Search

The community feeling associated to belonging to a neighbourhood is essential in our life quality. These emotions represent the relationship between the individual and the city. In this sense, this doctoral thesis analyzes the social, political, and economic environment of the “Poble-sec” neighbourhood, placed at the foot of the “Montjuïc” Mountain, in the area of Barcelona. The thesis establishes the actual condition of this neighbourhood and identifies the determinants and decisive aspects that led to the urbanistic development of different areas: “Les Hortes de Sant Bertran” (a maritime sector); “Santa Madrona” and “La Satalia” (central sectors); and “La França” (west sector). All of the areas have something in common, the coincidence of the neighbourhood development, around the middle of the s. XIX. In this thesis, the urban development transformation of the “Poble-sec” neighbourhood has been explored. It has been done from the individual and correlated analysis of the different sectors of the neighbourhood, taking into account the different factors that have influenced the individual character of the sectors and their origins which have been representatives as the “molers”, workers from the quarries, represented in the pathway, the cross and the house of the “molers” La identitat, associada al sentiment de pertinença a un barri, és un aspecte fonamental per a la qualitat de vida; representativa de la relació individu/ciutat. En aquest context, la tesi doctoral, porta a terme l’anàlisi social, polític i econòmic del moment, cercant en la conjunció de tots els factors immersos, la resposta al desenvolupament urbanístic experimentat en el barri del Poble-sec de Barcelona, en l’àmbit precís dels sectors que el conformen, cadascun d’ells amb la seva pròpia identitat: les Hortes de sant Bertran (sector més marítim), Santa Madrona i La Satalia (sectors centrals), i La França (sector més ponentí). Tots ells tenen en comú la coincidència en el temps, de l’inici del desenvolupament urbanístic, principis de la segona meitat del s.XIX, establint com a data de referencia l’any 1869 amb motiu de la desaparició de les zones polèmiques militars. Des de la complexitat que va acompanyar a la transformació urbanística del Poble-sec, s’ha procedit a recuperar el seu creixement urbanístic a través del desenvolupament de tots i cadascun dels diferents sectors del barri, establint una visió de conjunt i, alhora a través també de la incidència que en aquests procés van tenir un dels actors amb personalitat pròpia que, des dels seus orígens va acompanyar al creixement urbanístic d’aquests terrenys, els molers, treballadors nouvinguts de les pedreres de Montjuïc, representats pel camí, la creu i la casa dels molers Programa de Doctorat en Tecnologia

This thesis proposes to analyze how the space of the Raul Soares and Liberdade squares, in the city of Belo Horizonte - Minas Gerais - Brazil, is manifested by their different bodies, especially through the practices that they produce from the perspective of non-formal education. It also brings looks with an emphasis on the actions that the bodies reproduce in these places to the interests of work, violence and sexuality. To this end, it was intended to discuss the historical, cultural and social perspectives of these public squares and how the relations between the body and its appropriation of space by members of the city are processed in them. Understanding that the square is a social space that is kept alive by human manifestations, and that through the interventions of its users codes are created in the city and beyond, it is also specifically intended to analyze how the interactions of the characters in the squares are related with the formation of knowledge, moving away from the understanding of this learning based on the prescribed curricula, considered as schooled; how the communication of the characters in the squares are related to the movements of adaptation and resistance that (re)configure these in contemporary times; and how the public and private apparatus integrate the movements of these places. These two squares were chosen as a study outline because they present themselves in close territorial realities, approximately two kilometers in the central axis of the city, and even so, they manifest themselves in the reality of their use in different ways from each other as far as looks are concerned, of its processes of maintenance, meaning and representation for citizens. The methods of document analysis, bibliographic research was used, and both of these processes remained permeated by ethnographic actions in the two spaces for two and a half years of the research. Among the results achieved, it is noteworthy that the square in the reality of the city is maintained by the creation and recreation of the codes generated by its diverse characters, producing learning processes among its members and the social development of this public place for them, which stand out : those who have the power of public management over places; others who, not having this power, use the squares for leisure; workers in the most diverse possibilities of service offerings; tourists who drive the region's economic machinery; marginal actors who are invisible in part due to various policies applied in the city; and finally, citizens in general, who in their routines integrate the square with a mix of possibilities to exist and resist in it. This work is the result of the partnership established by the Cotutela Process between the Universitat de Girona and the Universidade Federal de Minas Gerais Esta tesis propone analizar cómo el espacio de las plazas Raul Soares y Liberdade, en la ciudad de Belo Horizonte - Minas Gerais de Brasil, se manifiesta a través de sus diferentes cuerpos, especialmente gracias a las prácticas que producen desde la perspectiva de la educación no formal. También enfatiza las acciones que reproducen los cuerpos en estos lugares con respecto al trabajo, la violencia y la sexualidad. Para ello, se han pretendido discutir las perspectivas históricas, culturales y sociales de estas plazas públicas y cómo se procesan en ellas las relaciones entre el cuerpo y la apropiación del espacio por parte de los miembros de la ciudad. Entendiendo que la plaza es un espacio social que se mantiene vivo por las manifestaciones humanas y que a través de las intervenciones de sus usuarios se crean códigos en la ciudad y más allá, también se pretende analizar específicamente cómo se relacionan las interacciones de las personas en las plazas. Con la formación del conocimiento, nos alejamos de la comprensión de este aprendizaje a partir de los currículos prescritos, considerados como escolarizados, y vemos que la comunicación de las personas en las plazas se relaciona con los movimientos de adaptación y resistencia, que los (re)configuran en la época contemporánea, y que el aparato público y privado integra los movimientos de estos lugares. Estas dos plazas fueron elegidas como objeto de estudio porque se presentan en realidades territoriales cercanas, aproximadamente dos kilómetros en el eje central de la ciudad, y, aun así, se manifiestan en la realidad de su uso de formas diferentes entre sí en lo que en apariencia se refiere a sus procesos de mantenimiento, significado y representación para la ciudadanía. Se han utilizado los métodos de análisis documental e investigación bibliográfica, influenciados por acciones etnográficas realizadas en los dos espacios durante dos años y medio de investigación. Entre los resultados alcanzados, se destaca que la plaza, en la realidad de la ciudad, se mantiene mediante la creación y recreación de los códigos generados por sus diversos usuarios, produciendo procesos de aprendizaje entre sus integrantes. Entre estas figuras destacan las personas que tienen el poder de gestión pública de los lugares; las que, al no tener este poder, utilizan las plazas para el ocio; los trabajadores en las más diversas posibilidades de oferta de servicios; los turistas que impulsan la maquinaria económica de la zona; los actores marginales, invisibles en parte por las diversas políticas aplicadas en la ciudad, y, finalmente, los ciudadanos en general, que, con sus rutinas, integran la plaza con una mezcla de posibilidades para existir y resistir en ella. Este trabajo es el resultado de la colaboración establecida por el acuerdo de cotutela entre la Universitat de Girona y la Universidade Federal de Minas Gerais Programa de Doctorat en Educació

The aim of this thesis is to analyse, study and evaluate the different problems that have arise from the uses that have been authorised on undeveloped land, derived from the urban planning regulations that preceded them, and the reason for their tireless modifications without having achieved the objectives set out in the preamble of each of these regulations. The present article comments on the problems that exist from the judicial sphere to the execution of these regulations. Nowadays there is a latent problems, derived from multiple factors; either because of the short life of the majority of laws and plans, which are approved in this area; or because it is a legal discipline in constant change; and thirdly, because town Planning is created from ethics and politics, and this is also one of its greatest disadvantages. And from these factors also derive different crises that are exposed, such as the economic, socio-political and environmental ones Aquesta tesi té per objecte l’anàlisi, estudi i valoració dels diferents problemes que han aparegut dels usos que s’han anat autoritzant sobre el sòl no urbanitzable, i òbviament, derivat de la normativa urbanística que ens precedeix; i a raó de les seves incansables modificacions sense haver assolit els objectius establerts al preàmbul de cadascuna d’aquestes normatives. La present comenta la problemàtica existent tant des de l’àmbit judicial fins a l’execució d’aquests. A dia d’avui hi ha una problemàtica latent, derivat de múltiples factors; bé sigui per la curta vida de la majoria de lleis com plans que s’aproven en aquesta matèria; a l’estar davant d’una disciplina jurídica en constant canvi; i en tercer lloc, perquè l’urbanisme es crea de l’ètica i la política, i és també un dels seus majors inconvenients. I d’aquests factors també en deriven diferents crisis que s’exposen, com són l’econòmica, una sociopolítica i una ambiental Programa de Doctorat Interuniversitari en Dret, Economia i Empresa

THE GARDEN CITY. This is the name under which Eixample Malagrida (the extension district) of the city of Olot is known; this is what it was called in the only plans available to us of the project that was born in the middle of Noucentisme and was promoted by the "Americano" from Olot Manuel Malagrida i Fontanet. The authorship of these plans is assigned to the city architects Joan Roca Pinet and Josep Esteve based on the signatures they make on the partial projects carried out by each of them in 1916 and 1925, respectively. However, can we consider the garden city model valid as the basis for the most important expansion project in the contemporary history of the city of Olot? And, furthermore, does its real authorship correspond only to these two names of the architects that signed the original plans? Questioning these historical statements is two of the main guidelines that accompany our research and lead us to look into the life and work of the project’s founder, Manuel Malagrida. This is an immersive process that also brings us to the investigation of other aspects of the project, such as its formal radial arrangement and the solid references associated with it, or the political dimension of the apparently innocuous metaphor of the discovery of America related to the second phase of the work. Beyond the historical or referential study of the project, this work addresses other issues of a more interpretative nature. On the one hand, we explore the personal space of those families living in the neighbourhood in its time of splendour -prior to the Civil War and the "Aigat" of 1940- with the aim of analysing the capacity of the architectural projects to generate a truly domestic architecture, beyond style or conventions. And, finally, we reclaim the efficiency and sensitivity of Olot's Eixample Malagrida in terms of its contribution to reconfiguring the urban, natural and social landscape in which it is embedded LA CIUTAT JARDÍ. Així és com es coneix l’Eixample Malagrida de la ciutat d’Olot perquè d’aquesta manera s’anomena en els únics plànols que coneixem d’aquest projecte nascut en ple noucentisme i promogut per l’“americano” i olotí de naixement Manuel Malagrida i Fontanet. Aquests plànols assignen l’autoria del pla als llavors arquitectes municipals Joan Roca Pinet i Josep Esteve a través de la signatura que fan dels projectes parcials realitzats per cadascun d’ells als anys 1916 i 1925 respectivament. Però, podem donar per vàlid el model de ciutat jardí com a base del projecte de creixement més important de la història contemporània de la ciutat d’Olot? I, encara més, la seva autoria real es correspon amb els dos únics noms que signen els plànols originals? La posada en dubte d’aquestes afirmacions històriques són dues de les directrius principals que acompanyen la nostra investigació i que ens condueixen a aprofundir en la vida i obra del seu Fundador, Manuel Malagrida. Es tracta d’un procés immersiu que també ens porta a investigar d’altres vessants del projecte, com ara la seva disposició formal radial i els sòlids referents que duu associats o la dimensió política de l’aparentment innòcua metàfora de la descoberta d’Amèrica associada a la segona fase de l’obra. Més enllà de l’estudi històric o referencial del projecte, aquest treball encara d’altres temàtiques de caire més interpretatiu. D’una banda, furguem en la intimitat d’aquelles famílies residents en el barri en la seva època. d’esplendor –prèvia a la Guerra Civil i a l’”Aigat” de 1940– amb l’objectiu d’analitzar la capacitat dels seus projectes arquitectònics de generar una arquitectura veritablement domèstica, més enllà de l’estil o de les convencions. I, finalment, reivindiquem l’eficàcia i la sensibilitat de l’Eixample Malagrida d’Olot pel que fa a la seva contribució a reconfigurar el paisatge urbà, natural i social en el qual s’insereix Programa de Doctorat en Tecnologia

Over the last 60 years, the development of tourism in Spain has produced an unprecedented occupation of the territory. Urban growth, hotels and infrastructures have transformed much of the natural environment. This phenomenon has irreversibly altered conditions of regions with great landscape value, putting their cultural heritage at risk. Yet, the campsite is a model of tourist settlement based on shared living in the open natural space. It promotes minimal and temporary interventions in the territory, by means of transportable accommodations with precise occupations of place, leaving a slight footprint. Therefore, architecture contributes to affording the order and services that these individual artifacts cannot provide by themselves. In terms of slight land occupation and natural qualities preservation, the campsite has proven to be one of the most responsible tourist models. It is an opportunity for the future: a resource for landscape integration and local dynamics reactivation. We present a set of architectural actions for the integration of campsites in cultural landscapes along the Catalan coast. These are recommendations catalogued by means of a diagnosis tool that proposes strategies at different levels, from enclosure to lodgings. Focusing on end-users, this research fosters cultural identity preservation and responsible communal living in nature.

The work, based on an applied and academic legal methodology, carries out a critical analysis of the current regulation of the institution of patrimonial responsibility as a guarantee of the citizens in our legal system. In addition, the work focuses on two of the specific assumptions that give rise to the patrimonial responsibility included in the land and urban planning legislation. Specifically, they are those relating to the liability arising from the alteration of the territorial and / or urban planning, as well as that arising from the annulment of the enabling titles for the building. The research has had as sources of knowledge, in addition to an extensive bibliography, the pronouncements of the Legal Advisory Commission and the Chamber III of the Supreme Court in this matter. They are the subject of special study, based on the opinions of the Legal Advisory Commission and the rulings of the Supreme Court, apart from procedural issues, elements such as; the patrimonialization of the right to build, the treatment of third parties in good faith in cases of demolition of real estate, or the so-called subjective aspect of the illegal action of the Administration; the criteria of flagrant or qualified normative contravention, and of the rationality and reasonableness of the administrative decision. El treball, en base a una metodologia jurídica aplicativa i acadèmica, realitza una anàlisis crítica de l’actual regulació de la institució de la responsabilitat patrimonial com a garantia dels ciutadans en el nostre sistema jurídic. A més, el treball se centra en dos dels supòsits específics que fan néixer la responsabilitat patrimonial recollits a la legislació del sòl i a la urbanística. Concretament són els relatius a la responsabilitat derivada per l’alteració de l’ordenació territorial i/o urbanística, així com la derivada de l’anul·lació dels títols habilitants per a l’edificació. La investigació ha tingut com a fonts de coneixement, a més d’una extensa bibliografia, els pronunciaments de la Comissió Jurídica Assessora i de la sala IIIª del Tribunal Suprem en aquesta matèria. Són objecte d’especial estudi, en base als dictàmens de la Comissió Jurídica Assessora i de les sentencies del Tribunal Suprem, al marge de qüestions procedimentals, elements com per exemple; la patrimonialització del dret a edificar, el tractament dels tercers de bona fe en els supòsits de l’enderroc d’immobles, o l’anomenat aspecte subjectiu de l'actuar antijurídic de l'Administració; els criteris de la contravenció normativa flagrant o qualificada, i de la racionalitat i la raonabilitat de la decisió administrativa.

Tomando como objeto de estudio, los diferentes Planes de Actuación Municipal (PAM) de los 36 municipios del AMB que incoporan esta tipologia de planificación estratégia a cuatro años vista, se pretende analizar y verificar en primer lugar, si en el documento realizan una mirada estrictamente local, sin hacer referencia a acciones con repercusión territorial más amplia, o bien abordan políticas con carácter metropolitano. Se identificará la tipología y ámbitos de aquellas estrategias sobre las cuales efectúan esa mirada supramunicipal. En segundo lugar se pretende observar si existe correlación entre las políticas y los ejes de trabajo de los diferentes PAMs municipales (prioridades, principales ejes de trabajo), con respecto a las prioridades planteadas en el PAM del AMB. Intentando medir el grado de coherencia y consistencia entre las políticas municipales y las estrategias metropolitanas. En esencia validar si se trabaja en sintonía en los dos escenarios territoriales o existen perspectivas/miradas diferentes. Taking as object of study, the different plans of municipal action (PAM) of those 36 towns, who belong to the AMB, which include this planning typology strategy for the following 4 years, we expect to analyze and verify in the first place, if the document takes a strictly local look, without referring to actions with a wider territorial effect, or it deals with politics which have a metropolitan character. We will identify both tipology and also of those strategies above which we take these supramunicipal look. On second place, we expect to observe if there is an interrelationship between the politics and the different work axles of the different municipal PAMs (priorities, main work axles), in relation to the different priorities which have been laid out by PAM of AMB. Trying to measure the scale of coherence and consistency existing between the municipal politics and the metropolitan strategies. In essence to prove if one works in agreement in both territorial scenes or there are perspectives and/or different looks.

En aquest document es vol contribuir al debat actual sobre quin ha de ser el paper dels espais naturals protegits, de les zones agrícoles i dels verds urbans, per tal d’articular una Infraestructura Verda funcional a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En tenir en compte els exemples de cinc metròpolis seleccionades (Randstad, Montpeller, Paris, Milà, Toronto) es pretenen definir les possibles variants en la gestió territorial de la Infraestructura Verda en diferents contexts, així com el caràcter canviant de la relació societat-naturalesa, tant en el propi espai urbà i com en el seu entorn proper. L’estudi de les experiències de cinc metròpolis de referència traça el camí per a descriure quins poden ser els elements estratègics per a una Infraestructura Verda a la metròpoli de Barcelona. És d’interès concretar amb quin pes s’aplica el concepte de la Infraestructura Verda en diverses polítiques metropolitanes. Noves bases conceptuals com ara el metabolisme social, l’economia social solidària o la sobirania alimentària, definiran una línia d’actuació i participació que acompanyaran al planejament com a eina per la defensa d’aquests nous paradigmes. With this document we want to contribute to the current debate about what has to be the role for natural spaces, protected spaces, agricultural spaces and urban green spaces, so as to articulate a working Green Infrastructure at the Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Counting on the example of five selected metropolises (Randstad, Montpeller, Paris, Milà, Toronto) we try to define all possible variations in territorial management of the Green Infrastructure in different environments, and also the ever changing characteristics in society-nature relationship, be in the same urban space or its closest surroundings. The study about experiences in those five metropolises sets the way to describe whose can be the strategic elements for a Green Infrastructure in metropolitan Barcelona. It is of interest to set the importance of Green Infrastructure in various metropolitan policies. New concepts such as social metabolism, social and solidarity economy or food sovereignty will define a line of action and participation to go with planning as a tool to stand for these new models.

El TFM exposa, a partir de tècniques qualitatives com la observació, quin ús se’n fa de l’espai públic a un grup de carrers del centre urbà de Terrassa, considerant el flux de vianants apreciats en diverses franges horàries. A més, també s’analitza la qualitat de l’espai públic en termes d’elements físics i decoratius, per demostrar que compleixin o no les necessitats de la població. Amb aquests aspectes, un dels sectors que es veu més beneficiat és el comerç, el qual será investigat per mostrar si presenta o no una oferta variada pels consumidors.

El present treball aborda l'avaluació de plans urbans i territorials del cantó Manta a Equador, tenint com a marc referencial els atributs de la resiliència i els riscos generats per amenaces de tipus natural. S'ha valorat tant el pla d'ordenament local, com els plans creats a partir de l'emergència produïda pel terratrèmol del 16 d'abril del 2016, que va evidenciar les vulnerabilitats del territori. Els resultats mostren una resposta feble dels instruments de la planificació urbana del cantó, però també les possibilitats d'aprofitar el procés de reconstrucció com una finestra d'oportunitat. El presente trabajo aborda la evaluación de planes urbanos y territoriales del cantón Manta en Ecuador, teniendo como marco referencial los atributos de la resiliencia y los riesgos generados por amenazas de tipo natural. Se ha valorado tanto el plan de ordenamiento local, así como los planes creados a partir de la emergencia producida por el terremoto del 16 de abril del 2016, que evidenció las vulnerabilidades del territorio. Los resultados muestran una respuesta débil de los instrumentos de planificación urbana del cantón, pero también posibilidades de aprovechar el proceso de reconstrucción como una ventana de oportunidad.

Els primers governs municipals democràtics després de la Dictadura Franquista compartien algunes línies d’actuació clares entre les quals es trobava la necessitat de recuperar certs barris del procés de decadència i degradació en que es trobaven immersos. Aquest Treball Final de Màster parteix del cas del Barri Vell de Girona per il·lustrar un exercici d’intervenció pública i privada en centres urbans. La figura de planejament que posa les bases del canvi al barri és el Pla Especial de conservació i reforma interior del Barri Vell de Girona, aprovat el 1983 pel consistori gironí. A partir d’alguns indicadors de caire quantitatiu es planteja examinar els resultats del PE i la deriva actual del barri i la ciutat, lluny, en molts casos, del que es plantejava el 1983. El treball no pretén avaluar les polítiques municipals per dictaminar si han estat més o menys positives; la intenció és establir una base documental i algunes línies d’investigació per estudiar un dels fenòmens urbanístics més importants del segle XX al nostre país: la recuperació dels centres històrics urbans com a reivindicació de l’urbanisme municipalista democràtic. Los primeros gobiernos municipales democráticos tras la Dictadura Franquista compartían algunas líneas de actuación claras entre las que se encontraba la necesidad de recuperar ciertos barrios del proceso de decadencia y degradación en que se encontraban inmersos. Este Trabajo Final de Máster parte del caso del Barri Vell de Girona para ilustrar un ejercicio de intervención pública y privada en centros urbanos. La figura de planeamiento que pone las bases del cambio en el barrio es el “Pla Especial de conservació i reforma interior del Barri Vell de Girona”, aprobado en 1983 por el consistorio gerundense. A partir de algunos indicadores de tipo cuantitativo se plantea examinar los resultados del PE y la deriva actual del barrio y la ciudad, lejos, en muchos casos, de lo que se planteaba en 1983. El presente trabajo no pretende evaluar las políticas municipales para dictaminar si han sido más o menos buenas; la intención es establecer una base documental y algunas líneas de investigación para estudiar uno de los fenómenos urbanísticos más importantes del siglo XX en nuestro país: la recuperación de los centros históricos urbanos como reivindicación del urbanismo municipalista democrático. The first democratic municipal governments after the Franco dictatorship shared some clear lines of action among which was the need to recover certain neighborhoods from the decay and degradation process in which they were immersed. This Final Master's Work starts with the case of the Barri Vell of Girona to illustrate a public and private intervention exercise in urban centers. The planning figure that forms the bases of change in the neighborhood is the “Pla Especial de conservació i reforma interior del Barri Vell de Girona”, approved in 1983 by the Girona city council. Based on some quantitative indicators, it is proposed to examine the results of the PE and the current way of the neighbourhood and the city, far in many cases, of what was proposed in 1983. This paper doesn’t want to evaluate the municipal policies to dictate if they have been more or less positive; the intention is to establish a documentary base and some lines of research to study one of the most important urban phenomena of the 20th century in our country: the recovery of urban historical centers as a vindication of democratic municipalist urbanism.

Coeducación y Ciudad. Transitando hacia una convivencia inclusiva y equitativa, nace de la necesidad de transformar la ciudad actual a partir de procesos participativos que promuevan ciudades con un tejido urbano y social inclusivo, equitativo y libre de estereotipos sexistas, para lo cual es necesario transformar la actual educación en los centros educativos por coeducación y empezar a ver la participación infantil como pieza clave en la planificación de la ciudad y el espacio público. Si queremos tener ciudades inclusivas y equitativas debemos empezar a cambiar la educación, no para el futuro, sino para hoy, para el presente. Coeducació i Ciutat. Transitant cap a una convivència inclusiva i equitativa, neix de la necessitat de transformar la ciutat actual a partir de procesos participatius que promoguin ciutats amb un teixit urbà i social inclusiu, equitatiu i lliure de estereotips sexistes, per a la qual es necessari transformar la actual educació en els centres educatius per coeducació i començar a veure la particiapció infantil com a peça clau en la planificació de la ciutat i l'espai lliure. Si volem tenir ciutats inclusives i equitatives hem de cambiar l'educació, no per al futur, sinó per a avui, per al present.

La presente investigación pretende analizar la evolución y la situación actual de la convivencia en el espacio público en relación a las comunidades de origen migrante y su vinculación con la planificación del territorio, las normativas de ordenamiento y los controles establecidos por parte de las autoridades y los cuerpos policiales en los barrios La Florida y Les Planes de L´Hospitalet de Llobregat. Para ello, se propone abordar las dinámicas sociales que se generan en el espacio público en uno de los distritos con mayor densidad en Europa. A partir de estos elementos, además de la respectiva discusión teórica, se analizará junto con algunos miembros de la comunidad determinados espacios que pudieran representar procesos de integración, significación, apropiación del territorio, pero también de los conflictos que pueden suceder ahí: controles, disputas y experiencias que reconfiguren la percepción de los espacios públicos. La present investigació pretén analitzar l’evolució i la situació actual de la convivència a l’espai públic en relació a les comunitats d’origen migrant i la seva vinculació amb la planificació del territori, les normatives d’ordenament i els controls establerts per part de les autoritats i els cossos policials als barris de La Florida i Les Planes de L´Hospitalet de Llobregat. Amb aquesta finalitat, es proposa abordar les dinàmiques socials que es generen a l’espai públic en un dels districtes amb major densitat d’Europa. A partir d’aquests elements, a més de la respectiva discussió teòrica, s’analitzarà juntament amb alguns membres de la comunitat determinats espais que puguin representar processos d’integració, significació, apropiació del territori, però també dels conflictes que puguin succeir-hi: controls, disputes i experiències que reconfiguren la percepció dels espais públics.

© 2018 The Authors. Published by Elsevier B.V. This is an open access article under the CC BY license The cities in which we live are changing rapidly, presenting the scenery to debate future visions of transformative designs and its impact on the city. In order to take advantage of the changes and opportunities offered by the inclusion of digital technologies, an accommodation of the digital transformation into the visualization of Urbanism is required. It is a challenge for organizations and society to question the status quo and experiment often. The discussion about the increasing integration of digital technologies in urban spaces involves a number of questions relating to the complex processes of transformation that impact cities, like economic, social, political, and environmental. The main goal of the paper is to present the use of Digital Transformation in processes of urban design through technological innovation in which the diverse forms of active citizenship operate from below as agents of innovation, inclusion and social development. The results showed that it is possible to empower Digital Transformation –as for example the use Augmented and Virtual Reality (AR/VR) systems in collaborative urban design– to improve public motivation, implication, and satisfaction in urban decision-making processes.

El següent treball analitza la situació de l'agricultura urbana a l'àrea metropolitana de Barcelona (AMB) a través d'un estudi de casos. Amb una metodologia mixta de dades quantitatives i qualitatives, s'analitza el tipus d'agricultor urbà actual (tant el professional com el que s'hi dedica per oci), com s'organitza i quin és el seu paper dins del model de ciutat sostenible. També es pregunta si l'horta urbana és un fenomen actual o ja existia en el passat. L'estudi ha demostrat que a l'ombra del model agroindustrial tradicional i hegemònic, nous actors urbans opten per un altre tipus d'agricultura (ecològica, de proximitat i amb valor afegit) com a reacció a la crisi ambiental i social que pateix la societat actual. El siguiente trabajo analiza la situación de la agricultura urbana en el área metropolitana de Barcelona (AMB) a través de un estudio de casos. Con una metodología mixta de datos cuantitativos y cualitativos, se analiza el tipo de agricultor urbano actual (ya sea el que se dedica profesionalmente o por ocio), cómo se organiza y cuál es su papel dentro del modelo de ciudad sostenible. También se pregunta si la huerta urbana es un fenómeno actual o si ya existía en el pasado. El estudio ha demostrado que a la sombra del modelo agroindustrial tradicional y hegemónico, nuevos actores urbanos optan por otro tipo de agricultura (ecológica, de proximidad y con valor añadido) como reacción a la crisis ambiental y social que sufre la sociedad actual. The following work analyzes the situation of urban agriculture in the metropolitan area of Barcelona (AMB) through a case study. With a mixed methodology of quantitative and qualitative data, the type of current urban farmer is analyzed (whether it is professionally or leisurely), how it is organized and what is its role within the sustainable city model. It also asks if urban gardening is a current phenomenon or if it already existed in the past. The study has shown that in the shadow of the traditional and hegemonic agribusiness model, new urban actors opt for another type of agriculture (ecological, local and with added value) as a reaction to the environmental and social crisis suffered by today's society.

En la presente investigación se explicarán algunas de las desigualdades de género que se dan en el espacio de la ciudad, sus causas, consecuencias y su relación con la práctica del planeamiento. Así, en el presente Trabajo de Fin de Máster, primero se explicará la segregación por género que existía en los espacios públicos de Grecia y Roma antiguas. A saber, que los espacios públicos eran exclusivos para aquellos que realizaban las tareas con mayor prestigio en la sociedad. Tras ello, se mostrará que algunas de estas características se mantienen en las sociedades occidentales contemporáneas no solo en los espacios públicos, sino en la constitución de la ciudad. Esto debido a que el planeamiento tradicional aún mantiene roles de género muy arraigados en su quehacer. La vía de solución propuesta ante esta dificultad será la inclusión de una perspectiva feminista en el urbanismo. Finalmente, se mostrarán algunos intentos de llevar a la práctica actuaciones urbanas con perspectiva de género en Barcelona. En aquesta recerca s’explicaran algunes de les desigualtats de gènere que es produeixen a l’espai de la ciutat, les seves causes, conseqüències i la seva relació amb la pràctica del planejament. Així, en el present Treball Final de Màster, primer s’explicarà la segregació per gènere que existia als espais públics de la Grècia i Roma antigues, uns espais púbics eren exclusius per aquells que realitzaven les tasques amb major prestigi a la societat. Tot seguit es mostrarà que algunes d’aquestes característiques es mantenen a les societats occidents contemporànies no només als espais públics, sinó a la constitució de la ciutat. Això es deu a que el planejament tradicional encara manté rols de gènere molt arrelats en els seus afers. La via de solució proposada davant aquesta dificultat serà la inclusió d’una perspectiva feminista en l’urbanisme. Finalment, es mostraran alguns dels intents de portar a terme actuacions urbanes amb perspectiva de gènere a Barcelona. This paper tries to explain the gender inequalities of gender that occur in the city space, their causes, consequences and which is their relation with urban planning. Thus, in the present Master Final Work, first, I show the gender segregation which exists in the public spaces in ancient Greek and Rome. Namely, that public spaces were exclusive for those people who realize the most prestigious tasks in society. Then, it will be shown that this relationship still exists in contemporary occidental societies, not only in public spaces but in the constitution of the city. This is because traditional urban planning still maintains gender roles that are deeply rooted in their practicing. The introduction of a feminist perspective in urban planning is our proposal to fixed this problem. Finally, some attempts to carry out urban actions with a gender perspective in Barcelona will be shown.

El canvi de model econòmic que ha tingut lloc en les darreres dècades ha suposat una profunda transformació de les ciutats, les quals han vist canviar no només la seva base econòmica, sinó també la seva morfologia, els seus sistemes de governança i els seus límits funcionals. L’Hospitalet de Llobregat no ha estat aliè a aquests canvis, i ha decidit iniciar un procés de transformació que donés resposta al seu rol de nova centralitat metropolitana. El present treball posa el focus sobre el projecte de reurbanització de la plaça Europa de l’Hospitalet, com a exemple referencial d’aquesta transformació, per veure quins són els impactes socioeconòmics del nou model econòmic i com es distribueixen aquests pel municipi. El cambio de modelo económico que ha tenido lugar en las últimas décadas ha supuesto una profunda transformación de las ciudades, las cuales han visto cambiar no sólo su base económica, sino también de su morfología, sus sistemas de gobernanza y sus límites funcionales. Hospitalet de Llobregat no ha sido ajeno a estos cambios, y ha decidido iniciar un proceso de transformación que dé respuesta a su rol de nueva centralidad metropolitana. El presente trabajo pone el foco sobre el proyecto de reurbanización de la plaza Europa, como ejemplo referencial de esta transformación, para ver cuales son los impactos socioeconómicos del nuevo modelo económico y cómo se distribuyen estos por el municipio. The economic change that took place over the last decades has meant a profound transformation of the cities, which have witnessed not only a change of their economic structure, but also of their morphology, their governance systems and their functional limits. Hospitalet de Llobregat has not been alien to these changes, and has decided to start a transformation process in order to provide answers to its newly acquired role as metropolitan center. This research focuses on the reurbanization of Plaza Europa as an example of reference of this transformation in order to see the socioeconomic consequences of this new economic model and their impact across the city.

Nowadays, the improvement in Computer Graphics has benefited fields such as Cultural Heritage, where the main efforts have focused on the digital preservation of historic buildings or urban structures. In this thesis, we have developed a technique to procedurally model ancient stone buildings combined with structural simulation and we have demonstrated its viability based on non-specialized tools designed for cultural heritage users. On the other hand, some historical events involving natural phenomena, such as earthquakes, determined the evolution of the city urban infrastructure. In this thesis, we present a low-cost tool that allows the reproduction of an earthquake on old stone buildings. Furthermore, in this thesis, we have also designed a virtual reality pipeline compatible with low-cost smart-phones that allows the recreation of historical events Avui dia, les millores en Gràfics per Computador ha beneficiat camps com el Patrimoni Cultural, on els esforços principals s’han centrat en la preservació digital d’edificis històrics o estructures urbanes. En aquesta tesi hem desenvolupat una tècnica per modelar de manera procedural edificis antics, combinant-la amb simulació estructural, i hem demostrat la seva viabilitat basada en eines no especialitzades dissenyades per a usuaris de patrimoni cultural. D’altra banda, alguns esdeveniments històrics relacionats amb fenòmens naturals, com terratrèmols, van determinar l’evolució urbana d’una ciutat. En aquesta tesi presentem una eina de baix cost que permet la reproducció d’un terratrèmol en edificis antics. A més a més, en aquesta tesi hem dissenyat un sistema de realitat virtual adequat i compatible amb telèfons intel·ligents de baix cost que permet la recreació d’esdeveniments històrics

In summary, this thesis proposes to address the problem of simulating physical effects in large urban environments through the use of procedural rules and Level-of-Detail techniques, in order to reduce the computational complexity of these simulations, but at the same time trying to maintain an acceptable accuracy in the results for decision-making. The final results show that it is possible to obtain credible results in different study cases, all with reasonable calculation times, with the user being able to adjust the parameters to obtain the desired balance between accuracy and calculation time. En resum, aquesta tesi proposa abordar el problema de simular els efectes físics en grans entorns urbans mitjançant l'ús de regles procedimentals i tècniques de nivell de detall, per tal de reduir la complexitat computacional d'aquestes simulacions, però tractant alhora de mantenir una precisió acceptable en els resultats per a la presa de decisions. Els resultats finals mostren que és possible obtenir resultats creïbles en diferents casos d'estudi, tots amb temps de càlcul raonables, amb l'usuari ajustant els paràmetres per obtenir l'equilibri desitjat entre precisió i temps de càlcul.

Desarrollo de una aplicación móvil híbrida capaz de geolocalizar y registrar las rutas que recorren los usuarios en la ciudad de Barcelona, además de, en diferentes escenarios, mostrar un formulario acerca de las sensaciones que le transmite al usuario el espacio público en el cual se encuentra. A modo de herramienta de monitorización y explotación de datos se ha desarrollado también una aplicación web de escritorio, capaz de visualizar, explotar e incluso descargar directamente toda la información almacenada en la base de datos. Desenvolupament d'una aplicació mòbil híbrida capaç de geolocalitzar i registrar les rutes que recorren els usuaris a la ciutat de Barcelona, ​​a més de, en diferents escenaris, mostrar un formulari sobre les sensacions que li transmet a l'usuari l'espai públic en el qual es troba . A mode d'eina de monitorització i explotació de dades s'ha desenvolupat també una aplicació web d'escriptori, capaç de visualitzar, explotar i fins i tot descarregar directament tota la informació emmagatzemada a la base de dades. Development of a mobile progressive web app capable of geolocating and registering the routes that users walk in the city of Barcelona, ​​as well as displaying a form about the users feelings in the public space they are located at. As a tool for data monitoring it has also been developed a desktop web application capable of displaying and even downloading all the information stored in the database.

El projecte fa referència a les xarxes i itineraris aptes pel ciclisme i els seus usuaris que s’hi poden trobar al portal web d’una entitat ciclista anomenada Cyclocat, que és la promotora de l’esmentat treball. Es tracta de donar un servei als usuaris que actualment no s’ofereix digitalment, i és el fet de proporcionar una eina que permeti a l’usuari saber quina ruta pot fer entre dos punts seleccionats per ell mateix i poder-la exportar-la en el seu dispositiu mòvil o gps. Actualment el portal de Cyclocat ofereix molta informació i eines pels usuaris a nivell de rutes per tot l’àmbit català, amb la corresponen fitxa tècnica del track. No obstant, el que s’intentarà aconseguir amb aquest projecte és programar una aplicació que et calculi les possibles rutes existents entre un punt origen i un punt de destí. Per fer això, serà necessari un seguit d’eines de programació a partir de generar uns scripts amb l’ajuda de pluggins ja existents, i per l’altra banda, la creació i implementació d’una nova base de dades El proyecto hace referencia a las redes e itinerarios aptos para el ciclismo y sus usuarios que se pueden encontrar en el portal web de una entidad ciclista llamada Cyclocat, que es la promotora de dicho trabajo. Se trata de dar un servicio a los usuarios que actualmente no se ofrece digitalmente, y es el hecho de proporcionar una herramienta que permita al usuario saber qué ruta puede hacer entre dos puntos seleccionados por él mismo y poder exportarla en su dispositivo móvil o gps. Actualmente el portal de Cyclocat ofrece mucha información y herramientas por los usuarios a nivel de rutas por todo el ámbito catalán, con la correspondiente ficha técnica del track. Sin embargo, el que se intentará conseguir con este proyecto es programar una aplicación que te calcule las posibles rutas existentes entre un punto origen y un punto de destino. Para hacer esto, será necesario una serie de herramientas de programación a partir de generar unos scripts con la ayuda de pluggins ya existentes, y por otro lado, la creación e implementación de una nueva base de datos. The project refers to networks and itineraries that are suitable for cycling and its users that can be found on the web portal of a cyclist called Cyclocat, which is the promoter of the mentioned work. It is about providing a service to users that is not currently offered digitally, and is to provide a tool that allows the user to know the route between two points selected by himself and to be able to export it in your mobile device or gps. The Cyclocat portal currently offers a lot of information and tools for users at the level of routes throughout the Catalan area, with the corresponding technical sheet of the track. However, what you are trying to achieve with this project is to schedule an application that calculates possible routes between an origin point and a point of destination. To do this, you will need a series of programming tools from generating scripts with the help of existing pluggins, and on the other, the creation and implementation of a new database.

El juego es un derecho humano reconocido por el Comité de Derechos de los niños y niñas de Naciones Unidas ya que es una necesidad vital para el correcto desarrollo en la infancia, pero también el juego en la ciudad produce bienestar a toda la ciudadanía y contribuye a crear una ciudad más humana. Sin embargo, la planificación urbana ha dado históricamente la espalda al derecho al juego, en este contexto surge el Pla del joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030 con el objetivo de crear una infraestructura lúdica para toda la ciudad. Para que la implementación del plan se desarrolle en un contexto de justicia socioespacial, es necesario priorizar los recursos destinados a las oportunidades de juego en el espacio público de los barrios más desfavorecidos de la ciudad. En este contexto surge este trabajo, con el objetivo de contribuir al conocimiento de las dinámicas lúdicorelacionales y las oportunidades de juego en estos barrios. Playing is a human right recognized by the United Nation as it is necessary for the correct development of children, but also playing in the city creates well-being to its inhabitans and overall it contributes to create a more human and liveable city. However, urban planning has for a long time ignored the right to play, in this context The Plan for Play in Public Space in Barcelona aims to to improve and diversify the opportunities of play and to foster the well-being of all citizens. However, in order to implement the plan from a social justice perspective it has to be considered the unequal opportunities that children face in the most disadvantaged neighborhoods of the city. This paper looks at these potential inequalities through an ethnographic perspective.

Esta investigación busca conocer el estado de las cooperativas de cesión de uso en Barcelona. A través de la percepción de sus sujetos y agentes, se genera una panorámica actual de su desarrollo, funcionamiento, posibilidades, distribución en el territorio y personas que las componen. Como alternativa a la compra individual y al alquiler, este modelo de uso se presenta con un marco teórico que indaga sobre las crisis de vivienda, la economía social, la innovación social y el modelo andel, para después, a través de una investigación cualitativa saber si tiene ventajas en comparación a los modelos tradicionales de vivienda. Aquesta investigació busca conèixer l'estat de les cooperatives de cessió d'ús a Barcelona. A través de la percepció dels seus subjectes i agents, es genera una panoràmica actual del seu desenvolupament, funcionament, possibilitats, distribució en el territori i persones que les componen. Com a alternativa a la compra individual i al lloguer, aquest model d'ús es presenta amb un marc teòric que indaga sobre les crisis d'habitatge, l'economia social, la innovació social i el model andel, per després, a través d'una investigació qualitativa saber si té avantatges en comparació als models tradicionals d'habitatge.

La presente memoria detalla los objetivos, metodología y resultados obtenidos en las prácticas realizadas en el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola (CPNSC), con el objetivo de integrar los datos obtenidos con los vuelos realizados mediante dron. Su elaboración responde al desarrollo del Trabajo de final de Máster de la segunda edición del Máster oficial en Geoinformación, coorganizado por el departamento de Geografía de la Universitat Autònoma de Barcelona y el Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). En el proyecto se realizan la mayor parte de los procesos que componen la cadena de producción de los vuelos realizados con dron, con la excepción de los procesos asociados al vuelo: planificación y realización del vuelo y el posterior volcado de imágenes. Así, se han procesado vuelos ya existentes con diferentes softwares de tratamientos de imágenes de dron a modo de testeo, se ha automatizado el flujo de trabajo, armonizando la base de datos, integrado éstos en el SIG corporativo y, finalmente, compartido los resultados obtenidos en el Webmap de la entidad. Es importante destacar que no se trata de un proyecto orientado a obtener resultados ni un producto final determinado, sino que durante la realización del proyecto se pretende establecer una metodología eficiente que mejore la gestión interna del parque y de salida a toda la información que proporcionan los vuelos con dron. Esto no implica que no se hayan realizado diversos ejercicios y obtenidos resultados, pero sí que no ha sido el fin de este proyecto. La present memòria detalla els objectius, metodologia i resultats obtinguts en les pràctiques realitzades al Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola (CPNSC), amb l'objectiu d'integrar les dades obtingudes amb els vols realitzats mitjançant dron. La seva elaboració respon al desenvolupament del Treball de fi de Màster de la segona edició del Màster oficial en Geoinformació, coorganitzat pel departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). En el projecte es realitzen la major part dels processos que componen la cadena de producció dels vols realitzats amb dron, amb l'excepció dels processos associats al vol: planificació i realització del vol i el posterior bolcat d'imatges. Així, s'han processat vols ja existents amb diferents programaris de tractaments d'imatges de dron per testejar els procesos, s'ha automatitzat el flux de treball, harmonitzant la base de dades, integrant aquestes en el SIG corporatiu i, finalment, compartit els resultats obtinguts al Webmap de l'entitat. És important destacar que no es tracta d'un projecte orientat a obtenir resultats ni un producte final determinat, sinó que durant la realització del projecte es pretén establir una metodologia eficient que millori la gestió interna del parc i de sortida a tota la informació que proporcionen els vols amb dron. Això no implica que no s'hagin realitzat diversos exercicis i obtingut resultats, però sí que no ha estat la finalitat d'aquest projecte. This report details the objectives, methodology and results obtained in the practices carried out in the Consortium of the Parc Natural de la Serra de Collserola (CPNSC), with the aim of integrating the data obtained with the flights carried out by drone. Its elaboration responds to the development of the Master's Final Project of the second edition of the Official Master's Degree in Geoinformation, co-organized by the Geography Department of the Autonomous University of Barcelona and the Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Most of the processes that make up the production chain of drone flights are carried out in the project, with the exception of the processes associated with the flight: planning and realization of the flight and the subsequent dumping of images. Thus, already existing flights have been processed with different drone image processing software as a test, the workflow has been automated, harmonizing the database, integrated into the corporate GIS and, finally, shared the results obtained in the web map of the entity. It is important to point out that this is not a project aimed at obtaining results or a specific final product, but rather that during the realization of the project it is intended to establish an efficient methodology that improves the internal management of the park and the access to all the information provided by the flights with drone. This does not imply that various exercises have not been carried out and obtained results, but it has not been the end of this project.

Cities are recognised as great generators of impacts and, consequently, seen as an opportunity for reducing them Worldwide. Cities are environmentally relevant because of two reasons. Firstly, because they are responsible, for example, for more than 60% of global warming or more than 78% of world’s energy consumption, which is said to take place within cities. Secondly, cities are very relevant because more than half of the world’s population is living in cities. Therefore, any environmental impact that is affecting cities may be affecting more than half of the population of the world. Life Cycle Assessment (LCA) is being recognised as the best available methodology to assess environmental burdens and to avoid problem shifting. However, as LCA is environmentally focused, burden exchange between the three dimensions of sustainability - environment, economy, and society - may still happen. The research objectives of this thesis are: 1. To propose criteria on how to frame city LCA methodology. 2. To review the existing environmental assessment methods and to analyse their compliance with the criteria set in objective 1. 3. To review the existing city assessment methods and analyse their compliance with the criteria set in objective 1. 4. To propose definitions and procedures for the main items within the goal and scope of a city LCA, such as: the function, the function unit, the reference flow, the system boundary, and allocation. 5. To contribute to the understanding of the validity of LCA along time. 6. To explore the environmental consequences on the choices of substitution of parts of a city system Les ciutats són reconegudes com a grans generadores d’impactes i, com a conseqüència, són vistes com una oportunitat per a reduir-los arreu del món. Les ciutats són mediambientalment rellevats degut a dues raons. La primera és que són responsables, per exemple, d’un 60% de l’escalfament global o de més del 78% del consum mundial d’energia. La segona raó de la seva rellevància és que en elles hi viu més de la meitat de la població mundial. Conseqüentment, qualsevol impacte ambiental que afecti a les ciutats podrà afectar potencialment a més de la meitat de la població mundial. Alhora, l’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) s’està reconeixent com el millor mètode disponible per avaluar les càrregues ambientals i per evitar “l’intercanvi del problema”. No obstant, l’intercanvi de problemes entre les tres dimensions de la sostenibilitat (mediambiental, econòmica i social) poden seguir succeint ja que l’ACV té un abast que considera només els aspectes ambientals. Els objectius de recerca d’aquesta tesi són: 1. Proposar un criteri que estableixi les condicions que l’ACV de ciutats hauria de complir. 2. Revisar els mètodes d’avaluació ambiental existents i analitzar la seva adequació als criteris definits a l’objectiu 1. 3. Revisar els mètodes d’avaluació de ciutats existents i analitzar la seva adequació als criteris definits a l’objectiu 1. 4. Proposar definicions i procediments per als ítems principals dins de l’objectiu i abast de l’ACV en ciutats tals com: la funció, la unitat funcional, el flux de referència, les fronteres del sistema i els mètodes d’assignació. 5. Contribuir a la comprensió de la validesa dels ACV en el temps. 6. Explorar les conseqüències de l’elecció de sistemes substituïts quan es calculen crèdits ambientals

Board games have always been fun and entertaining, a way for people to spend leisure time together. And in the last 30 years, both playing and designing games have evolved into learning tools in which to engage students while covering learning objectives and playable goals. This study is an exploration of the idea that designing and playing an urban planning board game can be used not only as a teaching tool but also as a strategy of urban development and design in the areas of architecture and planning.

La sostenibilidad se ha convertido, entrado el siglo XXI, el principal de los retos de nuestra sociedad; retos que deberán afrontar y combatir el cambio climático y sus consecuencias tanto a nivel global como local. Hacen falta, pues, respuestas ambientales, sociales y económicas que estimulen esta transición hacia un mundo más sostenible, que puede encontrar en las ciudades, en los entornos urbanos, el motor de este cambio, ya que en las ciudades no sólo confluyen todos estos retos, sino que en buena parte son las principales responsables del cambio climático y por tanto de ellas tendrán que surgir también las soluciones. Estamos hablando pues, de unos retos a escala local asociados a un cambio de paradigma global. El estudio, a pesar de ceñirse en el caso concreto de la Gran Vía de Sabadell, pretende reflexionar sobre cómo si repensamos las ciudades, desde el paradigma sostenibilidad, podemos contribuir en la lucha contra el cambio climático, y cómo podemos incidir, desde el urbanismo, al hacer unas ciudades más sostenibles social, ambiental y económicamente. Unas ciudades más eficientes, justas, igualitarias, limpias y con más bienestar y calidad de vida para las personas. El estudio, pues, propone para Sabadell una acción tan compleja como transformadora, como tantas otras podrían llevarse a cabo en los miles de ciudades que en las próximas décadas acogerán cerca del 70% de la población mundial. Sustainability has become, the XXI century, the main of the challenges of our society; Challenges that must be tackled and combat climate change and its consequences at both global and local levels. Environmental, social and economic responses are needed that stimulate this transition towards a more sustainable world, which can be found in cities, in urban settings, as the driving force behind this change, since not only do these confluencies meet in cities , but in large part are the main responsible for climate change and therefore the solutions will also have to arise. We are talking about some challenges at the local level associated with a change in the global paradigm. The study, despite sticking to the specific case of the Gran Vía de Sabadell, aims to reflect on how, if we rethink cities, from the paradigm sustainability, we can contribute to the fight against climate change, and how we can influence, from urban planning , in making cities more sustainable social, environmental and economically. Cities more efficient, fair, egalitarian, clean and with more well-being and quality of life for people. The study, therefore, proposes for Sabadell an action as complex as transformative, as many others could be carried out in the thousands of cities that will receive near 70% of the world population in the next decades. La sostenibilitat ha esdevingut, entrat el segle XXI, el principal dels reptes de la nostra societat; reptes que hauran d’afrontar i combatre el canvi climàtic i les seves conseqüències tant a escala global com local. Calen, doncs, respostes ambientals, socials i econòmiques que estimulin aquesta transició cap a un món més sostenible, que pot trobar en les ciutats, en els entorns urbans, el motor d’aquest canvi, ja que a les ciutats no només hi conflueixen tots aquets reptes, sinó que en bona part en son les principals responsables del canvi climàtic i per tant d’elles n’hauran de sorgir també les solucions. Estem parlant doncs, d’uns reptes a escala local associats a un canvi de paradigma global. L’estudi, tot i cenyir-se en el cas concret de la Gran Via de Sabadell, pretén reflexionar sobre com si repensem les ciutats, des del paradigma sostenibilitat, podem contribuir en la lluita contra el canvi climàtic, i com hi podem incidir, des de l’urbanisme, en fer unes ciutats més sostenibles socialment, ambientalment i econòmicament. Unes ciutats més eficients, justes, igualitàries, netes i amb més benestar i qualitat de vida per a les persones. L’estudi, doncs, proposa per Sabadell una acció tant complexa com transformadora, com tantes altres podrien portar-se a terme en els milers de ciutats que en les properes dècades acolliran prop del 70% de la població mundial.

El Baix Cinca és una comarca caracteritzada per una gran varietat paisatgística, tot i que sovint aquesta diversitat ha estat desconeguda i menyspreada. Aquest treball s’ha elaborat precisament amb la intenció d’estudiar els diferents paisatges que conformen la comarca i conèixer les dinàmiques i processos que l’envolten, per tal de poder arribar a plasmar uns objectius de qualitat paisatgística que posin en valor aquests paisatges, per aconseguir així la conservació dels seus valors, evitant que desapareguin els trets característics d’aquest territori i en conseqüència un element essencial, la identitat de qui els habita. El Bajo Cinca es una comarca caracterizada por una gran variedad paisajística, a pesar de que a menudo esta diversidad ha sido desconocida y menospreciada. Este trabajo se redacta con la intención de estudiar los diferentes paisajes que conforman el Bajo Cinca y conocer las dinámicas y procesos que lo rodean, con la intención de poder llegar a plasmar unos objetivos de cualidad paisajística que pongan en valor estos paisajes. Para llevar a cabo este trabajo, se ha seguido la metodología de los catálogos del paisaje de Cataluña, trabajando con su estructura general y añadiendo una visión hacia los paisajes del agua, característicos de esta zona. El estudio se ha elaborado con la motivación de entender mejor el territorio, los paisajes y los escenarios que lo conforman para conseguir así la conservación de sus valores, evitando que desaparezcan los rasgos característicos de este territorio y en consecuencia un elemento esencial, la identidad de quien los habita. The Bajo Cinca region is an area with a great variety of landscapes. The aim of this document is to study the different landscapes that make up the Bajo Cinca region and to know the dynamics and processes that surround it, in order to stablish some objectives regarding the qualities of landscapes that enhance its value. To accomplish this project, the “Paisatges de Catalunya” catalogue has been used, working on its general structure and adding a vision to typical water landscapes of this area. This study has been made in order to understand better the territory, the landscapes and the sceneries that form it, so as to achieve a proper maintenance, avoiding the disappearance of this territory characteristics and consequently, the identity of its inhabitants.

La presente memoria se enmarca en el trabajo final realizado para el Máster oficial de Geoinformación 1° Edición realizado por el Departamento de Geografía, Facultat de Filosofía y Letras de la Universidad Autónoma de Barcelona y el Instituto Cartográfico y Geológico de Cataluña. Este trabajo final es realizado en base a una practica externa realizada en el Ayuntamiento de Rubí. En él, se diseña e implementa una herramienta basada en un sistema de información geográfica para analizar la eficiencia energética y la pobreza energética en las parcelas catastrales de Rubí. Este análisis utiliza técnicas estadísticas, consultas SQL y programación en el lenguaje Python para comparar datos sobre los ciudadanos y sus viviendas con respecto al consumo eléctrico anual y así generar mapas para el análisis de la situación. El objetivo de esta herramienta es mejorar la evaluación ex ante de los programas del equipo de Rubí Brilla, proyecto clave del ayuntamiento para mejorar el desafío energético del municipio Aquest informe és part del treball final realitzat per el Màster oficial de geoinformació 1° edició realitzat pel Departament de Geografia, Facultat Filosofia i lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Aquest treball final esta realitzat sobre la base d'una pràctica externa realitzada a l'Ajuntament de Rubí. En ell, es dissenya i implementa una eina basada en un sistema d'informació geogràfica per analitzar l'eficiència energètica i la pobresa energètica de les parcel·les cadastrals de Rubí. Aquest anàlisi utilitza tècniques estadístiques, consultes SQL i programació en Python, per comparar les dades sobre els ciutadans i les seves vivendes en relació amb el consum anual d'electricitat i per tant generar mapes d'anàlisi de la situació. L'objectiu d'aquesta eina és millorar l’avaluació ex-ante de programes del equip de Rubí Brilla, projecte clau de la ciutat per millorar el repte energètic del municipi This report is part of the final work carried out for the official master of Geoinformation 1 ° Edition made by the Department of Geography, Faculty of Philosophy and Letters of the Autonomous University of Barcelona and the Cartographic and Geological Institute of Catalonia. This final work is done based on an external practice carried out in the city of Rubí. It designs and implements a tool based on a geographic information system to analyses energy efficiency and energy poverty in the ruby cadastral plots. This analysis uses statistical techniques, SQL queries and programming in the Python language to compare data on the citizens and their dwellings with respect to the annual electricity consumption and thus generate maps for the analysis of the situation. The aim of this tool is to improve the ex-ante evaluation of Rubi Brilla's team programs, the city's key project to improve the municipality's energy challenge

La transición energética hacia fuentes renovables conllevará mayores superficies de suelo para su implementación que las utilizadas por las energías en base a combustibles fósiles. El presente estudio analiza la problemática a partir del caso de Chile. En éste, se analizan las superficies utilizadas para la generación de electricidad en tres regiones del país, el potencial de producción y de ocupación de suelo de cada tipo de energía y, la relación entre estos dos parámetros. Los resultados, muestran que las ER utilizan superficies muy por encima que los combustibles fósiles, por lo que una mayor incorporación de ER conllevará notables desafíos en la gestión y planificación del suelo. La transició energètica cap a fonts renovables comportarà majors superfícies de sòl per a la seva implementació que les utilitzades per les energies basades en combustibles fòssils. El present estudi analitza la problemàtica a partir del cas de Xile. En aquest, s'analitzen les superfícies utilitzades per a la generació d'electricitat en tres regions del país, el potencial de producció i d'ocupació de sòl de cada tipus d'energia i, la relació entre aquests dos paràmetres. Els resultats, mostren que les ER utilitzen superfícies molt per sobre que els combustibles fòssils, de manera que una major incorporació de ER, comportarà notables desafiaments en la gestió i planificació del sòl.

El siguiente trabajo analiza la dinámica sociodemográfica de la población del barrio de Montbau en la ciudad de Barcelona con el objetivo de estudiar las dinámicas residenciales que están comportando un rejuvenecimiento de la población en un área altamente envejecida. Se realiza un análisis metodológico mixto (cualitativo y cuantitativo), que contempla la evolución reciente de diversas variables sociodemográficas, así como los testimonios de residentes en el barrio. Ambas perspectivas pretenden aportar una visión de conjunto de los cambios observados y una aproximación futura de la evolución demográfica y urbana de Montbau. El análisis contempla la utilización de diferentes fuentes estadísticas y estudia la evolución de la población y los efectos que tienen sobre la misma los flujos residenciales y migratorios. Las entrevistas a los vecinos permiten conocer especialmente las dinámicas de transmisión intergeneracional de la vivienda. El contexto actual del mercado inmobiliario barcelonés, cada vez más selectivo y excluyente, podría estar potenciando la transformación del perfil sociodemográfico del barrio: aumenta el atractivo para la clase media y disminuye el peso (la presencia) de la clase trabajadora. En el següent treball s’analitza la dinàmica sociodemogràfica de la població del barri de Montbau a la ciutat de Barcelona amb l’objectiu d’estudiar les dinàmiques residencials que estan comportant un rejoveniment de la població en un àrea altament envellida. Es realitza un anàlisi metodològic mixt (qualitatiu i quantitatiu), que contempla l’evolució recent de diverses variables sociodemogràfiques, així com els testimonis de residents en el barri. Les dues perspectives pretenent aportar una visió de conjunt dels canvis observats i una aproximació futura de l’evolució demogràfica y urbana de Montbau. L’anàlisi contempla la utilització de diferents fonts estadístiques i estudia l’evolució de la població i els efectes que tenen sobre la mateixa els fluxos residencials i migratoris. Les entrevistes als veïns permeten conèixer especialment les dinàmiques de transformació intergeneracional de l’habitatge. El context actual del mercat immobiliari barcelonès, cada vegada més selectiu y excloent, podria estar potenciant la transformació del perfil sociodemogràfic del barri: augmenta l’atractiu per les classes mitjanes y disminueix el pes (la presencia) de la classe treballadora This study analyzes the socio-demographic dynamics of the population of the Montbau neighborhood in the city of Barcelona. The main objective is to study the residential dynamics that are leading to a rejuvenation of the population in a highly aged area. A mixed methodological analysis (qualitative and quantitative) is carried out which includes the recent evolution of several socio-demographic variables as well as the testimonies of residents in the neighborhood. Both perspectives pretend to provide an overview of the changes observed and a future approximation of the demographic and urban evolution of Montbau. The analysis looks at the use of different statistical sources and studies the evolution of the population and the effects that residential and migratory flows have on it. The interviews with the neighbors allow knowing especially the dynamics of intergenerational transmission of the house. The current context of the Barcelona real estate market, which is increasingly selective and exclusive, could be enhancing the transformation of the socio-demographic profile of the neighborhood: increasing the attractiveness to the middle class and is on the decreasing of the working class

Polítiques públiques, que operen a diferents escales, i diversos actors han determinat el desenvolupament urbà de la ciutat de Santiago de Xile, on ha prevalgut l'edificació en altura com a estratègia de renovació urbana. Aquest treball estudia el cas de la Comuna de Independencia i les seves transformacions urbanes entre els anys 2002 i 2018, amb especial èmfasi en l'influencia que exerceix la normativa estatal, regional i local, i en la formació de coalicions entre els agents locals. La rellevància de l'estudi radica en identificar com els actors que intervenen en el territori es posicionen en una o altra coalició depenent dels interessos o els beneficis que cerquen. Això vol dir que cada comuna dicta processos de decisió particulars en el seu desenvolupament urbà, revelant la desigualtat de recursos i poders que s'hi imposen i generant desequilibris en les negociacions. Amb aquesta base, s'aconsella obrir el debat sobre el poder de construcció social que brota des de l'escala de barri i el rol dels governs locals en la pressa de decisions en la transformació urbana de Xile Políticas públicas que operan a distintas escalas como también diversos actores han determinado el desarrollo urbano de la ciudad de Santiago de Chile, donde ha primado la edificación en altura como estrategia de renovación urbana. El trabajo estudia el caso de la comuna de Independencia y sus trasformaciones urbanas en el periodo 2002-2018 con especial énfasis en la influencia que ejerce la normativa estatal, regional y local, y la formación de coaliciones entre agentes locales. La relevancia de este estudio radica en identificar cómo los actores que intervienen en el territorio se posicionan en una u otra coalición dependiendo de los intereses o beneficios que se buscan, lo cual significa que cada comuna despliega procesos de decisión particulares en torno al desarrollo urbano, desvelando la desigualdad de recursos y poderes que se imponen generando desequilibrios en las negociaciones. Desde esta base se aconseja abrir el debate en torno al poder de construcción social que emerge desde la escala barrial y el rol de los gobiernos locales en la toma de decisiones en la transformación urbana en Chile

En aquest Treball de Fi de Màster s’exposen els objectius, el desenvolupament i els resultats del projecte realitzat durant les pràctiques professionals a l’empresa Solucions Geogràfiques S.C.C.L., pràctiques que van començar el 23 d’abril del 2018 i van finalitzar el 22 de juny del mateix any. El projecte s’ha basat en la millora del visor d’Espais VAT, allotjat a la plataforma de CARTO, i en la creació d’un formulari de participació per a usuaris externs. Les modificacions de la plataforma CARTO en la gestió dels accessos als usuaris, les limitacions dels recursos lliures i l’adaptació a les eines que ja formen part del projecte, ha provocat que bona part d’aquest treball s’hagi centrat en la cerca d’alternatives. Per aquestes circumstàncies, aquest projecte no només m’ha permès posar en pràctica molts dels coneixements adquirits durant el Màster en Geoinformació (gestionant bases de dades, fent canvis de formats, simbolitzant, modificant codis html, ...) sinó que també m’ha obligat a conèixer noves eines i explorar diferents formes de treball En este Trabajo de Fin de Máster se exponen los objetivos, el desarrollo y los resultados del proyecto realizado durante las prácticas profesionales en la empresa Solucions Geogràfiques S.C.C.L., prácticas que comenzaron el 23 de abril de 2018 y finalizaron el 22 de junio del mismo año. El proyecto se ha basado en la mejora del visor de Espais VAT, alojado en la plataforma de CARTO, y en la creación de un formulario de participación para usuarios externos. Las modificaciones de la plataforma CARTO en la gestión de los accesos a los usuarios, las limitaciones de los recursos libres y la adaptación a las herramientas que ya forman parte del proyecto han provocado que buena parte de este trabajo se haya centrado en la búsqueda de alternativas. Por estas circunstancias, este proyecto no sólo me ha permitido poner en práctica muchos de los conocimientos adquiridos durante el Máster en Geoinformación (gestionando bases de datos, haciendo cambios de formatos, simbolizando, modificando códigos html, ...) sino que también me ha obligado a conocer nuevas herramientas y explorar diferentes formas de trabajo In this Final Master's Work, are exposed the objectives, the development and the results of the project carried out during the professional practices in the company Solucions Geogràfiques S.C.C.L., practices that began on April 23, 2018 and ended on June 22 of the same year. The project was based on the improvement of the viewer of Espais VAT, hosted on the CARTO platform, and on the creation of a participation form for users outside the project. The modifications of the CARTO platform in the management of access to users, the limitations of free resources and the adaptation to the tools that are already part of the project, has led to the fact that a good part of this work has focused on the search of alternatives. For these circumstances, this project not only allowed me to put into practice many of the knowledge acquired during the Master's in Geoinformation (managing databases, making changes of formats, symbolizing, modifying html codes ...), also forced me to know new tools and explore different forms of work

El objetivo de este estudio es la identificación del potencial arquitectónico generado por las construcciones espontáneas de las favelas. Como objeto de estudio se utilizan las favelas en la ciudad de Río de Janeiro, que tienen como morfología principal: construcciones irregulares espontáneas construidas en lo alto de las colinas de la ciudad. Para una mejor comprensión del tema, utilizase la favela Vidigal como la principal área de estudio. El proceso de comprensión del estudio se divide en tres partes principales: 01. La comprensión histórica general 02. Introducción de la relación arquitecto x favela y el respecto por las potencialidades del autoconstrucción 03. El potencial de la arquitectura espontanea de las Favelas Son directrices que se oponen a la forma de pensamiento consensual de la arquitectura como una imposición y es propuesto el diseño del objeto arquitectónico como un evento.

The thesis of the construction in the Andorran Law has been focused on the study of the building law in the Principality of Andorra. Throughout seven chapters, introductory aspects on urban planning and building are analyzed, from the historical and institutional perspective; The analysis and control of the building and use of the land through the license; Works without a license or in contravention of the license. The general Principles of law applicable to administrative infractions and penalties; Urban infractions; Administrative penalties in urban planning and finally inspection and judicial aid. All this with brushstrokes of comparative law, but, without being able to talk about a Thesis of comparative law. The ius aedificandi in the Principality of Andorra would not be understood without an analysis of the historical situation of the urban planning and land management in Andorra. As a result of all this and of the juridical reflections that take form along the present doctoral thesis, with the analysis of actions carried out in other European microconditions like the Principality of Monaco or the Republic of San Marino, they lead the author to a series of conclusions in which solutions are contributed also to formal and structural existing problems in the current juridical Andorran arrangement. The legal contributions of this thesis do not want to be in any case a rupture with the current administrative urban regulation, since the Principality of Andorra has not been formed on continuous ruptures but has historically (R) EVOLVED (if it´s allowed the antagonism of the two terms) slowly, but steadily, for seven centuries to the present day., La Tesi L’edificació en el dret andorrà se centra en l’estudi sobre el dret edificatori al Principat d’Andorra. Al llarg de set capítols s’analitzen aspectes introductoris sobre l‘urbanisme i l’edificació, des de la vessant històrica i institucional; L’anàlisi i control de l’edificació i ús del sòl a través de la llicència; Les obres sense llicència o contravenint la llicència; Els principis generals del dret aplicables en les infraccions i sancions administratives; Les infraccions urbanístiques; Les sancions administratives en matèria urbanística i finalment la inspecció i l’auxili judicial. Tot plegat amb pinzellades de dret comparat, però, sense que es pugui parlar d’una tesi de dret comparat. El ius aedificandi al Principat d’Andorra no s’entendria sense una anàlisi de la situació històrica de l’urbanisme i ordenació del territori a Andorra. Tot plegat, i fruit de les reflexions jurídiques que es plasmen al llarg de la present tesi doctoral, amb anàlisi d’actuacions portades a terme en altres microestats europeus com el Principat de Mònaco o la República de San Marino, porten a l’autor a una sèrie de conclusions en les que també s’aporten solucions a problemes formals i estructurals, que es fan palesos en l’actual ordenació jurídica andorrana. Les aportacions jurídiques d’aquesta tesi, no volen ser en cap cas un trencament amb la regulació administrativo-urbanística actual, atès que el Principat d’Andorra no s’ha format a base de trencaments, sinó que històricament ha (R)EVOLUCIONAT (si es permet l’antagonisme dels dos termes) de forma lenta, però constant, durant set centúries fins arribar a l’actualitat.

The thesis concentrates particularly on how to enhance space-use in the case of public facilities. This issue has been approached by repurposing existing facilities and introducing additional services, thereby creating multi-service facilities. However, the services to be combined cannot be chosen randomly, but should be selected according to their mutual compatibility. For this reason, a method for service compatibility analysis has been developed. This allows to identify bundles of services that could be combined and offered together, and services whose combination should be avoided. Furthermore, the results of the space-use analysis as well as the service compatibility analysis are visualized in a user-friendly way to facilitate interpretation and to help in decision-making. All these elements constitute the framework for space-use optimization and arrangement of public services in order to enhance space-use and to decrease the consumption of other, related resources such as energy or water, to make the city environment more sustainable and smarter, Aquesta tesis considera com millorar l'ús de l'espai en els equipaments públics mitjançant la reutilització dels equipaments existents i la introducció de serveis addicionals. No obstant això, els serveis que es combinen han de ser seleccionats d'acord amb la seva compatibilitat mútua. Per aquesta raó, s'ha desenvolupat un mètode per a l'anàlisi de compatibilitat de serveis. Això permet identificar conjunts de serveis que s'han de combinar i oferir junts i serveis que la seva combinació ha de ser evitada. A més, els resultats de l'anàlisi de l'ús d'espai i de l'anàlisi de compatibilitat de serveis es visualitzen d'una manera intuïtiva per facilitar la interpretació i ajudar en la presa de decisions. Tots aquests elements constitueixen el marc per a l'optimització de l'ús de l'espai i l'organització dels serveis públics. El marc ha de millorar l'ús d'espai basat en la consciència de la situació i disminuir el consum d'altres recursos relacionats, com l'energia o l'aigua, per fer l'ambient de la ciutat més sostenible

El presente estudio, tiene como objetivo estudiar morfológicamente el encuentro de las regularidades del Ensanche con las preexistencias urbanas, tomando como caso estudio el Ensanche Cerdà y la vía Pere IV sobre el llano de la ciudad de Barcelona.

El present treball d'investigació pretén abordar el coneixement del panorama arquitectònic entorn les Ciutats Sindicals de vacances en general, i sobre la Ciutat Residencial de Tarragona en particular. S organitza bàsicament en dues parts: la primera part ofereix una lectura acotada del context; i la segona que es centra en l'estudi i anàlisi de la concepció i implantació de la Ciutat Residencial de Tarragona.

El presente trabajo de investigación, consiste en elaborar un estudio de la evolución del desarrollo urbano territorial de la ciudad-campamento de Cerro de Pasco, ubicada en los Andes Centrales del Perú, Sudamérica, desde su nacimiento como Villa o Campamento Minero hasta convertirse en Ciudad Capital de la Región Pasco.

El paisaje se ha considerado un elemento fundamental en la preferencia para visitar espacios naturales, con alto valor ecológico y paisajístico, con el propósito de realizar actividades turísticas y recreativas. Esta tesis tiene como objetivo valorar los atributos estéticos del paisaje e identificar las preferencias paisajísticas de los visitantes, para incorporar el valor del paisaje como recurso en la gestión del turismo. La metodología se basó en modelos de preferencia pública: el Método Directo de Subjetividad representativa (MDS) y el Q Method (QM). En los dos métodos se utilizaron cuestionarios acompañados con fotografías de paisajes distintivos de cuatro áreas naturales de Chihuahua, México. El 30% de los paisajes distintivos de la zona de estudio recibieron el atributo de “espectacular”. A partir de los resultados obtenidos en el análisis factorial se identificaron 5 factores o perfiles de preferencia, a los cuales se los denominó: conservacionista, recreativo, diversificado, natural-antrópico y cultural. Una información valiosa para formular y sustentar recomendaciones a considerar en las decisiones futuras de la gestión del turismo en áreas naturales protegidas de Chihuahua (México)., El paisatge s'ha considerat un element fonamental en la preferència per visitar espais naturals, amb alt valor ecològic i paisatgístic, amb el propòsit de realitzar activitats turístiques i recreatives. Aquesta tesi té com a objectiu valorar els atributs estètics del paisatge i identificar les preferències paisatgístiques dels visitants, per incorporar el valor del paisatge com a recurs en la gestió del turisme. La metodologia es va basar en models de preferència pública: el Mètode Directe de Subjectivitat representativa (MDS) i el Q Method (QM). En tots dos mètodes es van utilitzar qüestionaris acompanyats amb fotografies de paisatges distintius de quatre àrees naturals de Chihuahua, Mèxic. El 30% dels paisatges distintius de la zona d'estudi van rebre l'atribut d’“espectacular”. A partir dels resultats obtinguts en l'anàlisi factorial es van identificar 5 factors o perfils de preferència, als quals se'ls va denominar: conservacionista, recreatiu, diversificat, natural-antròpic i cultural. Una informació valuosa per formular i sustentar recomanacions a considerar en les decisions futures de la gestió del turisme en àrees naturals protegides de Chihuahua (Mèxic)., The landscape has been considered a fundamental element in preference to visit natural areas with high ecological value, with the proposal to do tourism and recreational activities. This thesis aims to value the aesthetic attributes of the scenic landscape and identify visitor preferences, to incorporate the value of the landscape as a resource in tourism management. The methodology was based on models of public preference: Direct Method Representative Subjectivity and Q Method. In both methods were used questionnaires accompanied by photographs of distinctive landscapes from four natural areas of Chihuahua, Mexico. It was observed that 30% of the distinctive landscape of the study area received the attribute "spectacular." Regarding the QM, it was possible to identify, from the results of the factor analysis, five factors and preference profiles: conservation, recreative, diversified, natural-anthropic and cultural. Specific information was given to formulate recommendations for consideration and support future decisions of the management of tourism in protected natural areas in Chihuahua.

Esta investigación se ha basado en el estudio de la evolución o desarrollo urbano de la ciudad; en identificar las características, cambios estructurales y paisajísticos generados por el nuevo espacio público en la actualidad. Plantear conceptos que puedan ser aprovechados para la proyección de corredores o infraestructura verde como alternativa para unir los espacios públicos fragmentados de Guayaquil, con el fin de aportar a la funcionalidad, creando nexos o conectores entre la ciudad planificada y los asentamientos informales.

En la convivencia diaria con la ciudad surgen relaciones inesperadas, como el acceder a una plaza o llegar a una tienda que no estaba en nuestro camino. Todo este tipo de vinculaciones aparecen como parte de una estructura de la ciudad que conecta diferentes puntos. Entonces aparece la pregunta de que conectar y más importante como unir estos puntos. En ese momento aparece en este caso la mano del arquitecto, que plásticamente recoge las características del lugar, las estudia y realiza una intervención, no solo de unir estos puntos, sino de generar unas relaciones con su entorno, el paisaje y modificar estos caminos o sistemas que aparecen en la ciudad, su estructura. Conexión o conectores es un término muy extenso que puede abarcar varias disciplinas, pero que representa la unión de 2 o más elementos y la transferencia de percepciones y características que transmiten. Para ello se desarrolla en dos proyectos con propiedades similares; una relación con elementos históricos y estructuras de ciudad, la dificultad de unir puntos a diferentes cotas, la relación con la vegetación pero con resoluciones plásticas muy diferenciadas, sobre las cuales se desarrollará gran parte del análisis, en busca de como la forma actúa con la tectónica, el espacio y la estructura, así como la espacialidad con los flujos que han de ser invadidos por los usuarios, entendiendo esta cuestión como eje narrativo sobre el que desarrollar el estudio. La tesis comenzará con una introducción general histórica de relaciones o conexiones y la presentación de los proyectos de estudios, así como del estudio JAMLET. Gradualmente se irán desarrollando paralelamente las intervenciones, incidiendo en el lugar y sus pre-existencias, poniendo la forma en relevancia con artistas y procedimientos muy relacionados al material y la geometría, a la relación con el uso y flujos que se producen (los recorridos), así como con el paisaje. De esta manera el trabajo busca una manera de desarrollar unos proyectos y formas de actuar a través de la plasticidad y la geometría en unas condiciones y problemáticas similares, acercándose a ellas desde el lugar, el material y la estructura que genera o modifica.

La Rambla del Raval, un proyecto, que se vendió como solución a la descontrolada delincuencia existente desde hace años en el barrio, donde las drogas y la prostitución marcaban la vida del Raval, así como la mejora de la calidad de vida de los residentes de los pisos derruidos para su construcción.Se anunció como el fin de los hechos delictivos en el barrio por el gran espacio público que se implantaría en el lugar, pero que simplemente, dispersó la delincuencia hacia las calles adyacentes y generó una gentrificación de los residentes de los pisos expropiados.

Los parques de juego infantiles para la ciudad de Ámsterdam es de los primeros trabajos como arquitecto que Aldo Van Eyck desarrolla. La magnitud del proyecto, la cantidad de años que este duro y como Van Eyck logra mejorar la ciudad a partir del espacio publico reutilizando terrenos en desuso, se convierte en una motivación de estudio.

Esta investigación persigue dos objetivos, en primer lugar, calcular las emisiones de CO2 asociadas a la movilidad y a la vivienda de los habitantes de Concepción. El segundo objetivo es estimar el impacto de la forma y estructura espacial sobre el volumen de emisiones. A partir de un amplio cuestionario se estimaron las emisiones individuales en 19 barrios, dando como resultado un volumen llamativamente inferior al calculado en otros trabajos de naturaleza similar. En cuanto al impacto de la forma y estructura urbana, contrariamente a lo esperado, la densidad no parece ejercer impacto alguno sobre las emisiones de CO2. Sí lo hace en cambio la distancia al CBD, por lo que políticas urbanísticas orientadas a frenar la expansión suburbana pueden resultar indicadas para reducir el volumen total de emisiones.

Les societats mercantils locals urbanístiques, no suposen cap millora en la gestió urbanística derivada de las encomanes de gestió que pugui realitzar l'administració matriu. Les mateixes no están dotades ni preparades per tramitar i elevar a l'aprovació en els órgans administratius competents, els instruments de planejament, projectes de urbanització, projectes de dotació de serveis, així com obtenir millor èxit en els resultats respecte als instruments d'execució de planejament tramitats per les gerències de l'urbanisme, com organismes autònoms. Una problemàtica singular que presenten les societats municipals urbanístiques es precisament, com hem explicat al llarg de la tesi doctoral, la tramitació d'activitats materials o tècniques de caràcter preparatori de decisions administratives. Des de el nostro punt de vista s'ha aceptat sempre que s'instrumentin mesures de control per garantir l'objectivitat en el servei de l'interés i submissió a l'ordenement, com per exemple, arbitrat que l'órgan administratiu competent dugui a terme la nota pertinent de conformitat o disconformitat sobre la actuació de la societat municipal, assumint en tot cas, tal titular, la responsabilitat d'aquesta actuació. Una altre problemàtica singular presenta la posibilitat de que la societat municipal (privada o mixta) pugui practicar notificacions., Las sociedades mercantiles locales urbanísticas, no suponen ninguna mejora en la gestión urbanística derivada de las encomiendas de gestión que pueda realizar la administración matriz. Las mismas no están dotadas ni preparadas, para tramitar y elevar a aprobación a los órganos administrativos competentes, los instrumentos de planeamiento, proyectos de urbanización, proyectos de dotación de servicios, así como obtener mejor éxito en los resultados respecto a los instrumentos de ejecución de planeamiento tramitados por las gerencias de urbanismo, como organismos, autónomos. Una problemática singular que presentan las sociedades municipales urbanísticas es precisamente, como hemos explicado a lo largo de la tesis doctoral, la tramitación de actividades materiales o técnicas de carácter preparatorio de decisiones administrativas. Desde nuestro punto de vista cabe aceptarlo siempre y cuando se instrumenten medidas de control para garantizar la objetividad en el servicio del interés y sometimiento pleno al ordenamiento, como, por ejemplo, arbitrar que el órgano administrativo competente consigne nota razonada de conformidad o disconformidad sobre la actuación de la sociedad municipal, asumiendo, en todo caso, tal titular la responsabilidad de que la sociedad municipal (privada o mixta) se ocupe de practicar notificaciones., Local urbanistic mercantile societies do not suppose any improvement in the urbanistic action derived of the mission of action that could produce the matrix administration, this societies are not gifted or prepared to transact and elevate an approval to the competent administrative organisim. The planning instruments, projects of urbanization, projects of services, to how to archieve the best success in the results respect the instruments of ejecution of planning transacted by the urbanisim management as autonomous organisims. A singuar problem present in urbanistic municipal societies is precisely as we have explained along the doctoral thesis the transact of material or technique activities of preparatory character of admistratives decisores. Under our point of view it can be accepted when measures of control are instructed to garanty the objectivity in the service of interes and complete submission to the ordinandes as for example could be to arbitrate that the competent administrative organisim assing reasonable note of conformity or disconformity about the action of the municipal society assuming the responsability of this action. Another singular problematic presents the posibility that the municipal society (private or mix) take care of practice notifications.

The recent growth of low-density urban developments in the Mediterranean coast has led to an increase in the number of private domestic gardens. This thesis examines the flora, features and management practices of 258 private gardens in the Alt Empordà region in Catalonia. We also calculated water requirements of gardens based on species composition and land cover, and determined whether they can be predicted from the socioeconomic, demographic and cultural characteristics of households. Of the 635 taxa identified, 68% were exotic. Moreover, 39 species have been considered potentially invasive in Spain, although only 25 were present within the limits of the adjacent Aiguamolls de l’Empordà Natural Park. The distribution of garden floras was significantly related to different socioeconomic and demographic gradients, such as the occupancy rate of the house, the origin of the residents, their income level and the percentage of unemployed members., L’augment recent dels espais urbans de baixa densitat a la costa mediterrània ha comportat un increment del nombre de jardins privats. La present tesis estudia la flora, les característiques i les pràctiques de gestió de 258 jardins privats a la comarca de l’Alt Empordà. També es van calcular les necessitats hídriques dels jardins d’acord amb la seva composició i estructura vegetal, i es va determinar si es podien predir a partir de les característiques socioeconòmiques, demogràfiques i culturals de les llars. Dels 635 tàxons identificats, el 68% eren exòtics. A més, 39 espècies han estat considerades com a potencialment invasores a Espanya, encara que només 25 són presents dins dels límits del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. La distribució de la flora del jardins es va relacionar significativament amb diferents gradients socioeconòmics i demogràfics, com ara la taxa d’ocupació, l’origen dels residents, el nivell d’ingressos o el percentatge de membres en atur.

Los campings permitieron la ocupación del medio natural con un tipo de asentamiento muy ligado al territorio. Por su ambiente plenamente comunitario, éstos constituyeron el imaginario vacacional del turismo local desde su origen en la década de 1960. Además, ofrecieron algunos de los elementos clave para el resurgir social y económico de un país encerrado y deprimido. La escasez de recursos de esa época influyó sobremanera en la concepción de los campings, ya que su construcción formaría un vínculo estrecho entre la necesidad y la voluntad, con propuestas imaginativas desarrolladas con materiales y sistemas muy simples. Los campings fueron un claro ejemplo de asentamiento y construcción locales, tanto por la arquitectura como por el tipo de ocupación particular llevada a cabo por el campista desde su experiencia personal. Este estudio se centra en los campamentos de turismo desde una perspectiva arquitectónica: ¿Cómo se resuelve la inserción de una actividad masiva en un entorno natural vivo? ¿Qué elementos fijos permiten que una aglomeración de carácter temporal pueda desarrollar una actividad vacacional completa? ¿Cómo se sitúan estos elementos y qué características tipológicas se repiten en ellos? ¿Qué importancia tiene el trabajo de planificación del arquitecto? Y también, ¿cómo afecta el contexto natural en la composición del conjunto? ¿O al revés, cómo afecta la composición del conjunto en el contexto natural?

The present thesis studies in depth a perspective of the noucentista movement focusing on the professional career of the architect Ricard Giralt Casadesús (1884-1970) and particularly on his urban design approach and social thought. Noucentisme as a movement takes place during the first decades of the 20th century, it is regarded as an aesthetic expression and political guideline within the context of the Mancomunitat de Catalunya, one hundred years ago. The conducted study results in a conception of the architect from multiple perspectives and, by extension, in a new dimension of the Noucentisme movement that extends beyond the period of the Mancomunitat from 1914 to 1924, and offers a new point of view immersed into the following historical period, until the end of the Franco dictatorship. The presented chronological, stylistic, territorial and ideological viewpoint contributes to the revision of the historical period during which the Catalonia of the 20th century was envisioned and that took the architecture and the local urbanism as a basis to modernize the country, Aquesta tesi aprofundeix en la perspectiva del moviment noucentista a partir de la anàlisi de la trajectòria professional de l’arquitecte Ricard Giralt Casadesús (1884-1970) i especialment del seu pensament urbanístic i social. El noucentisme com a moviment s’inscriu en el període històric de les primeres dècades del segle XX, com a llenguatge estètic i programa de intervenció política, en el marc de la Mancomunitat de Catalunya d’ara fa cent anys. L’estudi realitzat proposa una concepció transversal de l’arquitecte i, per extensió, una nova dimensió del moviment noucentista que supera el període del 1914-1924 en que s’inscriu la Mancomunitat i ofereix noves mirades vers els períodes històrics posteriors, fins a la fi del franquisme. Transversalitat cronològica, estilística, territorial i de pensament, que contribueixen a revisar el balanç d’una època en que es gestà el que havia de ser la Catalunya del segle XX, especialment des de l’àmbit de l’arquitectura i l’urbanisme municipal com a base de modernització del país