101. El treball col·laboratiu online com eina didàctica en espais d'ensenyament superior (EEES). Percepcions dels estudiants dels graus en educació infantil i primària
- Author
-
Cotán Fernández, Almudena, Martínez Valderrey, Vanesa, García Lázaro, Irene, Gil-Mediavilla, Manuel, and Gallardo-López, José Alberto
- Subjects
Didactic strategy ,Educació superior ,Metodologia qualitativa ,Qualitative methodology ,Educación online ,Educació online ,Estudiant ,Metodología cualitativa ,Collaborative work ,Higher education ,Online education ,Student ,Educación superior ,Estrategia didáctica ,Treball col·laboratiu ,Estratègia didàctica ,Estudiante ,Trabajo colaborativo - Abstract
En aquest article s'analitzen els resultats parcials obtinguts en un projecte de recerca d'una universitat de titularitat privada, situada en la zona nord d' Espanya. L'objectiu general de l'estudi es va dirigir a conèixer la percepció de l'alumnat dels graus d'educació infantil i d'educació primària sobre els processos organitzatius que es van establir al llarg del desenvolupament de treballs col·laboratius online. La metodologia utilitzada fou de tall qualitatiu. La recollida de dades es va fer mitjançant l'administració d'entrevistes estructurades. L'anàlisi dels resultats es va fer en tres grans blocs de contingut: 1) implicacions didàctiques de la participació en treballs col·laboratius; 2) avantatges i inconvenients trobats i 3) propostes de millora suggerides. Entre les principals conclusions extretes destaca que la participació en aquest tipus de tasca suposa una primera aproximació al futur professional docent dels estudiants en formació, amb la que, a més es fomenta l'establiment de xarxes de recolzament a l'aprenentatge, així com, que la falta d'implicació i de comunicació presencial dificulten el desenvolupament competencial perseguit amb aquesta eina pedagògica. Entre les propostes de millora formulades es distingeixen la creació de canals de comunicació síncrons; la determinació de co-avaluacions anònimes entre els membres del grup i l'elaboració de document de compromís., This article presents the partial results obtained during the development of a research project carried out in a private university, located in Northern Spain. The general purpose of the research was to know the perception of the students of the Grades early childhood and Primary Education on the organizational processes established during the development of online collaborative work. The methodology used was qualitative. Data collection was carried out through the administration of structured interviews. The analysis of the results was structured in three main areas of content: 1) collaborative work as a didactic tool; 2) benefits and disadvantages of collaborative work; and 3) proposals for improvement. Among the main conclusions reached, it is worth highlighting that this type of task represents a first approximation to the teaching professional future of students in training, which also implies the establishment of support networks for learning, as well as the fact that the lack of involvement and face-to-face communication hinders the competency development pursued with this pedagogical tool. Proposals for improvement include the creation of communication channels that favour synchrony, the establishment of anonymous co-evaluation proposals among students and the creation of a group commitment document., En este artículo se analizan los resultados parciales obtenidos en un proyecto de investigación de una universidad de titularidad privada, situada en la zona norte de España. El objetivo general del estudio se dirigió a conocer la percepción del alumnado de los Grados en Educación Infantil y en Educación Primaria sobre los procesos organizativos que se establecieron durante el desarrollo de trabajos colaborativos online. La metodología empleada fue de corte cualitativo. La recogida de datos se realizó mediante la administración de entrevistas estructuradas. El análisis de los resultados se efectuó en tres grandes bloques de contenido: 1) implicaciones didácticas de la participación en trabajos colaborativos; 2) ventajas e inconvenientes encontrados; y 3) propuestas de mejora sugeridas. Entre las principales conclusiones extraídas destaca que la participación en este tipo de tarea supone una primera aproximación al futuro profesional docente de los estudiantes en formación, con la que, además se fomenta el establecimiento de redes de apoyo al aprendizaje, así como, que la falta de implicación y de comunicación presencial dificultan el desarrollo competencial perseguido con esta herramienta pedagógica. Entre las propuestas de mejora formuladas se distinguen la creación de canales de comunicación síncronos; la determinación de co-evaluaciones anónimas entre los miembros del grupo y, la elaboración de documento de compromiso.
- Published
- 2020