Search

M-learning has enhanced the e-learning by making the learning process learner-centered. However, enforcing exam security in open environments where each student has his/her own mobile/tablet device connected to a Wi-Fi network through which it is further connected to the Internet can be one of the most challenging tasks. In such environments, students can easily exchange information over the network during exam time. This paper aims to identify various vulnerabilities that may violate exam security in m-learning environments and to design the appropriate security services and countermeasures that can be put in place to ensure exam security. It also aims to integrate the resulting secure exam system with an existing, open-source, and widely accepted Learning Management System (LMS) and its service extension to the m-learning environment, namely “the Moodbile Project”.

The use of e-portfolio becomes a standard tool when it comes to learning and student's assessment. This is due to the teachers need for enhancing their students’ autonomy. The use of e-portfolio helps students to focus on their own learning process. Lectures should not be limited only to classes, but must foster active learning, and in this regard, the introduction of the e-portfolio is an excellent tool because it stimulates collaborative and cooperative work among students and, in turn, it encourages feedback by the teacher. To apply active methodologies during 2014-15, the e-portfolio was introduced in the course of Linear Algebra. To prepare the work of the e-portfolio the teacher had to define precisely the objectives that must be achieved by the students, and has had to plan in an understandable manner the tasks that the students can work independently outside the classroom. For the realization of the e-portfolio have been used different platforms. Each quarter of the students worked on a different platform, through AteneaLabs that provided templates so that each student make their own e-portfolio, as well as it provide all necessary manuals. The platforms used were: Mahara, Exabis, WordPress and Google Sites. Formative assessment of the e-portfolio had been made from different rubrics defined in the course syllabus and known by students since the beginning of the course.

“El videotutorial com a metodologia” fa un anàlisi de la situació actual del sistema educatiu en relació a l’aprenentatge de competències i a la inclusió de les noves tecnologies a les classes. Amb les dades tècniques aportades per la recerca, es proposa una nova eina metodològica que inclogui aquests dos aspectes. La metodologia proposada es basa en la creació d’un videotutorial com a recurs per posar en pràctica i acabar d’assolir coneixements vistos a les classes. En el treball es desenvolupa aquesta metodologia amb l’ajut d’una sèrie de descriptors que serviran per aplicar la creació de videotutorials a les aules d’educació secundària i formació professional. Partint de la idea que professorat i alumnat poden no estar alfabetitzats en l’audiovisual, la proposta va acompanyada d’una guia de bones pràctiques per la creació de videotutorials. Aquesta guia recull diversos aspectes importants per la realització d’aquestes peces. En la guia apareix des de la creació del guió, la preproducció, la realització i el muntatge, consells sobre com gravar i quin material utilitzar, així com diferents recursos que poden ajudar a fer-ho. El treball inclou la concreció d’aquesta metodologia aplicant-la a dues activitat de cicles formatius de grau mitjà i grau superior de famílies diferents.

[EN] This paper proposes a framework for context-aware assessment of out-ofclassroom subjects with the support of mobile technologies. The paper discusses: (a) the principles and implications of out-of-classroom activities, e.g. internships, outdoors practicals of topography, of agricultural or marine engineering, virtual university courses, etc.; and (b) context-aware assessment, in which some context elements (location, date and time, environmental circumstances) may be incorporated into the assessment by means of mobile technology. The aim of this framework is to provide the tools that will allow for an enhanced evaluation, by taking into account the context of the activities being carried out. Given the characteristics of the activities, the assessment will be based on submissions prepared by the students, which will automatically incorporate context information that can be relevant for the assessment. The framework will be tested with several groups of students participating in internships and/or international mobility programmes, from different universities (public, private, semi-public).

Aquest projecte final de grau consisteix en una aplicació d’escriptori dissenyada per a l’aprenentatge interactiu de guitarra i desenvolupada amb el software Processing. El projecte parteix de la idea de programes com Guitar Pro o TuxGuitar, però creant una interacció entre l’usuari i el software permeten que hi hagi un flux de comunicació bidireccional d’informació mitjançant la connexió de la guitarra a l’ordinador a través d’un cable jack. L’aplicació funciona amb la guitarra connectada a l’ord inador a través de la línia d’entrada de micròfon. Seleccionant una de les opcions de la pantalla principal se li presentarà a l’usuari una partitura, quan estigui llest per a començar haurà de prémer la tecla ‘m’ del teclat i llavors començar a tocar el que llegeix a la pantalla. El programa l’avisarà un cop hagi tocat bé la nota corresponent deixant - lo avançar fins al final. Si té algun dubte de com és la digitació pot consultar - la prèviament mitjançant la opció de solució que ofereix el menú. El dissen y gràfic del software té la intenció de fer de l’aprenentatge un joc aportant diferents opcions perquè l’usuari pugui començar a aprendre les digitacions de les escales més bàsiques tenint com a professor o corrector el propi software. Per a desenvolupar a questa part s’han creat tres classes que permeten crear tots els espais que configuren les diferents pantalles de l’ aplicació. L’anàlisi d’àudio es realitza mitjançant la llibreria Minim de Processing, una llibreria d’àudio que permet utilitzar un framework que treballa amb anàlisi d’àudio a temps real , i que conté classes com la FFT o l’ AudioInput . Com algorisme de detecció de freqüència s’ha plantejat una adaptació del mètode HPS (Harmonic Product Spectrum) al llenguatge de Processing i la llibre ria Minim. Este proyecto final de grado consiste en una aplicación de escritorio diseñada para el aprendizaje interactivo de guitarra y desarrollada con el software Processing. El proyecto nace de la idea de programas como Guitar Pro o TuxGuitar, pero creando una interacción entre el usuario y el software permitiendo que haya un flujo de comunicación bidireccional de información mediante la conexión de la guitarra al ordenador a través de un cable jack. La aplicación funciona con la guitarra conec tada al ordenador a través de la línea de entrada de micrófono. Seleccionando una de las opciones de la pantalla principal se le presentará al usuario una partitura, cuando esté listo para empezar deberá pulsar la tecla ‘m’ del teclado y entonces empezar a tocar la partitura que lee en la pantalla. El programa le avisara cuando toque bien la nota correspondiente dejándolo avanzar hasta el final. Si tiene dudas sobre la digitación puede consultarlo a través de la opción ‘solución’ que ofrece el menú. El dis eño gráfico del software tiene la intención de hacer del aprendizaje un juego aportando diferentes opciones para que el usuario pueda comenzar a aprender las digitaciones de las escalas más básicas con la ayuda de un profesor o corrector que es el propio s oftware. Para desarrollar esta parte se han creado tres clases que permiten crear todos los espacios que configuran las distintas pantallas de la aplicación. El análisis de audio se realiza mediante la librería Minim de Processing, una librería de audio qu e permite utilizar un framework que trabaja con análisis de audio a tiempo real y que contiene clases coma la FFT o AudioInput. Como algoritmo de detección de frecuencia se ha planteado una adaptación del método HPS (Harmonic Product Spectrum) al lenguaje de Processing y la librería Minim. This final project degree consists in a desktop application designed in order to help to the interactive guitar learning and developed with the software Processing. The project idea was born across the use of s oftware as Guitar Pro or TuxGuitar and the motivation to create an interaction between the user and the software . The main idea is allowing the bidirectional flux of information through the guitar and laptop con nection by jack cable. The operating mode is connecting the guitar on the micro input. A guitar score will be presented to the user by selecting one option from the main screen; it is needed to press the ‘m’ button from the keyboard in order to start the analysis audio input, an d then starts to play what is showing in the screen. The program will show when is well played and let move up till the end. If it is needed some help to remember some positions, there is a ‘solution’ option. The graphic software interface wants to become the learning to a game through the different options submitted, and with the help of the virtual “teacher”. To develop this part, it was create three classes that let create all the different screens of the application. The audio analysis is made by the P rocessing Minim library; this is an audio library that allows using a real - time synthesis framework and has different classes as FFT or AudioInput. It is implemented an adaptation of the method HPS (Harmonic Product Spectrum) in order to work as a frequenc y detection algorithm

Treball que explora la manera de treballar la narrativa audiovisual a partir de l'elaboració d'un prototip de vídeo interactiu com a material educatiu.

Aquest treball té com a finalitat implementar una nova metodologia del Treball de Síntesi als centres docents. Aquesta, consisteix en utilitzar les eines que ens facilita “Google” per establir la plataforma on introduir les activitats (tant d’enunciat com de resposta) i la resolució de les mateixes. No obstant, tot i la utilització d’aquest tipus d’eines, la nova metodologia no perd de vista les sortides fora del centre docent, ja que es considera que visitar “in situ” aporta als alumnes una manera diferent d’aprendre. Com a plataforma per l’establiment de les activitats per part dels docents i les respostes per part dels alumnes, s’utilitzarà Google Sites. Per a la resolució de les activitats es farà ús d’eines col·laboratives com les que ofereix el Drive, a més d’aplicacions concretes per a la resolució de problemes. Amb aquest sistema es pretén aconseguir a grans trets els objectius següents: - Agilitzar les tasques d’elaboració de les activitats per part del professorat mitjançant l’ús d’una web-enunciat - Fomentar el treball cooperatiu de l’alumnat i del professor - Fer ús d’eines gratuïtes que ens ofereix “Google” Aquesta metodologia tot i estar pensada al llarg del treball per alumnat que està cursant 2n d’ESO en un centre docent del barri de Sant Andreu, es pot aplicar a qualsevol centre docent on es realitza el Treball de Síntesi, és a dir, de 1r a 3r d’ESO. El treball conté una proposta d’activitats on es reflecteix quin tipus d’activitats haurien de realitzar els alumnes, així com les eines i procediment per a resoldre-les. També es realitza un exemple del material que hauria de preparar el professorat per a l’alumne mitjançant una web-enunciat elabora amb “Google Sites” A més, abans de realitzar la proposta es fa un anàlisi de la normativa aplicable en l’àmbit del Treball de Síntesi, així com les metodologies que es porten a terme i les ambientacions que es realitzen a nivell general.

Aquest treball està orientat en poder oferir al centre de secundària objecte d’estudi una introducció a activitats cooperatives, i la seva corresponent coavaluació, dins de l’aula de tecnologia. Aquest estudi estarà dividit en les següents parts: - Introducció: on s’explica per què hem escollit els mètodes d’aprenentatge i ensenyament cooperatius i la coavaluació. - Definició i context del problema: on situarem al lector en tots els àmbits d’aquest cas, des de la descripció del municipi on es troba el centre, fins a descriure les classes de primer d’ESO, i el seu temari dins de l’assignatura de tecnologies. - Solució: part principal del treball, on es descriuran les dues propostes d’activitats cooperatives i la seva coavaluació, una enfocada a l’aula taller de tecnologia i l’altra a l’aula ordinària. - Resultat i conclusions: es valorarà el treball fet prèviament, i s’extrauran unes conclusions teòriques, ja que aquestes tasques i activitats no han pogut ser portades a la pràctica. Ens hem centrat en aquest tipus de metodologia per buscar una alternativa que poc a poc s’està estilitzant més en els centres, i en aquest on hem basat l’estudi s’està aplicant, però només en sessions de tutories, i amb comptagotes. És important portant aquestes noves formes d’ensenyar i aprendre per crear estudiants que al sortir al carrer, no es trobin desemparats en una societat totalment heterogènia i canviant.

El aprendizaje de la programación informática a edades tempranas comienza a ser un hecho en varios países. Los beneficios competenciales que acarrea trabajar esta disciplina para los alumnos van más allá del objetivo de formar ingenieros informáticos. El método de enseñanza dependerá de la experiencia previa, la edad u otros factores que condicionan su elección a un nivel personal. Lo que parece claro es que la clave para llegar a cumplir los objetivos de aprendizaje pasa por crear un proceso atractivo para los estudiantes. El videojuego Minecraft y su fuerte poder atrayente entre la comunidad infantil y adolescente es una importante baza a jugar en este proceso y es por eso por lo que ya han salido algunas herramientas asociadas al aprendizaje de la programación. Por otro lado, la Formación Profesional debería incrementar su oferta formativa en proporción a la creciente demanda de programadores que se da en el mercado laboral. En este sentido, los tres ciclos formativos de grado superior de la familia informática imparten un módulo de programación básica, pero no así en el único ciclo formativo de grado medio. Dicho ciclo, al estar enfocado al ámbito de los microsistemas informáticos y a las redes, no introduce a los alumnos al mundo de la programación. Muchos de ellos, tras acabar el grado medio, pasan a cursar estudios superiores relacionados con el desarrollo de software sin saber qué encontrarán. Esta tesis final de máster presenta la propuesta de un innovador curso de introducción a la programación para el ciclo formativo de grado medio de la familia de informática, utilizando herramientas de Minecraft como medio para facilitar el aprendizaje de los alumnos. El curso está diseñado para poder realizarse como una actividad extraescolar o como complemento a algún otro módulo profesional del ciclo formativo.

Les noves tecnologies juguen un paper molt important en l’educació formal dels alumnes, és per això que s’han anat incorporant paulatinament al llarg de les darreres dècades en les escoles i centres educatius. No obstant, el seu ús fora de les aules per realitzar tasques escolars pot presentar certes problemàtiques en els adolescents. En aquest treball, s’han determinat les possibles oportunitats i les potencials amenaces que comporta l’ús de les TIC en l’aprenentatge autònom dels alumnes d’ensenyament secundari d’un centre educatiu de Barcelona, el qual compta amb un projecte educatiu que garanteix l’accés a les noves tecnologies i en fomenta el seu ús. L’anàlisi s’ha realitzat per mitjà d’un estudi metodològic per enquestes i amb la finalitat d’afavorir a la creació de bones pràctiques i fer front als mals hàbits derivats d’un mal ús. En l’estudi s’ha observat que tot i que els alumnes no en fan un ús especialment perjudicial, tampoc no aprofiten tot el potencial educatiu que poden oferir les noves tecnologies. La causa d’això és la manca de coneixement específic sobre les possibilitats d’aprenentatge de les diferents TIC, per aquest motiu s’han elaborat propostes de millora destinades als docents, pares i als propis alumnes.

En procesos de aprendizaje, la adecuada percepción de las propias capacidades es imprescindible para ser capaz de detectar las carencias y para auto-dirigir el aprendizaje. En la presente comunicación se describe una experiencia educativa de evaluación entre iguales en el ámbito universitario, dónde los estudiantes evaluaron su propio trabajo y dos trabajos ajenos seleccionados aleatoriamente. En ambos casos, la evaluación de los trabajos se hizo utilizando dos metodologías: mediante una rúbrica y con evaluación subjetiva. Los resultados muestran que no existe relación significativa entre la auto-evaluación y las evaluaciones recibidas, mientras que sí se observa entre esta y las evaluaciones realizadas, en ambos casos independiente¬mente de la utilización o no de una rúbrica. La hipótesis de los autores es que en las fases iniciales de aprendizaje, el alumnado carece de las herramientas para evaluar otros trabajos y proyecta la percepción de su propio grado de conocimiento hacia el resto del estudiantado.

PILARES (Smart Learning Analytics Platform to enhance Performance in Secondary Education ) is a research project aimed at developing a learning analytics platform for Spanish secondary schools' blended learning focused primarily at micro level (students, teachers, tutors and families). In this paper we contextualize the goal of the PILARES project in the wider panorama of learning analytics with references to the situation in the Spanish context.

The article presents a comparative analysis of learning a group of students in three different courses in the classroom mode or ‘campus’, and distance or ‘online’ using synchronous technology through web-conferencing software. The findings establish a very good perception on the part of students, who qualify very well these tools, and on the other hand, the average rating of distance learning is superior in two of the three courses to the classroom course. A questionnaire was designed to address issues concerning the adequacy of the tools in online courses to make learning efficient and secondly, to check the learning performance of students in both modes. It has obtained sufficient information to analyze in depth courses and establish conclusions on the adequacy of the means used to distance and comparative results on respect to traditional teaching. It has been found that there is a very good perception of students who qualify very well these tools and the results of student grades on-line exceed on average than those obtained in the classroom course.

El present treball exposa material didàctic per un MOOC en estat de creació, titulat ‘Tecnociència i ciència-ficció: de King Kong a Einstein’. Aquest MOOC s’adreça, d’entrada, a estudiants i professorat de Primària i Secundària. La ciència-ficció és un gènere cinematogràfic, literari i de còmic que presenta avanços científics i tecnològics ja siguin reals o ficticis acompanyats d’històries i situacions algunes vegades increïbles. Es diferència del gènere fantàstic en que, encara que de vegades les històries són fictícies, aquestes podrien tenir lloc en un futur immediat. Per aquest motiu, es pot veure com un punt atractiu que té per finalitat incentivar la cerca per resoldre secrets sobre la nostra realitat. Es podria veure com un primer pas per inculcar als alumnes l’hàbit de l’aprenentatge a través dels seus propis descobriments. Mirant-lo des d’aquest punt de vista, la ciència-ficció és útil per divulgar i transmetre en l’àmbit de l’educació, utilitzant una nova tècnica d’aprenentatge per facilitar la transferència de coneixements científics i tecnològics. Aquest nou concepte d’aprenentatge pot tenir interessants resultats en les aules, despertant l’interès per la ciència i la tecnologia tot inculcant una bona compressió lectora i competència en anàlisi crítics i adoptant noves solucions. Pot esdevenir la primera casella cap a ments creatives que ajudin a imaginar noves tecnologies superiors o diferents a les actuals amb objectius i finalitats diferents i adaptables a nous problemes en diferents camps (medicina, medi ambient....), oferint noves possibilitats d’innovació. El mòdul a realitzar, ens aproparà als superherois de pel·lícules, llibres i còmics. Què es pot dir i aprendre dels impressionants superpoders que acostumen a mostrar aquests personatges tan populars? Aquest contingut pretén ser un complement pels estudiants i pel professorat a les assignatures de Tecnologia i Ciències. El mòdul desenvolupat es testejarà com a prova pilot amb els estudiants de 2n ESO del centre assignat en pràctiques.

El presente artículo describe una experiencia educativa usando Realidad Aumentada (RA) en dispositivos móviles para el aprendizaje de conceptos de diseño urbano en estudiantes del Grado de Arquitectura. A tal efecto, se ha diseñado un ejercicio práctico sobre la casuística de un proyecto real, donde los estudiantes deben diseñar una escultura para una plaza pública en función de los parámetros del entorno, debiendo controlar sus parámetros, la forma, escala, localización, materiales, etc. El ejercicio se visualiza y controla mediante plataformas móviles de RA, lo que permite enfatizar un aprendizaje colaborativo mediante el estudio de las propuestas del resto de estudiantes in situ. Para la evaluación del proceso, tanto a nivel de usabilidad como de mejora del proceso educativo, hemos dividido a los estudiantes en dos grupos: uno primero de control, que cursó un sistema tradicional de la asignatura en base a ejercicios de laboratorio, y un grupo experimental, que utilizó el sistema descrito en la ubicación real del proyecto. Al final del curso, y en base a los resultados obtenidos y discutidos en el presente artículo, el grupo experimental obtuvo mejores notas finales, al mismo tiempo que se constata un incremento en el grado de satisfacción y motivación de los estudiantes que han utilizado la propuesta experimental. Este aspecto nos permite reafirmar la utilidad del método en la mejora educativa en el ámbito donde se circunscribe la experiencia.

The Virtual Campus has been around for about 20 years. It provides an online environment that mimics the processes and services of the physical campuses and classrooms. Its adoption is almost complete in countries where Internet access has become ubiquitous. For a time seemed like the innovation in education was happening in the Virtual Campus, but this is no more. Personal Learning Environments, Life Long Learning, MOOCS, Open Educational Resources, Mobile Apps, Gamification, Social Networks, free Cloud based services... al of the above and even more hint that not all the learning today is happening at school or in the Virtual Campus.

Desde el ICE de la UPC se ha planteado una nueva formación dirigida a todo el profesorado basada en la adquisición de competencias docentes. Uno de los módulos de formación puesto en marcha trabaja la adquisición de la competencia interpersonal. Hasta la fecha se han realizado dos cursos a lo largo del año 2013. En este artículo se detallan los contenidos tratados en el módulo y las experiencias desarrolladas por algunos de los profesores que lo pusieron en práctica. Promoted by the ICE of the UPC has been set a new training for all teachers based on the acquisition of teaching skills. One of the started training modules works the acquirement of interpersonal competence. For the time being there have been two courses, both developed throughout 2013. This article describes the content covered in the module and the experiences which were carried out by some of the teachers who implemented it.

El treball està basat en un projecte d’aprenentatgeservei (APS) en l’àmbit de la tecnologia. El treball està encarat a dissenyar un projecte educatiu anomenat TecnoTIC. TecnoTIC és una estratègia educativa que pretén transferir els coneixements de l’aula d’informàtica a la comunitat. La metodologia didàctica plantejada és l’APS on els alumnes de la matèria optativa d’informàtica de 4t d’ESO dinamitzaran 3 tallers monogràfics en l’ús de les TIC a gent de la tercera edat del seu mateix districte. TecnoTIC persegueix ser un recurs pedagògic d’interès per al professorat de l’àrea de tecnologia. En cap cas es tracta d’una activitat tancada, ja que es pot adaptar als diferents centres i/o entorns, i estaria subjecte a millora mitjançant revisió i avaluació dels objectius assolits.E l disseny d’aquesta proposta educativa sorgeix de la inquietud d’innovar en el si de l’àrea de la tecnologia per tal de dotarla de sentit i significat. D’altra banda, TecnoTIC pretén donar resposta a les necessitats formatives en matèria de TIC a la gent de la tercera edat, ja que aquest col•lectiu és especialment vulnerable als riscos associats a les noves tecnologies i presenta riscos d’exclusió social derivats de la fractura digital. En definitiva, el projecte TecnoTIC té la doble funció de l’educació en valors dels alumnes de secundària i la formació en noves tecnologies de gent de la tercera edat.

El trabajo presenta una innovación local realizada en un centro educativo. Las problemáticas existentes en la gestión de la agenda escolar en los centros, motiva implementar una agenda virtual a partir de dos herramientas virtuales que se enlazan, Moodle y Google Calendar. Los recursos utilizados durante la implementación son recursos de libre acceso; recursos que durante los últimos años son un complemento útil para aplicar nuevas metodologías en el aula. Con la finalidad de no etiquetar al trabajo como un contenido técnico, se implementa la agenda integrando aspectos pedagógicos y didácticos. Donde las competencias más trabajadas serán el tratamiento de la información y competencia digital, y la competencia de aprender a aprender. Previa a la implementación se realiza un estudio de viabilidad. Se observa si realmente resulta necesario una innovación de este tipo y si los diferentes agentes que interactuarán con la agenda virtual serán capaces de acceder al recurso. El recurso agenda escolar será implementado y gestionado por alumnos. Posteriormente, serán los alumnos quienes transmitan su experiencia y conocimientos a los diferentes niveles del centro escolar. Para lograrlo se trabaja con metodologías donde el alumnado sea el agente más activo y quien solvente los problemas que pueda encontrar. En el trabajo se expone los pasos de implementación de la agenda virtual y como se realiza la conexión con la plataforma Moodle. Así mismo, se presentan las normas pactadas entre los alumnos y docentes para realizar una correcta gestión de la agenda. La agenda virtual se dota de una responsabilidad grupal (aula) al gestionar la agenda. Por otro lado, se pretende que la agenda sea un mecanismo de feedback de información con las familias, siendo un soporte para aquellas que deseen hacer un seguimiento de la educación de sus tutelados. Importante señalar que desde el centro escolar están convencidos que crear recursos cuyo objetivo es fomentar unos buenos hábitos de estudio, derivan en una mejora notable de los resultados académicos

This paper presents the research work carried out by an interdisciplinary group of technologists and entertainment experts in collaboration with primary teachers to develop a serious game to work primary education-oriented competences. The serious game called “Ferran Alsina” is conceived as a tool to develop competences in the primary education program. To design this game, 25 primary school teachers helped the technical and investigative team in a co-creation activity executed with the methodology named Action-Research. This allowed the implementation of competences inside the game’s playability and narrative. This paper presents the research work carried out by an interdisciplinary group of technologists and entertainment experts in collaboration with primary teachers to develop a serious game to work primary education-oriented competences. The serious game called 'Ferran Alsina' is conceived as a tool to develop competences in the primary education program. To design this game, 25 primary school teachers helped the technical and investigative team in a co-creation activity executed with the methodology named Action-Research. This allowed the implementation of competences inside the game's playability and narrative.

En este trabajo se observa la introducción de las TIC al sistema educativo actual. En este caso concreto se pretende fomentar el uso de la plataforma educativa Moodle, en el sistema de evaluación del CGFM Electromecánica de Vehículos Automóviles de una escuela concreta. La introducción a dicha plataforma educativa se lleva a cabo desde un desconocimiento total sobre su uso, planteando la situación que le pueda suceder a un docente dispuesto a iniciarse en dicha plataforma. A partir de esta, se analizan diferentes aspectos, centrándose en los formatos de preguntas de las que dispone, de forma que sea el docente quién en última instancia y a partir del análisis efectuado y del tipo de cuestionario que pretenda realizar, decida por el modelo de pregunta que más le convenga plantear a sus alumnos. También es objetivo del proyecto analizar los instrumentos de evaluación de las diferentes unidades formativas, y por tanto, se estudian tanto el tipo de evaluación de los instrumentos utilizados, como el tipo de ítems y otros. Una vez analizado el sistema de evaluación del ciclo, se llevan a cabo la programación en formato digital, de diversas pruebas establecidas en el sistema de evaluación que hasta la fecha se realizaban en papel. A partir de estas pruebas, se observan los puntos débiles del diseño de las preguntas planteadas y se proponen toda una serie de mejoras. Como resultado, se obtienen un conjunto de pruebas de evaluación en formato digital, diseñadas a través de la plataforma Moodle y a partir de las cuales poder observar las mejoras concretas que el uso de las nuevas tecnologías conlleva.

Aquest treball final de màster elabora un pla d'actuació per incentivar la competència del tractament de la informació i competència digital dins d'un Institut de Catalunya. Això és degut al baix nivell que s'aprecia tant per la dedicació del professorat com per l'assoliment dels continguts per parts de l'alumnat i per la importància que té al Segle XXI ser competents digitalment. El pla consta de 4 parts: la definició de criteris d'assoliment, anàlisi de la situació actual, aplicació de les mesures oportunes i anàlisi dels resultats. Per realitzar la definició dels criteris d'assoliment, s'ha realitzat un buidatge de tots els continguts curriculars de totes les matèries que fan referència a la competència digital. Després, s'han resumit en format d'objectius per cada curs. L'anàlisi tant de la situació actual com dels resultats s'ha de fer mitjançant les avaluacions continuades de l'alumnat i amb l'ajut de tot el professorat de qualsevol matèria. L'aplicació de les mesures oportunes ofereix al professorat diferents eines per tal de treballar i assolir els objectius d'etapa. Aquestes eines que es poden trobar a la xarxa i en gran part de forma gratuïta i permetran al professorat treballar els objectius d'una manera motivadora i innovadora per l'alumnat. El pla, atès les possibles mancances del Centre, també inclou una proposta formativa pel professorat, incloent una formació interna entre el propi professorat i totes les opcions que ofereix el Departament d'Ensenyament per la formació contínua. L'aplicació d'aquest pla en la seva totalitat o d'una manera parcial sembla necessària atès la importància que té dins la societat actualment i en un futur ser hàbil i competent en un món cada cop més digitalitzat.

This paper presents the experience of the introduction of teaching videos following an evolutionary process. In our case, 91.7% of the students who responded to the survey considered that the use of the video improves their education. Trying not to validate any model or contrasting theory, this paper presents the limitations of foresight not based on the scientific method.

This work aims to design an academic experience involving the implementation of an augmented reality tool in architecture education practices to improve the motivation and final marks of the student. We worked under different platforms for mobile devices to create virtual information channels through a database associated with 3D virtual models and any other type of media content, which are geo-located in their real position. The basis of our proposal is the spatial skills improvement that students can achieve using their innate affinity with user-friendly digital media such as smartphones or tablets, which allow them to visualize educational exercises in real geo-located environments and to share and evaluate students’ own-generated proposals on site. The proposed method aims to improve the access to multimedia content on mobile devices, allowing access to be adapted to all types of users and contents. The students were divided into various groups, control and experimental, in respect of the function of the devices and activities to perform. The goal they were given was to display 3D architectural geo-referenced content using SketchUp and ArMedia for iOS and a custom platform or Android environment.

mecánicas de juego, ludificación, sistemas de gestión del aprendizaje, LMS, motivación, métodos mixtos de evaluación, gamification, user engagement, learning management systems, motivation, mixed assessment methods En este trabajo se presenta la plataforma de gestión del aprendizaje basada en mecánicas de juego denominada GLABS (acrónimo creado a partir de “Gamified LABoratorieS”). Actualmente podemos encontrar diferentes sistemas de gestión educativos pero se basan en la propia gestión de las calificaciones, asistencia, debates, o asignaciones de trabajos. La aplicación de mecánicas de juego en algunos de ellos existe pero es muy limitada, permitiendo la inclusión de un sistema de puntos o adjudicando medallas por logros. El sistema descrito en el presente trabajo aprovecha una herramienta de gestión educativa estándar como Schoology para incorporar técnicas de juego que llamaremos “gamificación”, lo que permite unificar en una web/app todas las tareas del alumno. De esta forma se crea un sistema más atractivo y motivador mediante el cual se pueden crear misiones, visualizar mapas de misiones, alertar de los puntos conseguidos e incluso crear portfolios de los trabajos completados. En conclusión, nuestra propuesta utiliza Schoology como un sistema de gestión educativa pero de forma gamificada, lo que se podría definir como un G-LMS (Gamified Learning Management System). This paper presents the game mechanics-based learning management platform called GLABS (acronym created from "Gamified LABoratorieS"). Currently we can find different educational management systems, but are based on the management of qualifications, support, discussions, or work assignments. The application of game mechanics in some of them there, but is very limited, allowing the inclusion of a point system or awarding medals for achievements. The system described in this paper uses a standard educational management as Schoology tool to incorporate techniques of play called gamification, which allows to unify all the student tasks in a web/app. This form creates a more attractive and motivating system whereby you can create missions, view maps of missions, alert of points earned and even create portfolios of completed works. In conclusion, our proposal uses Schoology as a system of educational management plus gamification, which could be defined as a G-LMS (Learning Management System Gamified).

The verdicts of most online programming judges are, essentially, binary: the submitted codes are either â??good enoughâ?? or not. Whilst this policy is appropriate for competitive or recruitment platforms, it can hinder the adoption of online judges on educative settings, where it could be adequate to provide better feedback to a student (or instructor) that has submitted a wrong code. An obvious option would be to just show him or her an instance where the code fails. However, that particular instance could be not very significant, and so could induce unreflectively patching the code. The approach considered in this paper is to data mine all the past incorrect submissions by all the users of the judge, so to extract a small subset of private test cases that may be relevant to most future users. Our solution is based on parsing the test files, building a bipartite graph, and solving a Set Cover problem by means of Integer Linear Programming. We have tested our solution with a hundred problems in Jutge.org. Those experiments suggest that our approach is general, efficient, and provides high quality results.

Aquest treball presenta els resultats de l’aplicació d’un sistema interactiu amb comandaments de resposta immediata a les aules del cicle de grau mitjà “Sistemes microinformàtics i xarxes” de Formació Professional. Es descriuen en primer lloc les característiques d’aquesta innovadora eina TIC que s’ha utilitzat com a metodologia docent per impartir una sessió al mòdul “Xarxes locals” de primer curs. El funcionament del sistema interactiu es basa en la projecció de diapositives amb preguntes tipus test que l’alumnat contesta amb comandaments a distància. El sistema recull i processa tota la informació de forma immediata i la posa a disposició del professorat. Amb l’experiència que s’ha dut a terme a l’aula, és vol demostrar que la utilització d’aquest sistema interactiu ajuda a realitzar una eficient avaluació formativa i potencia la participació de l’alumnat a les classes, tot en benefici d’un aprenentatge més significatiu. En concret, s’identifiquen els següents avantatges: es pot oferir retroacció immediata, l’alumnat té una actitud més activa i es mostra més participatiu, s’incrementa l’atenció i concentració de l’alumnat i es pot avaluar amb facilitat el seu grau de coneixements previs abans de l’inici d’una sessió. Al treball, es detalla el disseny, la planificació i la programació de la sessió amb comandaments de resposta, es presenta el material de suport que s’ha confeccionat i s’explica com va transcorre la sessió quan es va impartir. Per avaluar l’experiència es va realitzar una enquesta de satisfacció entre l’alumnat dels dos grups en els que es va impartir la sessió. També es van recollir les opinions de dues docents que van fer d’observadores. La última part del treball recull els resultats d’aquestes enquestes i les meves percepcions com a docent que va impartir les sessions. Es demostra primer de tot que l’alumnat s’ha divertit utilitzant els comandaments i els troben útils. La seva utilització ha permès identificar en quins aspectes trobava dificultats l’alumnat, i llavors reorientar la sessió per oferir retroacció immediata i específica. L’atenció, la concentració i la participació de l‘alumnat a classe s’han incrementat, i també ho ha fet la motivació. La conclusió és que la experiència amb comandaments interactius ha estat molt positiva i que són molts els avantatges que aquesta eina ofereix al professorat.

Plataforma de programació intuïtiva, àgil i divertida que permet aprendre les estructures lògiques i mentals de la programació. S'adapta a tots els nivells d'aprenentatge des de l'edat més infantil (parvulari) fins al final de l'etapa escolar i fa directe després passar a llenguatges d'ús real.

This goal of this report is to address the im plementation of Augmented Reality (AR) technology in a teaching context using mobile devices. The specific contents and evaluation methodologies have been developed in the field of building engineering, where this technology offers potential advantages in the training processes. The objective was to evaluate the system usability and measure academic performance improvement by using Hand-Held AR (HHAR) in educational environments. This method was validated through a case study where students were able to see a virtual construction process overlapped onto a real environment. The results obtained from the students’ PRE and POST tests as well as questionnaire responses show high qualification levels in effectiveness, efficiency and satisfaction. In addition, a significant improvement was found in the overall performance of the students of the experimental group.

El uso de las TIC está a la orden del día y el mundo de la enseñanza no queda atrás. Cada vez son más los centros que poseen pizarras digitales en sus aulas. El problema es que muchas veces no se utilizan. Uno de los motivos, puede ser por falta de material didáctico adecuado, ya sea porque este material no permite cambios o porque el profesorado no tiene tiempo para dedicarse a elaborar nuevo material. Por otra parte, se considera que los alumnos no han de adquirir tan solo conocimientos, sino competencias que les permita desenvolverse en su vida. Las matemáticas son una de estas competencias que el alumno ha de adquirir durante la educación secundaria obligatoria. Lo que se propone en este trabajo es una respuesta a estas dos cuestiones: proporcionar material para el uso de las pizarras digitales y problemas aplicados a la vida cotidiana. Esto servirá para complementar, por cada curso de la secundaria obligatoria, la explicación del tema de ecuaciones. En primer lugar, se encontrará un conjunto de actividades para utilizar el programa Geogebra. Estas actividades están relacionadas con la realidad, van desde una simple suma a curiosidades culturales. Cada actividad va precedida de un cuadro resumen para ayudar al profesorado a ponerse en situación. Y en segundo lugar, también se presentan un conjunto de problemas aplicados a la vida real para trabajar los conceptos relacionados con las ecuaciones. En ocasiones, algún problema tiene una actividad Geogebra relacionada para ayudar en la comprobación del mismo.

El treball consisteix en la creació d’una pàgina web amb recursos per alumnes de 2n d’ESO amb algunes dificultats. La pàgina consta de recursos externs (links a altres pàgines) i recursos propis creats amb el programa “JClic”. Aquests recursos han de servir perquè els alumnes puguin practicar els conceptes apresos a classe d’una forma més dinàmica i motivadora. També s’ha fet una prova pilot a l’institut amb el grup que ha servit de referència i es presenten els resultats obtinguts.

La creació d’un curs Moodle per a la matèria de Tecnologies a primer d’ESO, incloent-hi recursos per a les dues unitats didàctiques d’Eines i Materials, neix com a conseqüència de l’observació realitzada en el centre on s’han cursat les pràctiques. Davant la mancança de recursos digitals per al primer curs d’ESO, es va decidir crear en la plataforma Àgora d’aquest centre, un espai per a la matèria de Tecnologies, amb tot de recursos per tal de poder impartir les unitats didàctiques d’Eines i la de Materials. L’objectiu que s’ha perseguit en tot moment ha estat cercar materials diversificats que ja existeixen a la xarxa per a poder impartir els continguts d’aquestes dues unitats didàctiques. El material seleccionat, s’ha classificat a la plataforma en diferents blocs per tal que l’alumne i el professor que ho utilitzin, puguin moure’s i gestionar els recursos amb la major facilitat possible. En aquest curs, si han incorporat activitats de reforç, així com també activitats d’ampliació. La finalitat d’aquests recursos serà sempre, actuar com un recolzament per poder complementar el sistema tradicional d’ensenyament. Addicionalment, cal destacar que en aquest curs també, s’hi ha incorporat el material propi elaborat, com són les pràctiques que es portaran a terme al taller de tecnologia i els exàmens que es realitzaran en cadascuna de les dues unitats. En aquest treball també s’inclou una seqüència didàctica per a cada unitat, especificant les hores que es dedicaran a l’aula ordinària i les que es destinaran al taller de tecnologia. En cada sessió s’especifica quins són els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació que es treballaran. En aquesta seqüenciació es detalla quins recursos i materials de la plataforma s’utilitzaran, i quines seran les activitats que es portaran a terme, tenint en compte, també, si es treballarà amb el grup sencer o bé amb mig grup.

Aquest treball de fi de màster vol utilitzar les noves tecnologies per millorar els processos de comunicació col·laborativa entre famílies i centres educatius. A partir de l’estudi dels processos de comunicació actuals i davant l'evidència d'unes necessitats no adequadament cobertes, s'ha dissenyat un model teòric i una proposta d’implantació reutilitzant recursos ja existents tant als instituts com a les llars de les famílies. Davant d’un problema com és el fracàs escolar, una solució a aplicar és establir una bona col·laboració família-centre i aconseguir que els pares s’impliquin més en el procés d’aprenentatge dels seus fills. El propòsit final és la millora del rendiment acadèmic i la formació com a persona de l'alumnat mitjançant la implicació dels pares en el procés educatiu dels seus fills i d'un millor coneixement de l’alumne per part del docent. En el nou model proposat com a pont entre docents i famílies es pot intercanviar un flux continuo d’informació rellevant sobre els alumnes. El nou sistema, implementat sobre el conegut gestor de continguts Moodle, proporciona llibertat d´horaris amb disponobilitat 24x6 i comunicacions síncrones i asíncrones. Continguts com el seguiment de l’evolució acadèmica, tutories virtuals, informació sobre materials curriculars, alertes d’assistència o calendari d’events, entre d’altres, conformen el nucli d’aquesta plataforma de participació i col·laboració. L’eina proposada al TFM vol aportar solucions davant d'un dels grans reptes que planteja el món educatiu en l’actualitat: La col·laboració entre la família i el docent.

Es presenta una apologia dels dispositius mòbils i les xarxes socials com a eines pedagògiques. La comunicació és inicialment una proposta de treball en fase experimental. Proposa l’ús de les aplicacions dels telèfons mòbils smartphone i les possibilitats com a elements susceptibles de ser utilitzats a l’aula per a l’ensenyament i aprenentatge cooperatiu

El punt de partida d’aquest treball final de màster és el de crear una ràdio per Internet (xarxa interna Wifi) en un centre de secundària, com a projecte tranversal per ajudar a millorar les competències bàsiques lingüístiques, especialment en llengua catalana. Per a dissenyar, posar en funcionament i gestionar la ràdio, s’ha pensat en utilitzar les metodologies de l’Aprenentatge Basat en Projectes (ABP) i el Treball Cooperatiu, on es proposa involucra-hi, a més dels professors corresponents, als alumnes de tots els cursos d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius tecnològics (si aquest últim cas es donés en el centre encara que no és imprescindible). La ràdio, utilitzant programes (Softwares) baixats gratuïtament d’Internet i correctament configurada, pot emetre dins de la xarxa Wifi del centre continguts amb el sistema “Podcasting” (àudios pregravats i penjats), relacionats amb activitats creades expressament de les matèries lingüístiques (narracions, teatre, música, etc.), encara que també es pot aprofitar per a qualsevol altra activitat relacionada amb la veu o la música. El continguts es poden escoltar descarregant-los (Streaming) a través de la connexió Wifi utilitzant PC’s, Smat Phones o Tablets mitjançant els navegadors normals d’Internet (Explorer, Firefox Chrome, etc.). Una programació dels continguts correctament planificada, només suposaria una activitat més per mes i per curs (de 1r a 4t d’ESO i 1r de Batxillerat), la qual cosa fa que sigui prou portable i no representi gaire més feina addicional tant pels professors com pels alumnes. Però el que s’ha de considerar sobretot pel que fa als alumnes, no és només l’atractiu que representa poder col·laborar en construir una ràdio que quedarà pel centre, sinó també amb l’al·licient alhora de preparar i utilitzar un mitjà que els donarà veu i els farà protagonistes dels seus treballs radiofònics. Per altra part els professors podran comptar amb una eina més per ajudar-los pedagògicament amb matèries com són les competències bàsiques, que normalment són les que queden més despenjades pel que fa a la utilització de les eines i competències TIC.

El portafolis Docent suposa una valuosa eina en la formació permanent i professionalització del professorat mitjançant la pràctica reflexiva com a mitjà per a millorar la seva pràctica docent i, conseqüentment l’aprenentatge dels alumnes. Aquest treball consisteix en una proposta d’implantació del portafolis docent en un centre de secundària i, concretament un e-portafolis docent basat en una Plantilla creada amb la tecnologia “google sites” i que compta amb una sèrie d’ajudes per entendre el sentit del portafolis docent, la metodologia a seguir i la tecnologia necessària per a implementar-lo individualment. L'entorn “google sites” és ideal per la realització d'e-portafolis degut a la seva fàcil i intuïtiva utilització . Això permet no tenir que dedicar massa temps als reptes tecnològics i poder concentrar l'esforç en l’escènica del portafolis. Un dels aspectes en el que s’ha posat més èmfasi en aquest treball és el d’intentar que la implementació del e-portafolis per part del professorat es faci de manera eficaç, és a dir, sense tenir que invertir-hi un excessiu temps. Per això s’han de seleccionar molt bé les mostres i les evidències i centrar-se en la qualitat i no en la quantitat. L’altre aspecte que més s’ha intentat remarcar és la importància de la formació en la seva utilització i el seguiment en la seva fase inicial. Cal fer un esforç inicial considerable però a mig i llarg termini aquest serà recompensat. A partir de l’estudi de les característiques del centre i del seu professorat es dissenya aquest Pla d’Implementació, que també inclou una proposta de formació pel professorat i una temporització, així com guies i rúbriques per a l’autoavaluació, coavaluació, avaluació per part del centre i avaluació del procés d’implantació. Amb l’e-portafolis docent, a part de millorar la pràctica docent i l’aprenentatge dels alumnes, també es persegueixen altres objectius com augmentar la interacció amb l’alumnat i les famílies i augmentar el prestigi de la docència.

MOOCs or Massive Online Open Courses based on Open Educational Resources (OER) might be one of the most versatile ways to offer access to quality education, especially for those residing in far or disadvantaged areas. This article analyzes the state of the art on MOOCs, exploring open research questions and setting interesting topics and goals for further research. Finally, it proposes a framework that includes the use of software agents with the aim to improve and personalize management, delivery, efficiency and evaluation of massive online courses on an individual level basis.

ICTs are a potential means of development, specially for universities and other education and research institutions, as an essential part of the national development engine. The association AUCOOP, with the support of Center of Cooperation for Development from Universitat Politècnica de Catalunya (CCD-UPC), and Addis Ababa University (AAU), have been working since 2009 in different collaborative actions related to the development of ICT resources in one of the new Ethiopian universities, Wollo University (WU), with the vision to extend the outcomes of this collaboration to other higher education institutions in Ethiopia.

Pulsando la opinión de los alumnos que tuve en el centro de secundaria donde en el curso 2011/2012 realicé el prácticum, pude comprobar que la metodología utilizada en las asignaturas de Tecnología e Informática debería actualizarse. El alumnado me transmitió consciente e inconscientemente desmotivación y desinterés por las clases, pero sin embargo tuve alumnos que me pidieron recursos para aprender programación por cuenta propia. El objetivo del presente trabajo es investigar si existen metodologías que resulten atractivas para el alumno de secundaria, más concretamente para enseñar conocimientos básicos de programación e informática. Tras un repaso histórico por teorías del aprendizaje precursoras al aprendizaje basado en juegos, se analiza la visión de Marc Prensky sobre los Nativos Digitales y las metodologías que son más apropiadas para este tipo de alumnado. En el documento se analizan y discuten los beneficios y riesgos que pueden aportar los videojuegos, y si los mismos tienen aspectos positivos que pueden aportar en los procesos de aprendizaje presentes en nuestras escuelas. Asimismo en la memoria se plasma un trabajo de investigación y recopilación de diferentes herramientas y videojuegos que se ajustan al objetivo de enseñar programación a alumnos de secundaria de manera entretenida y ajustada al aprendizaje basado en juegos.

Aquest treball va néixer de la necessitat declarada per part d’un centre de disposar d’un curs Moodle per a 1r de l’ESO que s’adaptés al seu temari i que contemplés diferents graus o nivells de dificultat per a donar suport a la diversitat que hi ha al centre. La creació del curs s’ha basat en la programació que té el centre i ha estat aquesta programació la guia per la construcció del curs. La majoria de recursos s’han extret directament d’internet i la tasca principal ha esta classificar-los segons dificultat i/o finalitat. També s’han creat qüestionaris adaptats a diferents nivells de dificultat. Els nivells escollits per la graduació de les tasques són: Grup de Reforç, Grup Classe i Grup a l’Alça. Donat que no sempre es pot dividir una classe en aquests tres grups, el curs Moodle proposat intentarà donar eines suficients a tos els alumnes per a que trobin aquella activitat adaptada al seu nivell, que els ajudi a assolir els coneixements que es treballen a l’aula. El treball per competències també hi és present en aquest TFM i a part de la competència matemàtica (que forma part de les metodològiques) es treballen les competències bàsiques comunicatives, metodològiques i personals. L’ ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en l’ensenyament ens ajuda a atendre millor la diversitat que tenim avui dia a l’aula. A part de les eines pròpies de l’entorn Moodle (qüestionaris, tasques, autoavaluació, avaluació,...) es treballaran també un ventall molt ampli de recursos digitals, la majoria disponibles a la xarxa de manera gratuïta, com ara vídeos, fulls de càlcul, JClic, Scratch, GeoGebra, ThatQuiz, ... cadascun d’aquests recursos ens servirà per treballar diferents parts del temari, de diferents maneres però amb una finalitat única: aprendre matemàtiques.

Les TIC contenen una gran potencialitat per a la innovació docent i poden arribar a millorar la qualitat de l'ensenyament actual, alhora que poden contribuir de manera molt significativa a l'alfabetització digital dels/les alumnes i també dels/les professors/es. Aquest treball neix arran d'una experiència personal durant l'estada de pràctiques en un centre d'Ensenyament Secundari Obligatori de Barcelona. La situació inicial del projecte és la d'innovació real per al centre en qüestió, ja que la utilització de les TIC en la matèria de matemàtiques al centre és nul∙la actualment. La proposta concreta d’aquest Treball Fi de Màster comporta diversos objectius: ‐ Intentar analitzar la realitat de l'ús de les TIC avui en dia amb els seus pros i els seus contres. Intentar esbrinar les claus per a fer un bon ús didàctic i fer‐ne una experimentació pròpia. ‐ Per una altra banda tenim la proposta de desenvolupar una petita guia de material didàctic digital de referència per a l'aprenentatge de continguts específics de la Unitat Didàctica de Geometria Analítica de 4t curs d'Ensenyament Secundari Obligatori. Les activitats s'han desenvolupat amb l'eina de codi lliure GeoGebra. La intenció és ampliar i potenciar els hàbits formatius dels/les estudiants, mostrant als/les estudiants conceptes que en una pissarra tradicional podrien resultar més confusos. ‐ Un altre objectiu important és dotar el centre d'una experiència amb un material exclusiu de prova per als seus estudiants i, d'aquesta manera, oferir‐los la possibilitat de poder fer un balanç a posteriori en funció del feedback obtingut. L’objectiu final d'aquest és poder dotar els/les estudiants de les eines i la visió suficient com perquè ells mateixos puguin indagar, plantejar i fins i tot crear els seus propis problemes i cercar‐ne les solucions, així com també suscitar l’interès dels/les estudiants per les noves tecnologies.

Aquest treball serveix per crear recursos didàctics que serveixin per la comprensió de les representacions d’assolellament i il·luminació natural dels d'edificis, amb el suport de les TIC. Aquetes representacions serviran per prendre decisions sobre les proteccions solars necessàries a incorporar a l’edifici. El material suport podrà fer-se servir en el CFGS Projectes d’edificació, al mòdul 10 Disseny i construcció d’edificis, unitat formativa 1 Definició de projectes d’edificació. Com eines TIC es fa servir els programes informàtics Google SketchUp i el complement SunTolls V2.4, ambdós software lliure i de fàcil aprenentatge i ús. SketchUp consisteix en un programari de dibuix que permet treballar amb objectes virtuals en tres i dos dimensions. El complement SunTolls permet d’una manera fàcil i intuïtiva la representació de l’assolellament i il·luminació natural dels edificis, per a prendre criteris sobre el disseny i desenvolupament d’edificis. Per últim, s’elabora una biblioteca de solucions de protecció solar, en la xarxa de continguts oberta Google Galeria 3D, per a que l’alumne pugui escollir la solució més adient a l’envolvent exterior d’una edificació, depenent de les característiques de l‘entorn (clima, orientació i assolellament).

Se presenta un artículo fruto de un proyecto de investiga-ción educativa realizado en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB) durante el curso 2010-2011 y 2011-2012. El proyecto se basa en un estudio de caso centrado en la secuencia académica del primer año de los estudios de grado, iniciada por el Curso de Acogida(curso inicial de informática gráfica) y que finaliza con el curso de Dibujo II (curso equivalente a la introducción en Geometría Descriptiva). Con él se propone usar una estrategia pedagógica inversa a la habitual, es decir, que los futuros estudiantes de arquitectura empiecen usando herramientas TIC y tecnologías 3D en lugar del dibujo tradicional. Dado el interés que las mismas despiertan en ellos y por su facilidad de alfabetización digital, los alumnos obtienen resultados sobre su formación gráfica, educación visual, comprensión espacial, rendimiento académico y satisfacción muy supe-riores a los habituales, a la vez que en periodos de aprendizaje más cortos. We present this paper as the result of an educational research project conductedat the School of Architecture of Barcelona (ETSAB) during the 2010-2011 and 2011-2012 academic course. The project is based on a case study, focused on the sequence of the first academic course of undergraduate studies that begins with the Welcome Course(initial course on computer graphics) and endswith Drawing IIequivalentto the introductory course on descriptive geometry. With it we propose to use a reverse teaching strategy, where future architecture students begin byusing ICT tools and 3D technologies, rather than traditional drawing. Given the interest that they arouse in them and the ease of digital literacy, the results of the students’ training ingraphics, visual education, space understanding, and theiracademic performance and satisfaction aremuch higher than the usual ones, besides being achieved in a shorter period of time

Aquest treball fa referència a l’aplicació de les noves tecnologies audiovisuals a l’aula en l’ensenyament de secundària. Tenint en compte que en l’actualitat el món que ens envolta està ple d’imatges i tractem amb eines de comunicació on l’audiovisual és molt present, com ara la televisió, el cinema, els telèfons mòbils i Internet. A la web podem trobar fotografies i vídeos de qualsevol tipus d’informació que cerquem o trobem, disposem de les eines web com youtube, facebook, twiter, wiki, blogs,... i sabem que són molt utilitzades avui dia per la gent jove. Així, s’ha pensat que el fet de presentar i transmetre informació per mitjans audiovisuals a l’aula pot servir per captar l'atenció de l’alumne i, per tant, un mètode motivador d’ensenyament. A aquesta memòria es pot trobar una investigació bàsica sobre la utilitat del vídeo com a eina de suport al docent en l’ensenyament i la seva valoració com a millora del rendiment acadèmic dels alumnes. El treball no tracta de l’aprenentatge o alfabetització en comunicació audiovisual, com a matèria transversal dels estudis, sinó sobre l’aprenentatge amb audiovisuals. Es fa referència als diferents tipus de presentacions (documentals, entrevistes, testimonis, anuncis, ...) a què pot recórrer el docent de manera que s’adapti a la seva programació i objectius curriculars a l’aula. En el treball s’han introduït dues presentacions amb activitats complementàries per treballar amb els alumnes de la ESO després o abans de la presentació.

El marc d’aquest TFM és la família de CFGS d’Imatge i So que es composa de quatre cicles: Realització, Producció, Imatge i So. Aquests estudis estan relacionats directament amb el món audiovisual. L’alumnat d’aquests cicles rep una formació específica per desenvolupar les tasques corresponents a la seva àrea però sovint desconeix les competències de la resta d’especialitats. L’únic moment de la formació on es desenvolupa transversalitat és en els Crèdits de Síntesi que es realitzen a finals del segon curs. Com al món laboral aquests cicles han de treballar junts formant un equip, proposo una activitat que fomenta la transversalitat basada en la realització d’un programa de televisió que es portarà a terme a finals del primer cus. En aquest exercici hi participen membres dels quatre cicles de la família professional formant grups multidisciplinaris de manera aleatòria. L’equip format s’ha de coordinar i organitzar per produir i realitzar un programa de televisió. Les característiques del programa estan acotades però és feina del grup dissenyar el guió i fer la preproducció. La temporització està ben marcada per tal de simular un encàrrec professional. La proposta principal d’implementació és convertir l’activitat en una mena de Crèdit de Síntesi de primer creant un crèdit nou amb les hores de lliure disposició del centre. Cal un gran esforç per encabir l’exercici dins el calendari lectiu i també que el centre disposi dels recursos materials necessaris. L’activitat simula un entorn de treball professional on es treballa en equip però cada membre assumeix el rol que li atorga la seva especialitat. D’aquesta manera es potencien capacitats clau mentre s’aprenen competències de la resta d’àrees fomentant la transversalitat. Es tracta d’una proposta molt potent que millora la formació de l’alumnat, afavorint la creació de perfils professionals en sintonia amb els requeriments del sector audiovisual.

En el context actual a l’educació secundària obligatòria, els estudiants han de treballar cada vegada més de forma cooperativa en horari extraescolar. En ocasions els és difícil coincidir en horari i espai per treballar. L’objectiu d’aquest treball és facilitar a l’alumnat eines suficients per desenvolupar aquestes tasques a través de l’entorn web 2.0 a Internet des de qualsevol lloc i a qualsevol hora. Aquesta aplicació també permet al professor realitzar un seguiment i avaluació continuat de l’alumnat i proporcionar una retroalimentació de les tasques desenvolupades. A més, el treball en l’entorn web 2.0 permet a l’alumne documentar tot allò que ha aprés, les feines que ha realitzat, la metodologia utilitzada, l’auto reflexió i l’auto aprenentatge, etc. i publicar-ho per compartir-ho amb els companys i professors a través presentacions, documents, fotografies, vídeos, etc. La proposta presenta una programació d’activitats a desenvolupar durant els cursos de 1r a 4t d’ESO per aconseguir els objectius fixats. El programari 2.0 es canviant i el docent ha d’actualitzar la programació per adaptar-la als canvis amb major freqüència. El paper del docent és molt important i ha de ser accessible a l’alumnat per donar suport en les tasques virtuals que requereixen més temps que les tradicionals. S’han dissenyat dos qüestionaris per avaluar la proposta un cop implementada. Un, que el professor farà respondre als alumnes de 4t d’ESO i/o Batxillerat durant els anys consecutius a la implantació amb l’objectiu de veure si hi ha canvis en la utilització de les eines web 2.0. L’altre, per captar l’opinió del professorat involucrat en el projecte. Cal destacar que aquesta proposta d’utilització de les aplicacions web 2.0 és fàcilment aplicable a la resta de matèries de l’ESO, tant per treballs individuals com cooperatius.

Aquest treball s'ha plantejat la creació de continguts de 2on d'ESO que afavoreixen al coneixement i assoliment de les competències digitals. S'ha emfatitzat especialment en l'estudi i posada en pràctica d'activitats en l'entorn de l'educació 2.0 i les TIC; donat el context en el que estan avui en dia els centres d'educació secundària, i emfatitzat per el fet que dins l'assignatura de tecnologia es desenvolupa una part important del currículum que està relacionada amb el tractament de la informació i recursos digitals.

Materials didàctics per als continguts de l’assignatura de tecnologies de 3er d’ESO per a la plataforma Moddle, pretén complementar el sistema tradicional d’ensenyament amb la incorporació de diferents activitats de diferents tipologies aprofitant un recurs, que fa relativament poc que el centre disposa, com és el sistema de gestió de l’aprenentatge (SGA) Moodle. En la primera part d’aquest treball es fa una introducció a les diferents tipologies que existeixen al mercat sobre aquestes plataformes, explicant quines són les parts principals que els composen. Tot seguit es fa un anàlisi de les plataformes en general, a on es veuran els avantatges i inconvenients que tenen associats les mateixes a nivell d’usos i a nivell d’implantació. Un cop vistes les característiques generals d’aquests sistemes, s’analitzaran les tendències a nivell global i després a nivell estatal d’aquests tipus sistemes, tractant de fer les comparatives entre programari lliure i propietari. D’aquesta manera arribarem a l’estudi de la plataforma Moodle i de la seva implantació al nostre centre. En aquest apartat, veurem l’estudi de costos tant a nivell econòmic, formatiu del professorat i temporal de la seva implantació. En la segona part d’aquest treball es plantejarà la situació de partida, com són els materials inclosos a la plataforma Moodle del centre. Per després prendre la decisió sobre els materials que voldrem desenvolupar d’entre moltes opcions. Així com posteriorment veurem el desenvolupament dels mateixos amb diferents eines que podem trobar al mercat, totalment lliures i gratuïtes, com poden ser Hot potatoes, JClic i eXe Learning. I a on finalment s’explicarà en detall els materials desenvolupats per a cada unitat didàctica o contingut del currículum de 3er d’ESO i la proposta en conjunt.

El present treball fi de màster s’ha realitzat paral·lelament a la intervenció autònoma programada com a última fase del Pràcticum del propi màster. En el treball es presenta una nova metodologia que té l’objectiu de millorar l’atenció a la diversitat de la classe, i la motivació i la taxa mitjana de realització de deures per part dels alumnes, que són tres dels problemes més importants que es van identificar durant el període d’observació del Pràcticum. Aquesta metodologia s’ha desenvolupat en el marc de l’assignatura de matemàtiques de 2on d’ESO, tot i que a priori la seva aplicació no té perquè estar limitada a aquesta assignatura i nivell. La nova metodologia intercanvia l’estructura convencional del procés ensenyament-aprenentatge a l’assignatura de matemàtiques, on majoritàriament els continguts teòrics s’expliquen a classe, i els exercicis i problemes s’encomanen com a deures a l’alumne. En la nova metodologia proposada, totes les sessions de classe es dediquen a realitzar activitats, problemes i exercicis pràctics, preferentment en petits grup o col·lectivament, mentre que l’aprenentatge dels continguts teòrics es trasllada com a feina per a què l’alumne faci a casa. Per a poder fer aquest intercanvi, la metodologia es recolza en l’ús de les noves tecnologies; un blog, qüestionaris online, i sobretot en la creació de videotutorials de curta durada on el propi professor desenvolupa els continguts teòrics de l’assignatura. La hipòtesis del treball és que, dedicar les classes a activitats pràctiques ajuda a motivar els alumnes i a atendre les seves necessitats específiques, i per tant millorar l’atenció a la diversitat. Paral·lelament, l’ús dels videotutorials en les tasques que s’encomanen per deures, s’apropa a la manera en què els alumnes utilitzen les TIC en la seva vida quotidiana, a la vegada que els permeten adaptar aquest recurs al seu ritme i manera d’aprendre (poden veure el material quan volen i tantes vegades com volen). Per tant també es considera que s’aconsegueix una millor atenció a la diversitat i motivació en aquest aspecte. En l’aplicació de la metodologia durant la intervenció autònoma que s’ha fet al Pràcticum, s’han recollit dades mitjançant test, enquestes, entrevistes amb els professors, observacions de la classe i qualificacions dels alumnes. Els resultats obtinguts han estat molt satisfactoris, i han confirmat que, en el context particular d’aplicació de la novametodologia, les hipòtesis i els objectius fixats s’han assolit àmpliament. Els materials didàctics creats en aquest treball han estat utilitzats per dos professors més del centre, essent un d’aquests professors el propi tutor del Pràcticum. Aquests professors han utilitzat els videotutorials com a material de suport en les seves classes, i preveuen continuar utilitzant-los en anys posteriors.