Search

Resumen Contexto: La variable macroscópica más importante del flujo peatonal es la velocidad de caminata, ya que permite analizar el comportamiento y las condiciones en que está operando una infraestructura. En el presente estudio se determinó si existe una diferencia estadísticamente significativa entre velocidades medias temporales para tres tipos de infraestructuras y dos tipologías de usuarios. Metodología: Se tomaron los tiempos que duraba un peatón en recorrer una distancia preestablecida en cada una de las tres infraestructuras contempladas: escaleras y plataforma de un puente peatonal, y una acera con pendiente del 0 %, localizadas en la ciudad de Tunja, Colombia, clasificando a los usuarios según sexo y sentido de circulación. Resultados: La velocidad media temporal en las escaleras, para las mujeres, es de 0,81 m/s en ascenso y de 0,72 m/s en descenso. En cuanto a los hombres, la velocidad media temporal fue de 0,81 m/s en los dos sentidos de circulación. En relación con la plataforma y la acera, se obtuvo que la velocidad media temporal de las mujeres es inferior a la de los hombres. Conclusiones: En el sentido de circulación ascenso se determinó que no hay una diferencia estadísticamente significativa, caso contrario a lo establecido para el sentido de circulación en descenso. Confrontando la velocidad media temporal determinada para las dos secciones del puente peatonal, con la velocidad media temporal de la acera, se estableció que hay una diferencia estadísticamente significativa, razón por la cual, es necesario caracterizar los comportamientos por separado en cada sección al momento de diseñar o de intervenir una infraestructura peatonal. ABSTRACT Context: The most important macroscopic variable of pedestrian flow is walking speed, this analyzes the behavior and operating conditions of a facilitie. In the present study, we established whether there is a statistically significant difference between temporary mean speeds for three types of infrastructures and two types of users. Methodology: We measure the time it takes a pedestrian to travel a pre-established distance in each of the 3 contemplated facilities: stairs, platform of a pedestrian bridge and a sidewalk on a level grade located in the city of Tunja, Colombia, we classify to users according to gender and direction of circulation. Results: The mean temporal velocity on the stairs, for women, is 0.81 m / s upward and 0.72 m / s downward. As for men, the mean temporal velocity was 0.81 m / s in both directions of circulation. In relation to the platform and the sidewalk, we find that the temporal average speed of women is lower than that of men. Conclusions: In the upward movement direction, we find that there is no statistically significant difference between men and women, otherwise, to what is established for the downward movement direction. Comparing the temporal average speed determined for the two sections of the pedestrian bridge, with the temporary average speed of the sidewalk, we find that there is a statistically significant difference, which is why it is necessary to characterize the behaviors separately in each section at the time of designing. or do work at a pedestrian facility.

In September 2020, the e-Conference ‘Monarchy and Money. Interdisciplinary Approaches to Economics and Finances of Monarchical Rule’ was organised by Charlotte Backerra (University of Gottingen) an...

RESUMEN: Hoy en día el sistema educativo debe ofrecer una visión igualitaria en lo que se refiere a los hombres y a las mujeres, es decir, intentar eliminar todo tipo de desigualdades o de discriminación entre ellos. En esto tiene una labor muy importante el profesorado puesto que son los que pueden ofrecer modelos de conducta, espacios y materiales que promuevan la igualdad. Uno de los materiales más utilizados e influyentes en la etapa de Educación Infantil son los cuentos. La perspectiva de género que trasmite este género narrativo está muy influenciada por la sociedad en la que son escritos. Los cuentos clásicos trasmiten una gran variedad de estereotipos y roles de género mientras que los actuales intentan cambiarlos para ofrecer una perspectiva de género más igualitaria. Precisamente, el objetivo de este Trabajo de Fin de Grado es analizar la evolución en el tratamiento de la perspectiva de género desde los cuentos clásicos a los actuales. ABSTRACT: Nowadays, the educational system should offer an egalitarian vision regarding women and men by deleting all kind of inequalities and discrimination between them. Teachers play a very important role in that respect because they can offer role models, spaces and materials which promote equality. One of the most used and influential materials in the stage of Early Chillhood Education are children´s stories. The gender perspective transmitted by children’s stories is heavily influenced by the society in which they are written. Traditional stories transmit a broad range of gender stereotypes and roles meanwhile contemporary stories try to change it in order to offer a more egalitarian gender perspective. Precisely, the objective of this final degree’s project is to analyse the evolution of the gender perspective from traditional stories to contemporary stories. Grado en Magisterio en Educación Infantil

This work explores the inequality of wealth in Spain during the late Middle Ages from six cities located in the kingdoms of Castile (Seville) and the Crown of Aragon (Barcelona, Valencia, Mallorca, Castelló and Valls), through tax sources that inform about the wealth of each taxpayer. These records provide very precise data on the wealth distribution that allow us to study inequality in an aggregate manner for the same city and, at the same time, perform sectoral analyses according to gender, different socio-professio¬nal groups and urban districts.

INTRODUCCIÓ La malaltia d'Alzheimer (EA), la major causa mundial de demència, és incurable actualment. El seu diagnòstic precoç en fase de deteriorament cognitiu lleu (DCL) és clau per aconseguir un tractament amb millors perspectives d'èxit. Per això, els seus biomarcadors estan en ple desenvolupament, i fins i tot alguns s'han inclòs en els seus criteris diagnòstics (neuroimatge i LCR). Els símptomes visuals apareixen en la MA des de fases inicials i es especulen resultat d'una ""neurodeneración retiniana"" que precediria i després acompanyaria als símptomes cognitius. Per tant, la recerca de biomarcadors retinians està en auge. ANTECEDENTS Diversos estudis han mostrat aprimament retinià al voltant del disc òptic i la màcula en la MA mitjançant estudis anatomopatològics i de tomografia de coherència òptica (OCT), amb mostres petites i hiperseleccionadas, si bé altres estudis desmenteixen aquestes troballes. La OCT captura, de manera ràpida, fàcil i econòmica imatges de resolució histològica del fons d'ull, característiques que fan albergar esperances en el seu ús com a biomarcador per a diagnòstic precoç de les unitats de memòria (UM). OBJECTIUS 1. Crear una cohort de subjectes sans i amb patologia cognitiva d'una UM (NORFACE) als quals es realitzarà simultàniament anamnesi i exploració oftalmològica seguides d'una OCT (N = 3930). 2. Conèixer les oftalmopaties associades a una UM i com es tracten. 3. Avaluar la factibilitat de l'OCT a gran escala a una UM, amb subjectes amb DCL o demència tipus MA (N = 930), patologies amb alteracions cognitives o visuals que poden dificultar la seva implementació. 4. Comprovar si realment existeix un aprimament retinià en les àrees sospitoses (13 variables de màcula i 5 peripapilares) amb un disseny d'alta validesa externa, doble cec, amb inclusió prospectiva de subjectes cognitivament sans o amb diagnòstic clínic de DCL o demència tipus MA . 5. Verificar els resultats anteriors en una submostra (N = 129) de subjectes diagnosticats amb biomarcadors de PET d'amiloide. 6. Esbrinar si aquestes variables retinianes aïllades o combinades entre si en factors, discriminen subjectes cognitivament sans de DCL o/i demència Alzheimer. 7. Meta-analitzar aquests resultats per fixar l'estat actual de la qüestió. RESULTATS a) Després d'ajustar per edat, sexe, escolaritat i qualitat d'imatge de l'OCT, només a l'àrea nasal i superior de l'anell intern ETDRS es va trobar una reducció de gruix entre controls sans i EA, i fins i tot en aquestes àrees, va ser d'escassa magnitud l'efecte observat, solapat amb el rang de la variabilitat normal intraindividual de l'OCT. Això invalidaria el seu ús com a biomarcador Alzheimer. b) Els resultats amb biomarcadors d'amiloïdosi no van demostrar diferències entre els diferents estadis de deteriorament cognitiu ni diferenciat dicotòmicament entre subjectes positius i negatius, dins de cada fenotip cognitiu. c) La gran majoria dels pacients, incloent fins demències moderades, van col·laborar i van completar l'OCT amb imatges de qualitat acceptable. Malgrat que aquesta tècnica es va mostrar factible a nivell massiu en una UM, en la pràctica, la seva utilitat queda menyscabada per la seva escassa capacitat discriminant dels fenotips cognitius. L'alta prevalença de retinopaties primàries associades a l'edat també dificulta la interpretació de les dades. d) L'elevada comorbiditat de oftalmopaties com el glaucoma i la degeneració macular associada a l'edat aconsella l'exploració oftalmològica a les UM com cribatge de patologia ocular inadvertida. e) La prevalença del glaucoma en el grup de demència no va resultar més gran que en el de controls cognitius, a diferència del que altres autors sostenen. f) Els subjectes amb demència EA reben menys tractament ocular tòpic i prescripció de lents de correcció que els sans, fet que podria indicar un tractament i seguiment oftalmològic subòptim. INTRODUCCIÓN La enfermedad de Alzheimer (EA), la mayor causa mundial de demencia, es incurable actualmente. Su diagnóstico precoz en fase de deterioro cognitivo leve (DCL) se antoja clave para lograr un tratamiento con mejores perspectivas de éxito. Por ello, sus biomarcadores están en pleno desarrollo, e incluso algunos se han incluido en sus criterios diagnósticos (neuroimagen y LCR). Los síntomas visuales aparecen en la EA desde sus fases iniciales y se especulan resultado de una “neurodeneración retiniana” que precedería y luego acompañaría a los síntomas cognitivos. Por ende, la búsqueda de biomarcadores retinianos está en auge. ANTECEDENTES Varios estudios han mostrado adelgazamiento retiniano alrededor del disco óptico y la mácula en la EA mediante estudios anatomopatológicos y de tomografía de coherencia óptica (OCT), con muestras pequeñas e hiperseleccionadas, si bien otros estudios desmienten estos hallazgos. La OCT captura, de manera rápida, fácil y económica imágenes de resolución histológica del fondo de ojo, características que hacen albergar esperanzas en su uso como biomarcador para diagnóstico precoz de las unidades de memoria (UM). OBJETIVOS 1. Crear una cohorte de sujetos sanos y con patología cognitiva de una UM (NORFACE) a los que se realizará simultáneamente anamnesis y exploración oftalmológica seguidas de una OCT (N=3930). 2. Conocer las oftalmopatías asociadas a una UM y cómo se tratan. 3. Evaluar la factibilidad de la OCT a gran escala en una UM, con sujetos con DCL o demencia tipo EA (N=930), patologías cuyas alteraciones cognitivas o visuales pueden dificultar su implementación. 4. Comprobar si realmente existe un adelgazamiento retiniano en las áreas sospechosas (13 variables de mácula y 5 peripapilares) con un diseño de alta validez externa, doble ciego, con inclusión prospectiva de sujetos cognitivamente sanos o con diagnóstico clínico de DCL o demencia tipo EA. 5. Verificar los resultados anteriores en una submuestra (N=129) de sujetos diagnosticados con biomarcadores de PET de amiloide. 6. Averiguar si esas variables retinianas aisladas o combinadas entre si en factores, discriminan sujetos cognitivamente sanos de DCL o/y demencia EA. 7. Meta-analizar estos resultados para fijar el estado actual de la cuestión. RESULTADOS a) Tras ajustar por edad, sexo, escolaridad y calidad de imagen de la OCT, sólo en el área nasal y superior del anillo interno ETDRS se encontró una reducción de grosor entre controles sanos y EA, e incluso en esas áreas, fue de escasa magnitud el efecto observado, solapado con el rango de la variabilidad normal intraindividual de la OCT e invalidándolo como biomarcador de EA. b) Los resultados con biomarcadores de amiloidosis no demostraron diferencias entre los diferentes estadios de deterioro cognitivo ni diferenciado dicotómicamente entre sujetos positivos y negativos, dentro de cada fenotipo cognitivo. c) La gran mayoría de los pacientes de la UM, incluyendo hasta demencias moderadas, colaboraron y completaron la OCT con imágenes de calidad aceptable. Pese a que dicha técnica se mostró factible a nivel masivo en una UM, en la práctica, su utilidad quedó menoscabada por su escasa capacidad discriminante de los fenotipos cognitivos. La alta prevalencia de retinopatías primarias asociadas a la edad también dificulta la interpretación de los datos. d) La elevada comorbilidad de oftalmopatías como el glaucoma y la degeneración macular asociada a la edad aconseja la exploración oftalmológica en las UM como cribaje de patología ocular inadvertida. e) La prevalencia del glaucoma en el grupo de demencia no resultó mayor que en el de controles cognitivos, a diferencia de lo que otros autores sostienen. f) Los sujetos con demencia EA reciben menos tratamiento ocular tópico y prescripción de lentes de corrección que los sanos, hecho que podría indicar un tratamiento y seguimiento oftalmológico subóptimo. INTRODUCTION Alzheimer’s disease (AD), the main cause of dementia in the world, is currently incurable. Its early diagnosis in the phase of mild cognitive impairment (MCI) seems key to achieving a treatment with better perspectives of success. For this reason, AD biomarkers are in vogue. Some of them (neuroimaging and CSF) have even been included in AD diagnostic criteria. Visual symptoms appear in AD from its initial stages and are speculated as the result of a “retinal neurodeneration” that would precede and then accompany the cognitive symptoms. Therefore, the search for retinal biomarkers is booming. BACKGROUND Several studies have shown retinal thinning around the optic disc and the macula in AD through pathological studies and optical coherence tomography (OCT), with small and hyperselected samples, although other studies deny these findings. OCT quickly, easily and inexpensively captures images of histological resolution of the fundus, characteristics that give rise to hope for its use as a biomarker for early diagnosis of AD in memory units (MU). OBJECTIVES 1. To create a cohort of healthy subjects with cognitive pathology from a MU (NORFACE) who will undergo simultaneous anamnesis and ophthalmological examination followed by OCT (N = 3930). 2. To know the ophthalmopathies associated with MU and how they are treated. 3. To evaluate the feasibility of massive OCT in a MU, with subjects with MCI or dementia due to AD (N = 930), pathologies whose cognitive or visual alterations might make its implementation difficult. 4. To check if there really is retinal thinning in the suspicious areas (13 macular and 5 peripapillary variables) with a high external validity, double-blind design, with prospective inclusion of cognitively healthy subjects or patients with a clinical diagnosis of MCI or dementia due to AD. . 5. To verify these results in a subsample (N = 129) of subjects diagnosed with amyloid PET biomarkers. 6. To find out if these retinal variables, isolated or combined among themselves in factors, discriminate controls from MCI or/and dementia due to AD. 7. To meta-analyze these results to fix the current state of the question. RESULTS a) After adjusting for age, sex, education and image quality of the OCT, a reduction in thickness between healthy controls and AD was only observed in the nasal and upper area of the ETDRS inner ring, and even in these areas, its effect was of scarce magnitude, overlapping with the range of normal intra-individual OCT variability. This fact invalidates the use of retinal width as a biomarker of AD. b) The results with amyloidosis biomarkers did not show differences after comparing the different stages of cognitive impairment nor when positive and negative subjects are dichotomously compared, within each cognitive phenotype. c) The vast majority of patients, including even moderate dementia, collaborated and completed the OCT with images of acceptable quality. Although this technique was shown to be feasible at a massive level in a MU, in practice, its usefulness was undermined by its low discriminatory capacity for cognitive phenotypes. The high prevalence of age-related primary retinopathies also makes data interpretation difficult. d) The high comorbidity of ophthalmopathies such as glaucoma and age-related macular degeneration advises the ophthalmological examination in the MU as a screening for inadvertent ocular pathology. e) The prevalence of glaucoma in the dementia group was not higher than that of cognitive controls, contrary to what other authors maintain. f) Subjects with AD dementia receive less topical ocular treatment and prescription of correction lenses than healthy subjects, a fact that could indicate suboptimal ophthalmological treatment and follow-up. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològiques

Tradicionalment, s'ha entés que les dones de l'elit medieval no havien tingut cap tipus de significació social, política ni econòmica. La societat medieval havia desenvolupat un sostre que no seria de vidre sinó de ferro que abans de doblegar-se permetent l’accés de les dones a les esferes de poder, es trencaria. Segons aquesta imatge, la participació de les dones en situacions com la pràctica política es limitava a uns pocs casos que semblaven ser l’excepció que confirmava que les dones no havien tingut mai accés al poder. Cadascun d’aquests casos puntuals havia d’entendre’s com una excepcionalitat, una rara avis que havia sobrevolat el panorama polític i havia aconseguit poder per les seues característiques purament personals, com podia ser tenir un caràcter i temperament únic i singular. Però la gran quantitat de casos excepcionals començaren a ser vistos en conjunt, entenent que no es tractava d’una excepció sinó de la regla que hauria definit el paper de les dones de l’elit. Seria a partir de la dècada dels vuitanta quant la reginalitat o Queenship enlairà com a disciplina d’estudi entre els investigadors anglosaxons i poc a poc ramificà en la resta del món acadèmic en diferents temàtiques d’anàlisi, com l’afirmació del poder de les dones de la reialesa i els diferents mecanismes o instruments emprats per expressar-lo i exhibir-lo, així com la importància de la Casa i el seu personal i, en els darrers temps, el patrimoni assignat a aquesta. Amb aquesta tesi doctoral hem pogut comprovar com durant la baixa edat mitjana, la reina consort tingué una rellevància inqüestionable tant l’esfera política, cerimonial, així com en la gestió dels recursos econòmics. L’evolució del paper de la reina consort fou una expressió o manifestació de la pròpia evolució que experimentà la institució monàrquica en al llarg d’aquestes dues centúries. Per aquest motiu, el present treball explica la significació de la reina consort i la progressió del seu paper institucional al llarg dels segles XIV i XV en tres camps o aspectes diferents. En el primer bloc s’exposa el model de reina que les diferents consorts hagueren d’encarnar per representar i manifestar la dignitat reginal, és a dir, les característiques i atribucions ideals assignades a través dels distints marcs referencials ideals i patrons de conducta. El segon bloc analitza la intervenció de la reina en l’àmbit polític de manera institucionalitzada, amb l’estudi de cinc reines que exerciren com a lloctinents dels seus esposos, concretament, Elionor de Sicília, Violant de Bar, Maria de Luna, Maria de Castella i Joana Enríquez. En aquest mateix capítol, es procura explicar els límits de l’agència personal de la reina en les seues actuacions com a lloctinents usufructuàries del poder delegat del monarca. La relació entre els dos actors de la parella règia, la seua comunicació i les urgències de la conjuntura són analitzats en cada cas per entendre la capacitat pròpia de cadascuna d’aquestes reines. Finalment, el tercer bloc exposa els recursos econòmics dels quals disposaren les reines consorts analitzant l’evolució de la Cambra de la reina des de 1338 fins 1468 i, en segon lloc, les finances de les reines Elionor de Sicília, Sibil·la de Fortià, Violant de Bar, Maria de Luna i Maria de Castella, per entendre els patrons i les tendències de la gestió econòmica reginal. Amb aquest plantejament es pretén entendre la significació simbòlica, política i econòmica de la reina als segles XIV i XV. As an integral part of monarchy, the medieval queen had an unquestioning political, ceremonial and economic importance. The evolution of the queen’s role is an expression and manifestation of the evolution experienced by the monarchy during the Late Middle Ages. For this reason, this dissertation explains the significance of the consort queen and the evolution of her institutional role throughout the fourteenth and fifteenth centuries in three different aspects. The first chapter describes the ideal characteristics and attributes assigned to the queen or, in other words, all those ideal referential frameworks and patterns of behaviour that the queen must fulfil to represent the monarchical dignity. The second chapter analyses the queen’s intervention in the political arena. For this propose, we had studied five queens consorts who acted as lieutenants of their husbands. This same chapter explains the limits of the queen’s agency in her performance as delegated of the monarch. To understand the capacity of each one of the, it is explained the relationship between the two partners of the royal couple, their communication and the different political emergencies. Finally, the third chapter presents the economic resources available to the Late Medieval queens of the Crown of Aragon, analysing the evolution of the Queen’s Chamber from 1338 to 1468. This chapter also explains the finances of the Queen Elionor of Sicily, Sibil·la de Fortià, Violant de Bar, Maria de Luna and Maria of Castile, to understand the fundamental trends of the queen economic management. With this dissertation we try to understand the symbolic, political and economic significance of the queen in the Crown of Aragon during the 14th and 15th centuries.

Modeling of the engine behavior in windmilling conditions is an important engineering objective. The relight capability of the engine is mainly associated with the air mass flow rate that passes through the engine high pressure core in those conditions. This is one of the parameters that drive the combustion chamber volume. Predicting the engine behavior is challenging, especially early in the development process. The pressure losses along the core are distributed between the different stages of the compressors and turbines, which are operated extremely far from their design point. Engine manufacturers must anticipate with sufficient margins to ensure that the specifications are met when the engine is finally qualified in flight. This article focuses on the behavior of compressor cascades in such conditions, corresponding to high negative incidences. A recently designed high pressure compressor is studied in windmilling conditions using three complementary approaches. First, engine tests are used to obtain validated 0D data for two flight conditions. Then, state of the art Lattice-Boltzmann Method (LBM) simulations are carried out to have insight in the flow characteristics inside the compressor. They are compared to the available experimental data. Finally, a 1D model using stage by stage Euler equation for turbomachinery is used. This kind of modeling is of particular interest because it can be used early in the design process. The correlations for losses and deviation angle from the literature are modified to account for the particularity of the flow in those conditions. One shows that the three approaches give consistent results.