Search

La idea de escribir este ensayo surge de la voluntad de reflejar la situación de extremo abandono que vive el campo en nuestro país y, consecuentemente, de la degradación de su patrimonio paisajístico. Aunque el trabajo se centre en un ámbito geográfico concreto, la Cuenca del río Oja, en La Rioja, bien podría extrapolarse este análisis a cualquier rincón de las diez provincias que conforman la llamada ‘Laponia del sur’, ‘Laponia española’ o Serranía Celtibérica, en referencia a la extensión que ocuparon en su día los pueblos celtíberos, y de la que forman parte las zonas montañosas del sur de La Rioja, como el Valle del Alto Oja. Se trata de ámbitos territoriales idóneos para el estudio de las variaciones paisajísticas, donde la degradación se ha acelerado más que en otros lugares debido a la baja densidad poblacional.

Nature and human have always coexisted over time. We learned to transform and adapt it to our way and according to our needs. Despite the incredible advances that we have been ableto make within architecture, urban planning, technology, it seems that often the tools used go a little faster than our learning and the way to organize it with our surroundings. Climate change is increasing and being more visible everyday around the world. With this work, it is intended to analyze within examples, one of the multiple methods developed to reduce our impact on the planet. The majority of cities are fairly dense, there is no longer area on the ground for the creation of new green spaces. An alternative was the use of existing spaces, hence the green spaces in horizontal and vertical. Vertical greenery system are taking up more spaces in the city. The progress towards their improvement is considerable, so that in the long term these elements can become sustainable and play a huge role in reducing CO2 in a city. Also help improve the life of the city’s habitant and contribute to the enrichment of the fauna and the flora of the places where they are built. Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles

La forma en què actualment veiem l’Eixample de Barcelona no és la que va ser ideada originàriament. No ens la podríem imaginar, ja que actualment potser la titllaríem d’utopia. Plena de grans avingudes verdes, amb molta menys població i, és clar, sense tantes edificacions. Ildefons Cerdà, ideòleg de l’Eixample barceloní, amb una ment higienista ja va pensar, en la seva època, el que la societat actual busca amb avidesa: els espais verds i lliures d’edificacions. Se’ns va posar en safata allò que tant anhelem avui i que tan de pressa va fer desaparèixer l’especulació immobiliària. No és estrany que ara es busqui a correcuita tants espais verds, i se’n puguin urbanitzar tan pocs, atès que no hi ha espai a la ciutat. Però si ens fixem en les idees passades, ens podem adonar de petits espais que de mica en mica poden arribar a augmentar les zones verdes: els jardins en interiors d’illa. A l'Eixample de la Ciutat Comtal, endinsant-nos per estrets passatges amagats, trobarem petits oasis que et transmetran calma i aire fresc, aïllant-nos del soroll de la ciutat i del trànsit urbà. Aquests espais, molt desconeguts i que tant ens aporten, poden ser la nova aposta per crear una ciutat més sostenible i amb més aire fresc. La forma en que actualmente vemos el Eixample de Barcelona no es la que fue ideada originalmente. No nos la podríamos ima-ginar, ya que actualmente quizás la tacharíamos de utopía. Llena de grandes avenidas verdes, con mucha menos población y, por supuesto, sin tantas edificaciones. Ildefons Cerdà, ideólogo del ensanche barcelonés, con una mente higienista ya pensó, en su época, lo que la sociedad actual busca con avidez: los espacios verdes y libres de edificaciones. Se nos puso en bandeja lo que tanto anhelamos hoy y que tan deprisa hizo desaparecer la especulación inmobiliaria. No es extraño que ahora se busque tan deprisa tantos espacios verdes, y se puedan urbanizar tan pocos, dado que no hay espacio en la ciudad. Pero si nos fijamos en las ideas pasadas, nos podemos dar cuenta de pequeños espacios que paulatinamente pueden llegar a aumentar las zonas verdes: los jardines en interiores de manzana. En el Ensanche de la Ciudad Condal, adentrandónos por estrechos pasajes escondidios, econtraremos pequeños oasis que nos transmitiran calma y aire fresco, aislándonos del ruido de la ciudad y del tráfico urbano. Estos espacios, muy desconocidos y que tanto nos aportan, pueden ser la nueva apuesta para crear una ciudad más sostenible y con más respiro. The way we currently see the Eixample of Barcelona is not what it was originally devised. We could not imagine it, because today perhaps we would call it utopia. Full of large green avenues, with much less population and, of course, without so many buildings. Ildefons Cerdà, the ideologist from Barcelona’s expansion, with an hygienic mind, already thought, in his time, what today’s society is looking for so quickly: green spaces and free zones of buildings. We had what we long for today and how fast it made real estate speculation disappear. It is not surprising that so many green spaces are now being sought so quickly, and so few can be developed, bacause there is no space in the city. But if we look at past ideas, we can realize small spaces that can gradually increase green areas: interior gardens in blocks. In the Eixample of Barcelona, entering through narrow hidden passages, we will find small oases that will transmit calm and fresh air, isolating us from the noise of the city and urban traffic. These spaces, very unknown and that contribute so much to us, can be the new bet to create a more sustainable city with more respite.ResumenAbstractPalabras clave: Interiores de manzana, zonas verdes, jardines, espacios libres, espacios públicosKey words: Interior blocks, green zones, gardens, free spaces, public spaces Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles

Francesc Català Roca is one of the most outstanding photographers of the 20th century. Much of his work collects urban images with an innovative look that perfectly combines aesthetics and reality. Barcelona is his favorite scenery and his photos, endowed with a great narrative quality, describe the atmosphere that was breathed in its streets several decades ago. Lights and shadows, reflections, and peculiar characters. When asked why he had devoted himself to photography, he replied: “I realized that I was witness of things that would quickly disappear , I sensed it; five years later I would not have been able to take these photographs”. Hearing this statement, I wonder if architecture and the urban landscape have had such a “fleeting” presence as he anticipated. In order to find the answer, this research work studies the urban landscape’s evolution of the most heritage area of the Ciutat Vella district of Barcelona, the area where Català Roca lived his childhood and where he began to experiment with photography. The analysis focuses on six of his photographs from the 1940s, 1950s and 1960s that show iconic public spaces that have adapted over time to the needs of society in each era. With a clear evolution towards the opening and oxygenation of a neighborhood with such urban density, current projects and new proposals such as those of La Rambla or Via Laietana seem to fight against the great threat of the city that Català Roca already sensed seventy years ago , the car.

Estudio urbanístico de los polígonos de vivienda masiva en la ciudad de Sofía (Bulgaria) construidos en época socialista 1960-1989. Urban survey of the mass housing estates in the city of Sofia (Bulgaria), built in the socialist period 1960-1989.

El projecte situa el consum d’alcohol a l’espai públic com a centre de la recerca. Analitza el seu paper en la vida social exterior, concretament la seva capacitat modificadora i generadora de conductes i activitats humanes pròximes, a més de la seva influència morfològica sobre l’entorn. El proyecto situa el consumo de alcohol en el espacio público como centro de la investigación. Analiza su papel en la vida social exterior, concretamente su capacidad modificadora y generadora de conductas y actividades humanas próximas, además de su influencia morfológica sobre el entorno. The project places alcohol consumption in public spaces as the center of research. It analyzes its role in external social life, specifically its modifying and generating capacity for nearby human behaviors and activities, as well as its morphological influence on the environment.

La primera part del treball està creada amb la finalitat de fer una investigació generalitzada de lo que denominem Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament. Allí parlo del motiu del seu origen, la seva evolució històrica a través dels seus 35 anys de trajectòria a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, les seves característiques, les seves finalitats, el seu funcionament i estructuració, la seva amplia heterogeneïtat i, per suposat, la seva base social i de participació ciutadana, que es una de les seves fortaleses i característiques principals. A més a més, he creat dos apartats addicionals. El primer, dedicat a la Educació per el Desenvolupament, per tal de reflexionar sobre els motius pels quals aquesta matèria encara consta força desconeguda en l’àmbit educatiu i universitari, i com es podria arribar a solucionar aquesta problemàtica. El segon, ens serveix per contextualitzar-nos els problemes economicosocials que han afavorit la actual situació de subdesenvolupament en la major part del continent Africà, i com la cooperació catalana contribueix a remeiar aquesta situació. La segona part del treball consisteix en una documentació exhaustiva del projecte del qual vaig ser partícip l’estiu del 2018, amb l’objectiu d’extreure’n una reflexió crítica i aprofundir en els principis que aquesta experiència em va inculcar. Apropant, a la vegada, el lector a la meva experiència i motius personals, els quals podrien portar a algú a aventurar-se i a introduir-se en aquest món. Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat Objectius de Desenvolupament Sostenible::17 - Aliança per a Aconseguir els Objetius

El siguiente trabajo consta de tres partes diferenciadas. La primera parte en la que se hace una búsqueda del marco teórico y conceptual sobre la despoblación en España y en la zona del Señorío de Molina, comarca a la que pertenece Valhermoso. La segunda parte consta del análisis de tres poblaciones diferentes: Yebes, Aineto y Ruesta. Tres localidades que han sido sometidas a nuevos proyectos de repoblación y reactivación de los núcleos, en diferentes grados y maneras. La última parte consta del análisis de Valhermoso, necesario para poder situarse en la problemática de éste y las nuevas necesidades que se han creado en la actualidad por la situación en la que se encuentra. Gracias a la comprensión de las diferentes partes, finalmente, se establecerán las bases principales para reactivar un núcleo rural y extrapolarlas para la recuperación de Valhermoso.

Las tres ciudades principales en la Comarca Lagunera; Torreón, Gómez Palacio, y Lerdo, se emplazan sobreel curso bajo del río Nazas en el semi-desierto del noroeste mexicano. Entre 1946 y 1968 se construyen, una serie de presas y canales para regular el caudal del río. Este sistema de regulación permitió administrar el aguapara riego agrícola, reducir las inundaciones en zonas anegables en la ribera y proporcionar agua potable a las ciudades de la Comarca. Sin embargo, también propició la desaparición de la corriente de agua en el cursobajo del río en la ribera de las tres ciudades, y la desecación de la Laguna de Mayrán en la desembocadura del Nazas. En este sentido se observa que, el sistema de regulación también alteró y condicionó hasta hoy en día, las lógicas de desarrollo urbano de Torreón, Gómez Palacio y Lerdo y su relación paisajística con el territorio. Comarca Lagunera’s three major cities are Torreon, Gomez Palacio, and Lerdo. All three cities are located in the downstream course of the Nazas River in the semi-desert of the Mexican northwest. In order to regulate the flow of the Nazas River, a series of dams and canals were built over a twenty year period between 1946and 1968. The system permitted the administration of water for agricultural irrigation, the reduction of floodingin floodplain areas on riverbanks, and access to drinking water for local populations. Unfortunately,consequences of this system included water recession in the downstream course of the riverbanks in thesethree cities, and the drying of Mayran’s Lagoon at the mouth of the Nazas. Urban growth of Torreon, GomezPalacio, and Lerdo was permanently altered, as was the cities’ landscape relationship with the territory — a direct result of the construction of this regulation system.

Qualificació obtinguda: 9,5 M.H. El polígon residencial de Sant Roc de Badalona, està situat al nord-est de Barcelona i del riu Besós. Es troba a continuació de la Gran Via i hi passa la C-31 tenint una sortida i donant unes bones i ràpides connexions rodades; i situat també entre importants espais naturals com la Serralada Marina, el mar Mediterrani i el riu Besós. Amb una mirada més urbana, trobem que està situat al costat d'un gran teixit industrial, que pràcticament totes les plantes baixes són residencials, faltant l’activitat comercial i que té molts equipaments però aquests generen un mur i no es relacionen amb el barri. Al tractar-se d’un polígon residencial del 1960, trobem una part remodelada i una altra amb edificis originals, els habitatges dels quals tenen una superficie petita i no compleixen amb les condicions d’habitabilitat. Els espais que generen aquests edificis conservats, són de poca qualitat i insegurs. A més a més, el pas de la C-31 pel mig del polígon genera un gran tall entres les dues parts del polígon. Després de l’anàlisi realitzat, les nostres estratègies i objectius han estat: donar continuïtat als eixos dels teixits contigüs, introduir la xarxa de carril bici al barri, potenciar i estirar els grans eixos de connexió metropolitana i activitat comercial i incorporar un nou punt d’activitat supramunicipal amb un joc d’alçades considerables a la Avinguda de Montroig. També, proposem eliminar l’aparcament sota la C-31 per crear un nou eix verd que connecti el riu Besós amb el passeig del port marítim i la Serralada de Marina amb noves activitats per millorar la transversalitat i connexió de les dues parts del barri. Alhora, creem un nou eix que es recolza amb els equipaments existents i els de nova creació i els espais públics, que connecta les dues parts del barri i el barri adjacent d’Artigues i creant un punt de centralitat amb el creuament de l’eix verd sota l’autopista. Per altra banda, tot i saber les males condicions dels edificis existents, la intervenció proposa la rehabilitació i l’ampliació d’aquests, i l’agrupació dels blocs amb nous edificis d’habitatges, creant illes tancades amb espais col•lectius a l’interior que fan d’unió dels dos edificis i de transició entre l’espai públic i el privat.

Qualificació obtinguda: 9,5

Qualificació obtinguda: 9 Los barrios de la Verneda y la Pau se distinguen por su situación privilegiada en cuanto a las infraestructuras metropolitanas y su conectividad con la ciudad. Sin embargo, esta situación generó en un pasado una actividad básicamente industrial combinada con una edificación residencial de muy poca calidad. Esto ha dado lugar a una grave falta de urbanidad a causa de una discontinuidad de trama urbana, una población muy envejecida, y un déficit de servicios y equipamientos básicos. El ámbito concreto de intervención, está formado por un tejido industrial al cual lo envuelven dos polígonos de viviendas. Debido a esta configuración, los dos polígonos residenciales se ven obstaculizados careciendo de una correcta conexión entre ellos. El propósito de la intervención se basa en dar urbanidad a este ámbito desolado. Por un lado, se dotan de continuidad las infraestructuras existentes que lo rodean y conectarlo con la ciudad. Para crear un punto de interés metropolitano, se instaurarán servicios y equipamientos de gran escala que generarán en el barrio nuevos tipos de actividades. A una escala menor, la de barrio, se crearán nuevos tipos de viviendas para densificar la trama urbana y crear una relación entre los polígonos existentes, tanto en su formalización como en sus actividades cotidianas instauradas. De esta manera, tanto la edificación existente como la nueva propuesta se entenderán como un conjunto urbano unitario. A pesar de estas nuevas actividades y edificaciones propuestas, se conservarán ciertas naves industriales (así como los polígonos de viviendas) con tal de hacer alusión a ese pasado industrial y actuar como puntos de referencia en la nueva ordenación adoptada. La nave Fiscis S.A. en concreto, se sitúa en un punto de articulación entre la plaza principal del nuevo barrio y el antiguo trazado de vía trajana, por lo que la actividad que se genere en la nave será directamente presenciada por la población del barrio. Por este motivo, el uso que se le dará a la nave responderá a un nuevo concepto de actividad productiva y enseñanza para la misma. El objetivo es darle valor al trabajo productivo de una manera innovadora y poder aplicarlo después en las zonas productivas del nuevo barrio. La nave, entonces, será el foco de conocimiento de la población vecina para su futuro trabajo y vida en el nuevo barrio

Qualificació obtinguda: 9 El tram final del riu Llobregat, que es troba a 10 min del centre de Barcelona, es tracta de una zona agrícola amb una gran tradició hort-fructícola, que durant segles ha sigut el principal subministrador de fruites i verdures a la ciutat de Barcelona. Aquest territori i el riu, ha sigut sempre el motor econòmic de molta gent, tant en agricultura com en fàbriques en funcionament gràcies al riu. Un dels principals elements que caracteritzen la vall baixa i el delta és la seva xarxa de camins, configurant el territori en parcel·les, o parcel·les que configuren els camins, ja que no s’entenen uns sense les altres. L’objecte d’estudi que veurem, tracta sobre aquesta xarxa de camins, que històricament han donat exclusivament accés a les hortes de Barcelona, però que actualment aquests estan veien una transformació d’usos, degut al pas del temps i les necessitats de la població, que ara es barregen en un mateix lloc, per resoldre la necessitat d’espais lliure i natural de les ciutats que el confinen. També afegir que antigament la llera del riu havia tingut multitud d’activitats, que van desaparèixer a causa del deteriorament de la zona, convertint-se pràcticament en una abocador. Ara trobem una xarxa de camins que ha de conviure amb diferents activitats, un repte a resoldre per continuar mantenint l’activitat en aquests territori, on han d’aprendre a conviure, ja que l’agricultura que actualment està en declivi, necessita d’altres activitats per sobreviure, i a l’inrevés, aquest territori natural sense l’agricultura no prosperarà degut a les pressions urbanístiques de les poblacions.

Qualificacio obtinguda: 9,5 La Verneda y la Pau, como hemos citado, es un barrio el cual actualmente tiene un carácter industrial. Las transformaciones urbanas previstas contemplan el derrumbe parcial del tejido actual y el levantamiento de grandes edificios residenciales lo que hace que el carácter del barrio cambie y se convierta en un barrio residencial, manteniendo la existencia de algunos edificios de un carácter identitario para el vecindario. Es decir, rehabilitando la ciudad construida se crea un tejido donde coexiste lo antiguo y lo nuevo, reduciendo el impacto medioambiental, socioeconómico y energético, conservando testimonios arquitectónicos del lugar y dotando de una nueva utilizad a edificios con un bajo nivel de actividad, como es el caso de un recinto industrial de 1963. El recinto tiene una clara importancia debido a su antigüedad; su morfología, siendo un edificio de obra de fabrica que crea una calle interior distribuidora; y su colocación, entre las calles de Binéfar y la vía Trajana. En la actualidad el conjunto se divide en diferentes estancias pertenecientes a los diferentes talleres productivos. Además tiene contacto directo con un edificio de productivo en altura el cual tiene un uso claramente aceptado. Debido al nuevo carácter que tomará el barrio, añadiéndose a la existencia de un hospital y una biblioteca provincial, el programa elegido para el nuevo conjunto será una unidad gastronómica que contemplara los usos de mercado, supermercado, taller gastronómico, zona de degustación, etc. Creando así un nuevo polo de atracción al barrio, que satisfaga tanto la demanda de los nuevos habitantes como la curiosidad de los vecinos. Para ello la morfología del conjunto cambia para hacer posible la creación de nuevos accesos al recinto, destacando la colocación de una nueva cubierta con unos grandes lucernarios que aportaran iluminación a las zonas interiores del mercado y dotarán al conjunto de un aire renovado, sin olvidar el caracter inicial del recinto.

Qualificació obtinguda: 10 MH Coneguda per tothom la naturalesa perifèrica que el barri arrossega des dels seus inicis, avui en dia, però, ens trobem davant d’un Raval ple de contrastos on la simultaneïtat del seu caràcter perifèric i la centralitat física –centre històric de Barcelona– i alhora la nova centralitat cultural i institucional que acull, esdevé un tret distintiu del barri. Les múltiples intervencions que s’han dut a terme en els últims anys, exemplifiquen l’esforç de la ciutat per renovar la imatge demacrada i perifèrica del barri i potenciar-ne la diversitat. Contrària a la simplificació genèrica a la qual s’havia objectiualitzat el Raval –en referència a dinàmiques i patrons de comportament social que el caracteritzaven– el xoc del barri més degradat amb l’entrada de nova activitat, la regeneració del teixit envellit i pluralitat d’usuaris i models de conducta dins del barri, impedeixen la reducció genèrica d’aquesta complexitat. L’aparició de noves formes d’economia atretes pels nous equipaments i la intensitat d’activitat que generen a l’espai públic, la multiplicació d’obertures, situació de contacte, cantonades i passatges dins del Raval, ha generat efectes imprevisibles inicialment que brinden l’oportunitat de reconsiderar el barri del Raval com un tot.

Qualificació obtinguda: 9,5 M.H.

Tribunal: E. Redondo, J. Maristany, J. Franquesa, J. Muntanyola

Qualificació obtinguda: 9,5 M.H.