Search

Background/Objective: Literature shows that practicing physical activity improves the general health and quality of life of people with intellectual disabilities. However, there is little empirical research on the specific benefits physical activity provides and to what extent these benefits occur. The goal of this study was to examine the impact of perceptions of physical activity and the individualized support on each of eight quality of life-related domains and three higher-order quality of life factors. Method: The sample consisted of adults with intellectual disability (n = 529), their assigned professionals (n = 522), and a family member (n = 462). Most participants attended day and residential services, and we applied the Personal Outcomes Scale and the Support Needs and Strategies for Physical Activity Scale to all of them. Results: The structural model parameter estimation showed high values, especially for the factor of wellbeing. These data allowed us to confirm that perceptions of physical and individualized supports in the field of physical activity act as predictors of quality of life improvement. Conclusions: The results suggest that organizations devoted to enhancing personal outcomes should include physical activity in their programs, and revise both their own services and the use of physical activity resources available in the community

En la present investigació s'analitzen catorze hospitals ubicats als Estats Units, amb l'objectiu d'analitzar l'ús de les xarxes socials, centrant-nos en la promoció que en realitzen de l'activitat física, a partir de les diferents xarxes socials. En la presente investigación se analizan catorce hospitales ubicados en los Estados Unidos, con el objetivo de analizar el uso de las redes sociales, centrándonos en la promoción que realizan de la actividad física, a partir de las diferentes redes sociales. The present paper analyses fourteen U.S. hospitals, with the aim of examining the use of social networks, mainly focusing on their promotion of physical activity, in various social networks.

Introducció: Els actius de salut cada vegada estan apareixent més en els programes d’intervenció en Centres d’Atenció Primària. Es vol intentar que el sistema sanitari se centri en el model d’actius, i el model de dèficits quedi en segon lloc. Aquest model pretén aprofitar els recursos de la comunitat, i apoderar-la al mateix moment, gràcies a les seves habilitats, fortaleses i talents. Aquests programes d’intervencions pretenen mantenir o augmentar la salut (mental, física i social), i prevenir futurs factors de risc o patologies. Objectius: Elaborar un mapa d’actius a Mollerussa, per augmentar adherència els estils de vida saludables en els ciutadans de Mollerussa majors de 15 anys en amunt sense límit d’edat, que vulguin participar en el projecte per mantenir la salut o millorar-la, ja sigui perquè presenten factors de risc, alguna patologia, o cap de les dues anteriors. Mètode: El projecte d’intervenció està organitzat en 6 sessions, cada sessió té una part teòrica i una part pràctica. Es portaran a terme generalment en l’Aula Polivalent del CAP i en els espais públics de la Biblioteca Jaume Vila. L’objectiu de les sessions és augmentar els coneixements dels conceptes de salutogènesi als participants, als usuaris i als professionals sanitaris i no sanitaris. A partir d’aquí, amb diferents mètodes es pretén ajudar a reconèixer quins són els actius de salut i com es podrien aplicar per augmentar l’adherència als hàbits saludables. Un cop acabades totes les sessions, l’objectiu és poder elaborar tots plegats el mapa d’actius de Mollerussa, per tal de poder prescriure actius en salut en un futur. Conclusió: Tot i que l’evidència científica en la metodologia per elaborar mapes d’actiu és escassa, s’ha demostrat que els programes realitzats amb la comunitat, són molt efectius i per tant, s’espera que els resultats d’aquesta intervenció millorin la salut de la població participant. S’han de crear més projectes d’intervencions amb la comunitat. Introduction: Health assets are gaining importance in intervention programs at Primary Health Care Centers. For this reason, in the present work it has been attempted to make protagonist this method instead of deficit model. This model expects to take advantage of the community's resources, and the same time empower it based on its abilities, strengths and talents. These intervention programs seek to keep or improve health (mental, physical and social citizens health), as well as prevent future risk factors or pathologies. Objectives: To develop a health asset map of Mollerussa. The objective is to increase adherence to healthy lifestyles in the citizens of Mollerussa older than 15 years old without age limits, who want to participate in the project to keep or improve their health, either they present risk factors, any pathology or none of the previous two. Methods: The intervention project is organized in 6 sessions; each session has a theoretical part and a practical part. They will be carried out generally in the Multipurpose Classroom of CAP and in the public spaces of Jaume Vila Library. The goal of these sessions is 1) to teach users, sanitary and non-health professionals to understand the concepts of salutogenesis. 2) Therefore, using different methods to help them to recognize what are the health assets and how they could be applied to increase adherence to healthy habits. 3) Once all the sessions have finished, to develop togheter the Mollerussa asset map, in order to be able to prescribe health assets in the future. Conclusion: Although the scientific evidence in the methodology for producing health asset maps is scarce, it has been shown that the programs carried out with the community are very effective and therefore it is expected that the results of this intervention will improve the health of the participating population more intervention projects have to be created with the community.

INTRODUCCIÓ: Els usuaris del sistema sanitari reben una gran quantitat de guies i tríptics d’educació per a la salut. L’eficàcia i la qualitat en la comunicació dels missatges de salut impulsa la producció de materials de suport (guia) que hagin estat sotmesos a processos de validació, per tal de millorar-ne la seva llegibilitat. OBJECTIU: Dissenyar i validar una guia per a pacients per duu a terme una intervenció infermera per a millorar i mantenir l’activitat física en hipertensos, mitjançant tècniques quanti-qualitatives. METDOLOGIA: El disseny de la guia s’ha realitzat mitjançant un panell Delphi amb 15 experts i 9 entrevistes a pacients amb hipertensió, entre gener i maig de 2014 a la Unitat d’Hipertensió de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. Un grup de 6 experts han format el grup assessor (experts en HTA, AF i metodologia). L’anàlisi de les entrevistes i les observacions s’ha realitzat amb el programa OPEN CODE 3,6. L’anàlisi estadístic del Delphi s’ha realitzat mitjançant l’índex de validesa del contingut (IVC), probabilitat d’acord per atzar (Pa) i coeficient de Kappa modificat (k*). Per a la validació s’han utilitzat 2 qüestionaris (BIDS i SAM) i un programa informàtic (INFELSZ). La validesa en el Delphi s’assegura amb la idoneïtat dels panelistes, l’anonimat entre els experts, el feedback controlat i les 3 rondes del panell; en el cas de les entrevistes mitjançant un reclutament aleatori superior al necessari i l’opinió d’almenys 2 pacients de cadascun dels perfils definits. RESULTATS: La “Guia interactiva per a pacients: Hipertensió i Activitat Física” conté 52 pàgines validada per experts i pacients de forma quanti-qualitativa. El temps dedicat pels 15 experts en la validació ha estat de 3077’, aproximadament 1h per expert i ronda. Les característiques han anat canviant en funció de la opinió recollida fins que totes tenien una puntuació satisfactòria o molt satisfactòria a la valoració (3 i 4 de l’escala Likert). Les mitjanes dels estadístics són: l’IVC = 0,924, Pa=0,002 i k*=0,926. Els indicadors amb k* superior a 0,929 han estat inclosos directament i la resta han estat revisats. Els 8 indicadors han obtingut una valoració excel·lent en la versió final. El resultat de l’Escala BIDS és del 95,71% de validesa (67/70), l’escala SAM 93,18% d’efectivitat (41/44) que correspon a un material de qualitat superior i l’índex INFLESZ obté una puntuació de 67 punts, essent un document de fàcil lectura. Experts i pacients coincideixen en l’atracció, comprensió, identificació, acceptació i inducció a l’acció de la guia (96% dels casos en els experts i 88% en els pacients). DISCUSSIÓ: La opinió d’experts i pacients en el procés de disseny i validació de la guia ha estat molt favorable, igual que en estudis similars com els de Barrio, Salazar et al, Moura o Diaz. Estudis similars obtenen puntuacions en l’índex INFELSZ d’entre 37,9 les revistes científiques i 84,64 els còmics. BIDS i SAM són dos instruments molt útils, però que no estan validats al nostre context; a diferència de INFLESZ. CONCLUSIÓ: Es constata la necessitat d’utilitzar mètodes de validació quanti-qualitativa per al disseny i validació de materials d’educació per a la salut de la població, que en milloren la seva llegibilitat i comprensió. La versió final de la guia serà utilitzada en un assaig clínic aleatoritzat amb 1024 pacients hipertensos a HUAV Lleida on es podran analitzar les propietat clinimètriques (validesa i fiabilitat) i la eficiència econòmica (costefectivitat).

La utilització continuada d’aplicacions per comptabilitzar les passes aconsegueix que la gent vulgui tenir una vida més saludable, i una forma d’ajudar a completar el repte marcat per la OMS de realitzar diàriament 10.000 passes, a més de la superació personal que això comporta i la finalització de la vida sedentària. Estudiar les característiques de l’aplicació O10K per comprovar la eficiència de la seva usabilitat mitjançant diferents tècniques i valorar el seu grau de satisfacció per part dels participants. Aquesta avaluació ha de permetre conèixer el grau de compleció de les experiències dels usuaris, així com si aquest s’adapta al context social, físic i organitzatiu d’aquest.