Search

La neurociència està de moda. Expressions com neuroeconomia, neuroètica o neuroeducació es van incorporant a poc a poc al llenguatge habitual. Em resulta estrany ser jo qui també les utilitza, com a part de la meva feina. Vist en perspectiva, no costa gaire entendre com un jove estudiant de batxillerat va decidir, fa més de trenta anys, cursar biologia i, com després, ha anat construint la seva carrera docent, científica i divulgadora al voltant del cervell. Tanmateix, la paraula construir no és la més adequada. Com en qualsevol altre aspecte de la vida, el desenvolupament d'una carrera professional depèn d'una combinació emergent entre els desitjos propis, les oportunitats que l'atzar va posant al davant i, sobretot, el compromís per acceptar i assumir nous reptes, i prendre al final una sèrie de decisions que, malgrat que hom pensi que han estat racionals, la neurociència ens diu que han estat eminentment emocionals. [...]

Reflexión sobre el proyecto del autor que tuvo lugar en el Espai Laboratori del Arts Santa Mónica durante 3 años. Un proyecto con miles de visitas, centenares de actividades, un notable impacto internacional y siete proyectos expositivos que tuvieron sus propias vidas más allá del periodo entre las fechas de inauguración y cierre de exposición.

La crisi dels refugiats ens està deixant un seguit d'imatges corprenedores. El còctel de la humanitat es manifesta en tota la seva contradicció, des de la sublimació dels ideals de cooperació fins a la misèria de la segregació. Els científics no en som aliens. La ciència com a actiu cultural i els avenços científics han estat sempre, o haurien d'haver estat, un bé universal. Aquest és un dels principis de les revistes científiques. I quan els científics publiquem un article ho acceptem, o ho hauríem d'acceptar, sense reserves. Fa pocs dies, la revista Science es va fer ressò del cas d'un científic alemany que no vol que un treball seu sigui utilitzat en països que qualifica d''enemics' per haver mostrat la seva solidaritat amb els refugiats.

El fenómeno de la lectura entre los universitarios es una de las nuevas funciones que las bibliotecas universitarias están asumiendo como propias. La lectura se concibe como algo esencial para el desarrollo personal y profesional de toda comunidad universitaria. Se recogen las características de las denominadas herramientas 2.0 y su vinculación con las universidades españolas. También se analizan las experiencias de las bibliotecas públicas en España en relación con la promoción a la lectura. Madrid Madrid (Comunidad Autónoma). Servicio de Formación del Profesorado. CRIF Las Acacias; Calle General Ricardos, 179; 28025 Madrid; Tel. +34915250893; Fax +34914660991; SRPPIDE@madrid.org ESP

El nostre planeta és un punt blau minúscul perdut en l'espai immens de l'univers. I nosaltres, els humans, som presents sols un breu un instant en el cúmul del temps. Tots els sistemes vivents de la Terra es van organitzar i van evolucionar a partir dels àtoms de la galàxia atrapats pel nostre planeta. Els àtoms del nostre cos, els dels animals, dels fongs, de les plantes i dels microorganismes procedeixen del nostre planeta i eren part del gran disc estel·lar que va donar origen al sistema solar. Per tant, som de «carn i os», però també som «pols d'estels». I cada individu que viu avui en la Terra és el producte de la replicació successiva i ininterrompuda d'uns àcids nucleics que van començar a multiplicar-se en l'origen de la vida, fa menys de 4.000 milions d'anys...

L'univers és ple de núvols de gas, pols i matèria orgànica. Els radiotelescopis han detectat la presència d"aigua i gran varietat de molècules orgàniques, peces essencials per al meccano de la vida.

La UIB en las ondas : Los medios públicos tienen la necesidad y el deber de comunicar las noticias relacionadas con nuestra ciencia y nuestra cultura. ¿Será posible con los recortes presupuestarios?

Poques coses han captivat tan poderosament la imaginació humana com la idea de viure eternament. Però tots sabem que els éssers vius, més tard o més d'hora, moren.

Haig d'escriure avui! l'article de divulgació per a la revista de la SCQ. El tema no el tinc clar; hi hauré de pensar. La sort dels divulgadors és que podem escriure sobre qualsevol cosa i tot cola. Cap a la dutxa, engego l'estufeta de ventilador de la pica, o del pedrís, o del marbre, o de com es digui. El gel de bany (per cert, obrim parèntesi, és curiosa aquesta paraula: en català és homònima del gel, aigua cristal·litzada. I el contrari de gel és el sol, homònima de l'astre. Sol i gel, contraris en química i contraris fora de la química. Tanquem parèntesi) té una viscositat elevada, tot i que majoritàriament és aigua, la viscositat la hi dóna el clorur sòdic, que augmenta la força iònica. Per cert, us heu fixat que tots els ingredients estan en anglès? No és casualitat: hi ha directives millor directrius

Una part no menyspreable de les poesies de Ramon Llull va ser escrita per a afavorir la memorització dels fonaments conceptuals i operatius de l’Art. L’Art és una eina intel·lectual complexa i el seu creador era partidari de l’obscuritat didàctica. L’esforç que demana a l’usuari, d’altra banda, és indissociable de la pràctica de la primera intenció, que és conèixer i estimar Déu. És per això que les poesies creades per a aprendre l’Art i practicar-la poden semblar, a primera vista, un bon exemple de trobar clus. La lectura que es proposa en aquest article intenta fer més lleu l’accés a les Regles, pensades per facilitar la pràctica de l’Art demostrativa, el manual d’ús central de l’Art lul·liana primerenca. Són dues obres estretament lligades que revelen l’interès lul·lià per la difusió del seu pensament científic en l’àmbit vernacle.