Search

És molt significatiu que les crítiques més àcides i més ferotges a propòsit del llenguatge políticament correcte hagin arribat per l'esquerra. Precisament, la correcció política havia nascut als Estats Units com a decàleg de principis liberals, és a dir, progressistes, i amb la bona intenció d'aconseguir que la imposició d'aquest llenguatge contribuís a materialitzar el principi de la igualtat d'oportunitats, obviant les diferències de sexe, raça, ètnia, etc.

Ampliació de la Biblioteca de Ciències Socials, que va finalitzar el projecte de la integració de les ja existents biblioteques de Dret i de Ciències Econòmiques i Empresarials, amb la incorporació de l'acabada de crear Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia

L'objectiu principal d'aquesta tesi és analitzar quina és la nació (o nacions) que la premsa d'informació general de Catalunya contribueix a construir/reproduir a través de la informació esportiva que es publica a les seves pàgines. Aquest objectiu es materialitza a partir de l'anàlisi de sis esdeveniments esportius (Jocs Olímpics, Wimbledon, Lliga de Campions, Copa Amèrica d'hoquei patins, F1 Montmeló i els partits Catalunya-Euskadi) a la premsa d'informació general més difosa a Catalunya.La tesi defineix el concepte de nacionalisme com aquell programa d'actuacions discursives i estructurals que du al manteniment o consecució d'un estatus polític definit a partir de l'autoreferenciació. Al món actual, el nacionalisme concreta els seus anhels en la coincidència d'un marc polític estatal propi per aquell col·lectiu que es defineix com a nació. Per fer-ho, el nacionalisme empra, entre d'altres, múltiples pràctiques de nacionalisme banal (conjunt complex de costums, creences, assumpcions, representacions i pràctiques que junts, i actuant de manera mundana i quotidiana -banal-, reprodueixen diàriament la identitat col·lectiva dels estats-nació). En aquest sentit, doncs, les pràctiques nacionalistes són efectuades tant pels estats-nació (Espanya), com per les nacions sense estat (Catalunya).Els diaris, com també els altres mitjans de comunicació, actuen com a actors polítics; i desenvolupen un rol molt important en la promoció/construcció d'un sentiment compartit de comunitat nacional. D'altra banda, l'esport ha esdevingut un tipus de ritual polític i un espai social en el qual les representacions de la 'nació' i de la pertinença nacional són contínuament mostrades i onejades. Així, el fet que els mitjans de comunicació serveixin informacions d'esport fa que ambdues nacions -la catalana i l'espanyola- siguin construïdes contínuament en els discursos dels mitjans.L'aproximació metodològica a la qüestió s'ha concretat en l'anàlisi dels volums d'informació destinats als diferents esdeveniments segons les seves característiques representatives; l'anàlisi dels actors protagonistes de les informacions -en relació a les seves pertinences territorials-; l'anàlisi de les identificacions territorials/nacionals dels esportistes; l'anàlisi dels contextos identificatius de les informacions, i l'anàlisi de diferents recursos d'emmarcament nacionalEn el seu conjunt, els resultats de l'estudi mostren que la nació que es construeix a Catalunya a través de la informació esportiva de la premsa d'informació general és bàsicament la nació espanyola. Tanmateix, una part reduïda de la premsa de Catalunya també contribueix a la construcció de la nació catalana; mentre que en cap cas s'observa una construcció nacional en termes de Països Catalans., Nationalism, as a mode of political organization through nations, is nowadays the hegemonic world wide function system. Nationalism, far from being an intermittent mood in established nations, is the endemic condition. Daily, the nation is indicated, or "flagged", in the lives of its citizenry. Sport has become a form of political ritual and an arena in which representations of nation and nationhood in the media are continually being flagged. By comparing Catalan and Spanish press coverage of six main sport events nationalist practices, discourse strategies and nationhood flag terms are analysed.Results show that Catalan and Spanish national identity are continually discursively constructed in the mass media through sport events. But discourse in Spanish, but also in Catalan newspapers, mainly reinforce Spanish flagging nationhood against catalan ones.

Els crims sempre han estat fenòmens de gran interès social. D'una manera o d'una altra en tots els tipus de formats en els quals es relaten aquests successos, sempre s'ha donat espai a aquests esdeveniments. El present treball es dedica a l'anàlisi d'un gènere televisiu cada vegada més en auge: el true crime. Amb la finalitat d'aprofundir en aquest fenomen, es formula el següent objectiu d'investigació: l'estudi de la construcció social del crim, és a dir, la configuració d'aquest a través dels mitjans de comunicació. La metodologia emprada es divideix en dues fases: 1) la realització d'una anàlisi de contingut, tenint en compte els següents corrents sociològics en relació amb el crim - els factors socials (Ferri, 1990), la Teoria Funcionalista (Durkheim, 1993), el llibre Vigilar y Castigar de Foucault, la Teoria de la Desviació Social (Merton, 1959), la Teoria de l'Associació Diferencial (Sutherland, 1924) i la Tipologia de Comportament Desviat proposada per Becker l'any 1963 - d'un capítol de la sèrie de televisió Crims i d'una emissió de ràdio també de true crime i 2) l'elaboració d'una entrevista al presentador, guionista i director de Crims de TV3. Els resultats obtinguts mostren que molts dels corrents sociològics analitzats coincideixen amb les característiques dels capítols analitzats. Finalment, es conclou que el crim és un fet social, ja que, aquest és definit moralment per la societat i que, per tant, reflecteix un conjunt de valors i creences compartits. D'altra banda, fent referència al canvi de percepció en la narració del fenomen del true crime, l'èxit, en el cas concret de Crims, està directament relacionat amb la metodologia de realització dels seus programes. Los crímenes siempre han sido fenómenos de gran interés social. De una manera u otra en todos los tipos de formatos en los que se relatan estos sucesos, siempre se ha dado espacio a estos acontecimientos. El presente trabajo se dedica al análisis de un género televisivo cada vez más en auge: el true crime. Con la finalidad de profundizar en este fenómeno, se formula el siguiente objetivo de investigación: el estudio de la construcción social del crimen, es decir, la configuración de este a través de los medios de comunicación. La metodología utilizada se divide en dos fases: 1) la realización de un análisis de contenido, teniendo en cuenta las siguientes corrientes sociológicas en relación con el crimen - los factores sociales (Ferri, 1990), la Teoría Funcionalista (Durkheim, 1993), el libro Vigilar y Castigar de Foucault, la Teoría de la Desviación Social (Merton, 1959), la Teoría de la Asociación Diferencial (Sutherland, 1924) y la Tipología de Comportamiento Desviado propuesta por Becker en 1963 - de un capítulo de la serie de televisión Crims y de una emisión de radio también de true crime y 2) la elaboración de una entrevista al presentador, guionista y director de Crims de TV3. Los resultados obtenidos muestran que muchas de las corrientes sociológicas analizadas coinciden con las características de los capítulos analizados. Finalmente, se concluye que el crimen es un hecho social, ya que, éste es definido moralmente por la sociedad y que, por tanto, refleja un conjunto de valores y creencias compartidos. Por otro lado, haciendo referencia al cambio de percepción en la narración del fenómeno del true crime, el éxito, en el caso concreto de Crims, está directamente relacionado con la metodología de realización de sus programas. Crimes have always been phenomena of great social interest. In one way or another in all types of formats in which these events are recounted, space has always been given to these events. This work is dedicated to the analysis of an increasingly booming television genre: true crime. To deepen this phenomenon, the following research objective is formulated: the study of the social construction of crime, that is, the configuration of this through the media. The methodology used is divided into two phases: 1) the realization of a content analysis, taking into account the following sociological currents in relation to crime - social factors (Ferri, 1990), the Functionalist Theory (Durkheim, 1993), the book Vigilance and Punish by Foucault, the Theory of Social Deviation (Merton, 1959), the Theory of Differential Association (Sutherland, 1924) and the Typology of Deviant Behavior proposed by Becker in 1963 - from an episode of the television series Crims and from a radio broadcast also of true crime and 2) the elaboration of an interview with the presenter, screenwriter and director of Crims of TV3. The results obtained show that many of the sociological currents analyzed coincide with the characteristics of the chapters analyzed. Finally, it is concluded that crime is a social fact, since it is morally defined by society and therefore reflects a set of shared values and beliefs. On the other hand, referring to the change of perception in the narrative of the phenomenon of true crime, success, in the specific case of Crims, is directly related to the methodology of carrying out its programs.

L'objectiu d'aquesta recerca rau en copsar la manifestació d'una possible col·lisió en la transmissió de pertinença religiosa quan varien les condicions de socialització, passant d'un context d'homogeneïtat a un d'heterogeneïtat que, alhora, és secular. Concretament, el cas de famílies musulmanes instal·lades a Catalunya. És a dir, es pretén veure si, efectivament, es produeix aquest conflicte generacional respecte de la identitat religiosa entre els musulmans nascuts fora de Catalunya i els seus fills nascuts a Catalunya; i, en cas que així sigui, s'ambiciona advertir com s'exterioritza. Per evitar concepcions errònies, s'han acotat alguns conceptes clau esclarint, així, des d'on partíem nosaltres. La perspectiva teòrica emprada parteix de la fenomenologia i l'interaccionisme simbòlic, i com a eina metodològica s'ha procedit a la realització d'entrevistes en profunditat. Les temàtiques que s'han pretès analitzar són: la identitat religiosa i les seves pràctiques; la confusió entre els termes cultura i religió; i el conflicte generacional-religiós. Amb tot el material analitzat podem concloure, entre d'altres, que sí, que es produeix un conflicte generacional respecte de la identitat religiosa. Ara bé, no hi ha res més enllà de les discrepàncies que es puguin generar de les distàncies temporals i contextuals que, en aquest cas, es manifesta en què uns i altres entenen la religió de manera diferent, la viuen diferent. Així doncs, no es tracta tant de conflictes identitaris, sinó que són els conflictes "típics" d'adolescència marcats, això sí, per factors contextuals. El objetivo de esta investigación radica en captar la manifestación de una posible colisión en la transmisión de pertenencia religiosa cuando varían las condiciones de socialización, pasando de un contexto de homogeneidad a uno de heterogeneidad que, al mismo tiempo, es secular. Concretamente, el caso de familias musulmanas instaladas en Cataluña. Es decir, se pretende ver si, efectivamente, se produce este conflicto generacional respecto de la identidad religiosa entre los musulmanes nacidos fuera de Cataluña y sus hijos nacidos en Cataluña; y, en caso de que así sea, se ambiciona ver como se exterioriza. Para evitar concepciones erróneas, se han acotado algunos conceptos clave esclareciendo, así, desde donde partíamos nosotros. La perspectiva teórica empleada parte de la fenomenología y el interaccionismo simbólico, y como herramienta metodológica se ha procedido a la realización de entrevistas en profundidad. Las temáticas que se han pretendido analizar son: la identidad religiosa y sus prácticas; la confusión entre los términos cultura y religión; y el conflicto generacional-religioso. Con todo el material analizado podemos concluir, entre otros, que sí, que se produce un conflicto generacional respecto de la identidad religiosa. Ahora bien, no hay nada más allá de las discrepancias que se puedan generar de las distancias temporales y contextuales que, en este caso, se manifiesta en que unos y otros entienden la religión de manera diferente, la viven diferente. Así pues, no se trata tanto de conflictos identitarios, sino que son los conflictos "típicos" de adolescencia marcados, eso sí, por factores contextuales. The goal of this research is to know about the manifestation of a possible collision in the transmission of religious belonging when the conditions of socialization vary, moving from a context of homogeneity to one of heterogeneity that, at the same time, is secular. Specifically, the case of Muslim families settled in Catalonia. In other words, it is intended to see if, indeed, this generational conflict regarding religious identity occurs between Muslims born outside Catalonia and their children born in Catalonia; and, if that is the case, it wanted to see how it is externalized. To avoid misconceptions, some key concepts have been narrowed down, thus clarifying where we started from. The theoretical perspective used starts from phenomenology and symbolic interactionism, and as a methodological tool, in-depth interviews have been carried out. The themes that we have tried to analyze are religious identity and its practices; the confusion between the terms culture and religion; and the generational-religious conflict. With all the material analyzed we can conclude, among others, that yes, there is a generational conflict regarding religious identity. But there is nothing beyond the discrepancies that can be generated from the temporal and contextual distances that, in this case, is manifested in the fact that both understand religion differently, live it differently. Thus, it is not so much about identity conflicts, but rather the "typical" conflicts of adolescence marked, of course, by contextual factors.

Tendim a separar la vida religiosa de la vida social quan parlem de societat moderna, però estem segurs de què hi ha una separació total d'aquesta societat i la religió? Molts cops utilitzem simbologia catòlica per expressar significats no religiosos, per tant no existeix tal separació. Aquest TFG pretén posar en dubte la dicotomia entre religió i modernitat a través dels usos seculars de la simbologia catòlica dins de la música urbana, específicament en el cas de Rosalía. S'analitzen les fotografies, els videoclips i les lletres del disc "El Mal Querer" de Rosalía, és important l'anàlisi de tot el disc perquè conta una història i s'observa que un mateix símbol va variant a mesura que avança la història. La Verge Maria és el símbol i icona més important d'aquest disc, perquè li permet expressar patiment amb la Verge dels Dolors i empoderament amb la Miraculosa. Rosalía utilitza la simbologia i iconografia catòlica com "emoji" per expressar sentiments, emocions i situacions, en un món on l'hegemonia catòlica persisteix en el nostre dia a dia, per tant el seu disc està contextualitzat dins de la cultura espanyola. També li afegeix una capa de modernitat per actualitzar els símbols i icones. Tendemos a separar la vida religiosa de la vida social cuando hablamos de sociedad moderna, ¿pero estamos seguros de que hay una separación total de esta sociedad y la religión? Muchas veces utilizamos simbología católica para expresar significados no religiosos, por lo tanto no existe tal separación. Este TFG pretende poner en entredicho la dicotomía entre religión y modernidad a través de los usos seculares de la simbología católica dentro de la música urbana, específicamente en el caso de Rosalía. Se analizan las fotografías, los videoclips y las letras del disco "El Mal Querer" de Rosalía, es importando el análisis de todo el disco porque cuenta una historia y se observa que un mismo símbolo va variante a medida que avanza la historia. La Virgen Maria es el símbolo e icono más importante de este disco, porque le permite expresar sufrimiento con la Virgen de las Dolores y empoderamiento con la Milagrosa. Rosalía utiliza la simbología e iconografía católica como "emoji" para expresar sentimientos, emociones y situaciones, en un mundo donde la hegemonía católica persiste en nuestro día a día, por lo tanto su disco está contextualizado dentro de la cultura española. También le añade una capa de modernidad para actualizar los símbolos e iconos. We tend to separate religious life from social life when we talk about modern society, but are we sure that there is a total separation of that society and religion? We often use Catholic symbolism to express non-religious meanings, so there is no such separation. This TFG seeks to question the dichotomy between religion and modernity through the secular uses of Catholic symbolism within urban music, specifically in the case of Rosalía. The photographs, video clips and lyrics of Rosalía's album "El Mal Querer" are analyzed, it is important to analyze the whole album because it tells a story, and it is observed that the same symbol varies as the story progresses. The Virgin Mary is the most important symbol and icon of this album, because it allows her to express suffering with the Virgin of Sorrows and empowerment with the Miraculous. Rosalía uses Catholic symbolism and iconography as an emoji to express feelings, emotions and situations, in a world where Catholic hegemony persists in our daily lives, so her album is contextualized within Spanish culture. It also adds a layer of modernity to update the symbols and icons.

A partir de la publicació dels resultats de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població del 2018, l'estudi vol demostrar la incidència que pot tenir el nou tipus d'oci que desenvolupa la generació Z sobre l'actual davallada de parlants de català en la mateixa. La qüestió lingüística a Catalunya ha estat molt estudiada però mitjançant les teories de la tria lingüística es planteja la possibilitat que cada cop el català sigui menys interessant per aquesta generació. La consolidació d'Internet ha canviat la forma d'entendre les relacions socials i els hàbits quotidians. Els joves han integrat les pantalles en els seus espais d'oci, on s'hi dirimeixen dos grans usos: El consum audiovisual i la socialització. En l'aprofundiment d'aquests espais, l'estudi demostra que els ambients digitals per on es mouen els joves són majoritàriament en castellà. També, que el canvi dels models de referents que té la generació en qüestió respecte les anteriors pot ser un motiu que empenyi al jovent a triar un o altre idioma. A partir de la publicación de los resultados de la Encuesta de Usos Lingüísticos de la Población de 2018, el estudio quiere demostrar la incidencia que puede tener el nuevo tipo de ocio que desarrolla la generación Z sobre el actual descenso de hablantes de catalán en la misma. La cuestión lingüística en Cataluña ha sido muy estudiada pero mediante las teorías de la elección lingüística se plantea la posibilidad de que cada vez el catalán sea menos interesante para esta generación. La consolidación de Internet ha cambiado la forma de entender las relaciones sociales y los hábitos cotidianos. Los jóvenes han integrado las pantallas en sus espacios de ocio, donde se dirimen dos grandes usos: El consumo audiovisual y la socialización. En la profundización de estos espacios, el estudio demuestra que los ambientes digitales por donde se mueven los jóvenes son mayoritariamente en castellano. También, que el cambio de los modelos de referentes que tiene la generación en cuestión respecto a las anteriores puede ser un motivo que empuje a la juventud a elegir uno u otro idioma. Based on the publication of the results of the 2018 Survey of Linguistic Uses of the Population, the study aims to demonstrate the impact that the new type of leisure developed by gen Z may have on the current decline in speakers of Catalan in this generation. The Catalonia's linguistic issue has been studied but through the theories of linguistic choice catalan may be less and less interesting for this generation. The consolidation of the Internet has changed the way we understand social relationships and everyday habits. Young people have integrated screens into their leisure spaces, where two main uses are addressed: audiovisual consumption and socialization. Deepening in these areas, the study shows that the digital environments in which young people move are mostly in spanish. Also, the change of the models of referents that the generation in question has with respect to the previous ones can be a reason that pushes the youth to choose one or the other language.

En aquest treball s'ha elaborat una significant anàlisi per entendre l'evolució que ha patit, i encara continua patint, l'ús del català en la nostra societat, centrant la mostra en un institut del districte de Nou Barris de Barcelona. L'objectiu principal del treball ha estat observar si l'ús de la llengua catalana varia segons el tipus de registre que s'utilitza en cada àmbit escolar. Si predomina l'ús del català en les relacions alumne-professor i en les relacions entre alumnes o si, per contra, hi ha cap mena de diferència en l'ús del català en aquest dos tipus de registre, és a dir, si existeixen diferències en l'ús de la llengua catalana en els seus diferents registres, i, per tant, si en el registre informal s'hi parla català o no. Per dur a terme aquest treball s'ha elaborat una anàlisi de context dels usos de la llengua en el món escolar, per tal d'analitzar els conflictes derivats del model i d'immersió lingüística que s'hi aplica. Així doncs, s'ha partit del model teòric d'ensenyament de les llengües al sistema educatiu per veure fins a quin punt es compleix i s'ha comprovat amb l'observació en un institut en concret. En este trabajo se ha elaborado un significante análisis para entender la evolución que ha sufrido, y todavía sigue sufriendo, el uso del catalán en nuestra sociedad, centrando la muestra en un instituto del distrito de Nou Barris de Barcelona. El principal objetivo del trabajo ha sido observar si el uso de la lengua catalana varía según el tipo de registro que se utiliza en cada ámbito escolar. Si predomina el uso del catalán en las relaciones alumno-profesor y en las relaciones entre alumnos o si, por el contrario, hay diferencia alguna en el uso del catalán en este dos tipos de registro, es decir, si existen diferencias en el uso de la lengua catalana en sus diferentes registros, y, por tanto, si en el registro informal se habla catalán o no. Para llevar a cabo este trabajo se ha elaborado un análisis de contexto de los usos de la lengua en el mundo escolar, a fin de analizar los conflictos derivados del modelo y de inmersión lingüística que se aplica. Así pues, se ha partido del modelo teórico de enseñanza de las lenguas en el sistema educativo para ver hasta qué punto se cumple y se ha comprobado con la observación en un instituto en concreto. In this work, a significant analysis has been made to understand the evolution that the use of Catalan has suffered, and continues to suffer, in our society, focusing the sample on an institute in the Nou Barris district of Barcelona. The main objective of the work was to observe if the use of the Catalan language varies according to the type of register used in each school environment. If the use of Catalan predominates in the student-teacher relations and in the relations between students or if, on the contrary, there is no difference in the use of Catalan in these two types of register if they exist differences in the use of the Catalan language in its different registers, and, therefore, whether Catalan is spoken in the informal register or not. To carry out this work, a contextual analysis of the uses of the language in the school world has been elaborated, to analyse the conflicts derived from the model and linguistic immersion that is applied to it. Thus, we have started from the theoretical model of language teaching in the education system to see to what extent it is fulfilled, and it has been verified with the observation in a specific institute.

Informes estadístics recents assenyalen que l'ús social del català està perdent pes entre els adolescents, fins i tot com a llengua d'identificació dels que tenen el català com a llengua inicial, passant d'un 76% el 2006 a l'actual 47, 9%. Aquest treball consisteix en l'anàlisi dels discursos sobre les preferències lingüístiques d'un grup d'adolescents de 4t d'ESO d'origen catalanoparlant que usen freqüentment el castellà amb el grup d'iguals. A l'hora d'escollir amb quina llengua s'identifiquen més, fins a la meitat dels informants escull el castellà com a llengua preferida, mentre que l'altra meitat retorna a la llengua inicial: el català. S'ha detectat una nova pauta de comportament freqüent entre els joves: l'hàbit de parlar castellà en grups formats per una majoria o totalitat de catalanoparlants. La saturació dels usos del castellà en el paisatge lingüístic dels joves, especialment en l'oci i l'entreteniment, explica la creixent identificació amb aquesta llengua. Informes estadísticos recientes aseguran que el uso social del catalán está perdiendo peso entre los adolescentes, incluso como lengua de identificación de los que tienen el catalán como lengua inicial, pasando de un 76% en 2006 a un 47, 9% actualmente. Este trabajo consiste en el análisis de los discursos sobre las preferencias lingüísticas de un grupo de adolescentes de cuarto de la ESO de origen catalanohablante que usan frecuentemente el castellano con el grupo de iguales. A la hora de escoger con qué lengua se identifican más, hasta la mitad de los informantes eligen el castellano como lengua favorita, mientras que la otra mitad regresa a su lengua inicial, el catalán. Se ha detectado una nueva pauta de comportamiento frecuente entre los jóvenes: el hábito de hablar castellano en grupos formados por una mayoría o totalidad de catalanohablantes. La saturación de los usos del castellano en el paisaje lingüístico de los jóvenes, especialmente en el ocio y el entretenimiento, explica la creciente identificación con esta lengua. Recent statistical reports state that the social use of Catalan is losing weight among adolescents, even as a language of identification for those who have Catalan as their first language, going from 76% in 2006 to 47.9% at present. This work consists of a discourse analysis on language preferences of a group of adolescents in the 4th year of ESO of Catalan-speaking origin who frequently use Spanish with their peer group. When it comes to choosing which language they most identify with, up to half of the informants choose Spanish as their preferred language, while the other half return to their initial language, Catalan. A new frequent behavioural pattern has been detected among young people: the habit of speaking Spanish in groups made up of a majority or totality of Catalan speakers. The saturation of the use of Spanish in the linguistic landscape of young people, especially in leisure and entertainment, explains the growing identification with this language.

L'objectiu d'aquesta recerca rau en copsar la manifestació d'una possible col·lisió en la transmissió de pertinença religiosa quan varien les condicions de socialització, passant d'un context d'homogeneïtat a un d'heterogeneïtat que, alhora, és secular. Concretament, el cas de famílies musulmanes instal·lades a Catalunya. És a dir, es pretén veure si, efectivament, es produeix aquest conflicte generacional respecte de la identitat religiosa entre els musulmans nascuts fora de Catalunya i els seus fills nascuts a Catalunya; i, en cas que així sigui, s'ambiciona advertir com s'exterioritza. Per evitar concepcions errònies, s'han acotat alguns conceptes clau esclarint, així, des d'on partíem nosaltres. La perspectiva teòrica emprada parteix de la fenomenologia i l'interaccionisme simbòlic, i com a eina metodològica s'ha procedit a la realització d'entrevistes en profunditat. Les temàtiques que s'han pretès analitzar són: la identitat religiosa i les seves pràctiques; la confusió entre els termes cultura i religió; i el conflicte generacional-religiós. Amb tot el material analitzat podem concloure, entre d'altres, que sí, que es produeix un conflicte generacional respecte de la identitat religiosa. Ara bé, no hi ha res més enllà de les discrepàncies que es puguin generar de les distàncies temporals i contextuals que, en aquest cas, es manifesta en què uns i altres entenen la religió de manera diferent, la viuen diferent. Així doncs, no es tracta tant de conflictes identitaris, sinó que són els conflictes "típics" d'adolescència marcats, això sí, per factors contextuals. El objetivo de esta investigación radica en captar la manifestación de una posible colisión en la transmisión de pertenencia religiosa cuando varían las condiciones de socialización, pasando de un contexto de homogeneidad a uno de heterogeneidad que, al mismo tiempo, es secular. Concretamente, el caso de familias musulmanas instaladas en Cataluña. Es decir, se pretende ver si, efectivamente, se produce este conflicto generacional respecto de la identidad religiosa entre los musulmanes nacidos fuera de Cataluña y sus hijos nacidos en Cataluña; y, en caso de que así sea, se ambiciona ver como se exterioriza. Para evitar concepciones erróneas, se han acotado algunos conceptos clave esclareciendo, así, desde donde partíamos nosotros. La perspectiva teórica empleada parte de la fenomenología y el interaccionismo simbólico, y como herramienta metodológica se ha procedido a la realización de entrevistas en profundidad. Las temáticas que se han pretendido analizar son: la identidad religiosa y sus prácticas; la confusión entre los términos cultura y religión; y el conflicto generacional-religioso. Con todo el material analizado podemos concluir, entre otros, que sí, que se produce un conflicto generacional respecto de la identidad religiosa. Ahora bien, no hay nada más allá de las discrepancias que se puedan generar de las distancias temporales y contextuales que, en este caso, se manifiesta en que unos y otros entienden la religión de manera diferente, la viven diferente. Así pues, no se trata tanto de conflictos identitarios, sino que son los conflictos "típicos" de adolescencia marcados, eso sí, por factores contextuales. The goal of this research is to know about the manifestation of a possible collision in the transmission of religious belonging when the conditions of socialization vary, moving from a context of homogeneity to one of heterogeneity that, at the same time, is secular. Specifically, the case of Muslim families settled in Catalonia. In other words, it is intended to see if, indeed, this generational conflict regarding religious identity occurs between Muslims born outside Catalonia and their children born in Catalonia; and, if that is the case, it wanted to see how it is externalized. To avoid misconceptions, some key concepts have been narrowed down, thus clarifying where we started from. The theoretical perspective used starts from phenomenology and symbolic interactionism, and as a methodological tool, in-depth interviews have been carried out. The themes that we have tried to analyze are religious identity and its practices; the confusion between the terms culture and religion; and the generational-religious conflict. With all the material analyzed we can conclude, among others, that yes, there is a generational conflict regarding religious identity. But there is nothing beyond the discrepancies that can be generated from the temporal and contextual distances that, in this case, is manifested in the fact that both understand religion differently, live it differently. Thus, it is not so much about identity conflicts, but rather the "typical" conflicts of adolescence marked, of course, by contextual factors.

El següent treball és una recerca exploratòria sobre el downhill skateboarding i com és la participació en aquest per part de les persones adultes. S'ha tractat de dibuixar una imatge sobre aquestes persones i identificar les seves formes de participació en una subcultura associada generalment a la joventut i al risc. El siguiente trabajo es una investigación exploratoria sobre la el downhill skateboarding y cómo es la participación en éste por parte de las personas adultas. Se ha tratado de dibujar una imagen sobre estas personas e identificar sus formas de participación en una subcultura asociada generalmente a la juventud y al riesgo. The following work is an exploratory research on the subculture of downhillskateboarding and how adults participate in it. An attempt has been made to draw an image of these people and identify their forms of participation in a subculture generally associated with youth and risk.

L'estudi de la transmissió i recepció d'ideologia és un tema d'interès clàssic per les Ciències Polítiques i la Sociologia. Aquest treball enfoca la mateixa inquietud ara en les plataformes online de contingut multimèdia. El seu auge en les últimes dècades i la seva centralitat com a oci en la vida social porta a plantejar la següent qüestió: estem consumint ideologia amb els productes que se'ns ofereix com a contingut audiovisual? Si és així, varia segons la plataforma que proporciona el producte? Es transmet legitimant-la o criticant-la? El estudio de la trasmisión y recepción de ideología es un tema de interés clásico para las Ciencias Políticas y la Sociología. Este trabajo enfoca la misma inquietud ahora en las plataformas online de contenido multimedia. Su auge en las últimas décadas y su centralidad como ocio en la vida social lleva a plantear la siguiente cuestión: ¿estamos consumiendo ideología junto con los productos que se nos ofrece como contenido audiovisual? Si es así, ¿varía según sea la plataforma que proporciona el producto? ¿Se transmite legitimándola o criticándola? The study of the transmission and reception of ideology is a topic of classical interest for Political Sciences and Sociology. This paper addresses the same concern now in online multimedia content platforms. The impact in recent decades and its centrality as leisure in social life leads to the following question: are we consuming ideology along with the products offered to us as audiovisual content? If so, does it vary depending on the platform that provides the product? Os it transmitted by legitimizing or criticizing it?

En aquest treball s'investiga el trap com a fenomen sociològic arrelat a les identitats juvenils; des del seu inici com a subcultura per a joves de classe baixa i barris marginals, fins a l'actualitat com a corrent mainstream majoritària pel públic jove de classe treballadora, contextualitzat aquest procés en termes polítics, socials i econòmics. Es pretén trobar sentit a patrons compartits - des del llenguatge o la indumentària a patrons ideològics i polítics - entre els subjectes actius d'aquest gènere musical. L'objectiu és conèixer els paràmetres i perfils que engloba aquest nou gènere musical i si té la suficient força per a ser un element més de la identitat d'aquests joves. En este trabajo se investiga el trap como fenómeno sociológico arraigado a las identidades juveniles; des de su inicio como subcultura para jóvenes de clase baja y barrios marginales, hasta la actualidad como corriente mainstream mayoritaria para el público joven de clase trabajadora, contextualizado este proceso en términos políticos, sociales y económicos. Se pretende encontrar sentido a patrones compartidos - desde el lenguaje o la indumentaria a patrones ideológicos y políticos - entre los sujetos activos de este género musical. El objetivo es conocer los parámetros y perfiles que engloba este nuevo género musical y si tiene la suficiente fuerza para ser un elemento más de la identidad de los mismos jovenes. This project investigates trap as a sociological phenomenon rooted in youth identities; from its inception as a subculture for lower-class youth and slums, to the present day as mainstream for young working class audiences, contextualized this process in political, social and economic terms. It is intended to make sense of shared patterns - from the language or clothing to ideological and political patterns - among the active subjects of this musical genre. The objective is to know the parameters and profiles that this new genre encompasses musical and if it has enough power to be an element of their identity.

L'any 1999 es van produir greus enfrontaments al barri de Ca n'Anglada de Terrassa entre joves de nacionalitat espanyola i joves de nacionalitat marroquina. El present treball pretén analitzar quina és la situació del barri vint anys després posant en qüestió el grau de cohesió social d'aquest en sentit objectiu. D'altra banda, els fets van ser categoritzats socialment com 'agressions racistes'; respecte a això, s'analitza quin paper van jugar els diaris en aquesta denominació realitzant una comparació entre les notícies sobre els incidents en el moment dels fets i les de vint anys després. En 1999 se produjeron graves enfrentamientos en el barrio de Ca n'Anglada de Terrassa entre jóvenes de nacionalidad española y jóvenes de nacionalidad marroquina. El presente trabajo pretende analizar la situación del barrio veinte años después, cuestionando el grado de cohesión social de este en sentido objetivo. Por otro lado, los hechos fueron categorizados socialmente como 'agresiones racistas'; respecto esto, se analiza el papel desempeñado por los periódicos en esta denominación realizando una comparación entre las noticias sobre los incidentes en el momento de los hechos y las de veinte años después. In 1999 there were serious clashes in the Ca n'Anglada neighbourhood of Terrassa between young people of Spanish nationality and young people of Moroccan nationality. The present work aims to analyse the situation of the neighbourhood twenty years later, questioning the level of social cohesion in an objective sense. On the other hand, the facts were socially categorized as 'racist aggressions'. In this respect, the role played by newspapers in this denomination is analysed by comparing the news about the incidents at the time of the events with those of twenty years later.

El Tercer Sector Social és un agent clau en la provisió de serveis públics dins de la "welfare mix". L'objectiu d'aquest treball és conèixer l'estat del Tercer Sector dins de la província de Barcelona, ​​concretament durant la primera legislatura de "BCN en COMÚ" i estudiar si l'entrada d'un govern d'esquerres progressista, fomenta la contractació d'aquestes entitats enfront d'empreses mercantils. Per dur a terme un terme la investigació, s'ha realitzat una revisió sistemàtica d'articles científics així com l'anàlisi de dades extretes de diferents baròmetres, registres públics i memòries de contractació. Els resultats obtinguts apunten a un alt nivell de desenvolupament del Tercer Sector dins de la província de Barcelona. Pel que fa als canvis introduïts pel govern municipal de "Barcelona en Comú" no podem afirmar que hagin estat positius per a aquest sector. D'aquesta manera, si bé el nivell de desenvolupament del Tercer Sector Social a Barcelona és alt, la incidència que ha tingut l'entrada de govern municipal dels comuns no sembla haver estat positiva ni determinant per a aquest sector. El Tercer Sector Social es un agente clave en la provisión de servicios públicos dentro de la "welfare mix". El objetivo de este trabajo es conocer el estado del Tercer Sector dentro de la provincia de Barcelona, ​​concretamente durante la primera legislatura de "BCN en COMÚ" y estudiar si la entrada de un gobierno de izquierdas progresista, fomenta la contratación de estas entidades frente a empresas mercantiles. Para llevar a cabo un cabo la investigación, se ha realizado una revisión sistemática de artículos científicos así como el análisis de datos extraídos de distintos barómetros, registros públicos y memorias de contratación. Los resultados obtenidos apuntan a un alto nivel de desarrollo del Tercer Sector dentro de la provincia de Barcelona. En cuanto a los cambios introducidos por el gobierno municipal de "Barcelona en Comú" no podemos afirmar que hayan sido positivos para este sector. De esta manera, si bien el nivel de desarrollo del Tercer Sector Social en Barcelona es alto, la incidencia que ha tenido la entrada del gobierno municipal de los comunes no parece haber sido positiva ni determinante para este sector. The third social sector is a key agent in the provision of public services within the "welfare mix". The aim of this paper is to determine the state of the third sector in the province of Barcelona, specifically during the first term of office of "BCN en COMÚ", and to study whether the entry of a progressive left-wing government encourages the contracting of these entities with commercial companies. To carry out the research, a systematic review of scientific articles has been carried out, as well as the analysis of data taken from different barometers, public registers and contracting reports. The results obtained point to a high level of development of the third sector in the province of Barcelona. As far as the changes introduced by the municipal government of "Barcelona en Comú" are concerned, we cannot say that they have been positive for this sector. In this way, although the level of development of the third social sector in Barcelona is high, the impact of the entry of the municipal government of "Barcelona en Comú" does not seem to have been positive or decisive for this sector.

A lo largo de este estudio se delimita el concepto de eutanasia y se analizan los principales argumentos del debate político que abordan una posible despenalización de su práctica en España. A su vez, se analiza hasta qué punto es factible una efectiva aprobación de una Ley que garantice un nuevo derecho de ciudadanía y una muerte digna. A través de estas líneas se evidencia el modo en que llegó el Derecho a Morir Dignamente a los países de la Unión Europea donde es legal, los criterios de aplicación, las medidas de control y algunos ejemplos polémicos pero significativos que nos ayudan a conocer a qué se enfrentaría nuestra sociedad tras la aprobación de la práctica

Aquesta tesi doctoral analitza els imaginaris simbòlics i socials més rellevants de la tradició del catalanisme catòlic del període 1954-1975. Ens basem en l’anàlisi de la producció escrita de les elits intel·lectuals del catalanisme catòlic a través d’una selecció representativa del corpus d’agents difusors d’aquest univers. Parlem de l’intel·lectual com a agent actiu en la (re)producció de relats, narratives i imaginaris nacionals, a través d’un mitjà de producció concret com és el llibre d’assaig polític com a document de difusió ideològica; i fent ús de les memòries personals com a documents de treball i document històric complementari, pel seu valor com a llocs de memòria de sentit funcional. L’objectiu principal de l’estudi és la comprensió dels elements d’ordre ideològic que conformen les interpretacions socials de la identitat nacional, per establir una proposta d’anàlisi dels models de construcció identitària a Catalunya, i amb la voluntat de revelar les lògiques de poder presents rere els discursos i les pràctiques (habitus) derivades. Per dilucidar, en darrer lloc, quines són les funcions de la identitat en la consecució de l’hegemonia cultural i política del país. Metodològicament ens basem en una proposta que pren de referència diversos utillatges interpretatius propis de la sociologia del coneixement, l’antropologia cultural i els Estudis Culturals i la semiòtica d’arrel construccionista i estructuralista, que són els principals corrents d’anàlisi que desenvolupen l’estudi simbòlic de la realitat social. Establim com a proposta tres grans eixos simbòlics del catalanisme catòlic, que hem definit com les etapes de l’Aixecament, el Redreç i la Reconstrucció. Així mateix, en primer lloc i en un primer nivell d’anàlisi, examinem els continguts textuals i documentals del corpus seleccionat. Subratllem els relats, estructures i fonaments de representació simbòlica de caire més sociològic que participen en la construcció de la identitat a Catalunya. En un segon nivell d’anàlisi resseguim el context social, ideològic, polític, cultural, etc., del període 1954-1975. En segon lloc, assenyalem les influències de la modernitat tardana en la concepció de la catalanitat, la personalització d’aquestes identitats i el paper de la cultura en la conformació d’aquestes i la seva representació intel·lectual. I finalment, apuntem algunes de les continuïtats i divisions en la conformació simbòlica dels elements explicatius de la catalanitat de les elits intel·lectuals, amb interès específic sobre els discursos sobre la immigració com a variable sociohistòrica rellevant. Prenem com a data inicial d’aquest estudi el naixement del grup prepolític CC (1954), i finalitzarem el nostre estudi amb les dinàmiques canviants que es donen amb les polítiques d’unitat, la constitució de l’Assemblea de Catalunya (1971), el naixement de Convergència Democràtica (1974) i finalment la mort de Franco (1975). Esta tesis doctoral analiza los imaginarios simbólicos y sociales más relevantes de la tradición del catalanismo católico del período 1954-1975. Nos basamos en el análisis de la producción escrita de las élites intelectuales del catalanismo católico a través de una selección representativa del corpus de agentes difusores de este universo. Hablamos del intelectual como agente activo en la (re)producción de relatos, narrativas e imaginarios nacionales, a través de un medio de producción concreto como es el libro de ensayo político como documento de difusión ideológica; y utilizando las memorias personales como documentos de trabajo y documento histórico complementario, por su valor como lugares de memoria de sentido funcional. El objetivo principal del estudio es la comprensión de los elementos de orden ideológico que conforman las interpretaciones sociales de la identidad nacional, para establecer una propuesta de análisis de los modelos de construcción identitaria en Cataluña, y con la voluntad de desvelar las lógicas de poder presentes tras los discursos y las prácticas (habitus) derivadas. Para dilucidar, en último lugar, cuáles son las funciones de la identidad en la consecución de la hegemonía cultural y política del país. Metodológicamente nos basamos en una propuesta que toma de referencia diversos utillajes interpretativos propios de la sociología del conocimiento, la antropología cultural y los Estudios Culturales y la semiótica de raíz construccionista y estructuralista, que son las principales corrientes de análisis que desarrollan el estudio simbólico de la realidad social. Establecemos como propuesta tres grandes ejes simbólicos del catalanismo católico, que hemos definido como las etapas del Levantamiento, el Enderezamiento y la Reconstrucción. Asimismo, en primer lugar y en un primer nivel de análisis, examinamos los contenidos textuales y documentales del corpus seleccionado. Subrayamos los relatos, estructuras y fundamentos de representación simbólica de carácter más sociológico que participan en la construcción de la identidad en Cataluña. En un segundo nivel de análisis recorremos el contexto social, ideológico, político, cultural, etc., del período 1954-1975. En segundo lugar, señalamos las influencias de la modernidad tardía en la concepción de la catalanidad, la personalización de estas identidades y el papel de la cultura en la conformación de estas y su representación intelectual. Y por último, apuntamos algunas de las continuidades y divisiones en la conformación simbólica de los elementos explicativos de la catalanidad de las élites intelectuales, con interés específico sobre los discursos acerca de la inmigración como variable sociohistórica relevante. Tomamos de fecha inicial de este estudio el nacimiento del grupo prepolítico CC (1954), y finalizaremos nuestro estudio con las dinámicas cambiantes que se dan con las políticas de unidad, la constitución de la Asamblea de Cataluña (1971), el nacimiento de Convergència Democràtica (1974) y finalmente la muerte de Franco (1975). This doctoral thesis analyses the most relevant symbolic and social images of the tradition of Catholic Catalan nationalism from the 1954-1975 period. The analysis is based on written production by the intellectual elites of Catholic Catalan nationalism from a representative sample of the corpus of diffusing agents in this universe. We mention the intellectual as an active agent in the (re)production of national stories, narratives and images, through a specific means of production such as the book of political essays as a document of ideological diffusion; and making use of the personal memories as working documents and complementary historical documents, for their value as places of memory in a functional sense. The main aim of the study is to understand the ideological elements that make up the social interpretations of the national identity, establish a proposal for analysis of the models of identity building in Catalonia, and unveil the logics of power behind the discourses and the derived practices (habitus). Finally, to find out what the functions of identity are in achieving cultural and political hegemony in the country. Methodologically, we base ourselves on a proposal that takes its reference from various interpretative tools from the sociology of knowledge, cultural anthropology and cultural studies and the semiotic of construccionist and structuralist roots, these being the leading currents of analysis that develop the symbolic study of the social reality. We establish three main symbolic axes of Catholic Catalan nationalism as a proposal. We have defined these as the stages of the Rising (Aixecament), the Righting (Redreç) and the Reconstruction (Reconstrucció). Thus, firstly and on a first level of analysis, we examine the textual and documental contents of the selected corpus. We emphasise the stories, structures and foundations of symbolic representation of a more sociologic nature that participate in the construction of identity in Catalonia. On a second level of analysis, we outline the social, ideological, political, cultural, etc. context of the 1954-1975 period. In second place, we indicate the influences of late modernity on the conception of Catalanity, the personalisation of these identities and the role of culture in conforming these and their intellectual representation. And lastly, we highlight some of the continuities and divisions in the symbolic conformation of the explicative elements of the Catalan nationalism of the intellectual elites, with specific interest in the discourses about immigration as a relevant socio-historical variable. We take the birth of the pre-political group CC as the initial date of this study (1954), and this ends with the changing dynamics that came with the policies of unity, the constitution of the Assembly of Catalonia (1971), the birth of Convergència Democràtica (1974) and finally the death of Franco (1975).

En aquest treball s'investiga sobre la infidelitat femenina i el possible tabú social que comporta, a través de la seva representació en la sèrie Infidels de TV3. La metodologia emprada es basa en tècniques qualitatives, mitjançant l'anàlisi textual i de continguts de la sèrie. Es complementa amb entrevistes en profunditat semiestructurades. L'aproximació es realitza des de la perspectiva fenomenològica, per intentar comprendre el significat de la infidelitat en els actors implicats. La sèrie mostra una constant dualitat entre transgressions i valors tradicionals, el matrimoni continua vigent al mateix temps que es presenten les infidelitats amb total normalitat. L'amor romàntic és la causa principal de les infidelitats femenines, mentre que les deslligades de sentiments es jutgen de forma negativa, incloent-hi elements diferenciadors per raons d'edat, de gènere i de classe social. In this paper we investigate female infidelity and the possible social taboo involved, through its representation in the Infidels, series produced by TV3. The methodology used is based on qualitative techniques, through the series textual and contents analysis, as well as with semi-structured in-depth interviews. The approach is made from the phenomenological perspective, to try to understand the meaning of infidelity on the actors involved. The series shows a constant duality between transgressions and traditional values; the marriage keeps standing while infidelities are presented quite normally. Romantic love is the main cause for women's infidelity, while those infidelities detached from emotions are negatively judged, including differentiating elements for age, gender and social class reasons.

Esta investigación pretende dar un pequeño paseo por la evolución de la televisión y cómo ha pasado de ser un momento de reunión familiar a un hecho más individualista con la llegada de las nuevas plataformas de pago digitales. Se analizará una de las series "con más éxito" del 2017 en Netflix, Por trece razones debido al gran debate mediático que generó en su momento y por las diferencias que presenta; una serie más allá de lo tradicional y lo trivial que sacó a la luz algunos de los temas más actuales que afectan a los jóvenes de hoy en día, desde el acoso escolar al uso de las redes sociales, cómo son juzgados por sus propias amistades, el acoso sexual, las relaciones con sus padres e incluso, el suicido. Finalmente, se tratará de averiguar si una serie puede influenciar en las acciones de los jóvenes y qué pueden hacer las instituciones escolares catalanas para resolver estos problemas y las soluciones que nos aportan.

Aquest treball té com a objectiu l'observació de com els marcs mentals per mitjà dels quals els individus interpretem i participem en la realitat estan estructurats metafòricament. Per mitjà d'entrevistes a diferents professors de dues escoles s'han trobat els següents resultats: en primer lloc, l'existència en els discursos de tres metàfores sobre l'educació; "l'educació és un camí", "l'educació és un jardí" i "l'educació és un sistema". En segon lloc, que aquells que es defineixen sota una mateixa metàfora presenten unes mateixes percepcions i participacions sobre la resta de dimensions. Finalment, l'existència de paradoxes en el discurs importants per a l'anàlisi.

Aquesta tesi tracta sobre l’anàlisi de discursos publicats a la premsa en relació amb l’elaboració de lleis de política lingüística a Catalunya. S’analitzen editorials publicats en el període comprès entre l’aprovació de la Llei de Normalització (abril de 1983) i la Sentència dictada pel Tribunal Constitucional al juny de 2010. El principal objectiu del treball és observar la legitimitat atribuïda a les llengües catalana i castellana en el context d’elaboració de lleis lingüístiques. L’anàlisi dels textos es realitza des del punt de vista de les estratègies d’argumentació i els raonaments utilitzats a les línies editorials dels diaris, observant també les relacions entre els continguts i les possibles variacions en els discursos al llarg del període. S’analitzen textos editorials publicats per diaris d’informació general, editats a Catalunya (La Vanguardia, El Periódico i l’Avui) i de difusió estatal (El País, El Mundo i l’ABC). El corpus d’anàlisi està format per una seixantena d’editorials publicats per aquests diaris coincidint amb diversos esdeveniments: l’aprovació de la Llei de Normalització l’any 1983, el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern de l’Estat uns mesos després i la posterior Sentència del Tribunal Constitucional (1986), la Sentència del Tribunal Constitucional sobre el model educatiu català dictada l’any 1994, el procés d’elaboració de la Llei de Política Lingüística produït al llarg de l’any 1997, la tramitació de l’Estatut al Congrés dels Diputats (començament de 2006) i la Sentència sobre l’Estatut dictada pel Tribunal Constitucional a l’any 2010. Com a hipòtesi de treball es parteix de les següents idees: un predomini en aquesta premsa d’una deslegitimació de la legislació lingüística orientada a estendre el català, una naturalització de les lleis estatals i la instauració del consens com a idea legitimadora de les polítiques lingüístiques a Catalunya. L’objectiu en l’anàlisi dels textos és observar la legitimitat atribuïda a les llengües catalana i castellana a les línies editorials dels diaris en relació amb l’elaboració i implementació de lleis lingüístiques a Catalunya. En aquest treball la noció de legitimitat fa referència al reconeixement d’un estat de coses. Com a reconeixement, és un fet social i pot aparèixer als discursos de manera implícita o explícita. La legitimitat implícita es correspondria amb aquella realitat donada per descomptada, que es considera com a forma normal, amb el reconeixement tàcit d’un ordre o la manca de reconeixement de la seva arbitrarietat. Aquesta realitat implícita comportaria un cert nivell de naturalització en el sentit de concepció de la realitat que obvia els processos socials que contribueixen a la seva construcció, reproducció o canvi. Més enllà d’allò pressuposat, donat per descomptat o no conscient, la legitimitat pot prendre diverses formes d’expressió. Una idea o una norma es pot invocar com a recurs en l’argumentació per donar suport a altres idees, sense ser justificada en sí mateixa. Un alt nivell de legitimitat pot ser traduït en allò que es considera normal, de sentit comú, lògic o evident. També es pot apel·lar a la forma “normal” a través de l’abús o la mancança, nocions amb les quals la norma o allò considerat com a normal, malgrat no ser del tot evident, encara funciona com a criteri de valoració sobre la realitat. La legitimitat pot prendre diferents formes d’expressió, aparèixer de forma implícita o explícita, o amb diversos graus d’elaboració discursiva. Però, tal com s’entén i com és observada en aquest treball, fa referència a allò que els autors dels discursos afirmen sobre com són i com haurien de ser les coses., This thesis is about the analysis of discourses published in the press regarding the development of laws on language policy in Catalonia. Editorials published in the period between the adoption of the “Llei de Normalització” (April 1983) and the Constitutional Court judgment (June 2010) are analyzed. The main aim of the work is to observe the legitimacy given to Catalan and Spanish languages in the context of development of language laws. The analysis of the texts is done from the standpoint of the strategies of argumentation and reasoning used in the editorials of newspapers, noting also the relationships between the contents of the texts and the possible variations in discourses throughout the period. Editorial texts published by general information newspapers in Catalonia (La Vanguardia, El Periódico and Avui) and state circulation (El País, El Mundo and ABC) are analyzed. The corpus of analysis comprises around sixty editorials published by these newspapers at the time of some specific events: the adoption of the “Llei de Normalització” (1983), the action of unconstitutionality submitted by the State Government and the subsequent ruling of the Constitutional Court a few years later (1986), the Constitutional Court judgment on the Catalan education model dictated in 1994, the elaboration process of the “Llei de Política Lingüística” occurred during 1997, the approval process of “Statute of Autonomy” in the Spanish Congress (early 2006) and the verdict over the Statute handed down by the Constitutional Court in 2010. The working hypothesis is based on the following ideas: a predominance in this press of a delegitimization of the laws addressed to extending the Catalan language, a naturalization of state laws and the establishment of the consensus as legitimizing idea of language policies in Catalonia. The goal of the analysis is to see the legitimacy attributed to Catalan and Spanish languages in the press in relation to the preparation and implementation of language laws in Catalonia. In the present work, the notion of legitimacy refers to recognition of a state of things. As recognition, it is a social issue and can be either implicitly or explicitly projected. The implicit legitimacy would correspond to that reality given for granted, banal, which is considered as the normal behavior, through the tacit recognition of an order or the lack of recognition of its arbitrariness. This implicit reality entails a certain level of naturalization in the sense of a conception of reality which ignores social processes that contribute to its construction, reproduction or change. Beyond the presupposed, taken for granted or not conscious, legitimacy can take various forms of expression. An idea or a rule can be invoked as a resource in an argumentation to support other ideas without having been itself justified. A high level of legitimacy can be translated into what is considered normal, common-sense, logical or obvious. The “normal way” can also be invoked through the notion of abuse or deficiency, with which the rule, despite not being entirely customary, still works as assessment’s criterion of reality. Legitimacy can be expressed in a variety of forms, appear either implicitly or explicitly, or with different levels of development. Still, as understood and as observed in this study, the concept refers to what the authors say about how reality is and how it should be.

Conté: treball i pòster En els últims anys s'ha produït un creixement social de l'independentisme a Catalunya per diversos esdeveniments polítics, econòmics i socials, però les idees i arguments d'aquest s'han estès, en gran part, gràcies als avenços en les noves tecnologies de la informació i comunicació que han tingut un paper considerable en la mobilització i conscienciació de la gent. És a dir, per les noves xarxes socials. En aquestes xarxes moltes persones i organitzacions han trobat una eina clau per donar a conèixer les seves idees sobre Catalunya i els seus motius i arguments a favor de l'independentisme.

Conté: treball i pòster En esta investigación se presentan dos propuestas fundamentadas en una serie de datos (evolución de Internet, redes sociales y Smartphones; rol de las redes sociales en relación a los cambios actuales en los procesos de socialización de los jóvenes; conflictos en los centros educativos; tipos ideales de relación social; peligros relacionados por el exceso de información en la red al construir nuestra identidad virtual, …) que ayuda a entender el cambio en que se están convirtiendo las redes sociales, en un in crescendo imparable, convirtiéndose en el mecanismo más importante a la hora de gestionar las relaciones sociales entre los jóvenes. En aquesta recerca es presenten dues propostes fonamentades en una sèrie de dades (evolució d'Internet, xarxes socials i Smartphones; rol de les xarxes socials en relació als canvis actuals en els processos de socialització dels joves; conflictes en els centres educatius; tipus ideals de relació social; perills relacionats per l'excés d'informació a la xarxa en construir la nostra identitat virtual, …) que ajuda a entendre el canvi en què s'estan convertint les xarxes socials, en un in crescendo imparable, convertint-se en el mecanisme més important a l'hora de gestionar les relacions socials entre els joves.

Investigación que une tres conceptos: credibilidad, rumor y noticia. Es una tesis, sobre todo, que trata del rumor y el periodismo, y de la credibilidad de los periodistas. La estructura del trabajo distingue entre tres bloques. En la primera parte, se han analizado dos casos reales de intentos de construcción de mensajes creíbles llevados a cabo por un mismo responsable (el Reino Unido) durante el mismo período de tiempo: la fábrica clandestina de rumores puesta en marcha por el Political Warfare Executive, y los servicios europeos de la BBC. Con métodos contrapuestos, las dos experiencias intentan generar mensajes creíbles. El primero era un equipo de periodistas dedicado a inventarse rumores para fortalecer la moral propia y debilitar la del enemigo. Los segundos, la BBC, pusieron en marcha una gran operación radiofónica, sin precedentes, para informar desde Londres en todos los idiomas del continente. Unos creaban rumores falsos con apariencia de noticia, otros creaban noticias que pudieran batir los rumores y la propaganda anti-británica. En la segunda parte de la tesis, se hace un tercer estudio de un caso real, pero que es al mismo tiempo una construcción de un marco teórico. Los retos psicológicos y de opinión pública que planteó la entrada de Estados Unidos en la Segunda Guerra Mundial suscitaron la implicación personal y profesional de los campus universitarios más afamados del continente. Este trabajo hace un recorrido por esta generación de académicos norteamericanos que, a diferencia de los británicos, aplicaron el método científico a su trabajo propagandístico y posteriormente describieron sus actividades en términos académicos. Nos referimos a autores como Gordon Allport, A. Hadley Cantril o Carl I. Hovland, que podrían ser llamados, con toda propiedad, los autores clásicos en comunicación sobre el rumor y la credibilidad. Por último, ofrece una propuesta de proceso de credibilidad que recoge las aportaciones vistas en los casos de los capítulos anteriores, y enumera 15 factores que influyen en las evaluaciones de la credibilidad de una fuente, la plausibilidad de un mensaje y la verificación de las pruebas. También se reflexiona sobre la aplicabilidad de esta propuesta teórica en el contexto comunicativo de nuestros días. Se concluye que la lógica del rumor está sustituyendo la lógica de la noticia a medida que las audiencias orientan su consumo de información hacia las redes sociales e Internet., It combines three concepts: credibility, rumor and news. It is a thesis, especially dealing with the rumor and journalism, and credibility of journalists. The structure distinguishes three blocks. In the first part, we have analyzed two cases on construction of credible messages carried out by a single government during the same period: the propaganda of the United Kingdom during World War II. First, it built a factory of rumors for military purposes. On the other hand, it launched the European Service of the BBC to broadcast throughout Europe in several languages. In the second part of the thesis, it has a third case study that is at the same time a theoretical framework. The psychological challenges related with public opinion that implied the entry of the United States in World War II provoked the personal and professional involvement of the most prestigious campuses of the continent. I take a look on this generation of American scholars who, unlike the British, applied the scientific method in their work and afterwards described their propaganda activities in academic terms. I am referring to authors such as Gordon Allport, A. Hadley Cantril and Carl I. Hovland, who could be called, with all property, the classical authors in communication on rumor and credibility. Finally, I suggest a credibility process, that includes the contributions of the experiences described in previous chapters, and I discus on the applicability of this theoretical proposition in our context of communication, nowadays.

La tesi estudia les memòries personals dels líders polítics que van protagonitzar la transició a la democràcia. Aquestes memòries formen part de la construcció del relat dominant sobre la transició, un relat que ha influït d’una manera fonamental en la política espanyola dels trenta últims anys. Així doncs, l’anàlisi del relat compartit dels seus protagonistes permet comprendre com la transició política ha esdevingut un símbol. Efectivament, la transició no deixa de ser una forma de representació simbòlica del concepte de democràcia, que la delimita i en determina les possibilitats. Partint de les teories sobre la memòria com a fet social, el treball desenvolupa, en primer lloc, una anàlisi dels condicionants en la construcció d’una memòria pública sobre la transició política. En segon lloc, s’analitza el paper de les memòries personals en la legitimació del relat sobre la transició. I finalment es duu a terme una anàlisi del discurs dels textos publicats per vuit polítics líders de la transició. Aquesta anàlisi transversal permet revelar la presència d’un relat comú que supera les diferències ideològiques dels autors analitzats: Leopoldo Calvo-Sotelo, Santiago Carrillo, Manuel Fraga, Rodolfo Martín Villa, Gregorio Peces-Barba, Jordi Solé Tura i Josep Tarradellas., La tesis estudia las memorias personales de los líderes políticos que protagonizaron la transición a la democracia. Estas memorias forman parte de la construcción del relato dominante sobre la transición, un relato que ha influido de manera fundamental en la política española de los últimos treinta años. Así pues, el análisis del relato compartido de sus protagonistas permite comprender cómo la transición política se ha convertido en un símbolo. Efectivamente, la transición no deja de ser una forma de representación simbólica del concepto de democracia, que la delimita y determina sus posibilidades. Partiendo de las teorías sobre la memoria como hecho social, el trabajo desarrolla, en primer lugar, un análisis de los condicionantes en la construcción de una memoria pública sobre la transición política. En segundo lugar, se analiza el papel de las memorias personales en la legitimación del relato sobre la transición. Y finalmente se lleva a cabo un análisis del discurso de los textos publicados por ocho políticos, líderes de la transición. Este análisis transversal permite desvelar la presencia de un relato común que supera las diferencias ideológicas de los autores analizados: Leopoldo Calvo-Sotelo, Santiago Carrillo, Manuel Fraga, Rodolfo Martín Villa, Gregorio Peces-Barba, Jordi Solé Tura y Josep Tarradellas., The thesis examines the personal memoirs of political leaders who led the transition to democracy. These memoirs are part of the construction of the dominant narrative about the transition, a narrative that has influenced in a fundamental way in Spanish politics of the past thirty years. Thus, the analysis of the shared story of its protagonists to understand how the political transition has become a symbol. Indeed, the transition continues to be a form of symbolic representation of the concept of democracy, which defines it and determines its possibilities. Based on theories of memory as a social fact, the work develops, first, an analysis of conditions in the construction of a public memory on the political transition. Secondly, the role of personal memories in the legitimacy of the story about the transition. And finally performs a discourse analysis of texts published by eight political leaders of the transition. This cross-sectional analysis reveals the presence of a common story that goes beyond the ideological differences of the authors analised: Leopoldo Calvo-Sotelo, Santiago Carrillo, Manuel Fraga, Rodolfo Martin Villa, Gregory Fish-Beard, Jordi Solé Tura and George Washington.

La present tesi, titulada “D'Ermua a Patxi López (1996-2009): la complicitat de la premsa amb la política espanyola al País Basc”, té com a objectiu demostrar de quina manera i, fins a quin punt, la premsa de Madrid ha estat i està al servei d'una estratègia política d'Estat per fer fora el nacionalisme basc del poder i l'esquerra abertzale de les institucions democràtiques. La presència del fenomen terrorista al País Basc i les eines per combatre'l han esdevingut, en darrer lloc, un pretext pels diferents governs espanyols, especialment els liderats pel Partit Popular (1996-2004), per estigmatitzar tots aquells àmbits de pensament allunyats de la seva doctrina d’Estat. És agosarat afirmar que els resultats de l'1 de març de 2009 són fruit d'una alteració en el recompte de les paperetes a les urnes, com algunes veus han apuntat, entre d'altres motius perquè no s'han vulnerat les regles del joc democràtic, sinó que aquestes de forma més subtil s'han modificat sota l'emparament legal (Llei de Partits Polítics, 2002). Ara bé, la present tesi parteix de la hipòtesi que aquest canvi de govern i, amb ell de rumb polític a Euskadi, esdevé la culminació d'un llarg procés per fer fora de les institucions l'ampli ventall que representa el nacionalisme basc. Un camí que s'inicià temporalment parlant l'any 1997 amb el cas Ermua, sota el govern de José María Aznar. Com si es tractés d'una croada personal, primer, contra ETA i, després, contra el nacionalisme basc, va dedicar les seves dues legislatures a orquestrar una manera de fer política, basada en el patriotisme espanyol, la distorsió dels fets i la criminalització de la dissidència. En aquest sentit, qualsevol sospitós de pensament alternatiu era titllat d'estar fora del marc constitucional. Un marc legal que el mateix Aznar deia ser-ne el seu principal garant. No es pot explicar, però, aquest procés, sense la participació directa dels mitjans de comunicació, com a actors cabdals en la configuració d'un determinat pensament que ha acabat pressionant la classe política sobretot, el llavors principal partit de l'oposició, el PSOE- i legitimant les eines que han possibilitat l'actual tomb de poder al País Basc., The present thesis, titled "Of Ermua to Patxi López (1996-2009): the complicity of the press with the Spanish politics in the Basque Country", has like aim show of which way and, until which point, the "brunete mediática of Madrid" has been and is to the service of a political strategy of State for displace the Basque nationalism of the power and the left Basque nationalism of the democratic institutions in Euskadi. The presence of the terrorist phenomenon in the Basque Country and the tools to combat it have become, in last place, an excuse or a pretext for the different Spanish governments, especially the led by the Popular Party, to pursue all those fields of thought moved away of his doctrine. This is, in definite, the central hypothesis of the work. It is fearless to affirm that the results of 1 March 2009 are not legitimate, as some voices have aimed, amongst other reasons because they have not broken the rules of the democratic game, but these precisely and of form subtler have modified under the protect legal (Law of Political Parties, 2002). Now well, the present thesis splits of the hypothesis that this change of government and, with him of political course in Euskadi, is the end of a long process to throw of the institutions the Basque nationalism. A way that initiated temporarily speaking the year 1997 with the case Ermua, under the government of José María Aznar. How if it treated of a personal crusade, first, against ETA and, afterwards, against the Basque nationalism, devoted his two terms of office to do a politics, based in the Spanish patriotism, the distortion of the facts and the indictment of the dissidence. In this sense, any suspect of alternative thought was accused to be out of the constitutional frame. A legal frame that the same Aznar said to be his main guarantor. It can’t explain, but, this process, without the direct participation of the media, like actors stood out of one determinate thought that has finished pressure the political class and legitimating the tools that have made possible this change of power in the Basque Country.

La tesi agafa la vessant normalment privada de l'apreciació musical, encara sovint entesa exclusivament a partir dels seus aspectes interns i individuals, i per tant només analitzada des de la seva vessant estètica, com a objecte d'estudi sociològic, utilitzant eines sociològiques per descobrir les lògiques col·lectiva, compartida i simbòlica de la formació de les zones aparentment més privades d'experiència. L'aproximació a l'estudi del gust i els grups juvenils i la sociologia de la música intenta participar en els debats actuals en aquestes àrees desenvolupant una aproximació teòrica original a la producció cultural que, a través d'una recerca comparativa sobre el gust musical entre els joves a Birmingham i Barcelona, vol contribuir a la comprensió de les divisions i distincions socials a la cultura popular contemporània. Hi ha diverses àrees on la tesis intenta utilitzar la recerca empírica per avaluar diferents aproximacions acadèmiques a l'estudi de les subucultures i la cultura juvenil. En concret, intenta superar el debat subcultura/post-subcultura en el camp de la recerca sobre les cultures juvenils, mitjançant la reivindicació d'elements com l'anàlisi de les "homologies', les "possibilitats objectives" i els "circuits integrals", arraconats darrerament per conceptes com "pràctica significativa" i la noció post-moderna del discurs flotant i lliure.La tesis combina diferents aportacions sociològiques per elaborar una aproximació analítica que ajudi a entendre l'objecte d'estudi. Empra la perspectiva del construccionisme social per dibuixar nivells d'experiència juvenils i d'anàlisi social (les jerarquies i relacions privades/personals i interpersonals, els paisatges anònims de les geografies musicals i socials). Les dades del treball de camp s'utilitzen per mostrar com aquests nivells estan entrelligats, i com la noció d'"homologia" ajuda a connectar-los, evidenciant la multiplicitat de combinacions possibles en relació a la seva complexa localització en jerarquies socials més àmplies i en els camp d'avantatge i desavantatge generalitzat. Per encaixar tot això de manera flexible, s'utilitza la noció d'"imbricació", que mostra com les forces i ubicacions socio-estructurals poden ser invisibles i opaques, però que estan en ple funcionament a través d'un conjunt de formes i pràctiques simbòliques que no poden ser enteses, en darrera instància, independentment d'una perspectiva social i històrica més àmplia, que és la que les permet situar correctament.En el seu conjunt, la tesi mostra com, mitjançant la utilització de les eines d'anàlisi adequades, la complexitat i abast de possibilitats i opcions personals dels joves estudiats no impedeix fer-ne una anàlisi socio-estructural, la qual cosa implica una contribució original als debats actuals en el camp. A les conclusions s'identifiquen algunes tendències d'associació entre orígens de classe i gust musical, tot mostrant com aquestes associacions són multiformes i presenten diverses variants i opcions, així com diferents relacions en relació a l'organització interna del camp dels gustos musicals en un centre comercial i unes perifèries minoritàries. La tesis, per tant, analitza la relativa autonomia de les formes culturals mostrant clarament els espais d'autonomia i els espais de dependència. En el capítol final, se situa la imbricació de les homologies simbòliques en el marc d'una tipificació més àmplia del canvi social, i d'un tercer estadi de desenvolupament del capitalisme en el qual l'extensió de la "provocació i transgressió normativa" ha originat àmplies zones, tant en termes espacials com temporals, on s'esdevenen inversions d'estatus (situant els grups inferiors o estigmatitzats en posicions d'aparent influència i prestigi social), que condicionen de manera crucial com es conformen les identitats i s'erosionen en la consciència les estructures socials, tot i continuar mantenint, en el mateix procés, el mateix protagonisme en la reproducció social., The thesis takes the usually private zone of the appreciation of music, often still understood in internal and individualistic terms and appreciated only for its aesthetic elements, as a sociological object of study using sociological analytics to uncover the collective, shared and symbolic logics of the formation of the apparently most private zones of experience. The approach to the study of youth taste, youth groups and the sociology of music attempts to participate in the current debates in these areas by developing an original theoretical approach to cultural production that through an empirical comparative research on music taste among young people in Birmingham and Barcelona wants to contribute to the understanding of social divisions and distinctions in contemporary popular culture.There are several crucial areas where the thesis aims to use an empirical research for adjudicating between competing academic approaches to the study of subcultures and youth culture. In particular it tries to overcome the subculturalist/post-subculturalist debate in youth cultures research by drawing attention to a neglected area of -homological', -objective possibilities' and -integral circuit' analysis which has been downplayed somewhat first by a dominance of the notion of -signifying practice- and later by post modern notions of the free-floatingness of discourse. The thesis combines different sociological insights to produce an analytical approach for the understanding of the subject matter. It uses a social constructionist perspective to outline levels of youth experience and of social analysis (the private/personal, interpersonal relations and hierarchies, and the anonymous landscapes of musical and broader social geographies). The fieldwork data is used to show how these levels intertwine, and how the notion of -homology' help to connect these levels, showing a multiplicity of possible combinations, in relation to their complex location within wider social heirarchies and fields of generalised advantage or disadvantage. To flexibly yoke this together the new notion of -imbrication' is used to show how social structural forces and placements may be invisible and opaque but are drenched and work though a plethora of symbolic forms and practices that cannot ultimately be understood without the wider social and historical perspective of understanding that ultimately locates them. The thesis shows how by using the appropriate tools of analysis, the sheer range of possibilities and options does not defeat the possibility of social-structural analysis, what makes it an original contribution to the current debates in the field. In the conclusion the thesis identifies certain tendencies of association between class backgrounds and musical taste but shows in detail how these are multiform with several variants and options and different relations with respect to the internal organisation of the musical tastes field between the commercial centre and minority peripheries. The thesis thus analyses the relative autonomy of cultural forms showing clearly wherein lies the autonomy and where lies the dependence. In the final chapter, the thesis moves onto place the imbrication of symbolic homologies within a larger typification of social change as characteristic of a third stage of development of capitalism where the extension of -normative provocation and transgression' produce quite large zones, spatially and temporally, where inversions of status occur - putting lower or stigmatised groups in positions apparently of greater influence and prestige - which profoundly condition how identities form and social structures are erased in consciousness even as profound socially reproductive ends are achieved through these very processes.

La present Tesi Doctoral és un estudi interdisciplinar, a mig camí entre la sociologia, la història contemporània, i la ciència política, sobre l'empresari hoteler de Mallorca; encara que les perspectives de la sociologia política i històrica són predominants. Tot plegat es tracta de portar a terme amb una mirada sociològica comprensiva, entesa com un intent de comprendre des de l'òptica de l'altre els fenòmens i fets estudiats (Cardús, coord., 1999). Les recerques precursores de la Tesi són el Projecte Final de Màster "Debates and discourses about tourism development in Mallorca" (Departament de Sociologia, Lancaster University, setembre 2000), i el Treball de Recerca de Doctorat "El turisme com a "pa" per viure" (Departament de Sociologia, Universitat Autònoma de Barcelona, juny 2002). La Tesi fa referència a l'hoteler de Mallorca i no de Balears. L'hoteler eivissenc i menorquí tenen unes característiques diferents al mallorquí, fruit principalment de desenvolupaments econòmics i socials, a Menorca i a Eivissa, molt distints als de l'illa gran. L'estudi dels empresariats illencs s'ha de fer per separat. Dit en altres paraules, si és volgués fer una tesi de l'empresariat turístic de Balears, possiblement caldria elaborar tres tesis: una de l'empresari mallorquí, una de l'empresari menorquí, i una altra de l'empresari pitiús.