Les estructures de formigó armat al llarg del temps han tingut la funcionalitat de suportar tant les compressions per part del formigó com les traccions per part de l'acer, obtenint elements amb més capacitat de resistència i ductilitat, igual que comptar amb el previ avís abans que es produeixi trencament de l'element estructural. Però davant aquesta capacitat, es presenta un problema, la corrosió de l'acer de reforç a les estructures, provocant el seu augment de volum, i per tant la fissuració del formigó embegut a l'acer i finalment un despreniment entre tots dos elements. Afectar directament el formigó, amb la formació de fissures i esquerdes generant una disminució de la capacitat portant. Per això s'ha optat per l'ús de reforços d'altres materials no susceptibles de corrosió, com ara reforços d'acer inoxidable o bé de polímers reforçats amb fibres (FRP), això degut a la seva estabilitat anticorrosiva, alta resistència a tracció i baix pes, permetent estendre la vida útil de les estructures, encara que cal esmentar que té un cost alt. Sabem que l'esforç de punxonament d'un element és produït per traccions a causa de les tensions tangencials provocades per una càrrega localitzada concentrada en una superfície reduïda d'un element bidireccional de formigó o al voltant del pilar baixat que arrenqui de la llosa. Aquesta situació ha generat la necessitat de crear models mecànics per a la verificació de tall per punxonament per a lloses planes de formigó armat conformades per barres de polímer reforçat amb fibra (FRP), amb reforç transversal o sense, és a dir, sense armadura de tallant. Per això s'ha dut a terme una recopilació d'aquests models, per tal de comprovar el comportament de la tensió a què treballa el FRP a l'instant de trencament, entre els diferents models. Las estructuras de hormigón armado a lo largo del tiempo han tenido la funcionalidad de soportar tanto las compresiones por parte del hormigón como las tracciones por parte del acero, obteniendo elementos con mayor capacidad de resistencia y ductilidad, al igual que contar con el previo aviso antes de que se produzca rotura del elemento estructural. Pero ante esta capacidad, se presenta un problema, la corrosión del acero de refuerzo en las estructuras, provocando su aumento de volumen, y por ende la fisuración del hormigón embebido al acero y finalmente un desprendimiento entre ambos elementos. Afectando directamente al hormigón, con la formación de fisuras y grietas generando una disminución de la capacidad portante. Por lo que se ha optado por el uso de refuerzos de otros materiales no susceptibles de corrosión, como refuerzos de acero inoxidable o bien de polímeros reforzados con fibras (FRP), esto debido a su estabilidad anticorrosiva, alta resistencia a tracción y bajo peso, permitiendo extender la vida útil de las estructuras, aunque cabe mencionar que tiene un alto costo. Sabemos que el esfuerzo de punzonamiento de un elemento es producido por tracciones debido a las tensiones tangenciales provocadas por una carga localizada concentrada en una superficie reducida de un elemento bidireccional de hormigón o alrededor del pilar apeado que arranque de la propia losa. Dicha situación ha generado la necesidad de crear modelos mecánicos para la verificación de corte por punzonamiento para losas planas de hormigón armado conformadas por barras de polímero reforzado con fibra (FRP), con o sin refuerzo transversal, es decir, sin armadura de cortante. Por lo que se ha llevado a cabo una recopilación de dichos modelos, con el fin de comprobar el comportamiento de la tensión a la que trabaja el FRP al instante de rotura, entre los distintos modelos. Over time, reinforced concrete structures have had the functionality to withstand both the compressions by the concrete and the tractions by the steel, obtaining elements with greater resistance capacity and ductility, as well as having prior warning before the structural element breaks. But before this capacity, a problem arises, the corrosion of the reinforcing steel in the structures, causing its increase in volume, and therefore the cracking of the concrete embedded to the steel and finally a detachment between both elements. This directly affects the concrete, with the formation of fissures and cracks, generating a decrease in the bearing capacity. Therefore, the use of reinforcements made of other materials not susceptible to corrosion has been chosen, such as stainless steel reinforcements or fiber reinforced polymers (FRP), due to their anticorrosive stability, high tensile strength and low weight, allowing to extend the useful life of the structures, although it is worth mentioning that it has a high cost. We know that the punching shear stress of an element is produced by traction due to tangential stresses caused by a localized load concentrated on a reduced surface of a bidirectional concrete element or around the shoring column that starts from the slab itself. This situation has generated the need to create mechanical models for the verification of punching shear for reinforced concrete flat slabs made of fiber- reinforced polymer (FRP) bars, with or without transverse reinforcement, i.e. without shear reinforcement. Therefore, a compilation of these models has been carried out, in order to check the behavior of the FRP stress at the instant of rupture, among the different models.