. El Reglament d'organització i funcionament 4.3. El procediment de reclamació i l'execució dels acords i les resolucions 5. Reflexions finals

This thesis focuses on an aspect little discussed in searches relating to archives and historical memory : the use of archives as key elements of the policies of reparations for victims of repressive regimes and as witnesses informational purposes legal research and retrospective. Specifically, it presents the relationship between memory and history, a state of affairs of public policy for the archives of human rights, an analysis about the models archival institutions with responsibilities in human rights and historical memory and finally analyzes the case of the National Centre of Historical Memory of Colombia to the extent that displayed the power and diversity of remedial actions that can be carried out in the framework of archives accessible, organized and properly preserved, Aquesta tesi incideix sobre un aspecte poc tractat en les recerques referides als arxius i la memòria històrica: la utilització dels arxius com a elements cabdals de les polítiques de reparació a les víctimes de règims repressius i com a testimonis informatius amb finalitats jurídiques i de recerca retrospectiva. En concret, es presenta la relació entre memòria i història, un estat de la qüestió de les polítiques públiques per als arxius dels drets humans, es fa una anàlisi pormenoritzada dels models d’institucions arxivístiques amb competències en drets humans i memòria històrica i s’analitza el cas concret del Centre Nacional de la Memòria Històrica de Colòmbia en la mesura que visualitza la potència i la diversitat d’accions reparadores i memorialístiques que es poden dur a terme en el marc d’uns arxius accesibles, organitzats i adientment preservats

S'analitza la STJUE de 13 de maig de 2014, que va resoldre una qüestió prejudicial plantejada per l'AN espanyola relativa a un cas sobre el dret a l'oblit. L'afectat pretenia que s'eliminessin els resultats que el cercador proporcionava en introduir el seu nom a Google.L'AEPD va accedir a la petició de l'afectat, si bé la informació no es va eliminar de la seva font (un diari). El TJUE resol diferents qüestions plantejades per l'AN. Quant a l'aplicació de la normativa comunitària, es considera que és aplicable pel fet que es tracta de serveis dirigits a ciutadans de la UE. Així mateix, el TJUE, a diferència de l'advocat general, considera el cercador responsable del tractament en la mesura en què l'activitat que fa permet obtenir, mitjançant la llista de resultats, una visió estructurada de la informació relativa a una persona i dur a terme perfils dels subjectes. El TJUE considera que, atesa la gravetat de la ingerència, el mer interès econòmic del gestor del motor (interès legítim) no la justifica.El Tribunal de Luxemburg pondera els drets de forma diferent que l'advocat general. Amb relació a l'exercici del dret de cancel·lació (quan el tractament no s'ajusta als requisits de la normativa de protecció de dades), entén que resulta preponderant el de l'afectat. Així mateix, considera que, enfront del cercador (com a responsable del tractament), també pot exercir-se el dret d'oposició si l'afectat considera que la informació publicada pugui perjudicar-lo. Si bé això pot vulnerar l'interès públic d'accés a la informació, segons el parer del TJUE preval l'interès de l'afectat, excepte en els supòsits en què es tracti de personatges públics que poden veure's subjectes a una major divulgació de la informació personal.En definitiva, es dóna prevalença al dret a la protecció de dades i s'atorga una responsabilitat al cercador que haurà de valorar davant dels casos que se li plantegin, si es donen les circumstàncies per a eliminar els resultats de cerca, a pesar que segueixin mantenint-se en la seva font original., This article analyses the ECJ's judgment of 13 May 2014 resolving a preliminary question referred by Spain’s Audiencia Nacional (AN) national court on a case on the right to be forgotten. The facts giving rise to this judgment involve an individual requesting the erasure of the search results listed when his name is entered into the search engine.The Spanish Data Protection Agency accepted the application although the information was not deleted from its source (a newspaper). The ECJ ruled on various questions posed by the AN. Firstly, the court finds that EU regulations are applicable to the extent that the matter involves services aimed at EU citizens. Furthermore, the ECJ, in contrast to the Advocate General, considers that the search engine must be regarded as the data controller to the extent that its activity allows obtaining, through the listing of results, a structured view of information about a person and enables making profiles of data subjects. The ECJ considers that given the seriousness of the interference, the mere economic interests of the search engine (legitimate interest) cannot justify said interference.The Luxembourg court makes a different assessment of the rights to the Advocate General. Regarding the right of erasure (when the processing breaches data protection requirements), it finds in favour of the affected person. Furthermore, it considers that such an affected data subject may also exercise their right to block information they believe harms them before the search engine (as the data controller). Although this may infringe on the public's interest in having access to information, the ECJ considers that, except in the case of public persons who may be subject to a greater amount of personal information being published about them, the interest of the affected subject must prevail.Basically, the right to data protection prevails and the search engine is given a responsibility that must be assessed in cases where this right comes into question should circumstances exist that justify erasing the search results even where the original source remains., Se analiza la STJUE de 13 de mayo de 2014 que resolvió una cuestión prejudicial planteada por la AN española relativa a un caso sobre el derecho al olvido. El afectado pretendía que se eliminaran los resultados que el buscador proporcionaba al introducir su nombre en Google.La AEPD accedió a la petición del afectado, si bien la información no se eliminó de su fuente (un periódico). El TJUE resuelve distintas cuestiones planteadas por la AN. En cuanto a la aplicación de la normativa comunitaria, se considera que es aplicable en cuanto a que se trata de servicios dirigidos a ciudadanos de la UE. Asimismo, el TJUE, a diferencia del abogado general, considera al buscador responsable del tratamiento en la medida en que la actividad que realiza permite obtener mediante la lista de resultados una visión estructurada de la información relativa a una persona y llevar a cabo perfiles de los sujetos. El TJUE considera que, dada la gravedad de la injerencia, el mero interés económico del gestor del motor (interés legítimo) no la justifica.El Tribunal de Luxemburgo pondera los derechos de forma diferente que el abogado general. En relación con el ejercicio del derecho de cancelación (cuando el tratamiento no se ajusta a los requisitos de la normativa de protección de datos), entiende que resulta preponderante el del afectado. Asimismo, considera que, frente al buscador (en cuanto responsable del tratamiento), también puede ejercerse el derecho de oposición si el afectado considera que la información publicada pueda perjudicarle. Si bien ello puede vulnerar el interés público de acceso a la información, a juicio del TJUE prevalece el interés del afectado, a excepción de los supuestos en que se trate de personajes públicos que pueden verse sujetos a una mayor divulgación de la información personal.En definitiva, se le da prevalencia al derecho a la protección de datos y se otorga una responsabilidad al buscador que deberá valorar ante los casos que se le planteen, si se dan las circunstancias para eliminar los resultados de búsqueda, a pesar de que sigan manteniéndose en su fuente original.

This article analyses the ECJ's judgment of 13 May 2014 resolving a preliminary question referred by Spain¿s Audiencia Nacional (AN) national court on a case on the right to be forgotten. The facts giving rise to this judgment involve an individual requesting the erasure of the search results listed when his name is entered into the search engine. The Spanish Data Protection Agency accepted the application although the information was not deleted from its source (a newspaper). The ECJ ruled on various questions posed by the AN. Firstly, the court finds that EU regulations are applicable to the extent that the matter involves services aimed at EU citizens. Furthermore, the ECJ, in contrast to the Advocate General, considers that the search engine must be regarded as the data controller to the extent that its activity allows obtaining, through the listing of results, a structured view of information about a person and enables making profiles of data subjects. The ECJ considers that given the seriousness of the interference, the mere economic interests of the search engine (legitimate interest) cannot justify said interference. The Luxembourg court makes a different assessment of the rights to the Advocate General. Regarding the right of erasure (when the processing breaches data protection requirements), it finds in favour of the affected person. Furthermore, it considers that such an affected data subject may also exercise their right to block information they believe harms them before the search engine (as the data controller). Although this may infringe on the public's interest in having access to information, the ECJ considers that, except in the case of public persons who may be subject to a greater amount of personal information being published about them, the interest of the affected subject must prevail. Basically, the right to data protection prevails and the search engine is given a responsibility that must be assessed in cases where this right comes into question should circumstances exist that justify erasing the search results even where the original source remains. Se analiza la STJUE de 13 de mayo de 2014 que resolvió una cuestión prejudicial planteada por la AN española relativa a un caso sobre el derecho al olvido. El afectado pretendía que se eliminaran los resultados que el buscador proporcionaba al introducir su nombre en Google. La AEPD accedió a la petición del afectado, si bien la información no se eliminó de su fuente (un periódico). El TJUE resuelve distintas cuestiones planteadas por la AN. En cuanto a la aplicación de la normativa comunitaria, se considera que es aplicable en cuanto a que se trata de servicios dirigidos a ciudadanos de la UE. Asimismo, el TJUE, a diferencia del abogado general, considera al buscador responsable del tratamiento en la medida en que la actividad que realiza permite obtener mediante la lista de resultados una visión estructurada de la información relativa a una persona y llevar a cabo perfiles de los sujetos. El TJUE considera que, dada la gravedad de la injerencia, el mero interés económico del gestor del motor (interés legítimo) no la justifica. El Tribunal de Luxemburgo pondera los derechos de forma diferente que el abogado general. En relación con el ejercicio del derecho de cancelación (cuando el tratamiento no se ajusta a los requisitos de la normativa de protección de datos), entiende que resulta preponderante el del afectado. Asimismo, considera que, frente al buscador (en cuanto responsable del tratamiento), también puede ejercerse el derecho de oposición si el afectado considera que la información publicada pueda perjudicarle. Si bien ello puede vulnerar el interés público de acceso a la información, a juicio del TJUE prevalece el interés del afectado, a excepción de los supuestos en que se trate de personajes públicos que pueden verse sujetos a una mayor divulgación de la información personal. En definitiva, se le da prevalencia al derecho a la protección de datos y se otorga una responsabilidad al buscador que deberá valorar ante los casos que se le planteen, si se dan las circunstancias para eliminar los resultados de búsqueda, a pesar de que sigan manteniéndose en su fuente original. S'analitza la STJUE de 13 de maig de 2014, que va resoldre una qüestió prejudicial plantejada per l'AN espanyola relativa a un cas sobre el dret a l'oblit. L'afectat pretenia que s'eliminessin els resultats que el cercador proporcionava en introduir el seu nom a Google. L'AEPD va accedir a la petició de l'afectat, si bé la informació no es va eliminar de la seva font (un diari). El TJUE resol diferents qüestions plantejades per l'AN. Quant a l'aplicació de la normativa comunitària, es considera que és aplicable pel fet que es tracta de serveis dirigits a ciutadans de la UE. Així mateix, el TJUE, a diferència de l'advocat general, considera el cercador responsable del tractament en la mesura en què l'activitat que fa permet obtenir, mitjançant la llista de resultats, una visió estructurada de la informació relativa a una persona i dur a terme perfils dels subjectes. El TJUE considera que, atesa la gravetat de la ingerència, el mer interès econòmic del gestor del motor (interès legítim) no la justifica. El Tribunal de Luxemburg pondera els drets de forma diferent que l'advocat general. Amb relació a l'exercici del dret de cancel·lació (quan el tractament no s'ajusta als requisits de la normativa de protecció de dades), entén que resulta preponderant el de l'afectat. Així mateix, considera que, enfront del cercador (com a responsable del tractament), també pot exercir-se el dret d'oposició si l'afectat considera que la informació publicada pugui perjudicar-lo. Si bé això pot vulnerar l'interès públic d'accés a la informació, segons el parer del TJUE preval l'interès de l'afectat, excepte en els supòsits en què es tracti de personatges públics que poden veure's subjectes a una major divulgació de la informació personal. En definitiva, es dóna prevalença al dret a la protecció de dades i s'atorga una responsabilitat al cercador que haurà de valorar davant dels casos que se li plantegin, si es donen les circumstàncies per a eliminar els resultats de cerca, a pesar que segueixin mantenint-se en la seva font original.

A partir de les ponències de la II Jornada sobre la reutilización de la información del sector público, organitzada per les universitats Carlos III i Complutense de Madrid el febrer del 2012, s'analitza el marc legislatiu de la reutilització a Espanya. Alhora s'estudien les implicacions del Reial decret 1495/2011 que estableix una nova regulació per al sector públic estatal, i es defineix la situació actual de la reutilització. Finalment, es destaquen alguns dels reptes als quals s'enfronten les institucions públiques de cara a fer pública la informació que generen en el desenvolupament de les seves activitats, i es presta una atenció especial a la importància d'establir un marc comú que sigui aplicable a les administracions locals i autonòmiques pel que fa a reutilització de la informació.This paper examines the legislative framework for reuse in Spain. We draw on presentations given at the

La reutilització de la informació del sector públic és la base de les estratègies de dades obertes i de govern obert. Les autoritats europees fomenten polítiques de reutilització de la informació pública com un dels pilars de l'economia digital i una palanca per a la transparència democràtica a la Unió Europea. A Espanya, les primeres polítiques de reutilització de la informació del sector públic s'han dut a terme amb el Proyecto Aporta, creat el 2008 i coordinat pel Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas i el Ministerio de Industria, Energía y Turismo. Des del començament, el projecte ha tingut l'objectiu de promoure la cultura de la reutilització de la informació del sector públic a Espanya, i ara se n'estan recollint els beneficis en forma d'un sector infomediari vibrant i d'un nombre creixent d'iniciatives de dades obertes en totes les capes del govern. A l'Estat espanyol, el 2011 va començar una renovació important de l'estratègia de reutilització de la informació del sector públic, seguint les directrius del Pla d'acció sobre administració electrònica 2011-2015 i l'Agenda Digital Europea, amb un objectiu nou: maximitzar el valor públic de la informació del sector públic per mitjà d'una reutilització massiva.La reutilización de la información del sector público es la piedra angular de las estrategias de datos abiertos y del gobierno abierto. Las autoridades europeas están promoviendo políticas públicas de reutilización de la información como uno de los pilares de la economía digital y una palanca para la transparencia democrática en la Unión Europea. La génesis de la reutilización de las políticas públicas del sector de la información en España ha sido el Proyecto Aporta, creado en 2008 y coordinado por el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas y el Ministerio de Industria, Energía y Turismo del Gobierno español. El proyecto desde sus inicios tiene como objetivo promover la cultura de la reutilización de la información del sector público en España y los beneficios están siendo cosechados ahora en la forma de un sector infomediario vibrante y un número creciente de iniciativas de datos abiertos en todas las capas del gobierno. Una renovación importante de la estrategia de reutilización de la información del sector público en España se inició en 2011 siguiendo las directrices del Pla d'acció sobre administració electrònica 2011-2015 y la Agenda Digital Europea, el nuevo objetivo es maximizar el valor público de la información del sector público a través de su reutilización masiva.

El artículo revisa los temas principales en la preservación y reuso de los datos de investigación (beneficios, ciclo de vida, proyectos, normativas, etc.) e identifica la falta de un registro mundial de bancos, repositorios y bibliotecas de datos. Expone la creación de una herramienta web que recoja este tipo de depósitos y los clasifique por áreas disciplinares: ODiSEA, International Registry on Research Data. Ofrece resultados sobre número y tipología temática de este tipo de depósitos a escala mundial. Esta aportación facilita el descubrimiento de nuevos conjuntos de datos cuya recombinación, desde una perspectiva multidisciplinar, fomentará la innovación y la rentabilidad de la inversión en ciencia., [EN] : This paper reviews the main issues in the preservation and reuse of research data (including benefits, life cycle, projects and regulations) and identifies the lack of a world register of data banks, repositories and libraries. It describes the creation of a web tool that lists these kinds of data stores and classifies them by field. This tool is called the International Registry on Research Data (ODiSEA) and it describes the number of data stores worldwide and the topics they cover. The registry makes it easier to discover new data sets, which can be recombined from a multidisciplinary perspective to promote innovation and increase returns on science investments., [CA] : L'article revisa els temes principals en la preservació i reutilització de les dades de recerca (beneficis, cicle de vida, projectes, normatives, etc.) i identifica la falta d'un registre mundial de bancs, repositoris i biblioteques de dades. Exposa la creació d'una eina web que reculli aquest tipus de dipòsits i els classifiqui per àrees disciplinàries: ODiSEA, International Registry on Research Data, que ofereix resultats sobre nombre i tipologia temàtica d'aquest tipus de dipòsits a escala mundial. Aquesta aportació facilita el descobriment de nous conjunts de dades, la recombinació de les quals, des d'una perspectiva multidisciplinària, ha de fomentar la innovació i la rendibilitat de la inversió en ciència.

Objectius: Identificar els portals open data engegats pels governs dels països membres de la Unió Europea, descriure les llicències d'accés i ús de la informació pública i analitzar les característiques dels recursos d'informació des del punt de vista tècnic. -- Metodologia: La metodologia seguida es basa en un estudi qualitatiu dels portals seleccionats, iniciat a l'abril de 2012 i finalitzat a l'octubre de 2012, data en la qual es posen en comú les dades i es formulen conclusions. S'han estudiat tots els portals d'accés públic de països membres de la Unió Europea, que són accessibles en anglès o en llengües romàniques (espanyol, francès, italià i portuguès) i que estan gestionats per un organisme del sector públic. -- Resultats: Una vegada analitzats deu portals europeus, seleccionats segons els criteris exposats en la metodologia, es posa en relleu que les iniciatives són molt recents, i després de l'esforç inicial per engegar el portal són pocs els països que continuen incrementant a bon ritme el catàleg de dades. No hi ha un model únic de desenvolupament dels portals, si bé el del Regne Unit és el que amb molta diferència respon millor a una proposta d'ús eficient de les dades públiques.Objectives: To identify open data portals set up by the governments of member countries of the European Union; to describe the terms of access and use of public information and to analyse the information resources from a technical perspective. -- Methodology: A qualitative study of selected portals carried out between April 2012 and October 2012 in which data were pooled and conclusions formulated. The sample comprised all publicly accessible websites of member countries of the European Union available in English and Romance languages (Spanish, French, Italian and Portuguese) and managed by a public sector body. -- Results: The analysis of the ten European portals selected shows that the initiatives are very recent. After the initial commitment to setting up the portal, few countries continue to expand the data catalogue at a steady rate. There is no single model for developing portals, although the UK offers by some way the best proposal for the efficient use of public data.

Podria ser el mòbil un recurs útil per adquirir les competències, per exemple, de l'actual currículum de llengua catalana a secundària? Aprofitar els coneixements tecnològics dels alumnes i juxtaposar-los als coneixements i a l'acompanyament dels professors de les fites que es volen aconseguir (objectius per a un curs concret) poden donar resultats positius? Aquest treball que presentem vol aportar alguna resposta a aquestes darreres preguntes i desenvolupar els aspectes sumàriament descrits en aquest resum sobre les noves tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement (TAC) i en concret dels mòbils. Podría ser el móvil un recurso útil para adquirir las competencias, por ejemplo, del actual currículo de lengua catalana en secundaria? Aprovechar los conocimientos tecnológicos de los alumnos y yuxtaponer a los conocimientos y el acompañamiento de los profesores de las metas que se quieren alcanzar (objetivos para un curso concreto) pueden dar resultados positivos? Este trabajo que presentamos quiere aportar alguna respuesta a estas últimas preguntas y desarrollar los aspectos someramente descritos en este abstract sobre las nuevas tecnologías del aprendizaje y el conocimiento (TAC) y en concreto de los móviles. Could be the mobile a resource useful to acquire the competences, for example, of the current curriculum of language Catalan in secondary? Take advantage of them knowledge technological of them students and juxtapose to them knowledge and the accompaniment of them professors of them goals that is want to achieve (objectives for a course concrete) can give results positive? This work wants to provide any response to these last questions and develop them aspects briefly described in this abstract on the new technologies of the learning and the knowledge (TAC) and in concrete of them mobile.