Search

Amb la realització d’aquest Treball fi de Màster es pretén mostrar la innovació que suposaria incorporar les noves tecnologies a les aules del institut, en concret el treball amb recursos digitals. Es pretén això ja que en aquest moment no es treballa amb aquesta metodologia i és un fet ja confirmat que les noves tecnologies a l’ensenyament secundari ja han aparegut i, a més, tenen molta importància. Tot això centrat en el centre on es va realitzar el Practicum. Per aquest motiu, amb el treball es planteja una adaptació de la metodologia actual a una nova metodologia amb recursos digitals com recursos TIC o llibres digitals. Tot això enfocat als continguts del currículum de 2n d’ESO del institut, intentant fer un estudi de les millores que suposaria aquest canvi al desenvolupament de les classes. Per tant, s’aportaria al centre tot un conjunt de material didàctic digital a utilitzar en un futur pròxim, ordenat per blocs i continguts. Així doncs els objectius que es plantegen amb la realització del treball són valorar l’efecte del treball a classe amb material digital, fer una recerca i analitzar els recursos digitals existents, desplegar una bibliografia web i diferents recursos digitals basats en el currículum de 2n d’ESO amb l’objectiu de poder ser utilitzat en un futur pròxim i, per últim, estudiar les possibles millores de la utilització dels recursos digitals. Com a punt final del treball, a l’apartat de resultats es mostren enquestes realitzades a l’alumnat i al professorat i conclusions dels seus resultats per tenir una idea dels resultats que s’obtindrien amb l’aplicació d’aquesta innovació. A l’enquesta es tracten temes com la manera d’explicar del professorat i la manera més còmode de rebre les explicacions per part de l’alumnat. També, tema principal del treball, l’acceptació d’aquesta nova metodologia per part dels docents.

Avui en dia ens trobem immersos en una societat 2.0 que gira al voltant de les tecnologies de la informació. Els joves que ens trobem a les aules de secundària també formen part d’aquesta societat i la majoria d’ells estan contínuament connectats a la xarxa. Clarament veiem com la forma de comunicar-se entre els joves està canviant. L’equipament de les aules també ha canviat, aquestes disposen com a mínim d’un ordinador amb connexió a internet i un canó de vídeo. A més a més, hi ha molts instituts que participen al programa EduCAT 1x1, que abasteix a cada alumne d’un ordinador. Aquest treball es realitza en un institut de nova creació que va entrar en funcionament el curs 2008/2009, sent aquest el segon curs en el que es disposa del programa EduCAT 1x1. Amb la incorporació del programa EduCAT 1x1 l’institut va instal·lar un Moodle, al qual s’hi pot accedir a través de la pàgina web de l’escola. Aquesta eina està a l’abast de tot el professorat i cadascun pot triar si fer-la servir o no dins de les seves assignatures. La situació en la que ens trobem és que són pocs els professors que estan fent ús del Moodle, tant sols un 15 % del total de professors del centre. Aquest TFM planteja una proposta per millorar l’ús d’aquesta nova eina metodològica, fent ús de tots els recursos que ofereix. S’han adaptat materials ja existents dins del currículum de Tecnologies de 3er d’ESO, així com creat noves activitats digitals que permeten als alumnes interactuar amb el Moodle mitjançant l’ús de recursos TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i TAC (Tecnologies d’Aprenentatge i Coneixement). Tot i que el fet de portar-lo a terme a la pràctica estava proposat com una plataforma d’iniciació per veure quina era l’acceptació tant d’alumnes com de professors, els resultats obtinguts han estat molt positius. L’índex de participació de l’alumnat ha estat molt elevat, des de les entregues a través de Moodle com la participació en el fòrum de debat. Finalment, remarcar que l’ús de les noves tecnologies com a nova metodologia d’ensenyament desperta la motivació i l’interès d’alumnes i professors dins del context social on vivim. Tot i això, no cal canviar tota la metodologia anterior per aquesta, sinó que poc a poc és pot anar introduint.

Este trabajo final de máster es titulado “Propuesta de trabajo de síntesis para alumnos de tercero de la ESO: Creación de una página web turística de Terrassa.” El trabajo trata básicamente en estudiar qué es el trabajo de síntesis, tratando su definición, sus objetivos específicos y su evaluación. El trabajo de síntesis es un trabajo de carácter interdisciplinar, por lo tanto, intenta trabajar cada una de las asignaturas que conforman un curso de la ESO. Ésto conlleva a tener en cuenta tanto los objetivos generales y las competencias básicas de la ESO como el currículum de un curso en concreto. En este caso se tratan los objetivos, contenidos y criterios de evaluación de las materias del tercer curso de la ESO. El trabajo de síntesis que se propone es de carácter tecnológico ya que el objetivo final es la creación de una página web. En este trabajo se muestra el material didáctico necesario para poder poner en marcha el trabajo de síntesis. El material consta de una programación didáctica, de la formación de los grupos de trabajo, de la planificación y descripción de las actividades que el alumnado debe desarrollar, del sistema de evaluación y de las conclusiones. Además se ofrece la guía del alumno, una herramienta que les será útil para poder desarrollar el trabajo. Finalmente, lo que se quiere conseguir es que los alumnos, mediante el trabajo en equipo y la capacidad de autonomía, busquen y recopilen información relevante y necesaria para poder confeccionar un lugar de interés sobre la ciudad de Terrassa.

In this article we present the planning and methodology followed in order to apply virtual tutoring sessions in different subjects and universities. The Second Life environment, together with the Voki speaking avatars will be employed. It is a multidisciplinary study that includes personal and collective tutoring sessions, answering key questions through animated avatars, virtual labs, and posters exhibition for peer-evaluation. From a survey run among the students it is concluded that most of them are willing to learn and try this kind of tutoring sessions, but at the same time some feel skeptical about its utility

Wiki-like or crowdsourcing models of collaboration can provide a number of benefits to academic work. These techniques may engage expertise from different disciplines, and potentially increase productivity. This paper presents a model of massively distributed collaborative authorship of academic papers. This model, developed by a collective of thirty authors, identifies key tools and techniques that would be necessary or useful to the writing process. The process of collaboratively writing this paper was used to discover, negotiate, and document issues in massively authored scholarship. Our work provides the first extensive discussion of the experiential aspects of large-scale collaborative research.

Es usual que el material docente para las clases tenga procedencia diversa: publicaciones, material de elaboración propia, acceso a la red, etc. y que varíe en mayor o menor grado de un curso a otro, e incluso que tenga que reelaborarse o reorganizarse durante el curso para hacer frente a situaciones no previstas. Todo ello hace deseable un soporte dinámico de este material. Por estas razones se ha buscado un soporte adecuado para el material utilizado en la impartición de la materia de Teoría de Máquinas y Mecanismos en la Escuela Técnica Superior de Ingeniería Industrial de Barcelona. Se ha optado por una aplicación TiddlyWiki. El contenido se ha estructurado en una introducción más los temas que se corresponden con los capítulos del libro de texto utilizado. Cada tema tiene tres apartados: libro, guión del contenido y ejercicios para realizar en clase. Tanto el guión como los ejercicios se despliegan en la parte central de la pantalla y a partir del despliegue se puede acceder directamente a los contenidos previstos: sitios web, documentos pdf con texto, gráficos y animaciones, ejemplos basados en el Programa de Análisis de Mecanismos y otras aplicaciones de cálculo y representación gráfica. La utilización de este soporte, almacenado en un dispositivo de memoria portátil, que contiene la mayor parte de material escrito generado para la asignatura permite acceder al contenido de manera ordenada y sistematizada y en cualquier momento tanto de la preparación de las clases como durante su impartición.

The emergence of the Information and Communication Technologies and its application in several areas with varying success, implies the definition of a great number of software systems. Such systems are implemented in very different programming languages, using distinct types of resources, etc. Learning and Teaching is one of those application areas, where there are different learning platforms, repositories, tools, types of content, etc. These systems should interoperate among them to provide better and more useful learning services to students and teachers, and to do so web services and interoperability specifications are needed. This paper presents a service-based framework approach to facilitate the interoperability between Learning Management Systems and Personal Learning Environments, which has been implemented as a proof of concept and evaluated through several pilot experiences. From such experiences it is possible to see that interoperability among the personal and institutional environments it is possible and, in this way, learners can learn independently without accessing to the institutional site and teachers have information about learning that happens in informal activities.

[ES]La aplicación de las Tecnologías de la Información y la Comunicación al aprendizaje proporciona una revolución en el soporte que se utiliza para aprender y enseñar. En especial una de las herramientas más significativas son las plataformas de aprendizaje, que facilitan servicios tanto a profesores como estudiantes para realizar esta tarea. Sin embargo estas plataformas están muy centradas en el curso y la institución y no en las necesidades específicas del usuario y en el aprendizaje a lo largo de la vida. Esto supone que sean necesarios otro tipo de entornos, los entornos personalizados de aprendizaje. Plataformas institucionales y entornos personalizados van a coexistir y eso supone que tengan que interoperar entre sí. En este trabajo se propone la definición e implementación de una arquitectura que, mediante el uso de servicios web y especificaciones de interoperabilidad facilite esa integración. Dicha arquitectura facilita que las funcionalidades de los entornos instituciones sean exportados a entornos personalizados y que la actividad que en ellos se lleva a cabo se refleje en el entorno institucional. De esta forma se va a poder demostrar que la interoperabilidad entre ambos contextos es posible y favorece los procesos de enseñanza/aprendizaje. [EN] Application of Information Technology and Communication learning provides a revolution in the media being used for learning and teaching. In particular one of the most significant tools are platforms learning, which provide services to both teachers and students to perform this task. However, these platforms are very focused on the course and the institution and not on the user's specific needs and learning throughout life. This assumes that other necessary settings, customized environments for learning. Institutional platforms and custom environments will coexist and that means they have to interoperate with each other. in This paper proposes the definition and implementation of an architecture that, using web services interoperability specifications that facilitate integration. This architecture enables the functionality of the institutions environments exported into custom environments and that the activity being carried out is reflected in the institutional environment. In this way you will be able to demonstrate that interoperability between the two contexts is possible and favors the teaching / learning.

La aplicación de las tecnologías de información y la comunicación al aprendizaje supone cambios en los medios que soportan el aprendizaje, dando lugar a multitud de herramientas que pretenden mejorar el aprendizaje del estudiante. Una de las más destacadas son las plataformas de aprendizaje. Sin embargo estas herramientas por un lado se centran demasiado en la institución y el curso, y no tanto el estudiante; y por otro son entornos muy cerrados y monolíticos. Es necesario facilitar la evolución y apertura de estas plataformas y su adaptación a necesidades personales de los estudiantes para lo que se plantea un framework basado en servicios. Dicho framework se ha validado a través de experiencias en áreas de la educación y la tecnología y se han comparado entre sí. Lo que permite comprobar que la apertura de las plataformas de aprendizaje es posible y que eso facilita aprender a los estudiantes, no solo en contextos tecnológicos sino en otras áreas como la de la educación. Peer Reviewed Award-winning

We describe the development, implementation and evaluation of an augmented reality (AR) application for mobile devices. It has been particularly intended to be used in educational environments. This application has been called U-AR, and is based on optical image recognition from real environment images, to act as markers. Once they are associated with virtual information (3D architectural models, in our case), the application allows viewing, scaling, and positioning it interactively and in real time. Some improvements have been implemented compared to existing commercial ones, such as the ability to view different models consecutively with a single marker and the possibility to move these computer-generated objects around the scene. The main objective was to assess the feasibility of using AR on mobile devices in educational environments. In addition we evaluated academic performance improvement using this technology. Validation was done through a case of study. It was carried out by Architecture students of the ETSAB, (UPC-Barcelona-Tech) outdoor. Results obtained by student's architectural proposals, after using this technology, and by questionnaires responses, demonstrated the application suitability as a new tool to be used in learning processes.

[ES]Desde el principio de la disciplina, el eLearning ha sido un campo novedoso que ha generado nuevo software, sistemas, contenidos y herramientas con los que se está experimentando. la interoperabilidad se convierte, en este contexto, en un problema. Los sistemas consolidados y empleados regularmente tienen que ser capaces de interoperar con otros nuevos. Este artículo trata sobre cómo varias investigaciones y lproyectos de desarrollo se reunieron para encontrar una solución a este problema, proporcionando especificaciones abiertas y normas, además de ibre, implementaciones de referencia de código abierto., [EN] Since the beginning of the discipline, eLearning has been about innovation. New software, systems, contents and tools are being created and experimented with and in constant evolution. But when systems, contents and tools become successful and part of the regular infrastructure of educational institutions, interoperability becomes an issue. Systems that are consolidated and regularly used need to be able to interoperate with new ones. And the new tendencies need to fit within the current infrastructure. This paper states how several research and development projects with heterogeneous funding sources and locations worldwide, gathered together to find a solution to this common problem, providing open specifications and standards, plus Free/Libre, Open Source reference implementations.

El objetivo principal de este proyecto es estudiar el desarrollo del aprendizaje cooperativo de las matemáticas a través de las redes sociales. Con este objetivo siempre presente, por un lado, se ha estudiado la diversidad e influencia de las redes sociales sobre los estudiantes de secundaria de hoy en día, con el objetivo de mostrar que, efectivamente, las redes sociales son utilizadas por muchos de los jóvenes y por tanto, son un aspecto a tener en cuenta a la hora de diseñar la educación en la que ellos son los protagonistas. Por otro lado, se han investigado las ventajas del aprendizaje cooperativo, por ser el trabajo cooperativo una de las metodologías más influyentes y utilizadas en la actualidad en el mundo laboral, que es la meta a alcanzar por los estudiantes. Estos dos aspectos se relacionan en este trabajo investigando sobre las posibilidades que brindan las redes sociales al desarrollo de un aprendizaje cooperativo. Finalmente, centrando la atención en la asignatura de matemáticas, se ha llevado a cabo una investigación sobre posibles aplicaciones para desarrollar el aprendizaje cooperativo de las matemáticas a través de las redes sociales. La parte práctica de este proyecto ha consistido en crear un grupo en la red social Facebook, con el objetivo de que los participantes hallen posibles soluciones a los problemas recreativos de matemáticas propuestos a través del trabajo cooperativo en la red. En este proyecto se puede encontrar un capítulo dedicado a las principales observaciones y conclusiones extraídas de la experimentación donde se redactan las ventajas y las desventajas de desarrollar un aprendizaje cooperativo a través de Facebook. La experimentación llevada a cabo, aunque ha tratado aspectos concretos y se ha producido en un intervalo corto de tiempo, ha arrojado resultados de forma bastante rotunda, por lo que puede ser válida como punto de partida de futuras investigaciones.

Aquest TFM consisteix en la construcció i prova en una classe de secundària d’una eina 2.0 per millorar la dinàmica de les classes de tecnologia, elaborar automàticament la llibreta dels alumnes amb les activitats de classe i afavorir un millor seguiment dels estudiants per part del professor. Les hipòtesis inicials del projecte eren que l’ús d’eines TIC a classe incrementa la motivació dels alumnes, i que la recollida automàtica i posterior explotació permet al professor tenir múltiples evidències del coneixement i habilitats dels alumnes. Disposar d’aquestes evidències facilita la monitorització i el suport personalitzat al seu procés d’aprenentatge. Per construir l’eina s’ha fet servir Google Docs, com a suport per recollir i processar les activitats, i Moodle, per importar les avaluacions, degut a la popularitat i ús generalitzat d’aquestes dos eines. Després de cada classe, el docent avalua les activitats dels alumnes i valora el seu grau d’aprenentatge i aprofitament, per adaptar, si convé, el plantejament de la següent sessió. L’ús d’aquestes dos eines és especialment adient, donat que combinem Moodle, una de les infraestructures docents més habituals als centres de secundària, amb Google Docs, una de les eines més populars de treball cooperatiu online. L’eina s’ha provat amb una unitat didàctica de 2n d’ESO en un grup classe que treballa habitualment en grups d’aprenentatge cooperatiu. Com a grups de control s’han fet servir dos grups més, del mateix nivell, treballant amb metodologia tradicional, i el mateix grup, també treballant amb metodologia tradicional. L’acollida dels alumnes ha estat molt bona i estan molt motivats per aprendre l’ús de l’eina. A més, donada la immediatesa d’aquesta metodologia per introduir la informació, els alumnes dediquen menys temps als aspectes formals i més temps a l’objecte de l’activitat.

The application of the Information and Communications Technology implies changes in the means that support learning. This leads to the emergence of lot of tools that aim to improve students’ learning. One of the most relevant tools are learning management systems. However these tools are on the one hand, mostly focused on the institution and the course and not too much on the learner, and on the other they are very monolithic and closed environments. It is necessary to facilitate the evolution and openness of these platforms in a way they can fulfil students’ needs, and to do this a service-based framework is proposed. It has been validated through experiences in educational and technological areas and they were compared with each other. This allow to check that opening learning platforms is possible and not only in technological context but in other areas.

Aquest treball de fi de màster pretén realitzar un recull dels recursos TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) més interessants disponibles actualment, seguint les premisses que siguin gratuïts i multi plataforma. Aquest recull és agrupat segons el temari que es treballa a l’aula d’acollida o per tecnologia que es pot utilitzar dins l’aula. D’aquesta manera es facilita la tasca del professor a l’hora de cercar aquell recurs que més li interessi, o segons el temari a treballar a la sessió veure si existeix o no un recurs TIC que es pugui utilitzar. L’agrupació utilitzada en aquest treball de fi de màster és la següent: correu electrònic, cercadors, diccionaris, enciclopèdies, traductors, català, matemàtiques, medi, blogs, WebQuest, presentacions, vídeos en línia, premsa, còmics i altres. Per a cadascun dels materials TIC presentats en aquest treball de fi de màster es planteja una activitat o com es podria utilitzar el recurs, que prèviament s’ha presentat, dins l’aula d’acollida, fent d’aquesta manera, la transformació de recurs TIC a un eficaç recurs TAC (Tecnologies del Aprenentatge i del Coneixement). Per finalitzar el treball de fi de màster, es detalla una activitat utilitzant un recurs TIC. Aquesta activitat és plantejada per alumnes en edat de cursar l’ESO, i com a previ pas de la seva incorporació a l’aula ordinària, per tant, està orientat a alumnes d’aula d’acollida amb força nivell de català. Per finalitzar l’activitat, l’alumne ha d’exposar el seu treball en horari de tutories davant la resta de companys. D’’aquesta manera es milloren les habilitats socials tant de l’alumne nouvingut com de la resta de companys.

Mobile phones are widely used in both rich and poor countries, unlike what happens with other ICTs. The expansion of mobile telephony in poor countries presents an opportunity to fight against digital divide. In the latter countries, mobile phones are used to get information and services about agriculture, health, and education among other areas. Specifically in the area of education there are many who think that mobile phones are a useful tool to help achieve universal primary education, one of the Millennium Development Goals proposed by the United Nations. There are many educational experiences with mobile phones for development. But most of these experiences have serious limitations that affect their long-term sustainability. In this line, the current paper provides a set of guidelines to define more sustainable and long-term viable mobile-learning projects and presents its applications to a m-learning project: the Moodbile project.

L’ensenyament secundari obligatori (ESO) hauria de treure profit de la introducció dels ordinadors a les aules promoguda pel projecte Educat 1x1. El professorat disposa d’una amplia varietat d’eines i continguts digitals per treballar a classe però malgrat això l’ús docent de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) és a les beceroles. Aquest treball es centra en l’ús de les TIC a les classes de Matemàtiques i més concretament aborda la utilització d’activitats digitals implementades en un entorn de desenvolupament de propòsit educatiu: Scratch. Els beneficis de fer servir aquest tipus d’activitats són diversos. Com a usuaris disposem d’un entorn interactiu, que s’adapta al nostre aprenentatge i que ens motiva a aconseguir els reptes proposats. Com a creadors disposem d’Scratch, una eina que s’aprèn de manera intuïtiva, que permet generar aplicacions ràpidament, i que és prou completa per construir aplicacions útils amb una interfície molt atractiva. Per exemplificar les possibilitats de les aplicacions per ordinador a les classes de Matemàtiques presentem tres projectes Scratch que treballen continguts representatius del segon cicle de l’ESO: obtenir l’expressió aritmètica d’una funció a partir de la seva gràfica, resoldre triangles rectangles fent servir raons trigonomètriques, i obtenir mesures per mètodes indirectes construint triangles i triangles semblants. Creiem que aquestes aplicacions poden despertar l’interès de professorat i alumnat, i tant de bo, engrescar-los a dissenyar, implementar, utilitzar i compartir els seus propis continguts digitals.

Català: Proposta de planificació didàctica per a treballar la “Seguretat a Internet” a Secundària. La planificació curricular proposada parteix d’un anàlisi previ del tractament del contingut sobre la seguretat a la xarxa en el currículum de l’ESO (Decret 143/2007) en la matèria de tecnologia, d’un anàlisi en profunditat dels llibres de text utilitzats per a tecnologia en el centre educatiu on he realitzat les pràctiques del màster i de l’estudi de les dades, obtingudes mitjançant una enquesta, sobre els usos informàtics de l’alumnat del centre de pràctiques. L’anàlisi previ de la situació manifesta un cert desfasament entre el que s’indica al currículum i als llibres de text amb les necessitats i el context real de l’alumnat. També es comprova que els continguts sobre “Seguretat a Internet” es concentren a quart d’ESO, quan la matèria passa a ser una optativa (Informàtica). En conseqüència, poden haver alumnes que acabin la Secundària i obtinguin el títol de l’ESO sense tenir uns coneixements suficientment adequats per a navegar amb seguretat per la xarxa. La solució al problema detectat que es proposa en aquest treball, és una planificació curricular sobre els continguts de “Seguretat a Internet” per a cada curs de la Secundària. La planificació proposada està dividida en tres Blocs de coneixement i es presenta com un contingut a treballar des del primer curs de la Secundària. Es detallen tant els objectius d’aprenentatge, com els continguts generals i els criteris d’avaluació per a cada nivell. També s’indiquen alguns recursos desenvolupats per l’administració estatal i autonòmica o per entitats no governamentals, com a font inicial d’informació per al professorat interessat en el desenvolupament de la temàtica de Seguretat a Internet, en la seva aula. Els blocs en la planificació són: la “Protecció de l’ordinador” que es treballaria a 1r d’ESO, la “Protecció de l’usuari” que es treballaria a 2n d’ESO i el “Compliment de la legalitat” que es treballaria a 3r d’ESO. Aquesta planificació es planteja de manera progressiva i, per tant, quan es treballa un bloc, es tracten temes ja treballats en el bloc anterior. La solució proposada contempla que a 4t d’ESO s’aprofundeixi en tots els blocs. D’aquesta manera, es preveu que tots els/les alumnes que cursarien l’ESO tindrien un coneixement, si més no bàsic, sobre la “Seguretat a Internet”.

El present Treball Final de Màster pretén contribuir possibles millores a la metodologia del treball cooperatiu que de forma progressiva s’està implantant en l’ensenyament secundari, tot incorporant l’ús de les noves tecnologies. Bàsicament consta de dos blocs: el primer correspon a un anàlisi de la situació de partida pel què fa a la pròpia metodologia i a l’ús de les noves tecnologies. El segon bloc correspon a l’explicació de la situació desitjada. En síntesi: Partim d’una situació en la qual la metodologia del treball cooperatiu ja s’aplica a les aules però, sota el meu punt de vista, es podria millorar. Punts de millora: · Hi ha un grau elevat de llibertat en la gestió i funcionament dels equips. · Dins dels equips encara es fomenta un cert estil individualista. El treball es reparteix entre els seus membres lliurement per més endavant posar-lo en comú. · Tots els equips tenen els mateix/os objectiu/s i, per tant, es fomenta un cert estil competitiu entre equips. És a dir, el fracàs dels altres equips comporta l’èxit del meu. Pel què fa a l’ús de les nTIC, malgrat que la majoria de joves que estudien l’ESO hi tenen accés, el seu ús es limita bàsicament a les relacions amb les amistats i a l’oci La seva incorporació en el seu procés d’ensenyament/aprenentatge queda en un segon terme. Per altra banda, el Projecte eduCAT 1x1 ha quedat aturat per motius econòmics i pedagògics. A més, les eines que proporciona estan més aviat orientades a la interacció professorat/alumnat que no pas a la interacció entre l’alumnat (exemple: Moodle). Propostes de millora de l’ús de les nTIC: · Ús d’eines CSCW (Cooperative Supported Cooperative Work). Concretament la plataforma BSCW (la qual és gratuïta). Entre d’altres avantatges, potencia la interacció entre alumnat. No es pretén crear un manual de funcionament de l’eina, simplement donar-la a conèixer juntament amb les seves possibilitats. · Potenciació d’eines xat en el procés d’ensenyament/aprenentatge (no només per a usos personals). Propostes de millora de la metodologia del treball cooperatiu: · Controlar la gestió i funcionament dels equips mitjançant un Reglament Intern d’Equip. · Potenciar un cert estil cooperatiu dins dels equips mitjançant la repartició de rols rotatius (definits en el Reglament Intern d’Equip).Desembre 2010 - 2/2 · Potenciar la cooperació entre equips mitjançant la definició d’objectiu/s comu/ns a assolir per tots els equips. En definitiva, creant una nova estructura cooperativa a l’aula. Aquestes innovacions comporten canvis en la temporització i avaluació de la feina. Per entendre millor la proposta i les aportacions es treballa un exemple: Projecte de programació d’un robot mòbil. Per una banda, s’explica com es portaria a terme segons la metodologia del treball cooperatiu “tradicional” (situació de partida) i, per l’altra, com es portaria a terme amb les innovacions proposades (situació desitjada). La combinació de les nTIC i la metodologia del treball cooperatiu aproximen els joves a situacions semblants en les que es trobaran en el món laboral (cooperació amb companys i domini de l’ús de les nTIC).

El present treball fi de màster és una proposta de Pla TAC de Centre a l'Escola on he realitzat el pràcticum del Màster en Professor en Secundària, especialitat en tecnologia. El punt de partida és un moment que l'Escola ha entrat al programa Educat 1x1. De 1er a 3er d'ESO hi ha 180 alumnes que duen un ordinador ultraportàtil i les aules de l'Escola de Infantil 3 anys a 2n de Batxillerat estan equipades amb Pissarra Digital Interactiva, projector i PC de professor. La idea és que per a dur a terme la tasca de docència les eines que es tinguin a l'abast puguin estar sempre operatives I alhora que el personal docent i l'alumnat les conegui i les sàpiga fer servir. Per altra banda ens trobem que no hi ha un currículum unificat que entri gaire en detall en matèria d'informàtica/TAC. Cal diferenciar el que serien les competències digitals TAC associades a la ofimàtica de la Informàtica com a concepte més global. La informàtica d'usuari o les competències digitals cada cop més es han de buscar la transversalitat amb les altres assignatures. El centre en el que es presenta aquest Pla Tac és una Escola tipus privada concertada. Dins l'Escola existeix un Departament TAC format per 3 persones i un coordinador d'innovació que forma part de l'equip directiu de l'Escola. Totes aquestes persones compaginen la feina del departament definides per les hores de Departament TAC amb hores de docència. Les àrees de docència relacionades amb el Departament TAC acostumen a ser Informàtica, Tecnologia i Matemàtiques. Per a l'elaboració del pla seguirem les directrius de set fases. En l'estructuració del treball podem trobar les dues primeres fases en l'apartat de definició i context del problema. Les fases que van des de la tercera a la cinquena a l'aparat de descripció de la solució. Les fase sis i set es duran a terme durant el curs 2011-2012, que és quan s'aplicarà el Pla. • Fase 1: Visió de centre amb maduresa digital • Fase 2: Diagnòstic del grau de maduresa digital del centre • Fase 3: Definició de les prioritats TAC • Fase 4: Planificació de la implantació del Pla i assignació de recursos • Fase 5: Assignació de tasques i responsabilitats • Fase 6: Aplicació del Pla • Fase 7: Avaluació del procés i establiment de nous objectius

Motivació: Actualment el departament d’Automoció disposa de dos panells pneumàtics marca FESTO per portar a terme les pràctiques de la unitat formativa UF1 Instal·lacions pneumàtiques i hidràuliques del mòdul formatiu “Sistemes de transmissió de forces i trens de rodatge” del cicle de grau superior d’Automoció. El nombre d’alumnes que cursen aquest cicle és aproximadament de setze estudiants, fet que comporta que aquest material resulti limitat pel desenvolupament de la part pràctica del currículum de la unitat. Objectius: Aquest fet, afegit a l’actual situació econòmica global, proposa buscar altres alternatives adients que permetin desenvolupar les pràctiques de manera sostenible obtenint els mateixos resultats d’aprenentatge. Solució proposada: En sintonia amb l’evolució tecnològica actual, on la tendència és el control de processos i instal·lacions mitjançant l’ordinador, es proposa la utilització de les TIC com a eina on portar a terme la simulació de les pràctiques. Aquest material permet entendre el món real a través d’una eina virtual, i establir les semblances i diferències entre la simulació i la realitat, al contrastar els resultats obtinguts amb les pràctiques al taller. S’incorpora així un entorn d’aprenentatge nou i enriquidor per l’alumne, que amb molta probabilitat es trobarà quan s’introdueixi en el món laboral. En aquest treball es desenvolupa material didàctic per a cinc sessions de pràctiques de tres hores cadascuna, utilitzant un programari de simulació pneumàtica anomenat Fluidsim, i dos panells pneumàtics existents al taller. Així mateix es proposa una metodologia de treball que evita el solapament dels equips materials, assegura que cada alumne realitzi com a mínim una pràctica sobre panell, i al mateix temps no se’n repeteixi cap. Aquesta metodologia facilita la tasca del docent i l’avaluació de la unitat formativa.

Català: El treball que he elegit tracta de les noves eines tecnològiques que s’apliquen a la classe de matemàtiques a Secundària, en concret a l’ús de la pissarra digital. Crec que cal potenciar aquesta nova forma de treballar perquè ofereix noves estratègies amb l’objectiu de millorar l’aprenentatge dels continguts curriculars i les competències bàsiques. Això m’ha dut a interessar-me per analitzar quins són els avantatges que ens pot proporcionar l’ús de la pissarra digital per poder oferir a l’alumnat activitats atractives i motivadores que afavoreixin la seva participació a l’aula i la interactuació del grup-classe He exposat alguns dels programaris més representatius amb les seves característiques, possibilitats didàctiques, avantatges i diferències. He fet una selecció dels recursos disponibles classificats segons els continguts curriculars. Hi ha aplicacions que tenen materials preparats, alguns inclús abasten tot el currículum de matemàtiques en tots els nivells i alguns altres estan elaborats per centres i per professors. Amb això es veu que hi ha una recerca i un intercanvi de coneixements molt profitós. He elegit una unitat didàctica de 3r ESO i he fet la mateixa activitat amb diferents programes per veure les seves diferències. He dissenyat unes sessions amb continguts, metodologia i exercicis desenvolupats amb la PDI. He intentat que fos entenedor, que tingués molt suport visual per fer-ho atractiu i que tingués en compte, la teoria i l’aplicació de la teoria a la vida real. Finalment voldria insistir en que l’ús de les TIC i la pissarra digital constitueixen una eina molt valuosa a l’aula perquè permet transmetre a més de coneixements i habilitats, actituds ja què una classe pot ser molt cooperativa quan disposa d’un mitjà audiovisual interactiu.

Català: El present "Treball Fi de Màster en Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat" té com a finalitat ser una proposta per a la implantació de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i les TAC (Tècniques per a l'Aprenentatge Col·laboratiu) en un centre educatiu. Aquesta proposta recull tots aquells aspectes que un centre educatiu ha de tenir presents, des de la part més hardware (projectors, PDIs...) fins a la part software, passant per la formació del personal docent. Pel que fa a la part software, es fa una valoració dels recursos existents gratuïts, tot analitzant activitats digitals (JClic, HotPotatoes...), eines del web 2.0 (Google Docs, wikis, blogs...), així com l'aplicabilitat de jocs en l'educació. Pel que fa a la part hardware, s'analitzen els elements bàsics per tal de portar a terme el pla TIC/TAC, així com les seves característiques. Els elements analitzats són l'ordinador, el projector i la pissarra digital (i interactiva). Tot cercant l'èxit de l'aplicació de les propostes analitzades, es detalla un pla de formació del professorat, tot detallant les estratègies seguides. Aquest TFM no pretén ser un manual d'ús ni una guia de referència. Pretén propiciar els primers passos que un coordinador TIC/TAC ha de tenir presents per tal de potenciar l'ús de les tecnologies entre els seus companys, així com de fomentar la reflexió del lector de l'aplicabilitat dels recursos descrits. Per tant, no és un document encarat només per als coordinadors TIC/TAC, sinó que té la finalitat de despertar l'interès en totes aquelles persones que no veuen factible l'aplicabilitat de la tecnologia en el món educatiu, o bé no saben per on començar a aplicar-la.

Castellà: Squeak o Etoys, su versión para el proyecto One Laptop per Child (OLPC), es un software Open Source desarrollado especialmente con fines educativos, en la linea de LOGO de Seymour Papert, siguiendo las teorias constructivistas de Piaget y las investigaciones de Jerome Bruner. Es un entorno de programación multimedia pensado especialmente para que el alumno pueda ser protagonista de su propio aprendizaje. Tradicionalmente ha venido utilizandose en Primaria y Secundaria, raramente en Bachillerato y nunca, que yo sepa, en Ciclos Formativos. Esta situación me parece un error. Son precisamente los alumnos de Bachillerato de Ciencias y Tecnológico y de los Ciclos de familias en relación con la tecnología, quienes más partido pueden extraer de Squeak, puesto que su base matemática es ya suficiente como para que puedan plantearse con éxito simulaciones de fenómenos físicos mediante Squeak. Por ejemplo, puede visualizarse el campo rotativo que se crea al hacer circular una corriente senoidal trifásica por un bobinado trifásico con sus bobinas dispuestas geométricamente a 120°. La naturaleza absolutamente orientada a objetos de Squeak se presta especialmente bien para este tipo de simulaciones. No hay un programa principal responsable de la simulación, solo hay objetos. Es el comportamiento de cada objeto y su interacción con los demás objetos lo que se programa mediante guiones que pertenecen al propio objeto. Por otra parte, el hecho de que su compilación sea JIT (Just in Time) permite realizar modificaciones en cuaquier momento y ver el resultado de esas modificaciones inmediatamente. Tambien es posible que Squeak “salga” de la pantalla del ordenador y acceda al mundo exterior. Hay varios fabricantes de placas electrónicas que se conectan al ordenador via USB y con las que Squeak puede interactuar. La idea de este trabajo es introducir en el uso de esta herramienta de simulación a los alumnos de Ciclos de tipo técnico para que puedan utilizarla como auxiliar inestimable a la comprensión de los fenómenos físicos.

Amb el projecte Educat 1x1 es pretén introduir l’ordinador (1 per alumne) i el llibre digital a les aules catalanes. Per fer-ho, s’ha començat un programa pilot que s’està portant terme a prop de 200 centres de secundària de Catalunya, amb l’objectiu d’avaluar-lo i implantar-lo a tots els centres educatius en el curs 2010/2011. Aquest treball final de Màster pretén analitzar des d'un punt de vista global aquest projecte, des de la vessant més didàctica, passant per la vessant econòmica, i la vessant infraestructural, fins a la vessant del propi professor que en molts casos no està familiaritzat amb les TIC. A partir d’aquesta anàlisi identificarem els principals problemes que puguin sorgir, així com les possibles solucions.

En aquest projecte, anomenat Pissarra Multitàctil, es dissenya un sistema que permet mitjançant una pantalla tàctil, simular la utilització d'una pissarra tradicional en la que s'accepten varis punts de contacte del/s usuari/s de forma simultània. Amb aquesta pissarra es pretén aprofitar les noves tecnologies multitàctils (que ja s'han vist en altres tipus de dispositius com els telèfons mòbils), per a facilitar la tasca d'ensenyament a les aules. Creiem que la configuració d'una pissarra és el suport ideal per a una pantalla d'aquest tipus, ja que és una superfície en la que poden escriure una o vàries persones al mateix temps amb els dits sense que aquesta posició sigui incòmode o estranya. La motivació d'aquest projecte és demostrar la viabilitat d'aquesta idea mitjançant la demostració del correcte funcionament de l'aplicació i la construcció d'un prototipus que sigui viable econòmicament (que és realitzarà en un projecte en paral·lel a aquest). Donat que aquest projecte ha estat realitzat per dos estudiants, s'han distingit les dues parts en què cadascun ha treballat més per a realitzar els documents de les dues memòries per separat, tot i que la separació més exacte d'hores i feines ve reflectida en el capítol Pla de Desenvolupament del Projecte. En aquesta memòria es descriu amb més en detall la part Software (i les seves funcionalitats), mentre que la part més tècnica i de construcció del prototipus s'explica amb més detall a la memòria del meu company Jorge Novoa Portocarrero.

Jutge.org is an open access educational online programming judge where students can try to solve more than 800 problems using 22 programming languages. The verdict of their solutions is computed using exhaustive test sets run under time, memory and security restrictions. By contrast to many popular online judges, Jutge.org is designed for students and instructors: On one hand, the problem repository is mainly aimed to beginners, with a clear organization and gradding. On the other hand, the system is designed as a virtual learning environment where instructors can administer their own courses, manage their roster of students and tutors, add problems, attach documents, create lists of problems, assignments, contests and exams. This paper presents Jutge.org and offers some case studies of courses using it.

Aquest treball fi de màster recull l'elaboració d’un material didàctic digital complert per als continguts de tercer d’ESO “Màquines, mecanismes i estructures”. S’ha partit de l'anàlisi del material en format llibre existent i del que marca del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria i s’hi ha aplicat el punt de vista d’una enginyera industrial i futura docent per seleccionar aquells continguts que es consideren més importants o bàsics per a la vida quotidiana. El resultat és un material digital per impartir classes dels continguts de “Màquines, mecanismes i estructures” a tercer d’ESO en forma de diapositives, un llistat d’activitats per fer a l'ordinador i una activitat d’aprenentatge cooperatiu.

El papel del profesor como calificador es fundamental en su tarea docente y, tradicionalmente, este rol ha estado basado en la preparación y corrección de exámenes. El examen tradicional, si bien cumple una función importante, presenta un gran inconveniente: aleja al estudiante del proceso calificativo. El proceso de la corrección entre iguales, en cambio, radica en que los estudiantes asuman los criterios de corrección y sepan aplicarlos correctamente. Mediante esa asunción, entenderá los pormenores de la tarea que está realizando y podrá valorar su trabajo y el de sus compañeros. A partir de ese punto, el profesor podrá definir la metodología de calificación más preferible: numérica, de existencia de elementos, por rúbrica… Y finalmente establecerá un calendario para entregas, correcciones cruzadas y publicación de calificaciones finales. En esta ponencia se exponen las experiencias sobre esta metodología a través de la plataforma ‘Moodle’ a lo largo de dos cursos académicos

Projecte final de carrera fet en col.laboració amb Ecole Polytecnique de Louvain In software engineering, a web application is an application delivered to users from a web server over a network such as the World Wide Web or an intranet. Web applications are popular due to the ubiquity of the web browser as a client, sometimes called a thin client. The Claroline platform is an eLearning and eWorking web application, allowing teachers to build effective online courses and to manage learning and collaborative activities on the web. Also, Claroline is Open Source software; therefore the platform can be modified, so we can extend or improve its functionality. A module is an installable package that adds either new restrictions or functionalities to the Claroline platform. Foditic is a website that uses an old release of the Claroline platform, modified to add new functionalities, improving the nature of the learning material itself. Two new Claroline modules have been created. They contain the new Foditic functions implemented to extend the functionality of the platform, adapted for unmodified Claroline servers. Thus, current and future releases of Claroline can be installed anywhere with the new features and enhancements that Foditic has contributed to its own website.

La societat en què vivim actualment no és la mateixa de fa uns anys, aquesta ha patit uns grans canvis. Vivim en una societat totalment influïda per les noves tecnologies i aquestes s'han inserit en les nostres vides gairebé sense adonar-nos-en. Cada dia l'alumne viu en el moment històric amb un major volum de distraccions. Per tant, analitzant el canvis que ha patit la societat, l'educació hauria de fer un esforç i no donar l'esquena a aquests sinó adaptant-se, utilitzant les noves eines que ofereix la tecnologia. Dintre d'aquestes adaptacions i evolucions és on s'ha emmarcat aquest TFM. Innat a la nostra responsabilitat com a docents, es troba la de dur a terme la millora del procés d'aprenentatge per als nostres alumnes. Tenint aquest objectiu, hem de preguntar-nos si la forma d'educar que hem rebut ha de ser la mateixa que practiquem. Hem de discernir i saber mirar allò que ens envolta i veure les noves possibilitats que ens aporten les noves eines tecnològiques. Dintre d'aquestes noves metodologies i formes d'ensenyar, les noves eines tecnològiques portades a l'educació ens plantegen una sèrie d'elements i característiques sense fi, ja que dia darrere dia, evolucionen i tenen un procés continu d'actualització i millora. Aquestes noves eines tecnològiques cercades estan dividides en: 1. Xarxes socials 2. Eines ofimàtiques 3. Presentacions i publicacions 4. Sistemes operatius 5. Eines d'organització i apunts 6. Emmagatzematge d'informació 7. Altres eines. Només queda confiar en les possibilitats de renovació que poden portar a la institució escolar, que en trets generals es manté invariable al llarg dels anys i d'aquesta manera amb la posada en marxa de les eines estudiades es renovaran les metodologies d'ensenyar i treballar els continguts curriculars.

Català: Actualment, els professors s’enfronten al repte d’impartir classe a uns alumnes cada cop més diversos que presenten entre si unes necessitats educatives ben diferents. Les enormes diferències existents en el nivell de coneixements, d’aptituds i d’habilitats bàsiques del conjunt d’aquests alumnes condicionen totalment el desenvolupament i l’aprofitament de les classes. Generalment, aquestes diferències desemboquen en una manca d’interès més o menys greu per part de molts dels alumnes. Per aquest motiu, es fa molt necessari desenvolupar tècniques de motivació que arribin a tots i que poden beneficiar enormement el procés d’ensenyament-aprenentatge. La irrupció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a l’aula planteja un nou escenari que precisament pot ajudar a desenvolupar algunes d’aquestes tècniques de motivació. Tot i que és habitual pensar en les TIC com un substitut dels mètodes més tradicionals d’ensenyament-aprenentatge, en aquest cas en concret s’ha optat per considerar-les com una eina complementària a aquest procés, que es troba a la disposició dels professors per tal de facilitar-los la tasca docent. És per aquest motiu que en aquest projecte s’ha plantejat la creació d’una aplicació multimèdia que permeti que tots els alumnes practiquin els continguts de Tecnologia d’una manera que els resulti tant interessant com útil per a la consolidació de tot allò que han treballat a classe. Així, s’aprofita la predisposició positiva dels alumnes envers aquestes eines per tal de motivar-los a repassar els continguts. Després d’una anàlisi i una recerca sobre els materials existents i les possibilitats reals de desenvolupament de què es disposava per dur a terme aquest projecte, s’ha optat per la creació d’una aplicació multimèdia que ha adoptat la forma d’un joc autoavaluatiu de preguntes i respostes sobre les diverses àrees de coneixement que formen part de l’assignatura de Tecnologia. A l’hora de crear-lo, s’ha considerat molt important que el resultat fos atractiu per als alumnes, fàcil d’utilitzar i d’actualitzar per als professors i realment útil en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Català: La revolució tecnològica ha influït de manera significativa en la nostra societat. Les noves generacions han crescut immerses en les tecnologies de la informació, el que ha dut als centres educatius a haver de revisar les metodologies emprades fins al moment i proposar-ne de noves. Les TIC, i més concretament Internet, poden resultar un bon recurs a fer servir a les aules: per a motivar als alumnes, per a plantejar activitats d’atenció a la diversitat, etc. No obstant, la utilització de la xarxa comporta tota una sèrie de problemàtiques: la manca de formació docent, la necessitat de garantir la seguretat i el filtratge de continguts, etc. En aquest projecte volem parlar de la necessitat d’anar incorporant les TIC i Internet a les aules, però fent servir eines que ens permetin tenir seguretat i que ens ajudin a no perdre el control del que passa dins l’aula. Proposarem la utilització de proxys per a aconseguir filtrar l’accés a Internet. D’altra banda, proposarem la utilització de programes de control i gestió d’aula com a suport al professorat. Aquestes eines permeten als docents tenir coneixement del què està succeint a classe, en temps real, el que permet gaudir dels avantatges de la utilització d’Internet reduint els problemes associats.

[EN] Purpose: The aim of this paper is to analyze the utility of edublogs in teaching-learning process applied to postgraduate Courses. Particularly, it describes an experience carried out while delivering a Course offered to students, mainly Industrial Engineers, of a certain Master program. Design/methodology/approach: In the first section of the paper, we perform a literature review with the aim of defining some basic concepts as blog, weblog or edublog. Later on, we compare some educational models to identify best practices related to new technologies, and particularly, to edublogs. Finally, we analyze our experience in a postgraduate Course. Findings and Originality/value: We have identified best practices on teaching using edublogs and we have applied them to a particular postgraduate Course. Research limitations/implications: Conclusions are obtained from only one experience (one postgraduate Course). We intend to extend the analysis to more postgraduate Courses and compare the obtained results. Practical implications: We have applied the previously described methodology and we have discussed advantages and disadvantages of using edublogs. Originality/value: We have compiled a wide list of best practices on teaching using new technologies and in particular edublogs. We have also evaluated the experience qualitatively according to such best practices and drawn conclusions that will improve the process., Partially financed by the project "El uso de blogs como herramienta de enseñanzaaprendizaje" (PIME-A003/10) from Universidad Politécnica de Valencia.

Purpose: Information & Communication Technologies (ICT) can be a fundamental aid for the design of new teaching methods that better adapt to the framework of the European Higher Education Area. In this context, this study aims to develop and assess a complex and truly interactive ICT-based teaching tool for instruction in OM.Design/methodology/approach: A multimedia application for Just-in-Time (JIT) / Lean Production has been conceived, designed and assessed. A constructivist focus was followed in its conception and design to encourage active and flexible learning adapted to each individual’s own requirements. Using empirical research the tool has been assessed by students and compared to the traditional teaching methods.Findings: The interactive multimedia application has been clearly valued for the way it conveys information and for its usability, for the way the application is structured and the improvements to students’ understanding of the knowledge. Students are also in favour of ICT being incorporated into teaching over more traditional methods. The assessment took students’ gender and the average overall mark on their academic records as control variables but, broadly-speaking, no significant differences were found. Research limitations/implications: The study was carried out in a controlled environment and not in the normal on-site university teaching process. Conclusions could be extended to OM and other related subjects, especially if they make use of similar tools to the one described in this paper. Practical implications: This study provides a contribution that allows reflections to be made on the design of specific software for OM and students’ perceptions when using it.Originality/value: Through this paper we contribute to an improvement in learning methods in general and to higher education in OM in particular.

En aquest projecte, anomenat Pissarra Multitàctil, es dissenya un sistema que permet mitjançant una pantalla tàctil, simular la utilització d'una pissarra tradicional en la que s'accepten varis punts de contacte del/s usuari/s de forma simultània. Amb aquesta pissarra es pretén aprofitar les noves tecnologies multitàctils (que ja s'han vist en altres tipus de dispositius com els telèfons mòbils), per a facilitar la tasca d'ensenyament a les aules. Creiem que la configuració d'una pissarra és el suport ideal per a una pantalla d'aquest tipus, ja que és una superfície en la que poden escriure una o vàries persones al mateix temps amb els dits sense que aquesta posició sigui incòmode o estranya. La motivació d'aquest projecte és demostrar la viabilitat d'aquesta idea mitjançant la demostració del correcte funcionament de l'aplicació i la construcció d'un prototipus que sigui viable econòmicament (que és realitzarà en un projecte en paral·lel a aquest). Donat que aquest projecte ha estat realitzat per dos estudiants, s'han distingit les dues parts en què cadascun ha treballat més per a realitzar els documents de les dues memòries per separat, tot i que la separació més exacte d'hores i feines ve reflectida en el capítol Pla de Desenvolupament del Projecte. En aquesta memòria es descriu més en detall la part tècnica i de construcció del prototipus, mentre que la part d'aplicació i funcionalitats del projecte s'explica amb més detall a la memòria del meu company Edmon Martínez Martí.

Millor ponència presentada al "III Workshop de la Sección de Estrategia Empresarial de ACEDE", que atorga l'Asociación Cientifica de Economía y Dirección de la Empresa (ACEDE) El objetivo principal de esta investigación es explorar los resultados de la utilización de los vídeos como herramienta docente para incrementar la motivación de los estudiantes en cualquier disciplina. El estudio se basa en diferentes vídeos en streaming creados por los profesores que participan en la experiencia como material de apoyo para el aprendizaje. En el estudio han participado 12 profesores y 487 estudiantes en tres titulaciones universitarias diferentes del área de ingeniería (Mecánica, Organización Industrial, y Aeronáutica) en la Escuela Técnica Superior de Ingenierías Industrial y Aeronáutica de Terrassa (ETSEIAT). El documento describe las diferentes formas en que esta nueva herramienta de aprendizaje ha sido utilizada y enfatiza las habilidades desarrolladas en cada caso. Por último, se presentan los resultados del impacto de la utilización de videos en la motivación de los estudiantes Award-winning

In recent years it has popularized the use of two-dimensional codes associated with all types of information. Usually we can find them in advertisements, receipts and all kinds of tickets, but also they can have good use in teaching. The architecture is a field that has incorporated its use especially in aspects related to leisure and tourism. The research presented in this paper seeks the introduction of QR codes in an active way in architectural education, with the optimization of all type of information associated to each type of user and projects.

Se expone la metodología seguida en el diseño de eactividades a efectuar por el alumnado fuera del espacio aulario, la utilización de diferentes herramientas de una plataforma LMS (Moodle) y de la web 2.0, así como las competencias a adquirir en cada caso y su evaluación

Català: Amb l'avanç de la Societat de la Comunicació i la Informació, la tecnologia evoluciona de forma vertiginosa. Aquests canvis a nivell tecnològic, han produït molts canvis i interrogants en l'àmbit educatiu de Secundària i Batxillerat, i queda palès que el mateix sistema educatiu no ha de romandre al marge d'aquesta nova realitat sociològica. L’objectiu del TFM és analitzar el paper de la PDI a la docència en general i posteriorment a les matemàtiques en concret, estructurant-se en tres parts fonamentals. En una primera part s’analitza què és una PDI i què pot aportar a les aules del centres, quines avantatges té i com es comporta front les eines tradicionals i habituals de la docència. En la segona part, es focalitza en la docència de les matemàtiques en concret, i s’analitza quins són els factors que motiven i desmotiven la innovació a les aules de matemàtiques, i es presenten diferents models didàctics de com utilitzar la PDI a les classes de Secundària d’aquesta matèria. Per últim, es presenten diferents recursos de la Xarxa com a marc per a qualsevol professor que vulgui utilitzar la PDI a les classes de matemàtiques pugui saber on trobar diferents tipus de recursos, per a quins nivells, de quines característiques, etc...Destacar la utilitat del programa Descartes del Ministeri d’Educació per a preparar sessions amb PDI. En el tercer i últim apartat, es realitza una aplicació real de la PDI aprofitant les pràctiques en el centre de secundària com a professor dintre del marc del màster. Dintre de la unitat didàctica que s’imparteix sobre les funcions als alumnes de 1er de Batxillerat de la rama tecnològica, s’introdueix la utilització de PDI en algunes de les sessions. L’objectiu: comprovar en primera persona la utilització de la PDI a les aules de matemàtiques, obtenir conclusions sobre els avantatges i desavantatges del seu ús, la utilització de programes com Geogebra o Jclic, saber què en pensen els nostres alumnes al respecte mitjançant un qüestionari... Sens dubte, amb la integració de les PDI a les aules, es facilita als estudiants l'adquisició dels coneixements i competències que han d'adquirir, i es facilita al professorat la realització de la seva tasca docent, obrint davant seu un nou univers sobre la docència. Però per aconseguir aquest objectiu no n'hi ha prou amb disposar de bones infraestructures ben mantingudes. És necessari que el professorat, els centres i l’Administració s'impliquin amb una actitud favorable a l’arribada de la PDI a l’aula i han de posar de la seva part per a que aquesta nova etapa de la docència, en general, i de les matemàtiques, en concret, arranqui amb força i tingui la maduresa dels seus fruits en un futur molt proper.

The present article introduces the main qualitative and quantitative results obtained in a pilot study of e-portfolio implementation in two different subjects offered in the Technical University of Catalonia (Universitat Politècnica de Catalunya, UPC). Specifically, this teaching innovation took place within the Technical Industrial and Aeronautics Engineering School (ETSEIAT) curricula. Our results indicate that the e-portfolio can be considered: 1) a complementary tool for student’s assessment and 2) an ideal follow-up device for monitoring student development (both generic and specific) throughout their degree studies. The useful data compiled allows us to draw general conclusions and therefore, consider its implementation in the second cycle of Industrial Organization (IO) Engineering as well as the additional degrees taught at the UPC

Este es un proyecto que pretende ser una herramienta educativa para explicar de una manera diferente lo que los alumnos dan en clase. Por un lado los alumnos podrán realizar los ejercicios mediante el navegador de internet, aunque existirá la opción de bajarse en un archivo comprimido todos los ejercicios disponibles. Habrá una serie de ejercicios que vienen como ejemplo, aunque los alumnos y profesores tendrán la capacidad de añadir ejercicios. Así si un alumno no ha entendido el ejercicio que se ha explicado en clase, lo podría realizar tantas veces como creyese necesario hasta entenderlo por completo. Como se ha explicado existe la opción de descargarse los ejercicios, estos estarán en formato .exe y .sb. El primero será el más sencillo de arrancar, puesto que es un exe y en cualquier plataforma Windows se podría ejecutar. El segundo es el código fuente del programa. Necesitaría el aplicativo Scratch, y está pensado para ejecutarse en otros Sistemas Operativos o para ver cómo está hecho el ejercicio. Por otro lado los profesores podrían consultar informes los cuales mostrarán información sobre los tiempos que ha dedicado el alumno por cada ejercicio. De esta manera podrán saber si el alumno ha mejorado a la hora de enfrentarse a un problema, o por el contrario si necesita más dedicación. El proyecto se ha desarrollado con 2 herramientas diferentes, por un lado, con el lenguaje de programación Scratch hemos podido realizar los diferentes ejercicios de matemáticas. Por otro lado estos ejercicios se han introducido en una web que se utilizará a modo de intranet, en la cual se podrán ejecutar los ejercicios a través del explorador. Esta web se ha diseñado con tecnología java jsp. Además, se ha introducido en el proyecto un motor de base de datos para almacenar los datos de los alumnos y ejercicios con el objetivo de que queden organizados de una manera muy simple.

L'expansió de les tecnologies de la informació, i en particular de l'ús de l'Internet està provocant un impacte sociocultural sense precedents. Tot i que sembla ser que l'educació del nostre país s'està adaptant a aquests nous temps (introduint, per exemple, el llibre digital, la pissarra digital i les plataformes d'aprenentatge virtual), és necessari saber que les tecnologies de la informació van més enllà, i que existeixen una gran quantitat de serveis i aplicacions a la xarxa que poden tenir implicacions favorables en l'educació. La Web 2.0 és aquella que, entre d'altres característiques, és coneguda per potenciar la participació i interacció entre els usuaris i fer que aquests siguin els autèntics protagonistes del contingut generat a la xarxa. Els trets característics d'aquesta nova Web (la qual també es coneix com a Web Social), i la gran quantitat de serveis i aplicacions que hi ha a la xarxa, ens obre la porta als educadors a una gran quantitat de recursos educatius. La Web 2.0 en l'ensenyament de les matemàtiques intenta generar un recurs per a aquells professors que vulguin fer servir eines de la Web 2.0 en les seves classes. Així, el treball parteix d'un anàlisi de les possibles implicacions que pot tenir la Web Social en l'educació en general. Per tal de fer aquest anàlisi, es realitza un estudi de les característiques principals d'un conjunt de serveis i aplicacions, i s'estudien les seves corresponents implicacions educatives. A partir d'aquest anàlisi general, aquest treball exposa un conjunt d'activitats i guies que usen serveis i aplicacions de la Web 2.0 per a l'ensenyament de les matemàtiques. Moltes d'aquestes activitats estan pensades per a dur-les a l'aula, i per tant hi podem trobar des de la gestió de l'aula, fins a la temporització recomanada, així com els objectius didàctics esperats. En conclusió, la Web 2.0 en l'ensenyament de les matemàtiques intenta mostrar les possibilitats que ens ofereix la Web 2.0 tant en l'educació en general, com l'educació matemàtica, mitjançant un anàlisi des d'una perspectiva educativa de les tipologies més rellevants de la xarxa i la creació d'una sèrie de recursos matemàtics que fan ús de serveis i aplicacions 2.0.

Català: En aquest treball s’analitza l’ús de les Tecnologies de la informació i la Comunicació (TIC) en l’ensenyament i, en particular, en el de les Matemàtiques. La importància de la seva introducció en el mon educatiu, es fa patent per l’evolució que ha tingut la tecnologia, principalment en quan a ordinadors i xarxes de comunicació. L’aparició del PC (ordinador personal) va ser decisiva per l’ensenyament a l’aula i a casa. La de Internet i els dispositius mòbils, ha donat la possibilitat d’aprendre i ensenyar amb uns mètodes nous i amb uns recursos educatius accessibles des de qualsevol lloc i en qualsevol moment, no només a l’aula. Actualment, aquesta accessibilitat arriba fins i tot a dispositius que porta permanentment la persona, com els telèfons mòbils amb connexions de tarifes planes i xarxes inalàmbriques a tot arreu. S’estudia l’impacte de diverses eines TIC i s’analitzen les seves característiques i funcions com la: comunicació, motivació, investigació, treball col·laboratiu, avaluació i seguiment, presentació i organització del treball, etc. Les TIC tenen una sèrie d’avantatges i desavantatges en la docència que son analitzades al treball. També es posen exemples d’aplicacions aptes per l’ensenyament a les Matemàtiques i pel desenvolupament de recursos docents. Finalment, s’exposen uns casos pràctics basats en l’ús de AutoCAD per a la comprensió de volums i altres conceptes de Geometria plana i, per últim uns casos d’ús de la fulla de càlcul EXCEL en la seva aplicació en l’ensenyament del càlcul de les Matemàtiques. Amb AutoCAD, els exercicis desenvolupats son: triangles, polígons, tangències y còniques pel desenvolupament de la noció de volum i cossos plans. En quan a l’EXCEL, els exercicis tracten sobre: sistemes de numeració, canvi de base, estadística, correlació lineal i funcions.