Search

La present investigació té com a propòsit el desenvolupament d’una temàtica clau per a la progressiva aplicació dels drets humans, en particular per als països que s’adhereixen als convenis regionals de protecció i, en conseqüència, reconeixen la competència contenciosa dels seus respectius mecanismes de control jurisdiccional . En aquest camí, un cop declarada la responsabilitat internacional per la violació dels drets convencionals, en l’execució interna de sentències de condemna s’aprecia la tensió que suposa per als poders públics -en exercici de les seves facultats discrecionals- adequar els estàndards internacionals que imposen els drets humans, sense que això necessàriament suposi un límit injustificat a l’exercici de la sobirania nacional. En altres paraules, el compliment de les obligacions convencionals suposa, per a l’esdeveniment de transgressió, que els òrgans de l’administració interna (en particular els que integren el poder judicial) incorporin la doctrina jurisprudencial dels tribunals regionals en les seves pròpies sentències i raonaments - com una mena de control difús de convencionalitat - emperò no com a límit a la seva activitat, sinó que per contra, com un veritable paràmetre de legitimitat de l’administració interna en matèria de reconeixement i protecció efectiva dels drets de l’home. D’aquesta manera, des d’una perspectiva eminentment jurisdiccional, el present treball apunta l’impacte domèstic que ha tingut l’execució de sentències declaratives de condemna a la protecció efectiva dels drets, a la llum dels convenis regionals de protecció de drets humans, a saber d’una banda, el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals (CEDH o Conveni europeu) i per una altra, la Convenció Americana sobre Drets Humans (CADH o Pacte de San José de Costa Rica) per ser tots dos instruments de protecció de similar estructura i funcionament, concórrer en un diàleg constant entre els seus òrgans jurisdiccionals i ostentar, entre altres qualitats, d’un alt grau de desenvolupament i compliment, això últim basat principalment en les realitats nacionals dels països de Xile i Espanya respectivament. La presente investigación tiene como propósito el desarrollo de una temática clave para la progresiva aplicación de los derechos humanos, en particular para los países que adhieren a los convenios regionales de protección y, en consecuencia, reconocen la competencia contenciosa de sus respectivos mecanismos de control jurisdiccional. En ese camino, una vez declarada la responsabilidad internacional por la violación de los derechos convencionales, en la ejecución interna de sentencias de condena se aprecia la tensión que supone para los poderes públicos -en ejercicio de sus facultades discrecionales- adecuar los estándares internacionales que imponen los derechos humanos , sin que ello necesariamente suponga un límite injustificado al ejercicio de la soberanía nacional. En otras palabras, el cumplimiento de las obligaciones convencionales supone, para el evento de transgresión, que los órganos de la administración interna (en particular los que integran el poder judicial) incorporen la doctrina jurisprudencial de los tribunales regionales en sus propias sentencias y razonamientos -como una suerte de control difuso de convencionalidad - empero no como límite a su actividad, sino que por el contrario, como un verdadero parámetro de legitimidad de la administración interna en materia de reconocimiento y protección efectiva de los derechos del hombre. De esta manera, desde una perspectiva eminentemente jurisdiccional, el presente trabajo apunta al impacto doméstico que ha tenido la ejecución de sentencias declarativas de condena en la protección efectiva de los derechos, a la luz de los convenios regionales de protección de derechos humanos, a saber de una parte, el Convenio para la Protección de los Derechos Humanos y de las libertades Fundamentales (CEDH o Convenio Europeo) y por otra, la Convención Americana sobre Derechos Humanos (CADH o Pacto de San José de Costa Rica) por ser ambos instrumentos de protección de similar estructura y funcionamiento, concurrir en un diálogo constante entre sus órganos jurisdiccionales y ostentar, entre otras cualidades, de un alto grado de desarrollo y cumplimiento, esto último basado principalmente en las realidades nacionales de los países de Chile y España respectivamente The meaning of this thesis is to develop a key issue for the progressive application of human rights, particularly for countries that adhere to regional protection conventions and, consequently, recognize the contentious jurisdiction of their respective jurisdictional control mechanisms. . Along this path, once international responsibility for the violation of conventional rights has been declared, in the internal execution of convictions, the tension represented by the public powers -the in exercise of their discretionary powers - adapting to the international standards imposed by the human rights, without this necessarimplantedies an unjustified limit to the exercise of national sovereignty. That is, compliance with the conventional obligations implies, in the case of transgression, that the internal administration bodies (in particular those that make up the Judicial Power) incorporate the jurisprudential doctrine of the regional courts in their own sentences and reasoning, such as a kind of diffuse control of conventionality, but not as a limit to its activity, but on the contrary, as a true parameter of the legitimacy of the internal administration in terms of the recognition and effective protection of human rights. In this way, from an eminently jurisdictional perspective, this work points out the internal impact that the execution of declarative convictions has had on the effective protection of rights, in light of the regional conventions for the protection of human rights, that is, , on the On the one hand, the Convention for the Protection of Human Rights and Fundamental Freedoms (CEDH or European Convention) and, on the other, the American Convention on Human Rights (ACHR or Pact of San José de Costa Rica) as instruments of protection with a similar structure and operation, participate in a constant dialogue between its jurisdictional bodies and exhibit, among other qualities, a high degree of development and compliance, the latter based mainly on the national realities of the countries of Chile and Spain respectively Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Dret

[spa] El fenómeno de la piratería actual ha sido abordado, generalmente, desde el enfoque de la seguridad de la navegación y la protección al comercio internacional, que moviliza más del 90% de mercaderías por la vía marítima; así que pensar en algo que impida ese libre flujo de mercaderías se convierte en un problema urgente que debe ser reprimido. Tal es el caso de la piratería marítima. Pero si se considera que siempre ha existido y no ha sido lograda su anhelada desaparición ¿Qué falla a través de los períodos históricos? ¿Cómo se ha construido su regulación a través del tiempo? Un acercamiento integral rige la perspectiva de este escrito, analizando el fenómeno pirático a la par que la construcción del derecho internacional público. Considerando que en su origen se entendió como un atentado contra la humanidad y no solo contra el principio de libertad de la navegación. Sobre la piratería se ha cimentado una regulación internacional que se origina en la aceptación de un concepto del mundo antiguo hostis humani generis. Quedando establecida la jurisdicción universal en espacios marítimos no sometidos a jurisdicción estatal alguna. Pero la creación de esos espacios fue posterior a una piratería proveniente de la antigüedad, por ende, surgen desafíos en ese encuentro que obligan al derecho internacional a deslindar otro tipo penal como el robo a mano armada contra buques. Esta tesis doctoral aspira a estudiar el fenómeno de la piratería en las diferentes etapas históricas de la humanidad, cuál ha sido su construcción jurídica y su relación inquebrantable con el derecho internacional público, que ha ido formándose a propósito de este ilícito para afrontarlo y responder a los retos que le ha impuesto a través del tiempo. Asimismo, se espera determinar cuáles son los desafíos a futuro de este fenómeno ¿Podrá desaparecer? ¿Ha sido adecuado el acercamiento jurídico internacional? ¿Qué papel juegan los Estados y los seres humanos en esta sempiterna vorágine? Para el desarrollo de este escrito, además del análisis de las fuentes tradicionales del Derecho y del funcionamiento de organismos internacionales, se han analizado los períodos históricos, las zonas geográficas de incidencia de piratería, la situación social y económica de estas etapas tratando de establecer una relación de causa-efecto entre la fragilidad de las poblaciones y el auge de la piratería, siendo esta última una consecuencia de la primera. La cooperación entre Estados ha demostrado ser efectiva, beneficiosa y debidamente coordinada por la ONU en el caso de Somalia, ejemplo marco de estudio en esta tesis, al imponer un nuevo modelo de acercamiento al fenómeno pirático; provocando cambios importantes en la industria marítima, en las responsabilidades de las tripulaciones y en la interpretación de las normas en los juicios locales. Sobre todo, debe resaltarse el cambio observado en la exigencia de aplicación de la normativa internacional de los derechos humanos, antiguamente los piratas no tenían derechos, ni las tripulaciones dejadas a su suerte tampoco. Hoy se les reconoce como seres humanos, no como productos de sus oficios., [cat] El fenomen de la pirateria actual ha estat abordat, generalment, des de l'enfocament de la seguretat de la navegació i la protecció al comerç internacional, que mobilitza més del 90% de mercaderies per la via marítima; així doncs pensar en alguna cosa que impedeixi aquest lliure flux de mercaderies es converteix en un problema urgent que ha de ser reprimit. Tal és el cas de la pirateria marítima. Però si es considera que sempre ha existit i no ha estat aconseguida la seva anhelada desaparició, quina cosa falla a través dels períodes històrics? Com s'ha construït la seva regulació a través del temps? Un acostament integral regeix la perspectiva d'aquest escrit, analitzant el fenomen piràtic a l'una que la construcció del dret internacional públic. Considerant que a l'origen es va entendre com un atemptat contra la humanitat i no sols contra el principi de llibertat de la navegació. Sobre la pirateria s'ha consolidat una regulació internacional que s'origina en l'acceptació d'un concepte del món antic hostis humani generis. Quedant establerta la jurisdicció universal en espais marítims no sotmesos a cap jurisdicció estatal. Però la creació d'aquests espais va ser posterior a una pirateria provinent de l'antiguitat, per tant, sorgeixen desafiaments en aquesta trobada que obliguen el dret internacional a delimitar un altre tipus penal com el robatori a mà armada contra vaixells. Aquesta tesi doctoral aspira a estudiar el fenomen de la pirateria en les diferents etapes històriques de la humanitat, quin ha estat la seva construcció jurídica i la seva relació indestructible amb el dret internacional públic, que ha anat formant-se a propòsit d'aquest il·lícit per a afrontar-ho i respondre als reptes que li ha imposat a través del temps. Així mateix, s'espera determinar quins són els desafiaments a futur d'aquest fenomen, Podrà desaparèixer? Ha estat adequat l'acostament jurídic internacional? Quin paper juguen els Estats i els éssers humans en aquesta perpètua voràgine? Per al desenvolupament d'aquest escrit, a més de l'anàlisi de les fonts tradicionals del Dret i del funcionament d'organismes internacionals, s'han analitzat els períodes històrics, les zones geogràfiques d'incidència de pirateria, la situació social i econòmica d'aquests períodes tractant d'establir una relació de causa-efecte entre la fragilitat de les poblacions i l'auge de la pirateria, sent aquesta última una conseqüència de la primera. La cooperació entre Estats ha demostrat ser efectiva, beneficiosa i degudament coordinada per l'ONU en el cas de Somàlia, exemple marc d'estudi en aquesta tesi, en imposar un nou model d'acostament al fenomen piràtic; provocant canvis importants en la indústria marítima, en les responsabilitats de les tripulacions i en la interpretació de les normes en els judicis locals. Sobretot, ressaltar el canvi observat en l'exigència d'aplicació de la normativa internacional dels drets humans, antigament els pirates no tenien drets, ni les tripulacions deixades a la seva sort tampoc. Avui se'ls reconeix com a éssers humans, no com a productes dels seus oficis., [eng] Generally, the current phenomenon of piracy has been addressed from the safety of navigation and protection of international trade that mobilizes more than 90% of goods by sea; if something illegal prevent the free flow of goods then it becomes an urgent problem that must be repressed. Such is the case of maritime piracy; it´s relevant to consider that it has always existed and its long-awaited disappearance has not been achieved yet. What has failed through historical periods that piracy is still existing? How has been piracy international regulation created through time? A comprehensive approach governs the perspective of this writing, analyzing the pirate phenomenon as well as the construction of public international law. Considering that originally it was understood as an attack against humanity and not only against the principle of navigation freedom. An international regulation has been cemented on piracy that originates from the acceptance of an ancient era concept hostis humani generis. Situating the universal jurisdiction established in maritime spaces as not subject to any state jurisdiction. But the creation of those spaces took place after a piracy that came from ancient time; therefore, challenges arise in that encounter that force international law to create another penal type, such as armed robbery against ships. This doctoral thesis aspires to study the phenomenon of piracy in the different historical stages of humanity, what has been its legal construction and its unbreakable relationship with public international law, what is being done regarding this illicit activity to face it and respond to the challenges that time has given to it. Likewise, it is expected to determine what the future challenges of this phenomenon are. Could it disappear? Has the international legal approach been adequate? What role do States and human beings play in this everlasting maelstrom? For the development of this writing, in addition to the analysis of the traditional sources of law and the functioning of international organizations, the historical eras, the geographical areas of incidence of piracy, the social and economic situation of these periods have been analyzed, trying to establish a cause-effect relationship between the fragility of those populations and the rise of piracy, being the last a consequence of the first. The cooperation between States has shown that is effective, beneficial and properly coordinated by the UN in the case of Somalia, framework example study in this thesis, imposing a new model approach to the piratical phenomenon; causing important changes in the maritime industry, in the responsibilities of the crews and in the interpretation of those international rules in local hearings. Above all, the change observed in demand of international human rights regulations application should be highlighted. In the past, pirates didn’t have rights, neither the crews left to their fate. Today, they are recognized as human beings, not as products of their livelihoods.

La humanitat, sofrint la imperant necessitat de fonamentar filosòficament els drets humans, es troba obligat a rescatar i repensar les propostes d'un valuós firmament filosòfic. Davant de tal exigència, es presenta una genealogia del «principi de justícia», entès com a nucli dels drets humans, per desbancar les fonamentacions heretades. Seguidament, i ja situats en un escenari regnat per l'obsolescència teòrica i les seves terribles conseqüències, es presenta la fórmula ètica d'Emmanuel Lévinas per concebre els drets humans com a drets de l'altre humà; es proposa l'alteritat transcendental com la senda de coneixement i revelació de el contingut del entès, avui dia, com a drets humans. La humanidad, sufriendo la imperante necesidad de fundamentar filosóficamente los derechos humanos, se halla obligado a rescatar y repensar las propuestas de un valioso firmamento filosófico. Ante tal exigencia, se presenta una genealogía del «principio de justicia», entendido como núcleo de los derechos humanos, para desbancar las fundamentaciones heredadas. Seguidamente, y ya ubicados en un escenario reinado por la obsolescencia teórica y sus terribles consecuencias, se presenta la fórmula ética de Emmanuel Lévinas para concebir los derechos humanos como derechos del otro humano; se propone la otredad transcendental como la senda de conocimiento y revelación del contenido de lo entendido, hoy día, como derechos humanos. Enduring the prevailing necessity to philosophically fundament the human rights, humanity is obliged to salvage and reconsider the propositions of a valuable philosophical foundation. Confronted with such a demand, one «principle of justice» genealogy —understood as the human rights' core — is presented to supplant the inherited foundations. Following this —and already located in a scene ruled by theorical obsolescence and its terrible consequences", Emmanuel Lévinas' ethical formula is presented to conceive human rights as the rights of the other human; the transcendental otherness is proposed as the pathway of knowledge and the revelation of what is known at this time as Human Rights. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filosofia

L'objectiu de la exposició referent a les organitzacions populars en la construcció de la memoria i lluita contra la inpunitat a Argentina és la següent: la associació d'ambdues és indispensable. En cas contrari, s'arriba a un ancoratge de la memoria col·lectiva en les derrotes patides dels pobles, en l'horror que paralitza, sense que els artífexs d'aquest horror siguin jutjats i sancionats. La experiencia argentina reconeix en aquest camí diferents etapes i els avenços aconseguits per la lluita de les organitzacions dels drets humans, socials, gremials, politiquees, en el judici dels genocides han anat resignificant accions i instruments de construcció de la memoria popular i ha ampliat l'horitzó al no limitarse a "allò que sifnificà la instauració d'un Estat terrorista, la desaparició de milers de persones, la generalització de la tortura, sino també rescatar allò que desapareixè en la dictadura", els valors i projectes de les organitzacions populars., This lecture, over the role of the popular organizations in the construction of the memory and the fight against impunity in Argentina, grounds in the necessary association between both factors. Otherwise the collective memory is fixed in people's defeat, in terror that paralyze, without the judgement and punishment of the responsibles of this terror. The argentine experience recognizes in this way different stages. The advances obtained by the human rights, socials, political organizations and trade unions for the judgement of the genocides have resignified actions and instruments in the building of a popular memory. Besides this advances not only have showed what mean a terrorist State - the disappearance of thousands of people, the systematic torture of political prisoners- but it helped to rescue all that the dictatorship made disappear: the values and projects of the popular organizations., El presupuesto sobre el que se asienta la exposición sobre el papel de las organizaciones populares en la construcción de la memoria y la lucha contra la impunidad en Argentina es el siguiente: la asociación de ambas es indispensable. De lo contrario, se llega a un anclaje de la memoria colectiva en las derrotas sufridas los pueblos, en el horror que paraliza, sin que los artífices de ese horror sean juzgados y sancionados. La experiencia argentina reconoce en ese camino distintas etapas, y los avances logrados por la lucha de las organizaciones de derechos humanos, sociales, gremiales, políticas, en el juzgamiento de los genocidas han ido resignificando acciones e instrumentos de construcción de la memoria popular y ha ampliado su horizonte al no limitarse a "lo que significó la instauración de un Estado terrorista, la desaparición de miles de personas, la generalización de la tortura, sino también rescatar aquello que vino a desaparecer en la dictadura", los valores y proyectos de las organizaciones populares.

In this paper I analyse both the practice of American States and that of the Inter-American Commission and Court of Human Rights, which have contributed to the worldwide formation and consecration of the international customary existence of limits to the granting of amnesties in cases of serious human rights violations. These customary limits to the granting of amnesties in these extreme cases are twofold. First, the obligation to investigate and prosecute those allegedly responsible for international crimes or serious human rights violations. Second, the prohibition on granting amnesties to persons who have committed international crimes or serious human rights violations.

El Moviment Olímpic és més que una organització esportiva i Pierre de Coubertin va comprendre el potencial de l'entrenament atlètic i de la competició per millorar en l'autorealització. En aquesta lliçó, Bruce Kidd analitza els diversos drets dels atletes respecte a la participació, el govern i la presa de decisions, així com el tema del dopatge, centrant-se en el desenvolupament d'altres drets en l'àrea dels mitjans de comunicació, la medicina i l'educació. El Movimiento Olímpico es algo más que una organización deportiva y Pierre de Coubertin comprendió el potencial del entrenamiento atlético y de la competición para mejorar en la autorealización. En esta lección, Bruce Kidd analiza los diversos derechos de los atletas respecto a la participación, el gobierno y la toma de decisiones, así como el tema del dopaje, centrándose en el desarrollo de otros derechos en el área de los medios de comunicación, la medicina y la educación. The Olympic Movement is more than a sports organisation and Pierre de Coubertin saw the potential for athletic training and competition to advance the possibilities of self-realisation. In this lesson, Bruce Kidd explores the various rights of sports people in relation to participation, governance and decision making, and to the issue of doping. Focus is then placed on the development of further rights in the area of media, medicine and education.

Este trabajo pretende investigar la representación que hacen los medios de comunicación de la salud mental y si ha habido una evolución en los últimos años. Con este fin, se han seleccionado diversas noticias de los años 2011 y 2019 de El País y El Mundo y se ha realizado un análisis de las buenas y malas prácticas, la tipología de noticias y la temática de las mismas. También se ha estudiado la visibilidad del suicidio en estos medios durante ambos años y el tratamiento que se hace de este. Aquest treball pretén investigar la representació que fan els mitjans de comunicació de la salut mental i si hi ha hagut una evolució en els últims anys. A aquest efecte, s'han seleccionat diverses notícies dels anys 2011 i 2019 d'El País i El Mundo i s'ha realitzat una anàlisi de les bones i males pràctiques, la tipologia de notícies i la temàtica d'aquestes. També s'ha estudiat la visibilitat del suïcidi en aquests mitjans durant tots dos anys i el tractament que es fa d'aquest. This paper aims to investigate the media representation of mental health and whether there has been an evolution in recent years. To this end, several news items from the years 2011 and 2019 from El País and El Mundo have been selected and an analysis of good and bad practices, the typology of news items and their subject matter has been carried out. We have also studied the visibility of suicide in these media during both years and its treatment.

La dinámica que subyace en los extremismos tiene como rasgo común la exclusión del otro a través del discurso de odio. Una de las claves para la prevención del extremismo violento (PEV) apunta a trabajar desde las políticas públicas los prejuicios y estereotipos que sustentan las ideas que conforman el discurso discriminatorio. Este estudio expone un proyecto educativo en el marco de la estrategia PEV de la UNESCO a través de la literatura. La propuesta se articula alrededor de un caso específico en Europa: la violencia ustacha, que nos permite identificar tres cuestiones relevantes para la concreción de la estrategia de la PEV: la histórica, la literaria y la dialógica. El objetivo es diseñar, en pro de los derechos humanos, políticas públicas con impacto social para la PEV, que consoliden el reconocimiento de la igual dignidad de las personas.

Aquest article informa sobre la situació de les persones privades de la seva llibertat en el context de la pandèmia durant el 2020. A partir de la reconstrucció d'alguns dades qualitatives i quantitatius, ens proposem mostrar les condicions de detenció a les presons enfront de les recomanacions dels organismes de drets humans de l'Argentina. Atenent a la importància dels estudis situats, posem en diàleg les disposicions internacionals que van succeir a partir de la pandèmia vinculades als llocs de tancament, per després introduir-nos en el cas de l'Argentina, fent especial focus a Còrdova. La idea és recórrer les tensions que va suposar el context d'emergència sanitària per COVID-19, les polıtiques públiques que es van suscitar per atendre la pandèmia i les pròpies condicions carceràries., This article reports on the situation of people detained in prison in the context of the pandemic during 2020. Using qualitative and quantitative data, we show the conditions of detention in prisons in the face of the recommendations of the human rights agencies of Argentina. In view of the importance of located studies, we put into dialog the international recommendations that emerged about places of confinement in this context, and then we introduced the case of Argentina, with a special focus on Córdoba. The idea is to analyze the tensions created by the health emergency context of COVID-19, the public policies that were implemented to address the pandemic and the prison conditions., Este artículo informa sobre la situación de las personas privadas de su libertad en el contexto de la pandemia durante el 2020. A partir de la reconstrucción de algunos datos cualitativos y otros cuantitativos, nos proponemos mostrar las condiciones de detención en las cárceles frente a las recomendaciones de los organismos de derechos humanos de Argentina. Atendiendo a la importancia de los estudios situados, ponemos en diálogo las disposiciones internacionales que sucedieron a partir de la pandemia vinculadas a los lugares de encierro, para luego introducirnos en el caso de Argentina, haciendo especial foco en Córdoba. La idea es recorrer las tensiones que supuso el contexto de emergencia sanitaria por COVID-19, las políticas públicas que se suscitaron para atender la pandemia y las propias condiciones carcelarias.

Background In Scandinavia, people with a severe mental disorder have a reduced life expectancy of 15–20 years compared with the general public. Smoking is a major contributor, and smoke-free policies are increasingly adopted in psychiatric clinics around the world. We compared potential facilitators and barriers among staff and management, for the implementation of smoke-free psychiatric clinics. Aims To investigate the attitudes and experiences regarding smoke-free policies among managers and staff involved in the implementation processes of smoke-free psychiatric clinics at hospitals in Malmö (Sweden) and Barcelona (Spain). Method We used a qualitative methodology, with 15 semi-structured interviews. The interviews were conducted with each participant individually, and were subsequently transcribed. The data were analysed with systematic text condensation. Results There were notable differences in how the smoke-free policies were carried out and experienced, and attitudes regarding the policy changes differed in the two settings. Key differences were the views on the right to smoke in compulsory care and to stay in smoke-free surroundings supported by smoking cessation intervention; the prioritisation of staff facilitation of smoking breaks; and views on smoking and smoke-free psychiatry. In contrast, participants agreed on the importance of staff education and management support. A smoking ban by law and belonging to a network of smoke-free hospitals were also relevant. Conclusions Staff education, and support from staff and management for the patients’ right to stay in smoke-free surroundings, facilitated successful implementation of smoke-free policies in the psychiatric clinics, whereas supporting the right to smoke was a barrier.

[spa] En el ámbito de la cooperación internacional y la labor de defensa de los derechos humanos, la conceptualización y la práctica de la evaluación son un reto relevante. Y concretamente, la evaluación democrática es muy poco conocida y ha estado escasamente incorporada en el sector. El objetivo de esta investigación es identificar, narrar y analizar qué y cómo, se aprende en una evaluación democrática, con enfoque feminista y de diversidades, de un programa de derechos humanos gestionado por organizaciones no gubernamentales. La investigación se ha llevado a cabo desde la perspectiva construccionista, e incorpora reflexiones de la teoría feminista y la decolonial. Para su desarrollo, me he centrado en el estudio de caso de la evaluación democrática de la Red de Defensoras de Derechos Humanos de Occidente de El Salvador. En la investigación identifico, describo y analizo los aprendizajes y la experiencia de las personas que participan en la evaluación, así como de la propia evaluadora. A través del estudio de caso he identificado aprendizajes personales, colectivos y organizativos sobre la conceptualización y práctica de la evaluación, el poder, la autoridad y la participación. También, he detallado los conocimientos y reflexiones en relación a las preguntas de evaluación del programa (la Red de Defensoras de Derechos Humanos de Occidente), es decir, sobre la defensa de los derechos humanos, el trabajo en red, la seguridad y los cuidados de las defensoras. Asimismo, se describe y reflexiona sobre cómo aprendemos en una evaluación democrática, qué nos facilita este proceso y qué dejamos en los márgenes por temor, por prejuicio o por invisibilidad. Dado que no es frecuente realizar evaluaciones democráticas en este sector, he optado por trabajar a partir de una evaluación democrática, con enfoque feminista y de diversidades, dinamizada por mí misma. De esta manera, como investigadora he tomado un doble rol en el estudio: de evaluadora e de investigadora. Esta decisión ha requerido prestar especial atención en los aspectos éticos y metodológicos durante el proceso, lo que ha supuesto un reto importante. Esta investigación parte de la práctica profesional y pretende enriquecerla, además de contribuir e invitar a la reflexión sobre la evaluación en el sector de la cooperación internacional y los derechos humanos., [cat] En l'àmbit de la cooperació internacional i la labor de defensa dels drets humans, la conceptualització i la pràctica de l'avaluació són un repte rellevant. I, concretament, l'avaluació democràtica és molt poc coneguda i ha estat escassament incorporada en el sector. L'objectiu d'aquesta investigació és identificar, narrar i analitzar què i com, s'aprèn en una avaluació democràtica, amb enfocament feminista i de diversitats, d'un programa de drets humans gestionat per organitzacions no governamentals. La investigació s'ha dut a terme des de la perspectiva construccionista, i incorpora reflexions de la teoria feminista i la decolonial. Per al seu desenvolupament, m'he centrat en l'estudi de cas de l'avaluació democràtica de la Xarxa de Defensores de Drets Humans d'Occident de El Salvador. En la investigació identifico, descric i analitzo els aprenentatges i l'experiència de les persones que participen en l'avaluació, així com de la pròpia avaluadora. A través de l'estudi de cas he identificat aprenentatges personals, col·lectius i organitzatius sobre la conceptualització i pràctica de l'avaluació, el poder, l'autoritat i la participació. També, he detallat els coneixements i reflexions amb relació a les preguntes d'avaluació del programa (la Xarxa de Defensores de Drets Humans d'Occident), és a dir, sobre la defensa dels drets humans, el treball en xarxa, la seguretat i les cures de les defensores. Així mateix, es descriu i reflexiona sobre com aprenem en una avaluació democràtica, què ens facilita aquest procés i què deixem al marge per por, per prejudici o per invisibilitat. Atès que no és freqüent realitzar avaluacions democràtiques en aquest sector, he optat per treballar a partir d'una avaluació democràtica, amb enfocament feminista i de diversitats, dinamitzada per mi mateixa. D'aquesta manera, com a investigadora he pres un doble rol en l'estudi: el d’avaluadora i el d’investigadora. Aquesta decisió ha requerit posar especial atenció als aspectes ètics i metodològics durant el procés, el que ha suposat un repte important. Aquesta recerca parteix de la pràctica professional i pretén enriquir-la, a més de contribuir i convidar a la reflexió sobre l'avaluació en el sector de la cooperació internacional i els drets humans., [eng] In the field of international cooperation and the work to defend human rights, the conceptualization and practice of evaluation are relevant challenges. Specifically, the democratic evaluation isn´t very well known and has been scarcely incorporated into the sector. The objective of this research is to identify, narrate and analyse how and what is learned in a democratic evaluation, with both the feminist and diversities approach of a human rights program managed by non-governmental organizations. The research has been carried out from a constructionist perspective and incorporates reflections from the feminist and decolonial theory. For its development, I have focused on the case study of the democratic evaluation of the Network of Human Rights Defenders of the West of El Salvador. In this research, I identify, describe and analyse the learnings and experiences of the people who participate in the evaluation, as well as myself, the evaluator. Through the case study, I have identified personal, collective and organizational learnings about the conceptualization and practice of evaluation, power, authority and participation. I have also detailed the knowledge and reflections to the evaluation questions, in relation to the Network of Human Rights Defenders of the West program, which is about the defence of human rights, their networking, security and the care of their defenders. In addition, it describes and reflects on how we learn in a democratic evaluation, how this process facilitates us and what we leave aside out of fear, prejudice or invisibility. Given that it is not common to carry out democratic evaluations in this sector, I have chosen to work from a democratic evaluation, with a feminist and diversities approach, facilitated by myself. Through this, as a researcher I have taken on a double role in the study: as both an evaluator and as a researcher. During the process, this decision has required paying special attention to ethical and methodological aspects, which have been a significant challenge. This research starts from a professional practice and aims to enrich it, in addition to contributing and inviting the reflection on evaluation in the field of international cooperation and human rights.

L'any 2017 la Cort Suprema de Justícia de la Nació Argentina va dictar una sentència que va deixar en llibertat un condemnat per crims de lesa humanitat comesos en el marc de la última dictadura militar. Contra la decisió el moviment pels drets humans va convocar una mobilització que va congregar centenars de milers de persones. El dia de la protesta, el Congrés va sancionar una llei que va tornar inaplicable la sentència i, després, el màxim tribunal va canviar la seva postura. L'article es centra en l'estructura d'oportunitats polítiques que va possibilitar la victòria del moviment: la divisió entre les èlits, els clivatges oberts des de la transició democràtica a propòsit de la construcció de la memòria històrica, el context internacional i el procés d'opinió pública favorable al reclam del moviment., In 2017, the Supreme Court of Justice of Argentina passed a sentence releasing a person charged with crimes against humanity committed during the military dictatorship. In disagreement with the sentence, the human rights movement organized a mobilization that gathered hundreds of thousands of people. On the day of the protest, the Congress passed a law to make the sentence non-applicable. This article focuses on the structure of political opportunities that made the movement's victory possible: division within the elites, cleavages existing from the democractic transition around historical memory, the international context, and a public opinion process in favor of the movement’s claims., En el año 2017 la Corte Suprema de Justicia de la Nación Argentina dictó una sentencia que dejó en libertad a un condenado por crímenes de lesa humanidad cometidos en el marco de la última dictadura militar. Contra la decisión el movimiento por los derechos humanos convocó a una movilización que congregó a cientos de miles de personas. El día de la protesta, el Congreso sancionó una ley que tornó inaplicable el fallo y, luego, el máximo tribunal cambió su postura. El artículo se centra en la estructura de oportunidades políticas que posibilitó la victoria del movimiento: la división entre las élites, los clivajes abiertos desde la transición democrática a propósito de la construcción de la memoria histórica, el contexto internacional y el proceso de opinión pública favorable al reclamo del movimiento.

El present article pretén documentar i problematitzar de manera general la situació dels drets humans i el poble maputxe a l’Araucania en el transcurs de l’any 2019 en el context de l’anomenat “esclat social”. El treball s’estructura a partir de quatre punts. El primer, aborda la noció de drets humans, els seus principis i les conceptualitzacions associades. El segon, problematitza els deutes de l’Estat xilè en matèria de drets humans a partir de l’anàlisi de casos emblemàtics. Igualment, en aquest punt es tracta de la vulneració dels drets culturals a propòsit de la tramitació de la Llei de Patrimoni Cultural i de la fallida Consulta Indígena. El tercer punt, documenta i revela les vulneracions exercides per agents de l’Estat a l’Araucania a partir dels informes emesos per l’Institut de Drets Humans de l’Araucania. Per últim, s’hi dur a terme un exercici comparatiu a partir de les conclusions i les recomanacions emanades dels informes de les missions d’organismes internacionals (Amnistia Internacional, Human Rights Watch, ACNUDH, CIDH), a partir de les observacions in situ realitzades por aquests agents en el curs de l’any 2019, en el context de l’esclat social a Xile., The purpose of this article is to document and problematize the general situation of human rights and the Mapuche people in the Araucania Region in 2019, in the context of the so-called “social outbreak”. The article is structured in four sections. The first one explores the notion of human rights, its principles and its related conceptualizations. In the second section, through the analysis of several emblematic cases we come to problematize the Chilean state’s condition of indebtedness as far as human rights are concerned. Also, this section deals with the violation of cultural rights involved by the discussion of the Law of Cultural Heritage and the failed Indigenous Plebiscite. In the third section, we document and expose the human rights violations carried out by state agent in the Araucania Region, based on the reports issued by the Araucania Human Rights Institute. Finally, we undertake comparative analyse based on the conclusions and recommendations included in the reports of international agencies (Amnesty International, Human Rights Watch, ACNUDH, CIDH) derived from their in situ observations during 2019, in the context of Chile’s social outbreak., El presente artículo busca documentar y problematizar de manera general la situación de los derechos humanos y Pueblo Mapuche en la Araucanía durante el transcurso del año 2019 en el contexto del denominado “estadillo social”. El trabajo se estructura a partir de cuatro puntos. El primero, aborda la noción de derechos humanos, sus principios y las conceptualizaciones asociadas. El segundo, problematiza las deudas del Estado chileno en materia de derechos humanos a partir del análisis de casos emblemáticos. Asimismo, en este punto se aborda la vulneración de los derechos culturales a propósito de la tramitación de la Ley de Patrimonio Cultural y de la fallida Consulta Indígena. El tercer punto, documenta y devela las vulneraciones ejercidas por agentes del Estado en La Araucanía a partir de los reportes emitidos por el Instituto de derechos Humanos de la Araucanía. Finalmente, se lleva a cabo un ejercicio comparativo a partir de las conclusiones y recomendaciones emanadas en los informes de las misiones de organismos internacionales (Amnistía Internacional, Human Rights Watch, ACNUDH, CIDH), a partir de las observaciones in situ realizadas por estos agentes en el transcurso del año 2019, en el contexto del estallido social en Chile.

Despite the general consensus about freedom of expression being a basic fundamental right on every democratic society, the debate about its boundaries has never found such a pacific agreement. Thus, the Spanish Penal Code has several articles that punish its abuse that are highly contested, like articles 490.3 and 543 that penalize the offenses directed towards national symbols or State representatives. This being so, this article examines the controversy generated by the application of this articles through the analysis of two judgements issued by the European Court of Human Rights against Spain, and a third one issued by the Spanish Constitutional Court that could follow the same path. This work will be done to describe the clash that exists between the caselaw of these two jurisdictions, in order to critically analyze the approach Spanish courts have to behaviors that criticize national symbols and state representatives.

El Consejo de Derechos Humanos, creado en 2006, nace con el objetivo de subsanar algunos de los déficit y críticas de su antecesora, la Comisión de Derechos Humanos. Con este fin, incorpora varios elementos nuevos tanto en su posición dentro del organigrama de Naciones Unidas como en su composición y mecanismos de control, también conocidos como mecanismos extra convencionales. En este contexto sobresale la reforma de los procedimientos especiales, sobre todo, a partir de la adopción del Código de Conducta para los titulares de mandatos, relatores y expertos del Consejo de Derechos Humanos. Se trata de valorar estos últimos cambios a la luz de su efectividad e imparcialidad The United Nations Human Rights Council, created in 2006, was established with the attempt to remedy some of the negative aspects and problems of its predecessor, the Human Rights Commission. Having this objective, it incorporates new elements not only in its position within the United Nations structure but also in its membership and control mechanisms, also known as "extra conventional mechanisms". In this context, it stands out the special procedures reform, specially, since the adoption of a Code of Conduct for the "special rapporteurs" and experts of the Human Rights Council. This reform process has to be evaluated under the criteria of improving the effectiveness and impartiality of the special procedures Der UNO-Menschenrechtsrat, der 2006 seine Arbeit aufgenommen hat, hat das Ziel, einige Defizite und Kritiken seiner Vorgängerin, der Menschenrechtskommission, zu beheben. Zu diesem Zweck werden einige neue Aspekte eingeführt, sowohl in seiner Position innerhalb des Organigramms der Vereinten Nationen, wie auch in seiner Zusammenstellung und seinen Überwachungsmechanismen, die auch außervertragliche Mechanismen genannt werden. In diesem Zusammenhang zeichnet sich die Reform der speziellen Verfahren aus, insbesondere ab der Verabschiedung des Verhaltenskodex für die Mandatseigner, Berichterstatter und Experten des Menschenrechtsrats. Es geht hier darum, die letzten Änderungen im Hinblick auf ihre Wirksamkeit und Unparteilichkeit zu durchleuchten und zu bewerten

El 2 de maig de 2019 el Comitè de Ministres del Consell d'Europa va aprovar, a proposta de la Comissió Europea per a la Democràcia pel Dret (coneguda com a Comissió de Venècia), els Principis sobre la protecció i la promoció de les institucions d'ombudsman. Aquest document reconeix el paper de l'ombudsman en l'enfortiment de la democràcia, l'estat de dret, la bona administració i la protecció i la promoció dels drets humans. En aquesta qualitat, exigeix als governs que aquestes institucions es configurin amb uns paràmetres que en garanteixin la solidesa i la protecció. En la mesura que els Principis de Venècia consoliden l'ombudsman, constitueixen una nova eina en mans de totes les defensories, a escala nacional, local o sectorial, per treballar amb més fermesa en favor dels drets de les persones.

This article first provides a survey of the history of the persecution of the Baha'i community of Iran since the inception of the religion in the mid-nineteen century, and a summary of the analyses of other historians on the roots of anti-Baha'i discrimination. It then focuses on the Islamic Republic's treatment of Baha'is since 1991, the year a secret memorandum regarding "the Baha'i Question" redefined the government's previous policy of "overt" suppression to one that would be henceforth "covert." It demonstrates that the government, having learned from its experiences in the 1980s, has, since the early 1990s, carefully orchestrated and pursued plans to suppress the Baha'i community in all areas of life, in ways that have deliberately sought to generate the least amount of international outrage and sympathy as possible. It proposes that the real yet hidden root of the brutal treatment of Baha'is is the insecurity and threat the theocratic government and its clerical leadership feel about the spread of the rational, outward-looking, world-embracing and highly ethical ethos of the Baha'i Faith. Tras un repaso a la historia de la persecución de la comunidad bahá'í de Iran desde el inicio de la religión a mediados del siglo diecinueve, y un resumen de los análisis realizados por otros historiadores acerca de las raíces de la discriminación anti-bahá'í, este documento se centra en el trato que la República Islámioca ha dispensado a los bahá'is desde 1991, año en que un memmoràndum secreto sobre "la Cuestión Bahá'í" redefinió la política anterior del gobierno, que pasó de "abierta" supresión a una que en lo sucesivo sería "encubierta". El documento demuestra que el gobierno, después de haber aprendido de sus experiencias en la década de 1980, desde comienzos e la década de 1990 ha orquestado y seguido cuidadosamente planes para reprimir a la comunidad bahá'í en todas las facetas de la vida mediante métodos, cuyo propósito deliberado, ha consistido en generar la menor cantidad de indignación internacional y simpatía hacia los bahá'is como sea posible. Este artículo sugiere que la raíz real, aunque oculta, del brutal trato que reciben los bahá'is radica en la inseguridad y amenaza que siente el gobierno teocrático y su liderazgo clerical frente a loa propagación del espíritu racional, de mirada abierta, global y altamente ético de la fe bahá'í. Després de fer un repàs a la història de la persecució de la comunitat bahà'í de l'Iran des de l'inici de la religió a mitjans del segle dinou, i un resum de les anàlisis realitzades per altres historiadors sobre les arrels de la discriminació anti-bahá'í, aquest document es centra en el tracte que la República Islàmica ha dispensat als bahá'ís des de 1991, any en què un memoràndum secret sobre "la Qüestió Bahà'í" va redefinir la política anterior del govern, que va passar de "oberta" supressió a una que en endavant seria "encoberta". El document demostra que el govern, després d'haver après de les seves experiències en la dècada de 1980, des de començaments de la dècada de 1990 ha orquestrat i seguit acuradament plans per reprimir a la comunitat bahà'í en totes les facetes de la vida mitjançant mètodes, el propòsit deliberat dels quals, ha consistit a generar la menor quantitat d'indignació internacional i simpatia cap als bahà'ís com sigui possible. Aquest article suggereix que l'arrel real, encara que oculta, del brutal tracte que reben els bahà'ís radica en la inseguretat i amenaça que sent el govern teocràtic i el seu lideratge clerical enfront de la propagació de l'esperit racional, de mirada oberta, global i altament ètic de la fe bahà'í.

En aquesta tesina es tracta l'adhesió de la Unió Europea al Conveni Europeu de Drets Humans i Llibertats Fonamentals. El treball s'estructura en dues parts, en la primera es tracta l'adhesió i la situació dels Drets Fonamentals prèvia al Tractat de Lisboa, on el Tribunal de Luxemburg va desenvolupar una protecció pretoriana d'aquets drets a manca d'un text positiu a nivell de la Unió. En la segona part es tracta l'adhesió com a tal, les implicacions legals i tècniques que aquesta tindrà, les opcions que fins ara s'han considerat i aquelles que possiblement s'acabin materialitzant en el futur acord d'adhesió.

En el present article analitzarem l’aplicació dels estàndards internacionals sobre drets territorials dels pobles indígenes respecte de la situació del poble maputxe a Xile. En la primera part, ressenyem els estàndards internacionals i l’evolució que han experimentat en el desenvolupament jurisprudencial interamericà. Igualment, hi fem esment dels pronunciaments de diferents òrgans internacionals de protecció de drets humans en relació al compliment de les obligacions internacionals assumides per l’Estat de Xile en aquestes matèries. En la segona secció analitzem el marc normatiu xilè i verifiquem si s’ajusta als estàndards internacionals. Posteriorment, hi identifiquem les bretxes de la política pública pel que fa al reconeixement y la restitució de les terres reivindicades pel poble maputxe, i hi examinem l’estratègia de criminalització impulsada per l’Estat contra els líders maputxes com a resposta a les seves demandes territorials, un fet que ha motivat la condemna internacional per incompliment de les obligacions contretes respecte a un grup de membres del poble maputxe liderats per dues autoritats tradicionals, els lonkos Aniceto Norin Catriman i Pascual Pichun (ja traspassat). L’article conclou amb un quart epígraf on abordem els desafiaments del dret internacional pel que fa al compliment en el dret intern de las sentències de la Cort Interamericana de Drets Humans, en referència, en particular, al cas Norin Catriman i altres contra l’Estat de Xile., In this article, we analyse the application of international standards concerning the territorial rights of indigenous peoples to the situation of the Mapuche people in Chile. In the first section, we review international standards as well as their evolution on being deployed by the drafting of Interamerican legislation. Also, we deal with the statements made by several human rights international organizations concerning the fulfilment by the Chilean government of its accepted international obligations concerning such issues. In the second section, we deal with the Chilean regulations and we check whether they fit international standards. Then, we identify the gaps in public politics regarding the recognition of the Mapuche people and the restitution of the lands claimed by it, and we study the criminalization strategy launched by the state against the Mapuche leadership in response to their territorial claims, something which has brought about international condemnation of the Chilean regime for its failing to comply with its obligations towards a group of members of the Mapuche people led by two traditional authorities, namely, lonkos [or community leaders] Aniceto Norin Catriman and Pascual Pichun (already deceased). The fourth and final section deals with the challenges to international posed law by the compliance by domestic law with the sentences of the Interamerican Human Rights Court, in particular, with reference to the case Norin et al vs the Chilean State, En el presente artículo analizaremos la aplicación de los estándares internacionales sobre derechos territoriales de los pueblos indígenas, respecto a la situación del Pueblo Mapuche en Chile. En la primera parte, reseñamos los estándares internacionales y la evolución que han experimentado en el desarrollo jurisprudencial interamericano. De igual forma, referimos a los pronunciamientos de diversos órganos internacionales de protección de derechos humanos en relación al cumplimiento de las obligaciones internacionales asumidas por el Estado de Chile en estas materias. En la segunda sección, analizamos el marco normativo chileno y verificamos si se ajusta a los estándares internacionales. Posteriormente, identificamos las brechas de la política pública respecto al reconocimiento y restitución de las tierras reivindicadas por el Pueblo Mapuche, y examinamos la estrategia de criminalización impulsada por el Estado contra los líderes mapuche como respuesta a sus demandas territoriales, hecho que ha motivado la condena internacional por incumplimiento de sus obligaciones contraídas respecto a un grupo de miembros del Pueblo Mapuche liderados por dos autoridades tradicionales, los lonkos Aniceto Norin Catriman y Pascual Pichun (fallecido). El artículo concluye con un acápite cuarto donde abordamos los desafíos del derecho internacional en relación al cumplimiento en el derecho interno de las sentencias de la Corte Interamericana de Derechos Humanos, referido al caso Norin Catriman y otros vs. Estado de Chile.

Tot fixant el temps informatiu anterior a la situació de confinament per la COVID-19 a Espanya, a través de dos diaris d’àmplia divulgació a Catalunya, s’ha realitzat una cronologia per analitzar si els mitjans han creat en més gran o menor mesura un estat d’alarma de qualsevol mena (sanitària, econòmica...), així com per veure si han anticipat mesures que s’implementarien més tard o que servissin per qüestionar o matisar el que s’està fent a Espanya. Amb els resultats obtinguts, s’ha fet un balanç global de la informació que els mitjans controlats han subministrat, i s’ha relacionat amb controvèrsies actuals, com ara: si es va dur a terme un seguiment adient de l’evolució de la pandèmia; quines crítiques es poden fer d’entrada a la planificació i la gestió de la crisi; el dilema entre crisi sanitària i crisi econòmica; entre drets humans contra contenció del virus, i els canvis futurs que es poden percebre., Focusing on the time before the ordering of the Covid-19 lockdown in Spain, and through the study of two newspapers widely circulated in Catalonia, this paper establishes a chronology of news in order to analyse whether the media created a certain degree of a state of alarm of any kind (economic, public health, etc.), as well as whether they anticipated measures to be later implemented or which were instrumental in order to question or modify the actions being carried out at present. The results achieved in the study have been used to assess the information provided by the media and link this to present controversies such as those concerning whether the evolution of the pandemic has been rightly monitored; whether it is possible to criticise a priori the planning and managing of the Covid-19 crisis; the dilemma between public health crisis and economic crisis, or between human rights and the fight against the virus; what future changes can already be perceived., Fijando el tiempo informativo anterior a la situación de confinamiento por la COVID-19 en España, a través de dos periódicos de amplia divulgación en Cataluña, se ha realizado una cronología para analizar si los medios han creado en mayor o menor medida un estado de alarma de cualquier tipo (sanitaria, económica...), también para ver si han anticipado medidas que vayan a hacerse, o sirvan para cuestionar o matizar lo que se está haciendo en España. Con los resultados obtenidos se ha llevado a cabo un balance global de la información que los medios controlados han suministrado, y se ha relacionado con controversias actuales, como: si se realizó un seguimiento adecuado de la evolución de la pandemia, qué críticas se pueden hacer de inicio a la planificación y gestión de la crisis, el dilema de la crisis sanitaria - crisis económica, derechos humanos versus contención del virus y los cambios futuros que se apuntan.

El presente trabajo pretende mostrar que una concepción coherente de la solidaridad cívica debe incorporar una ineludible dimensión transnacional especialmente relevante en los ámbitos que afectan al desarrollo humano. Para ello, partimos de la necesidad de trascender las limitaciones de la concepción arendtiana de «lo social» y de las insuficiencias de muchos estados a garantizar la protección básica de sus ciudadanos si no se constitucionalizan las instituciones globales. La incorporación del derecho al desarrollo para la legitimación de una constitución global implica incorporar una perspectiva transnacional en la formación de la voluntad democrática de los ciudadanos. Los principales autores estudiados son Arendt, Rorty, Benhabib, Habermas y Pogge. This article aims to show that a coherent conception of civic solidarity must incorporate a transnational dimension, which is especially relevant in the realms affecting human development. In order to show this connection the article analyses the limits of the Arendtian conception of «the social». It also explores the insufficiency of the ideal of citizenship entailed in the «right to have rights» when many states lack means to ensure the basic protections to their citizens. In our world, the protection of the basic conditions for human life points to the constitutionalization of the global institutions related with development. The incorporation of a right to development in order to legitimate a global constitution implies the integration of a transnational perspective in the democratic will formation of the citizens. The relevant authors considered are Arendt, Rorty, Benhabib, Habermas and Pogge.

[spa] El multiculturalismo es revisado en la tesis de doctorado para analizar el desafío que representa para los derechos humanos. La tesis de doctorado postula a la filosofía hermenéutica para la comprensión del derecho en general, haciendo un análisis ontológico del mismo. Se propone así una salida iusfilosófica a la problemática del potencial etnocentrismo inmerso en los derechos humanos, y mediante una reflexión crítica se aborda su interpretación desde una perspectiva multicultural. En ese sentido se revisan textos internacionales y sentencias de la Corte Interamericana de Derechos Humanos para, desde la praxis jurídica, analizar el respeto por la diversidad cultural. Se construye por ello un criterio de interpretación partiendo de la hermenéutica diatópica. El objetivo de dicho criterio es guiar los distintos caminos interpretativos en la dirección del diálogo multicultural. De este modo, la propuesta filosófica es que el derecho mismo es interpretación, y puede ser comprendido fecundamente desde la perspectiva de la filosofía hermenéutica, y la propuesta jurídica es la formulación de un criterio interpretativo multicultural para los derechos humanos, el hermenéutico diatópico., [cat] El multiculturalisme és revisat en la tesi de doctorat per a analitzar el desafiament que representa per als drets humans. La tesi de doctorat postula a la filosofia hermenèutica per a la comprensió del dret en general, fent una anàlisi ontològica d'aquest. Es proposa així una sortida iusfilosòfica a la problemàtica del potencial etnocentrisme immers en els drets humans, i mitjançant una reflexió crítica s'aborda la seva interpretació des d'una perspectiva multicultural. En aquest sentit es revisen textos internacionals i sentències de la Cort Interamericana de Drets Humans, per a des de la praxi jurídica, analitzar el respecte per la diversitat cultural. Es construeix per això un criteri d'interpretació partint de l'hermenèutica diatòpica. L'objectiu d'aquest criteri és guiar els diferents camins interpretatius en la direcció del diàleg multicultural. D'aquesta manera, la proposta filosòfica és que el dret mateix és interpretació, i pot ser comprès fecundament des de la perspectiva de la filosofia hermenèutica, i la proposta jurídica, és la formulació d'un criteri interpretatiu multicultural per als drets humans, l'hermenèutic diatòpic., [eng] Multiculturalism is reviewed in this doctoral thesis in order to analyze the challenge represented by human rights. This doctoral thesis proposes hermeneutic philosophy as a means to understand law in general, through an ontological analysis of itself. It thus suggests a jusphilosophical solution to the issue of potential ethnocentrism immersed in human rights, and its interpretation is addressed through a critical reflection from a multicultural perspective. In this sense, international documents and sentences of the Inter-American Court of Human Rights are reviewed, in order to analyze the respect for diversity from the legal praxis. Therefore, an interpretation criterion is constructed, based on diatopical hermeneutics. The aim of such criterion is to guide the different interpretation options towards multicultural dialogue. Thus, the philosophical proposal is that law itself is interpretation, and can be fully understood from the perspective of the hermeneutical philosophy. Additionally, the legal proposal is the development of a multicultural interpretation criterion for human rights, the diatopical hermeneutic criterion.

El presente trabajo aborda la relevancia del tratado más emblemático de derechos sociales (la Carta Social Europea) en el marco de la actual crisis del coronavirus. En este sentido, el epígrafe primero critica los agravios iniciales que se plasmaron en la Carta originaria de 1961, los cuales continúan sorprendentemente invocándose desde posiciones reticentes para evitar la evolución y consolidación del sistema de la Carta. El segundo epígrafe se centra en la Carta Social como «Constitución Social de Europa» a través de la efectividad de su propio sistema garantista y su autoafirmación, tanto en el seno del Consejo de Europa (particularmente, en su relación con el Convenio Europeo de Derechos Humanos y el Tribunal Europeo de Derechos Humanos), como con respecto a la Unión Europea (señaladamente, en comparación con sus instrumentos más significativos –pero más débiles– sobre derechos sociales y con el Tribunal de Justicia). A continuación, los epígrafes tercero y cuarto analizan, sucesivamente, la Carta Social Europea como parte del sistema global de derechos humanos y del sistema constitucional de derechos fundamentales. Por último, el epígrafe quinto incluye unas reflexiones sobre la Carta Social como baluarte continental para los derechos sociales y pilar del modelo social europeo en el contexto de la pandemia de COVID-19.

La discusión sobre la eutanasia continúa siendo una de las más candentes en el ámbito de la bioética. En este artículo, analizaremos el debate entre quienes rechazan la eutanasia amparándose en la santidad de la vida humana y quienes la defienden propugnando como ideas fundamentales la calidad de vida y la autonomía individual. Tras estas visiones enfrentadas, subyace una discusión más profunda entre una concepción antigua de los derechos humanos, basada en el respeto a un orden «natural» y una concepción moderna de los mismos, heredera de un humanismo laico, que considera la autonomía el principal valor. The discussion on euthanasia still remains one of the most burning ones in bioethics field. This paper will analyze the debate between those who refuse euthanasia because of the sanctity of human life, and those who defend it with the foundamental ideas of quality of life and individual autonomy. Behind this opposed views, there's a more foundamental discussion between an old view of human rights, grounded on the respect to a «natural» order, and a modern one, inheritor of a lay humanism, which considers autonomy as the main value.

Aquest estudi pretén donar resposta a la hipòtesi de si l'enfocament basat en drets humans (EBDH) suposa un nou paradigma de treball dins el sistema de cooperació internacional per al desenvolupament per a la veritable transformació socio-política d'una regió. Este estudio pretende dar respuesta a la hipótesis de si el enfoque basado en derechos humanos (EBDH) supone un nuevo paradigma de trabajo dentro del sistema de cooperación internacional para el desarrollo para la verdadera transformación socio-política de una región.

La UE és un dels principals promotors dels drets humans en la seva acció exterior. Considerant l'empitjorament global de la situació dels drets humans, la UE ha revisat la seva legislació i ha adoptat noves mesures per promoure'ls eficaçment en la seva acció exterior. Però com els promociona? Quins mecanismes té la Unió? Aquest article pretén examinar el marc legal que permet a la Unió Europea promoure els drets humans a l'exterior i abordar les principals estratègies i instruments adoptats. Finalment, per veure si s'apliquen eficaçment, estudiaré els instruments presentats en el cas pràctic: Eritrea La UE es uno de los principales promotores de los derechos humanos en su acción exterior. Considerando el empeoramiento global de la situación los derechos humanos, la UE ha revisado su legislación y ha adoptado nuevas medidas para promoverlos de manera efectiva en su acción exterior. Pero, ¿cómo los promociona? ¿Con qué mecanismos cuenta la Unión? Este trabajo tiene como objetivo examinar el marco legal que permite a la Unión Europea promover los derechos humanos en el exterior y abordar las principales estrategias e instrumentos adoptados. Por último, para ver si se aplican efectivamente, estudiaré los instrumentos presentados en el caso de estudio: Eritrea The EU is one of the major promoters of human rights in its external action. Concerning the globally worsening scenario of human rights, the EU has reviewed its legislation and adopted new measures to effectively promote them in its external action. But how does it promote them? Which mechanisms does the Union have? This paper aims to examine the legal framework that allows the European Union to promote human rights abroad and address the main strategies and instruments adopted. Lastly, to see if they are effectively applied, I will study the presented instruments in the case study: Eritrea.

Tras una larga existencia en la invisibilidad, la infancia empezó a ver debidamente reconocidos sus derechos durante el siglo pasado. La Convención sobre los Derechos del Niño (en adelante, CDN) no vio la luz hasta 1989. Este reconocimiento, que ha resultado en una tardía e insuficiente pero significativa aceleración a nivel internacional para proteger a la infancia, debe proyectarse en todos los ámbitos que de algún modo incidan en la vida y el desarrollo de los niños de todo el mundo. Como víctimas de delitos, los niños presentan características específicas relacionadas directamente con su nivel de desarrollo y que deben tenerse en cuenta no solamente por el modo en que pueden vivir una experiencia victimizadora, sino también por cómo obtener su relato de la misma en caso de que deban actuar como testigos. Las cámaras Gesell, como sistemas ideados para recoger el testimonio de las víctimas de delitos, han sido especialmente elogiadas por su utilidad en el caso de niños víctimas, ya que se sostiene que con ellas puede evitarse en gran medida la victimización secundaria que supone la repetición exhaustiva del relato sobre la experiencia vivida. Sin embargo, debemos pensar que son muchos los elementos que configuran el marco de bienestar para los niños, y uno de ellos es el respeto a su identidad como seres independientes, en armonía con unos derechos cada vez más convergentes con los de los adultos y cada vez menos programáticos. Por todo ello, valoraremos las implicaciones que el uso de las cámaras Gesell puede tener en la esfera de los derechos humanos y las libertades de los niños, estableciendo un escenario lo más completo posible que nos permita valorar, argumentar y aportar. After a long existence in invisibility, children began to see their rights duly recognized throughout the last century. The Convention on the Rights of the Child (hereinafter, CDN) did not come to light until 1989. This recognition, which has resulted in a late and insufficient but significant acceleration in protecting children at the international level, must be projected over all areas that in some way affect the life and development of children around the world. As victims of crime, children have specific characteristics directly related to their level of development which must be taken into consideration not only for the way in which they can live a victimizing experience, but also for how to obtain their account of it should they act as witnesses. Gesell chambers, as systems designed to gather the testimonies of crime victims, have been especially praised for their usefulness with child victims, since it is argued that they can largely prevent the secondary victimization that involves extensive repetition of the story about the experience. However, we must acknowledge that there are many items that make up the complete framework of well-being for children, and one of them is the respect for their identity as independent beings, in harmony with their fundamental rights, increasingly alike to those of adults and increasingly significant. For all these reasons, we will ponder the implications that the use of Gesell chambers may have in the sphere of human rights and freedoms of children, establishing as complete as possible a scenario that allows us to evaluate, argue and contribute. Després d'una llarga existència en la invisibilitat, la infància va començar a veure degudament reconeguts els seus drets durant el segle passat. La Convenció sobre els Drets del Nen (d'ara endavant, CDN) no va veure la llum fins a 1989. Aquest reconeixement, que ha resultat en una tardana i insuficient però significativa acceleració a nivell internacional per a protegir la infància, ha de projectar-se en tots els àmbits que d'alguna manera incideixin en la vida i el desenvolupament dels nens de tot el món. Com a víctimes de delictes, els nens presenten característiques específiques relacionades directament amb el seu nivell de desenvolupament i que han de tenir-se en compte no solament per la manera en què poden viure una experiència victimizadora, sinó també per com obtenir el seu relat de la mateixa en cas que hagin d'actuar com a testimonis. Les cambres Gesell, com a sistemes ideats per a recollir el testimoniatge de les víctimes de delictes, han estat especialment elogiades per la seva utilitat en el cas de nens víctimes, ja que se sosté que amb elles pot evitar-se en gran manera la victimització secundària que suposa la repetició exhaustiva del relat sobre l'experiència viscuda. No obstant això, hem de pensar que són molts els elements que configuren el marc de benestar per als nens, i un d'ells és el respecte a la seva identitat com a éssers independents, en harmonia amb uns drets cada vegada més convergents amb els dels adults i cada vegada menys programàtics. Per tot això, valorarem les implicacions que l'ús de les cambres Gesell pot tenir en l'esfera dels drets humans i les llibertats dels nens, establint un escenari el més complet possible que ens permeti valorar, argumentar i aportar.

La Política Exterior Feminista (PEF) es una política pública que toma como punto de partida y de llegada el feminismo. México es el primer país de la región de América Latina y el Caribe, y uno de los primeros en el mundo, que erige la PEF como una política pública para alcanzar la igualdad de género y erradicar la discriminación y la violencia que afecta a mujeres y niñas. El análisis de la PEF mexicana es de especial interés en este contexto. Se exponen, así, las principales características de la PEF de México. Primero, se realiza una aproximación conceptual al feminismo. Después, se analizan los ejes de la PEF de México a la luz de la caja de herramientas feminista 4R. Finalmente, se sitúa la PEF de México en la agenda de los derechos humanos de los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) y la agenda Mujeres, Paz y Seguridad (WPS).

En nuestro país, el abordaje del fenómeno migratorio como una cuestión económica y de seguridad, justifica la aparición de políticas públicas que colocan a las personas migrantes en una situación de irregularidad impidiendo el acceso a determinados derechos. Los Centros de Internamiento de Extranjeros encarnan esa hostilidad con las personas migrantes que se encuentran a la espera de la resolución del expediente de expulsión del país con unas condiciones de internamiento que vulneran, en pleno siglo XXI, algunos de los derechos más universales. Sin embargo, levantando la mirada y abordando el fenómeno como una cuestión de derechos, constatamos que existen numerosas alternativas al internamiento en una sorprendente diversidad de países que nos llevan a plantear la posibilidad de pensar, para España, en un nuevo modelo que proporcione soluciones más dignas y duraderas. Este trabajo pretende contribuir a cambiar de óptica, pasar de un relato securitario que justifica políticas de exclusión a un paradigma de derechos que, a partir de propuestas concretas y ambiciosas, aspire a convertirse en un horizonte de dignidad. In our country, the approach to the migratory phenomenon as an economic and security issue justifies the appearance of public policies that place migrants in an irregular situation, preventing access to certain rights. The Foreigners Internment Centers embody that hostility towards migrants who are awaiting the resolution of the deportation proceedings from the country with internment conditions that violate, in the XXI century, some of the most universal rights. However, looking up and addressing the phenomenon as a matter of rights, we verify that there are numerous alternatives to detention in a surprising diversity of countries that lead us to consider for Spain a new model that provides more dignified and durable solutions. This work aims to contribute to changing the perspective, moving from a securitization approach that justifies exclusion policies to a rights paradigm based on concrete and ambitious proposals that aspire to become a dignity horizon. Al nostre país, l'abordatge del fenomen migratori com una qüestió econòmica i de seguretat, justifica l'aparició de polítiques públiques que col·loquen a les persones migrants en una situació d'irregularitat impedint l'accés a determinats drets. Els Centres d'Internament d'Estrangers encarnen aquesta hostilitat amb les persones migrants que es troben a l'espera de la resolució de l'expedient d'expulsió del país amb unes condicions d'internament que vulneren, en ple segle XXI, alguns dels drets més universals. No obstant això, aixecant la mirada i abordant el fenomen com una qüestió de drets, constatem que existeixen nombroses alternatives a l'internament en una sorprenent diversitat de països que ens porten a plantejar la possibilitat de pensar, per a Espanya, en un nou model que proporcioni solucions més dignes i duradores. Aquest treball pretén contribuir a canviar d'òptica, passar d'un relat securitario que justifica polítiques d'exclusió a un paradigma de drets que, a partir de propostes concretes i ambicioses, aspiri a convertir-se en un horitzó de dignitat.

This doctoral thesis focuses on an analysis of the processes of support for the independent life of people with intellectual disabilities from a legislative perspective from the Spanish State level, more specifically; since the introduction and creation of the Program of Support to the Autonomy in the Own Home (PSAOH) in Catalonia. Methodically, a qualitative approach is used, based on the manual analysis of thematic content of semi-structured in-depth interviews that provides the opinion about the program of 35 professional workers in different organizations serving people with intellectual disabilities. The results of the study highlight that the programme provides possibilities in terms of advancement for an independent life by the people who receive the support, but also shows weaknesses that should be orientated towards improvements at different levels: legislative, organizational and distribution of the support. Also identifies a series of good practices and proposals for improvement to guarantee the effectiveness of the right to live independently and to be included in the community with a life support for people with intellectual disabilities Aquesta tesi doctoral se centra en una anàlisi dels processos de suport a la vida independent de persones amb discapacitat intel·lectual des d’una perspectiva legislativa des de l’àmbit Estatal espanyol, i més concretament des de la creació del Programa de Suport a l’Autonomia a la Pròpia Llar (PSAPLL) a Catalunya. Metodològicament s’utilitza un enfocament qualitatiu, a partir de l’anàlisi de contingut temàtic de manera manual d’entrevistes en profunditat semiestructurades que permeten conèixer l’opinió sobre el programa de 35 professionals que treballen en diferents organitzacions atenen a persones amb discapacitat intel·lectual. Dels resultats de l’estudi destaca que el programa ofereix possibilitats pel que fa a l’avanç per la vida independent de les persones que reben el suport, però també es plantegen punts febles que orienten cap a millores a fer a diferents nivells: legislatius, organitzatiu i de distribució dels suports. També identifica una sèrie de bones pràctiques i propostes de millora per garantir l’efectivitat del dret a viure de manera independent i ser inclòs a la comunitat des de la vida amb suport per a les persones amb discapacitat intel·lectual Programa de Doctorat en Educació

El presente trabajo aborda la situación de los derechos humanos de la población LGBTIQ+ en Ecuador, tomando como punto de partida la despenalización de la homosexualidad y avanzando por los derechos alcanzados posteriormente por el movimiento social; en esta línea, se visibiliza el papel de la Corte Interamericana de Derechos Humanos, así como el de la Corte Constitucional del Ecuador, órganos que, en su rol de administradores de justicia e intérpretes de los derechos, han reconocido las vulneraciones cometidas por el Estado, y, de igual manera, han delimitado el alcance de dichos derechos; finalmente, se sienta un nuevo punto de partida al exponer los diversos problemas y retos que, enfrenta este grupo poblacional en su lucha por alcanzar la igualdad formal y material. This work addresses the human rights situation of the LGBTIQ+ population in Ecuador, starting from the decriminalization of homosexuality and moving onto the rights later achieved by the social movement. In this sense, the role of the Inter-American Court of Human Rights as well as that of the Constitutional Court of Ecuador are made visible; these institutions, as administrators of justice and interpreters of rights, have recognized the violations committed by the State and likewise have demarcated the scope of the mentioned rights. Eventually, a new starting point is set as this population group faces various problems and challenges in their struggle to achieve formal and material equality. El present treball aborda la situació dels drets humans de la població LGBTIQ + a Equador, prenent com a punt de partida la despenalització de l'homosexualitat i avançant pels drets aconseguits posteriorment pel moviment social; en aquesta línia, es fa visible el paper de la Cort Interamericana de Drets Humans, així com el de la Cort Constitucional de l'Equador, òrgans que, en el seu rol d'administradors de justícia i intèrprets dels drets, han reconegut les vulneracions comeses per l'Estat , i, de la mateixa manera, s'han delimitat l'abast d'aquests drets; finalment, s'asseu un nou punt de partida a l'exposar els diversos problemes i reptes que, enfronta aquest grup poblacional en la seva lluita per aconseguir la igualtat formal i material.

Aquest treball pretén estudiar les polítiques fronteres que s'han aplicat al llarg dels anys i analitzar la gran bibliografia de denúncia que s'ha fet sobre aquestes per mostrar quines conseqüències ha tingut i té sobre les persones migrants. Concretament, parlarem de les vulneracions de drets a la Frontera Sud d'Espanya, una de les portes més concorregudes per entrar a Europa i unes de les fronteres terrestres més violentes del món. Este trabajo pretende estudiar las políticas fronteras que se han aplicado a lo largo de los años y analizar la gran bibliografía de denuncia que se ha hecho sobre estas para mostrar qué consecuencias ha tenido y tiene sobre las personas migrantes. Concretamente, hablaremos de las vulneraciones de derechos a la Frontera Sur de España, una de las puertas más concurridas para entrar a Europa y unas de las fronteras terrestres más violentas del mundo. This work seeks to study the frontier policies that have been applied over the years and to analyse the large bibliography of denunciation that has been made about them to show what consequences it has had and has on migrants. Specifically, we will talk about violations of rights in the southern front of Spain, one of the most crowded doors to enter Europe and one of the most violent land borders in the world.

Dossier que recull els treballs premiats al II Premi de Pòsters de Sostenibilitat i Drets Humans de la Universitat de Barcelona 2021, a què es poden presentar pòsters elaborats per estudiants de Grau, títol de postgrau o Màster que contribueixin a la divulgació de l’Agenda 2030 de desenvolupament sostenible i la protecció de drets humans.

A central question in the debate surrounding contemporary proposals for a new international order is whether accepting the fact of global pluralism should lead us to lower our ambitions for global justice. Many participants in that debate answer such a question positively. Even authors such as Rawls and Habermas both prominent defenders of ambitious conceptions of domestic justice seem to reach the same pessimistic conclusion with their respective proposals for a new international order. In this paper, I question the plausibility of such a conclusion on the basis of an analysis of the cosmopolitan project that Habermas articulates in recent publications. I argue that his presentation of the project oscillates between two models. The first is an ambitious model for a future international order geared towards fulfilling the human rights goals of the UN Charter. The second is a minimalist model, in which the international community's obligation to protect human rights is limited to the negative duty of preventing wars of aggression and massive human rights violations stemming from armed conflicts such as ethnic cleansing or genocide. According to this model, any more ambitious goals should be left to a global domestic politics, which would have to come about through negotiated compromises among domesticated major powers at the transnational level. I defend the ambitious model by arguing that there is no plausible basis for drawing a normatively significant distinction between massive human rights violations stemming from armed conflicts and those stemming from regulations of the global economic order. If this is correct, acceptance of the fact of global pluralism does not offer a plausible justification to exclude economic justice from the principles of transnational justice recognized by the international community Una cuestión central en el debate en torno a propuestas contemporáneas para un nuevo orden internacional es la de si aceptar el hecho del pluralismo global ha de llevarnos a rebajar nuestras expectativas de justicia global. Muchos de los participantes en este debate responden de modo afirmativo a esta pregunta. Incluso autores como Rawls y Habermas ambos prominentes defensores de concepciones ambiciosas de justicia doméstica parecen llegar a dicha conclusión pesimista en sus respectivas propuestas para un nuevo orden internacional. En este artículo, cuestiono la plausibilidad de tal conclusión a partir de un análisis del proyecto cosmopolita que Habermas ha articulado en publicaciones recientes. Argumento que su presentación del proyecto oscila entre dos modelos. El primero es un modelo ambicioso para un futuro orden internacional dirigido a cumplir los objetivos de derechos humanos contenidos en la Carta de las Naciones Unidas. El segundo es un modelo minimalista donde el deber de proteger los derechos humanos por parte de la comunidad internacional está limitado a la obligación negativa de prevenir guerras de agresión y violaciones masivas de los derechos humanos provenientes de conflictos armados como limpiezas étnicas o genocidio. Según este modelo, cualquier objetivo de justicia más ambicioso quedaría relegado a una política doméstica global acordada mediante la negociación de compromisos entre unas grandes potencias domesticadas. En contra de esta interpretación minimalista y a favor de la interpretación ambiciosa del modelo, argumento que no hay ninguna base normativa plausible para trazar una distinción significativa entre violaciones masivas de los derechos humanos debidas a conflictos armados y violaciones debidas a las regulaciones internacionales del orden económico global. Si esto es cierto, aceptar el hecho del pluralismo global no ofrece una justificación plausible para excluir la justicia económica de los principios de justicia transnacional reconocidos por la comunidad internacional.

Editors literaris: María Casado i Manuel Jesús López Baroni., El Convenio de Oviedo inició un proceso de juridificación de la bioética que recorrió todo el siglo XX. En el nuevo milenio, tanto la biomedicina como la biotecnología han acelerado su curso, y nada indica que sus progresos se vayan a detener o siquiera a ralentizarse, más bien al contrario. Por ello resulta vital actualizar el Convenio. Este libro recoge diversas propuestas para adaptar su contenido a los requerimientos del mundo pospandemia, donde habrá que conjugar los desafíos de la globalización neoliberal con el principio de justicia social y la redistribución de los beneficios logrados con los avances científicos.

Resumen Durante el periodo de estado de alarma del estado español producido por la emergencia sanitaria derivada de la pandemia de la enfermedad por coronavirus 2019-2020 se han puesto de manifiesto amenazas a los derechos de las personas con discapacidad y oportunidades de desarrollo en relación con su autonomía personal. El respeto a los tratados internacionales en materia de derechos humanos obliga a los estados a abordar desde el modelo de la autonomía personal la situación de vulnerabilidad de las personas con discapacidad y a luchar contra las actitudes basadas en modelos anteriores de tratamiento de la discapacidad. Abstract Threats to the rights of persons with disabilities and opportunities to develop in relation to their personal autonomy have been revealed during the period of state of alarm of the Spanish state produced by the health emergency derived from the 2019-2020 coronavirus disease pandemic. Respect for international human rights treaties obliges states to approach the vulnerable situation of people with disabilities from personal autonomy model and to fight against attitudes based on previous models of treatment of disability. Resum Durant el període d'estat d'alarma de l'estat espanyol produït per l'emergència sanitària derivada de la pandèmia de la malaltia per coronavirus 2019-2020 s'han posat de manifest amenaces als drets de les persones amb discapacitat i oportunitats de desenvolupament en relació amb la seva autonomia personal. El respecte als tractats internacionals en matèria de drets humans obliga els estats a abordar des del model de l'autonomia personal la situació de vulnerabilitat de les persones amb discapacitat i a lluitar contra les actituds basades en models anteriors de tractament de la discapacitat.

Resumen La pandemia COVID-19 ha generado impactos sociales y políticos adicionales a los estrictamente sanitarios, llevando de un aparte a que los países, en el contexto de los estados de emergencia decretados, limiten de manera temporal algunos derechos y libertades civiles, para preservar la vida y salud de los ciudadanos; y de otra parte, han acelerado la transformación digital con el desarrollo y uso de herramientas tecnológicas para complementar las medidas de salud pública. Diversos organismos internacionales han expresado su preocupación respecto a la vulneración del derecho a la protección de datos personales en este nuevo escenario, e incluso han propuesto lineamientos éticos a tener en cuenta. En este artículo se analizarán las medidas que han sido implementadas en Colombia con ocasión de la COVID-19, desde la perspectiva del marco jurídico del derecho a la protección de datos personales vigente, y como los principios y derechos que lo componen, pueden ser reinterpretados a la luz de estas nuevas recomendaciones éticas. Abstract COVID-19 pandemic has generated additional social and political impacts beyond those strictly related to health, leading countries to, within the context of declared states of emergency, temporarily limit some civil rights and liberties in order to preserve their citizen's life and health. On the other hand, it has accelerated the digital transformation with the development and use of technological tools to complement public health measures. Several international organizations have voiced their concern about the violation of the right to personal data protection in this new scenario and have even proposed ethical guidelines to be taken into account. This article will analyses the measures that have been implemented in Colombia during COVID-19 pandemic, from the actual perspective of the legal framework of the right to personal data protection, and how its principles and rights may be reinterpreted in the light of these new ethical recommendations. Resum La pandèmia COVID-19 ha generat impactes socials i polítics addicionals als estrictament sanitaris, portant d'un a part al fet que els països, en el context dels estats d'emergència decretats, limitin de manera temporal alguns drets i llibertats civils, per preservar la vida i salut dels ciutadans; i d'una altra banda, accelerant la transformació digital amb el desenvolupament i l'ús d'eines tecnològiques per complementar les mesures de salut pública. Diversos organismes internacionals han expressat la seva preocupació pel que fa a la vulneració del dret a la protecció de dades personals en aquest nou escenari, i fins i tot han proposat directrius ètiques a tenir en compte. En aquest article s'analitzaran les mesures que han estat implementades a Colòmbia amb motiu de la COVID-19, des de la perspectiva del marc jurídic del dret a la protecció de dades personals vigent, i com els principis i drets que el componen, poden ser reinterpretats a la llum d'aquestes noves recomanacions ètiques.

[EN] This Master's Thesis is the result of the curricular internships of the Master's in Development Cooperation carried out by the author in the community of Santa Lucía (Atlantic) (Colombia) from March to December 2019. It is of a qualitative research, approached from an analytical, interpretative and critical approach, through which it has been tried to understand and to analyze of how the bodies of the women in Santa Lucia become territories where symbolic violence in the l 'exercise of motherhood, in connection with the socio-economic factors that contribute to the configuration of the hegemonic social construction of the same and to the contextual particularitities of the municipality. Thanks to the information obtained through the participant observation, the conduct of semi-structured interviews and a body mapping workshop, we were able to observe how the hegemonic social construction of motherhood in the community is conditioned by contextual factors. of glocal nature, common in the rural communities of the Colombian Atlantic Coast. Some of the factors that have had the greatest impact on it have been the double lack of widespread employment and educational opportunities for women, the poor quality of the provision and management of public goods and services and the predominance of Catholic morality in the country. 'cultural imaginary of the community. As a product of these socio-economic conditions, motherhood in St. Lucia has become the only role to be played in the community by women, which has drastically affected the way they shape their habits. subjective. This has meant the manifestation of a multitude of symbolic violence in their bodies, insofar as they reproduce in a naturalized and legitimate way, such as their loss of personal autonomy, low self-esteem and self-love, ignorance of their human rights, and their economic dependence on the family or the sentimental partner. This phenomenon reflects the loss of control over one's own bodies and their reproductive capacity which, according to Silvia Federici (2004), is necessary for the reproduction of the capitalist and patriarchal systems. In this sense, the patriarchal alienation of female bodies becomes the main source of oppression and subordination suffered by women in St. Lucia and one of the main factors generating extreme poverty that limits the local development of the community, which is deeply feminized. . Thus, the mechanisms of power and oppression in contemporary societies are operated through the discipline of the bodies, especially with regard to female bodies, through motherhood, sexuality and reproductive work, so that they become the main ground of oppression and at the same time of struggle and social resistance. For this reason, it is essential to create societies in which women can decide on their own bodies and know the human rights that are inherent in them as people, so that the decision to be a mother is not incompatible with any of them., [CA] Aquest Treball de Fi de Màster és fruit de les pràctiques curriculars del Màster de Cooperació al Desenvolupament realitzades per l'autora a la comunitat de Santa Lucía (Atlàntic) (Colòmbia) des del mes de març fins desembre de l'any 2019. Es tracta d'una investigació qualitativa, abordada des d'un enfocament analític, interpretativista i crític, a través de la qual s'ha pretès entendre i analitzar de quina forma els cossos de les dones a Santa Lucía esdevenen territoris on es reprodueixen violències simbòliques en l'exercici de la maternitat, en connexió amb els factors socioeconòmics que contribueixen a la configuració de la construcció social hegemònica de la mateixa i a les particularitats contextuals del municipi. Gràcies a la informació obtinguda a través de l'observació participant, la realització d'entrevistes semi-estructurades i d'un taller de cartografia corporal, hem pogut observar com la construcció social hegemònica de la maternitat a la comunitat es troba condicionada per factors contextuals de naturalesa glocal, comuns en les comunitats rurals de la Costa atlàntica colombiana. Alguns dels factors que més incidència en la mateixa han presentat han estat la doble falta d'oportunitats laborals i educatives generalitzada per a les dones, la mala qualitat de la prestació i gestió dels béns i serveis públics i el predomini de la moral catòlica en l'imaginari cultural de la comunitat. Com a producte d'aquestes condicions socioeconòmiques, la maternitat s'ha convertit a Santa Lucía en l'única funció a desenvolupar en la comunitat per part de les dones, la qual cosa ha afectat dràsticament a la forma en què aquestes configuren el seu habitus subjectiu. Açò ha suposat la manifestació de multitud de violències simbòliques als seus cossos, en la mesura en què es reprodueixen de forma naturalitzada i legitimada, com la seua pèrdua d'autonomia personal, baixa autoestima i amor propi, el desconeixement dels seus drets humans, i la seua dependència econòmica respecte al nucli familiar o la parella sentimental. En aquest fenomen es reflexa la pèrdua del control sobre els propis cossos i la seua capacitat reproductora que, segons Silvia Federici (2004), és necessària per a la reproducció dels sistemes capitalista i patriarcal. En aquest sentit, l'alienació patriarcal dels cossos femenins esdevé la principal font d'opressió i subordinació que sofreixen les dones a Santa Lucía i un dels principals factors generadors de pobresa extrema que limita el desenvolupament local de la comunitat, la qual està profundament feminitzada. Així, els mecanismes de poder i opressió a les societats contemporànies s'operativitzen per mitjà del disciplinament del cossos, en especial pel que respecta als cossos femenins, a través de la maternitat, la sexualitat i el treball reproductiu, de manera què esdevenen el principal terreny d'opressió i alhora de lluita i resistència social. Per aquest motiu, resulta fonamental crear societats en les quals les dones puguen decidir sobre els seus propis cossos i coneguen els drets humans que els són inherents com a persones, de forma què la decisió de ser mare no siga incompatible amb cap d'ells.

Treball Final de Grau en Mestre o Mestra d'Educació Primària. Codi: MP1040. Curs acadèmic: 2019/2020

espanolAnte las dificultades para enjuiciar por via penal las violaciones graves de derechos humanos constitutivas de crimenes de Derecho internacional cuando en su comision estan implicadas empresas transnacionales, cabe considerar la posibilidad de castigarlas como delitos de corrupcion. Los tratados internacionales en esta materia ofrecen elementos para defender este planteamiento, ademas de proporcionar algunas ventajas si se sigue esa via, entre las que destaca el facilitar su procesamiento extraterritorial. No obstante, aunque pueda ser una estrategia potencialmente util, tambien presenta algunos inconvenientes significativos. EnglishGiven the difficulties to prosecute serious violations of human rights amounting to international core crimes when there are transnational companies involved in their commission, punishing them as crimes of corruption merits consideration. International treaties in this field provide elements to defend this stance. Besides, this path provides some advantages, particularly the facilitation of their extraterritorial prosecution. However, although a potentially useful strategy, it also presents significant drawbacks.