Search

Versió en anglès publicada a la versió digital del diari Ara

Versió en anglès publicada a la versió digital del diari Ara

En aquest article advoquem per la superació de les dicotomies que parcel·len l’estudi dels fets de llengua (sincronia vs. diacronia, lingüística vs. sociolingüística, història interna vs. història externa), en pro d’un atansament que integri el màxim nombre de factors explicatius possibles. Un àmbit propici per a aquesta confluència és l’anàlisi dels canvis lingüístics en curs, que són aquells que tenen lloc en temps real davant dels ulls de l’investigador, el qual es pot beneficiar així de la proximitat a l’objecte d’estudi i de l’accessibilitat als múltiples factors que en condicionen l’evolució, sempre que sigui capaç de no implicar-s’hi en excés. L’anàlisi de les transformacions que s’observen en el català nord-occidental des de la represa del procés d’estandardització a Catalunya evidencia com podem incrementar el grau de comprensió dels canvis lingüístics si estem atents a les interaccions que es produeixen entre els usos establerts socialment, les formes sotmeses als constrenyiments del sistema i les percepcions que acaben formant la consciència lingüística dels parlants entesos com a individus i com a cos social.

El procés sobiranista endegat a Catalunya per les institucions catalanes, amb el suport d’una importantíssima part de la societat civil, s’ha convertit en l’aspecte central i més controvertit del debat polític sobre l’organització territorial del poder, en el marc del sistema de descentralització política que configura l’Estat de les autonomies. Aquest procés sobiranista, fonamentat en el dret a decidir del poble de Catalunya, ha estat, d’una banda, l’origen de nombroses iniciatives de les institucions catalanes, que han motivat la resposta automàtica de les institucions espanyoles; de l’altra, també la comunitat europea i internacional han prestat i continuen prestant atenció a l’esmentat procés. Són també molt nombroses les anàlisis dutes a terme per part de la doctrina constitucionalista i de la ciència política sobre diferents aspectes vinculats al procés sobiranista, que s’ha situat en el centre de la discussió doctrinal. La sistematització de tot aquest conjunt d’iniciatives, actuacions i estudis té la virtualitat de fer palès, amb dades objectives, aspectes rellevants de l’evolució del procés sobiranista des del seu naixement fins a juny de 2017, data de tancament del present Dossier., The process of sovereignty, started in Catalonia by the Catalan institutions, with the support of a significant part of the civil society, has become the central and most controversial aspect of the political debate on the territorial organisation of power within the framework of the system of political decentralisation that shapes the State of the autonomies in Spain. On the one hand, this process of sovereignty, based on the right of the people of Catalonia to decide, has been the source of several initiatives on the part of the Catalan institutions that have resulted in an automatic response from the Spanish institutions; and on the other, the European and international community has paid attention, and indeed continues to pay attention to the aforementioned process. Constitutionalist doctrine and political science have carried out several analyses of the various aspects linked to the sovereignty process, placing the process at the heart of the doctrinal debate. The systematisation of this series of initiatives, actions and studies has the advantage of highlighting, with the use of objective data, important aspects linked to the evolution of the sovereignty process from its beginnings up to the close of this dossier in June 2017., El proceso soberanista iniciado en Cataluña por las instituciones catalanas, con el apoyo de una importantísima parte de la sociedad civil, se ha convertido en el aspecto central y más controvertido del debate político sobre la organización territorial del poder, en el marco del sistema de descentralización política que configura el Estado de las autonomías. Este proceso soberanista, fundamentado en el derecho a decidir del pueblo de Cataluña, ha sido, por un lado, el origen de numerosas iniciativas de las instituciones catalanas, que han motivado la respuesta automática de las instituciones españolas; por otro, la comunidad europea e internacional han prestado y siguen prestando también atención al proceso mencionado. Los análisis llevados a cabo por parte de la doctrina constitucionalista y de la ciencia política sobre diferentes aspectos vinculados al proceso soberanista son muy numerosas y la han situado en el centro de la discusión doctrinal. La sistematización de todo este conjunto de iniciativas, actuaciones y estudios tiene la virtud de poner de manifiesto, con datos objetivos, aspectos relevantes de la evolución del proceso soberanista desde su nacimiento hasta junio de 2017, fecha de cierre de este dossier.

Aquest article tracta sobre la idoneïtat de les principals teories polítiques normatives relacionades amb el liberalisme polític, el federalisme i la secessió quan intenten reconèixer i donar cabuda al pluralisme nacional en el marc de democràcies plurinacionals. En primer lloc, després de constatar el caràcter normatiu parcial d’aquestes teories polítiques, analitzo la relació entre les teories democràtiques liberals (pragmàtiques, neutralistes, perfeccionistes i teories que defensen el pluralisme de valors) i les teories federals (monistes, pluralistes), cosa que indica un seguit de possibilitats i limitacions en contextos de pluralisme nacional. També es posen de relleu les raons per subratllar la necessitat d’un “gir Hegelià” en aquestes teories (secció 1). En segon lloc, després d’esmentar les solucions institucionals clàssiques per trobar un encaix a les societats plurinacionals, s’analitza la idoneïtat del federalisme i la secessió com a vies per aconseguir el reconeixement polític i l’assumpció del pluralisme nacional, per mitjà d’una sèrie de conclusions que són fruit de l’anàlisi de polítiques comparades en federacions i processos secessionistes (seccions 2 i 3).

Since 2013 the Catalan sovereignty process and the Spanish Constitutional Court have increasingly been at odds with one another. This situation has altered the course of the Catalan sovereignty process, with the interventions of the Court notable for having a major bearing on sovereignty initiatives. The aim of this study is to analyse not just the constitutional jurisprudence, but also the transformation of the Catalan sovereignty process based on the decisions of the Constitutional Court, how these decisions have affected the course of action taken by Catalan institutions, and the effects and efficacy of the Court’s judgments, court orders and rulings in curbing the intentions of Catalan institutions. Conversely, the Catalan sovereignty process has had a major impact on the position of the Constitutional Court and its functions, relating to the Court’s jurisprudence and the political choices of regional and state institutions, and this impact is likewise analysed. Lastly, attention is given to the ‘collateral’ effects the Constitutional Court’s intervention in the Catalan sovereignty process has had on a number of other areas of Spain’s constitutional system., Desde el año 2013 el proceso soberanista se ha enfrentado progresivamente con el Tribunal Constitucional (TC), provocando una mutación del propio proceso, en gran parte debido a las intervenciones del Tribunal, lo que ha condicionado las iniciativas soberanistas como ninguna otra institución. El objetivo de este trabajo es analizar la jurisprudencia constitucional y, sobre todo, la transformación del proceso catalán a partir de las decisiones del TC, las implicaciones que han tenido en la actuación de las instituciones catalanas, así como la eficacia y los efectos de las sentencias, los autos y las providencias del Tribunal para controlar y frenar las aspiraciones de dichas instituciones. El proceso también ha tenido un gran impacto en la posición del TC y en sus funciones, por su propia jurisprudencia y las opciones políticas de las instituciones autonómicas y estatales, una realidad que también recoge este trabajo. Finalmente, se apuntan las consecuencias “colaterales” de la intervención del TC en el proceso soberanista y en muchos otros ámbitos del sistema constitucional español., des de l’any 2013, el procés sobiranista s’ha enfrontat progressivament amb el Tribunal Constitucional i ha provocat una mutació del procés en bona part arran de les intervencions del Tribunal, que ha condicionat les iniciatives sobiranistes com cap altra institució. L’objectiu d’aquest treball és analitzar la jurisprudència constitucional i, sobretot, la transformació del procés a partir de les decisions del Tribunal, les implicacions que aquestes han tingut en l’actuació de les institucions catalanes, així com l’eficàcia i els efectes de les sentències, les interlocutòries i les providències del Tribunal per controlar i frenar les aspiracions de les institucions catalanes. El procés també ha tingut un gran impacte en la posició del Tribunal i les seves funcions fruit de la seva pròpia jurisprudència i de les opcions polítiques de les institucions autonòmiques i estatals, quelcom que també es recull en aquest treball. Finalment, s’apunten les conseqüències «col·laterals» de la intervenció del Tribunal en el procés sobiranista per a molts altres àmbits del sistema constitucional espanyol.

Aquest article ha estat elaborat a partir de diversos estudis publicats pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya i el Baròmetre d’Opinió Política (BOP). L’objectiu de l’article és mesurar quin ha estat l’impacte de l’aplicació de l’article 155 de la CE a Catalunya sobre la confiança en les institucions. Per fer-ho, en un primer apartat es presentaquina ha estat l’evolució de diferents variables que permeten contextualitzar les dades que es presenten en el segon apartat, en el qual es mesura la confiança en tres moments en el temps. En el darrer apartat es presenta una síntesis de les dades, així com les conclusions de l’estudi., Este artículo ha sido elaborado a partir de diversos estudios publicados por el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Cataluña y el Barómetro de Opinión Política (BOP). El objetivo del artículo es medir cuál ha sido el impacto de la aplicación del artículo 155 de la CE en Cataluña sobre la confianza en las instituciones. Para hacerlo, en su primer apartado se presenta cuál ha sido la evolución de diferentes variables que permiten contextualizar los datos que se presentan en el segundo apartado, en el cual se mide la confianza en tres momentos distintos en el tiempo. En el último apartado se presenta una síntesis de los datos, así como las conclusiones del estudio., This article has been based on a number of studies published by the Government of Catalonia’s Centre d’Estudis d’Opinió pollsters and the Baròmetre d’Opinió Política (BOP, Political Opinion Barometer) survey. Our purpose is to gauge the impact of the imposition of Article 155 of the Spanish Constitution in Catalonia on confidence in institutions. To do so, the first section examines the state of play of the different variables, to permit contextualisation of the data presented in the second part, which measures confidence at three different points in time. The last section offers a summary of the data and the study’s conclusions.

Aquest article analitza els debats sobre si el Parlament escocès podia legislar unilateralment sobre la celebració d’un referèndum d'independència que va conduir a la votació de 2014. En primer lloc, s’exposa el marc jurídic rellevant i després es posa de relleu les diferents posicions presentades en aquest sentit. A continuació, sosté que aquestes posicions van respondre a diferents narratives constitucionals existents, pel que fa a la naturalesa del Regne Unit (unitària, federal o quasi federal i unionista) i com, en deixar aquesta qüestió oberta, es va evitar l’aval específic a una d'aquestes narratives. Finalment, es reflexiona sobre l'impacte dels aspectes específics del procés de 2014 en el debat competencial actual i sobre les opcions a l’abast del Parlament escocès de cara a legislar per un segon referèndum sobre la independència. En general, s'observa que un enfocament estrictament jurídic, a causa de l'existència d'aquestes narratives constitucionals contraposades, tal com succeeix també en altres estats plurinacionals, no proporcionarà una resposta satisfactòria a la qüestió competencial. Tot i estar emmarcat en termes legals, aquesta és una qüestió fonamentalment política que requereix una resposta política., Este artículo analiza los debates sobre si el Parlamento escocés podía legislar unilateralmente la celebración de un referéndum de independencia que condujo a la votación de 2014, dando lugar por primera vez al marco jurídico pertinente, y después destacando las diferentes posiciones presentadas en este sentido. A continuación, sostiene que estas posiciones respondieron a diferentes narrativas constitucionales existentes en cuanto a la naturaleza del Reino Unido (unitario, federal o casi federal y unionista) y como, al dejar abierta esta pregunta, se evitó el reconocimiento específico de una de estas narrativas. Finalmente, se reflexiona sobre el impacto de los aspectos específicos del proceso de 2014 en el debate competencial actual y sobre las opciones al alcance del Parlamento escocés de cara a legislar un segundo referéndum sobre la independencia. En general, se observa que debido a la existencia de estas narrativas constitucionales en competencia, tal y como sucede también en otros estados plurinacionales, un enfoque estrictamente jurídico no proporcionará una respuesta satisfactoria a la cuestión competencial. A pesar de estar enmarcado en términos legales, esta es una cuestión fundamentalmente política que requiere una respuesta política., This article analyses the debates on whether the Scottish Parliament could unilaterally legislate for an independence referendum leading up to the 2014 vote, setting out first the relevant legal framework, and then highlighting the different positions put forward in this sense. It then argues that these positions responded to different existing constitutional narratives as to the nature of the UK (unitary, federal or quasi-federal, and union) and how by leaving this question open, the specific endorsement of one of these narratives was avoided. Finally, it reflects on the impact of the specific aspects of the 2014 process on the current competence debate and on the available options for the Scottish Parliament to legislate for a second independence referendum. Overall, it argues that because of the existence of these competing constitutional narratives, as occurs also in other plurinational states, a strictly legal approach will not provide a satisfactory answer to the competence question. Despite being framed in legal terms, this is a fundamentally political question that requires a political answer.

Le Québec, en raison de ses deux référendums sur la souveraineté de 1980 et 1995, fait en quelque sorte figure de proue au sein des démocraties occidentales. Voilà un État moderne et développé qui tente d’obtenir son indépendance nationale, non pas en temps de guerre ou pour des raisons d’oppression politique grave, non plus pour mettre un terme à une emprise colonial sur son territoire ou pour s’affranchir d’un système politique antidémocratique, mais bien pour des raisons avant tout culturelles, identitaires, linguistiques et économiques. En ce sens, et malgré les insuccès de ses deux tentatives référendaires, il demeure juste d’accorder à la nation québécoise un rôle de pionnier en matière de reconnaissance du droit à la sécession des nations minoritaires. Pour en faire état, nous étudierons dans cet article le processus québécois d’accession à la souveraineté et ses enseignements en matière d’autodétermination, notamment pour les indépendantistes catalans., As a result of the two referenda on sovereignty held in 1980 and 1995, Quebec has somehow become something of a figurehead for western democracies. It represents a modern developed state seeking national independence, not in time of war or because of serious political oppression, or to end colonial dependence in its territory or rid itself of an antidemocratic political system, but rather and above all by taking this path for cultural, identity, linguistic and economic reasons. In this regard, and notwithstanding the fact that both referenda failed to bring independence, it is still fair to grant the Québéquois nation a pioneering role in terms of recognising the right of minority nations to secede. In adopting this approach, this article looks at the Québéquois process of accessing sovereignty and the lessons that it can offer in terms of self-determination, especially for those who are in favour of Catalan independence., El Quebec, arran dels dos referèndums sobre la seva sobirania de 1980 i 1995, ha estat d'alguna manera capdavanter entre les democràcies occidentals. Es tracta d'un estat modern i desenvolupat que cerca la independència nacional, no en temps de guerra o per raons d’opressió política greu, ni tampoc per acabar una dependència colonial al seu territori o per alliberar-se d’un sistema polític antidemocràtic, sinó més aviat per raons sobretot culturals, d'identitat, lingüístiques i econòmiques. En aquest sentit, i malgrat el fracàs dels seus dos intents referendaris, continua sent just concedir a la nació quebequesa un paper pioner en l’àmbit del reconeixement del dret a la secessió de les nacions minoritàries. Per donar-ne compte, estudiarem en aquest article el procés quebequès d’accés a la sobirania i les seves lliçons en matèria d’autodeterminació, especialment per als independentistes catalans., El Quebec, a raíz de los dos referendos sobre su soberanía de 1980 y 1995, ha sido de algún modo pionero entre las democracias occidentales. Se trata de un estado moderno y desarrollado que persigue la independencia nacional, no en tiempos de guerra o por razones de opresión política grave, ni tampoco para terminar una dependencia colonial en su territorio o para liberarse de un sistema político antidemocrático, sino sobre todo por razones culturales, de identidad, lingüísticas y económicas. En este sentido, y a pesar del fracaso de sus dos intentos referendarios, continúa siendo justo conceder a la nación quebequesa un papel pionero en el ámbito del reconocimiento del derecho a la secesión de las naciones minoritarias. Para dar cuenta de ello estudiaremos en este artículo el proceso quebequés de acceso a la soberanía y sus lecciones en materia de autodeterminación, especialmente para los independentistas catalanes.

This article analyses the activity of the Catalan Parliament which has to do with Catalonia’s political future. The analysis begins with the parliamentary resolution of 2013 that declared the sovereignty and right to decide of the people of Catalonia and goes as far as the latest resolutions on the independence process adopted during the current legislature by the majority that came out of the elections held on 27 September 2015. All these decision have opened up a legal debate on basic constitutional principles, in particular those of democracy and legality. The debate revolves around the following points: how to defend and promote a political project that does not fit in with the established constitutional order? Can the Constitutional Court intervene in non-legal acts of a strictly parliamentary nature? What are the effects of disobeying the duty to comply with the Constitutional Court’s decisions? The article studies all these questions from a legal perspective but without neglecting socio-political considerations that are essential for putting them in the proper context., Aquest article analitza l’activitat del Parlament relacionada amb el futur polític de Catalunya. L’anàlisi parteix de la resolució parlamentària de 2013 que declarava la sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya i arriba fins a les darreres resolucions sobre el procés d’independència adoptades durant la legislatura actual per la majoria parlamentària sortida de les eleccions del dia 27 de setembre de 2015. Totes aquestes decisions parlamentàries han obert un important debat jurídic sobre principis constitucionals bàsics, en particular el de democràcia i el de legalitat, debat que gira al voltant dels punts següents: com defensar i promoure un projecte polític que no s’ajusta a l’ordre constitucional establert? Pot el Tribunal Constitucional fiscalitzar actes no normatius de naturalesa estrictament parlamentària? Quins són els efectes de desobeir el deure de complir les resolucions del Tribunal Constitucional? L’article estudia totes aquestes qüestions des de la perspectiva jurídica, sense ometre, però, consideracions d’índole sociopolítica indispensables per contextualitzar-les adequadament., Este artículo analiza la actividad del Parlamento relacionada con el futuro político de Cataluña. El análisis parte de la resolución parlamentaria de 2013 que declaraba la soberanía y el derecho a decidir del pueblo de Cataluña y llega hasta las últimas resoluciones sobre el proceso de independencia adoptadas durante la legislatura actual por la mayoría parlamentaria salida de las elecciones del día 27 de septiembre de 2015. Todas estas decisiones parlamentarias han abierto un importante debate jurídico sobre principios constitucionales básicos, en particular el de democracia y el de legalidad, debate que gira en torno a los puntos siguientes: ¿cómo defender y promover un proyecto político que no se ajusta al orden constitucional establecido? ¿Puede el Tribunal Constitucional fiscalizar actos no normativos de naturaleza estrictamente parlamentaria? ¿Cuáles son los efectos de desobedecer el deber de cumplir las resoluciones del Tribunal Constitucional? El artículo estudia todas estas cuestiones desde la perspectiva jurídica sin omitir, sin embargo, consideraciones de índole sociopolítica indispensables para contextualizarlas adecuadamente.

This article deals with the suitability of the main normative political theories related to political liberalism, federalism and secession when they attempt to recognise and accommodate the national pluralism of plurinational democracies. Firstly, after considering the partial normative character of political theories, I analyse the relationship between liberal democratic theories (pragmatic, neutralists, perfectionists and value pluralists) and federal theories (monists, pluralists), pointing out a number of possibilities and shortcomings they display in contexts of national pluralism. The reasons for stressing the need for a ‘Hegelian turn’ in these theories is also highlighted (section 1). Secondly, after mentioning the classical institutional solutions for accommodating plurinational societies, I analyse the suitability of federalism and secession for achieving the political recognition and constitutional accommodation of national pluralism by means of a number of conclusions drawn from analyses of comparative politics in federations and secession processes (sections 2 and 3)., Aquest article tracta sobre la idoneïtat de les principals teories polítiques normatives relacionades amb el liberalisme polític, el federalisme i la secessió quan intenten reconèixer i donar cabuda al pluralisme nacional en el marc de democràcies plurinacionals. En primer lloc, després de constatar el caràcter normatiu parcial d’aquestes teories polítiques, analitzo la relació entre les teories democràtiques liberals (pragmàtiques, neutralistes, perfeccionistes i teories que defensen el pluralisme de valors) i les teories federals (monistes, pluralistes), cosa que indica un seguit de possibilitats i limitacions en contextos de pluralisme nacional. També es posen de relleu les raons per subratllar la necessitat d’un “gir Hegelià” en aquestes teories (secció 1). En segon lloc, després d’esmentar les solucions institucionals clàssiques per trobar un encaix a les societats plurinacionals, s’analitza la idoneïtat del federalisme i la secessió com a vies per aconseguir el reconeixement polític i l’assumpció del pluralisme nacional, per mitjà d’una sèrie de conclusions que són fruit de l’anàlisi de polítiques comparades en federacions i processos secessionistes (seccions 2 i 3)., Este artículo trata sobre la idoneidad de las principales teorías políticas relacionadas con el liberalismo político, el federalismo y la secesión cuando intentan reconocer y dar cabida al pluralismo nacional en el marco de democracias plurinacionales. En primer lugar, después de constatar la parcialidad de estas teorías políticas, analizo la relación entre las teorías democráticas liberales (pragmáticas, neutralistas, perfeccionistas y teorías que defienden el pluralismo de valores) y las teorías federales (monistas, pluralistas), indicando una serie de posibilidades y limitaciones que demuestran en contextos de pluralismo nacional. También destaco las razones para subrayar la necesidad de un "giro Hegeliano" en estas teorías (sección 1). En segundo lugar, después de mencionar las clásicas soluciones institucionales para encontrar un encaje en sociedades plurinacionales, analizo la idoneidad del federalismo y la secesión como vías para conseguir el reconocimiento político y la asunción del pluralismo nacional, por medio de una serie de conclusiones que son fruto del análisis de políticas comparadas en federaciones y procesos secesionistas (secciones 2 y 3).