Search

Open access (OA) mandates are policies that require researchers to provide free, unrestricted access to their published research by including it in OA journals (gold OA) or depositing it in freely available disciplinary or institutional repositories (green OA). This study measures the degree of compliance with a Spanish government OA mandate 2.5 years after its implementation. A total of 58.4% of articles resulting from publicly funded research had at least one OA copy available 1 year after publication. Among these, 23.8% were in gold OA, 21.8% in green OA and 12.8% in gray OA, i.e., posted on websites and social networks. Most of the green OA articles were in 2 disciplinary repositories: arXiv and PubMed Central. Just 14.4% of the articles resulting from publicly funded research were available in institutional repositories, although more than 90% of the articles in the data set were the result of projects carried out at institutions that have such an archive. There is great potential for growth in green OA, because over two thirds of the articles that were not available as OA were published in journals whose publishers allow a preprint or a postprint copy to be deposited.

Comunicación presentada al XIV Workshop Rebiun de Poyectos Digitales / VI Jornadas OS-Repositorios (Córdoba, 11-13 de marzo de 2015) En el año 2006 se creó la Oficina de Difusión del Conocimiento (ODC) de la Universidad de Barcelona (UB) para dar cobertura institucional al proyecto de Creative Commons (CC) en España. La UB es la institución afiliada a CC en España desde 2003 y se encarga de mantener y difundir el sistema de licencias que ofrece CC. En un primer momento, la ODC se enmarcó dentro del Programa de Mejora e Innovación Docente (PMID), ya que la iniciativa de liderar el proyecto CC surgió al empezar a compartir materiales docentes siguiendo el ejemplo del MIT con su proyecto Open Courseware (OCW). Sin embargo, después de una reestructuración, la ODC pasó a integrarse en el CRAI de la UB, donde se mantiene hasta ahora dentro de la Unidad de Apoyo a la Investigación. Actualmente esta unidad está formada por cuatro miembros de plantilla de la Universidad y dos becarios. Una de las principales tareas de la ODC es centralizar los esfuerzos para promover el acceso abierto en la UB mediante diferentes acciones. La ODC colaboró con el Vicerrectorado de Política Científica para elaborar la política de acceso abierto de la Universidad vigente desde junio de 2011 tras su aprobación por el Consejo de Gobierno. La ODC ha elaborado los diferentes documentos de autorización previos a la publicación en el repositorio institucional de la UB (Dipòsit Digital), incluyendo siempre las opciones de publicación mediante licencias de CC, escogiéndolas por defecto siguiendo la máxima de «abierto, por defecto». Un ejemplo de ello es la publicación en el repositorio de tesis doctorales aprobadas en la UB, donde se incluyó la posibilidad de que el autor o autora pueda optar por una de estas licencias. Respecto al proceso de autoarchivo de publicaciones científicas en el repositorio ?la llamada vía verde?, la ODC se encarga de buscar las correspondientes políticas editoriales, incluirlas en la aplicación de gestión de la investigación, comunicarlas a los investigadores y finalmente compartirlas con todo el mundo publicándolas en acceso abierto. Primero se consultan las compilaciones de políticas disponibles para el público y luego, si es necesario, se contacta directamente con los editores. No sólo se busca la política de la publicación referente al autoarchivo, sino que se pregunta sobre la titularidad de los derechos de explotación para poder incorporarla en los metadatos de los registros disponibles en el repositorio. Los investigadores reciben la información de las diferentes políticas al actualizar sus publicaciones en la aplicación de gestión de la investigación. En ella se les pide que incluyan la versión autorizada por la publicación, que luego validan las diferentes bibliotecas del CRAI, para ser publicada en el repositorio. En el marco de colaboración con otras unidades de la Universidad, la ODC colabora con la Oficina de Proyectos Internacionales de Investigación ofreciendo apoyo en los temas de acceso abierto, especialmente en el marco Horizon 2020. La ODC ha elaborado un texto estándar que se ofrece a los investigadores para que lo incluyan en sus propuestas, en el que se indica que el repositorio institucional será el lugar donde se difundirán al público los resultados del proyecto, tal y como se les requiere con la nueva política. Respecto a la vía dorada del acceso abierto, además de fomentar el uso de las licencias de CC en cualquier material elaborado por miembros de la comunidad universitaria, la ODC se encarga de valorar y tramitar las ayudas para publicar en revistas de acceso abierto. Estas ayudas fueron instauradas por el Vicerrectorado de Política Científica en setiembre de 2010 y siguen vigentes. Hasta 2014 se han beneficiado de estas ayudas 190 publicaciones y se ha destinado a ellas un total de 155.500 euros. Respecto a las publicaciones periódicas que se elaboran en la UB, la ODC asesora a los editores en el uso de las licencias y en la gestión de la propiedad intelectual en el proceso de publicación. Finalmente, creemos que dos de los aspectos que no se deben olvidar son la formación y la difusión. Por esta razón, la ODC organiza diferentes actividades entre las cuales podemos destacar los eventos en el marco de la Semana del Acceso Abierto o las sesiones destinadas a investigadores en formación. El próximo reto de la ODC es fomentar la apertura de los datos de investigación, y ayudar a los investigadores a llevarlo a cabo. Para ello creemos que es necesario hacer confluir diferentes unidades de la institución con el fin de elaborar un plan de gestión de los datos y preparar la infraestructura necesaria. La experiencia de estos ocho años nos demuestra que centralizar en una oficina o unidad de la Universidad las acciones para fomentar el acceso abierto nos ha ayudado a que otras unidades y los miembros de la comunidad universitaria sepan dónde dirigirse para preguntar, pedir consejo e informarse, especialmente ahora que las políticas de las agencias de financiación requieren la difusión al publico de los resultados de la investigación.

Podeu consultar la Vuitena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/66524, Taller en què es tracten els següents temes: aspectes competencials i funcionals del dret fonamental a la PD; supòsits de cessió de dades en els centres universitaris; definició de dades de caràcter personal, dades de salut; protecció de dades i Big data/Open data; i reforma del marc normatiu europeu en matèria de protecció de dades.

Objectiu: analitzar les metadades de dades obertes en voga des de la perspectiva de la seva adequació als objectius de recuperació i ús. Metodologia: es planteja l'extensió de Data Catalog Vocabulary (DCAT) a una nova classe que modeli el nivell de la dada i la seva semàntica. L'extensió s'analitza en un cas de dades obertes específic per a un procés de convenis de camineria rural a l'Uruguai. Resultats: el desenvolupament s'implementa en la publicació d'un conjunt de dades obertes en el marc de descripció de recursos (RDF) al portal de dades obertes de l'Uruguai que n'exemplifica la utilitat., Objetivo: analizar los metadatos de datos abiertos en boga desde la perspectiva de su adecuación a los objetivos de recuperación y uso. -- Metodología: se plantea la extensión de Data Catalog Vocabulary (DCAT) a una nueva clase que modele el nivel del dato y su semántica. La extensión se analiza en un caso de datos abiertos específico para un proceso de convenios de caminería rural en Uruguay. --Resultados: el desarrollo se implementa en la publicación de un conjunto de datos abiertos en el marco de descripción de recursos (RDF) en el portal de datos abiertos de Uruguay que ejemplifica la utilidad, Objective: This paper analyses metadata for the growing trend in open data, from the perspective of whether they meet the objectives of data recovery and use. -- Methodology: We propose an extension of the Data Catalog Vocabulary (DCAT) to a new class that would model the level of the data and its semantics. -- Results: The extension is analyzed in the case of specific open data for a process of agreements on rural road networks in Uruguay. The utility of the development is illustrated by its implementation in a set of open data in resource description framework (RDF), published on Uruguay's open data porta

During the last decade universities have developed policies and infrastructures to support open access to publications but now it is time to move a step forward. There is an increasing demand for accessing data supporting the research results to validate and reproduce them. Therefore universities have to be prepared for this new challenge that goes beyond dissemination because it requires a strategy for managing research data within institutions. In this paper I will try to give some hints on how to deal with this challenge that can be framed in the new open science movement aimed at providing openness in all the whole cycle of research.

Se describen las características de 207 revistas españolas de ciencias de la salud activas en 2014 y su visibilidad en seis bases de datos biomédicas y multidisciplinares. Scopus e Ibecs son las bases de datos que mayor número de revistas cubren, y Medline y WoS las que menos. La disciplina mejor representada es medicina, seguida de psicología, enfermería y farmacia. Se observa la práctica ausencia de revistas editadas exclusivamente en papel, la existencia de revistas publicadas en inglés, el aumento de versiones bilingües español-inglés y el acceso gratuito a los contenidos. El artículo incorpora el censo de revistas, que puede servir de referencia para los investigadores para seleccionar la revista dónde publicar, para los editores de revistas de ciencias de la salud, y para documentalistas que gestionan bases de datos o que asesoran a otros profesionales en las tareas mencionadas. The main features of 207 Spanish health sciences journals active in 2014, and their visibility in six biomedical and multidisciplinary databases are described. Of these databases, Scopus and Ibecs provide the best coverage of these journals, and Medline and WoS the worst. The discipline best represented is medicine, followed by psychology, nursing and pharmacy. Among the observed characteristics, there were an absence of journals published exclusively on paper and the presence of journals published in English or bilingual Spanish-English and with open access. The article includes the journal list, which can be a reference tool for researchers selecting target journals for publication, for publishers in the health sciences areas and for information scientists for use in their database management tasks or in advising other professionals

Des dels inicis dels cursos massius en obert (MOOC) l'any 2008, han passat set anys engrescadors en el món de la formació. El panorama ja està iniciat i sembla relativament consolidat, per la qual cosa seria pertinent abordar-ne les característiques definitòries més rellevants fins al moment. Presentem en aquest llibre unes claus senzilles per a la comprensió del moviment MOOC i pretenem fornir un marc contextual clar i precís on es pugui ubicar la formació i difusió del coneixement en obert. No hem volgut presentar un panorama idealitzat i adjectivat de «bonisme» del moviment; com qualsevol altra innovació que ha captat l atenció del món formatiu i universitari mundial i passat ja el «xarampió inicial», ha generat controvèrsies que no hem volgut obviar. Per tant, el lector trobarà els pros i els contres del moviment de manera que es pugui formar una opinió pròpia i fonamentada sobre els principis de massivitat i gratuïtat aplicats a la formació general i universitària.

La aparicion de los MOOC ( massive open on-line course ) ha supuesto un impacto en el ambito educativo, especialmente en el universitario, debido, entre otras cosas, a la posibilidad de acceso a los mismos a distancia, al numero ilimitado de usuarios que se pueden matricular y, en muchos casos, a que son gratuitos. Bajo la tematica de los MOOC y el contenido abierto, la presente monografia ha sido escrita por tres profesores universitarios, Esteban Vazquez Cano [profesor y doctor de la Facultad de Educacion de la Universidad Nacional de Educacion a Distancia (UNED)], Eloy Lopez Meneses (profesor y doctor del Departamento de Ciencias Sociales de la Universidad Pablo de Olavide) y Jose Luis Sanchez-Serrano Sarasola (profesor de la Facultad de Ciencias Sociales, tambien de la Universidad Pablo de Olavide). El libro, escrito en ingles, se divide en cuatro capitulos principales, acompanados de una declaracion de intenciones, una introduccion, una conclusion, una bibliografia y un anexo.

El objetivo principal de esta tesis doctoral es describir y analizar un conjunto de parámetros que permita un acercamiento al análisis y caracterización de los modelos de negocio de las revistas científicas españolas, así como explorar la existencia de una estructura subyacente en los datos que pueda contribuir a su clasificación. Desde una visión del concepto de modelo de negocio que incluye componentes de las dimensiones económico-financiera, operativa y estratégica de la actividad editorial, la investigación se desarrolló partiendo de una encuesta distribuida a 1.280 editores de revistas científicas españolas incluidas en la base de datos Dulcinea obteniendo una tasa de respuesta del 43% (n=561). Se aplicaron varias técnicas de investigación que han permitido explorar posibles correlaciones, realizar un análisis de reconocimiento estadístico de patrones basado en un análisis de conglomerados, y profundizar en las opiniones de los encuestados sobre el acceso abierto a través de un análisis cualitativo. Éstas han facilitado, en primer lugar, la identificación de las principales fuentes de financiación evidenciando que los ingresos percibidos a través de suscripciones institucionales están positivamente relacionados con el resultado económico, y que las revistas científicas universitarias se caracterizan por una marcada dependencia de las subvenciones de la administración pública y de las ayudas de la entidad propietaria. En segundo lugar han puesto de relieve cómo la mayoría de las revistas carece de una estructura organizativa estable y depende, en gran parte, del trabajo voluntario. En tercer lugar, los editores han valorado mayoritariamente de manera positiva su experiencia sobre el acceso abierto a la producción científica, si bien con reservas que limitan su consolidación. Finalmente, el análisis de conglomerados ha permitido detectar cuatro conglomerados con patrones comunes diferenciados en los modelos de negocio., The main objective of this dissertation is to describe and analyze a set of parameters that allow an approach to the analysis and characterization of the business models of Spanish scientific journals, as well as to explore the existence of an underlying data structure that can contribute to their classification. From a vision of the concept of business model that includes components of the economic and financial, operational and strategic dimensions of publishing, research was developed from a survey of 1,280 publishers of Spanish scientific journals included in the Dulcinea database, obtaining a response rate of 43% (n = 561). Several research techniques used have allowed exploring possible correlations, to carry out an analysis of statistical pattern recognition based on a cluster analysis, and deepen the views of respondents on the open access through a qualitative analysis. As a first result, these have allowed to identify the main financing sources showing that the income received through institutional subscriptions are positively related to the economic performance, and that the academic journals are characterized by a marked dependence on public administration subsidies and the support of the journal's holder entity. Secondly, the results have showed that most journals lack a stable organizational structure and depend largely on volunteer work. Thirdly, the majority of publishers have positively valued their experience on open access to scientific production, although with some reservation that limits their consolidation. Finally, a cluster analysis has detected four clusters with common patterns in different business models.

Màster en Gestió de Continguts Digitals, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona i UPF, curs 2014-2015. Tutors: Miquel Centelles Velilla (UB), i Mireia Ribera Turró (UB), Aquest treball de final de Màster de Gestió de Continguts Digitals (TFM), s’emmarca dins de la filosofia Open Data (OD) o Dades Obertes que moltes administracions públiques posen a l’abast dels usuaris mitjançant serveis sota la premissa de transparència, participació i col·laboració. El concepte OD va lligat al concepte Open Linked Data (OLD) o Dades Obertes Enllaçades mitjançant tecnologies de Web Semàntica, utilitzant descripcions Resource Description Framework (RDF) per als recursos Web, que especifiquen metadades i representen la informació utilitzant Uniform Resource Identifier (URI) o identificadors únics. El repte de la Web Semàntica és integrar diferents fonts d’informació, es a dir, la interoperabilitat entre sistemes. Aquesta interoperabilitat es dona a dos nivells, jurídica (d’una a tres estrelles) i tècnica (de quatre a cinc estrelles) , seguint la classificació de les cinc estrelles de Dades Obertes Enllaçades de Tim Berners-Lee, considerat com el pare de la Web. La Web Semàntica es basa en conceptes i descriptors que han de ser identificats i reconeguts pels diferents sistemes. La utilització d’esquemes i models estàndards, en especial del Consorci W3C, conjuntament amb vocabularis i ontologies, possibiliten aquesta interoperabilitat. La proposta del treball es planteja a partir del model de dades del Portal Jurídic de Catalunya (PJC) gestionat per l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya (EADOP). El portal ofereix la consolidació de normes, es a dir, la consulta de les normes, les seves afectacions, modificacions i correccions en un únic document jurídic. Els textos consolidats, tot i no ser oficials, faciliten la consulta i tenen una utilitat pràctica pels usuaris. La proposta es justifica ja que es situa en un context favorable per la definició de projectes d’OLD basats en la interoperabilitat: es disposa d’un marc normatiu; existeix un interès per part les organitzacions a nivell internacional per les Dades Obertes; i la Reutilització de la Informació del Sector Públic (RISP) amb la creació de nous serveis es considera com una oportunitat de desenvolupament econòmic. D’altra banda l’aplicació de tècniques de Web Semàntica és més adient en sistemes que han estat modelats i estructurats utilitzant esquemes i metadades, com és el cas del repositori del PJC. A partir de la tecnologia de Web Semàntica com a marc teòric del treball, es presenta una proposta de modelització dels documents jurídics utilitzant ontologies estàndards amb enriquiment semàntic per els descriptors dels documents amb dades enllaçades. El resultat de la modelització serà un document en format RDF/XML seguint estàndards. Per contextualitzar el marc teòric primer s’analitzen els elements de la tecnologia de Web Semàntica necessaris per fer el modelatge i el model de dades del PJC per identificar els descriptors que seran enriquits semànticament, tenint en compte que els documents jurídics són indexats temàticament mitjançant el Tesaurus EuroVoc. Per identificar les ontologies i les estructures d’identificació URIs a emprar en el model es realitza un anàlisi de referents, fent una revisió de projectes d’OLD i de recomanacions sobre la identificació de recursos, que permetrà definir quins vocabularis i ontologies són més adients per descriure els documents jurídics i assignar URIs estàndards per temàtica normativa i reguladora. També es realitzarà un anàlisi d’usuaris mitjançant la tècnica qualitativa d’entrevista a empreses que utilitzen OD per la creació de serveis. Es busca rebre feedback de les necessitats respecte a la publicació d’OD. A partir de la informació recollida en les fases d’anàlisi, es realitzarà la descripció de la proposta de modelatge del treball especificant l’ontologia de referència, la identificació dels documents jurídics i l’abast de l’enriquiment semàntic amb dades enllaçades, argumentant les decisions preses. Finalment, es presentarà una planificació global del projecte incloent-hi la fase d’anàlisi, la fase de disseny i la fase d’implementació de la proposta del Model de Dades Enllaçades per al PJC, indicant calendari, recursos necessaris per dur-lo a terme i costos.

Aprovada pels vicerectors de recerca de les Universitats Catalanes en reunió al CSUC el 17 de juliol de 2015

Se presenta FUTUR, el Portal de la Producción Científica de los Investigadores de la UPC, desarrollado por el Servicio de Bibliotecas, Publicaciones y Archivos, con la colaboración de la Oficina Técnica de Investigación, Desarrollo e Innovación, que tiene por objetivo maximizar la visibilidad del currículum de los investigadores de la UPC y la producción científica de la Universidad en Internet.

El moviment de l’accés obert (AO) pretén un accés permanent, gratuït i sense restriccions als continguts científics, amb l’objectiu d’afavorir l’accessibilitat, la visibilitat i l’impacte de la recerca realitzada. El desenvolupament d’una política d’accés obert permetrà a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC): incrementar la visibilitat nacional i internacional; augmentar l’impacte del seu personal investigador; vetllar pel compliment de la legislació vigent i garantint que els resultats de la recerca finançada amb recursos públics siguin de domini públic.

Aprovat pels vicerectors de recerca de les Universitats Catalanes en reunió al CSUC el 17 de juliol de 2015

Esta tesis ha sido desarrollada a modo de compendio de publicaciones las cuales presentan el proceso y los resultados de esta investigación, así como las líneas de investigación futuras. Los artículos han sido publicados entre 2012 y 2014 en formato de artículos en revistas científicas internacionales, en castellano y en inglés, y como capítulo de un libro. El objeto de investigación de esta tesis son los Repositorios de Recursos Educativos Abiertos (RREA), los cuales son definidos por McGreal (2011) como bases de datos digitales que albergan contenido de aprendizaje, aplicaciones y herramientas, tales como vídeos, grabaciones de audio, aplicaciones multimedia y herramientas de redes sociales, ya que a través de estos repositorios los REA se vuelven accesibles a estudiantes y docentes. Esta tesis se sitúa en el contexto de una discusión académica relevante para el área de educación superior contemporánea y la comunidad educacional en general, así el objetivo central de este estudio es proponer un marco que permita medir y asegurar la calidad de los repositorios de REA mediante la obtención indicadores teóricos de calidad en los repositorios REA (revisión de la literatura), para comprobar si los RREA cumplen o no con las recomendaciones sobre gestión de calidad, además de conocer cómo los docentes universitarios seleccionan y utilizan estos recursos para describir las características más relevantes con las que los RREA deberían contar para asegurar su correcta implementación. Sin embargo, para promover y apoyar el desarrollo de RREA, es necesario determinar criterios de control de calidad basados en las necesidades de toda la comunidad académica para mejorar el acceso a la educación a nivel global. Por lo que para este estudio la metodología de investigación es utilizada es mixta, utilizando técnicas de tipo cualitativas y cuantitativas. La primera etapa de la investigación consistió en una revisión de la literatura publicada entre 1996 y 2013. Con el fin de identificar la literatura más relevante para este estudio se analizaron 122 artículos de revistas científicas, artículos de conferencias y libros, dentro de los cuales se detectaron 10 indicadores de calidad para el diseño de RREA. En la segunda etapa de este estudio se analizaron 450 iniciativas de REA y 600 repositorios de diferentes tipos de contenidos abiertos. El análisis de estas iniciativas y repositorios abiertos permitió obtener un grupo de 80 repositorios que contenían exclusivamente. Los repositorios fueron contrastados con los 10 indicadores de calidad obtenidos de la revisión de la literatura con el fin de comprobar si estos repositorios cumplen o no con las recomendaciones de la literatura. La tercera etapa consistió en la aplicación de una encuesta a 217 docentes universitarios de 35 países a los cuales se les consultó cómo y cuánto utilizaban distintos tipos de Tecnologías de la Información y Comunicación (TICs), redes sociales, y RREA. Además se les consultó cuales consideraban que eran las ventajas y barreras del uso de REA y RREA y cómo evalúan la calidad en los RREA. Finalmente, en la última etapa se ha entrevistado a un grupo de 20 expertos mundiales en la temática de REA. Mediante un cuestionario online, se les consultó cuáles son los elementos que podrían sostener la correcta implementación de repositorios de REA., This dissertation is composed by a set of articles that present the process and results of the research and its future research lines. The papers were published between 2012 and 2014. The research object are the repositories of open educational resources (ROER), which are defined by McGreal (2011) as databases of learning content such as videos, audio recordings and multimedia applications that made teaching materials accessible to students and teachers. This dissertation is centred in the context of an academic discussion relevant for higher education and to the academic community in general, its main objective is to propose a framework for quality assurance for the development of ROER by obtaining theoretical quality indicators from the review of the literature and contrasting those indicators with current ROER. Also, this study evaluates how academics select and use OER with the aim to describe a model for a successful implementation of ROER. The research methodology includes quantitative and qualitative techniques. The first stage of this research was to review the literature to obtain from it a set of quality indicators for the development, design and implementation of ROER. From this review 10 quality indicators were obtain, which were contrasted on the second stage within 80 ROER worldwide to analyse if these comply with the recommendations of the literature. The third stage was the application of a survey to 217 academics from 35 countries that were asked how and when they use technologies, social networks and OER in their academic practice and also, which were the advantages and barriers of the use of ROER. Finally, in the last stage, a group of 20 worldwide experts in OER were interviewed with the aim to identify the quality criteria for the development of ROER according to their views and experience.

Podeu consultar el programa de la Setmana de l'Accés Obert 2014 a la Universitat de Barcelona a: http://hdl.handle.net/2445/62185

Guia on es defineixen els aspectes principals de la política nacional d'accés obert i especifica quins són els nous rols que hauran d'adoptar els col·lectius implicats en la producció i gestió de la informació científica. Conté un capítol de recomanacions específiques per a gestors d'ajudes públiques I + D + i, un altre per a les universitats i centres de recerca, un altre per als investigadors i un altre per a les entitats subscriptores de revistes científiques. Aquest document ha estat coordinat per la FECYT en el marc de les activitats de RECOLECTA i s'emmarquen en el conveni de col·laboració amb REBIUN. Guía práctica que define los aspectos principales de la política nacional de acceso abierto y especifica cuáles son los nuevos roles que habrán de adoptar los colectivos implicados en la producción y gestión del mercado de la información científica. Contiene un capítulo de recomendaciones específicas para gestores de ayudas públicas a la I+D+i, otro para las universidades y centros de investigación, otro para los investigadores y otro para las entidades suscriptoras de revistas científicas. Este documento ha sido coordinado por FECYT en el marco de las actividades de RECOLECTA, cuyas actuaciones se enmarcan en el convenio de colaboración con REBIUN. Handbook defines the main aspects of the national policy of open access and specifies what new roles to be taken by the groups involved in the production and market management of scientific information. Contains a chapter of specific recommendations for managers of public support for R + D + i, one for universities and research centers, one for researchers and other institutions subscribing to scientific journals. This document has been coordinated by FECYT under RECOLECTA activities whose actions are part of the collaboration agreement with REBIUN.

El tractament de grans conjunts de dades és un dels reptes més importants a què s’enfronta la societat de la informació. Concretament, en aquest projecte es focalitza l’estudi cap a l’obertura de dades, en anglès Open Data, que consisteix en la publicació de dades de forma oberta. Aquesta publicació de grans conjunts de dades, sobretot per part de les administracions públiques, a més d’esdevenir un recurs que permet facilitar i augmentar la transparència, la rendició de comptes i la credibilitat de les activitats i processos de les organitzacions, té una altra vessant relacionada amb la innovació i la creació de nous models de negoci. Per tant, aquestes dues vies fan de l’Open Data una eina amb un potencial econòmic i social molt interessant, tant per a les empreses, com per a les diferents organitzacions públiques o privades i, per extensió, per als ciutadans en general. Per tal de valorar el sistema Open Data i amb la finalitat d’elaborar una anàlisi que permeti establir un marc contextual de la situació de l’Open Data en l’actualitat, s’han analitzat tots els agents que intervenen en la cadena de valor del sistema, començant per les fonts publicadores de dades, fins a arribar a les empreses infomediàries i els productes i serveis desenvolupats per aquestes. En primer lloc, pel que fa a les fonts publicadores de dades, s’ha constatat que es tracta bàsicament d’administracions públiques, ja que l’aportació privada en aquest camp és gairebé residual. D’altra banda, en relació a les dades que es publiquen, s’ha valorat tant el contingut com la qualitat de les mateixes i les conclusions que s’han extret són, pel que fa a quantitat, una manca d’obertura en certs àmbits com Hisenda, Sanitat o Interior, entre d’altres. Fet que s’agreuja per una legislació de caràcter no obligatori. Pel que fa a qualitat de les dades, es detecta una manca d’estandardització entre les diferents iniciatives, tant en els formats de publicació, com en l’estructuració dels mateixos. En segon lloc, s’han analitzat les empreses infomediàries, constatant la diversitat sectorial que presenten, ja que es poden trobar des de start-ups fins a grans multinacionals. També s’han analitzat tant les característiques que presenten pel que fa a la tipologia d’informació reutilitzada, com el volum de negoci que generen, realitzant una aproximació als models de negoci existents a nivell nacional i internacional. Una vegada estudiades les possibilitats de negoci que presenta el sistema, s’ha optat per posar en pràctica dues de les possibilitats que ofereix el sistema. La primera consisteix en utilitzar les dades per fer anàlisis estadístiques i s’han reutilitzat les dades demogràfiques que estan disponibles al portal de l’Ajuntament de Barcelona per elaborar un model estadístic que permet establir la correlació entre el preu de l’habitatge a cada barri i les característiques demogràfiques del mateix. En segon lloc, s’ha desenvolupat un prototip d’aplicació per a dispositius mòbils amb la finalitat de facilitar l’elecció del barri que millor s’adapta a les característiques de cada persona. Finalment, pel que fa al futur de l’Open Data, amb l’estudi realitzat es conclou que es tracta d’una iniciativa amb fortaleses (com demostra la consolidació d’iniciatives pioneres i l’existència d’un marc tecnològic solvent) i una gran quantitat de beneficis potencials, tant socials i econòmics, com mediambientals. D’altra banda, per arribar a assolir tot aquest potencial es necessita una aposta decidida per part de l’administració per tal de superar els reptes tecnològics i socials que es presenten.

The article outlines free online legal resources to conduct research on Catalan and Spanish legislation and case-law. Most of these resources are primary sources made public by government bodies. The list shows how the Spanish and Catalan governments, in their attempt to promote equal access to legislation and case-law, cover the different jurisdictions. The text also mentions some resources to conduct historical legal research about legislation and case law, and some free legal private websites.

Traducció de l'original en castellà: Ernest Abadal “Acceso abierto a la ciencia” Editorial UOC 2012 [http://hdl.handle.net/2445/24542]

After ten years from Berlin’s declaration, it could be the adequate time to define some repositories evaluation indicators, focus on internal management and users’ satisfaction. The approach is that even there is not an only way to evaluate institutional repositories, some general criteria could be given. After making a review of the recent literature about repositories indicators, it has been developed a set of criteria that could be applied to the institutional repositories as an evaluation potential model. It has been had in mind specifically those factors about the institutional repositories’ performance related to its management. As a result, a proposal of technological,process, marketing and staff indicators is presented, the final objective being that the repository could be a useful tool for the final user and the institution., Se ha realizado un estudio para definir indicadores de evaluación de repositorios, enfocados a la gestión interna y a la satisfacción de los usuarios. No existe una sola forma de evaluar los repositorios, aunque sí se pueden aplicar unos criterios generales. Se ha realizado una recopilación de trabajos sobre criterios aplicados a la evaluación y análisis de repositorios institucionales y a partir de éstos, se ha establecido una propuesta propia aplicable a repositorios institucionales como aproximación a su potencial de evaluación. Se tendrán en cuenta en esta propuesta los factores que influyen en el rendimiento de los repositorios institucionales referentes a la gestión del repositorio. Como resultado, se proponen una serie de indicadores tecnológicos, de procesos, de contenidos, de marketing y de personal, que colaboren a que el repositorio sea una herramienta útil al usuario final y a la institución.

Introducció: la producció és part essencial de l'activitat científica i la seva visibilitat és un indicador per avaluar la ciència. Les revistes científiques s'han transformat i el moviment d'accés obert ha impulsat canvis en el model de comunicació científica. Objectiu: l'objectiu d'aquest estudi és analitzar les revistes que utilitzen els investigadors de ciències de la informació del Brasil per publicar i la seva visibilitat a les bases de dades Web of Science i Scopus, comparant les publicacions amb accés obert i accés restringit. -- Metodologia: recerca quantitativa, exploratòria i documental que té com a corpus d'anàlisi la producció científica en revistes dels investigadors becats en recerca productiva del Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico de l'àrea de Ciències de la Informació del Brasil. -- Resultats: es conclou que els investigadors publiquen prioritàriament en revistes nacionals d'accés obert i que la visibilitat d'aquestes publicacions en bases de dades internacionals no presenta diferències significatives comparada amb la de les publicacions d'accés restringit.Introduction: Production is an essential part of scientific activity and its visibility is an indicator for the evaluation of science. Scientific journals have been transformed and the open access movement has driven changes in our scholarly communication model. Objective: This paper analyses the scientific journals used by researchers in information science in Brazil and the visibility of these journals in the Web of Science (WoS) and Scopus databases by comparing the scientific production published in open access and restricted-access journals. -- Methodology: Quantitative, exploratory and documentary analysis was made using the scientific production of researchers in information science in Brazil that receive productivity grants from the Brazilian National Research and Development Council (CNPq). -- Results: It was found that researchers published primarily in open access national journals, and that the visibility of these journals in international databases did not significantly differ to the visibility of restricted-access publications.

L'accés obert (AO) en el sector de l'ensenyament superior a Austràlia ha experimentat una evolució ràpida. Aquest article revisa els avenços en dues àrees relacionades: l'AO a les publicacions de recerca científica, i a les dades obertes. D'una banda, l'AO pot esdevenir un suport als recursos educatius oberts (REO) en la mesura que proporciona accés a la recerca per a l'aprenentatge i l'ensenyament. D'altra banda, un ampli ventall d'actors (que inclou universitats, els seus principals òrgans, organismes públics de finançament de la recerca i altres organitzacions i xarxes que es concentren explícitament en l'AO) es mostren cada vegada més actius en aquests àmbits de diferents maneres. L'AO convida a canviar l'statu quo en tot el sector de l'ensenyament superior, i l'impuls i el dinamisme actuals en aquesta àrea suggereixen que es continuaran produint canvis ràpids i rellevants en el context de l'AO en un futur previsible. Aquest article identifica i analitza també les pràctiques generals, les polítiques i els canvis culturals i les infraestructures derivats de l'evolució de l'AO en l'ensenyament superior a Austràlia, i acaba plantejant diverses qüestions clau relatives al futur de les pràctiques i polítiques en matèria de dades obertes i de recerca d'AO a Austràlia en un marc de creixent interès per l'AO a escala internacional., Open access (OA) in the Australian tertiary education sector is evolving rapidly and, in this article, we review developments in two related areas: OA to scholarly research publications and open data. OA can support open educational resource (OER) efforts by providing access to research for learning and teaching, and a range of actors including universities, their peak bodies, public research funding agencies and other organisations and networks that focus explicitly on OA are increasingly active in these areas in diverse ways. OA invites change to the status quo across the higher education sector and current momentum and vibrancy in this area suggests that rapid and significant changes in the OA landscape will continue into the foreseeable future. General practices, policies, infrastructure and cultural changes driven by the evolution of OA in Australian higher education are identified and discussed. The article concludes by raising several key questions for the future of OA research and open data policies and practices in Australia in the context of growing interest in OA internationally., El acceso abierto (AA) en el sector de la educación superior en Australia ha experimentado una rápida evolución. Este artículo revisa los avances en dos áreas relacionadas: el AA a las publicaciones de investigación científica, y a los datos abiertos. Por un lado, el AA puede suponer un apoyo a los recursos educativos abiertos (REA) en la medida en que proporciona acceso a la investigación para el aprendizaje y la enseñanza. Por otro lado, un amplio abanico de actores (que incluye universidades, sus principales órganos, organismos públicos de financiación de la investigación, así como otras organizaciones y redes que se concentran explícitamente en el AA) se muestran cada vez más activos en estos ámbitos de distintas maneras. El AA invita a cambiar el statu quo en todo el sector de la educación superior, y el impulso y el dinamismo actuales en esta área sugieren que se seguirán produciendo cambios rápidos y relevantes en el contexto del AA en un futuro previsible. El presente artículo identifica y analiza también las prácticas generales, las políticas y los cambios culturales e infraestructurales derivados de la evolución del AA en la educación superior en Australia, y concluye planteando diversas cuestiones clave relativas al futuro de las prácticas y políticas en materia de datos abiertos y de investigación de AA en Australia en un marco de creciente interés por el AA a escala internacional.

La Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación, publicada en junio de 20111, recoge en su artículo 37 los principales aspectos a tener en cuenta a la hora de llevar a cabo la difusión en abierto de los resultados de la investigación financiada con fondos públicos y aceptados para su publicación en publicaciones de investigación seriadas o periódicas. Sin embargo, las dudas que han surgido en los diferentes ámbitos de aplicación han motivado la realización de un ejercicio de reflexión que permita ordenar cuáles son los pasos que los diferentes agentes involucrados deberían abordar para un correcto cumplimiento de la normativa legal y facilitar así la adecuada aplicación del artículo sobre “Difusión en acceso abierto”. El objetivo de este documento es contar con una guía práctica que defina los aspectos principales de la política nacional de acceso abierto y despeje el camino a todos los actores afectados, al especificar cuáles son los nuevos roles que habrán de adoptarse y elaborar una serie de recomendaciones destinadas a todos los colectivos implicados en la producción y gestión del mercado de la información científica...

Handbook defines the main aspects of the national policy of open access and specifies what new roles to be taken by the groups involved in the production and market management of scientific information. Contains a chapter of specific recommendations for managers of public support for R + D + i, one for universities and research centers, one for researchers and other institutions subscribing to scientific journals. This document has been coordinated by FECYT under RECOLECTA activities whose actions are part of the collaboration agreement with REBIUN.

La Institució CERCA organitza una sessió amb Ignasi Labastida, cap de l’Oficina de Difusió del Coneixement de la UB, per conèixer millor les implicacions que la política d’accés obert té sobre investigadors i centres de recerca.

Presentació sobre l'accés obert i com publicar al DDD adreçada al personal docent i investigador i als estudiants de doctorat en motiu de la celebració de la Setmana de l'Accés Obert 2014 (Open Access Week)

* cat: Durant el període 2012-2013, les biblioteques universitàries han mantingut amb un bon nivell gran part de la seva activitat, tot i els problemes que han sorgit per la reducció pressupostària i que n’han afectat tots els àmbits d’actuació. La cooperació ha estat molt important per mitigar els efectes de la disminució de recursos econòmics. Es presenten els programes i projectes del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya i, a continuació, es destaquen les fites i accions principals de les biblioteques en relació amb els espais, les tecnologies, les col·leccions (físiques i virtuals), els serveis (suport a l’aprenentatge, a la docència i a la recerca), el personal i els pressupostos, per acabar amb un recull de les activitats de planificació, gestió i comunicació. * cast: Durante el período 2012-2013, las bibliotecas universitarias han mantenido con un buen nivel gran parte de su actividad a pesar de los problemas que han surgido por la reducción presupuestaria y que han afectado a todos sus ámbitos de actuación. La cooperación ha sido muy importante para mitigar los efectos de la disminución de recursos económicos. Se presentan los programas y proyectos del Consorcio de Bibliotecas Universitarias de Cataluña y a continuación se destacan los principales hitos y realizaciones de las bibliotecas en relación con los espacios, las tecnologías, las colecciones (físicas y virtuales), los servicios (apoyo a la aprendizaje, a la docencia y a la investigación), el personal y los presupuestos, para acabar con una recopilación de las actividades de planificación, gestión y comunicación. * eng: During the period 2012-2013, the Catalan university libraries were fairly successful in maintaining their general level of activity, in spite of the cuts in state funding that affected all areas of the library system. As the writers observe, cooperation between different library centres was decisive in mitigating the effects of diminishing budgets. The paper starts by describing the various programmes and projects promoted by the Consortium of University Libraries of Catalonia (CBUC). It then examines the libraries’ main objectives during this period and the work they did to achieve these. This included the improvement of physical spaces, IT resources, collections (both printed materials and virtual collections), services (resources for learning, teaching and research), personnel and budgeting. The paper concludes by describing a series of the activities conducted in library planning, management and communication.

[cat] Es descriu la situació actual de les revistes científiques de Catalunya i la seva evolució en els darrers dos anys. És un sector format per 344 revistes, on predominen les ciències socials (45 %), editades per institucions acadèmiques (36 %), difoses de manera gratuïta (67 %) i que permeten l'autoarxiu en repositoris (80 %). També es fa referència als portals de revistes (entre els quals destaca especialment RACO, creat i mantingut pel CSUC) i als sistemes d'avaluació de revistes (MIAR i CARHUS Plus+). Es conclou amb la descripció de diverses jornades de difusió i dels grups de recerca que existeixen a Catalunya., [spa] Se describe la situación actual de las revistas científicas de Cataluña y su evolución en los últimos dos años. Es un sector formado por 344 revistas, donde predominan las ciencias sociales (45 %), editadas por instituciones académicas (36 %), difundidas de manera gratuita (67 %) y que permiten el auto-archivo en repositorios (80 %). También se hace referencia a los portales de revistas (entre los que destaca especialmente RACO, creado y mantenido por el CSUC) y los sistemas de evaluación de revistas (MIAR y CARHUS Plus+). Se concluye con la descripción de varias jornadas de difusión y los grupos de investigación que existen en Cataluña., [eng] This article describes the current state of play for scientific journals in Catalonia and considers developments in the sector during the last two years. At present, a total of 344 scientific journals are published in the Catalan language, of which 45% report on research in the social sciences, 36% are published by academic institutions, 67% are distributed free of charge and 80% can be self-archived in institutional repositories. The article also considers the Catalan directory of open access journals RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert), created and maintained by the Consortium of University Services of Catalonia (CSUC), and the journal analysis systems MIAR and CARHUS Plus+. It concludes with a description of the various open days and events used to disseminate the work of scientific journals and the research groups currently active in Catalonia.

Material elaborat pel CRAI Biblioteca de Farmàcia amb l'assessorament de la Unitat de Recerca del CRAI de la UB., Document amb definicions, indicacions i exemples per a un ús correcte de les obres alienes en obres pròpies. S'expliquen els conceptes següents: obres amb tots els drets reservats, obres amb alguns drets reservats i obres en domini públic. Per cada un d'ells, s'indiquen les pautes que cal seguir per fer-ne un ús conforme a la legislació vigent en matèria de propietat intel·lectual.

Guía práctica que define los aspectos principales de la política nacional de acceso abierto y especifica cuáles son los nuevos roles que habrán de adoptar los colectivos implicados en la producción y gestión del mercado de la información científica. Contiene un capítulo de recomendaciones específicas para gestores de ayudas públicas a la I+D+i, otro para las universidades y centros de investigación, otro para los investigadores y otro para las entidades suscriptoras de revistas científicas. Este documento ha sido coordinado por FECYT en el marco de las actividades de RECOLECTA, cuyas actuaciones se enmarcan en el convenio de colaboración con REBIUN.

[ES] Mapa conceptual de como cumplir los mandatos de acceso abierto. Horizonte 2020 (UE) y la Ley de la ciencia, [CA] Mapa conceptual de com complir els mandats d'accés obert. Horitzó 2020 (UE) i la Llei de la ciència, [EN] Conceptual map to fulfill the mandates of open access. 2020 horizon (UE) and Spanish Law of science

La publicació dels articles de recerca del personal docent i investigador al Dipòsit Digital de la UB és un procediment enllaçat amb l'aplicació de gestió del currículum de la Universitat de Barcelona (GREC). Aquest document explica el procediment per adjuntar els articles de recerca al GREC. Es posa especial èmfasi en la distinció i definició de les diferents versions d'un article de recerca: versió preliminar (preprint), versió revisada (postprint) i versió publicada.

El present estudi té l'objectiu d'estudiar, analitzar i experimentar amb grans conjunts de dades que existeixen actualment i que no acostumen a ser tractades encara per cap sistema informàtic. Aquestes grans quantitats de dades s'anomenen Big Data. Fent èmfasi especial en les dades que generen i publiquen –o haurien de publicar– els organismes públics, altrament anomenat Open Data. El treball s'estructura en tres blocs ben diferenciats. Primerament s'analitza i estudia l'estat actual del Big Data i l'Open Data en la societat. Es fa un recull de la cronologia que han seguit els dos sectors fins arribar al punt on es troben actualment. També es donen unes pautes i la informació necessària per a obrir aquestes dades i posar-les a l'abast de tothom. Seguidament es dissenya tot un sistema de gestió de dades públiques per acabar oferint un portal Open Data als usuaris finals. Des de l’obtenció de les fonts de les dades, passant per la implementació en la base de dades i acabant per proporcionar aquestes dades tractades al públic final. Finalment es crea una aplicació web que utilitza un conjunt de dades d'Open Data. D’aquesta manera s’ofereix al ciutadà un servei d’informació en temps real basat en l’Open Data. Els anàlisis i experimentacions realitzades conclouen que, tant el Big Data com l'Open Data, són encara temes sensibles per a la societat, però que si els hi donem un bon ús es poden fer grans coses de cara al futur. Des del punt de vista econòmic, la implantació d'un sistema Open Data és completament viable i s'obté un retorn econòmic important després de l'obertura de dades públiques. Amb la creació de l’aplicació web que es nodreix de dades públiques (Open Data) es conclou que hi ha una demanda d'informació important per a cobrir i que la creació d'aquest tipus d'aplicacions permet oferir informació en temps real a l'usuari que la demana.

Resultats parcials de l'enquesta al professorat de la UOC, en el marc del projecte de recerca "L'ús de continguts oberts a Internet en l'ensenyament universitari: un estudi empíric sobre les percepcions, actituds i pràctiques del professorat universitari respecte Wikipedia" Resultados parciales de la encuesta al profesorado de la UOC, en el marco del proyecto de investigación "El uso de contenidos abiertos en Internet en la enseñanza universitaria: un estudio empírico sobre las percepciones, actitudes y prácticas del profesorado universitario respecto Wikipedia" Partial results of the survey to UOC faculty as part of the research project "The use of open content on the Internet in higher education: an empirical study on the perceptions, attitudes and practices of university faculty regarding Wikipedia"

Un cop consolidades les polítiques d’accés obert en els resultats de la recerca en publicacions periòdiques, han començat a sorgir accions per obrir altres resultats de recerca com ara les dades obtingudes o emprades. Tradicionalment, aquestes dades només eren accessibles a un grup reduït d’investigadors, però ara es planteja fer-les públiques i oferir-les a qualsevol que les vulgui utilitzar per reproduir la recerca o verificar-ne els resultats. Tanmateix, aquesta obertura de les dades com-porta molts dubtes i moltes preguntes per part dels investigadors i les institucions de recerca. No només cal superar les reticències tradicionals, sinó que també cal determinar quines dades s’han de compartir, com s’ha de fer, on s’han de dipo-sitar... En aquest procés, les biblioteques de recerca tenen una nova oportunitat per ajudar a respondre aquestes preguntes i entomar el repte de col·laborar a difondre els resultats de la recerca en obert., Once open access policies on the publication of the research results have been consolidates, further actions to open more results arisen from research have begun to appear. Among those actions we find policies towards data used or obtained in a research process. Traditionally, those data were only available to a small group of researchers, but now it has been consi-dered to provide them to the public and therefore anyone could use them to reproduce or verify the results. Nevertheless, the opening of data brings many doubts and many questions from researchers and from research institutions. Not only to overcome the traditional reluctance, but also to determine which data to share, how to share them, where to post them ... In this new opening process, research libraries have a new opportunity to help to answer all those questions and take the challenge to collaborate in disseminating research results openly., Una vez consolidadas las políticas de acceso abierto en los resultados de la investigación en publicaciones periódicas, han empezado a surgir acciones para abrir otros resultados de la investigación como los datos obtenidos o utilizados. Tradicio-nalmente, estos datos sólo eran accesibles a un grupo reducido de investigadores, pero ahora se plantea hacerlos públicos y ofrecerlos a cualquiera que los quiera utilizar para reproducir la investigación o verificar los resultados. Sin embargo, esta apertura de los datos comporta muchas dudas y muchas preguntas por parte de los investigadores y las instituciones de investigación. No sólo hay que superar las reticencias tradicionales, sino que también hay que determinar qué datos hay que compartir, cómo hay que hacerlo, dónde hay que depositarlos... En este proceso, las bibliotecas de investigación tienen una nueva oportunidad para ayudar a responder estas preguntas y asumir el reto de colaborar a difundir los resultados de la investigación en abierto.

La traducció al català ha estat coordinada i revisada per l’Oficina de Difusió del Coneixement, Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona.

L’ús de recursos educatius oberts s’ha convertit en quelcom habitual en l’ensenyament universitari i la tendència és creixent per als propers anys. L’accés a materials similars i complementaris per part dels estudiants al que generalment es coneix com a llibres de text reforça encara més el canvi de rol del professor, que passa de ser dipositari únic del coneixement a facilitador de l’aprenentatge. El projecte que aquí es presenta pretén valorar les percepcions i el grau d’acceptació per part dels estudiants com a editors del seu propi material d’estudi i, alhora, l’activitat permet avaluar tant competències específiques de l’assignatura com un bon nombre de competències transversals de diversa tipologia. Aquest estudi va investigar específicament l’edició de vídeos formatius oberts de plantes medicinals i la seva incorporació a un canal de YouTube de l’assignatura de Botànica Farmacèutica associat a l’entorn virtual d’aprenentatge del Campus Virtual de la Universitat de Barcelona. Els objectius perseguits per aquest projecte engloben aspectes pràctics, tècnics, pedagògics i ètics que es deriven de la incorporació d’aquests recursos dins els materials del curs en línia del Campus Virtual., Vicerectorat de Política Docent, Programa de Millora i Innovació Docent

Since two years ago, five European universities are working together with Creative Commons and the Open Courseware Consortium in an EU funded project aimed at supporting student virtual mobility on the basis of OCW. During those two years, there have been several workshops dedicated to different topics and some documents have been produced, among them about the use of CC licenses. The final goal of the project is to establish an European branch of the OCW Consortium as the existing ones in other regions. More information about the project: http://opencourseware.eu/