Search

Con la reciente entrada en vigor de la reglamentación comunitaria conocida como eIDAS (Electronic Identification and Signature) se pretende reforzar los medios de identificación electrónica y los servicios de confianza. Este reglamento, de obligado cumplimiento por parte de los Estados Miembros, afecta a la firma electrónica, sellos y marcas de tiempo electrónicas o servicios de certificados para autenticación de sitios webs. Se pretende unificar criterios y eliminar barreras entre los distintos Estados de forma que cualquier ciudadano comunitario pueda realizar cualquier trámite administrativo dentro de las fronteras comunitarias. Aparece la problemática a la hora de utilizar complejos sistemas de firma digital entre los usuarios, es habitual que el uso de estos requiere de conocimientos técnicos relativamente avanzados y complejos. Con eIDAS se abre la oportunidad de desarrollar nuevos sistemas más fáciles de utilizar que sigan cumpliendo con los requisitos de seguridad y confianza de una firma digital cualificada. Con este Trabajo de Fin de Máster se ha implementado un sistema de firmas de documentos fácil de utilizar y que se adapte a la reglamentación del eIDAS, a través de este sistema los usuarios podrán compartir sus documentos para ser firmado entre ellos, se aprovechará los actuales sistemas de almacenamiento de documentos en la nube como Google Drive para poder compartir los documentos, y como prestador de servicios de confianza se empleará la solución aportada por Entrust Datacard con su producto TrustedX, una plataforma de servicios webs para la gestión de procesos de firma electrónica avanzada y cualificada. Previo al desarrollo se ha realizado un estudio de las diferentes tecnologías que emplean los sistemas implicados, como el uso del estándar OAuth 2.0 para integración con estos, y la norma PAdES que especifica el proceso de firma de documentos en formato PDF. With the recent entry into force of the community regulations known as eIDAS (Electronic Identification and Signature), the aim is to strengthen the means of electronic identification and trust services. This regulation, which must be complied with by the Member States, affects electronic signatures, electronic stamps and time stamps or certificate services for the authentication of websites. The aim is to unify criteria and eliminate barriers between the different States so that any community citizen can carry out any administrative process within the community borders. The problem arises when it comes to using complex digital signature systems among users, it is common that the use of these requires relatively advanced and complex technical knowledge. With eIDAS, the opportunity to develop new, easier-to-use systems that continue to meet the security and trust requirements of a qualified digital signature is opened. With this Master's Final Project, an easy-to-use document signing system has been implemented that adapts to the eIDAS regulations, through this system users can share their documents to be signed among them, the current ones will be used cloud document storage systems such as Google Drive to share documents, and as a trusted service provider will use the solution provided by Entrust Datacard with its TrustedX product, a web services platform for the management of electronic signature processes advanced and qualified. Prior to the development, a study was made of the different technologies used by the systems involved, such as the use of the OAuth 2.0 standard for integration with them, and the PAdES standard that specifies the process of signing documents in PDF format. Amb la recent entrada en vigor de la reglamentació comunitària coneguda com eIDAS (Electronic Identification and Signature) es pretén reforçar els mitjans d'identificació electrònica i els serveis de confiança. Aquest reglament, d'obligat compliment per part dels Estats membres, afecta a la signatura electrònica, segells i marques de temps electròniques o serveis de certificats per a autenticació de llocs webs. Es pretén unificar criteris i eliminar barreres entre els diferents Estats de manera que qualsevol ciutadà comunitari pugui realitzar qualsevol tràmit administratiu dins de les fronteres comunitàries. Apareix la problemàtica a l'hora d'utilitzar complexos sistemes de signatura digital entre els usuaris, és habitual que l'ús d'aquests requereix de coneixements tècnics relativament avançats i complexos. Amb eIDAS s'obre l'oportunitat de desenvolupar nous sistemes més fàcils d'utilitzar que continuïn complint amb els requisits de seguretat i confiança d'una signatura digital qualificada. Amb aquest Treball de Fi de Màster s'ha implementat un sistema de signatures de documents fàcil d'utilitzar i que s'adapti a la reglamentació del eIDAS, a través d'aquest sistema els usuaris podran compartir els seus documents per a ser signat entre ells, s'aprofitarà els actuals sistemes d'emmagatzematge de documents en el núvol com Google Drive per a poder compartir els documents, i com a prestador de serveis de confiança s'emprarà la solució aportada per Entrust Datacard amb el seu producte TrustedX, una plataforma de serveis webs per a la gestió de processos de signatura electrònica avançada i qualificada. Previ al desenvolupament s'ha realitzat un estudi de les diferents tecnologies que empren els sistemes implicats, com l'ús de l'estàndard OAuth 2.0 per a integració amb aquests, i la norma PAdES que especifica el procés de signatura de documents en format PDF.

Las aplicaciones web cada vez son populares debido a lo práctico del navegador web como cliente ligero, a la independencia del sistema operativo, así como a la facilidad para actualizar y mantener aplicaciones sin distribuir e instalarlas en los ordenadores de sus usuarios. Este hecho unido con la entrada en vigor de la regulación de la firma digital reconocida en los estados de la unión europea, ha abierto las puertas a los nuevos servicios de firma digital que aprovechan las utilidades de las aplicaciones web. El objetivo de este TFM es el estudio del reglamento de la generación de facturas electrónicas, e integrar los servicios de firma digital y verificación de firmas de TrustedX, en una aplicación web funcional. Para garantizar la confidencialidad, la integridad, la disponibilidad y el no repudio que son algunos aspectos principales de seguridad es necesario recurrir a soluciones de certificación digital que excedan en la confianza de las transacciones de cara al remitente (consumidor) como al destinatario (empresa). Web applications are becoming popular due to the practicality of the web browser as a thin client, the independence of the operating system, as well as the ease to update and maintain applications without distributing and installing them on the computers of its users. This fact, together with the entry into force of the regulation of the digital signature recognized in the European Union states, has opened the doors to new digital signature services that take advantage of the utilities of web applications. The objective of this TFM is the study of the regulation of the generation of electronic invoices, and to integrate the services of digital signature and verification of TrustedX signatures, in a functional web application. To guarantee confidentiality, integrity, availability and non-repudiation, which are some of the main aspects of security; it is necessary to resort to digital certification solutions that exceed the confidence of the transactions facing the sender (consumer) as well as the recipient (company). Les aplicacions web s'estan popularitzant a causa de la funcionalitat del navegador web com a client prim, la independència del sistema operatiu, així com la facilitat per actualitzar i mantenir aplicacions sense distribuir-les ni instal·lar-les als ordinadors dels seus usuaris. Aquest fet, juntament amb l'entrada en vigor de la regulació de la signatura digital reconeguda als estats de la Unió Europea, ha obert les portes a nous serveis de signatura digital que aprofiten les utilitats d'aplicacions web. L'objectiu d'aquest TFM és l'estudi de la regulació de la generació de factures electròniques i la integració dels serveis de signatura digital i verificació de signatures de TrustedX, en una aplicació web funcional. Garantir confidencialitat, integritat, disponibilitat i no repudi, que són alguns dels aspectes principals de la seguretat; cal recórrer a solucions de certificació digital que superin la confiança de les transaccions que s'enfronten al remitent (consumidor) i al destinatari (empresa).

Cada vez es más habitual que las aplicaciones necesarias para el desarrollo de negocio de la Organización sean accesibles desde Internet mediante un portal web, es por eso que, es necesario poner un control de acceso. El hecho de tener que autenticarse en cada una de las aplicaciones es incómodo para el usuario, por lo que, entra en juego la identidad federada. Por otro lado, se ha visto que un usuario y una contraseña ya no es suficiente como sistema de autenticación y autorización, dado que se están produciendo incidentes de seguridad relacionados con robo de credenciales. Así pues, es necesario implantar un segundo factor de autenticación o sistema multifactor para protegerse de dichos ataques. El objetivo de este estudio es realizar un estado del arte exhaustivo de los diferentes entornos de federación de identidad, así como de las regulaciones existentes en la misma si queremos utilizar un servicio de federación, y las posibles herramientas que se pueden encontrar en Internet para integrarla. Además, se realizará un estudio de los diferentes factores de autenticación existentes, así como de las diferentes tecnologías y servicios que pueden ayudar a implementarlo. Tras el estudio, se construirá un entorno que disponga de identidad federada y se detallará el proceso de autenticación y autorización. Cada vegada és més habitual que les aplicacions necessàries per al desenvolupament de negoci d'una organització siguin accessibles des d'Internet mitjançant un portal web, és per això que, cal posar un control d'accés. El fet d'haver d'autenticar-se en cadascuna de les aplicacions és incòmode per a l'usuari, de manera que, entra en joc la identitat federada. D'altra banda, s'ha vist que un usuari i una contrasenya ja no és suficient com a sistema d'autenticació i autorització, atès que s'estan produint incidents de seguretat relacionats amb robatori de credencials. Així doncs, cal implantar un segon factor d'autenticació o sistema multifactor per protegir-se d'aquests atacs. L'objectiu d'aquest estudi es realitza un estat de l'art exhaustiu dels diferents entorns de federació d'identitat, així com de les regulacions existents en la mateixa si volem utilitzar un servei de federació, i les possibles eines que es poden trobar a Internet per integrar-la. A més, es realitzarà un estudi dels diferents factors d'autenticació existents, així com de les diferents tecnologies i serveis que poden ajudar a implementar-lo. Després de l'estudi, es construirà un entorn que disposi d'identitat federada i es detallarà el procés d'autenticació i autorització. It is becoming more common that the necessary applications for the development of the business of the Organization are accessible from the Internet through a web portal, that is why, it is necessary to put an access control. It can result annoying having to authenticate in each of the applications, therefore, the Federated Identity comes into play. On the other hand, it has been seen that a user and a password is no longer enough as an authentication and authorization system, given that security incidents related to theft of credentials are occurring. For that reason, it is necessary to implement a second factor authentication or multifactor system to protect against such attacks. The aim of this review is to perform an exhaustive study of the different identity federation environments, as well as its existing regulations if we want to use a federation service, and the possible tools that can be found on the Internet to integrate it. In addition, a study of the different existing authentication factors will be conducted, as well as the different technologies and services that can help to implement it. After the study, an environment that has a federated identity will be built and the authentication and authorization process will be detailed.

El gran avance de las tecnologías de la información y la comunicación en las aplicaciones ha llevado a las personas al gran reto de mantener en secreto sus datos personales y un constante desafío por mantener seguro una forma de acceder a ellos. El proyecto aborda en un principio el concepto de la seguridad: desde cuales fueron las primeras percepciones que tuvo el ser humano de querer mantener de forma segura las cosas y buscar su propia seguridad a los principales conceptos que engloban hoy en día un sistema de autenticación de cualquier aplicación. Tras ello ha introducido al tema principal de este proyecto, la autenticación, y más en concreto la que se realiza a través de un sistema de doble factor utilizando contraseñas de un único uso. En un segundo bloque se han analizado los dos principales algoritmos definidos por la IETF Internet Engineering Task Force) para la generación de contraseñas de un solo uso basándose en el sistema de encriptación HMAC y basado en el tiempo. Finalmente se aborda un proyecto local en el que se pone de manifiesto todo lo anterior para obtener una aplicación con un sistema de autenticación y autorización que requiera el empleo de un segundo factor mediante contraseña de un solo uso. El gran avanç de les tecnologies de la informació i la comunicació en les aplicacions ha portat a les persones al gran repte de mantenir en secret les seves dades personals i un constant desafiament per mantenir segur una manera d'accedir a ells. El projecte aborda al principi el concepte de la seguretat: des de quals van ser les primeres percepcions que va tenir l'ésser humà de voler mantenir de manera segura les coses i buscar la seva pròpia seguretat als principals conceptes que engloben avui dia un sistema d'autenticació de qualsevol aplicació. Després d'això ha introduït al tema principal d'aquest projecte, l'autenticació, i més en concret la que es realitza a través d'un sistema de doble factor utilitzant contrasenyes d'un únic ús. En un segon bloc s'han analitzat els dos principals algorismes definits per la IETF Internet Engineering Task Force) per a la generació de contrasenyes d'un sol ús basant-se en el sistema d'encriptació HMAC i basat en el temps. Finalment s'aborda un projecte local en el qual es posa de manifest tot l'anterior per a obtenir una aplicació amb un sistema d'autenticació i autorització que requereixi l'ús d'un segon factor mitjançant contrasenya d'un sol ús. The great advance of information and communication technologies in applications has led people to the great challenge of keeping their personal data secret and a constant challenge to keep a form of access to them safe. The project initially addresses the concept of security: from what were the first perceptions that the human being had of wanting to keep things secure and seek their own security to the main concepts that today encompass an authentication system of any application After this has introduced the main topic of this project, authentication, and more specifically that is done through a double factor system using passwords for a single use. In a second block we analyzed the two main algorithms defined by the IETF Internet Engineering Task Force for the generation of one-time passwords based on the HMAC encryption system and based on time. Finally, a local project is addressed in which all of the above is highlighted in order to obtain an application with an authentication and authorization system that requires the use of a second factor through a one-time password.

Este proyecto pretende ser un modelo o arquitectura de referencia para la implementación de un sistema de comunicaciones móviles segura en un entorno corporativo en el que se gestiona la información con distintos niveles de protección en base a la taxonomía definida por la organización. Aquest projecte pretén ser un model o arquitectura de referència per a la implementació d'un sistema de comunicacions mòbils segur en un entorn corporatiu, en què es gestiona la informació amb diferents nivells de protecció d'acord amb la taxonomia definida per l'organització. This project aims to be a reference model or architecture for the implementation of a secure mobile communications system in a corporate environment in which information is managed with different levels of protection based on the taxonomy defined by the organization.

Los casos de phishing son un fraude cuyo coste anual para las empresas se estima en unos 1,6 millones de euros. La lucha contra este tipo de estafas se basa en la detección temprana de estos casos y la eliminación de los mismos antes de que hayan podido afectar a un número importante de víctimas. En este trabajo se van a estudiar diferentes métodos y técnicas para detectar estos fraudes en un momento inicial en el que todavía no haya víctimas de este fraude y se pueda erradicar sin que se lamenten pérdidas económicas. ¿Entre las técnicas que se analizarán se encuentran los sistemas de DMARC (DKIM y SPF), monitorización y análisis de los referers de las peticiones a la web de una compañía, monitorización de dominios que se den de alta y que puedan usar técnicas de typo-squatting y creación de un sistema de análisis de páginas webs en base a indicadores de compromiso para detectar si se trata de un caso de phishing que afecta a una compañía. Phishing cases are a fraud which annual cost for the corporations is estimated in around 1.6 million euros. Fighting against this kind of scam is based on the early detection of this cases and the mitigation of them before many people gets affected. In this thesis we are going to study different methods and techniques for detecting this fraud in an early moment when there is no victims and it can be taken down without regretting economic losses. Among the different techniques that are going to be analyzed, we can highlight the DMARC (DKIM and SPF) systems, analysis and monitorization of the request referers, new domain monitorization that can be susceptible of typo-squatting techniques and the creation of an automatic system that analyses websites according to different indicator of compromises in order to detect if this could be a phishing case that affects a company. Els casos de phishing són un frau el cost anual per a les empreses s'estima en uns 1,6 milions d'euros. La lluita contra aquest tipus d'estafes es basa en la detecció primerenca d'aquests casos i l'eliminació dels mateixos abans que hagin pogut afectar un nombre important de víctimes. En aquest treball es van a estudiar diferents mètodes i tècniques per detectar aquests fraus en un moment inicial en què encara no hi hagi víctimes d'aquest frau i es pugui eradicar sense que es lamentin pèrdues econòmiques. ¿Entre les tècniques que s'analitzaran es troben els sistemes de DMARC (DKIM i SPF), monitorització i anàlisi dels referers de les peticions a la web d'una companyia, monitorització de dominis que es donin d'alta i que puguin usar tècniques de typo -squatting i creació d'un sistema d'anàlisi de pàgines webs en base a indicadors de compromís per detectar si es tracta d'un cas de phishing que afecta una companyia.

La finalidad del trabajo es ofrecer al lector una comprensión holística del paradigma de gestión soberana de la identidad. Para ello se analizan el resto de los paradigmas que actualmente existen y se presentan las ventajas del nuevo. Se explican también los detalles técnicos a un nivel suficiente para comprender el porqué actualmente la implantación de este paradigma es viable y para poder analizar técnicamente sus principios de funcionamiento. The aim of the project is to offer the reader a holistic understanding of the paradigm of self-sovereign identity management. To do this, the rest of the paradigms that currently exist are analysed and the advantages of the new one are presented. The technical details are also explained at a sufficient level to understand why the implementation of this paradigm is currently viable. The details explained also allows the reader to be able to analyse its operational principles technically. La finalitat del treball és oferir al lector una comprensió holística del paradigma de gestió sobirana de la identitat. Per a això s'analitzen la resta dels paradigmes que actualment existeixen i es presenten els avantatges del nou. S'expliquen també els detalls tècnics a un nivell suficient per a comprendre el perquè actualment la implantació d'aquest paradigma és viable i per poder analitzar tècnicament els seus principis de funcionament.

Este trabajo nace del creciente aumento en popularidad de DevSecOps. DevSecOps integra la seguridad en el proceso DevOps. El objetivo principal de este trabajo es la automatización de los controles de seguridad en ciertas fases del desarrollo software. En concreto, en este trabajo se automatizarán: Las pruebas estáticas de seguridad (SAST) mediante controles de calidad del software y la comprobación de vulnerabilidades en las dependencias. Las pruebas dinámicas de seguridad (DAST) mediante el análisis dinámico de una aplicación web. La seguridad en la infraestructura mediante el análisis de las vulnerabilidades CVE de las imágenes Dockers. Para ello en este trabajo se han desarrollado tres proyectos independientes en Jenkins que automatizan cada una de los controles anteriores y permiten conocer tanto la calidad del software como las vulnerabilidades en las dependencias, aplicaciones y en la infraestructura. En este proyecto se realiza un uso extenso de Dockers, desde la utilización del Docker de Jenkins hasta el uso de las imágenes Dockers de las diferentes herramientas integradas. This thesis emerge from the popularity increase of DevSecOps. DevSecOps integrates security in the DevOps process. The main objective of this thesis is the automation of security controls in certain phases of software development. To sum up, in this work will be automate: The static security tests (SAST) through software quality controls and dependency vulnerabilities checking. Dynamic security tests (DAST) through the dynamic analysis of a web application. Infrastructure security by analysing the CVE vulnerabilities of the Dockers images. To this aim, in this thesis have been developed three independent projects in Jenkins which automate each of the previous controls named and allow knowing both the quality of the software and the vulnerabilities in the dependencies, applications and in the infrastructure. In this thesis an extensive use of Dockers is made, from the use of Jenkins Docker to the use of the Dockers images of the different tools integrated. Aquest treball neix del creixement de la popularitat de DevSecOps. DevSecOps integra la seguretat en el procés DevOps. L'objectiu principal d'aquest treball és l'automatització dels controls de seguretat i les cerques a l'hora del programari de desenvolupament. En concret, en aquest treball s'extrauen: les proves de seguretat (SAST) amb control de qualitat del programari i la comprovació de vulnerabilitats en les dependències. Les proves dinàmiques de seguretat (DAST) mitjançant l'anàlisi de l'aplicació web. La seguretat en la infraestructura mitjançant l'anàlisi de les vulnerabilitats CVE de les imatges Dockers. Per això, en aquest treball es desenvolupen tres projectes independents en Jenkins que automàtics cada un dels controls anteriors i que permetin conèixer la qualitat del programari com les vulnerabilitats en les dependències, aplicacions i infraestructures. En aquest projecte es fa un ús extensiu de Dockers des de la utilització del Docker de Jenkins fins a fer servir les imatges Dockers de les diferents eines integrades.

La definición de un programa de aseguramiento enfocado a la infraestructura de red, permite definir un marco de endurecimiento para el plano de administración y el plano de control de todos los dispositivos que la conforman. Este marco se compone de todos los controles a implementar en todas las fases del ciclo de vida de un dispositivo de red (Adquisición, Despliegue, Operación y Baja). Este TFM permitirá a cualquier organización adoptar este programa, para asegurar su infraestructura de red, prevenir incidentes cibernéticos y garantizar un modelo de aseguramiento continuo en el ciclo de vida de los dispositivos que la conforman. The definition of a hardening program focused on the network infrastructure allows defining a hardening framework for the administration plane and the control plane of all the devices that comprise it. This framework consists of all the controls to be implemented in all phases of the life cycle of a network device (Acquisition, Deployment, Operation and End of life). This TFM will allow any organization to adopt this program, to ensure its network infrastructure, prevent cyber incidents and guarantee a model of continuous assurance in the life cycle of the devices that comprise it. La definició d'un programa d'assegurament enfocat a la infraestructura de xarxa, permet definir un marc d'enduriment per al pla d'administració i el pla de control de tots els dispositius que la conformen. Aquest marc es compon de tots els controls a implementar en totes les fases del cicle de vida d'un dispositiu de xarxa (Adquisició, Desplegament, Operació i Baixa). Aquest TFM permetrà a qualsevol organització adoptar aquest programa, per assegurar la seva infraestructura de xarxa, prevenir incidents cibernètics i garantir un model d'assegurament continu en el cicle de vida dels dispositius que la conformen.

En este documento se pretende destacar la importancia de la seguridad en las infraestructuras críticas y, más concretamente, en los Sistemas de Control Industrial, definiendo los componentes de los sistemas industriales y sus vulnerabilidades más típicas. Se destaca la necesidad de realizar un diseño correcto, centrado en la seguridad, de las redes de comunicaciones entre sistemas, definiendo la necesidad de separar las redes empresariales e industriales con una red intermedia desmilitarizada. En definitiva, las infraestructuras críticas son un activo muy importante de las organizaciones industriales, por tanto, es recomendable poner énfasis en la seguridad, que aumenta su disponibilidad. This paper aims to highlight the importance of safety in critical infrastructures and, more specifically, in Industrial Control Systems, defining the components of industrial systems and their most typical vulnerabilities. The need to carry out a correct design, focused on security, of communication networks between systems is highlighted, defining the need to separate business and industrial networks with a demilitarized intermediate network. In short, critical infrastructure is a very important asset of industrial organizations, therefore, it is advisable to emphasize safety, which increases its availability. En aquest document es pretén ressaltar la importància de la seguretat en les infraestructures i, més concretament, en els sistemes de control industrial, definint els components dels sistemes industrials i les seves vulnerabilitats més típiques. Es destaca la necessitat de realitzar un disseny correcte, centrat en la seguretat, les xarxes de comunicacions entre sistemes, la definició de la necessitat de separar les xarxes empresarials i industrials amb una xarxa intermèdia desmilitaritzada. En definitiva, les infraestructures són un actiu molt important de les organitzacions industrials, per tant, és recomanable posar èmfasi en la seguretat, que augmenta la seva disponibilitat.

Cada vez es más habitual leer noticias sobre ataques de robo de datos, cifrado de ordenadores, etc en organizaciones y empresas de todos los tamaños. La seguridad es un pilar importante para la estabilidad de una organización o empresa. Por este motivo es necesario implementar todas las posibles medidas para identificar las amenazas. Una de las medidas más interesante a nivel de red son los NIDS. Los NIDS son herramientas de detección de intrusión de red que nos permiten analizar la red de la organización. Entre ellas se encuentran las herramientas Snort, Suricata y Zeek (anteriormente conocida como Bro IDS). Este trabajo analiza la herramienta Zeek para la detección temprana de amenazas y su posterior exploración mediante un panel de control que nos ofrece el stack de Elastic (Elasticsearch, Logstash y Kibana). Para detección de amenazas se realiza una consulta de fuentes externas de reputación mediante la herramienta IntelMQ que facilita la lista de ip de reputación a nuestro sistema. Como mejora para la detección se desarrollan mecanismos de alarma, para notificar posibles eventos de actividad maliciosa en la red. El método de trabajo seguido consiste en la definición de una serie de etapas y objetivos de investigación, implantación y entrega. El resultado obtenido es la implantación e integración de las herramientas Zeek y listas de reputación para su explotación posterior mediante un panel de control sencillo. En cuanto a las conclusiones, se puede afirmar que las herramientas NIDS son herramientas muy útiles para la detección temprana de anomalías en la red y que pueden ser clave para identificación de amenazas. News about attacks, data theft, computer encryption,... in organizations and companies is becoming more frequent. Security tasks are an important pillar for the stability of organizations and companies. For this reason it is necessary to implement all possible security measures to identify threats. One of the most interesting measures at the network level is the NIDS. NIDS are network intrusion detection tools that allow us to analyze the network of our organizations. Some NIDS tools are Snort, Suricata and Zeek tools (formerly known as Bro IDS). This Project analyzes the Zeek tool for the early detection of threats and their subsequent explotation through a control panel offered by the Elastic stack (Elasticsearch, Logstash and Kibana). I use IntelMQ as a tool of intelligence to add a reputation list to the system. Alarm mechanisms have been developed to notify of possible events of malicious activity in the network as an improvement to the detection I defined a series of stages, a general objective and the objectives of research, implementation and delivery of documentation. The result obtained from the Project is the implementation and integration of Zeek tools and reputation lists for later exploitation through a simple control panel. As for the conclusions of the Project, it can be affirmed that NIDS tools are very useful tools for the early detection of network anomalies and that they can be key to threat identification. Cada vegada és més habitual llegir notícies sobre atacs de robatori de dades, xifrat d'ordinadors,... a organitzacions i empreses de totes les mides. La seguretat és un pilar important per a l'estabilitat d'una organització o empresa. Per aquest motiu cal implementar totes les possibles mesures per identificar les amenaces. Una de les mesures més interessant pel que fa a la xarxa són els NIDS. Els NIDS són eines de detecció d'intrusió de xarxa que ens permeten analitzar la xarxa de l'organització. Entre elles es troben les eines Snort, Suricada i Zeek (anteriorment coneguda com Bro IDS). Aquest treball analitza l'eina Zeek per a la detecció d'amenaces i la seva posterior exploració mitjançant un panell de control que ens ofereix el stack de Elastic (Elasticsearch, Logstash i Kibana). Per a la detecció d'amenaces es realitza una consulta de fonts externes de reputació mitjançant l'eina IntelMQ, que facilita la llista de ip de reputació al nostre sistema. Com a millora per a la detecció es desenvolupen mecanismes d'alarma, per a notificar possibles esdeveniments d'activitat maliciosa a la xarxa. El mètode de treball seguit consisteix en la definició d'una sèrie d'etapes i objectius d'investigació, implantació i entrega. El resultat obtingut és la implantació i integració de les eines Zeek i les llistes de reputació per a la seva explotació posterior mitjançant un panell de control senzill. Pel que fa a les conclusions, es pot afirmar que les eines NIDS són eines molt útils per a la detecció d'anomalies a la xarxa i que poden ser clau per a identificació d'amenaces.

El sector público español está viviendo una verdadera revolución como consecuencia de la adopción generalizada de la administración electrónica. Se trata de un cambio no solo tecnológico, sino organizativo y cultural. La introducción de herramientas tecnológicas está derivando en profundos cambios internos en el modelo organizativo de las administraciones y en sus relaciones. Por otra parte, los sistemas de redes distribuidas basadas en tecnologías de cadena de bloques (blockchain technology en su denominación anglosajona), están emergiendo como un cambio disruptivo en el ámbito de la tecnología. Sin embargo, aunque ya está impactando profundamente en muchos ámbitos, como en la economía o en el comercio, su aplicación en el ámbito gubernamental y administrativo es un área que está todavía por desarrollar. ¿Realmente puede aportar beneficios en esta materia? ¿Cómo podría aplicarse esta tecnología en los procesos administrativos? Para conocer cuánto de cierto hay en este fenómeno y qué beneficios puede aportar al mundo de la administración electrónica, este trabajo hace un análisis del funcionamiento de las redes basadas en cadenas de bloques, con la red Bitcoin como principal referente y una revisión de la todavía escasa bibliografía existente en esta materia. Posteriormente, analiza los recursos tecnológicos en los que se basan los sistemas de administración electrónica desplegados en la actualidad para ver cómo pueden verse beneficiados con las funcionalidades provistas por blockchain. Finalmente, se propone el uso de una red basada en cadena de bloques como registro común, centralizado y fehaciente de los expedientes tramitados por las administraciones públicas y los documentos que los integran. El sector públic espanyol està vivint una veritable revolució com a conseqüència de l'adopció generalitzada de l'administració electrònica. Es tracta d'un canvi no només tecnològic, sinó organitzatiu i cultural. La introducció d'eines tecnològiques està derivant en profunds canvis interns en el model organitzatiu de les administracions i en les seves relacions. D'altra banda, els sistemes de xarxes distribuïdes basades en tecnologies de cadenes de blocs (blockchain technology en la seva denominació anglesa), estan emergint com un canvi disruptiu en l'àmbit de la tecnologia. Tot i que ja està impactant profundament en molts àmbits, com l'economia o el comerç, la seva aplicació en l'àmbit governamental i administratiu és una àrea que està encara per desenvolupar. Realment pot aportar beneficis en aquesta matèria? Com es podria aplicar aquesta tecnologia en processos administratius? Per conèixer quanta veritat hi ha en aquest fenomen i quins beneficis pot aportar al món de l'administració electrònica, aquest treball fa una anàlisi del funcionament de les xarxes basades en blockchain, amb la xarxa Bitcoin com a principal referent i una revisió de l'encara escassa bibliografia existent en aquesta matèria. Posteriorment, analitza els recursos tecnològics en què es basen els sistemes d'administració electrònica desplegats en l'actualitat per veure com es poden veure beneficiats amb les funcionalitats proveïdes per blockchain. Finalment, es proposa l'ús d'una xarxa basada en cadena de blocs com a registre comú, centralitzat i fefaent dels expedients tramitats per les administracions públiques i els documents que els integren. The Spanish public sector is experiencing a real revolution as a result of the widespread adoption of electronic administration. It is a change not only technological, but organizational and cultural. The introduction of technological tools is leading to profound internal changes in the organizational model of administrations and their relationships. On the other hand, distributed network systems based on blockchain technologies are emerging as a disruptive technological change. However, although it is already having a profound impact in many areas, such as the economy or trade, its application in e-government and administrative field is still in development. Can it really bring benefits in this matter? How could this technology be applied in administrative processes? To know how much truth there is in this phenomenon and what benefits it can bring to the world of e-government, this work makes an analysis of networks based on blockchain, with the Bitcoin as the main reference and a review of the still scarce bibliography existing in this matter. Subsequently, it analyzes the technological resources on which the e-administration systems currently deployed are based to see how they can benefit from the functionalities provided by blockchain. Finally, the use of a blockchain based network is proposed as a common, centralized and reliable record of the files processed by public administrations and the documents that comprise them.

Se ha diseñado e implementado un ciclo de vida DevSecOps, que incluye pruebas de seguridad automáticas e integradas en el ciclo de vida del desarrollo del software en todas sus fases, que nos permite conocer en todo momento el estado de seguridad de la aplicación y sus riesgos de manera incremental en un sistema de despliegue continuo. Con ello se ha demostrado que la seguridad involucra a todos los equipos y fases que mantienen y desarrollan una aplicación durante el SDLC, y se ha eliminado la idea de que es costosa y limitante en tiempo de entrega. Siendo imprescindible unir seguridad, desarrollo y operaciones. S'ha dissenyat i implementat un cicle de vida DevSecOps, que inclou proves de seguretat automàtiques i integrades en el cicle de vida del desenvolupament del programari en totes les seves fases, que ens permet conèixer en tot moment l'estat de seguretat de l'aplicació i els seus riscos de manera incremental en un sistema de desplegament continu. Amb això s'ha demostrat que la seguretat involucra tots els equips i fases que mantenen i desenvolupen una aplicació durant el SDLC, i s'ha eliminat la idea que és costosa i limitant en temps de lliurament. Sent imprescindible unir seguretat, desenvolupament i operacions. A DevSecOps life cycle has been designed and implemented, which includes automatic security tests integrated into the life cycle of software development in all its phases, which allows us to know the security status of the application at all times and their risks incrementally in a continuous deployment system. This has shown that security involves all the equipment and phases that maintain and develop an application during the SDLC, and the idea that it is expensive and limiting at delivery time has been eliminated. Being essential to unite security, development and operations.

Este trabajo consiste en un estudio sobre las metodologías de la ingeniería social, así como los diferentes ataques existentes y técnicas utilizadas. Con este objetivo se definirá el concepto de ingeniería social, se estudiarán sus diferentes roles y su relación con la ley. A continuación, se repasarán los ataques más conocidos y se explicarán alguno de los más famosos de la historia. Seguidamente se profundizará en las diferentes técnicas que se utilizan para llevar a cabo estos ataques, como de las herramientas existentes que pueden facilitar los mismos. Finalmente se realizará un simulacro de ataque para acabar explicando algunos consejos sobre cómo prevenirlos. Aquest treball consisteix en un estudi sobre les metodologies de l'enginyeria social, així com els diferents atacs existents i tècniques utilitzades. Amb aquest objectiu es definirà el concepte d'enginyeria social, s'estudiaran els seus diferents rols i la seva relació amb la llei. A continuació, es repassaran els atacs més coneguts i s'explicaran algun dels més famosos de la història. Seguidament s'aprofundirà en les diferents tècniques que s'utilitzen per a dur a terme aquests atacs, com de les eines existents que poden facilitar els mateixos. Finalment es realitzarà un simulacre d'atac per a acabar explicant alguns consells sobre com prevenir-los. This work is a study on the social engineering methodologies, as well as the different existing attacks and techniques used. This objective will define the concept of social engineering, their different roles and the state of the art of law about this topic. Then we will review the best known attacks and explain some of the most famous in history. After that, It will go deeply studying the different techniques used to carry out these attacks, as well as the existing tools that can facilitate them. Finally, there will be a mock attack to finish explaining some advice on how to prevent them.

En los últimos años hemos sido testigos de un aumento en la cantidad de botnets de IoT, las cuales afectan especialmente a dispositivos domésticos. Puesto que este tipo de infecciones suelen pasar desapercibidas y no se suele detectar más que una ralentización bien en el dispositivo infectado bien en la capacidad de conexión a Internet, los proveedores de servicios de Internet se han convertido en un punto de control para limpiar estas infecciones, pero estos carecen de los recursos humanos necesarios para tratar con una amenaza que sigue en aumento. Cientos de nuevas infecciones aparecen cada día dentro de estas redes de banda ancha y los departamentos de abusos de los proveedores de servicios de Internet deben proporcionar continuamente apoyo para limpiarlas, una situación que apunta a empeorar con la cada vez más cercana llegada del 5G. En este contexto, este trabajo proporciona un procedimiento de uso genérico para la eliminación de infecciones de malware en dispositivos IoT y muestra el desarrollo de una solución chatbot que lo implementa. También incluye un análisis sobre el estado actual del malware en dispositivos IoT, así como del estado de la tecnología de los chatbots, los cuales sirven para exponer y razonar las decisiones acerca del diseño tanto del procedimiento como del chatbot. En els últims anys hem estat testimonis d'un augment en la quantitat de botnets de IOT, els quals afecten especialment a dispositius domèstics. Ja que aquest tipus d'infeccions solen passar desapercebudes i només es detecta un alentiment en el dispositiu infectat. Els proveïdors de serveis d'Internet s'han convertit en un punt de control per netejar aquestes infeccions, però no disposen dels recursos humans necessaris per tractar amb una amenaça que segueix en augment. Centenars de noves infeccions apareixen cada dia dins d'aquestes xarxes de banda ampla i els departaments d'abusos dels proveïdors de serveis d'Internet han de proporcionar contínuament suport per netejar-les, una situació que apunta a empitjorar amb la cada vegada més propera arribada del 5G. En aquest context, aquest treball proporciona un procediment d'ús genèric per a l'eliminació d'infeccions de malware en dispositius IOT i mostra el desenvolupament d'una solució xatbot. També inclou una anàlisi sobre l'estat actual del malware en dispositius Iot, així com de l'estat de la tecnologia dels xatbots, els quals serveixen per exposar i raonar les decisions sobre el disseny tant del procediment com del xatbot. In these last years we have witnessed an increase in the number of IoT botnets, which especially affect domestic devices. Internet service providers have become a checkpoint to clean these infections since these types of infections often go unnoticed and users con usually detect only a slowdown in the infected device or in its capacity to connect to the Internet, but they lack the necessary human resources to deal with a threat that keeps increasing. Hundreds of new infections appear every day within these broadband networks and the abuse department of the ISPs need to continuously provide support to clean those, a situation that points to worsen with the near arrival of 5G. In this context, this work provides a generic use procedure for the elimination of malware infections in IoT devices and shows the development of a chatbot solution that implements it. It also includes an analysis of the current status of malware in IoT devices, as well as the status of the chatbots technology, which serve to expose and reason decisions about the design of both the procedure and the chatbot.

La finalidad de este trabajo es estudiar cuales son los factores que hacen que una API sea segura. Así como conocer los métodos, estándares y herramientas que facilitan esta labor. En primer lugar, se estudian los ataques más comunes y como mitigarlos. Por ejemplo, para mitigar el impacto de un ataque DoS se puede usar un API Gateway para devolver información de la cache y un WAF para bloquear llamadas que no tengan la estructura deseada. En segundo lugar, se presentarán estándares para la definición de la API como OAS o API Blueprint, dada la importancia de pensar en la seguridad desde el diseño. A continuación, se ve OAuth2 como estándar de uso extendido para solucionar los problemas de autorización entre aplicaciones que quieren compartir datos. Además, hablamos de una nueva forma de construir aplicaciones a partir de microservicios, los cuales se comunican entre ellos a través de sus APIs. Finalmente, se introduce el concepto de API Management System como un proceso que engloba las tareas de publicar, promocionar y supervisar APIs en un entorno seguro. La metodología seguida ha centrado estos primeros capítulos del trabajo en el estudio teórico de los conceptos para luego poder aplicarlos al caso práctico. Este se ha resuelto satisfactoriamente ofreciendo una solución basada en la arquitectura de microservicios, con un API Gateway y haciendo uso de OAuth2. Podemos concluir que este trabajo ha sido muy útil para ofrecer una visión global de la seguridad de las APIs y se han conseguido los objetivos iniciales. The purpose of this thesis is to study what are the factors that make an API safe. As well as knowing the processes, standards and tools that facilitate this work. First of all, we study the most common attacks and how to mitigate them. For example, to mitigate the impact of a DoS attack, we can use an API Gateway to return information from the cache and a WAF to block calls that do not have the desired structure. Secondly, we will introduce standards for the definition of the APIs. These are OAS and API Blueprint. They emphasize the importance of thinking about security from the design. Then, we will see OAuth2 as the most used standard to solve the authorization issues between applications that want to share data. In addition, we talk about a new way to build applications using microservices, which communicate with each other through their APIs. Finally, the API Management System concept is introduced as a process that include the tasks of publishing, promoting and monitoring APIs in a secure environment. The methodology used has been to focus these first chapters of the thesis on the theoretical study of the concepts. And then apply them to the practical case. This has been satisfactorily resolved by offering a solution based on the microservices architecture, with an API Gateway and using OAuth2. We can conclude that this work has been really useful to offer a global vision of API security and the initial objectives have been achieved. La finalitat d'aquest treball és estudiar quals són els factors que fan que una API sigui segura. Així com conèixer els mètodes, estàndards i eines que faciliten aquesta labor. En primer lloc, s'estudien els atacs més comuns i com mitigar-los. Per exemple, per a mitigar l'impacte d'un atac DOS es pot usar un API Gateway per a retornar informació de la cache i un WAF per a bloquejar trucades que no tinguin l'estructura desitjada. En segon lloc, es presentaran estàndards per a la definició de la API com OAS o API Blueprint, donada la importància de pensar en la seguretat des del disseny. A continuació, es veu OAuth2 com a estàndard d'ús estès per a solucionar els problemes d'autorització entre aplicacions que volen compartir dades. A més, parlem d'una nova forma de construir aplicacions a partir de microservicios, els quals es comuniquen entre ells a través de les seves APIs. Finalment, s'introdueix el concepte de API Management System com un procés que engloba les tasques de publicar, promocionar i supervisar APIs en un entorn segur. La metodologia seguida ha centrat aquests primers capítols del treball en l'estudi teòric dels conceptes per a després poder aplicar-los al cas pràctic. Aquest s'ha resolt satisfactòriament oferint una solució basada en l'arquitectura de microserveis, amb un API Gateway i fent ús de OAuth2. Podem concloure que aquest treball ha estat molt útil per a oferir una visió global de la seguretat de les APIs i s'han aconseguit els objectius inicials.

La normativa actual en Protección de datos obliga a las organizaciones a realizar un esfuerzo para adaptarse a los requerimientos que el marco legal le impone, RGPD y LOPDGDD. La finalidad de este proyecto es mostrar cómo afecta la normativa aplicable en materia de protección de datos, a un sector empresarial muy concreto como son las pymes. Con el fin de acotar en lo posible el ámbito de actuación se ha utilizado una empresa ficticia con unas características específicas que ha permitido tener una visión práctica de la aplicación de la normativa. Para dar cumplimiento al RGPD, la empresa deberá aplicar medidas organizativas, legales y técnicas, y para ello será necesario recopilar material y recursos que ayuden a las pymes de manera clara, sencilla y al menor coste a realizar la adecuación. Por otro lado, con el objetivo de que el empresario entienda las obligaciones que debe cumplir, será necesario trasladar las normas a un lenguaje cercano y claro, fácilmente comprensible por el colectivo de pequeños empresarios y alejarlos de los miedos que puedan surgir fruto del desconocimiento. El proyecto ha sido abordado utilizando la metodología PDCA por sus sinergias con los SGSI, delimitando el desarrollo del proyecto a las dos primeras fases el Plan y el DO y quedando fuera del alcance del proyecto las otras dos el Check y el Act, así como las continuas mejoras. Como resultado del proyecto se obtendrá en la fase de Plan la identificación de tratamientos, roles y el análisis de los riesgos y en la fase de do los controles organizativos, las cláusulas y contratos y las medidas técnicas que la pyme deberá implantar para lograr su adaptación al RGPD. The current regulations in Data Protection require organizations to make an effort to adapt to the requirements imposed by the legal framework, GDPR and LOPDGDD. The purpose of this project is to show how the applicable data protection regulations affect a very specific business sector such as SMEs. In order to limit as far as possible, the scope of action has been used a fictitious company with specific characteristics that has made it possible to have a practical vision of the application of the rules. To comply with the RGPD, the enterprise should apply organizational measures, legal and technical, and it will be necessary to collect material and resources to assist SMES in a clear, simple and at the lowest cost to perform the adequacy. On the other hand, in order for the employer to understand the obligations to be fulfilled it will be necessary to transfer the rules to a close and clear language, easily understood by the collective of small entrepreneurs and to distance them from the fears that may arise from ignorance. The project has been addressed using the PDCA methodology for its synergies with ISMS, delimiting the development of the project to step Plan and step Do and being beyond the scope of the project the other two Check and Act as well as the continuous improvement. As a result of the project, the identification of treatments, roles and risk analysis will be obtained in the Plan step and in the Do phase of the organizational controls, clauses and contracts and the technical measures that the SME will have to implement to achieve its GDPR adaptation. La normativa actual en Protecció de dades obliga les organitzacions a realitzar un esforç per a adaptar-se als requeriments que el marc legal li imposa, RGPD i LOPDGDD. La finalitat d'aquest projecte és mostrar com afecta la normativa aplicable en matèria de protecció de dades, a un sector empresarial molt concret com són les pimes. Amb la finalitat de fitar en la mesura del possible l'àmbit d'actuació s'ha utilitzat una empresa fictícia amb unes característiques específiques que ha permès tenir una visió pràctica de l'aplicació de la normativa. Per a donar compliment al RGPD, l'empresa haurà d'aplicar mesures organitzatives, legals i tècniques, i per a això serà necessari recopilar material i recursos que ajudin a les pimes de manera clara, senzilla i al menor cost a realitzar l'adequació. D'altra banda, amb l'objectiu que l'empresari entengui les obligacions que ha de complir, serà necessari traslladar les normes a un llenguatge pròxim i clar, fàcilment comprensible pel col·lectiu de petits empresaris i allunyar-los de les pors que puguin sorgir fruit del desconeixement. El projecte ha estat abordat utilitzant la metodologia PDCA per les seves sinergies amb els SGSI, delimitant el desenvolupament del projecte a les dues primeres fases el Pla i el DO i quedant fora de l'abast del projecte les altres dues el Check i el Act, així com les contínues millores.

Estudio y despliegue de un sistema que permite la emisión, transferencia y depósito de cheques al portador de forma segura haciendo uso de la plataforma Corda desarrollada por R3. Study and deployment of a system that allows the issuance, transfer and deposit of checks to the bearer in a safe way using the Corda platform developed by R3. Estudi i desplegament d'un sistema que permet l'emissió, transferència i dipòsit de xecs al portador de forma segura fent ús de la plataforma Corda desenvolupada per R3.

El projecte consisteix en una aplicació web que permet analitzar les vulnerabilitats d'altres webs i mantenir un històric d'anàlisis per usuari. Aquesta aplicació es caracteritza sobretot per la seva modularitat. Per una part, hi ha una API que permet realitzar distints tipus d'anàlisis i registrar-los. D'altra banda, hi ha una aplicació web que permet als usuaris interactuar còmodament amb l'API. A més, el sistema és completament genèric i permet modificar i afegir distints tipus d'anàlisis. El proyecto consiste en una aplicación web que permite analizar las vulnerabilidades de otros sitios y mantener un histórico de análisis por usuario. Esta aplicación se caracteriza sobre todo por su modularidad. Por una parte, hay una API que permite realizar distintos tipos de análisis y registrarlos. Por otra parte, hay una aplicación web que permite a los usuarios interactuar cómodamente con la API. Además, el sistema es completamente genérico y permite modificar y añadir distintos tipos de análisis. The project consists of a web application that allows you to analyze the vulnerabilities of other websites and maintain a history of analysis by user. This application is characterized mainly by its modularity. On the one hand, there is an API that allows you to perform different types of analysis and register them. On the other hand, there is a web application that allows users to interact with the API. In addition, the system is completely generic and allows to modify and add different types of analysis.

TFM en el que se describe la implantación de Puppet como herramienta para modelar infraestructura como código, poniendo como modelo una empresa mediana. TFM en el qual es descriu la implantació de Puppet com a eina per modelar infraestructura com codi, posant com a model una empresa mitjana. TFM in which the implementation of Puppet is described as a tool to model infrastructure as code, using a medium-sized company as a model.

El trabajo recoge el proceso de construcción de un sistema de monitorización que, a partir del tráfico de red, identifica actividades sospechosas que podrían indicar una vulneración de la seguridad de los sistemas informáticos en una red de comunicaciones. La finalidad del trabajo era la de disponer de un sistema completo de monitorización de bajo coste, capaz de detectar tráfico de red sospechoso a partir de listas de reputación. El trabajo se ha basado en el uso de Zeek IDS, como sistema de detección de intrusos, encargado del análisis del tráfico de red; el stack Elastic, para la monitorización activa del tráfico de red; y MineMeld como herramienta de gestión de listas de reputación. Para el desarrollo del trabajo se ha utilizado una metodología de tipo waterfall, dividida en diferentes fases propias de un proyecto de desarrollo de software: definición, análisis, construcción y entrega. Se han realizado además seguimientos periódicos de avance del trabajo. El resultado ha sido un sistema completo de monitorización, en el cual se ha simulado tráfico de red que ha quedado registrado en el dashboard de monitorización, cuyas actividades sospechosas, en base a las listas de reputación, han quedado identificadas para un posterior análisis. Se concluye que, con las herramientas utilizadas, se puede obtener un completo sistema de monitorización, fácilmente adaptable y extensible a las necesidades de cualquier ámbito de aplicación, tanto empresarial como particular, y que el uso de listas de reputación es clave para la identificación de actividades maliciosas en este tipo de sistemas. The work covers the process of building a full monitoring system that, based on network traffic, identifies suspicious activities that could indicate a breach of the security of computer systems in a communications network. The purpose of the work was to have a complete low-cost monitoring system capable of detecting suspicious network traffic from reputation lists. The work was based on the use of Zeek IDS, as an intrusion detection system, responsible for analyzing network traffic; the Elastic stack, for active monitoring of network traffic; and MineMeld as a reputation list management tool. For the development of the work, a waterfall type methodology has been used, divided into different phases of a software development project: definition, analysis, construction and delivery. In addition, periodic progress reporting has been carried out. The result has been a complete monitoring system, in which network traffic has been simulated and registered in the monitoring dashboard, whose suspicious activities, based on reputation lists, have been identified for later analysis. It is concluded that, with the tools used, a complete monitoring system can be obtained, easily adaptable and extensible to the needs of any field of application, both business and private, and that the use of reputation lists is key to the identification of malicious activities in this type of systems. El treball recull el procés de construcció d'un sistema de monitoratge que, a partir del tràfic de xarxa, identifica activitats sospitoses que podrien indicar una vulneració de la seguretat dels sistemes informàtics en una xarxa de comunicacions. La finalitat del treball era la de disposar d'un complet sistema de monitoratge de cost baix, capaç de detectar tràfic de xarxa sospitosa a partir de llistes de reputació. El treball s'ha basat en l'ús de Zeek IDS, com sistema de detecció d'intrusos, encarregat de l'anàlisi de tràfic de xarxa; el stack Elastic, per al monitoratge activu del tràfic de xarxa; i Minemeld com a eina de gestió de les llistes de reputació. Per al desenvolupament del treball s'ha aplicat una metodologia de tipus waterfall, dividida en diferents fases pròpies d'un projecte de desenvolupament de software: definició, anàlisi, construcció i entrega. S'han realitzat a més seguiments periòdics d'avanç del treball. El resultat ha estat un complet sistema de monitoratge, en el qual s'ha simulat tràfic de xarxa que ha quedat enregistrat en el dashboard de monitoratge, on les activitats sospitoses, basant-se en les llistes de reputació, han quedat identificades per a un posterior anàlisi. Es conclueix que, amb les eines utilitzades, es pot obtenir un complet sistema, fàcilment adaptable i extensible a les necessitats de qualsevol àmbit d'aplicació, siguin empreses com particulars, i que l'ús de llistes de reputació és clau per a la identificació d'activitats malicioses en aquest tipus de sistemes.

La tendencia año a año de amenazas cibernéticas que han impactado grandes compañias con perdidas económicas considerables, han permitido la aparición de nuevas soluciones que juegan un papel indispensable a la hora de detectar, mitigar y erradicar incidentes como parte de una estrategia y una postura robusta de defensa cibernética; los Endpoint Detection and Response (EDR). Gartner, una entidad reconocida en asesoramiento de tipo estratégico, menciona que un EDR es una solución de seguridad que registra y almacena el comportamiento de un Endpoint (Como una estación de trabajo o servidores), utilizando diversas técnicas de análisis de datos para detectar comportamientos sospechosos, suministrar información contextual, bloquear actividades maliciosas y proporcionar sugerencias de remediación en sistemas afectados. El trabajo presenta el estado del arte de aquellos sistemas que pueden asimilarse a una solución de tipo EDR de tipo open-source, y la implementación práctica de un espectro de estos (Proof of Concept - PoC), para observar el funcionamiento y capacidades frente a un sistema víctima infectado con malware reciente tipo Emotet. Se propone una escala de medición y una evaluación de las capacidades de estos EDR en relación con las características de un EDR mencionadas por Gartner, con el fin de proporcionar una conclusión del estado de madurez de estas soluciones libres como parte de implementaciones reales en la empresa, proporcionando un marco de trabajo con el cual se puedan medir y evaluar estos sistemas, además de las oportunidades de investigación que pueden surgir a través del desarrollo de esta investigación. The year-by-year trend of cyberthreats has been impacted large companies with considerable money loss, and this have raised the development of new solutions as part of the game with an indispensable role in detecting, mitigating and eradicating incidents as part of a robust and strategic posture on cyber defense; we're talking about Endpoint Detection and Response (EDR). Gartner, a recognized strategic advisory entity, argues an EDR is a security solution which records and stores the behavior of an Endpoint (such as a workstation or servers), using various data analysis techniques to detect suspicious behavior, provide contextual information, block malicious activities and provide remediation suggestions for affected systems. The work presents the current state of those systems that can be similar to an EDR type solution in the open-source field, and the practical implementation of a spectrum of these ones through a Proof of Concept (PoC), to observe the operation and capabilities against a victim system infected with a recent Emotet malware. A measurement scale and an evaluation of the capabilities of these EDRs are proposed in relation to the characteristics of an EDR mentioned by Gartner, in order to provide a conclusion of the maturity status of these free solutions as part of possible implementations in the company, provides a framework to get these systems measured and evaluated, in addition to the research opportunities that may create through the development of this research. La tendència any a any d'amenaces cibernètiques que han impactat grans companyies amb perdudes econòmiques considerables, han permès l'aparició de noves solucions que juguen un paper indispensable a l'hora de detectar, mitigar i erradicar incidents com a part d'una estratègia i una postura robusta de defensa cibernètica; els Endpoint Detection and Response (EDR). Gartner, una entitat reconeguda en assessorament de tipus estratègic, esmenta que un EDR és una solució de seguretat que registra i emmagatzema el comportament d'un Endpoint (Com una estació de treball o servidors), utilitzant diverses tècniques d'anàlisis de dades per a detectar comportaments sospitosos, subministrar informació contextual, bloquejar activitats malicioses i proporcionar suggeriments de remediación en sistemes afectats. El treball presenta l'estat de l'art d'aquells sistemes que poden assimilar-se a una solució de tipus EDR de tipus open-source, i la implementació pràctica d'un espectre d'aquests (Proof of Concept - PoC), per a observar el funcionament i capacitats enfront d'un sistema víctima infectat amb malware recent tipus Emotet. Es proposa una escala de mesurament i una avaluació de les capacitats d'aquests EDR en relació amb les característiques d'un EDR esmentades per Gartner, amb la finalitat de proporcionar una conclusió de l'estat de maduresa d'aquestes solucions lliures com a part d'implementacions reals en l'empresa, proporcionant un marc de treball amb el qual es puguin mesurar i avaluar aquests sistemes, a més de les oportunitats de recerca que poden sorgir a través del desenvolupament d'aquesta recerca.

El objetivo de este trabajo de fin de master es realizar una implantación de la herramienta de seguridad Wazuh. Durante este trabajo se ha planificado e implementado su instalación teniendo como premisas que la solución sea escalable y nos permita de forma ágil monitorizar la seguridad de los servidores de una institución. La metodología seguida para la implementación de este sistema ha sido, analizar las posibilidades que da Wazuh a la hora de instalar, y seleccionar la óptima para un crecimiento de sistemas de monitorización. A su vez, se han analizado los diferentes módulos, tantos los obligatorios, como opciones y se han implementado ciertas características que dan riqueza a la instalación, por ejemplo, integración con VirusTotal, monitorización sin agente, análisis de reglas de bastionado de equipos según reglas de la institución, etc. Una vez configurados estos sistemas, se han monitorizado una serie de equipos tanto servidores Linux como Windows, así como algún Switch router Cisco. Finalmente, se han analizado los resultados obtenidos de estos módulos: el estado de seguridad teniendo cuenta parches de seguridad, vulnerabilidades, cambios detectados en ficheros de configuración, estado de políticas de seguridad basándonos en diferentes normativas, así como: NIST, GDPR. Podemos concluir diciendo que Wazuh es una herramienta que nos da información de seguridad muy completa de los sistemas monitorizados y siempre desde el punto de vista del endpoint que es el que realmente queremos monitorizar, siendo muy parametrizable todos los módulos permitiendo una gran granularidad en el análisis de seguridad y de alertas. The objective of this Master's final dissertation is to implement the Wazuh security tool. During this work, this installation has been planned and implemented taking into account that the solution has to be scalable and allows us to quickly monitor the security of the servers of an institution. The methodology followed for the implementation is the next. We have analysed the possibilities that Wazuh gives us to install, and we have selected the optimum for a growth of monitoring systems. Further, the different modules that we can find in Wazuh, have been analysed, both mandatory and optional and certain features that give richness to the installation, for example, integration with VirusTotal, monitoring without agent, analysis of equipment bastion rules according to rules of the institution, etc. Once these systems have been configured, a series of computers have been monitored, both Linux and Windows servers, as well as a Cisco Switch router. Finally, the results obtained from these modules have been analysed: the security status taking into account security patches, vulnerabilities, changes detected in configuration files, security policy status based on different regulations, as well as: NIST, GDPR. We can conclude by saying that Wazuh is a tool that gives us very complete safety information of the monitored systems and always from the point of view of the endpoint, all modules being very configurable allowing a great granularity in the analysis of security and alerts. L'objectiu d'aquest treball de fi de màster és realitzar una implantació de l'eina de seguretat Wazuh. Durant aquest treball s'ha planificat i implementat la seva instal·lació tenint com a premisses que la solució sigui escalable i ens permeti de manera àgil monitorar la seguretat dels servidors d'una institució. La metodologia seguida per a la implementació d'aquest sistema ha estat, analitzar les possibilitats que dóna Wazuh a l'hora d'instal·lar, i seleccionar l'òptima per a un creixement de sistemes de monitoratge. Al seu torn, s'han analitzat els diferents mòduls, tants els obligatoris, com a opcions i s'han implementat certes característiques que donen riquesa a la instal·lació, per exemple, integració amb VirusTotal, monitoratge sense agent, anàlisi de regles de bastionado d'equips segons regles de la institució, etc. Una vegada configurats aquests sistemes, s'han monitorat una sèrie d'equips tant servidors Linux com Windows, així com algun Switch encaminador Cisco. Finalment, s'han analitzat els resultats obtinguts d'aquests mòduls: l'estat de seguretat tenint compta pegats de seguretat, vulnerabilitats, canvis detectats en fitxers de configuració, estat de polítiques de seguretat basant-nos en diferents normatives, així com: NIST, GDPR. Podem concloure dient que Wazuh és una eina que ens dóna informació de seguretat molt completa dels sistemes monitorats i sempre des del punt de vista del endpoint que és el que realment volem monitorar, sent molt parametrizable tots els mòduls permetent una gran granularitat en l'anàlisi de seguretat i d'alertes.

El protocolo SCAP permite la automatización de procedimientos relacionados con la seguridad (comprobación de vulnerabilidades o configuración automática de sistemas), por lo que constituye una herramienta útil para la comprobación e implementación de políticas de seguridad. El proyecto OpenSCAP proporciona diversas herramientas interoperables para trabajar con contenido SCAP. El Centro Criptológico Nacional (CCN) es responsable de generar políticas de seguridad de la información aplicables dentro del sector público. La serie CCN-STIC contiene políticas y procedimientos relacionados con la seguridad de la información. La guía CCN-STIC-619 contiene un procedimiento manual de bastionado para clientes basados en CentOS7. Este TFM implementa las recomendaciones contenidas en la guía CCN-STIC-619 mediante contenido SCAP (reglas XCCDF y comprobaciones OVAL), lo que permite su aplicación y comprobación de forma automática. Se incluye también un conjunto de scripts de remedio, que permiten modificar automáticamente la configuración del sistema para adaptarse las reglas definidas. La implementación realizada es verificada empleándola para comprobar una instalación por defecto de CentOS7 y ejecutando a continuación los scripts de remedio para adaptar la configuración a lo exigido en la norma. SCAP protocol provides automation of security procedures, vulnerability assessment, automatic hardening and configuration of systems and other related security procedures. For this reason, is very appropriate to implement security policies. OpenSCAP project provides set of open and free inter-operable tools for SCAP content. Centro Criptológico Nacional (CCN) is responsible of the Information Security policies for the government and public sector in Spain. CCN-STIC series contains a set of security policies and related procedures. CCN-STIC-619 contains official hardening instructions and security policy for client systems based on CentOS7. This publication implements the recommendations of CCN-STIC-619 using SCAP content (XCCDF rules and OVAL checks), providing automatic capabilities to check and configure target systems. Also, a set of remediation scripts is developed, to modify the system configuration to conform with the rules when required. The implementation is verified checking a clean install of CentOS7. Remediation scripts are applied to adapt the target system to the requirements. El protocol SCAP permet l'automatització de procediments relacionats amb la seguretat (comprovació de vulnerabilitats o configuració automàtica de sistemes), de manera que constitueix una eina útil per a la comprovació i implementació de polítiques de seguretat. El projecte OpenSCAP proporciona diverses eines interoperables per treballar amb contingut SCAP. El Centro Criptológico Nacional (CCN) és el responsable de generar polítiques de seguretat de la informació aplicables dins del sector públic. La sèrie CCN-STIC conté polítiques i procediments relacionats amb la seguretat de la informació. La guia CCN-STIC-619 conté un procediment per a clients basats en CentOS7. Aquest TFM implementa les recomanacions contingudes en la guia CCN-STIC-619 mitjançant contingut SCAP (regles XCCDF i comprovacions OVAL), cosa que permet la seva aplicació i comprovació de forma automàtica. S'inclou també un conjunt de scripts, que permeten modificar automàticament la configuració del sistema per adaptar les regles definides. La implementació realitzada és verificada emprant-la per comprovar una instal·lació per defecte de CentOS7 i executant a continuació els scripts per adaptar la configuració al que exigeix la norma.

El problema de la desinformación es un problema que siempre ha existido pero ha aumentado debido al crecimiento tecnológico y la aparición de diversas formas de comunicar la información en Internet, por ejemplos, blogs o redes sociales. Prestando atención a las redes sociales esto ha provocado la aparición de bots con el objetivo de propagar la desinformación con un determinado objetivo. Teniendo en mente esto el proyecto se centra en realizar un análisis que permita generar un modelo de Machine Learning que es capaz de detectar contenido falso y/o bots en redes sociales. Por ello, se ha seleccionado como metodología CRISP-DM debido a su gran utilización en este tipo de proyectos. El problema de la desinformació és un problema que sempre ha existit però ha augmentat a causa del creixement tecnològic i l'aparició de diverses formes de comunicar la informació a Internet, per exemples, blogs o xarxes socials. Prestant atenció a les xarxes socials això ha provocat l'aparició de bots amb l'objectiu de propagar la desinformació amb un determinat objectiu. Tenint en ment això el projecte es centra en realitzar una anàlisi que permet generar un model de Machine Learning que és capaç de detectar contingut fals i / o brossa en xarxes socials. Per això, s'ha seleccionat la metodologia CRISP-DM per la seva gran utilització en aquest tipus de projectes. The problem of misinformation is a problem that has always existed but has increased due to technological growth and the emergence of various ways of communicating information on the Internet, for example, blogs or social networks. Paying attention to social networks this has led to the appearance of bots with the aim of spreading misinformation with a certain objective. With this in mind, the project focuses on performing an analysis that allows generating a Machine Learning model capable of detecting fake content or bots in social networks. Therefore, it has been selected as a methodology CRISP-DM due to its great use in this type of projects.

En los últimos años, hemos vivido una transformación a un mundo digital en el que parte de nuestra vida ha pasado a estar en la red. Internet acumula cada vez más datos de nuestros hábitos, gustos, costumbres, inquietudes u opiniones y en la mayoría de los casos sin que seamos conscientes de ello. Esta creciente falta de privacidad ha hecho que muchos usuarios hayan buscado otros sitios donde puedan proteger su identidad, como es el caso de la Deep Web. Pero asociado a la Deep Web, nos llega información de todo tipo y en algunos casos hablan de una zona de internet peligrosa, dónde puedes encontrar todo tipo de contenidos inmorales o dónde se guardan los mayores secretos. Este trabajo pretende dar una visión más objetiva de la Deep Web a través de un análisis técnico y práctico de las partes más populares de la misma. In recent years, we have experienced a transformation to a digital world in which part of our life has become part of the network. Internet accumulates more and more data of our habits, tastes, customs, concerns or opinions and in most cases without us being aware of it. This growing lack of privacy has made many users have searched other sites where they can protect their identity as is the case of the Deep Web. But associated with the Deep Web we get information of all kinds, and in some cases, they speak of a dangerous internet area where you can find all kinds of immoral content or where the greatest secrets are kept. This work aims to give a more objective view of the Deep Web through a technical and practical analysis of the most popular parts of it. En els últims anys, hem viscut una transformació a un món digital en el qual part de la nostra vida ha passat a estar a la xarxa. Internet acumula cada vegada més dades dels nostres hàbits, gustos, costums, inquietuds o opinions i en la majoria dels casos sense que en siguem conscients. Aquesta creixent manca de privacitat , ha fet que molts usuaris hagin buscat altres llocs on puguin protegir la seva identitat, com és el cas de la Deep Web. Però associat a la Deep Web, ens arriba informació de tot tipus, i en alguns casos parlen d'una zona d'internet perillosa, on pots trobar tot tipus de continguts immorals, o on es guarden els majors secrets. Aquest treball pretén donar una visió més objectiva de la Deep Web a través d'un anàlisi tècnic i pràctic de les parts més populars de la mateixa.

Paralelamente al Internet tal y como se conoce hoy en día, coexiste también la red denominada Internet profunda (Deep Web), Internet invisible o Internet oculta. En el presente documento, se definirán estos conceptos, además de realizar una aproximación teórica sobre los diferentes medios de acceso a lo que se conoce como la Internet profunda o Deep Web, como son Freenet, Tor y I2P, mediante los cuales se pretende conseguir una navegación anónima a la Deep Web. Esta aproximación será de tipo técnica-práctica controlada, accediendo a la Internet profunda a través de estos medios de acceso, mediante un laboratorio preparado para maximizar la seguridad, el cual se describirá en el presente documento, así como el tipo de tecnologías que conforman las herramientas y los medios de acceso. Internet tal com es coneix avui dia, coexisteix també la xarxa denominada Internet profunda (Deep Web), Internet invisible o Internet oculta. En el present document, es definiran aquests conceptes, a més de realitzar una aproximació teòrica sobre els diferents mitjans d'accés al que es coneix com la Internet profunda o Deep Web, com són Freenet, Tor i I2P, mitjançant els quals es pretén aconseguir una navegació anònima a la Deep Web. Aquesta aproximació serà de tipus tècnica-pràctica controlada, accedint a la xarxa profunda a través d'aquests mitjans d'accés, mitjançant un laboratori preparat per a maximitzar la seguretat, el qual es descriurà en el present document, així com el tipus de tecnologies que conformen les eines i els mitjans d'accés. Parallel to the Internet as it is known today, the network called Deep Web, Invisible Web or Hidden Web also coexists. In the present document, these concepts will be defined, in addition to a theoretical approach on the different ways to access to what is known as Deep Internet or Deep Web, such as Freenet, Tor and I2P, through which it is intended to achieve an anonymous navigation to the Deep Web. This approach will be within a controlled technical-practical nature, accessing the Deep Web through these ways of access, through a laboratory prepared to maximize security, which will be described in this document, as well as the type of technologies that make up the tools and ways of access.

En un escenario con una gran variedad de servicios online, los sistemas de autenticación única (SSO) permiten simplificar la gestión de identidades. El objetivo de este trabajo es la construcción de un sistema de autenticación única basado en estándares abiertos y en productos de código abierto. El sistema implementado permite verificar la identidad de los usuarios mediante mecanismos basados en usuario-contraseña y certificado electrónico. Además, el sistema recupera información del usuario, desde el repositorio de la organización, y la pone a disposición de las distintas aplicaciones. Se tiene especial cuidado en el control, por parte del usuario, de la cesión de sus datos personales. Por último, se han considerado aspectos de seguridad en las distintas fases del desarrollo del sistema. El sistema implementado cumple los requerimientos establecidos, si bien hay distintos aspectos de mejora. Estos aspectos están relacionados principalmente con la disponibilidad de distintos componentes del sistema, como el proveedor de identidad o el servicio de directorio, y otros relacionados con los mecanismos de autorización y personalización del sistema. In the current scene with wide variety of online services, single sign on systems (SSO) allow simplify the identities management. The aim of this work is to develop a single sign on system based on open standards and open source products. The deployed system allows verifying user identity through mechanisms based on userpassword and digital certificate. In addition, the system retrieves user information from organization repository and makes it available to applications. Special care is applied to the control, by the user, the transfer of their personal data. Finally, security aspects have been considered throughout all the stages of the project. The system meets the established requirements, although various improvements are proposed. These are mainly related to the availability of the components of the system, such as the identity provider or the directory service, and other aspects such as system authorization and customization. L'objectiu d'aquest treball és la construcció d'un sistema d'autenticació única basat en estàndards oberts i en productes de codi obert. El sistema implementat permet verificar la identitat dels usuaris mitjançant mecanismes basats en usuari-contrasenya i certificat electrònic. A més, el sistema recupera informació de l'usuari, des del repositori de l'organització, i la posa a la disposició de les diferents aplicacions. Es té especial cura en el control, per part de l'usuari, de la cessió de les seves dades personals. Finalment, s'han considerat aspectes de seguretat en les diferents fases del desenvolupament del sistema. El sistema implementat compleix els requeriments establerts, si bé hi ha diferents aspectes de millora. Aquests aspectes estan relacionats principalment amb la disponibilitat de diferents components del sistema, com el proveïdor d'identitat o el servei de directori, i altres relacionats amb els mecanismes d'autorització i personalització del sistema.

La seguridad de los servidores empresariales es de vital importancia para el funcionamiento de las empresas. La no disponibilidad de las aplicaciones alojadas en los servidores puede suponer importantes pérdidas económicas y de prestigio para las empresas. Por este motivo es muy importante para las empresas mantener un elevado nivel de seguridad en sus servidores. El objetivo principal de este trabajo es la definición de los procesos para la validación continua de la seguridad de los servidores, principalmente validando: la correcta configuración de seguridad de los mismos y sus posibles vulnerabilidades por versiones de sistema operativo o aplicaciones instaladas no actualizadas. Este trabajo se realiza en la sucursal española de una empresa multinacional, que tiene definidas a nivel corporativo políticas de seguridad basadas en la ISO27001. Uno de los controles pendientes de implementar hace referencia a la seguridad de los servidores, y se alinea totalmente con los objetivos del trabajo. En la empresa existen unos 100 servidores virtuales, la mayoría de los cuales utilizan como sistema operativo alguna versión de Windows server. Se realizará un estudio de mercado para seleccionar las posibles soluciones a utilizar para el control de vulnerabilidades y configuraciones de seguridad. Se evaluarán soluciones de distribución libre y también comerciales. Una vez seleccionadas las soluciones se ha procedido a probarlas, configurarlas y definir el proceso para el control continuo de la seguridad de los servidores. Enterprise server's security is critical for enterprise operation. The non-availability of applications hosted on servers can cause significant economic and prestige impact for the companies. For this reason, it is very important for companies to maintain a high level of security in their servers. The main objective of this work is the definition of the processes for the continuous validation of the security of the servers, mainly validating the correct security configuration and their possible vulnerabilities due operating system versions or installed applications not updated. This work is done in the Spanish branch of a multinational company, which has corporate security policies based on ISO27001. One of the pending controls to implement refers to the security of the servers, which is completely aligned with the objectives of this work. There are about 100 virtual servers in the company, most of which use a version of Windows server as their operating system. A market study will be conducted to select the possible solutions to be used for the vulnerability and security configuration control. Open Source and commercial solutions will be evaluated. Once the solutions have been selected, they have been tested, configured and a process has been defined for the continuous control of server security. La seguretat dels servidors empresarials és de vital importància per al funcionament de les empreses. La no disponibilitat de les aplicacions allotjades en els servidors pot suposar importants pèrdues econòmiques i de prestigi per a les empreses. Per aquest motiu és molt important per a les empreses mantenir un elevat nivell de seguretat en els seus servidors. L'objectiu principal d'aquest treball és la definició dels processos per a la validació contínua de la seguretat dels servidors, principalment validant: la correcta configuració de seguretat dels mateixos i les seves possibles vulnerabilitats per versions de sistema operatiu o aplicacions instal·lades no actualitzades. Aquest treball es realitza en la sucursal espanyola d'una empresa multinacional, que té definides a nivell corporatiu polítiques de seguretat basades en l'ISO27001. Un dels controls pendents d'implementar fa referència a la seguretat dels servidors, i s'alinea totalment amb els objectius del treball. En l'empresa existeixen uns 100 servidors virtuals, la majoria dels quals utilitzen com a sistema operatiu alguna versió de Windows server. Es realitzarà un estudi de mercat per a seleccionar les possibles solucions a utilitzar per al control de vulnerabilitats i configuracions de seguretat. S'avaluaran solucions de distribució lliure i també comercials. Una vegada seleccionades les solucions s'ha procedit a provar-les, configurar-les i definir el procés per al control continu de la seguretat dels servidors.

El presente trabajo aborda dos objetivos diferentes. Por un lado, y a modo teórico, se demuestra todas las ventajas de implementar una solución SIEM dentro de una organización. También se describe el estado actual de madurez de la última generación de SIEM que podemos encontrar dentro del mercado. Se muestran las ventajas de juntar un SIEM, con un UBA/UEBA y un SOAR. Por otro lado, de modo práctico, se implementa una solución híbrida de SIEM en la que todos los datos de la empresa son almacenados dentro del Data Lake (en este caso mediante ElasticSearch), para posteriormente enviar los eventos más destacados (eventos notables) a Splunk, para una vez almacenados en éste, implementar un SIEM con toda su inteligencia asociada. Por tanto, el objetivo que se ha conseguido demostrar, ha sido que mediante una baja inversión económica, se puede implementar una solución SIEM totalmente funcional dentro de un SOC de una pequeña y mediana empresa. The present paper solves two different objectives. In the first part, theoretically, we demonstrate all the advantages of implementing a SIEM solution within an organization. At the same time, we describe the current maturity status of the latest generation of SIEM, that we can find within the trade. We have demonstrated the advantages of using a SIEM together with an UEBA/UBA and a SOAR. On the other hand, in a practical way, we have implemented a hybrid solution of SIEM in which all the company's data is stored within the Data Lake (in this case by ElasticSearch), to later send the most relevant events (notable events) to Splunk, for once stored in it, implement a SIEM with all its associated intelligence. Therefore, it has been demonstrated that through a low monetary investment, a fully functional SIEM solution can be implemented within a SOC of a small and medium-sized company. El present treball aborda dos objectius diferents. Es demostra tots els avantatges d'implementar una solució SIEM dins d'una organització. També es descriu l'estat actual de maduresa de l'última generació de SIEM que podem trobar dins del mercat. Es mostren els avantatges d'ajuntar un SIEM, amb un UBA / UEBA i un SOAR. D'altra banda, de manera pràctica, s'implementa una solució híbrida de SIEM on totes les dades de l'empresa són emmagatzemats dins de Data Lake (en aquest cas mitjançant ElasticSearch), per a posteriorment enviar els esdeveniments més destacats a Splunk, i implementar un SIEM amb tota la seva intel·ligència associada. Per tant, l'objectiu que s'ha aconseguit demostrar, ha estat que mitjançant una baixa inversió econòmica, es pot implementar una solució SIEM totalment funcional dins d'un SOC d'una petita i mitjana empresa.

Aquest treball consisteix en l'estudi del framework SCAP i com, amb les eines que ens ofereix, es creen les Security Checklists. Veurem com SCAP defineix un marc idiomàtic per a que tots els sistemes relacionats amb la seguretat informàtica es puguin entendre: com definir els components de software, com definir les vulnerabilitats, els patch, els ajustos de configuració, etcètera. Veurem com amb un llenguatge declaratiu com el XCCDF es poden crear SSG (SCAP Security Checklists) que seran re-aprofitables entre diferents sistemes i com s'hi poden definir els checks, ajustar-los per fer-los personalitzats a la normativa de cada necessitat (empresa o particular) i com es poden aprofitar per tal de definir accions per a solucionar els petits errors de configuració dels sistemes. Veurem un exemple de com aplicar una avaluació en sistemes reals i com les accions de fix o «remediation» solucionen gran part dels problemes detectats. Podrem veure fins on arriben aquestes accions i què no poden solucionar. Este trabajo consiste en el estudio del framework SCAP y como, con los aperos que nos ofrece, se crean las Security Checklists. Veremos como SCAP define un marco idiomático para que todos los sistemas relacionados con la seguridad informática se puedan entender: como definir los componentes de software, como definir las vulnerabilidades, los patch, los ajustes de configuración, etcétera. Veremos como con un lenguaje declarativo como lo XCCDF se pueden crear SSG (SCAP Security Checklists) que serán re-aprovechables entre diferentes sistemas y como se pueden definir los checks, ajustarlos para hacerlos personalizados a la normativa de cada necesidad (empresa o particular) y como se pueden aprovechar para definir acciones para solucionar los pequeños errores de configuración de los sistemas. Veremos un ejemplo de como aplicar una evaluación en sistemas reales y como las acciones de fijo o «remediation» solucionan gran parte de los problemas detectados. Podremos ver hasta donde llegan estas acciones y que no pueden solucionar. This work consists in the study of the SCAP framework and how Security Checklists are created using it. We will see how SCAP defines a language so that all systems related to computer security can be integrated: how to enumerate software components, vulnerabilities, patches, configuration settings, and so on. We will see how XCCDF, a declarative language, can be used to create SSG (SCAP Security Checklists) that will be reusable between different systems and how you can define checks, adjust them to make them customized to the regulations of each security policy and how can be used to define actions to solve small system configuration errors. We will see an example of how to apply an evaluation in real systems and how the actions of fix or remediation solve most of the problems detected. We can see what can be solved and what not wih this automated processes.

El objetivo del presente proyecto, consiste en proponer una alternativa de arquitectura Big Data para el análisis y monitoreo de grandes cantidades de registros en tiempo real generados por los servidores del notariado español cuya finalidad es generar un sistema de monitoreo en tiempo real que permita la detección de eventos de seguridad en sus servidores, tales como explotación de vulnerabilidades, accesos no autorizados, trafico anómalo y comportamientos inusuales. El proyecto inicia presentando la tecnología Hadoop, su funcionamiento y finalidad, para continuar explicando un portafolio de herramientas que comprende su ecosistema, luego se analiza una tecnología que en la actualidad es de bastante uso como es Spark. El proyecto se desarrolla clasificando cada tecnología en todo el ciclo de implementación de una arquitectura Big data, en la cual, tiene como procesos relevantes los siguientes: Ingesta de datos, procesamiento, almacenamiento en clúster y visualización de resultados. Por último, finaliza con la selección y escogencia de una posible arquitectura, la propuesta contempla la especificación de cada tecnología para los procesos relevantes de una arquitectura Big Data, esta elección de tecnologías tuvo como principal factor cumplir la finalidad planteada y las características del caso de uso (generación de datos en cantidades masivas, tratamiento y análisis en tiempo real- Stream). Como conclusión, se puede indicar que existe una gran cantidad de herramientas que se pueden utilizar para la aplicación de la solución de caso planteado y en general para Big Data, de igual forma, su uso en el aspecto de la seguridad juega un papel importante para poder analizar en tiempo real posibles eventos de seguridad. The objective of this project is to propose a Big Data architecture alternative for the analysis and monitoring of great volume numbers of real-time records generated by Spanish notary servers whose purpose is to generate a real-time monitoring system that allows detection of security events on their servers, such as exploitation of vulnerabilities, unauthorized access, anomalous traffic and unusual behavior. The project begins by presenting the Hadoop technology, his operation and purpose, to continue explaining a portfolio of tools that comprise its ecosystem, then analyzing a technology that is currently widely used as Spark. The project is developed by classifying each technology throughout the implementation cycle of a Big Data architecture, in which the following processes are relevant: Data intake, processing, storage in clusters and visualization of results. Finally, it ends with the selection and choice of a possible architecture, the proposal includes the specification of each technology for the relevant processes of a Big Data architecture, this choice of technologies had as main factor to fulfill the purpose and characteristics of the case of use (generation of data in massive quantities, treatment and analysis in real time Stream. In conclusion, it can be indicated that there is a large number of tools that can be used for the application of the proposed case solution and in general for Big Data, likewise, its use in the security aspect plays an important role for to be able to analyze in real time possible security events. L'objectiu del present projecte, consisteix a proposar una alternativa d'arquitectura Big Data per a l'anàlisi i monitoratge de grans quantitats de registres en temps real generats pels servidors del notariat espanyol té com a finalitat generar un sistema de monitorització en temps real que permeti la detecció d'esdeveniments de seguretat en els seus servidors, com ara explotació de vulnerabilitats, accessos no autoritzats, tràfic anòmal i comportaments inusuals. El projecte s'inicia presentant la tecnologia Hadoop, el seu funcionament i finalitat, per continuar explicant un portafoli d'eines que comprèn el seu ecosistema, després s'analitza una tecnologia que en l'actualitat és de bastant ús com és Spark. El projecte es desenvolupa classificant cada tecnologia en tot el cicle d'implementació d'una arquitectura Big data, en la qual, té com a processos rellevants els següents: Ingesta de dades, processament, emmagatzematge en clúster i visualització de resultats. Finalment, finalitza amb la selecció i escogencia d'una possible arquitectura, la proposta contempla l'especificació de cada tecnologia per als processos rellevants d'una arquitectura Big Data, aquesta elecció de tecnologies va tenir com a principal factor complir la finalitat plantejada i les característiques del cas de ús (generació de dades en quantitats massives, tractament i anàlisi en temps real- Stream). Com a conclusió, es pot indicar que hi ha una gran quantitat d'eines que es poden utilitzar per a l'aplicació de la solució de cas plantejat i en general per a Big Data, de la mateixa manera, el seu ús en l'aspecte de la seguretat juga un paper important per poder analitzar en temps real possibles esdeveniments de seguretat.

La gran previsió de creixement de dispositius IoT, la seva utilització tant en l'àmbit personal com empresarial i el fet d'estar connectats i disponibles les 24 hores del dia, han provocat que es converteixin en un dels principals objectius dels ciberdelinqüents. L'objectiu principal d'aquest treball és fer un anàlisi del nombre i tipus d'atacs que reben els dispositius en tres tipus de xarxa: una xarxa domèstica, la xarxa externa d'una universitat i la xarxa interna d'una universitat. També quines són les causes i les motivacions per realitzar aquests atacs. Per fer-ho, primer s'analitza l'estat de la seguretat dels dispositius IoT, a partir d'un anàlisis de les amenaces de seguretat i de les vulnerabilitats més comuns, i es descriuen accions preventives i recomanacions per la mitigació dels riscos de seguretat. També s'analitza quina és la motivació i les causes per les que aquests dispositius són un objectiu, i els cucs més habituals que hi ha per intentar infectar els dispositius IoT de manera automàtica per fer-los formar part d'una botnet. Un cop definida la base teòrica, es desenvolupa un sistema per detectar aquests atacs i intentar recuperar payloads de diferents tipus de botnets. Amb els resultats obtinguts, es procedeix a fer una anàlisi dels atacs de cada xarxa, identificant els espècimens capturats. The great growth forecast of IoT devices, its uses both in domestic and Enterprise environment and the fact of being powered on and online 24 hours a day have made them one of the main objectives for cibercriminals. The main objective of this work I to analyse the number and type of attacks that those devices receive in three types of network: a home network, the external network of a university, and the internal network of a university. To do this, we first analyse the security status of IoT devices, based on an analysis of the security threats and the most common vulnerabilities, and describe preventive actions and recommendations to mitigate the risks of security. It also analyse the motivations and causes for which these devices are a target and the most common worms that exists targeted at infecting IoT devices to make them part of a botnet. Once the theoretical base is defined, a system to detect those attacks and get payloads is defined and implemented I each network. With the results obtained, we proceed to analyse the attacks of each network, identifying the captured specimens. La gran previsión de crecimiento de los dispositivos IoT, su utilización tanto en el ámbito personal como en el empresarial y el hecho de estar conectados y disponibles las 24 horas del día, han provocado que se conviertan en uno de los principales objetivos de los ciberdelincuentes. El objetivo principal de este trabajo es hacer un análisis del número y tipo de ataques que reciben estos dispositivos en tres tipos de red: una red doméstica, la red externa de una universidad, y la red interna de una universidad. También cuales son las causas y las motivaciones para realizar estos ataques. Para hacerlo, primero se analiza el estado de la seguridad de los dispositivos IoT, a partir de un análisis de las amenazas de seguridad y de las vulnerabilidades más comunes, y se describen acciones preventivas y recomendaciones para mitigar los riesgos de seguridad. También se analiza cuál es la motivación y las causas por las que estos dispositivos son un objetivo, y los gusanos más habituales que hay para intentar infectar los dispositivos IoT de manera automática para hacerlos formar parte de una botnet. Una vez definida la base teórica, se desarrolla un sistema para detectar estos ataques y intentar recuperar payloads de diferentes tipos de botnets. Con los resultados obtenidos, se procede a hacer un análisis de los ataques de cada red, identificando los especímenes capturados.

El presente trabajo realiza primeramente un estudio sobre la arquitectura y funcionamiento de la red TOR proporcionando con gran detalle información sobre sus protocolos y componentes. A continuación se incluye una investigación de los diferentes servicios ocultos que ofrece esta red centrándose en los cibermercados negros, para pasar después a analizar los distintos métodos de desanonimización de usuarios y servicios de la red TOR. Por último se presenta el software de Shadow para ejemplificar finalmente el funcionamiento de Tor en este entorno virtualizado y poder ver de manera más práctica sus protocolos. El present treball realitza primerament un estudi sobre l'arquitectura i funcionament de la xarxa TOR proporcionant amb gran detall informació sobre els seus protocols i components. A continuació s'inclou una investigació dels diferents serveis ocults que ofereix aquesta xarxa centrant-se en els cibermercados negres, per passar després a analitzar els diferents mètodes de desanonimización d'usuaris i serveis de la xarxa TOR. Finalment es presenta el programari de Shadow per exemplificar finalment el funcionament de Tor en aquest entorn virtualitzat i poder veure de manera més pràctica els seus protocols. The present project carries out a study on the architecture and operation of the TOR network, providing in great detail information about its protocols and components. Below is an investigation of the different hidden services offered by this network focusing on black cybermarkets, and then analyzing the different methods of deanonymization of users and services of the TOR network. Finally, the Shadow software is presented to finally exemplify the functioning of Tor in this virtualized environment and to be able to see its protocols in a more practical way.

La finalidad de este trabajo es identificar y presentar las vulnerabilidades de los dispositivos IoT que se encuentran mal configurados o que desde fábrica ya vienen con falencias a nivel de seguridad. Para esta labor, se realizó la implementación de dos honeypots conocidos, cowrie y dionaea en una raspberry pi 3, las cuales fueron publicadas durante dos semanas en internet con diferentes servicios vulnerables. Mediante los honeypots, se pudo obtener información valiosa que permitió identificar varias conexiones remotas que utilizaron el dispositivo vulnerable como pivote para realizar otros ataques a diferentes destinos. Por otra parte, también se observó la recopilación de información a través de protocolos como SMB y el constante escaneo de la red de internet en busca de dispositivos PnP. Se pudo concluir que un dispositivo IoT mal configurado es fácilmente identificable para los servicios de escaneo y para los servicios automatizados (o botnets) para amplificar los ataques a otros host remotos. Por otra parte, la privacidad de los dispositivos también se ve comprometida, puesto que un atacante puede recopilar información de la máquina vulnerable, robar archivos y hasta realizar instalaciones de cualquier tipo de archivo, ejecutando código arbitrario. La finalitat d'aquest treball és identificar i presentar les vulnerabilitats dels dispositius IoT que es troben mal configurats o que des de fàbrica ja vénen amb errors a nivell de seguretat. Per a aquesta tasca, es va realitzar la implementació de dos honeypots coneguts, cowrie i dionaea en una Raspberry pi 3, que van ser publicades durant dos setmanes a Internet amb diferents serveis vulnerables. Mitjançant els honeypots, es va poder obtenir informació valiosa que va permetre identificar diverses connexions remotes que van utilitzar el dispositiu vulnerable per realitzar altres atacs a diferents destinacions. Per altra banda, també es va observar la recopilació d'informació a través de protocols com SMB i la constant escaneig de la xarxa d'Internet en recerca d'equips PnP. Es va poder concloure que un dispositiu IoT mal configurat és fàcilment identificable per als serveis d'escaneig i per als serveis automatitzats (o botnets) per amplificar els atacs a altres remots hostils. Per altra banda, la privacitat dels dispositius també es veu compromesa, ja que un atacant pot recopilar informació de la màquina vulnerable, robar arxius i fins a realitzar instal·lacions de qualsevol tipus de fitxer. The purpose of this work is to identify and present the vulnerabilities of IoT devices that are incorrectly configured or that from the factory already come with flaws at the security level. For this work, the implementation of two known honeypots, cowrie and dionaea in a raspberry pi 3, which were published during two weeks on the Internet with different vulnerable services was carried out. Through the honeypots, valuable information was obtained that allowed us to identify several remote connections that used the vulnerable device as a pivot to perform other attacks on different destinations. On the other hand, the collection of information through protocols such as SMB and the constant scanning of the internet network in search of PnP devices was also observed. It could be concluded that a misconfigured IoT device is easy prey for scanning services and for automated services (or botnets) to amplify attacks to other remote hosts. On the other hand, the privacy of the devices is also compromised, since an attacker can gather information from the vulnerable machine, steal files and even install installations of any type of file executing arbitrary code.

Memòria del TFM CloudDocs Signature Platform. En aquesta memòria es tracten tots els punts estudiats en el desenvolupament de l'aplicació web resultant del projecte així com l'estudi de la llei eIDAS. Memoria del TFM CloudDocs Signature PLatform. En esta memoria se tratan todos los puntos estudiados en el desarrollo de la aplicación web resultante del proyecto así como del estudio de la lei eIDAS. Thesis of TFM CloudDocs Signature Platform. On that document are explained all topics studied on the process of developing the final web application and the study of legal framework of eIDAS.

En vista de la evolución de la seguridad, movilidad y descentralización de servicios se promueve la elaboración de una plataforma que unifica estos términos. Todo ello con ayuda del nuevo marco eIDAS (Identificación Electrónica y los Servicios de Confianza) presentado en el reglamento (UE) Nº 910/2014 del Parlamento Europeo que define la interacción segura entre empresas y el reconocimiento de las condiciones en todos los estados. Esta nueva plataforma también hace uso de los famosos servicio en la nube, como son Google Drive, Dropbox, Box, que permiten el almacenamiento de documentos de forma segura y remota. Con todo ello conseguimos un servicio puente de autentificación de confianza y firma segura funcionando como SaaS. As the evolution in security, mobility and decentralization of services becomes a platform to unify these terms. All this with the help of the new eIDAS framework (Electronic Identification and Trust Services) presented in Regulation (EU) No. 910/2014 of the European Parliament that defines the safe interaction between companies and the recognition of conditions in all states. This new platform also makes use of the famous service in the cloud, such as Google Drive, Dropbox, Box, which allow the storage of documents safely and remotely. With all this we get a reliable authentication bridge service and secure signature working as SaaS. En vista de l'evolució en la seguretat, mobilitat i descentralització de serveis es promou l'elaboració d'una plataforma que unifica aquests termes. Tot això amb ajuda del nou marc eIDAS (Identificació Electrònica i els Serveis de Confiança) presentat en el reglament (UE) Núm. 910/2014 del Parlament Europeu que defineix la interacció segura entre empreses i el reconeixement de les condicions en tots els estats. Aquesta nova plataforma també fa ús dels famosos servei en el núvol, com són Google Drive, Dropbox, Box, que permeten l'emmagatzematge de documents de forma segura i remota. Amb tot això aconseguim un servei pont d'autenticació de confiança i signatura segura funcionant com SaaS.

El contenido de este trabajo es el desarrollo de un aplicativo que permite la firma de documentos en la nube usando plataformas como Drive, Dropbox o TrustedX. Este aplicativo cumple con los estándares de firma de documentos en PDF ISO 32000-1 y además pretende adaptarse al nuevo funcionamiento introducido por el reglamento europeo eIDAS en materia de firma descentralizada en la nube. This work talk about the development of an application that permit the document signing at the cloud using platform such as Drive, Dropbox or TrustedX. This applications is agree of standards for PDF documents signings (ISO 32000-1) and also try to adapt to the new operation introduced by the European regulation eIDAS in decentralized signature in the cloud. El contingut d'aquest treball és el desenvolupament d'un aplicatiu que permet la signatura de documents en el núvol usant plataformes com Drive, Dropbox o TrustedX. Aquest aplicatiu compleix amb els estàndards de signatura de documents en PDF ISO 32000-1 i més pretén adaptar-se al nou funcionament introduït pel reglament europeu eIDAS en matèria de signatura descentralitzada en el núvol.

El auge de los sistemas de geolocalización de los últimos años ha venido acompañado de una nueva problemática, la privacidad de los datos de los usuarios que usan estos sistemas. Este Trabajo de Fin de Máster (TFM) se propone evaluar la privacidad de los datos obtenidos al sanitizar un dataset de puntos espacio-temporales mediante una serie de métodos de sanitización. Para evaluar la privacidad de un dataset geolocalizado, se evalúa cuán difícil para un atacante sería deducir información sensible para un sujeto cuya información se encuentre en el dataset, ya sea mediante la deducción de puntos de interés (POIs) o mediante la reidentificación de un sujeto mediante el linkado de trazas. Se han evaluado la perturbación, la agregación y el swapping o intercambio como métodos de sanitización. Con tal de evaluarlos, se han atacado los datasets sanitizados mediante los ataques de deducción de hogares, de extracción de stays y de extracción de localizaciones inicio-fin (begin-end). Los resultados deben ser tenidos en cuenta desde el punto de vista de la aplicación que se le dará a los datos sanitizados. Si se desea mantener todos los datos agregados intactos y usar el dataset sanitizado para los mismos propósitos que el dataset original, el método swapping es el más potente manteniendo un buen nivel de privacidad. Si la utilidad del dataset sanitizado no tiene en cuenta que los datos extraídos mantengan los datos agregados ni que se pueda usar para, por ejemplo, crear mapas de movilidad -un escenario poco realista-, la perturbación es un método muy sencillo de implementar que sería suficiente, aunque si no se combinan distintos tipos de perturbación, un atacante podría fácilmente deducir las localizaciones originales. The rise of Location Based Systems during the last years has lead to a new problem, the data privacy of system's users. This Master's Final Project (TFM) aims to evaluate the privacy of the data obtained by sanitizing a dataset of spatiotemporal points through a series of sanitization methods. In order to evaluate the privacy of a geolocated dataset, we try to know how difficult it would be for an attacker to deduce sensitive information for a subject whose information is in the dataset, either by the deduction of points of interest (POIs) or by re-identifying a subject by linking traces. Perturbation, aggregation and swapping of traces have been evaluated as sanitization methods. In order to evaluate them, the sanitized datasets have been attacked by the following methods: home inferring, extraction of stays and begin-end location finder. The results must be considered from the point of view of the application that will be given to the sanitized data. If you want to keep all the aggregated data intact and use the sanitized dataset for the same purpose as the source one, swapping is the most powerful method, maintaining a good level of privacy. If the utility of the sanitized dataset does not take into account that the extracted data keeps aggregated data or that it can be used to, for example, create mobility maps -an unrealistic scenario-, perturbation is a very simple method to implement, although if different types of disturbance are not combined, an attacker could easily deduce the original locations. L'auge dels sistemes de geolocalització dels últims anys ha vingut acompanyat d'una nova problemàtica, la privacitat de les dades dels usuaris que usen aquests sistemes. Aquest Treball de Fi de Màster (TFM) proposa avaluar la privacitat de les dades obtingudes al higenitzar un dataset de punts espaciotemporals mitjançant una sèrie de mètodes d'higienització. Per a avaluar la privacitat d'un dataset geolocalitzat, s'avalua com de difícil per a un atacant seria deduir informació sensible per a un subjecte la informació del qual es trobi en el dataset, ja sigui mitjançant la deducció de punts d'interès (POIs) o mitjançant la re-identificació d'un subjecte mitjançant l'enllaç de traces. S'han avaluat la pertorbació, l'agregació i el swappingo intercanvi com a mètodes d'higienització. Amb la condició d'avaluar-los, s'han atacat els datasets higienitzats mitjançant els atacs de deducció de llars, d'extracció de stays i d'extracció de localitzacions inici-fi (begin-end). Els resultats han de ser tinguts en compte des del punt de vista de l'aplicació que se li donarà a les dades higenitzades. Si es desitja mantenir totes les dades agregades intactes i usar el dataset higienitzat per als mateixos propòsits que el dataset original, el mètode swapping és el més potent mantenint un bon nivell de privacitat. Si la utilitat del dataset higienitzat no té en compte que les dades extretes mantinguin les dades agregades ni que es pugui usar per a, per exemple, crear mapes de mobilitat -un escenari poc realista-, la pertorbació és un mètode molt senzill d'implementar que sería suficient, encara que si no es combinen diferents tipus de pertorbació, un atacant podria fàcilment deduir les localitzacions originals.

El uso de la informática está cambiando nuestra forma de vivir. La información almacenada en nuestros sistemas informáticos es un material muy valioso para nuestra sociedad altamente digitalizada. Los cibercriminales saben que esta información es de vital importancia para las organizaciones. Una de las herramientas que utilizan hoy en día los ciberdelincuentes es un tipo de programa malicioso conocido como Ransomware, el cual secuestra la información almacenada en nuestros equipos informáticos para luego solicitar una compensación económica si se quiere recuperar. Lo que se pretende con este trabajo es realizar un estudio sobre el malware Ransomware para cubrir la necesidad que poseen las organizaciones de proteger su información. Para ello se estudia las características de este programa malicioso, los tipos de ransomwares que existen, qué vectores de infección utiliza, sus modelos de negocio, qué respuesta da el Derecho ante esta amenaza y como ejemplo de ataque conocido se estudia el caso del ransomware WannaCry. The use of information technology is changing the way we live. The information stored in our computer systems is a very valuable asset for our highly digitized society. Cybercriminals know that this information is of vital importance to organizations. One of the tools used today by cybercriminals is a type of malicious program known as Ransomware, which hijacks the information stored in our computer equipment and after, an economic compensation is requested to recover it. The aim of this work is to carry out a study on Ransomware malware to cover the need that organizations have to protect their information. To do this, we study the characteristics of this malicious program, the types of ransomware that exist, what vectors of infection it uses, its business models, how the law responds to this threat and, as an example of a known attack, the case of the WannaCry ransomware is studied. L'ús de la informàtica està canviant la nostra forma de viure. La informació emmagatzemada en els nostres sistemes informàtics és un material molt valuós per a la nostra societat altament digitalitzada. Els cibercriminals saben que aquesta informació és de vital importància per a les organitzacions. Una de les eines que utilitzen avui dia els ciberdelinqüents és un tipus de programa maliciós conegut com Ransomware, el qual segresta la informació emmagatzemada en els nostres equips informàtics per a després sol·licitar una compensació econòmica si es vol recuperar. El que es pretén amb aquest treball és realitzar un estudi sobre el malware Ransomware per a cobrir la necessitat que posseeixen les organitzacions de protegir la seva informació. Per a això s'estudia les característiques d'aquest programa maliciós, els tipus de ransomwares que existeixen, quins vectors d'infecció utilitza, els seus models de negoci, quina resposta dóna el Dret davant aquesta amenaça i com a exemple d'atac conegut s'estudia el cas del ransomware WannaCry.

El trabajo presenta un estudio sobre las diferentes metodologías de Ingeniería Social que están utilizando los delincuentes, para llevar a cabo fraudes con la información que obtienen de sus víctimas sin que ellas se percaten. Para lo cual, se brindan las recomendaciones para prevenir las personas, fortalecer el sentido común y mitigar el riesgo de no ser víctima del robo de información. Se realiza una introducción sobre el concepto de ingeniería social, los roles que intervienen, el tipo de información que se puede obtener, cómo se obtiene provecho de la misma y las leyes a nivel mundial que persiguen estas actuaciones de los delincuentes. Lo anterior, hace parte la gestión que llevo a cabo como CISO a nivel profesional y con las personas de mi entorno. Es mi propósito, que este trabajo final de máster, sea conocido por muchas más personas, para que sean sensibilizados sobre el riesgo al que todos estamos expuestos y sigan las recomendaciones para que cada vez, sean menos los eslabones débiles de la cadena. The work presents a study on the different Social Engineering methodologies that criminals are using, to carry out frauds with the information they obtain from their victims without them noticing. To this end, recommendations are provided to prevent people, strengthen common sense and mitigate the risk of not being a victim of information theft. An introduction is made about the concept of social engineering, the roles that are involved, the type of information that can be obtained, how it is obtained and the laws worldwide that pursue these actions of the criminals. The above is part of the management that I carry out as a CISO at a professional level and with the people around me. It is my purpose that this final master's project is known by many more people, so that they are aware of the risk to which we are all exposed and follow the recommendations so that each time, there are fewer weak links in the chain. El treball presenta un estudi sobre les diferents metodologies d'Enginyeria Social que estan utilitzant els delinqüents, per a dur a terme fraus amb la informació que obtenen de les seves víctimes sense que elles s'adonin. Per a això, es brinden les recomanacions per a prevenir les persones, enfortir el sentit comú i mitigar el risc de no ser víctima del robatori d'informació. Es realitza una introducció sobre el concepte d'enginyeria social, els rols que intervenen, el tipus d'informació que es pot obtenir, com s'obté profit de la mateixa i les lleis a nivell mundial que persegueixen aquestes actuacions dels delinqüents. L'anterior, fa part la gestió que duc a terme com CISO a nivell professional i amb les persones del meu entorn. És el meu propòsit, que aquest treball final de màster, sigui conegut per moltes més persones, perquè siguin sensibilitzats sobre el risc al qual tots estem exposats i segueixin les recomanacions perquè cada vegada, siguin menys les baules febles de la cadena.

Hay más de 4.000 millones de personas en el mundo conectadas a Internet y esa cifra aumenta diariamente. Ante este escenario, en el que cada día son más necesarias las tecnologías emergentes para realizar cualquier actividad cotidiana, la ciberseguridad se convierte en algo imprescindible para poder garantizar la seguridad de las Tecnologías de la Información y de la Comunicación. En este Trabajo Final de Máster, se utilizará una metodología documental, para llevar a cabo un análisis en profundidad sobre la ciberseguridad en el ámbito internacional. Se estudiarán las ciberamenazas más relevantes en estos momentos y como existen leyes, normas, organismos y tratados de cooperación internacionales para hacer frente a estas ciberamenazas y a los ciberdelincuentes que intentan materializarlas. Además, se realizará un estudio exhaustivo de los principales ciberataques internacionales que han sucedido recientemente y de los posibles ataques que podrían ocurrir en un futuro. Una vez llevado a cabo el análisis sobre la ciberseguridad en el ámbito internacional, se llega a la conclusión de que hay que seguir mejorando la ciberseguridad y que la bases para esa mejora se encuentra en dar formación a los usuarios y en aumentar la capacidad de cooperación internacional para formar un frente común en la lucha contra las ciberamenazas. There are more than 4000 million people in the world connected to the Internet and that number increases daily. In the face of this scenario, where emerging technologies are essential for everyday activities, Cyber Security becomes indispensable in order to ensure the security of the Information and Communication Technologies. In this Master's Final Project, the purpose is to analyse Cyber Security using a documentary research. This in-depth analysis will cover the most relevant cyber-threats and cyber-criminals that exist currently, as well as the laws, norms, agencies and International Cooperation Treaties created to deal with them. Furthermore, there will be a thorough study of the main international cyber-attacks in recent history and the possible ones that could occur in the future. With the results of this analysis, the conclusion obtained is that Cyber Security must continue its development. And the basis for this consists in two key points: to provide the information needed to users and to improve international cooperation to form a united front in the fight against cyber-threats. Existeixen més de 4.000 milions de persones al món connectades a Internet i aquesta xifra augmenta diàriament. Davant aquest escenari, en el que cada dia son més necessàries les tecnologies emergents per a realitzar qualsevol activitat quotidiana, la ciberseguretat es converteix en un element imprescindible per poder garantir la seguretat de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació. En aquest Treball Final de Màster, s'utilitzarà una metodologia documental, per a realitzar un anàlisi en profunditat sobre la ciberseguretat a l'àmbit internacional. S'estudiaran les ciberamenaces més rellevants en aquests moments i con existeixen lleis, normes, organismes i tractats de cooperació internacionals per fer front a aquestes ciberamenaces i als ciberdelinqüents que intenten materialitzar-les. A més, es realitzarà un estudi exhaustiu dels principals ciberatacs internacionals que han ocorregut recentment i dels possibles atacs que poden succeir en un futur. Una vegada portat a terme l'anàlisi sobre la ciberseguretat a l'àmbit internacional, s'aplega a la conclusió de que hi ha que seguir fent millores en la ciberseguretat i que les bases per aquesta millora es troben en donar formació als usuaris i en augmentar la capacitat de cooperació internacional per formar un front comú en la lluita contra les ciberamenaces.

Este proyecto tiene dos objetivos principales que pretenden, como producto final, por un lado facilitar la búsqueda de funciones que implementan criptografía de tipo white-box, así como su posterior instrumentación, lo que facilitaría la tarea de los analistas de seguridad que deben probar la robustez de estas implementaciones en productos reales. Al investigar y profundizar en las diferentes técnicas que podrían usarse para identificar la huella que este tipo de criptografía puede dejar en un binario que lo está utilizando, su identificación podría convertirse en una tarea semiautomática. Por otro lado, el segundo objetivo de este proyecto es la implementación de un emulador de procesador en arquitectura ARM. Este emulador tiene las capacidades para recopilar las trazas necesarias para los ataques mencionados anteriormente, así como la capacidad de generar faltas en la ejecución cuando sea necesario. Todo esto crea un entorno de ejecución controlado donde los ataques pueden ser llevados a cabo bajo el control y supervisión de un técnico. This project has two main objectives. The first one is to facilitate the search of the WBC functions in obfuscated binaries, making it easier for the security analysts that want to test the strength of the different WBC implementations in real products. Researching and going deep into the different techniques that could be used to identify the fingerprint that this type of cryptography may leave in a binary which is using it, its identi fication might become in a semiautomatic task. The second objective of the project is to implement an ARM processor emulator with capabilities to collect the necessary traces for the attacks mentioned above, generating also the necessary faults in the execution when needed. Aquest projecte té dos objectius principals que pretenen, com a objectiu final, d'una banda facilitar la cerca de funcions que implementen criptografia de tipus white-box, així com la seva posterior instrumentació, la qual cosa facilitaria la tasca dels analistes de seguretat que han de provar la robustesa d'aquestes implementacions en productes reals. En investigar i aprofundir en les diferents tècniques que podrien usar-se per a identifi car la petjada que aquest tipus de criptografia pot deixar en un binari que l'està utilitzant, la seva identifi cació podria convertir-se en una tasca semiautomàtica. D'altra banda, el segon objectiu d'aquest projecte és la implementació d'un emulador de processador en arquitectura ARM. Aquest emulador té les capacitats per a recopilar les traces necessàries per als atacs esmentats anteriorment, així com la capacitat de generar faltes en l'execució quan sigui necessari. Tot això crea un entorn d'execució controlat on els atacs poden ser duts a terme sota el control i supervisió d'un tècnic.

Los juegos o retos llevados a cabo en las competiciones tienen como objetivo principal, probar las capacidades de cada uno de los competidores en forma práctica, poniendo en juego la experiencia y conocimientos previos. Estos retos, están diseñados para todo tipo de personas, aunque casi siempre se necesita tener un mínimo de habilidades generales en ciberseguridad o en algunas una de sus divisiones para afrontar estos desafíos. En las entrevistas realizadas a profesionales de la ciberseguridad que compiten en los retos, se afirma que la gamificación en los diferentes entornos competitivos, es una forma de motivar a los participantes comprometidos con la superación profesional y personal; además de ser una gran experiencia de vida, los retos dan la oportunidad de fortalecer las competencias profesionales y en otros casos, un participante puede ser reclutado parte de grandes compañías de ciberseguridad como resultado de su desempeño en la competición. Els jocs o reptes duts a terme en les competicions tenen com a objectiu principal, provar les capacitats de cadascun dels competidors en forma pràctica, posant en joc l'experiència i coneixements previs. Aquests reptes, estan dissenyats per a tot tipus de persones, encara que gairebé sempre es necessita tenir un mínim d'habilitats generals en ciberseguretat o en algunes una de les seves divisions per afrontar aquests desafiaments. En les entrevistes realitzades a professionals de la ciberseguretat que competeixen en els reptes, s'afirma que la gamificació en els diferents entorns competitius, és una forma de motivar als participants compromesos amb la superació professional i personal; a més de ser una gran experiència de vida, els reptes donen l'oportunitat d'enfortir les competències professionals i en altres casos, un participant pot ser reclutat part de grans companyies de ciberseguretat com a resultat del seu acompliment en la competició. Games or challenges carried out in the competitions have as main objective, to test the capabilities of each competitor in a practical way, putting in play the their previous experience and knowledge. These contests are designed for all types of people, although almost always is needed to have a minimum of general skills in cybersecurity or in some of its divisions to face them. In the interviews carried out with cybersecurity professionals who compete in the challenges, it is affirmed that the gamification in the different competitive environments is a way of motivating the participants committed to professional and personal improvement. In addition to being a great experience of life, challenges give the opportunity to strengthen professional skills and in other cases, a contestant can be recruited from large cybersecurity companies as a result of their performance in the competition.

El trabajo consiste en un estudio sobre las últimas tendencias de los ransomware atacando dispositivos IoT. Además, se analizarán los últimos grandes ataques mundiales recibidos por ransomware. También se incluye una simulación práctica de una infección de un ransomware. Para la simulación de la infección de un ransomware se montará un entorno virtual donde se desplegará el malware y se documentan las acciones tomadas por el mismo y los pasos necesarios para deshacer el cifrado de los datos. Como conclusiones se exponen varias ideas de cómo proteger los entornos IoT contra ataques ransomware. El treball consisteix en un estudi sobre les últimes tendències dels ransomware atacant dispositius IoT. A més, s'analitzaran els últims grans atacs mundials rebuts per ransomware. També s'inclou una simulació pràctica d'una infecció d'un ransomware. Per a la simulació de la infecció d'un ransomware es muntarà un entorn virtual on es desplegarà el malware i es documenten les accions preses pel mateix i els passos necessaris per desfer el xifrat de les dades. Com a conclusions s'exposen diverses idees de com protegir els entorns IoT contra atacs ransomware. The work consists of a study about the latest trends of ransomware attacking IoT devices. In addition, the last major global attacks received by ransomware will be analyzed. A practical simulation of a ransomware infection is also included. To simulate the infection of a ransomware, a virtual environment will be set up where the malware will be deployed and the actions taken by it and the necessary steps to undo the data encryption will be documented. As conclusions are presented several ideas on how to protect IoT environments against ransomware attacks.

El TFM pretende hacer un estudio general de criptomonedas y blockchain, profundizar en el estudio de IOTA para el Internet of Things, analizar su tecnología, características y vulnerabilidades. La principal innovación de IOTA es el tangle, un nuevo libro contable distribuido, en lugar del blockchain que utilizan criptomonedas como bitcoin. En este trabajo se realiza una comparación entre de ambas tecnologías, blochchain y el tangle, donde se observan muchas similitudes. En ambos casos son sistemas inmutables, con pruebas de trabajo PoW y utilizando una estructura de datos P2P. Por otro lado, la red tangle presenta ventajas como las transacciones con cero comisiones, es una red ligera y escalable. Estas son características importantes para IoT, ya que los dispositivos requieren un sistema de bajo consumo de recursos y la capacidad de emitir nano transacciones. El TFM pretén fer un estudi general de criptomonedas i blockchain, aprofundir en l'estudi de IOTA per a l'Internet of Things, analitzar la seva tecnologia, característiques i vulnerabilitats. La principal innovació de IOTA és el tangle, un nou llibre comptable distribuït, en lloc del blockchain que utilitzen criptomonedas com bitcoin. En aquest treball es realitza una comparació entri d'ambdues tecnologies, blochchain i el tangle, on s'observen moltes similituds. En tots dos casos són sistemes immutables, amb proves de treball PoW i utilitzant una estructura de dades P2P. D'altra banda, la xarxa tangle presenta avantatges com les transaccions amb zero comissions, és una xarxa lleugera i escalable. Aquestes són característiques importants per IoT, ja que els dispositius requereixen un sistema de baix consum de recursos i la capacitat d'emetre nano transaccions. The TFM intends to make a general study of cryptocurrencies and blockchain, to deepen the study of IOTA for the Internet of Things, analyze its technology, characteristics and vulnerabilities. The main innovation of IOTA is the tangle, a new distributed accounting book, instead of the blockchain that uses cryptocurrencies like bitcoin. In this piece of work, a comparison is made between both technologies, blockchain and tangle, where many similarities are observed. In both cases they are immutable systems, with PoW work tests and using a P2P data structure. The tangle network presents advantages such as transactions with zero commissions, and it is a light and scalable network. These are important features for IoT, since the devices require a low resource consumption system and the ability to issue nano transactions.

El objetivo de este TFM es analizar el mundo de los IoT desde la perspectiva de los honeypots, es decir, aprender cual es el punto de vista / modus operandis de los atacantes, el comportamiento de las botnets y la relación entre ellas, analizar el ransomware que intentan instalarse en los dispositivos, desde su comportamiento hasta de donde procede y por ultimo simular un dispositivo a partir de la información de una auditoria para crear un honeypot y su sistema de explotación de la información. Se han implementado dos honeypots, uno desarrollándolo a partir del informe de auditoría de un dispositivo real. Con la información recolectada se han analizado los comportamientos de las botnets existentes y de la batalla que existen entre ellas. Por último se ha demostrado que debido al estado de la seguridad de los ecosistemas IoT, los atacantes se centrar en dispositivos más genéricos con el fin de aumentar el número de dispositivos controlados pasando por alto los dispositivos menos comunes. L'objectiu d'aquest TFM és analitzar el món dels IoT des de la perspectiva dels honeypots, és a dir, aprendre com és el punt de vista / modus operandis dels atacants, el comportament de les botnets i la relació entre elles, analitzar el ransomware que intenten instal·lar-se en els dispositius, des del seu comportament fins a de on procedeix i per ultimo simular un dispositiu a partir de la informació d'una auditoria per crear un honeypot i el seu sistema d'explotació de la informació. S'han implementat dos honeypots, un desenvolupant-ho a partir de l'informe d'auditoria d'un dispositiu real. Amb la informació recol·lectada s'han analitzat els comportaments de les botnets existents i de la batalla que existeixen entre elles. Finalment s'ha demostrat que a causa de l'estat de la seguretat dels ecosistemes IoT, els atacants se centrar en dispositius més genèrics amb la finalitat d'augmentar el nombre de dispositius controlats passant per alt els dispositius menys comuns. The objective of this Master¿s Thesis is to analyze the world of the IoT from the perspective of the honeypots, to learn what is the point of view / modus operandis of the attackers, the behavior of the botnets and the relationship between them, analyze the ransomware that the attackers try to install in the devices, from their behavior to where they come from and finally simulate a device from the information of a security audit report from a device to create a honeypot and the framework to analyze the information. Two honeypots have been implemented, one developed from the security audit report of a real device. With the information collected, the behavior of the existing botnets and the battle between them has been analyzed. Finally it has been shown that due to the security status of IoT ecosystem, the attackers focus on more generic devices in order to increase the number of controlled devices by the botnet ignoring the less common devices.

En un mundo en el que hasta ahora hemos basado nuestras decisiones empresariales y personales en experiencias y estadísticas de pequeños conjuntos de información, hemos pasado a un mundo en el que disponemos de múltiples conjuntos de datos, de gran tamaño en el que necesitamos la ayuda de algoritmos que nos ayuden a clasificar correctamente esta información. Estos algoritmos son los llamados algoritmos de inteligencia artificial y aprendizaje automático. La seguridad informática está aprovechando la potencia de estos algoritmos para la predicción de problemas de seguridad en los sistemas. En este trabajo vamos a desarrollar los algoritmos de predicción C5.0 y redes neuronales aplicados a la seguridad informática. In a world where we have so far based our business and personal decisions on experiences and statistics from small sets of information, we have moved on to a world where we have multiple, large data sets, in which we need the help of algorithms to help us classify this information correctly. These algorithms are the so-called algorithms of artificial intelligence and automatic learning. Computer security is harnessing the power of these algorithms to predict system security problems. In this work we will develop the C5.0 prediction algorithms and neural networks applied to computer security. En un món en el qual fins ara hem basat les nostres decisions empresarials i personals en experiències i estadístiques de petits conjunts d'informació, hem passat a un món en què disposem de múltiples conjunts de dades, de grans dimensions en què necessitem l'ajuda de algoritmes que ens ajudin a classificar correctament aquesta informació. Aquests algoritmes són els anomenats algoritmes d'intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic. La seguretat informàtica està aprofitant la potència d'aquests algoritmes per a la predicció de problemes de seguretat en els sistemes. En aquest treball desenvoluparem els algoritmes de predicció C5.0 i xarxes neuronals aplicats a la seguretat informàtica.

En el presente trabajo se realizará un análisis exhaustivo sobre cuanta información posee internet sobre los usuarios. Cada uno de ellos a medida que navega por la red genera un rastro el cual es denominado huella digital. Muchas empresas analizan el comportamiento de los usuarios y comercializan dicha información principalmente con fines de marketing digital. También se analizará y pondrá en evidencia cómo las principales compañías de internet utilizan nuestros datos, los cuales son almacenados y utilizados para fines comerciales, entre otras cosas. Es claro que la mayoría de los usuarios no tiene conocimiento sobre lo expuesto que se encuentra en internet y se deja en evidencia que los proveedores tampoco hacen mucho para protegerlo. Como cierre se analizan algunas técnicas que pueden mejorar la privacidad de los usuarios en la web. En el present treball es realitzarà una anàlisi exhaustiva sobre quanta informació posseeix internet sobre els usuaris. Cadascun d'ells a mesura que navega per la xarxa genera un rastre el qual és denominat empremta digital. Moltes empreses analitzen el comportament dels usuaris i comercialitzen aquesta informació principalment amb finalitats de màrqueting digital. També s'analitzarà i posarà en evidència com les principals companyies d'internet utilitzen les nostres dades, els quals són emmagatzemats i utilitzats per a finalitats comercials, entre altres coses. És clar que la majoria dels usuaris no té coneixement sobre l'exposat que es troba en internet i es deixa en evidència que els proveïdors tampoc fan molt per protegir-ho. Com a tancament s'analitzen algunes tècniques que poden millorar la privadesa dels usuaris a la web. Internet knows about us much more than we can imagine. Our digital behavior is sold to many companies with marketing purposes. Herein we will see in detail about how much information we "share" to others and how we can stop or reduce it.

Se tiene una idea preconcebida, basada muchas veces en lo que dicen los medios de comunicación, sobre lo que es la Deep web, que se relaciona mucho con la ciberdelincuencia, y que no se ajusta mucho a la realidad y para el objetivo que fue diseñada. Este trabajo final de máster pretende exponer y dar a conocer un poco más y de manera más sincera lo que es realmente la Deep web, explorar y estudiar las diferentes formas de acceso a ella, conocer su estructura, lo que se puede encontrar en la internet profunda y lo que se puede llegar a hacer en las redes existentes. También mencionar las vulnerabilidades y amenazas que existen, los riesgos que puede llegar a tener su uso, así como analizar algunos ataques que se han producido y sus consecuencias. There is a preconceived idea, often based on what the media say, about what Deep web is, which is very related to cybercrime and that does not fit very well with reality and for the purpose that it was designed. This master's final work aims to expose and make known a little more and in a sincerely way, what is really the Deep web, explore and study the different forms of access to it, know its structure and what can be done in existing networks. Also, it mentions the vulnerabilities and threats that exist, the risks derivatives from their use, as well as analyze some attacks that have occurred and their consequences. Es té una idea preconcebuda, basada moltes vegades en el que diuen els mitjans de comunicació, sobre el que és la Deep web, que es relaciona molt amb la ciberdelinqüència, i que no s'ajusta molt a la realitat i per a l'objectiu que va ser dissenyada. Aquest treball final de màster pretén exposar i donar a conèixer una mica més i de manera més sincera el que és realment la Deep web, explorar i estudiar les diferents formes d'accés a ella, conèixer la seva estructura, la qual cosa es pot trobar a la internet profunda i el que es pot arribar a fer a les xarxes existents. També esmentar les vulnerabilitats i amenaces que existeixen, els riscos que pot arribar a tenir el seu ús, així com analitzar alguns atacs que s'han produït i les seves conseqüències.