[cat] La tesi té com a objectiu resseguir la ubicació dels tallers de producció ceràmica a la trama urbana barcelonina, l’aproximació a les relacions interpersonals dels ceramistes i la vivència e la religiositat al sí de la confraria de sant Hipòlit com a element de confluència i d’articulació de grup. A través de les fonts fiscals i amb alguns padrons militars dels segles XIV a XVIII, s’interpreta l’articulació de la corporació a la ciutat. Pel que fa l’explotació d’argiles de diferents àrees properes a Barcelona, es demostra l’existència de fins a tres punts d’extracció: la Creu Coberta (entre els ollers), Collblanc (entre els escudellers) i la muntanya de Montjuïc, indret recorrent per uns i altres, especialment en moments de conflictivitat bèl·lica o davant brots epidèmics. Les relacions interpersonals queden explicitades en la figura de l’aprenent i en el procés d’aprenentatge, aportant matisos que només s’han estudiat de manera sistemàtica per a alguns sectors productius del segle XVIII. Resseguint el ritual per a aconseguir el grau de mestre dins els diferents oficis ceràmics, es poden observar possibles canvis i permanències al llarg dels anys, però es confirma la hipòtesi que Barcelona va actuar com a centre d’atracció poblacional dins el territori català durant els darrers anys del segle XV i a principis del XVII, especialment mitjançant l’arribada de mà d’obra no qualificada i disposada a aprendre un ofici. A la vegada, es pot observar una certa tendència al tancament de les elits de les corporacions terrisseres durant el segon terç del segle XVII, a través de l’augment desproporcionat de les taxes que havien de fer front els candidats a mestres procedents de fora de Catalunya. Les cartes dotals són emprades per a realitzar una proposta de categorització social de l’artesanat barceloní, proporcionant informació sobre el paper de les dones en el transcurs de la vida artesana, actuant com a veritables baules entre les diferents generacions. Finalment, els canvis en els espais de sociabilitat entre els terrissers permeten confirmar que l’element religiós era aglutinador. Al voltant del Priorat de Santa Maria de Natzaret i del monestir de la Mercè va girar la vida social dels ceramistes, actuant com a espais d’interacció amb altres grups socials. En definitiva, aquesta investigació permet conèixer a més precisió qüestions com ara l’organització de la corporació dels ceramistes i la seva política institucional, la distribució urbana dels artesans i les estratègies familiars a través de les unions matrimonials que permeten la cohesió social al barri o més enllà de les muralles de la ciutat, al territori., [eng] The aims of this thesis are to find the siting of the ceramic production workshops in the urban area of Barcelona, to explain the interpersonal relationships of the potters and to show the religiosity experience of the brotherhood of Saint Hippolytus as cornerstone of the group. Through the fiscal sources and with some military censuses from the 14th to 18th centuries, the articulation of the corporation in the city is interpreted. Regarding the exploitation of clays from different areas near Barcelona, the existence of up to three extraction points is demonstrated. Interpersonal relationships are explicit in the figure of the apprentice and in the learning process, providing nuances that have only been studied systematically for some productive sectors of the 18th century. Rescinding the ritual to achieve the degree of master within the different ceramic offices confirms the hypothesis that Barcelona acted as a center for population attraction. During the second third of the 17th century, the ritual shows a certain tendency to boarding up the elites of the potters corporations through the disproportionate increase in rates. The dowries are used to make a social categorization proposal of the craftsmanship of Barcelona. Finally, the changes in the spaces of sociability between the potteries allow to confirm that the religious element was agglutinating. In brief, this research allows to know more precisely questions such as the organization of the ceramists corporation and its institutional policy. The urban distribution of craftsmen and family strategies through marriage unions allowing social cohesion in the neighborhood or beyond the walls of the city, in the territory.