Search

Aquest projecte es basa en un centre d'atenció primària mòbil construït a partir de contenidors marítims que permeti portar la sanitat a tots els racons del tercer món. El prototip està pensat en enfocar-lo a Gàmbia, un país africà que te moltes mencances en la sanitat. Els habitants són molt reticents a anar al metge, així que el projecte tracta de 3 mòduls. 1 mòdul mèdic on poguer fer inspeccions i posar vacunes, 1 mòdul de formació on ensenyar a la població l'importància de rentar-se les mans i prevenir malalties i un mòdul d'enmagatzematge on guardar aliments per donar als habitants. Els habitants dels poblats vindràn pel menjar i a canvi se'ls podrà fer una formació i pasar consulta. El projecte esta enfocat per a ser sostenible, fent ús de plaques solars com a motor eléctric amb una autonomía de 3 dies. També disposa d'un lavabo amb la seva instal·lació de fontaneria., The aim of this project is to create primary care modules based on the reuse of obsolete maritime containers. In other words, this work aims to be a guide for the reuse of containers for medical purposes. And it aims to be a cheaper and faster alternative to build than medical center buildings. Since there is an increase in the health needs of third world countries (whether due to wars, ++natural disasters ...), this project aims to make better health possible in these countries. In addition, it must be a module capable of being transported to reach the most isolated areas of third world countries. For this reason, the designed module can be transported and can be adapted to any environment thanks to being completely independent, for example it does not need to be connected to a supply network. The project considers the environmental effects to make it as sustainable as possible. The first thing to do is set goals and look for the information needed for this proposal, looking for information on both containers and third world countries and considering the environmental impact. A solution is then proposed considering the criteria obtained after the search for information. An analysis of the proposal is then made, concluding that it is economically and energetically viable. This section analyzes all the necessary adaptations for the conversion of the maritime container to a primary care center, from insulation to energy needs. A 3D design of the container has also been made. Also, in the work are shown the different plans I have made.

La problemàtica davant dels moviments migratoris que s’estan duent a terme arreu del planeta arriba a Catalunya d’innombrables maneres. Una d’elles són els temporers, els treballadors del camp d’origen estranger que no poden treballar legalment i acaben vivint en condicions precàries. Aquest projecte de final de grau pretén proposar una solució a aquesta problemàtica que afecta, sobretot, a la província de Lleida. El disseny d’un habitatge sostenible i temporal per als treballadors del camp garanteix unes mínimes condicions de vida i de treball que avui en dia no existeixen. La solució proposada és un mòdul construït en un contenidor marítim que té una doble funcionalitat. Habitatge durant els mesos d’estiu per als treballadors de temporada, magatzem durant els mesos d’hivern per al propietari de les terres o el pagès. La solució és sostenible, factible, adient a l’usuari i viable econòmicament., The problem of migratory movements that are taking place all over the planet reaches Catalonia in countless ways. One of them are the seasonal workers, farm workers of foreign origin who cannot work legally and end up living in precarious conditions. This final degree project aims to propose a solution to this problem that affects, above all, in the province of Lleida. The design of a sustainable and temporary housing for farm workers guarantees minimum living and working conditions that do not exist today. The proposed solution is a module built in a sea container that has a dual functionality. Housing during the summer months for seasonal workers, storage during the winter months for the landowner or farmer. The solution is sustainable, feasible, suitable for the user and economically viable.

Este proyecto está basado en el diseño de un módulo como vivienda reutilizando un contenedor de transporte marítimo en desuso. En tiempos de crisis, este proyecto va básicamente enfocado para todo tipo de gente que no tiene recursos en comprar una vivienda convencional, por lo que un contenedor adaptado a vivienda es una posibilidad real ya que tiene un montaje más rápido, económico y rentable en diferencia a una vivienda convencional de obra/construcción. Por lo tanto, este módulo como vivienda contará con las instalaciones básicas para un confort adecuado y estará diseñado de manera que tengan una habitación de matrimonio, un comedor/cocina y un baño. Todo el diseño estará constituido por unos materiales y acabados de calidad, con unos precios asequibles.

Aquest projecte recull l’estudi de disseny d’un espai d’exposicions efímeres a partir de la reutilització de contenidors marítims. D’aquesta manera es dona solució a l’excedent de contenidors en desús que hi ha arreu del món a causa del gran volum de transaccions comercials que es produeixen avui en dia. En paral·lel, s’investiga sobre com industrialitzar al màxim el procés constructiu i obtenir una solució viable econòmica i funcionalment, tenint sempre presents criteris de sostenibilitat. Finalment, es presenta una proposta que engloba tot el procediment fins arribar a la solució final, des de la selecció de materials i tipus de contenidors, fins al sistema constructiu basat en la modularitat, passant per la distribució interior, estudis lumínics i altres aspectes tècnics rellevants., This project includes the design research of an epemeral exhibition space based on the reuse of maritime shipping containers. This solves the surplus of disused containers around the globe due to the large volume of commercial transactions that take place today. At the same time, research is being done on how to maximize the industrializations of the construction process and obtain an economically and functionally vaible solution, alwys keeping in mind sustainability criteria. Lastly, a proposal covering the entire procedure until the final solution is presented, from material selection and types of containers, to the Building System based on modularity, through interior distribution design, lighting studies and other relevant technical aspects.

Una segona vida, reciclar contenidors marítims com a habitatges 1 RESUM A dia d’avui estem en un punt que es realitzen una gran quantitat de transports i enviaments de manera internacional, degut aquest elevat moviment fa que hi hagi molt transit de contenidors marítims de manera internacional. Gran part dels contenidors acaben la seva vida, en un sol ús, degut a que alguns països com per exemple Xina, els surt més a compte fabricar contenidors nous que tornar-los al seu lloc d’origen (Diego Saul Reyna, 2019), aquest fet tant greu acaba provocant que hi hagi una gran quantitat contenidors que acabin en desús a ports d’arreu del món. En el projecte estudiarem la manera de donar una segona vida a aquests contenidors utilitzant-los com a habitatges, i que gràcies al seu nou ús reduirem el gran impacte negatiu que acaben generant els contenidors en desús i l’aprofitament d’aquests per donar-l’hi un ús diferent pel qual has estat creats. Realitzarem un anàlisi històric per posar-nos en context sobre com van sorgir i estudiarem, les tipologies de contenidors que existeixen , la normativa que els regeix, materials amb el que estan fabricats, la seva composició i els tractaments i manteniments que s’han de realitzar perquè mantinguin les seves condicions de la manera més òptima. Estudiarem quins preus tenen de compra aquests elements i quins són els adequats per poder construir amb ells. Tot seguit veurem com utilitzarem aquests elements en la construcció d’un habitatge i quins tipus d’edificis ja trobem que estan construïts amb contenidors. Veurem quina normativa han de complir per ser utilitzats en la construcció i com s’han de transformar de contenidor marítim a un habitatge, així com els materials, tractaments, i adaptacions s’han de dur a terme perquè siguin habitables i el més eficients i sostenibles possibles. Veurem quina durabilitat poden tenir com habitatge i com s’han de mantenir. Un cop analitzat com construir un habitatge amb contenidors, en el cas del projecte

El present document exposa la memòria del Treball de Final de Grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials de l’ESEIAAT. S’ha realitzat un estudi per a la reutilització d’un contenidor marítim en desús com espai d’oci, en concret una barbacoa d’estil rústic. El projecte en qüestió descriu l’adaptació que s’ha de realitzar al contenidor marítim per convertir-ho en un espai dedicat a reunions d’exterior. Disposa d’una terrassa abatible, independència energètica a una xarxa elèctrica local, una espai destinat a la cuina amb una barbacoa rústica de llenya, accés a l’aigua, mobiliari d’exterior i elements d’entreteniment per als nens. El disseny, tant interior com exterior, s’ha confeccionat de manera que el propietari d’un terreny, no necessàriament gran, pugui obtenir un espai d’oci addicional en la seva propietat, amb un estil modern i que ajudi a reduir la petjada de carboni gràcies a la reutilització d’aquests contenidors en desús. Es descriuen les accions sobre el contenidor, el plantejament de les instal·lacions tant elèctrica com sanejament i una simulació del producte final en 3D.

L’estudi tracta la viabilitat de convertir contenidors marítims en habitatges per gent amb pocs recursos al Marroc. En els últims anys, arran d’una major consciència global per la sostenibilitat del medi ambient i el reciclatge s’ha vist un clar increment en la reutilització d’aquests contenidors per finalitats relacionades amb la construcció. Aquesta transformació estudiada es basa en la utilització i aplicació de materials i tècniques sostenibles i renovables, fet que tot i presentar un major cost en un primer moment amb els anys s’amortitza tant econòmicament com en termes de sostenibilitat i empremta mediambiental. A part de fer l’estudi del tema principal que són els contenidors, la construcció i el disseny amb aquests, també s’estudia la instal·lació d’aigua calenta amb sistema tèrmic solar per proporcionar l’aigua calenta que manca a moltes llars en el país, tipus i aplicacions d’aïllaments tèrmics ecològics i sostenibles., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles::11.3 - Per a 2030, augmentar la urbanització inclusiva i sostenible, així com la capacitat de planificar i gestionar de manera participativa, integrada i sostenible els assentaments humans a tots els països

La població en general coneix què és un contenidor marítim, però la majoria et dirien que són “aquelles capses metàl·liques” que porten els vaixells mercants o els camions. I no els falta raó. Però, mai s’han parat a pensar realment fins a quin punt són importants per al nostre dia a dia? Els contenidors marítims s’utilitzen per transportar qualsevol tipus de mercaderia: escombraries, cotxes, menjar, productes de tot tipus, líquids, carburants... Perquè en el món en el que vivim, el gruix de les operacions de logística per poder fer tot el que fem és molt i molt gran. D’acord amb aquest fet, és per això que els contenidors tenen una vida útil. Segons el tipus de mercaderia que transporten tenen un període que són segurs o no. I què fan amb els que ja no els hi són profitosos les empreses que els posseeixen? La gran majoria els abandona en els ports marítims i queden muntanyes i muntanyes de contenidors sense donar-li un ús. En definitiva, estan desaprofitats. I fa llàstima que no sigui usual aprofitar els avantatges que proporcionen. Un dels usos que s’ha donat en els últims anys als contenidors, és el de aprofitar-los per la construcció. Fins al punt que ja és considera una branca de l’arquitectura: L’arquitectura modular. Els grans avantatges de l’arquitectura amb contenidors són que permeten (en el cas que es desitgi) desplaçar l’edificació sencera i ubicar-la en un lloc diferent. Juntament amb un altre avantatge que és que es pot dividir en els diferents mòduls, acaba resultant una tasca molt senzilla de realitzar ja que són compatibles amb qualsevol tipus de transport degut a la seva funció principal: transportar mercaderies. A més a més, han de ser forts, resistents, perdurar al llarg del temps, reciclables, capaços de ser apilats i poder aguantar temperatures extremes sense veure’s afectat. La utilització dels contenidors per la construcció, també ajuda a tirar endavant projectes amb pressupostos ajustats. Per tots aquests fets, en aquest estudi de viabilitat, Objectius de Desenvolupament Sostenible::3 - Salut i Benestar::3.3 - Per a 2030, posar fi a les epidèmies de la sida, tuberculosi, malària i les malalties tropicals desateses, i com­batre l’hepatitis, les malalties transmeses per l’aigua i altres malalties transmissibles

The present project consists of the design of the construction of swimming pools and Jacuzzis reusing disused shipping containers. In the last few years, an increase in the demand for the construction of recreational elements, both public and private, can be observed. In addition, to reduce the impact of such works implementing a customized solution according to project. By using maritime transport containers, it will mean a reduction in the cost of both resources and time. To this end, the block designed in this project will be ready to be transported and adapted to any place in the world in an efficient and fast way. It will also have all the necessary equipment to be able to provide the required service and cover a wide range of functional and design finishes., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles::11.6 - Per a 2030, reduir l’impacte ambiental negatiu per capita de les ciutats, amb especial atenció a la qualitat de l’aire, així com a la gestió dels residus municipals i d’altre tipus

En los últimos 25 años, el tráfico marítimo de bienes materiales se ha incrementado de manera exponencial, y con ello, ha aumentado el volumen de fabricación de contenedores marítimos. Estas estructuras metálicas viajan largas distancias y llegan a sus destinos, pero, sorprendentemente, nunca vuelven al puerto de origen, debido al coste añadido de repatriarlos, mucho mayor que el de fabricar uno nuevo. Esta dinámica favorece el acumulamiento de contenedores marítimos, abandonados y en desuso, que forman bastas llanuras de cuerpos metálicos a lo largo de la mayoría de grandes puertos mercantes. Sin embargo, en los últimos años, una vertiente arquitectónica (arquitectura modular) busca dar una nueva utilidad a estos contenedores, reutilizarlos, transformarlos y darles una segunda vida. En el trabajo que se muestra a continuación, se estudiará la posibilidad de utilizar estos contenedores marítimos para la construcción de un Centro de Atención Primaria, así como una propuesta de proyecto ocurrente y con posibilidades a una futura ejecución material. El estudio se realizará siempre respetando las normativas vigentes en materia de edificación, así como el Código Técnico de Edificación estatal. Primero se realizará un estudio de selección del mejor tipo de contenedor a utilizar, un estudio sobre las necesidades de un Centro de Atención Primaria, una distribución de espacios (la más óptima), y finalmente; una memoria constructiva, que explicará, analizará y expondrá todos los elementos constructivos, de equipamiento e instalaciones a aplicar; un estudio de inversión del proyecto, y, por último, un análisis medioambiental del mismo., Objectius de Desenvolupament Sostenible::3 - Salut i Benestar::3.8 - Assolir la cobertura sanitària universal, en particular la protecció contra els riscos financers, l’accés a serveis de salut essencials de qualitat i l’accés a medicaments i vacunes segurs, eficaços, assequibles i de qualitat per a totes les persones

En aquest projecte es realitzarà el redisseny d’un contenidor marítim com a caseta de jardí amb funcionalitat de zona de treball i espai d’oci. Actualment, el nombre de contenidors en desús es troba en augment, produint un elevat nombre de materials abandonats als quals se’ls podria dotar d’una nova vida. Un altre fet a contemplar, és la pandèmica mundial de la COVID-19, que va començar a principis de l’any 2020 i que avui en dia encara seguim vivint les seves conseqüències. Aquest fet ha limitat molt la vida de les persones, les quan han hagut d’adaptar els seus espais quotidians per tal de realitzar tot tipus d’activitats, tant laborals, familiars o de lleure. Amb aquest redisseny el que es pretén és donar un espai extra a una propietat privada reciclant un contenidor i creant dues sales independents multifuncionals. Al llarg del treball s’intentarà reduir al mínim l’impacte ambiental d’aquest redisseny, és per això que s’incorporà una coberta verda i es farà ús de plaques solars per tal que aquest sigui autosuficient. En quan als materials a usar, es tindrà present que aquests siguin materials reciclables o ja productes acabats amb matèria reciclada. Es durà a terme una recerca sobre noves innovacions en relació a les energies renovables. Es pretén investigar quines possibles millores hi ha al mercat envers els actuals sistemes d’energia solar, en concret a través del desenvolupament de teixits fotovoltaics. Per tal d’arribar a la solució òptima pel que fa al disseny, organització de l’espai i mobiliari, s’implementaran vàries dinàmiques creatives. D’aquesta manera es podrà conèixer amb més detall les necessitats dels possibles usuaris. Finalment, el projecte inclourà un estudi econòmic i de viabilitat del projecte

El fet de la gran demanda de transports arreu del planeta, ha causat un gran excedent de contenidors marítims emprats per el transport de mercaderies. Aquests contenidors causen un greu problema mediambiental a causa del seu abandonament i posterior reciclatge en acer, que fa que es generin grans quantitats de partícules nocives per al medi ambient. S’han estudiat diverses maneres de poder reutilitzar aquests contenidors i una d’aquestes possibilitats, és la d’aprofitar les seves propietats estructurals per a la construcció d’habitatges. Això provoca que es redueixi un residu com són els contenidors abandonats a més de també, ajudar a reduir les emissions que genera el sector de la construcció. Aquest projecte estudia la possibilitat de reutilitzar aquests contenidors per a la construcció d’una escola. El fet de fer una escola es degut a que a l’estat espanyol, hi ha una greu problemàtica amb les escoles construïdes a partir de mòduls prefabricats que pateixen de mancances de qualitat i salubritat en alguns casos. El que es pretén és buscar la població més necessitada d’aquesta nova construcció i comprovar si aquesta serà viable tant econòmicament com si la qualitat de les instal·lacions seran millors que les dels mòduls prefabricats. S’ha tingut en compte la normativa que el departament d’educació requereix sobre els edificis de nova construcció que seran usats per l’ús docent i a partir d’aquesta, s’han fet les modificacions i els dimensionaments necessaris per a que el conjunt de contenidors poguessin formar unes instal·lacions de qualitat per a l’alumnat, els docents i les persones que treballen al centre. Un cop s’han realitzat tots aquests estudis, s’ha fet el pressupost de totes les parts que requeria el centre i s’ha comparat amb el pressupost de construccions semblants noves que s’han fet aquests darrers anys. Quan aquests es comparen, es veu clarament que la opció dels contenidors reciclats és una opció molt més econòmica i que es pot realitzar amb la meit

La crisis del Covid-19 causado disrupciones en la economía, especialmente en el comercio internacional, lo que ha repercutido en el sector marítimo del cual depende directamente. La inesperada recuperación económica después de la pandemia ha hecho que se genere “la tormenta perfecta” en la cual existe una escasez en la oferta de transporte marítimo potenciada por los blank sailings, falta de equipo disponible, congestión en puertos clave y, en consecuencia a la alta demanda de transporte, un incremento exponencial de los fletes marítimos. En este estudio se analizan cada una de las causas y efectos colaterales que han provocado este desajuste en el mercado de transporte marítimo por contenedor y se presentan los impactos en la economía en general y al cliente final, como son el incremento de precios y la escasez de productos.

Durant els últims anys la concentració del transport de grans mercaderies ha accelerat la utilització de contenidors marítims com a cadena de subministrament arreu del món. L'augment exponencial d'aquest fenomen ha comportat la pèrdua dels mateixos un cop han complert una vida útil entre 7 i 14 anys o bé han estat abandonats. Això, ha generat un gran problema ambiental i ha posat en risc el sistema del transport internacional de consum diari mundial. En aquest estudi es presentarà una alternativa per utilitzar aquests contenidors marítims que s'han deixat d'utilitzar com a material constructiu. Durant les últimes dècades ha començat a popularitzar-se gràcies a les seves propietats resistents que complementen molt bé la funcionalitat d'una edificació que, a diferència de l'estil constructiu convencional, deixa una empremta ecològica molt més amigable. En aquest projecte s'estudiarà la reutilització d'aquests contenidors marítims en desús com a mòdul constructiu per edificar un habitatge, en el qual les mesures i condicions imposades durant la realització del projecte s'adequaran a la normativa vigent catalana i espanyola regida pel CTE. (Codi tècnic de l'Edificació) i la normativa d'habitabilitat., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles::11.3 - Per a 2030, augmentar la urbanització inclusiva i sostenible, així com la capacitat de planificar i gestionar de manera participativa, integrada i sostenible els assentaments humans a tots els països

En aquest treball s’exposen i es raonen les modificacions que cal dur a terme en un contenidor marítim per tal de convertir-lo en un espai habitable. A l’hora de dissenyar aquest habitatge s’ha tingut en compte les condicions de vida en zones subdesenvolupades, com és el cas de l’Àfrica, on normalment no hi ha subministrament elèctric, ni subministrament d’aigua ni sanejament. És un projecte social que es podria presentar a l’Organització de les Nacions Unides per tal d’aconseguir finançament econòmic per fer-lo realitat, ja que està molt lligat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible que van aprovar l’any 2015 per a complir-se com a màxim l’any 2030. En aquest estudi també s’ha tingut en compte que el mobiliari i els materials necessaris per a l’adaptació tinguin un origen sostenible i un disseny estàndard que fos adaptable a diferents zones de tot el món. Pel que fa a la selecció dels proveïdors, s’han buscat grans empreses que tinguin centrals per tot el món o puguin enviar els seus productes sense limitacions, per tal de poder satisfer la nostra demanda indiferentment de la ubicació del nostre el projecte. Finalment, s’ha analitzat el cost que té aquesta adaptació, s’ha elaborat uns plans i uns renders que estan més detallats i visualitzats en diferents annexos de la memòria., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles::11.3 - Per a 2030, augmentar la urbanització inclusiva i sostenible, així com la capacitat de planificar i gestionar de manera participativa, integrada i sostenible els assentaments humans a tots els països

En este trabajo se pretenden analizar los procesos constructivos, componentes y viabilidad económica de la construcción de una residencia universitaria a partir de contenedores marítimos en desuso. Esto se realizará a partir del requerimiento que se realice y posea una alta sostenibilidad mediante el uso principal de materiales y energía proveniente de fuentes renovables, todo así siguiendo también las normativas y regulaciones impuestas por el código técnico de edificación (CTE). Por lo que, para ello, se escogerá una localización para la construcción de esta residencia universitaria y, a partir de diversos estudios realizados relacionados con la sostenibilidad y la edificación, se escogerá una distribución óptima. En cuanto a la construcción, se han escogido todos los materiales necesarios para la correcta construcción sostenible y se han realizado los cálculos y simulaciones para las instalaciones necesarias para satisfacer las necesidades requeridas para este tipo de construcción.

La utilización de los contenedores marítimos como piedra angular para una construcción ecológica, eficiente y de acción social. Estudio de tipologías y metodologías de proyectos con contenedores y el entendimiento de sus caaracterísticas y detalles para un futuro aprovechamiento., Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura

Objectius de Desenvolupament Sostenible::12 - Producció i Consum Responsables::12.5 - Per a 2030, disminuir de manera substancial la generació de residus mitjançant polítiques de prevenció, reducció, reciclatge i reutilització

Aquest treball té per objectiu fer una proposta per a la reutilització de contenidors marítims com a centre d’atenció primària (CAP) adaptat per atendre pacients amb la COVID-19. El document que segueix formula recomanacions, orientacions tècniques, normes i requisits mínims per establir i gestionar centres d’atenció primària en països d’un nivell econòmic baix o mitjà o també en d’altres que conjunturalment disposin de pocs recursos a causa de la situació d’emergència. Conté, principalment, les recomanacions necessàries per convertir contenidors marítims en un centre d’atenció primària que atén específicament una malaltia infecciosa que es propaga tan ràpidament com és el cas de la COVID. L’esmentada infecció ha produït una epidèmia que ha desembocat en una emergència mundial (pandèmia). Aquest projecte està pensat per donar solució a situacions en què el nombre de casos de persones contagiades sobrepassa la capacitat assistencial i logística dels serveis sanitaris i els acaba col·lapsant. El document s’adreça a enginyers, arquitectes, personal de logística, project managers, personal sanitari, cuidadors, proveïdors de material mèdic, electricistes, operaris de xarxa d’aigües i responsables i gestors governamentals., Objectius de Desenvolupament Sostenible::3 - Salut i Benestar::3.3 - Per a 2030, posar fi a les epidèmies de la sida, tuberculosi, malària i les malalties tropicals desateses, i com­batre l’hepatitis, les malalties transmeses per l’aigua i altres malalties transmissibles

A lo largo de este proyecto, se estudian las diferentes modificaciones que se han de llevar a cabo en un contenedor marítimo, con tal de que se pueda usar como centro de atención médico. Dicho centro se ha diseñado para ser usado durante la crisis actual debido a la pandemia, el objetivo es que permita atender específicamente usuarios que crean estar infectados de coronavirus. El personal médico llevará a cabo diferentes tipos de examinaciones con tal de confirmar o descartar si el paciente tiene coronavirus y así darle las recomendaciones necesarias. De esta manera se pretende evitar la aglomeración de personas con un estado no grave en los hospitales. El contenedor se ha diseñado de manera a ser completamente independiente, es decir que no necesite estar conectado a la red de suministro eléctrico o de agua. Permitiendo así su colocación en cualquier lugar. En este estudio también se ha realizado el diseño 3D del contenedor que se puede observar gracias a los renders adjuntados en la memoria, además de la realización de diferentes planos que se pueden encontrar específicamente en el documento correspondiente. Finalmente, también se ha estudiado el coste que tendría llevar a cabo la ejecución del proyecto., Objectius de Desenvolupament Sostenible::3 - Salut i Benestar::3.3 - Per a 2030, posar fi a les epidèmies de la sida, tuberculosi, malària i les malalties tropicals desateses, i com­batre l’hepatitis, les malalties transmeses per l’aigua i altres malalties transmissibles

A l'any 2019, la mitjana de la generació per càpita de residus municipals a Catalunya ca ser d'1,44 kg/hab. dia, equivalent a 526 kg/hab. any i a un total de 4.037.309 tones anuals a tota la comunitat autònoma. De totes elles, més de la meitat han sigut recollides com rebuig, el que implica que tan sols el 44,8% dels residus municipals hagin sigut recollits selectivament. Aquest és un valor mitjà general, calculat per a tots el municipis catalans, però existeixen municipis que gairebé dupliquen aquesta xifra i arriben fins al 93% en contraposició amb d'altres que només arriben al 12%. Les significatives variacions entre els índexs de recollida selectiva dels diferents municipis es fonamenta principalment en el model de recollida de residus implantat en cadascun d'ells. En aquest projecte s'avaluen els diferents models existents amb l'objectiu de determinar quin d'ells comporta millors resultats en la recollida selectiva. Amb aquesta finalitat, es fa primerament una recopilació dels models més comuns en l'àmbit català, com són la recollida porta a porta, mitjançant la utilització contenidors al carrer o la combinació d'ambdós models en un mateix territori. A continuació, es calculen els índexs de recollida selectiva bruta i a la via pública mitjans per cada tipologia de sistema implementat. Aquesta anàlisi té com a propòsit servir per ajudar a la presa de decisions en relació amb la gestió municipal dels residus, és a dir, ajudar a determinar quin sistema de recollida és el més apropiat en funció de la tipologia de territori i quins resultats es poden arribar a assolir. Per l'altra cantó i, donat que des de la Unió Europea s'estableixen mesures i objectius cada cop més exigents en matèria de reciclatge, el treball també recull aquest punt i analitza el grau de compliment dels objectius marcats per les Directives Europees (D2008/98/CE, D2018/851 (CE) i D 2018/852 (CE))., En el año 2019, el promedio de la generación por cápita de residuos municipales en Cataluña fue de 1,44 kg/hab. día, lo que equivale a 526 kg/hab. año y a un total de 4.037.309 toneladas anuales en la comunidad autónoma. De todas ellas, más de la mitad se recogen como resto, lo que implica que solo el 44,8% de los residuos municipales son recogidos selectivamente. Este es un valor promedio general, calculado para todos los municipios catalanes, sin embargo, existen municipios que casi doblan esa cifra y llegan hasta el 93%. En contraposición, otros tan sólo alcanzan el 12% de recogida selectiva. Las significativas variaciones entre los índices de recogida selectiva de los diferentes municipios se deben fundamentalmente al modelo de recogida de residuos implantado en cada uno de ellos. En este proyecto se evalúan los diferentes modelos existentes con el objetivo de determinar cuál conlleva mejores resultados de recogida selectiva. Para ello se hace en primer lugar una recopilación de los modelos existentes más comunes a nivel catalán, como son la recogida de residuos puerta a puerta, la utilización de contenedores o la combinación de ambos en un mismo territorio. A continuación, se calculan los índices de recogida selectiva bruta y en vía pública promedio por tipología de sistema implantado. Este análisis tiene como propósito el servir de ayuda en la toma de decisiones en relación con la gestión municipal de residuos, es decir, ayudar a determinar qué sistema de recogida es el más apropiado en función del tipo de territorio y qué resultados se pueden llegar a conseguir. Por otro lado, y puesto que desde la Unión Europea se establecen medidas y objetivos cada vez más exigentes en materia de reciclado, el trabajo abarca también este punto y analiza el grado de cumplimiento de los objetivos marcados por las Directivas Europeas (D2008/98/CE, D2018/851 (CE) y D 2018/852 (CE))., In 2019, the average of municipal waste per capita in Catalunya was of 1,48 kg/citizen per day, which is the equivalent of 256 kg/citizen by year, and that is a total of 4.037.309 tons by year in Catalunya. Of that amount, more than a half was collected as general waste, which implies that only 44,8% of total municipal waste generation was separated in their appropriate fractions. This number is an average, calculated including the total number of Catalan municipalities. However, there are some municipalities that double the selective collection rate and others that only achieve a 12%. The significant variations between the selective collection rates of the different municipalities are mainly due to the waste collection model implemented in each one of them. In this project, the different existing models are evaluated to determine which one leads to better selective collection results. First, a compilation of the most common existing models at Catalan level is maid, such as door-to-door waste collection, the use of containers or the combination of both models in the same territory. Next, the average of selective collection rates by type of system implemented was calculated. One of the main porpoises of this analysis is to serve as a guide for municipal waste management decision making, that is, to help determine which collection system is the most appropriate depending on the type of territory and what results can be achieved. Ion the other hand, and since the European Union has established increasingly demanding measures and objectives in terms of recycling, this work also covers this point and analyses the degree of compliance with the objectives set by European Directives (D2008 / 98 / CE, D2018 / 851 (CE) and D 2018/852 (CE)).