Search

La presión intracraneal (PIC) es una variable fisiológica relacionada a la dinámica circulatoria cerebral que cuando se encuentra de un rango de valores normales esta relacionada con un flujo continuo de sangre para el transporte de nutrientes y la oxigenación de tejidos. En el caso de que la PIC supera un rango normal da lugar a una hipertensión intracraneal (HIC), lo cual puede estar asociado a desbalances en el volumen interno o a alguna afección de las vías circulatorias, impidiendo un adecuado suministro de oxígeno a los tejidos cerebrales. Debido a que los métodos actuales para la medición cuantitativa de la PIC son invasivos, los especialistas deben estimar un estado del paciente a partir de otros signos. Por esto surge la necesidad de obtener una metodología de medición de la PIC que sea continuo y no invasivo, que permita evitar todos los posibles traumatismos de los métodos invasivos de medición. Por esto se busca caracterizar el comportamiento de la arteira oftálmica ante variaciones de presión externa, a través de la detección automática de los indices Doppler sobre la curva de velocidad de flujo sanguíneo y de esta forma permitir la implementación de nuevas metodologías para la medición de la PIC de manera no invasiva., Intracranial pressure (ICP) is a physiological variable related to cerebral circulatory dynamics that when it is a range of normal values, is related to a continuous flow of blood for the nutrients transportation and tissue oxygenation. In case that the ICP exceeds a normal range, it gives an intracranial hypertension (ICH), which may be associated with imbalances in the internal volume or some condition of the circulatory pathways, preventing an adequate supply of oxygen to the brain tissues. . Due to current methods for quantitative ICP measurement are invasive, specialists must estimate a patient's status from other signs. For this reason, it is necessary to adopt a methodology for measuring ICP that be continuous and non-invasive, which allows avoiding all the possible traumas of invasive measurement methods. In consequence, it is required to characterize the behavior of the ophthalmic artery under external pressure variations, through the automatic detection of the Doppler indices on the blood flow velocity curve and in this way allow the implementation of new methodologies for the measurement of the ICP non-invasively.

La presente investigación abordó el trabajo de los responsables de comunicación de los equipos deportivos profesionales de Castilla y León. El estudio partió de cuestiones relacionadas con su formación, sus principales funciones, su relación con el área de marketing del club, sus herramientas de planificación o su atención a los periodistas que siguen la actualidad de las entidades. Para llevar a cabo el análisis, se optó por la metodología cualitativa a través del método de entrevista en profundidad a diez responsables de comunicación de conjuntos de Primera División, Segunda, ACB y LEB Oro. Tras las distintas conversaciones, se comprobó el papel preponderante de estos profesionales en las organizaciones como enlace entre los aficionados, los medios y el club, así como su importancia a la hora de controlar los mensajes emitidos o favorecer la proyección internacional. Pese a que múltiples autores recomiendan disponer de él, la mayoría de entidades no cuentan con un plan de comunicación por escrito y deben mejorar su comunicación interna. Se espera que los departamentos de comunicación mantengan una línea de crecimiento estable en cuanto a número de integrantes y peso en la estructura., The present research dealt with the work of the communication managers of professional sports teams in Castilla y León. The study was based on questions related to their training, their main functions, their relationship with the marketing area of the club, their planning tools or their attention to journalists who follow the news of the entities. In order to carry out the analysis, a qualitative methodology was chosen through in-depth interviews with ten heads of communication from teams in Primera División, Segunda, ACB and LEB Oro. After the different conversations, the preponderant role of these professionals in the organisations as a link between the fans, the media and the club was confirmed, as well as their importance when it comes to controlling the messages issued or favouring international projection. Although many authors recommend having one, most organisations do not have a written communication plan and need to improve their internal communication. It is expected that communication departments will maintain a stable growth line in terms of number of members and weight in the structure., Departamento de Historia Moderna, Contemporánea y de América, Periodismo y Comunicación Audiovisual y Publicidad, Grado en Periodismo

Essential Oils (EOs) are a substance composed of two phases. A liquid and volatile substance that has aromatic, antibacterial, antioxidant. The properties of EOs are not new to humanity. Indeed, these began to take a role from the first civilizations (Egyptian civilization). Where EOs used as preservatives and flavourings. Nowadays, the use of the EOs is the same. Avoid the growth of bacteria and viruses (theoretical) in food, the contact surface (chairs of the bus), tables, fabrics (clothes). During these last years, the industrial world took the relevance of the microencapsulation technique. This technique pretends to capture the EOs to reach two main objectives. First, contain all his active compounds into a microcapsule to prevent the degradation of the environment. Second, release control into the media, contact surface, or fabrics. Microencapsulation is a beneficial technology to improve fields of biomedicine and the food industry. Besides, the impregnation of these microcapsules on fabrics can develop a lot of new properties. Indeed, the antibacterial and antioxidant properties. The amount of these properties requires an accurate and meticulous methodology. The formation of the microcapsules is very complicated to explain from one point of view. Therefore, it is necessary to collect all the available data. Nevertheless, the research count with very sophisticated equipment, which can provide us with very accurate results. Nanosizer, Spectrophotometer, SEM. The meaning of this research is to make sure if it is possible to control either the diffusion of the EOs and his chemist properties (diameter and morphology). Simple coacervation of microcapsules of ß-cyclodextrin (B-CD) with lavender (L) is the technique that we will follow at the beginning of this research. These simple microcapsules will be impregnated in different fabrics: Polyester (PET), Cotton (COT), and Polyamide (PA). After his impregnation, we must wait until dry in the ambient and make the drug d, Peer Reviewed, Postprint (published version)

Oregano essential oil was encapsulated in poly-¿-caprolactone nanoparticles by a nanoprecipitation method using glycerin as a moisturizer. Nanocapsule characterization was performed by measuring the particle size, colloidal stability and encapsulation efficiency using dynamic light scattering, UV–Vis spectrophotometry and scanning electron microscopy (SEM). The nanoparticles had a mean particle size of 235 nm with a monomodal distribution. In addition, a low polydispersity index was obtained, as well as a negative zeta potential of -36.3 mV and an encapsulation efficiency of 75.54%. Nanocapsules were applied to polyester textiles through bath exhaustion and foulard processing. Citric acid and a resin were applied as crosslinking agents to improve the nanocapsules’ adhesion to the fabric. The adsorption, desorption, moisture content and essential oil extraction were evaluated to determine the affinity between the nanocapsules and the polyester. The adsorption was higher when the citric acid and the resin were applied. When standard oregano nanocapsules were used, almost all of the impregnated nanoparticles were removed when washed with water. The moisture content was evaluated for treated and non-treated textiles. There was a significant increase in the moisture content of the treated polyester compared to the non-treated polyester, which indicates that the polyester hydrophilicity increased with an important absorption of the essential oil nanocapsules; this can improve fabric comfort and probably promote antibacterial properties, Postprint (published version)

We report on the synthesis of Cu(bdc) metal–organic frameworks (MOFs) using discarded polyester fabrics as a raw material and on the evaluation of these MOFs as antibacterial coatings. Discarded PET (polyethylene terephthalate) fabrics, of diverse colors, went through ethanolysis to produce disodium terephthalate, which after further treatment with hydrochloric acid yielded high-purity terephthalic acid. We used a solvothermal method to convert this terephthalic acid and copper nitrate into a Cu(bdc) metal–organic framework. The resulting Cu(bdc) MOFs were used to coat pristine polyester fabrics and the antibacterial activity of the coated fabrics against Escherichia coli was evaluated using ASTM2149-13a method. We used 1H-NMR and FTIR spectroscopy to confirm the chemical transformation from discard PET fibers to terephtalic acid, and XRD, SEM, dynamic light scattering, and FTIR to confirm the synthesis of the Cu(bdc) MOF. This study demonstrates the potential use of recycled textiles as raw materials to produce value-added compounds and how this process may enable a more circular approach for the textile industry, This study received funding from CNPq (Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico), CAPES (Coordination for the Improvement of Higher Education Personnel), and Fundação Araucária, Postprint (author's final draft)

The goal of this research was the development of cellulose-based biodegradable drug delivery systems solutions for cosmetic mask applications. Cellulose-based materials derived from natural renewable sources provide a sustainable alternative to nonwoven cosmetic masks derived from nondegradable fossil-based raw materials. An experimental design was executed to assemble the 3D cellulose fibres matrix and the water in oil emulsion comprising the active molecules from Mentha piperita L. Two types of biopolymeric additives were used, one derived from a nano/micro fibrillated cellulose pulp and another one including chitosan. A 3D computational simulation study was performed to enhance porosity and strength properties. The results indicated that the cosmetic face mask optimized prototypes, made from a biodegradable 3D matrix of cellulose fibres and active molecules, are suitable for dermic use, Postprint (published version)

El presente proyecto, busca implantar una idea innovadora en Cortes de Baza, Granada, un pueblo agricultor que ha quedado muy tocado por la pandemia y necesita renovarse. Para conseguirlo, es necesario mostrarles a todos estos agricultores que sus residuos no tienen final de vida sino qué, pueden ser reusados y mediante un proceso de digestión anaerobia se pueden transformar en biogás, que posteriormente, se puede convertir en electricidad y abastecer a cualquier zona del pueblo. De esta forma, reducir sus impuestos eléctricos. Por lo tanto, el objetivo principal es conseguir transformar los residuos de la aceituna, conocidos como alperujo, en biogás (CH4, CO2 y otros gases). Para realizar esta transformación, se utilizará el simulador químico DWSIM además de, varios artículos como soporte para comprobar si se está haciendo todo de forma correcta. Como elementos principales del proyecto, se ha utilizado un reactor estequiométrico junto a un reactor CSTR, en serie, para simular el funcionamiento de un reactor anaerobio. Seguidamente, mediante varios separadores se ha conseguido poco a poco eliminar agua y gases innecesarios para el resultado final. Por parte de los resultados, se ha obtenido un biogás formado por 51,62% de CH4, un 29,56% de N2 y un 18,82% CO2. Además, se ha podido comprobar que se ha construido una planta robusta y capaz de soportar diferentes residuos en su alimentación. Asimismo, pese a que el presupuesto para construir la planta sea de aproximadamente 5,2 millones de euros, se ha realizado un análisis de viabilidad donde se muestra que la planta se amortiza en seis años., This project seeks to implement an innovative idea in Cortes de Baza, Granada, a farming town that has been very touched by the pandemic and needs to be renewed. To achieve this, it is necessary to show all these farmers that their waste does not have an end of life but what, can be reused and through an anaerobic digestion process can be transformed into biogas, which can then be converted into electricity and supplied to any area of the village. In this way, reduce his electricity taxes. Therefore, the main objective is to transform the olive residues, known as alperujo, into biogas (CH4, CO2 and other gases). To perform this transformation, the chemical simulator DWSIM will be used in addition to, articles as a support to check if everything is being done correctly. As main elements of the project, a stoichiometric reactor has been used together with a CSTR reactor, in series, to simulate the operation of an anaerobic reactor. Then, by means of several separators it has been achieved gradually eliminating unnecessary water and gases for the final result. From the results, a biogas has been obtained consisting of 51.62% of CH4, 29.56% of N2 and 18.82% of CO2. In addition, it has been verified that a robust plant has been built and able to withstand different residues in its feed. Besides, although the budget to build the plant is approximately 5.2 million euros, a feasibility analysis has been carried out showing that the plant is amortized in six years.

En el present treball s’ha dissenyat una planta per produir hidrogen a partir d’aigua mitjançant un reactor híbrid format per tres electrolitzadors PEM en sèrie i un reactor fotocatalític. En el disseny, també s’ha inclòs un separador de gasos per purificar l’hidrogen del corrent gasos resultant del procés i, un tanc d’emmagatzematge basat en hidrurs metàl·lics, per tal de poder emmagatzemar l’hidrogen en massa i subministrar-lo quan sigui necessari. S'ha seleccionat una tecnologia electrolítica apta per a complir amb el nivell de puresa d’hidrogen requerit, amb un disseny compacte i amb cost competitiu, i s'han realitzat càlculs dels principals paràmetres d'operació i de disseny de cel·la, la qual treballarà a 80 ºC i 30 bars, amb una densitat de corrent de 2 A/cm², un voltatge total d'1,82 V i una àrea geomètrica de 300 cm². De la mateixa manera, per tal d’obtenir un rendiment fotocatalític apte per a complir amb la producció d’hidrogen requerida, s’ha escollit emprar com a catalitzador una perovskita en substitució dels metalls nobles, a causa de les seves propietats úniques. Així doncs, s’han dut a terme càlculs de la massa de catalitzador requerida i de la longitud d’ona necessària per a satisfer la banda prohibida del catalitzador, així com, de la potència elèctrica que cal subministrar per aconseguir la quantitat d’hidrogen desitjada. El sistema dissenyat podria ser utilitzar en una estació d’hidrogen en la que se subministri aquest combustible diàriament a uns 25-35 cotxes, ja que la capacitat de producció és de 65 kg d’H2/dia. Això si, el disseny s’ha dut a terme a partir de dades extretes d’informes previs i caldria fer una planta pilot per fer treballar el reactor a les condicions establertes i desenvolupar el model cinètic per veure si es comporta com s’ha previst en el disseny i si s’assoleix realment el 99% de conversió esperada., En el presente trabajo se ha diseñado una planta para producir hidrógeno a partir de agua mediante un reactor híbrido formado por tres electrolizadores PEM en serie y un reactor fotocatalítico. En el diseño, también se ha incluido un separador de gases para purificar el hidrógeno del corriente de gas resultante del proceso y, un tanque de almacenamiento basado en hidruros metálicos, para poder almacenar el hidrógeno en masa y suministrarlo cuando sea necesario. Se ha seleccionado una tecnología electrolítica apta para cumplir con el nivel de pureza de hidrógeno requerido, con un diseño compacto y con coste competitivo, y se han realizado cálculos de los principales parámetros de operación y de diseño de celda, la cual trabajará a 80 °C y 30 bares, con una densidad de corriente de 2 A/cm², un voltaje total de 1,82 V y una área geométrica de 300 cm². Del mismo modo, para obtener un rendimiento fotocatalítico apto para cumplir con la producción de hidrógeno requerida, se ha escogido emplear como catalizador una perovskita en sustitución de los metales nobles, a causa de sus propiedades únicas. Así pues, se han llevado a cabo cálculos de la masa de catalizador requerida y de la longitud de onda necesaria para satisfacer la banda prohibida del catalizador, así como, de la potencia eléctrica que hay que suministrar para conseguir la cantidad de hidrógeno deseada. El sistema diseñado podría ser utilizado en una estación de hidrógeno en la que se suministre este combustible diariamente a unos 25-35 coches, puesto que la capacidad de producción es de 65 kg de H2/día. Eso si, el diseño se ha llevado a cabo a partir de datos extraídos de informes previos y habría que hacer una planta piloto para hacer trabajar el reactor en las condiciones establecidas y desarrollar el modelo cinético para ver si se comporta como se ha previsto en el diseño y si se logra realmente el 99% de conversión esperada., In the present work, a plant was designed to produce hydrogen from water by a hybrid reactor consisting of three serial PEM electrolyzers and a photocatalytic reactor. In the design, a gas separator has also been included to purify the hydrogen from the resulting gas current and, a metal hydride-based storage tank, to be able to store the hydrogen in mass and supply it whenever necessary. Electrolytic technology has been selected to meet the required hydrogen purity level, with compact design and at competitive cost, and calculations have been made of the main parameters of operation and design of the cell, which will work at 80 ºC and 30 bars, with a current density of 2 A/cm2, a total voltage of 1,82 V and a geometric area of 300 cm². Similarly, in order to obtain photocatalytic performance suitable for the required hydrogen production, a perovskite has been chosen as a catalyst to replace noble metals, due to their unique properties. Thus, calculations of the required catalyst mass and the wavelength needed to satisfy the bandgap of the catalyst have been carried out, as well as the electrical power to be supplied to achieve the desired amount of hydrogen. The designed system could be used in a hydrogen station where this fuel is supplied daily to about 25-35 cars, as production capacity is 65 kg of H2/day. But in truth, the design has been carried out from data extracted from previous reports and a pilot plant should be built to make the reactor work on the established conditions and develop the kinetic model to see if it behaves as planned in the design and if it really achieves the expected 99% conversion.

Les infeccions nosocomials (INs) són un tòpic d'elevada preocupació i interès dins del sector biomèdic, pel fet que presenten una elevada prevalença a escala mundial. En aquest projecte es busca contribuir en la prevenció d'INs mitjançant el desenvolupament d'un protocol òptim de la microencapsulació de l'oli essencial del cànem amb biopolímers per tal d'obtenir microcàpsules amb propietats antibacterianes. Per fer-ho, en primer lloc, s'estudia l'etapa de nucleació i estabilització de l'oli de cànem, mitjançant la implementació de diferents tensioactius (SDS, Span 80 i Tween 80) amb diferents ràtios màssiques respecte al principi actiu (1:1, 1:0,5 i 1:1,5) i la comparació de la caracterització dels sistemes emulsionats a través de l'avaluació del seu diàmetre de partícula i la seva estabilitat, determinada a partir del potencial z. En segon lloc, es realitza la microencapsulació de les nanoemulsions del principi actiu, formant una primera capa d'encapsulant composta per quitosà i una segona per goma aràbiga. I s'analitza la caracterització dels sistemes mitjançant l'observació a través del microscopi òptic i la determinació del seu diàmetre de partícula i potencial z. Finalment, es du a terme un assaig de "drug delivery" amb l'objectiu de conèixer la cinètica que governa l'alliberament del principi actiu de les microcàpsules realitzades, simulant les condicions d'una pell humana. Fet que per l'estabilitat de les microcàpsules obtingudes només ha pogut efectuar de manera qualitativa., Nosocomial infections (NIs) are a topic of great concern and interest within the biomedical sector since they present a high prevalence worldwide. This project seeks to contribute to NIs prevention by developing an optimal protocol for hemp essential oil microencapsulation with biopolymers to obtain microcapsules with antibacterial properties. To do it, firstly, the hemp oil nucleation and stabilization stages are studied through the implementation of different surfactants (SDS, Span 80, and Tween 80) using different mass ratios concerning the active principle ( 1:1, 1:0.5, and 1:1.5). Which is followed by the comparison of the emulsified systems characterization through the evaluation of their particle diameter and their stability, determined from the z-potential. Secondly, the microencapsulation of the active principle nanoemulsions is carried out, forming the first layer of encapsulant of chitosan and the second layer of Arabic gum. The characterization of the systems is then analyzed through optical microscope observation and the determination of the particle diameter and z-potential. Finally, a drug delivery test is performed to discover the microcapsule active agent release kinetics by simulating human skin conditions. Due to the stability of the microcapsules obtained, this study could only be effectuated qualitatively.

El consum de tèxtil per habitant creix de manera exponencial, de manera que, el desenvolupament de nous processos sobre la gestió i els tractaments de residus tèxtils resulta una oportunitat clau per aconseguir models integrals d’economia circular que assegurin el tancament dels cicles. Actualment, es calcula que aproximadament un 80% dels residus tèxtils generats estan constituïts per fibres de cotó (CO) i polièster (PES). L’heterogeneïtat en els residus tèxtils és tot un repte per a la indústria tèxtil, per la qual cosa en aquest projecte s’estudia la recuperació de la cel·lulosa provinent de teixits PES/CO a partir de l’ús de líquids iònics (ILs). Inicialment s’analitza l’efecte dels líquids iònics sobre la superfície del teixit, determinant els factors influents referents a l’entrada del IL a l’interior del teixit i el mecanisme químic que governa el sistema. En aquest projecte es contempla l’estudi de les variables de temps, ràtio i temperatura del sistema, amb l’objectiu de definir quina d’elles té una major influència sobre el procés. S’avalua la capacitat dels líquids iònics, en concret de l’AmimCl, per a dissoldre la cel·lulosa i posteriorment regenerar la matèria mitjançant una simulació del procés wet spinning. El medi d’inflament de la fibra, aigua o DMSO, també ha estat un altre factor estudiat, examinant així la influència de cada dissolvent i les interaccions quan entren en contacte amb el líquid iònic. Finalment, de la matèria regenerada es caracteritza la seva estructura superficial a partir del microscopi electrònic d’escombratge (SEM), la seva estructura molecular mitjançant un anàlisis d’espectroscòpia infraroja (FTIR) i la seva estabilitat tèrmica amb un anàlisi termogravimètric (TGA)., El consumo de textil por habitante crece de manera exponencial, de manera que, el desarrollo de nuevos procesos sobre la gestión y los tratamientos de residuos textiles resulta una oportunidad clave para conseguir modelos integrales de economía circular que aseguren el cierre de ciclos. Actualmente, se calcula que aproximadamente un 80% de los residuos textiles generados están constituidos por fibras de algodón (CO) y poliéster (PES). La heterogeneidad en los residuos textiles es todo un reto para la industria textil, por lo que en este proyecto se estudia la recuperación de la celulosa proveniente de tejidos PES/CO a partir del uso de líquidos iónicos (ILs). Inicialmente se analiza el efecto de los líquidos iónicos sobre la superficie del tejido, determinando los factores influyentes referentes a la entrada del IL en el interior del tejido y el mecanismo químico que gobierna el sistema. En este proyecto se contempla el estudio de las variables de tiempo, ratio y temperatura del sistema, con el objetivo de definir cuál de ellas tiene una mayor influencia sobre el proceso. Se evalúa la capacidad de los líquidos iónicos, en concreto del AmimCl, para disolver la celulosa y posteriormente regenerar la materia mediante una simulación del proceso wet spinning. El medio de inflamiento de la fibra, agua o DMSO, también ha sido otro factor estudiado, examinando así la influencia de cada disolvente y las interacciones cuando entran en contacto con el líquido iónico. Finalmente, de la materia regenerada se caracteriza su estructura superficial a partir del microscopio electrónico de barrido (SEM), su estructura molecular mediante un analisis de espectroscopia infrarroja (FTIR) y su estabilidad térmica con un analisis termogravimétrico (TGA)., Textile consumption per inhabitant is growing exponentially, and therefore the development of new processes related to the management and treatment of textile waste is a key opportunity to achieve comprehensive circular economy models that ensure the closure of cycles. Nowadays, it has been estimated that approximately an 80% of the textile waste generated is composed of cotton (CO) and polyester (PES) fibers. The heterogeneity in the textile waste is a huge challenge for the textile industry, and for this reason this project studies the recovery of cellulose coming from textile fabrics composed of PES/CO making use of ionic liquids (ILs). Initially, the effect of ionic liquids on the surface of the textile is analyzed, determining the influencing factors related to the entry of IL inside the textile and the chemical mechanism that controls the system. This project considers the study of the time, ratio, and temperature variables of the system, with the aim of defining which of them has a greater influence on the process. The ability of ionic liquids, specifically AmimCl, to dissolve cellulose and subsequently regenerate the material through a simulation of the wet spinning process is evaluated. The responsible for the fiber’s inflation, water or DMSO, has also been another factor of study, analyzing the influence of each solvent and the interactions when in contact with the ionic liquid. Finally, the regenerated substance is characterized by: its surface structure using the scanning electron microscope (SEM), its molecular structure by infrared spectroscopy analysis (FTIR) and its thermal stability by thermogravimetric analysis (TGA).

La idea principal del projecte que es presenta en aquest treball es el disseny de una planta portàtil autònoma de obtenció d’hidrogen a partir d’aigua, amb subministre de energia verda en aquest cas energia solar, mitjançant la producció del hidrogen via reactor electrolitzador àlcali.

En la societat industrialitzada actual es duen a terme cada dia infinitat de processos industrials. Un d’ells es el tractament del cànem on es genera un residu vegetal anomenat canemuixa i en l’actualitat no té cap valor comercial. Es proposa utilitzar aquest residu vegetal per l’estudi de la fabricació de taulers aglomerats a partir de la mescla d’aquest residu amb resina. Les resines utilitzades en el procés industrial de fabricació de taulers aglomerats s’utilitzen substancies que a la llarga resulten tòxics. En el projecte estudiem buscarem resines no tòxiques com a substitutes d’aquestes que si ho son, respectant així el medi ambient i la salut de les persones. A través d’assajos compararem les característiques dels nous taulers aglomerats amb base canemuixa amb els actuals.

Incoming

La microencapsulació és una tècnica innovadora i versàtil, que es pot aplicar en diversos camps. Aquest projecte s'ha centrat en la microencapsulació d'una fragància en concret, el Tropical Fruit, utilitzant diferents tensioactius, com SDS, E1450, Tween 80, Tween 20 i Span 40; ja que cada vegada és més necessari l'optimització de components actius en la indústria. A més, la microencapsulació de fragàncies resulta un tema força complex a causa de l'alta quantitat de compostos químics que les formen. Per això en aquest projecte s'ha buscat la manera de poder-se estalviar el procés de prova i error que normalment se segueix per trobar la concentració necessària de tensioactiu per encapsular qualsevol fragància o oli essencial. En aquest cas s'ha decidit partir de la CMC (Concentració Micel·lar Crítica) dels tensioactius, ja que aquest valor ens indica quan comença la formació espontània de les micel·les, per tant, si s'afegeix una concentració superior a la CMC del tensioactiu, s'hauria d'obtenir microcàpsules d'aquest amb la fragància dins. Per comprovar la viabilitat de treballar a partir de les CMC dels tensioactius, s'ha dut a terme un estudi complet en funció de la CMC dels tensioactius sols i amb la fragància, i s'ha observat quin tipus de microcàpsules s'estaven aconseguint i quin sistema formaven. Tot això s'ha pogut controlar mitjançant la tensió superficial, per localitzar el rang de valors de la CMC; la mida de la partícula, per saber si les micel·les són compactes i de la mateixa grandària, proporcionant així uniformitat al sistema; i el potencial zeta, per conèixer l'estabilitat d'aquest., La microencapsulación es una técnica innovadora y versátil, que puede aplicarse en diversos campos. Este proyecto se ha centrado en la microencapsulación de una fragancia en concreto, el Tropical Fruit, utilizando distintos tensioactivos, como SDS, E1450, Tween 80, Tween 20 y Span 40; ya que cada vez es más necesario la optimización de componentes activos en la industria. Además, la microencapsulación de fragancias resulta un tema bastante complejo debido a la alta cantidad de compuestos químicos que las forman. Por eso en este proyecto se ha buscado la manera de poder estalviarse el proceso de prueba y error que normalmente se suele sigue para encontrar la concentración necesaria de tensioactivo para encapsular cualquier fragancia o aceite esencial. En este caso se ha decidido partir de la CMC (Concentración Micelar Crítica) de los tensioactivos, ya que este valor nos indica cuando comienza la formación espontánea de las micelas, por lo tanto, si se añade una concentración superior a la CMC del tensioactivo, se debería obtener microcápsulas de éste con la fragancia dentro. Para comprobar la viabilidad de trabajar a partir de las CMC de los tensioactivos, se ha llevado a cabo un estudio completo en función de la CMC de los tensioactivos solos y con la fragancia, observando qué tipo de microcápsulas se estaban consiguiendo y qué sistema formaban. Todo esto se ha podido controlar mediante la tensión superficial, para localizar el rango de valores de la CMC; el tamaño de la partícula, para saber si las micelas son compactas y del mismo tamaño, proporcionando así uniformidad al sistema; y el potencial zeta, para conocer la estabilidad de este., Microencapsulation is an innovative and versatile technique, which can be applied in various fields. This project has focused on the microencapsulation of a specific fragrance, Tropical Fruit, using different surfactants, such as SDS, E1450, Tween 80, Tween 20 and Span 40; because of the increasing need in the industrial area to optimize active components. In addition, the microencapsulation of fragrances is a very complex topic due to the high amount of chemical compounds that fragrances have. That is why this project has looked for simple ways to accomplish microencapsulation and be able to avoid the trial and error process that normally is used to find the concentration of surfactant required to encapsulate any fragrance or essential oil. In this case it has been decided to start working with the CMC (Critical Micellar Concentration) of the surfactants, since this value indicates when the spontaneous formation of the micelles begins. Therefore, if the concentrations are higher than the CMC of the surfactant, microcapsules should be obtained with the fragrance inside. In order to check the feasibility of working with the CMC of the surfactants, it was released a study of the CMC of the surfactants alone and other of the CMC of surfactants with the fragrance, and it was observed what type of microcapsules were being obtained and what system they formed. All this has been controlled by the surface tension to find the range of the CMC; the size of the particle to know if the micelles were compact and the same size, thus providing uniformity to the system; and the zeta potential to know the stability of it.