Search

Preprint

El proyecto consiste en recuperar en clave contemporánea, adaptada a los nuevos modos de vida, la esencia original del barrio, recuperando la calle como espacio central de manzana y motor de la vida social, materializando la condición de privacidad de las calles interiores de manzana que han quedado olvidadas y cedidas al tránsito rodado.

El nostre projecte vol donar resposta a la connexió de l’antiga colònia tèxtil de Viladomiu Vell, tant des del punt de vista territorial com la relació amb la població en si i el riu, recuperant part de l’activitat que havia tingut el recinte i tornant a col·locar a Viladomiu Vell en el mapa. Actualment la nau es troba en desús: s’ha deteriorat completament el seu entorn i s’ha perdut la relació amb la colònia veïna de Viladomiu Nou. A través d'un camí que comunica des de l’antiga boca del túnel del tren, recorrent el recinte industrial fins al riu i dignificant tot el perímetre de la nau, oferint un nou espai públic de qualitat per la colònia i preparant l’entorn de l’edifici per a una possible rehabilitació en el futur. L’actuació té un cost econòmic relativament baix, adaptant-nos a la realitat d’on es troba. Minimitzem el moviment de terres i aprofitem al màxim les preexistències que ens ofereix el lloc, integrant la nostra proposta amb el paisatge a través de propostes respectuoses amb l’entorn.

Peer Reviewed, Postprint (published version)

Este trabajo, de características efímeras, forma parte de un estudio de alcance universitario, en el que se pretende reflexionar acerca de las diferentes posibilidades de transformación del espacio viario de las ciudades, con el objetivo de reducir el impacto negativo del tráfico urbano., Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

El curso 2017 – 2018 del Máster en Arquitectura de la ETSAV se ha centrado en la reordenación de los cauces del río y de espacio fluvial de Sallent a raíz de una propuesta de colaboración con el Ayuntamiento de Sallent. Se trata del primer curso en el que se parte de un ENCARGO real, con un CLIENTE real y un TIEMPO y PRESUPUESTO reales; involucrándonos tanto en el proceso de redacción como de ejecución del proyecto. De este modo, el proyecto cambiará y se adaptará a los diversos factores externos que vayan apareciendo durante el proceso. Por lo tanto, ya que hablamos de un planteamiento académicamente no convencional, en el que el recorrido hasta llegar a un resultado final deja de ser lineal, se explicará acorde a la metodología de trabajo, donde para llegar al desenlace del proyecto hemos ido encontrando FACTORES EXTERNOS que nos han ido desviando del camino y que hemos tenido que ir reconduciendo y corrigiendo. De todos modos, el proyecto variará también según los FACTORES INTERNOS, que vendrían a ser las decisiones tomadas por el propio grupo de trabajo tras experimentos, investigaciones y aportaciones del profesorado u otros compañeros, generando nuevas ideas y haciendo evolucionar el proyecto. Organizando el documento según las diferentes capas o estratos del proyecto, veremos la EVOLUCIÓN que éstos han ido sufriendo como consecuencia de diversos factores tanto internos como externos.

El projecte parteix d'un encàrrec per part de l'Ajuntament de Sallent de Llobregat, la millora de les lleres del riu al seu pas pel nucli urbà. Posterior a una anàlisi urbanístic de la zona determinem que el millor àmbit a on actuar és la Plaça 19 d'Abril i el seu entorn, ja que és un gran espai de relació riu-poble urbanitzat però que presenta grans dèficits a causa de l'ús que se li dóna, un aparcament informal. Aquest punt, a més, suposa una interrupció dels traçats de gran recorregut que creuen el municipi. El projecte, "Les portes al riu", mitjançant estratègies de deconstrucció i canvi d'us retornarà aquest espai al poble com una zona de rebuda al riu i el punt de connexió amb el parc fluvial. El projecte es divideix en tres actuacions, l'aparcament, la baixada al fluvial i el parc esportiu urbà. Actualment aquesta àmplia zona s'utilitza com a aparcament informal, envaint tot l'espai, la primera actuació serà posar ordre a aquest aparcament per tal d'alliberar altres zones de la plaça. Amb aquesta actuació també es crearan zones d'estada que valorin els elements patrimonials existents a l'àmbit. La segona actuació és la millora de la baixada al parc fluvial, l'àmbit natural més gran del municipi. Es fa una neteja i arranjament de la zona mantenint el caràcter rural del camí. L'última actuació a realitzar és un Parc esportiu urbà. A la zona superior de la plaça se situen 2 mòduls de patinatge amb un ús molt intensiu de patinadors. Un cop aquesta part de la plaça s'ha alliberat de vehicles es planteja construir un parc esportiu urbà, millorant les condicions dels patinadors alhora que la qualitat de la plaça. S'allibera l'espai per poder dur a terme activitats de poble sense que aquestes no entrin en conflicte amb els skaters.

El projecte parteix de posar en dubte els àmbits establerts dins de la subvenció i la voluntat de solucionar el principal problema establert: la desconnexió al llarg dels anys del poble cap a les lleres del riu. Analitzant la zona trobem un lloc enclau que ens permet, a més de potenciar una zona residual que actualment funciona com a bossa d’aparcament, connectar el teixit urbà amb la major concentració natural de Sallent, el parc fluvial. El projecte es divideix en tres projectes: l'organització de l’aparcament desorganitzat per tal de buidar la plaça 19 d’abril i dotar-la d’una funció social, la millora de l’accès cap al parc fluvial i una millora urbanística de la part superior de la plaça. Les Portes al Riu busca obrir de nou el poble de Sallent al riu Llobregat, fent d’un poble "amb" riu, un poble "de" riu.

El projecte neix de qüestionar els àmbits establerts dins de la subvenció, ja que aquests són molt acotats i no permeten treballar la connexió del riu amb el poble i la comarca. Millorar aquestes relacions és l'objectiu principal del projecte i per això treballem a la Placa 19 d'abril. La seva situació la converteix en un punt clau que permet connectar la llera amb el teixit residencial així com amb l'espai natural més gran de Sallent: el parc fluvial. Per demanda del client, el projecte es divideix en tres fases: l'organització de l'aparcament informal per tal de peatonalitzar la plaça 19 d'abril, la transformació de la part superior de la plaça en parc esportiu urbà i la millora de l'accés al parc fluvial. El projecte les Portes al Riu busca obrir de nou el poble de Sallent al riu Llobregat, fent d'un poble AMB riu, un poble DE riu.

El projecte es basa principalment en la recuperació d’un edifici, propietat de l’Ajuntament, construït als anys 60, quan el barri de “La Romànica” es començà a consolidar. El Mercat de Santa Maria és una edificació situada just a la cantonada entre els carrers Onze de Setembre i Comte Ramón Berenguer. El mercat, que actualment es troba pràcticament en desús, porta tancat prop de vint anys i s’aprofita avui dia com a magatzem de la comissió de festes majors. La voluntat de l’Ajuntament passa per transformar aquest espai en un nou centre d’habitatges socials dirigits cap a gent jove, d'entre 18-30 anys. L’edifici es troba qualificat en clau 2.2 (eixample residencial), per tant no cal requalificació. Es configura en dues plantes, d’uns 300 m2 cadascuna, ocupant la totalitat de la parcel·la i esgotant la seva alçada reguladora màxima. La planta baixa presenta la distribució típica de mercat del segle passat, amb paradetes individuals i circulació circular, mentre que la planta primera ocupa una part administrativa (actuals tallers), i una zona destinada a les antigues cambres frigorífiques. La coberta a dues aigües és suportada per unes grans encavallades prefabricades de formigó armat que salven tota la llum transversal de l’edifici de 15 m. L’estratègia d’intervenció esdevé en tres franges bàsiques i de simple raonament: - 1. PERMEABILITAT: En primer terme es detecta una gran opacitat de l'edifici enfront l’espai urbà, i una manca de relació directa amb l’exterior que dificulta la implantació de nous habitatges. Per això, en un primer pas es proposa un exercici de substracció de volum, que respectant la profunditat edificable del pla urbanístic, aconsegueix configurar una primera franja longitudinal com a pati de ventilació. Això afavoreix la ventilació i il·luminació natural dels futurs habitatges. - 2. GALERIA: El segon punt, i més important, es basa en la formalització d’una galeria longitudinal que acompanya el pati de ventilació. Una galeria que s’imposa com a ei

Can Gili es una manzana situada al norte de Barberà del Vallès, entre el área de reserva para la hipotética vía interpolar y el barrio del Parc d'Europa. Es una manzana de viviendas adosadas de autoconstrucción de baja, y baja +1, construidas en los años 50, que están en mal estado. Desde su construcción hasta ahora, ha estado en un estado de fuera de contexto respecto a su entorno. Actualmente se encuentra entre una pastilla de equipamientos y bloques de vivienda de gran altura y poca ocupación en planta baja. Esta situación ha generado que la administración no haya sabido que hacer, y su situación urbanística sea de fuera de ordenación, a la espera de la redacción de un plan que lo regule, es decir, los vecinos no han podido obtener licencias de obra para poder mejorar sus viviendas generando incertidumbre y deterioro. Para salir de esta situación se plantea un plan de mejora urbana que regule la zona y que rompa con la tendencia del entorno de tábula rasa y bloque de gran altura. Se plantea un plan que mantenga y enriquezca la tipología existente, permitiendo su crecimiento orgánico en poca altura (pudiendo pasar de viviendas unifamiliares a plurifamiliares), y demostrando que con la misma edificabilidad bruta que en el entorno, pueden realizarse otro tipo de arquitectura. De esta forma, hasta que se aprobara el plan, se plantean unas intervenciones inmediatas en las viviendas que mejoren la habitabilidad de estas (dentro del marco legal que establece su situación), y a su vez sirvan de prueba piloto para este nuevo plan. Por otra parte, tras el plan, se plantean los posibles desarrollos de las viviendas y del entorno mediante la propuesta y mejora de espacios públicos.

Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

El Parc dels Gorgs se encuentra situado al oeste de la ciudad, colindante a la línea ferroviaria, con una superficie de 47.000 m2. La rápida urbanización del barrio de Can Gorgs en el último medio siglo le ha conferido sus límites y carácter actual. El parque, como otras zonas del barrio, formaba parte del cauce esporádico del Torrent d’en Gorgs, canalizado en 1975. Bajo su antiguo cauce discurre enterrado el colector dels Gorgs, que recoge las aguas negras y grises de una extendida área desde Sabadell hasta el final del barrio de Can Gorgs. Este espacio verde se encuentra en tramitación para llegar a formar parte de la red de parques del Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). No obstante, para ser aceptado debe cumplir una serie de requisitos y pasar por una serie de reformas que mejoren su accesibilidad, tránsito y zonificación, entre otros aspectos. Aprovechando esta oportunidad y teniendo en cuenta la historia y problemática de este espacio, se plantea un Plan de Mejora del parque en dos fases. Una primera fase se centrará en devolver el significado que tenía el agua de lluvia en este espacio, a la vez que resolverá los principales problemas del parque, y preparará una primera zonificación y usos del espacio. Aprovechando el presupuesto de mantenimiento anual que ofrece el AMB, se plantea una segunda fase extendida en el tiempo, en la que poder realizar, mediante dicho presupuesto, actuaciones progresivas apoyadas en la primera intervención y que la completen.

En un dels eixos amb més projecció de futur de Barberà del Vallès, degut el gran nombre d'equipaments i espais lliure que es conserven, encara s'hi troben nombroses infraestructures en mal estat; i d'altres abandonades, moltes d'elles testimoni del passat industrial de la ciutat. Dins aquest context es proposa la rehabilitació de diversos edificis, com és el cas d'un equipament per a joves, que necessita una proposta de millora: -de millora del confort dels espais existents -de reformulació dels usos i versatilitat de l'edifici El projecte treballa en l'execució d'una nova evolvent de l'edifici, que gràcies a la ventilació i l'ombra generada millori el comportament dels ambients interiors. A la vegada que, la transparència i simplicitat de la nova estructura generada, trenqui els límits entre interior i exterior; i doni pas a espais de transició, on l'activitat interior es perllonga i es dóna resposta a les necessitats del seu entorn. Per això, es pren com a referència les antigues estructures entramades de fusta, que únicament amb la configuració d'un sistema de barres enllaçades generen un espai amb múltiples capacitats de ser habitat. L'herència de l'edifici existent determinarà el disseny i estabilitat del nou entramat exterior; que juntament amb el correcte modelatge i dimensionat, establiran les bases de projecte per a la nova reprogramació d'usos que acabarà per diversificar l'ús / agents / temporalitat de l'edifici, per esdevenir un nou pol d'atracció per a la ciutadania, que acompanyi la resta d'activitats desenvolupades en l'eix est-oest.

Postprint (published version)

Primer premi, Postprint (published version)

Suturar una ferida. Traçar un camí. Recuperar un paisatge.

Re pensar el bosc de Can Gorgs - Ampliación de la "Fundació Barberà Promoció" i creación de huertos urbanos: La zona de actuación se situa en el barrio Sudoeste de Barberà del Vallès, llamado Can Gorgs. Un barrio residencial con tejido urbano unifamiliar. La conexión a esta parte de la ciudad se ve dificultada por el trazado de las vías de tren que discurren de Noroeste a Sudeste, y se acentúa por el salto topográfico que existe en esta misma línea. La Torre d'en Gorgs es un edificio de tipo masía fortificada, y su construcción se sítúa entre siglos XIV-XX. El estado de conservación es bueno y actualmente este edificio es de propiedad pública-municipal y se destina a uso de equipamiento cultural. Al proponer la ampliación de lo masía se debe tener en cuenta que la Torre d'en Gorgs es un conjunto importante del patrimonio arquitectónico de Barberà del Vallès. Originario del siglo XIV, y como resultado de uno evolución hasta nuestros días, que va a ir incorporando elementos característicos como la torre de defensa adosada a la masía, las naves de las bodegas y de las caballerizas que junto con la balsa forman un patio en L, la gran puerta barroca y el anexo de la residencia modernista, y la ampliación de talleres que se construyó en 2003. Durante el siglo XIX fue un exponente de la agricultura del Vallès, y de la producción vinícola. La torre estaba rodeada de campos de cultivo, bosques y viñas, y la entrada principal se realizaba por la puerta de hierro forjado situada al sudeste de la masía. Un espacio característico y olvidado hasta nuestros días es el que ocupaba la antigua balsa, que se abastecía con el agua obtenida del pozo situado en el acuifero. Ambos espacios se encuentran actualmente en desuso. Del mismo modo, la entrada principal ha sido relegada a acceso secundario y de mercancías, cerrada al público. Como se observa en una fotografía de 1931, la entrada se realizaba por el antiguo camino que conectaba con el centro urbano. Actualmente, la entrada se real

El municipio dónde se ubica el proyecto, Sant Bartomeu del Grau (Vic), se ha visto afectado por la ocupación y destrucción contexto por parte de un cacique local cuya fábrica ocupa, desde los años 60, el territorio del pueblo hasta llegar a ocupar el 90% del suelo urbano. Nuestro proyecto se centra en la re-utilización del residuo que la fábrica deja tras su cierre en el año 2003. En concreto, nos interesamos por el bloque de viviendas para los trabajadores, por su estado de precariedad y de abandono. Solo 8 vecinos de los 70 iniciales siguen viviendo allí, en condiciones precarias, tanto de confort como legales. La descontextualización que un edificio de vivienda colectiva supone para la morfología de un municipio rural, junto con el abandono de las instituciones y la no respuesta a las problemáticas de los ex trabajadores de la fábrica, hacen de esta arquitectura un desafío global. El bloque supone un problema urbano, político y social. Nuestro proyecto, apuesta por la re-utilización y la no creación de arquitectura, entiende el residuo desde un ángulo de aprovechamiento lógico y espacial. Es decir, desde una óptica de uso del espacio que ya está creado. Creemos entonces, en una posibilidad para proponer una arquitectura de calidad sin la necesidad de destruir o crear: transformando lo existente. Así, el proyecto se convierte en una oportunidad para devolver al municipio parte de la deuda que su propia creación ha provocado. Nuevas tipologías y nuevos usuarios, espacio de oportunidad para usos vinculados al pueblo y una clara intención de ocupación por parte del (espacio) colectivo.

La desocupada fàbrica textil de Puigneró a Sant Bartomeu del Grau necessita actualitzar-se. La proposta pretén generar un buit que consolidi el casc antic del poble i el cusi amb el seu entorn natural. Es fa un enderroc selectiu per regularitzar les naus restants i, en consequència, obtenir-ne una plusvàlua.

El projecte parteix d'una reflexió sobre l'impacte de l'activitat vitícola en el territori bordelès. Més enllà de ser una font econòmica considerable per la regió, la viticultura es troba ancorada dins l'espai bordelès. Efectivament, la cultura vitícola ha dissenyat durant segles el paisatge, ha influït l'estructura i la creixença de la ciutat i és en gran part l'origen dels grans canvis que s'estan realitzant des de fa una vintena d'anys (restauració del moll, creació del tramvia, construcció de nous ponts, disseny d'un gran eco-barri..; el despertar de la "bella adormida"). Avui en dia Bordeaux és l'objecte d'una gran atractivitat turística i residencial. Però mentre que la metròpoli entra dins d'una nova era de creixença, què n'és de la seva perifèria? Què se n'ha fet dels bordelesos peri-urbans/rurals, on creixen les famoses vinyes? Estudiant les 5 regions vitícoles de Bordeaux (Médoc, Libournais, Blayais, Graves i Entre-deux-mers) ens adonem que la seva situació no és tan favorable. Es detecta també un important desequilibri. Per exemple, el Médoc, on es troben les vinyes més prestigioses, atrau cada cop més turistes estrangers que busquen el luxe dels grans châteaux, però darrere les belles façanes de pedra s'amaga un territori en gran dificultat; és una de les zones més pobres de França on la majoria de la població viu del treball temporal en les vinyes, poc remunerat. El Libournais es beneficia de la presència de la segona ciutat girondina i de la seva atractivitat turística, que va més enllà del sector vitícola (turisme patrimonial). Les Graves i el Blayais són dues regions més rurals i enfocades cap a una major diversitat d'activitats com la cultura del cereal i l'horticultura. Resta doncs l'Entre-deux-mers; una regió atrapada entre els rius Garonne i Dordogne, on els vells pobles sense ànima es reemplacen poc a poc per barris residencials. Aquí es troben les característiques típiques del model de campagne résidentielle en declivi: nivell de pobresa import

L'espai públic i el comerç. Proposta per l'Av. Carles Buigas de Salou. Estudis previs, La proposta treballa amb una secció de carrer de prioritat invertida, on, mitjançant un únic carril de vial, es reguli el pas de vehicles en funció de la densitat de vianants., Preprint

The legislation in force provides for the protection of natural areas, not only for their scenic qualities but also as agricultural or environmental reserves. However, this strategic conservation of the rural landscape is not matched by similar conservation measures for the built fabric in large cities. This paper considers how to bring about, in a city with a major architectural heritage such as Barcelona, a programmatic change in a manner similar to what is happening in the rural environment, understanding and promoting the conservation of large urban areas as a form of strategic environmental conservation, as the reserving of area for the future and as part of an ecosystem., Postprint (published version)

El projecte parteix d’un encàrrec real, i es segrega formant un conjunt de volums, d’existents i de nova construcció, que s’inclouen dins d’un cicle pedagògic i productiu d’elaboració de formatge artesanal. El lloc, el programa i l’economia, defineixen una línia de projecte que ens ha dut a realitzar les següents intervencions.

Aquest projecte, titulat "Acondicionament acústic al barri de Mas Gener : un talús com a forma de protecció sonora", parteix d'un procés participatiu amb els veïns del barri de Mas Gener, on es descobreix que el soroll generat per l'autopista és un gran problema per a ells. A partir d'aquí es decideix fer un estudi de la contaminació acústica a la zona, comparant-ho amb estudis del Ministerio de Fomento, i es desenvolupa un projecte de talús acústic, tenint en compte l'entron, les condicions acústiques i la història del lloc.

Postprint (published version)

Salou, which is one of the many highly specialized tourist resorts located on the Spanish Mediterranean coast, is a hundred kilometres south of Barcelona. Within its narrow boundaries of 1.481 ha, Salou hosts 7.4 million overnight stays per year and is home to 52 hotels. A ratio which ranks Salou amongst the tenth most visited municipalities in Spain. Distance from Salou’s historical town centre, the area of Carles Buigas Avenue (CB) emerges as being the heart of the municipality’s tourism and leisure industry. Salou developed, as did so many other Spanish coastal touristic locations, during the sixties and seventies as a consequence of the increasing demand for sun and beach destinations amongst the European and Spanish middle classes. Unfortunately, the “ageing” of this built up area clamours for close attention today. The visible physi-cal degradation of the property is becoming a cause for concern and preoccupation amongst the main property owners and investors: public administration, hotel managers, shopkeepers and neighbours. Hotels emerge as the key problem within the set physical boundaries of this study. They occupy approximately 50% of the total land surface, 28 out of a total of 52 hotels within the town being con-centrated in that area. This accumulation of hotels also breaks the particularity of the predominance of second residences which is so customary along the Spanish Coast. This paper delves into the data and proposals obtained from analysing the public space of the CB area. Similarly, as a consequence of the previous analysis, a set of proposals for intervention are also presented. The proposals are conceived to be developed within different time scales, in response to political and social willingness and economic capacity. The objective of the work is to induce an urban and tourism paradigm shift in the area, thus facilitating the emergence of a new tourism model. Solu-tions are urgently needed to provide specific answers to a particular scenario, Postprint (published version)

Postprint (published version)

Las subsidencias de la bofia y la mina Enrique y el consecuente derribo de La Estación es la afección más antigua de la actividad minera en Sallent de Llobregat. El proyecto convierte esta primera afección salina en la cara de la regeneración del pueblo, situando sobre el barrio un programa que cierra el ciclo de modificaciones territoriales de la actividad minera. Para conseguir regenerar el paisaje contaminado se establece un vivero de planta autóctona y de investigación de plantas halófitas, capaces de mejorar el terreno afectado por la sal. Esta producción local servirá para colonizar las tierras quemadas. Se reaprovecha la urbanización existente en el barrio para generar un tránsito cerrado para uso del vivero, y otro público y conectado a las rutas peatonales de Sallent. Se crea así un parque que convive con el vivero, del cual toma prestado el paisaje. El proyecto genera una nueva productividad para un territorio que hemos maltratado y del que nos hemos desconectado, quiere devolvolverle lo más rápido posible su funcionamiento “natural“ equilibrado para poder volver a aprovechar sus recursos, su agua, su sombra, su materia, su paisaje.

Primer premi, Award-winning, Postprint (published version)