Search

Las elecciones municipales del 2015 supusieron, en el contexto del País Valencià, un impulso a la política de participación. Tras las elecciones, estas intenciones se materializaron en la consideración institucional de órganos como las concejalías de participación, áreas o servicios. Es desde esta toma de conciencia que la Cátedra Gobierno Abierto, Participación Ciudadana y Open Data promovida por la Conselleria de Transparencia, Responsabilidad Social, Participación y Cooperación de la Generalitat Valenciana y la Universitat de València, se plantea llevar a cabo una investigación cualitativa que nos ofrezca información sobre los procesos de inclusión e impulso de la participación ciudadana en las políticas sociales del ámbito local. En este artículo presentamos los resultados del ejercicio analítico que hemos llevado a cabo en el marco de esta investigación cualitativa: comparar los discursos sobre el impulso de las políticas de participación en el ámbito local provenientes de los agentes institucionales (lo que hemos llamado la participación institucional), con los preceptos básicos del método IAP. La investigación que presentamos aquí tuvo, desde su origen, la mirada puesta en la Comunidad Autónoma como unidad de análisis. Se han realizado 15 entrevistas semi-estructuradas a responsables locales de las áreas de participación ciudadana en los ayuntamientos de las provincias de Castellón, Alicante y Valencia. El análisis del material cualitativo apunta a algunas barreras y confusiones, tanto en lo referente al propio concepto de participación como a la falta de anclaje con los preceptos de la IAP en tanto que método que afloran como limitaciones para la implantación de políticas de participación a nivel local. La conclusión que se puede extraer apunta a la necesidad de articulación de un modelo de participación para el País Valencià.The municipal elections of 2015 gave a boost, in País Valencià, to the participation policy. In the agendas of the parties of the entire ideological spectrum, the need to activate citizen participation and transparency was mentioned. After the elections, these intentions materialized in the institutional consideration of bodies such as the councils of participation, areas or services. It is from this realization that the Cátedra Gobierno Abierto, Participación Ciudadana y Open Data promoted by the Conselleria de Transparencia, Responsabilidad Social, Participación y Cooperación de la Generalitat Valenciana and the Universitat de València aims to carry out qualitative research that provides us with information on the processes of inclusion and boosting citizen participation in social policies at the local administration level. In this paper we present the results of the analytical exercise that we have carried out within the framework of this qualitative research: to compare the discourses on the impulse of participation policies at the local level coming from institutional agents (what we have called institutional participation), with the basic precepts of the PRA as a method. The research presented here has, since its inception, looked at the Autonomous Community as a unit of analysis. Fifteen semi-structured interviews have been conducted with local political actors from the areas of citizen participation in Castellón, Alicante and Valencia City Councils. The analysis of qualitative material points to some barriers and confusions, both regarding the concept of participation itself and the lack of consideration of PRA as a process, which emerge as limitations for the implementation of participation policies at the local level. The conclusion that can be drawn points to the need to articulate a model of participation for the País Valencià.

L’arxiver i historiador Josep Maria Grau i Pujol ens fa un breu resum, proporcionant-nos algunes de les dades i estadístiques més rellevants, del seu nou llibre: Migracions d’entrada i sortida a Riudoms (1910-1950), que ha estat recentment editat pel Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. A més, aquest llibre va guanyar el Premi Arnau de Palomar, el 2015, en la categoria d’investigació i és el núm. 32 dels Quaderns de Divulgació Cultural, de la col·lecció editorial del CERAP.

OBJECTIVES: The aim of this study was to assess the indirect effect of paediatric 13-valent pneumococcal conjugate vaccine (PCV13) vaccination on people =65 years of age with invasive pneumococcal disease (IPD) in Catalonia and to determine factors predictive of mortality. METHODS: During 2014-2016, 1285 IPD cases were reported to the Public Health Agency of Catalonia. The indirect effect of paediatric PCV13 vaccination was calculated by comparing the incidence rate (IR) in 2016 (PCV13 year) with that in 2009 (pre-PCV13). Predictors of mortality were determined using multivariate logistic regression. RESULTS: Comparing 2016 and 2009, IPD decreased by 19% (IR 40.1 and 32.5 per 100 000 person-years, respectively). PCV13 serotypes decreased by 57% (IR 23.7 and 10.1), while non-PCV13 serotypes increased by 36% (IR 16.4 and 22.4). During 2014-2016, the mortality rate was 17.5%, and mortality was associated with age =85 years (adjusted odds ratio (aOR) 2.91, 95% confidence interval (CI) 1.89, 4.48), meningitis (aOR 2.29, 95% CI 1.25, 4.19), non-focal bacteraemia (aOR 3.73, 95% CI 2.00, 6.94), and =1 high-risk condition (aOR 1.89, 95% CI 1.08, 3.32). PPV23non13 serotypes were associated with lower mortality than PCV13 serotypes (aOR 0.54, 95% CI 0.34, 0.86). CONCLUSIONS: The incidence of IPD in people =65 years of age decreased after the introduction of paediatric PCV13, and this was due to a reduction in PCV13 serotypes, although an increase in non-PCV13 serotypes was observed. Mortality was associated with age, meningitis, non-focal bacteraemia, =1 high-risk condition, and PCV13 serotypes.

Background Despite being considered a high-risk population for invasive fungal disease, specific features of candidemia among solid organ transplant (SOT) recipients remain poorly characterized. Methods We compiled prospective data from two multicenter studies on candidemia performed over two consecutive periods in Spain: the CANDIPOP Study (2010-2011) and the CANDI-Bundle Study (2016-2018). Episodes diagnosed in adult SOT recipients in 10 participating centers were included. Risk factors for clinical failure (all-cause 7-day mortality and/or persistent candidemia for >= 72 hours) and 30-day mortality were investigated by univariate analysis. Results We included 55 episodes of post-transplant candidemia (32 and 23 of which occurred during the first and second periods). Kidney (38.2%) and liver recipients (30.9%) were the most common populations. Candida albicans accounted for 27.3% of episodes. The proportion of C glabrata increased over time (18.8% vs 30.4% for the first and second periods). There were no differences in the rate of fluconazole non-susceptible isolates (50.0% vs 60.0%, respectively). Clinical failure and 30-day mortality occurred in 25.5% and 27.3% of episodes and were associated with the severity of candidemia (Pitt score and severe sepsis/septic shock). Kidney transplantation (unadjusted odds ratio [uOR]: 0.17; 95% confidence interval [CI]: 0.03-0.85; P-value = .020), early catheter removal (uOR: 0.15; 95% CI: 0.03-0.76; P-value = .013), and appropriate early antifungal therapy (uOR: 0.14; 95% CI: 0.02-0.89; P-value = .041) were protective for 30-day mortality. Conclusions High rates of non-albicans species and fluconazole non-susceptibility must be taken into account to optimize therapeutic management and outcomes in SOT recipients with candidemia.

CANDIPOP Project, the CANDI‐Bundle Group GEIRAS‐GEMICOMED (SEIMC) REIPI., [Background] Despite being considered a high‐risk population for invasive fungal disease, specific features of candidemia among solid organ transplant (SOT) recipients remain poorly characterized., [Methods] We compiled prospective data from two multicenter studies on candidemia performed over two consecutive periods in Spain: the CANDIPOP Study (2010‐2011) and the CANDI‐Bundle Study (2016‐2018). Episodes diagnosed in adult SOT recipients in 10 participating centers were included. Risk factors for clinical failure (all‐cause 7‐day mortality and/or persistent candidemia for ≥72 hours) and 30‐day mortality were investigated by univariate analysis., [Results] We included 55 episodes of post‐transplant candidemia (32 and 23 of which occurred during the first and second periods). Kidney (38.2%) and liver recipients (30.9%) were the most common populations. Candida albicans accounted for 27.3% of episodes. The proportion of C glabrata increased over time (18.8% vs 30.4% for the first and second periods). There were no differences in the rate of fluconazole non‐susceptible isolates (50.0% vs 60.0%, respectively). Clinical failure and 30‐day mortality occurred in 25.5% and 27.3% of episodes and were associated with the severity of candidemia (Pitt score and severe sepsis/septic shock). Kidney transplantation (unadjusted odds ratio [uOR]: 0.17; 95% confidence interval [CI]: 0.03‐0.85; P ‐value = .020), early catheter removal (uOR: 0.15; 95% CI: 0.03‐0.76; P ‐value = .013), and appropriate early antifungal therapy (uOR: 0.14; 95% CI: 0.02‐0.89; P ‐value = .041) were protective for 30‐day mortality., [Conclusions] High rates of non‐albicans species and fluconazole non‐susceptibility must be taken into account to optimize therapeutic management and outcomes in SOT recipients with candidemia., The CANDIPOP Project was supported by non‐restrictive research grants from Gilead Sciences, MSD, Astellas Pharma, and Pfizer. This study was cofounded by Fundación SEIMC‐GESIDA, by the Spanish Ministry of Science, Innovation and Universities, Instituto de Salud Carlos III (co‐financed by the European Development Regional Fund [ERDF] >A way to achieve Europe>), and by the Spanish Network for Research in Infectious Diseases (REIPI RD12/0015). The CANDI‐Bundle Study was supported by “Plan Nacional de I + D+I” and Instituto de Salud Carlos III (Fondo de Investigaciones Sanitarias [FIS] PI15/00744), Subdirección General de Redes y Centros de Investigación Cooperativa, Spanish Ministry of Science, Innovation and Universities, Spanish Network for Research in Infectious Diseases (REIPI RD16/0016). MFR holds a research contract “Miguel Servet” (CP 18/00073) from the Spanish Ministry of Science, Innovation and Universities, Instituto de Salud Carlos III.

17 cuentos infantiles, ilustraciones y guías didácticas para trabajar a partir de la Convención de las Naciones Unidas sobre los Derechos de los Niños y las Niñas, Los cuentos de este compendio y las guías didácticas que los acompañan harán referencia a los artículos del documento Convención de las Naciones Unidas sobre los Derechos de los Niños y las Niñas, promovido y elaborado por el Fondo de las Naciones Unidas para la Infancia (UNICEF). Dicho documento está a disposición pública, a través de la página web de la organización, en el siguiente enlace: https://www.unicef.es/sites/unicef.es/files/comunicacion/ConvencionsobrelosDerechosdelNino.pdf

Compartir ideas. La universidad va al instituto es un proyecto de aprendizaje servicio transversal de la Universidad de Barcelona. Este representa una propuesta de aprendizaje servicio que bajo una estructura común permite la participación de estudiantes y profesorado de distintas disciplinas en un mismo proyecto. El aprendizaje servicio (ApS) es una propuesta formativa que permite el desarrollo de diferentes tipos de aprendizajes a partir de la implicación en necesidades sociales reales con la intención de transformarlas (Tapia, 2001; Martínez, 2008; Puig, 2009). En este tipo de proyectos están presentes simultáneamente la intencionalidad pedagógica y la intencionalidad solidaria. Se pueden definir como experiencias educativas solidarias protagonizadas por estudiantes, que tienen como objetivo atender a una necesidad de los destinatarios a la vez que planificar y mejorar la calidad de los aprendizajes (Tapia, 2006).

Background. The purpose of this study was to analyze the secular trends of infective endocarditis in a teaching hospital between January 1996 and December 2015. Methods. We report on a single-center retrospective study of patients with left-side valve infective endocarditis. We performed an analysis of secular trends in the main epidemiological and etiological aspects, as well as clinical outcomes, in 5 successive 4-year periods (P1 to P5). Results. In total, 595 episodes of infective endocarditis were included, of which 76% were community-acquired and 31.3% involved prosthetic valves. Among the cases, 70% occurred in men, and the mean age (SD) was 64.1 (14.3) years. A significant increase in older patients (age >= 70 years) between P1 (15.332%) and P5 (51.9%; P

Transfeminism could be understood as a movement articulated through new identity conceptions, activist discourses, and political positions that question the denominated institutional feminism. In this paper, I intend to take a closer look to transfeminism as an activism that reshapes the body as a political instrument and emphasizes re-politicized readings, of pleasure and desire. For it, I make utilize the dialog between scientifc literature and the writings produced in an activism context. As I further assert in this text, this strategy allows me to delineate the contours of a dissent strategy that lay down in the reformulation of the political subject that feels pleasure; the collectivity resignifcation as a creativity catalyzing agent and, fnally, the use of artistic practices as vehicles for the creation/ dissemination of the political proposal., l transfeminismo se puede entender como un movimiento articulado a través denuevas concepciones de la identidad, discursos activistas y prácticas políticas que interpelan el denominado feminismo institucional. Mi objetivo en este artículo es profundizar en el transfeminsimo como activismo que reconfgura el cuerpo como arma política y se esfuerza por proponer lecturas re-politizadas del placer y el deseo. Para ello me sirvo del diálogo entre la bibliografía científca y los textos producidos en contextos activistas. Una estrategia que me ayuda a perflar los contornos de una estrategia de disidencia que se asienta, según discutiré en este texto, en la reformulación del sujeto político que experimenta placer; la resignifcación de la colectividad como catalizador de la creatividad y, por último, la utilización de prácticas artísticas como vehículos de creación/difusión de las propuestas activistas.

Fer una filosofia des de la borrositat i admetent que la nostra realitat és grisenca ens hauria d'ajudar a superar a els efectes i defectes d'una lògica bivalent del coneixement que ens ha portat a la postveritat.

Las narraciones veterotestamentarias en las que la violencia humana aparece como tema no solo nos ayudarán a comprender mejor las normas morales y el código legal del pueblo de Israel, sino a descubrir también aquellos principios que llevan a Dios, como auténtica autoridad, a condenarla o a aceptarla, The Old Testament narratives in which human violence appears as a subject will not only help to better understand the moral norms and the legal code of the people of Israel, but also to discover those principles that lead to God, as real authority, to condemn or to accept

Editors literaris: Josep Ferrer, Bernat Padró Nieto i Violeta Quiroga, En les darreres dècades la universitat catalana no sols ha homologat el nivell de la seva docència i recerca amb el de l’entorn europeu, sinó que a més s’ha proposat d’esdevenir un agent de desenvolupament i de benestar col·lectiu. Tanmateix, a causa de la crisi econòmica més recent, s’han produït retrocessos preocupants en un moment en què s’ha avivat el debat internacional sobre la conveniència de convertir l’educació superior en un bé privat comercialitzable. Aquest llibre analitza com ha de respondre la universitat catalana als nous reptes sense renunciar al seu compromís social, mantenint-se al servei i a l’abast de la ciutadania. Amb aquest propòsit, aplega punts de vista de membres de la comunitat universitària, així com d’associacions cíviques i entitats socials vinculades a l’àmbit acadèmic, i insta a celebrar un IV Congrés Universitari Català que estableixi les directrius de la universitat catalana del segle XXI., [Presentació] El Consell de la I Convenció Ciutadana sobre la Universitat Catalana (CCUC) va aprovar el 20 de gener de 2017 el «Document de conclusions i propostes» ..., sobre el model d'universitat que considera adient per al futur del nostre país. Igualment es recullen en aquest volum els documents en els quals s'ha basat, elaborats al llarg dels darrers quatre anys. Aquestes reflexions i propostes es posen a disposició de la Generalitat de Catalunya i de les institucions acadèmiques com a aportació inicial per al desenvolupament del IV Congrés Universitari Català, que, per donar continuïtat als tres celebrats en el segle passat, entenem necessari en els moments actuals.

Historical references used by political representatives throughout time might reveal changes in the way policies are justified to society. For Spain, promoting Euro-Mediterranean relations within the framework of the Barcelona Process meant circumventing a certain traditional vision that saw Mediterranean policy as a legacy. Allusions to the past were often avoided, with preference to looking towards the future as a stimulus for regional cooperation. Nevertheless, Spanish foreign policy converged with the French and Italian outlook in grounding the European Union Mediterranean agenda on a shared historical discourse. However, the development of such discourse would not match the ultimate goal of enhancing regional cohesion, weakened the Barcelona Process itself, and undermined the European Union’s legitimacy as international actor in the Mediterranean./n, Las referencias históricas utilizadas por representantes políticos a lo largo del tiempo pueden mostrar los cambios en la manera de justificar políticas ante la sociedad. En el caso de España, el impulso de las relaciones euromediterráneas dentro del Proceso de Barcelona procuró sortear una cierta visión tradicional que ve la política mediterránea como un legado y las alusiones al pasado fueron a veces obviadas, prefiriéndose la mirada al futuro como acicate de la cooperación regional. Con todo, la política exterior española convergió con la francesa y la italiana en el asentar la agenda mediterránea de la Unión Europea sobre un discurso histórico compartido. Su desarrollo, sin embargo, no resultará coherente con el objetivo último de una mayor cohesión regional, debilitará el propio Proceso de Barcelona y minará la legitimidad de la Unión Europea como actor internacional en la zona.

In his time, Antonio de Capmany (1742-1813) was the most prominent intellectual in the service of the interests of Barcelona, in a willingness to articulate the energy of that city with the efforts of enlightened despotism to relaunch Spain as a continental and colonial power. Extensive knowledge and assimilation of European culture of the Enlightenment allowed him to associate the historical experience of the Catalan capital with modern values. It was not a simple varnish, since the defense of Barcelona as the focus of progress was constructed from documented empirical data and sensory impressions, according to the principles preached by the great British philosophers against speculative rationalism and its incessant occurrences., En su tiempo, Antonio de Capmany (1742-1813) fue el intelectual más destacado al servicio de los intereses de Barcelona, dentro de una voluntad por articular la evidente energía de esa ciudad con los esfuerzos desplegados por el despotismo ilustrado para relanzar a España como una potencia continental y colonial. Un amplio conocimiento y asimilación de la cultura europea de la Ilustración le permitieron asociar la experiencia histórica de la capital de Cataluña con los valores modernos. No se trató de un simple barniz, puesto que esa apología de Barcelona como foco de progreso se construyó a partir de datos empíricos documentados y de impresiones sensoriales, de acuerdo con los principios predicados por los grandes filósofos británicos frente al racionalismo especulativo y a sus ocurrencias incesantes.

L’ictus és una de les principals causes de discapacitat física en adults. Aquest pot induir dèficits motors severs, generant una disminució progressiva de la condició física que augmenta la discapacitat i el risc cardiovascular. Aquesta discapacitat causa limitacions en la capacitat de caminar, en la realització de les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD) i en la qualitat de vida (QdV) de les persones afectades. La capacitat de caminar es veu afectada pels canvis en el control neuromotor, la disminució de la condició física càrdio-respiratòria i l’augment de les demandes energètiques de la marxa hemiplègica. Tot plegat, disminueix la reserva fisiològica de condició física causant una limitació de la capacitat de caminar i la funcionalitat en les ABVD. La velocitat de la marxa es relaciona amb la severitat de la discapacitat i s’ha considerat com a mesura per diferenciar la capacitat de caminar per exteriors o per interiors. També pot predir el destí a l’alta i les necessitats d’assistència de terceres persones. La capacitat de caminar és una de les prioritats en la rehabilitació de les persones amb ictus. Hi ha evidència de que els programes de rehabilitació amb exercicis aeròbics milloren la mobilitat i la QdV. Les recomanacions sobre activitat física per població amb risc cardiovascular elevat, gent gran i supervivents d’ictus proposen alternar l’exercici aeròbic amb el treball muscular de força-resistència, conjuntament amb exercicis d’equilibri i flexibilitat. L’objectiu d’aquesta tesi és avaluar l’efectivitat d’un programa de rehabilitació basat en l’exercici aeròbic, activitats orientades a tasques, exercicis d’equilibri i propiocepció i estiraments en la millora de la velocitat de la marxa, la condició física, la funcionalitat en les ABVD i la QdV. El programa s’ha aplicat a 31 persones ingressades a l’Hospital de Terrassa amb diagnòstic d’ictus isquèmic o hemorràgic, una vegada finalitzat el seu programa de rehabilitació convencional. La periodització del programa consistia en 12 setmanes, amb una freqüència de dues sessions setmanals a dies alterns, d’una hora de duració. Paral·lelament, els participants realitzaven un programa de deambulació progressiva al domicili. Els participants es van valorar a l’inici de la intervenció, al finalitzar i als sis mesos d’haver-la finalitzat. Les variables de l’estudi són la velocitat de deambulació, valorada amb el 10 Meter Walking Test (10MWT), la condició física càrdio-respiratòria amb el 6 minute Walking Test (6MWT), la capacitat de deambulació amb la Functional Ambulation Classification (FAC), la funcionalitat en les ABVD amb l’Índex de Barthel i la QdV amb la SIP30-AI i l’EQ-5D-5L. Finalitzen la intervenció 25 participants. No es va produir cap efecte advers. Per l’anàlisi estadístic s’ha utilitzat l’estadística descriptiva i per la comparació de mitjanes s’han utilitzat les proves no paramètriques de Friedman i Q. de Cochran. La mesura de l’efecte s’ha calculat amb la d de Cohen i la V de Cramer. Es van observar millores significatives en totes les variables analitzades al final i al seguiment als sis mesos (*p≤0,0001): 10MWT* 0,83±0,24 vs 1,06±0,23. 6MWT* 305,75±64,40 vs 359,25±91,31. Tots els participants al finalitzar la intervenció assoleixen una deambulació autònoma en tot tipus de terrenys. En quant a l’Índex de Barthel* 40% independents a l’inici vs 64% independents al seguiment als sis mesos. La millora en la QdV fou significativa en les dues escales utilitzades. A l’inici els participants identifiquen limitacions importants que afecten la seva QdV i al finalitzar la intervenció, els canvis en la funció permeten una millora de la QdV significativa en la SIP30-AI*53,36±18,95 vs 31,94±21,93. En l’EQ-5D-5L* passen d’una percepció inicial de problemes lleus-moderats a una percepció final de cap problema-problemes lleus: 12,2±4,4 vs 8,9±3,4. En l’EVA QdV* obtenen un 15% de millora: 63,25±23,52 vs 72,0±18,31. Els resultats obtinguts demostren que, a partir d’un programa de rehabilitació basat en l’exercici aeròbic, millora la velocitat i l’autonomia en la deambulació, la condició física, la funcionalitat en les ABVD i la QdV de les persones afectades per un ictus., Stroke is a leading cause of disability in adults. This can lead to severe motor deficits generating a progressive decrease of physical fitness which increases disability and cardiovascular risk. This disability causes limitations in the ability to walk, to carry out basic daily living activities (ADLs) and in the quality of life (QOL) of stroke survivors. Ability to walk is impaired due to the neuromotor control changes, decreasing cardiorespiratory fitness and increasing energy needed for hemiparetic gait. All this, diminishes the physiologic reserve of fitness and limits the ability of walking and performing ADLs. Walking speed is related with the severity of the disability and it has been considered as a measure to differentiate between indoor and outdoor ambulating. It also can predict destination after hospital discharge and support needs. Walking ability is one of the main priorities of stroke survivors. There’s evidence that rehabilitation programs that include aerobic exercise improve mobility and QOL. Physical activity is recommended for persons with high cardiovascular risk, the elderly and stroke survivors suggesting alternating aerobic with strengthening exercises and also balance and stretching exercises. The aim of this thesis is to evaluate the effectiveness of a rehabilitation program based on aerobic exercise, task-based training, balance, proprioception and stretching exercises on improving walking speed, ADLs and QOL. The program has been applied to 31 patients admitted at Hospital de Terrassa diagnose of ischemic or hemorrhagic stroke, once they have finished the conventional rehabilitation program. It consisted on a 12 week intervention, two alternate days a week of one hour duration. In parallel, participants had a progressive ambulation program at home. Participants were evaluated before the intervention, post-intervention and six month later. The outcome measures were, walking speed, evaluated with the Ten Meter Walking Test (10MWT), physical fitness with the Six Minute Walking Test (6MWT), walking ability with the Functional Ambulation Classifications (FAC), ADLs with the Barthel Index and QOL with the SIP30-AI and the EQ-5D-5L. 25 participants finished the intervention. There weren’t any adverse events. A statistical analysis was carried out, along with descriptive and repeated statistical measures, using Friedman’s and Cochran’s Q non-parametric tests. Size effectiveness was calculated using Cohen’s D and Cramer’s V. Improvements were significant in all the outcomes from baseline, post-interventions and six month later (*p≤0,0001): 10MWT* 0,83±0,24 vs 1,06±0,23. 6MWT* 305,75±64,40 vs 359,25±91,31. At the end of the intervention, all the participants achieved independent ambulation both indoors and outdoors. Barthel Index 40% independents before interventions vs. 64% independents six month after. QOL improvements were significant in both scales. Before intervention, participants identified important limitations that affected their QOL and after intervention, the changes in their ADLs function allowed them to improve their QOL significantly. In SIP30-AI*53,36±18,95 vs 31,94±21,93. In EQ-5D-5L* they went from an initial perception of mild/moderate problems to a final perception of mild/no problems 12,2±4,4 vs 8,9±3,4. In the Visual Analogic Scale of QOL* they got a 15% of improvement: 63,25±23,52 vs 72,0±18,31. These results demonstrate that a rehabilitation program based on aerobic exercise, improves walking speed, walking independence, physical fitness, ADLs and QOL of stroke survivors.

Tona té aproximadament 8.000 habitants. D’aquests, un alt tant per cent són joves. Aquests joves, s’impliquen en el poble? Si ho fan, de quina manera? Com s’organitzen? En aquest article volem respondre aquestes preguntes, tot analitzant la implicació juvenil en els àmbits de la cultura i del lleure des del 2000 fins al 2016.