Search

Projecte de cooperació al desenvolupament en col·laboració amb l'École Supérieure de Bobo-Dioulasso en què s'ha realitzat un estudi del seu context i les seves necessitats i a partir d'aquestes s'ha escollit, adaptat i implantat a terreny una plataforma Moodle.

Intervention on urban environments and the city in general terms requires, in addition to having a specific ability to read and understand it, the ability to find the proper answer that necessarily implies a subjective interpretation and a personal contribution of the architect in urban design. This paper, a work in progress, aims to show a new adaptation of an effective teaching strategy, the e-Portfolio, in order to ensure that studentsacquire specific and transversal competences needed to be able to address an urban project with a sufficient cognitive and instrumental background to undertake the urban complexity.

This document presents the use of a self-video-recording service for the integration and assessment of certain generic competences (oral and written communication, teamwork and third (English) language) in all degree programs related to the Industrial area at the Terrassa School of Engineering (EET). The resulting service allows to carry out the assessment through active and collaborative learning methodologies using ICT as a support, becoming an educational resource where students are encouraged to evaluate their own activity, individually and in groups (co-evaluation), and with which the faculty can enhance certain sections of the syllabus while also evaluating generic competences. This paper outlines the rationale and design of the system based on self-recording-video that assists work on some generic competences. A preliminary experience has taken place and it has been carried out by volunteer students and some professors from the promoting team. It consisted of following all steps to obtain the video-recording as a result and fulfil the further assessment. Preparing the defence of the final project career, explaining the way a problem is faced are examples of use of the service endowed to assist the assessment of some generic competences. A good number of students and professors have participated in this preliminary experiment carried out on some subjects and in which oral effective communication will be assessed. A specific rubric for the assessment of generic competences has been used both for students and faculty. There is a summary of qualitative feedback from both students and instructors, and where several issues related to improving the self-assessment and self-video-recording system, are discussed. Finally, a survey is proposed, whose results will be helpful for its improvement.

Learning by discussion when applied to on-line collaborative learning settings can provide significant benefits for students in education in general. Indeed, the discussion process plays an important social task in collaborative learning practices. Participants can discuss about the activity being performed, collaborate with each other through the exchange of ideas that may arise, propose new resolution mechanisms, justify and refine their own contributions, and as a result, acquire new knowledge. Considering these benefits, current educational organizations incorporate on-line discussions into web-based courses as part of the very rationale of their pedagogical models. However, in-class collaborative assignments are usually greatly participated and contributed, which makes the monitoring and assessment tasks by tutors and moderators time-consuming, tedious and error-prone. Specially hard if not impossible by human tutors is to manually deal with the sequences of hundreds of contributions making up the discussion threads and the relations between these contributions. Consequently, tutoring tasks during on-line discussions usually restrict to offer evaluation results of the contributing effort and quality after the collaborative learning activity takes place and thus neglect the essential issue of constantly considering the process of knowledge building while it is still being performed. In this paper, we propose a multidimensional model based on data analysis from online collaborative discussion interactions that provides a first step towards an automatic evaluation in just-in-time fashion. The context of this study is a real on-line discussion experience that took place at the Open University of Catalonia.

Aquest projecte té com a objectius donar suport a la migració al programari lliure de les aules informàtiques en centres educatius i també donar solucions al manteniment de les mateixes després d'aquesta transició.

Studies show that the digital divide and development are related. The use of smartphones and wireless data networks is becoming widespread in both rich and poor countries, outpacing the adoption of other Information and Communications Technologies, such as wired communications and personal computers. Specially, mobile telephony is already providing a toolkit to fight the digital divide in poor countries since they are used to getting information and services about agriculture, health, and education among other areas. Many studies and experiences state the usefulness of mobile phones in the area of education in order to help achieve universal primary education. But most of these experiences have serious limitations that affect their longterm sustainability. In this line, the current paper provides a set of guidelines to define more sustainable and long-term viable mobile-learning projects and shows its applications to an m-learning project: the Moodbile project.

El model educatiu actual de la secundària es basa en l’adquisició de les anomenades competències bàsiques, de les quals destaca la competència en les tecnologies de la informació i comunicació, considerada una de les més importants degut al seu caràcter transversal, ja que és una eina per poder aprendre i compartir els coneixements adquirits. La introducció dels ordinadors personals en primera instància i la dels ordinadors portàtils amb posterioritat en el programa eduCAT 1x1 van marcar unes fites importants en aquest sentit, camí que segurament continuarà amb la introducció de dispositius com les tauletes tàctils a l’aula, cosa que suposarà un repte per als equips educatius durant la seva introducció, gestió i implantació. En el present treball fi de màster s’analitzen i es descriuen tots els aspectes relacionats amb l’estudi, la implantació i la gestió de l’ús de tauletes tàctils a les aules, destacant tant les fortaleses com les debilitats que comporta l’ús d’aquests dispositius, i així poder tenir suficient informació per valorar la conveniència de la seva implantació, i tenir la capacitat de respondre davant les possibles disfuncions que puguin sorgir una vegada els dispositius estiguin implantats.

En aquest treball analitzem l'ús de les diferents xarxes socials i aplicacions d'Internet, per tal de poder desenvolupar activitats didàctiques fent us d'aquestes eines. Es fa cada cop més evident, que l'irrupció de Internet a les nostres vides no es una cosa puntual: Internet ha vingut per quedar-se. Actualment, gràcies en part a la expansió del sector mòbil, vivim en una societat altament interconnectada. Es per això que val la pena tenir en compte tots aquests aplicatius, per la nostra tasca diària a l'aula. Ens trobem però amb un volum massa gran de xarxes, aplicacions, pàgines i eines web: quines fem servir?. Un estudi previ ens permet escollir les tecnologies més utilitzades a Espanya, evitant una corba d'aprenentatge massa alta per professors i alumnes. En efecte, el fet d'escollir algunes de les eines més conegudes d'Internet, fa que parlem d'aplicacions utilitzades diàriament per docents i estudiants, fent el seu aterratge dins el mon educatiu molt més suau. Al document, donarem exemples d'activitats que ens permetran fer més amenes les classes, alhora que motivem i impliquem l'alumnat en el seu aprenentatge.

La digitalització de la societat i la penetració de nous dispositius – contínuament connectats a Internet – estan canviant els hàbits de les persones. Aquesta evolució és també molt visible en l’àmbit de l’educació. Els alumnes, molt familiaritzats amb els nous dispositius digitals, estan oberts a l’exploració de noves tecnologies per a millorar els mètodes educatius. Els professors, però, degut a la denominada fractura digital, tenen dificultats per a traslladar tot el seu coneixement educatiu a través de noves eines. Aquest treball ha dissenyat un procés, juntament amb la creació d’unes eines, que es posen a la disposició del professorat per a que puguin traslladar tot el seu coneixement docent de la forma més eficient als alumnes, explotant les noves vies tecnològiques que la semipresencialitat ofereix.

El present "Treball Fi de Màster en Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat" neix de l’experiència en el centre de pràctiques on he cursat el Pràcticum. La finalitat d’aquest treball és la implantació d’un diari digital per al centre utilitzant les eines web 2.0. L’activitat està dirigida conjuntament per a l’assignatura d’informàtica i de llengua catalana de 3r d’ESO. Aquesta activitat sorgeix de la necessitat de tenir una plataforma per realitzar l’assignatura de llenguatge periodístic de llengua catalana a 3r d’ESO, i al mateix temps de la necessitat de crear un blog a l’aula d’informàtica de 3r d’ESO. També inclou un taller de fotografia per realitzar les imatges que seran utilitzades posteriorment per al blog. El centre actualment està col·laborant amb el projecte AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres, en anglès CLIL: Content Language Integrated Learning). D’aquesta manera es vol aprofitar aquest recurs per realitzar el taller de fotografia en anglès on els alumnes podran realitzar les seves fotografies per ser utilitzades al diari digital. El present TFM elabora una proposta/relació de diversos materials didàctics per a l’activitat de creació d’un diari digital a 3r d’ESO. Els objectius generals d’aquest TFM són, estimular als alumnes el desig d’aprenentatge mitjançant l’activitat ABP, la utilització de les TIC com a eina de treball per la creació d’un blog, utilitzar internet com a font d’informació per cercar la informació necessària durant l’activitat, potenciar l’aprenentatge de les llengües estrangeres durant el taller de fotografia en anglès, adquirir els coneixements del currículum que s’imparteix (blogs i llenguatge periodístic), adquirir una visió més àmplia del món intercanviant experiències i motivar i millor l’autoestima dels alumnes (durant la creació d’articles per ser utilitzats en el diari digital, o la visita d’un periodista al centre). Aquests objectius generals s’han pogut aconseguir per què l’activitat inclou tres assignatures, la Informàtica o Tecnologia, la Llengua Catalana i l’assignatura d’Anglès.

Català: Aquest treball fi de màster té com objectiu reforçar la base matemàtica dels alumnes de Formació Professional de Grau Mitjà. A arrel de la meva incorporació com a professora del cicle de Grau Mitjà de Instal·lacions Elèctriques i Automàtiques, vaig poder constatar la dèbil base matemàtica de gairebé tots els alumnes matriculats. Aquest fet constitueix un fort impediment en l’assoliment dels coneixements del cicle. La realització d’un test de matemàtiques bàsiques i trigonometria als alumnes va confirmar aquesta observació. El test vaig poder passar-lo també a alumnes de Grau Mitjà d’Administració i Grau Superior de Serveis al Consumidor amb resultats similars o inclús pitjors. S’ha optat per la creació d’una assignatura online basada en la plataforma moodle ja que és un entorn que els alumnes utilitzen de forma habitual i que per tant coneixen i saben usar. A més, la plataforma moodle està basada en el seu disseny en les idees del constructivisme, que afirmen que el coneixement es construeix al cap de l’estudiant, fent possible l’aprenentatge col·laboratiu i l’autoaprenentatge. Aquest autoaprenentatge és el que es busca amb aquesta assignatura, ja que no forma part del currículum i per tant, representarà un esforç suplementari per part de l’alumne i del professor. L’assignatura en entorn moodle està pensada per poder realitzar-la online des del campus virtual de l’institut, ja que d’aquesta manera, cada alumne pot aprofundir en les matèries en que tingui més mancances i alhora se’l fa conscient del seu propi aprenentatge. L’assignatura s’ha estructurat en nou temes de dificultat creixent. L’estructura dels curs s’ha intentat que fos el més senzilla possible i cada tema consta d’un arxiu de teoria, un d’exercicis amb solucions i un qüestionari final online. Els continguts s’han triat en funció dels requeriments matemàtics que necessitaran els alumnes del Grau Mitjà de Instal·lacions Elèctriques i Automàtiques per completar el cicle satisfactòriament. No obstant, l’assignatura s’ha realitzat de forma modular de manera que es pugui adaptar a diferents especialitats i inclús a PQPI (Programa de Qualificació Professional Inicial).

Presentamos el resultado del estudio y el análisis que el impacto tecnológico del Diseño Asistido y del empleo de las nuevas Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) han supuesto en la docencia de la Ingeniería Gráfica. Se muestra la influencia de las tecnologías informáticas en la metodología docente y en la mejora de la enseñanza y el aprendizaje del área de conocimiento. Así mismo, se describen nuevos contenidos y posibilidades en la actividad investigadora. Se detallan los efectos, en la actividad académica, de la utilización de las herramientas de CAD, el desarrollo de las TIC y su integración en las Aplicaciones Didácticas Interactivas (ADI). Para realizar el estudio se han consultado las programaciones docentes que están disponibles en las páginas WEB de las Escuelas de Ingeniería del territorio español. Con la finalidad de determinar la utilización y las oportunidades que representan el CAD, las TIC y las ADI en el área de conocimiento, se han consultado las ponencias relacionadas con dichos temas extraídos de entre las presentadas en los anteriores congresos de INGEGRAF-ADM

Són molts els centres que tenen un entorn virtual Moodle ja sigui propi o d’una editorial, i que utilitzen per a penjar material i per entregar activitats, però no tothom en els centres ho fa. Personalment, m’he trobat amb professors de tecnologia que no l’utilitzen, quan aquesta assignatura hauria de ser la que ho promogués, ja que un entorn virtual és element tecnològic. Així doncs, l’objectiu d’aquest Treball Final de Màster és, a de part de fomentar l’ús de l’entorn en aquesta matèria, crear un sistema d’avaluació a través de qüestionaris del Moodle perquè els alumnes s’avaluïn a través d’ells i comprovar si aquest sistema és més atractiu per l’estudiant. Dins d’un curs tenim dos tipus d’avaluacions: les avaluacions continuades (deures setmanals, llibreta, ...) i les avaluacions finals (altrament anomenades “exàmens”). Tenint això en compte, la metodologia emprada en aquest treball serà la de crear qüestionaris simples d’avaluacions amb l’eina Moodle (que tothom pugui crear sense gaire temps d’aprenentatge) per a realitzar una avaluació continuada i també avaluacions finals. Es realitzarà en una unitat didàctica a dues assignatures diferents (Matemàtiques i Biologia). Un cop els alumnes han finalitzat les unitats didàctiques, se’ls hi ha fet una enquesta per a que donin la seva opinió de tot el procés. Les conclusions que podem extreure dels resultats i les opinions és podrien resumir en que l’alumnat prefereix fer els deures i els exàmens de la forma tradicional, però que són capaços de veure que el Moodle proporciona beneficis. Per tant, el motiu principal és que no estan acostumats i que si se’ls hi plantegés d’una altra manera, com a autoavaluació en comptes de deures o exàmens, tindria més acceptació.

En els darrers temps ha proliferat l’ús de les tauletes en l’àmbit educatiu. A l’ombra de la popularització de l’ús dels dispositius mòbils entre la població, la incorporació d’aquestes tecnologies a l’aula ha suposat un fenomen digne de ser analitzat i avaluat. Les tecnologies han entrat a les aules amb certa facilitat i sempre amb l’etiqueta de ser facilitadores del procés d’ensenyament/aprenentatge. Ara bé, quan una eina tecnològica com ara la tauleta substitueix molts dels elements del procés d’aprenentatge convencional cal avaluar molt bé tot el que això suposarà, des de la vessant dels professors, dels alumnes però també dels pares. En la meva proposta inicial l’objectiu principal del treball era trobar indicadors que ens ajudin a avaluar l’impacte que té la incorporació de les tauletes en el procés de treball dels professor i alumnes en una escola de secundària, per tal de poder relacionar aquests indicadors amb el procés d’aprenentatge dels alumnes. Un cop vaig començar a desenvolupar la recerca em vaig adonar que realment els indicadors de resultats educatius amb els quals treballen tant els sistemes educatius català com l’estatal, així com els diferents organismes educatius internacionals, es centren en aspectes molt concrets i bàsics de unes poques (però alhora importants) competències bàsiques. Per tant, pretendre definir un ventall d’indicadors que abastés un conjunt més ampli de les competències bàsiques es va mostrar com un objectiu força inassolible i que depassa àmpliament l’àmbit d’un treball com el d’un TFM. Per tant m’he vist en la necessitat de replantejar els objectius inicialment fixats i reconduir-los cap a una altra vesant més realista. El meu treball planteja doncs l’estudi de l’impacte de la inclusió de les tauletes a l’ESO utilitzant unes enquestes de seguiment que s’han passat al col·lectiu d’estudiants, famílies i professors. L’anàlisi dels resultats de les enquestes indica que l’ús de les tauletes a l’aula és valorat positivament per tots tres col·lectius. Encarà falta però definir nous indicadors d’avaluació que permetin relacionar l’ús de les TIC a l’aula amb els indicadors que el sistema educatiu català utilitza per a valorar el procés d’aprenentatge.