Les nostres ciutats s’han convertit en un lloc privilegiat on l’univers d’allò global es troba amb la realitat de l’entorn. La ciutat és un valor preexistent por si mateixa; és història i constitueix un fet cultural singular. D’aquí parteix la importància d’observar la ciutat, i més concretament els centres històrics, entenent-los com espais de màxima representació i confluència de la identitat i l’expressió dels drets i llibertats de la ciutadania. Durant l’últim segle, la idea de la preservació del patrimoni històric i cultural de les ciutats, així com les normatives per a la seva conservació, han anat guanyant cada cop més força. Contràriament, en alguns casos, aquesta postura s’ha considerat excessivament sobreprotectora i ha desencadenat efectes oposats, com l’objectivització dels centres històrics per l’interès especulatiu o del turisme, la seva degradació i abandonament, o la “infravaloració” de l’arquitectura actual a les intervencions de regeneració urbana. A més, en el context actual de globalització, el paper que desenvolupen les ciutats dins la nostra societat s’ha vist alterat tant socialment com econòmicament. Acudim a una tendència global d’homogeneïtzació i banalització dels espais urbans i els centres històrics en mans del model econòmic capitalista, relegant les necessitats dels seus ciutadans i convertint les ciutats en “productes” o “marques” que es disputen un reconeixement global. Tots aquests factors reflecteixen la necessitat d’analitzar quina és la nova realitat dels centres urbans davant la globalització i quin paper tenen i tindran la identitat urbana, el patrimoni històric i cultural, i en defecte, l’espai públic, pel plantejament del futur d’aquests centres històrics i la seva integració dins del conjunt de la ciutat. Nuestras ciudades se han convertido en un sitio privilegiado donde el universo de lo global se encuentra con la realidad del lugar. La ciudad es un valor preexistente por sí misma; es historia y constituye un hecho cultural singular. De ahí parte la importancia de observar la ciudad, y más concretamente los centros históricos urbanos, entendiéndolos como un lugar de máxima representación y confluencia de la identidad y la expresión de los derechos y libertades de la ciudadanía. Durante el último siglo, la idea de la preservación del patrimonio histórico y cultural de las ciudades, así como las normativas para su conservación, han ido ganando cada vez más fuerza. Contrariamente, en algunos casos, esta postura se ha considerado excesivamente sobreprotectora y ha desencadenado efectos opuestos, como la objetivización de los centros históricos para el interés especulativo o del turismo, su paulatina degradación y abandono, o la “infravaloración” de la arquitectura actual en las intervenciones de regeneración urbana. Además, en el contexto actual de globalización, el papel que desarrollan las ciudades en nuestra sociedad se ha visto alterado tanto social como económicamente. Acudimos a una tendencia global de homogeneización y banalización de los espacios urbanos y los centros históricos en manos del modelo económico capitalista, relegando las necesidades de sus ciudadanos y convirtiendo las ciudades en “productos” o “marcas” que se disputan un reconocimiento global. Todos estos factores reflejan la necesidad de analizar cuál es la nueva realidad de las ciudades frente a la globalización y qué papel tienen y tendrán la identidad urbana, el patrimonio histórico y cultural y el espacio público para la planificación del futuro de estos centros históricos y su integración en el conjunto de la ciudad. Our cities have become a privileged environment where the global universe meets the reality of the place. The city is a pre-existing value itself; it is history and constitutes a singular cultural fact. Hence the importance of observing the city, and more specifically the urban historical centers, understanding them as a place of maximum representation and confluence of the identity and expression of the rights and freedoms of citizens. During the last century, the idea of preserving the historical and cultural patrimony of cities, as well as the regulations for their conservation, have been gaining more and more strength. On the contrary, in some cases, this position has been considered excessively overprotective and has unleashed opposite effects, such as the objectification of historical centres for speculative or tourism interest, their gradual degradation and abandonment, or the “undervaluation” of current architecture in urban regeneration interventions. Furthermore, in the current context of globalization, the role that cities play in our society has been altered both socially and economically. We turn to a global trend of homogenization and trivialization of urban spaces and historic centres in the hands of the capitalist economic model, relegating the needs of its citizens and turning cities into “products” or “brands” in the race for global recognition. All these factors reflect the need to analyze what is the new reality of urban centres facing globalization and and what role urban identity, historical and cultural patrimony and public space, have and will have for planning the future of these historical centres and their integration in the whole of the city.