Search

Una realidad es hoy la internacionalización de la educación superior. Hoy también, once años después de que tuviera lugar la conocida Declaración de Bolonia en 1999, Estados, Gobiernos y Universidades asistimos expectantes y cooperantes a un escenario donde la europeización y la internacionalización de la educación superior no pueden sino enmarcarse en el amplio contexto de la globalización y la mundialización1 ; donde la internacionalización constituye "una de las formas en que la educación superior reacciona a las posibilidades y desafíos de la mundialización". (UNESCO-EDUCACIÓN. 2004, p.6).

[EN] The aim of this article is to shed light on the social presentation of the body among North Africans. The analysis is developed along two axes from a gender perspective: 1) the relationship between body and culture, concretely the ways in which North Africans used the social presentation of the body during the colonial and postcolonial period as a way of distinguishing themselves from the colonizers; and 2) female bodies and their collective representation, specifically the role of women as guardians of collective identity through use of the hijab. These aspects are considered not only in relation to Islam but also to other cultural domains of gender, religious practices, law and space in order to develop a more nuanced understanding of North African conceptions of the body., [CA] Aquest article té com a objectiu aproximar-se a la presentació social del cos dels magribins. En el text es plantegen dos eixos d’anàlisi enunciats des d’una perspectiva de gènere: 1) la relació entre cos i cultura, atenent a la rellevància que va tenir la presentació social del cos en el periode colonial i postcolonial en un afany per distingir-se dels colonitzadors; 2) els cossos femenins i la representació col·lectiva, analitzant el paper de guardianes de la identitat col·lectiva musulmana de les dones a través de l’ús del hiyab. Aquests aspectes es revisaran a través d’algunes de les claus que permeten una millor comprensió de la concepció del cos en el Magrib: a) Islam, gènere i cos; b) Islam, religió i cos; c) Islam, dret i cos; d) Islam, espai i cos.

Perspectiva del Dret del Medi Ambient Unió Europea (Segon semestre 2010)

Aquest treball estudia, tot seguint l’estela del filòsof tomista alemany Josef Pieper, el problema dels límits de la justícia i de la necessitat de la seva superació per tal d’aconseguir la veritable justícia en tota la seva plenitud.

Present book collects some of the thoughts developed during the 5 years (2004-2009) of work in the frame of the CHALLENGE project, "The Changing Landscape of European Liberty and Security". The project has related academic knowledge and research with the analysis of the policies and practices of the member States of the European Union [EU] around the couple liberty and security

Objetivos: Identificar las dificultades que experimentan los estudiantes en un proceso de aprendizaje autodirigido. Elaborar un inventario y una clasificación de las dificultades identificadas. Diagnosticar las causas de las dificultades y apuntar vías o posibilidades de superación. Evaluar el impacto de las dificultades en el producto final. Datos del análisis empírico: Participan en el estudio un total de 80 estudiantes de los dos últimos cursos de la licenciatura de Derecho. Curso académico 2006-2007. Facultad de Derecho de la Universidad de Barcelona. Metodología de trabajo: Estudio etnográfico. Resultados: Para los estudiantes que no tienen experiencia previa en ABP la mayor dificultad es la desorientación y la angustia que sufren ante la ausencia de un temario. Existen dificultades de interacción con los tutores derivadas de la divergente concepción e inteligencia de significados. Finalmente, se han detectado dificultades derivadas de la influencia del entorno (hábitos personales) y otras conectadas con los estilos de aprendizaje de cada estudiante.

Este año se cumple el décimo aniversario de la creación de l’Observatori de Bioètica i Dret, grupo de opinión que se constituyó oficialmente en 1999, aunque ya venía funcionando desde 1994, año en que la Universidad de Barcelona empezó a ofrecer su master de Bioética y Derecho

Vocabulari bilingüe català-castellà que conté prop de 6000 termes de dret.

És sabut que, a pesar del progrés experimentat a favor de les llengües distintes del castellà que implicà l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978, la constitucionalització dels drets dels parlants en altres llengües que la castellana no arribà a les expectatives generades durant el procés de la transició política. La Constitució, doncs, no preveu explícitament cap regulació en relació amb el règim jurídic de les distintes llengües oficials en àmbits com l'Administració pública o el poder judicial, i remet (ex art. 3.2 CE) als respectius estatuts d'autonomia, una remissió que el Tribunal Constitucional (TC) ha anat interpretant com que es tracta d'una competència de les comunitats autònomes (CA) per regular «l'abast i els efectes de la cooficialitat» (entre d'altres, STC 82/1986, 83/1986, 123/1988, 74/1989, 56/1990, i 337/1994), competència que després va incorporar l'Estatut d'autonomia de Catalunya (art. 143).

Aquest text és fonamentalment una reflexió global sobre l'acompanyament des de la pràctica quotidiana, en part terapèutica, en part educativa, en part social, d'un recurs d'atenció concebut, pensat i practicat justament amb l'acompanyament com a eix central de la seva organització i del seu sentit de ser. És escrit com una reflexió d'anada i tornada. D'anada, perque dóna compte del per que de l'acompanyament. De tornada, perque hom vol traspassar al leclor reflexions validades, criteris sobre l'acompanyament que han viscut diferents persones i professionals., Este texto es fundamentalmente una reflexión global sobre el acompañamiento hecha desde la práctica cotidiana, en parte terapéutica, en parte educativa, en parte social, de un recurso de atención concebido, pensado y practicado justamente con el acompañamiento como eje central de su organización y de su sentido de ser. Está escrito como una reflexión de ida y vuelta. De ida, porque da cuenta del "por qué" del acompañamiento. De vuelta, porque se quiere traspasar al lector reflexiones validadas, criterios sobre el acompañamiento que han vivido diferentes personas y profesionales., This lexl is basically a global refleclion on support from the point of view of everyday practice, parlty therapeulic, party educational, and party social, of a help resource Ihal has been conceived, designed and put ¡nto practice with support as the backbone of its organisalion and way ofbeing. It is written as thoughls on an oUlWard and return journey. An outward journey because il lakes in the "Why" of support, and return, beca use it wishes 10 pass on 10 the reader its validaled thougnts and criteria on supporl experienced by various people and professionals.

El cambio climático es un fenómeno que incide sobre el agua, los recursos hídricos, su existencia y su distribución. Si el Derecho sirve para regular las relaciones sociales, sea cual fuese la realidad que las hace surgir, en el momento actual, la conexión cambio climático y agua ha conformado ya una estructura indisolublemente abordable desde el Derecho que requiere un análisis de conjunto por ser un fenómeno físicamente inescindible. La reflexión que se expone en este artículo viene referida a los países mediterráneos y a las medidas que sus poderes públicos han de adoptar debido a su particular situación en el planeta.

Las leyes sobre protección de la maternidad utilizan un concepto de maternidad esencialmente biológico, limitado al periodo del embarazo, parto y lactancia. Las leyes buscan que las madres trabajadoras sigan teniendo hijos/as, asegurando que el cumplimiento del mandato reproductor no suponga un obstáculo para el desempeño de un trabajo asalariado. Pero poco dice sobre quiénes se responsabilizan del cuidado de esas criaturas desde que acaba la protección hasta que son autónomas. El cuidado ya no es un asunto público, pertenece a la esfera privada de las personas, y se asume que es una responsabilidad natural e inherente de las mujeres.

La llibertat religiosa a les comunitats autònomes, en el punt de mira de l’Institut d’Estudis Autonòmics. Marta Roglá La nova Llei de mediació en l’àmbit del dret privat, un pas més cap a l’entesa com a repte col·lectiu. Bruguers Jardí

En aquest llibre es realiza una anàlisi de la influència del costum en diversos contractes i relacions agràries que s'efectuen en l'actualitat, i mostra la seua importància com a font supletòria del dret, ja que no es pot oblidar la dificultat probatòria de fer-la valer per tractar-se d'una font no escrita i de transmissió oral.

Habitualment he de justificar davant de les disciplines no jurídiques implicades en la reflexió sobre els problemes que suscita la biotecnologia la necessitat d'establir una relació entre la bioètica i el dret. En aquest article se m'ha demanat que dugui a terme la meva anàlisi justament des de l'enfocament oposat: he de donar raons de la utilitat de la bioètica per al dret públic. Per mi això suposa una tasca d'allò mes interessant ja que, tal com diu el títol del número monogràfic de la Revista Catalana de Dret Públic a què es destina aquest treball, el major «repte del dret públic davant les ciències de la vida» és precisament el de tutelar els drets fonamentals de les persones davant les implicacions de la biotecnologia, especialment en les aplicacions biomèdiques i la protecció del medi ambient.

Una de les funcions essencials del Dret, en el context del nou paradigma tecnològic de la Societat de la Informació i la Coneixement, és garantir l’accés al conjunt de dades i sabers disponibles en Internet En aquest sentit, es factible parlar d’un nou Dret al Coneixement reconegut en normes de diversa naturalesa. L’aparició de nous instruments jurídics com les llicències Creative Commons, suposen un exemple d’aquest nou corpus jurídic que comporta, entre altres, un replantejament i evolució en la manera d’entendre l’accés als continguts digitals on line i l’exercici dels drets d’autoria i propietat intel·lectual.

El treball critica una visió bastant reduccionista de l’e-democràcia que ha concentrat l’interès en el vot electrònic, com a salvador dels nostres malparats sistemes democràtics. La realitat delata que la verdadera influència de les TIC en els sistemes democràtics és aliena al vot electrònic i fins i tot a les accions dels poders públics. Per això, se sosté una visió àmplia i inclusiva en raó dels usos participatius del web 2.0, l’anomenat web social (periodisme alternatiu o ciutadà, els blocs, wikis, fòrums, etc.). S’afirma la implantació de la democràcia i la participació electròniques com a principi juridicoconstitucional. Pot servir per “animar” els nostres poders públics i, sobretot, per justificar constitucionalment l’adopció de mesures a favor de l’e-democràcia que puguin menyscabar altres drets o interessos. Es considera hipòcrita la posició del legislador, especialment l’estatal, ja que no contreuen compromisos normatius que sí que exigeixen en determinats àmbits privats. Així mateix, es formulen determinades propostes per a futures regulacions, i s’imposen cauteles per al futur respecte d’una desproporcionada exigència de signatura electrònica. Fins i tot s’assenyala la possibilitat de participar amb aquesta firma, però de manera anònima, com a pressupòsit de major llibertat del participant. També conté una breu referència a l’ús de les TIC en campanyes electorals i al règim jurídic del vot electrònic. Entre les propostes finals s’assenyala l’“espasa de Dàmocles” jurídica que plana sobre aquests usos participatius: la responsabilitat pels continguts que aporten els participants, però de forma anònima. A més a més de diverses consideracions sobre el tractament jurídic del vot electrònic i la regulació dels usos electrònics i telemàtics a les campanyes electorals, entre les propostes, s’assenyalen línies respecte de la no-discriminació i la possibilitat de vies de participació només a través de les TIC i, finalment, sobre la dificultat del tractament jurídic dels perills reals de “gran germà” i control dels participants.

info:eu-repo/semantics/publishedVersion

S'exposa el marc jurídic dels codis deontològics que regulen l'exercici d'una professió a Catalunya. Són normes amb veritable eficàcia legal a l'empara de la delegació de potestats cedides en aquesta matèria als col·legis professionals. Aquests poden intervenir quan un professional vulnera el codi i contreu una responsabilitat disciplinària, o per emparar el professional quan l'aplicació del codi comporta un conflicte d'interessos o un perjudici professional. Es comenten aquests aspectes mitjançant la comparació dels codis deontològics dels lletrats i dels bibliotecaris-documentalistes. Es fa especial menció de dos aspectes fonamentals, com el secret professional en ambdues professions, i el dret i el deure a la informació., The article provides an overview of the juridical framework for deontological codes that regulate the way that professions are conducted in Catalonia. The codes are legally efficient means for allowing professional colleges to intervene when a professional violates the code and take responsibility for disciplining the professional. Likewise the College protects the professional when the application of the code would present a conflict of interests or be professionally prejudicial. These topics are covered by comparing the deontological codes of lawyers and information scientists. Special attention is given to two basic aspects: the professional secret in both fields and the right to information and the duty to be informed., Se expone el marco jurídico de los códigos deontológicos que regulan el ejercicio de una profesión en Cataluña. Son normas con auténtica eficacia legal al amparo de la delegación de potestades cedidas en esta materia a los colegios profesionales. Estos pueden intervenir cuando un profesional vulnera el código y contrae una responsabilidad disciplinaria, o por amparar al profesional cuando la aplicación del código comporta un conflicto de intereses o un perjuicio profesional. Se comentan estos aspectos mediante la comparación de los códigos deontológicos de los letrados y los bibliotecarios documentalistas. Se hace especial mención de dos aspectos fundamentales: el secreto profesional en ambas profesiones, y el derecho y el deber a la información.

info:eu-repo/semantics/publishedVersion

Com a punt de partida es fa una proposta de definició de les relacions públiques i s’exposen quines són les seves principals característiques comunicatives, així com també els seus camps d’acció. Tot seguit es formula la tipologia dels seus actors. Tots aquests prolegòmens tenen per objectiu estudiar el dret, l’ètica i la deontologia de les relacions públiques. S’analitzen els codis deontològics estrangers més rellevants en aquest àmbit, per estudiar després els que existeixen a Espanya en el camp del periodisme i el seu silenci sobre les relacions públiques en el sentit constitutiu del terme., The text begins with a proposed definition of Public Relations: The principalcommunicative characteristics, its fields of activity, and the typology of its actors, are the main bases on which the Law, Ethics and Deontology of PR should be approached. The main foreign deontological codes existing in this field are analysed. Finally a study is made of the deontological codes of journalism existing in Spain and their silence regarding the real role of PR.

info:eu-repo/semantics/publishedVersion

Més enllà de les consideracions històriques, polítiques o ètiques que comporta per si mateixa, la reivindicació de la memòria col·lectiva presenta una innegable dimensió jurídica. En efecte, un ordenament jurídic que té per objectiu la garantia del respecte dels drets i del compliment de les obligacions requereix que els drets i les obligacions reconeguts en el passat es respectin en el futur. En conseqüència, el passat pot ser, alhora, la font de reconeixement d’uns drets determinats i l’escenari de la vulneració d’aquests drets, en funció dels principis, normes i procediments jurídics vigents en un moment determinat, que són els que donen un significat jurídic als episodis històrics.

El pasado número de esta revista incluía dos textos que, directa o indirectamente, se ocupaban del fundamento de la dignidad humana, una inclusión sin duda acertada porque creo que la bioética debe preocuparse de manera muy especial por este asunto, cuyo esclarecimiento podría ayudar a comprender mejor el sentido de muchos de los problemas bioéticos típicos y, por tanto, también a resolverlos mejor; incluso diría que podría ayudar a los bioéticos a comprenderse mejor a sí mismos.

info:eu-repo/semantics/publishedVersion

[spa] Se ha abierto una brecha en las relaciones interpersonales con las nuevas modalidades de comunicación digital en la red. Se trata de una brecha que tiene efectos positivos y también negativos en esas nuevas modalidades, que son las páginas web, los juegos en red, los foros de discusión y el correo electrónico. De todas ellas, el correo merece aquÌ nuestra atención por dos razones. Una razón es la cantidad, porque el correo concentra el mayor volumen de interacciones en la red. La segunda es de calidad, pues aporta nuevas pautas expresivas, que valen para el correo y también para otras modalidades, como los foros de discusión y los canales de conversación. La brecha se abre con el uso del correo electrónico afecta a la cantidad y calidad de la interacción. La cortesía y las buenas maneras en la comunicación reducen el ruido, previenen el conflicto y estimulan la comprensión dialógica de los corresponsales. Tomando este horizonte discursivo, consideramos en este escrito aspectos éticos y legales de la comunicación. Y proponemos once aspectos de la actividad epistolar, entre ellas la expresiones de cortesía, la indicación del asunto o el despacho de respuestas. El comentario de estos aspectos nos orienta a la hora de considerar un caso real de despedida o baja de una usuaria de correo electrónico. Y recogemos a modo de conclusión varios principios de la cortesía comunicativa., [eng] The new modalities on digital communication in the net is cause of a real breach or divide in the interpersonal relationship. The digital divide has, obviously, positive and negative effects in such new modalities, that is web pages, net games, any discussion forum as well as the electronic mail. Among all these applications, our attention is mainly focused on the electronic mail and there are two reasons for that. The first one is just the concept of quality, since it is the mail that gathers the larger volume of interactions in the net. The second reason concerns to quality, since it brings forward new expression lines, not only suitable for mail communication but also for other purposes, such as any discussion forum or chat channels. Such digital divide is growing up with the use of the electronic mail, since it has an effect on the quantity and quality of any interaction. Politeness and good manners in communicative situations not only reduce noises, but also prevent from any jam by encouraging the dialogic comprehension among the correspondents. From this discursive horizon we can take into consideration different ethic and legal communication aspects. Thus, we propose eleven aspects referred to epistolary activity, such as polite expressions, information about the subject or suitable ways of response sending out. Considering those aspects we will be able to decide the suitable course of conduct for a real case of farewell or withdrawal from an electronic mail list. As a conclusion we collect some principles on communicative politeness.

Atesa la seva pluralitat confessional dins de la tradició cristiana comuna, l’ordenament jurídic europeu sorgit com a conseqüència del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals ha provocat una activitat jurisprudencial i doctrinal –matèria objecte d’aquest article– sobre els conceptes de manifestació ideològica i religiosa, el proselitisme i, darrerament, exhibició de signes religiosos ostensibles.

L’autor duu a terme en aquest article un estudi comparat i minuciós de la jurisprudència emesa pels tribunals de diversos països occidentals, així com pel Tribunal Europeu d’Estrasburg, en matèria de llibertat religiosa, com un dels punts bàsics per a la pau social atès que la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats constitueix sens dubte una llibertat fonamental en les nostres societats.

El Gobierno del PP parece que puso en práctica, en toda la legislatura 2000-2004 y no sólo al final de ésta, un modelo de comunicación y de relaciones públicas basado en el hacer sin escuchar a los ciudadanos. Hubo una diversidad de temas importantes en esos cuatro años en los que dicho gobierno demostró desconexión con la sociedad, rubricado con la entrada de España en la guerra de Irak. Parece probable, asimismo, que esos asuntos importantes de la legislatura terminasen por adquirir protagonismo en la conciencia de los ciudadanos debido a la percepción de buena parte de éstos de que el Gobierno podía estar mintiendo en la crisis del 11M. La crisis tras los atentados del 11M fue gestionada política y comunicacionalmente por el Gobierno del PP con la misma falta de escucha de la opinión pública que en el resto de la legislatura. Así que parece que no fueron los atentados del 11 de marzo de 2004 los que produjeron el vuelco electoral. Ya había muchos electores instalados en una tendencia hacia el cambio. Por tanto, sin atentados, el PSOE probablemente hubiese formado gobierno con otros partidos, aun quizás con algún escaño menos, pero con tantos votos, incluso más, que el PP. It seems that the Government of the PP put into practice, in the whole legislature 2000-2004 and not only at the end of this one, a model of communication / public relations based in doing without listening to the citizens. In these four years there was a diversity of important topics in which the above mentioned Government demonstrated disconnection with the society, signed with the entry of Spain in the war of Iraq. It seems to be probable likewise that these important matters of the legislature were ending for taking leading role in the conscience of the citizens due to the perception of good part of these of which the Government could be lying in the crisis of 11M. The Government of the PP managed the crisis after the attempts of 11M, politically and from the communication, with the same absence of listening of the public opinion that in the rest of the legislature. So it seems that they were not the attempts of March 11, 2004 those that produced the electoral overturning. There were already many electors installed in a trend towards the change. Therefore, without attempts the PSOE (Spanish Socialist Party) probably had formed Government with other parties, even probably with any bench less but with so many votes, even any more, than the PP.

info:eu-repo/semantics/publishedVersion

info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L’article analitza quina ha estat l’evolució del dret eclesiàstic europeu al llarg del procés d’unificació i incideix en una lectura prospectiva dels esdeveniments per tal de proposar una possible visió del futur de la llibertat religiosa a Europa. L’autor considera probable que el tractament de les confessions religioses no tan sols s’equipari al de les organitzacions filosòfiques més o menys sinó que acabin rebent el mateix tractament que els ens sense finalitat de lucre. I acaba amb un missatge esperançador: mai com ara tants sectors de la població han gaudit d’uns espais tan amplis de llibertat. La llibertat ja no és una cosa reservada a determinades elits socials i econòmiques.

L’autor analitza en aquest article la jurisprudència que afecta els principis de llibertat i d’igualtat religiosa, de laïcitat de l’Estat i de cooperació entre l’Estat i les confessions religioses. El tema és de gran actualitat atesa l’existència creixent a la nostra societat d’una gran varietat de grups religiosos, la qual cosa comporta la necessitat d’establir uns principis constitucionals que fomentin l’entesa i la pau social entre els individus, els grups i els Estats.

La Sentencia de 30 de enero de 2004 Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana

Aquest article té per objecte comentar la necessitat que la regulació jurídica de les relacions entre la majoria de la població i minories que aspiren a reafirmar la seva identitat mitjançant expressions o símbols diferencials es basi en un equilibri raonable. Aquest equilibri requereix dues condicions: que la diferenciació no assoleixi nivells que puguin anul·lar l’orientació de la societat respectiva en matèria de convivència de grups; i que el dret de cada societat a determinar lliurement els límits d’aquesta diferenciació, per evitar polaritzacions perilloses o la ruptura del caràcter de la societat, no impliqui l’anul·lació de drets fonamentals, en particular en matèria de llibertat de religió i creences.

info:eu-repo/semantics/publishedVersion