Search

Curs 2012-2013, Introducció: Teodorico (2004) ens diu que amb el joc cooperatiu els alumnes poden valorar, compartir i reflexionar sobre la relació que estableixen amb els altres companys. Per això, l’objectiu de la meva investigació és avaluar l’efecte que pot tenir l’aplicació d’una unitat de programació, centrada en el joc cooperatiu, en la relació que s’estableix entre els alumnes de 5è de primària, focalitzant l’atenció amb el líder i el menys acceptat del grup-classe. Mètodes: La intervenció s’avalua amb un disseny quasi-experimental pre-post amb grup control. I des del punt de vista dels dissenys observacionals podem parlar d’un disseny de seguiment, idiogràfic i multidimensional. El total de la mostra d’aquesta investigació era de 48 alumnes, dividit en el grup experimental (25) i en el grup control (23). La durada de la intervenció va ser de 8 setmanes i es va utilitzar un qüestionari ad hoc per la confecció dels sociograma i un instrument observacional ad hoc de les relacions de grup-classe. Resultats: El grup experimental estava format per 4 grups d’alumnes, al final de la unitat només se’n formaven 2, en canvi, el grup control, tan abans com després, estava format pels mateixos grups d’alumnes. Un dels menys acceptats del grup experimental ha millorat la relació amb alguns dels companys, en canvi els menys acceptat del grup control no ha millorat cap tipus de relació. Conclusions: Crec que els jocs cooperatius són una bona eina educativa per intentar millorar les relacions, ja que amb més temps crec que els resultats d’aquesta investigació haguessin sigut més positius., Introduction: Teodorico (2004) tells us that using the cooperative game students can appraise, share and reflect on the relationships they build with their classmates. Therefore, the aim of this research is to evaluate the effect which an implementation of a programming unit can create, focused in the cooperative game, in the relationship among students in 5th grade. Moreover, focusing the attention in to the less accepted in the group class and also in to the group leader. Methods: The performance is evaluated with an almost experimental pre-post design with a control group. From the point of view of observational designs, we can talk about an ideographic and multidimensional observational design. The total sample for this study has been 48 students, divided into the experimental group (25) and the control group (23). This study, has lasted 8 weeks and it was used an ad hoc questionnaire in order to prepare the sociograms and also an ad hoc observational instrument to evaluate the group class relations. Results: The experimental group consisted on four groups of students. At the end of the unit only 2 groups were created. However, in the control group both before and after, was formed by the same groups of students. One of the less accepted student in the experimental group improved compared with some classmates. On the other hand, the less accepted child in the control group did not improve any relationship. Conclusions: As far as I am concerned, the cooperative games are a good educational tool to try to improve relations, since with a longer research it would have been possible to get more positive results.

A Pair of Blue Eyes ha estat considerada tradicionalment como el primer exemple de pessimisme i fatalisme en les novel·les de Hardy. Aquest treball pretén mostrar que la novel·la no segueix aquest patró, sinó que en base al model aristotèlic de catarsis, mostra l’ error que suposa seguir falsos models amorosos.

Background of INCASI Project H2020-MSCA-RISE-2015 GA 691004. WP1: Compilation La fuerza del vínculo es una de las características recurrentemente estudiadas en las redes personales. Es un dato aparentemente sencillo de generar, con una potencial capacidad predictiva sobre los intercambios dentro de la relación y de la posición del contacto dentro de la red. Sin embargo, la gran diversidad de indicadores que se emplean en la literatura para medir esta fuerza del vínculo da fe de la vaguedad en la definición del concepto y las consecuentes dificultades para operativizarlo, dando lugar a resultados ambivalentes en su observación empírica. Con este trabajo de revisión teórica, metodológica y empírica se pretende ofrecer una base sobre la cual contribuir a la delimitación del concepto. Se propone una dimensionalización teórica de la noción, distinguiendo sus aspectos expresivos, sociales y estructurales, y a continuación se compara el comportamiento de diversos indicadores de las distintas dimensiones empleando una muestra de 441 redes personales y 13.230 relaciones provenientes de una encuesta realizada en Cataluña entre 2009 y 2010. The strength of a tie is feature commonly studied in the analysis of personal networks. It is data apparently simple to create, that offers a great predictive potential on the exchanges that take place within a relationship, and of its position within the network. However, the wide diversity of indicators that can be found in the literature show evidence of the vagueness in the definition of the concept and the subsequent difficulty to operationalize it, returning mixed results in empirical observation. With this theoretical, methodological and empirical revision, the authors aim to contribute to the definition of the concept. A theoretical dimensionalization of the concept is proposed, distinguishing the expressive, social and structural aspects of the notion. A comparison of various indicators of the different dimensions is offered, using a sample of 441 personal networks and 13,230 relationships, from a survey conducted in Catalonia between 2009 and 2010.

Interdependence is the main feature of dyadic relationships and, in recent years, various statistical procedures have been proposed for quantifying and testing this social attribute in different dyadic designs. The purpose of this paper is to develop several functions for this kind of statistical tests in an R package, known as nonindependence, for use by applied social researchers. A Graphical User Interface (GUI) is also developed to facilitate the use of the functions included in this package. Examples drawn from psychological research and simulated data are used to illustrate how the software works., La interdependencia es la principal característica de las relaciones diádicas y, recientemente, se han desarrollado varios procedimientos estadísticos para cuantificar y tomar decisiones estadísticas respecto a esta característica social en diversos diseños diádicos. El objetivo de este artículo es presentar un conjunto de funciones para estos procedimientos agrupadas en un paquete en R, llamado nonindependence, para que pueda ser usado por los investigadores sociales. Para facilitar su uso, se ha desarrollado una Interfaz Gráfica de Usuario (GUI) para este paquete de R. Se ilustra además su funcionamiento mediante datos obtenidos en investigación psicológica y simulados.

En aquest article es donen a conèixer els resultats més importants de la segona part d'una recerca sobre migració femenina duta a terme durant els anys 2005-2007 a diferents comunitats autònomes espanyoles, finançada per l"Institut de la Dona (Ministeri de Treball i Afers Socials). En aquesta segona fase, l"equip investigador ha tractat de recollir, a partir d"entrevistes, relats de vida i grups de discussió, la valoració personal de les dones migrants àrabs i llatines sobre el seu projecte migratori. Així mateix, aquest estudi els ha permès evidenciar les dificultats que troben aquestes dones en el procés d'acollida en els àmbits laboral, social, educatiu i, fins i tot, familiar, i quins recursos mobilitzen per superar amb èxit aquestes dificultats. Entre alguns d"aquests recursos destaquen les pràctiques cooperatives i les xarxes de solidaritat que estableixen entre elles en els espais de relació formal i informal on participen. I com aquests espais, en la mesura que són sensibles a les necessitats i als interessos de les dones migrants, esdevenen una veritable porta d'entrada a la societat d'acollida.

Màster en Estudis de la Diferència Sexual, Universitat de Barcelona. DUODA, Centre de recerca de dones, curs: 2012-2013, Tutora: Carme Vidal Estruell, L'economia de les relacions femenines és l'acció de teixir i estirar del fil. El compromís de trenar i buscar colors. Relacions que es forgen a través de la confiança, la superació i la il•lusió. Pensar els entramats femenins d'economia no s’anomena "Economia submergida". Són espais relacionals de lliure mercat, de palanques que reactiven l’existent, el sentit de ser dona, el sentir ser dona. L’empresa relacional és el punt de partida d’extensió de les branques de creixement personal, una empresa que surt de les entranyes, de l’escolta, de la rendició a la diferència sexual.

Curs 2011-2012, Les relacions interpersonals en l’Educació Física a l’Educació Secundària Obligatòria constitueixen l’objecte d’estudi d’aquesta recerca qualitativa i transversal. Un procés d’investigació que pretén descriure, analitzar i interpretar els principals trets característics d’aquest marc relacional en l’àmbit de l’Educació Física; una matèria que presenta diferències estructurals i organitzatives significatives respecte la resta d’àrees curriculars. Professor, alumne i grup-classe esdevenen els tres actors protagonistes d’aquesta xarxa interactiva; on l’atenció es focalitza en l’anàlisi de dues tipologies de relacions: professor-alumne i alumne-alumne. A través de l’estudi de dos casos reals s’analitzen tres factors fonamentals i determinants en el procés relacional: estil d’ensenyament, rol adoptat i disponibilitat cap a les tasques; així com el factor resultant: l’ambient o clima d’aprenentatge., Interpersonal relations in Physical Education in Secondary Education are the subject of this qualitative and cross-sectional research study. A research process that seeks to describe, analyse and interpret the main features of the relational framework in the field of Physical Education, a subject that has significant structural and organizational differences regarding other curricular areas. Teacher, student and class group become the three main actors in this interactive network, where attention is focused on the analysis of two types of relationships: teacher-student and student-student. Through the study of two real cases we analyse three key factors in determining the relational process: teaching style, role and availability taken into tasks, and the resulting factor: the environment or climate of learning.

Les taxes de prevalença de la depressió dins la població no deixen d’augmentar, però la causa per la qual una persona desenvolupa el trastorn, tot i les múltiples hipòtesis existents, encara segueix sent desconeguda. Els serveis sanitaris s’esforcen per intentar reduir la simptomatologia observable, per aconseguir, el més 6 aviat possible, que la persona recuperi la seva vida social i laboral. Però, què és el que realment hi ha darrere d'aquesta malaltia? Quin és el principal problema amb el que s’ha d’enfrontar la ment depressiva? . Una de les qüestions més reconegudes i manifestades per la majoria dels pacients melancòlics, és la impossibilitat que se sent davant l'amor. No es pot estimar, ni a un mateix ni tampoc als altres. Es fa obvi així, la existència d’una correlació entre la capacitat d'estimar i sentir-se estimat, i la depressió. És aquest vincle i la importància del mateix, el que es pretén estudiar i presentar en el següent treball. Per a això, s'ha realitzat una anàlisi de l'obra d'Andrew Solomon, El dimoni de la depressió, on es recull detalladament què és el que succeeix en la capacitat que té la persona d’estimar i sentir-se estimat durant aquesta malaltia, corroborant-lo i ampliant-lo, posteriorment, amb diferents referències literàries sobre la patologia esmentada. Finalment s'ha procedit, a través d'Erich Fromm i el seu llibre L'art d'estimar, a l'estudi o conceptualització de l'amor i la jerarquia que ocupa aquest durant la vida de qualsevol persona, per exposar així, les conseqüències de la manca d'aquest sentiment i la necessitat del mateix per poder conservar una ment sana.

The virtual worlds realms constitute a new space for exploration in which new forms of communication, production and consumption are generated. The presence of these platforms, based on social interaction, is becoming a focus of research for future social, educational and/or economic applications, but it is also a reflection in real time of an online cultural reality. In the diversity of the existing scenarios, the interest of this research is framed in the uniqueness of the Second Life metaverse. By means of a transverse perspective, in which the different conceptual nodes intersect, the principal sociocultural characteristics which nourish this virtual ecosystem have been selected. Meanwhile, a radius of symbolic and productive action by its users has been established, with the aim of defining and understanding its natural growth and of highlighting its specific features. Understanding this medium may lead us to consider new challenges and alternative virtual environments in a design which takes into account the cultural spectrum of the community that inhabits it., Els mons virtuals constitueixen un nou espai d'exploració en el que s'hi generen noves formes de comunicació, producció i consum. La presència d'aquestes plataformes, fonamentades en la interacció social, esdevenen un focus d'investigació per a futures aplicacions socials, educatives i/o econòmiques, però també són un reflex en temps real d'una realitat cultural en línia. En la diversitat de propostes existents, l'interès d'aquesta recerca queda emmarcat en la singularitat del metavers Second Life. Mitjançant una perspectiva transversal, en la que diferents nodes conceptuals s'interseccionen, s'han seleccionat les principals característiques socioculturals que nodreixen aquest ecosistema virtual; alhora s'ha establert un radi d'acció simbòlic i productiu dels seus usuaris, amb la finalitat de delimitar i comprendre el seu creixement natural, així com destacar-ne els seus trets específics. L'enteniment d'aquest medi, pot acostar-nos a plantejar nous reptes i entorns virtuals alternatius en un disseny que tingui en compte l'espectre cultural de la comunitat que l'habita.

[cat] El trastorn bipolar és una malaltia altament discapacitant i que té un gran impacte en la vida dels pacients. L’any 2007, el Programa de Trastorn Bipolar de l’Hospital Clínic juntament amb la col•laboració d’altres centres internacionals, va crear una escala anomenada Functioning Assessment Short Test (FAST). Aquest instrument va surgir com a resposta a la necessitat que existia, tant en la pràctica clínica com en la recerca, d’una escala clínica que avalués el funcionament psicosocial dels pacients amb trastorn bipolar. Existeixen moltes escales per mesurar el funcionament psicosocial en les poblacions psiquiàtriques però cap d’elles és específica pel trastorn bipolar. A més la utilització de diferents instruments de mesura i paràmetres de discapacitat al llarg de la literatura fan difícil la comparació entre estudis. A més, la FAST com a escala de mesura quantitativa del funcionament psicosocial té molts avantatges respecte les que s’han utilitzat fins al moment: a) està dissenyada per experts en trastorn bipolar; per tant, els ítems que s’exploren reflecteixen realment les àrees on els pacients presenten més dificultats; b) l’avaluació és clínica, per tant no només es basa en les respostes del pacient sinó també es complementa la información amb altres fonts (curs clínic, avaluació del psiquiatre, informació dels familiars...). D’aquesta manera es superen moltes fonts de biaix típiques dels instruments d’autoavaluació, com per exemple l’estat d’ànim concomitant a l’avaluació que pot afectar positiva o negativament les respostes que dóna el pacient; c) finalment, una altra avantatge és la facilitat i rapidesa en la seva aplicació que la fa idònia per ser utilitzada tant en context de recerca com en la pràctica clínica diària. Amb la validació de la FAST, l’any 2007 , coincidint amb la meva incorporació a l’equip, es va obrir un nou horitzó per explorar el funcionament en el trastorn bipolar amb aquesta nova escala i respondre preguntes que fins ara no quedaven clares en la literatura. Així doncs, el primer pas va ser vincular-me en un estudi que ja estava iniciat, on s’avaluava el funcionament dels pacients amb trastorn bipolar en els tres estats diferents de la malaltia: eutímia, depressió i (hipo)mania en comparació amb un grup de controls sans. En aquest estudi, es va comprovar que la simptomatologia depressiva era més discapacitant que la maníaca però també es va observar que els pacients eutímics presentaven dificultats en el funcionament psicosocial. Amb el segon estudi (es va comparar una mostra de pacients eutímics dividits en funció de la tipologia diagnòstica (subtipus I vs. subtipus II) ja que revisant la literatura no quedava clar fins a quin punt aquest factor podria influenciar el funcionament psicosocial dels pacients eutímics. Finalment i aprofitant que l’escala FAST permet avaluar tant el funcionament global com també l’estudi de dominis específics del funcionament psicosocial, es va portar a terme un tercer estudi per tal d’analitzar quines variables clíniques i neurocognitives podrien ser les que impacten en el funcionament psicosocial dels pacients amb trastorn bipolar. Aquest estudi, respecte als dos anteriors introdueix com a novetat les variables neurocognitives així com també un disseny longitudinal amb un seguiment als Quatre anys.

Sobre el impacto que las TIC pueden tener en las relaciones interpersonales, ya sean en la familia y/o con los amigos/as, desde una perspectiva psicosocial

La vida urbana como un tejido de relaciones sociales fragmentarias cuya base es la pragmática del estar en la copresencia sólo se produce y visibiliza con todos sus matices en el espacio público de las grandes ciudades. Éste se convierte en el escenario no de una sociedad estructurada, hecha, sino en una superficie en que se desliza y actúa el animal limitado de las ciudades, los hombres y mujeres de una comunidad estructuralmente inconclusa tal como lo advirtiera I. Joseph, es decir, de una sociedad forjándose constantemente de la cual sólo se perciben esas formas efímeras, fragmentarias que parecen estar en un constante hacer y deshacer y que son el reflejo de una realidad pixelada al infinito. Siguiendo esa perspectiva, esta tesis doctoral, se aproxima a un espacio público urbano concreto, el parque de Les Planes de la ciudad de L'Hospitalet de Llobregat, con el ánimo de abordar las relaciones sociales y las prácticas de apropiación espacial que allí se evidencian con vigor. Este lugar situado entre distintas zonas de la ciudad se convierte a la vez en marco y acción, en ámbito de encuentros y pasajes, en lugar inscripto, practicado pero también en escenario de múltiples miradas y percepciones. Allí se cristaliza momentáneamente una sociedad hecha de relaciones que se tejen sobre la marcha, de pactos y negociaciones a la hora de practicar los espacios que hablan de utilizaciones sostenidas en el tiempo por la costumbre, la cercanía, la necesidad. A nivel general, en esta tesis doctoral se dilucidan aspectos teóricos básicos que versan sobre las relaciones entre la vida urbana y el espacio público. Para ello se retoman los aportes fundamentales que desde el ámbito de la antropología, la sociología y otras disciplinas se han realizado en este ámbito. Al mismo tiempo se hace un bosquejo general sobre los presupuestos metodológicos claves para adentrarse en el estudio del espacio público con el fin de dar las puntadas para una necesaria y urgente etnografía de las calles. Allí se señala la necesidad de un método que atienda a las singularidades que implica el trabajo en la intemperie de la calle, el parque o cualquier otro lugar público o semi-público. En la última parte se presentan los resultados finales, las inscripciones reales que constituyen el núcleo de la vida urbana o más bien lo que en ella se visibiliza. En el caso del parque en cuestión estas inscripciones reflejan en efecto, una especulación utilitaria que va más allá de los elementos esbozados en su marco formal. Esto significa la existencia de usos transversales e inéditos, de múltiples maneras de apropiación espacial, de resignificaciones socio-espaciales. De ahí el carácter abierto y polisémico de un lugar que se convierte en muchos a la vez y cuya naturaleza se antoja compleja y llena de matices, como la misma realidad de la que hace parte., At general level, in this doctoral thesis there are explained theoretical basic aspects that turn on the relations between the urban life and the public space. For it there are recaptured the fundamental contributions that from the scope of the anthropology, the sociology and other disciplines have realized in this area. At the same time a general sketch is done on the methodological budgets key to enter the study of the public space in order to give the stitches for a necessary and urgent ethnography of the streets. There the necessity of a method is indicated that takes care of the singularities that the work in the inclemency of the street, the park or any other public or semi-public place implies.In the last part the final results appear, the real inscriptions that constitute the nucleus of the urban life rather or that in her it is possible to be seen. In case of the park in question these inscriptions reflect in effect, a utilitarian speculation that goes beyond the elements outlined in his formal frame. This means the existence of cross-sectional and unpublished uses, of multiple ways of space appropriation, partner-space meanings. This explains the open and polysemic character of a place that becomes many simultaneously and whose nature feels like complex and full of shades, like the same reality of which it is part.

La habilidad de “saber escuchar” es más difícil de encontrar y desarrollar que la de ser “buen comunicador”, pero proporciona más autoridad e influencia que esta última, dicen los especialistas. Si Ud. es buen comunicador, pero no sabe escuchar, corre el riesgo de comunicar en forma elocuente cosas que no le interesan a la gente. Entre las habilidades que caracterizan a directivos y profesionales exitosos se encuentra la de saber escuchar, su ausencia es uno de los factores generadores de conflictos. Entre los tópicos principales que estudian los especialistas en este tema y que son comentados en este artículo están: los beneficios de saber escuchar, conductas no productivas cuando escuchamos, razones que nos impiden escuchar adecuadamente, lugares desde los que escuchamos, los objetivos de la comunicación y cómo tratarlos así como propuestas de comportamientos y prácticas para desarrollar esta habilidad, tan importante para las relaciones interpersonales.

Nuestras sociedades actuales son irrevocablemente cada vez más multiculturales. En esa realidad, plural en todos los planos, están llamadas a vivir, sobre todo, las actuales y futuras jóvenes generaciones. En ese estado de cosas, no es equivocado afirmar que la suerte de la vida personal y social de nuestro tiempo y del venidero depende más que nunca de la capacidad de las personas para «saber convivir» armónicamente con los múltiples y diferentes Otros en los distintos ámbitos de la realidad cotidiana. En esta perspectiva, el reto quizá mayor de la educación actual consiste en lograr que los niños y jóvenes, particularmente, «aprendan a vivir juntos ». Ese objetivo, sin embargo, sólo puede conseguirse de forma sólida, positiva y enriquecedora si, en lugar de contentarse con tolerarse en una relación de mera coexistencia, se cultivan un conjunto de valores profundos enraizados en una educación moral deferente y responsable con la alteridad de cualquier Otro, próximo o lejano, parecido o diferente. Ese es el reto que debe acometer una educación intercultural en el siglo nuevo ya comenzado. Our present societies are irrevocably more and more multicultural. The present and future rising generations are called to live in that plural reality in all the levels. To this effect, it is not mistaken to affirm that the fate which awaits the personal and social life of our time and of the future depends more than ever on the capacity of the people to «know how to live together» harmonically with many and different Others in the various fields of the daily reality. Of this perspective, the greater challenge of the present education perhaps consists of managing the children and young people to «learn to live in harmony». That objective, nevertheless, only can with following itself of solid and positive form if, instead of being contented with tolerate each other in a relation of mere coexistence, a set of deep values are cultivated by means of a (moral) education that prioritize an unconditional acceptance, responsible concern, and deference to any Other, next or distant, seemed or different. That is the challenge that must undertake the intercultural education in the new century already begun.

Este artículo aborda la construcción narrativa del mundo desde una aproximación psicosocial socioconstruccionista que tiene en su punto de mira la acción social y su carácter dilemático y político. El texto plantea el carácter construido y constructor de la narración en las prácticas comunicativas. En este sentido, tiene un papel fundamental la consideración de la narrativa como dispositivo donde se entrecruzan la dimensión relativista, su creación en la acción conjunta y su carácter pragmático. This article approaches the narrative construction of the world from a psycho-social socio-constructionist perspective, focussed on social action and its problematic and political character. The text argues for the constructed and constructive nature of narration in communicative practices. In this sense it is fundamental to consider narrative as a mechanism where its relativist dimension, its creation in joint action and its pragmatic character are interlinked.

El presente trabajo reúne una serie de estudios monográficos que interesan a distintas áreas de la Antropología, particularmente en sus vertientes social y cultural.

El tema de la intersubjetividad pone de relieve que las ciencias sociales necesitan a la filosofia, explica el origen de las relaciones sociales y ofrece una base para toda concepción de la subjetividad. La fenomenologia ha planteado esta cuestión desde sus raices; el solipsismo que se le atribuye es incompatible con el intento de Husserl de explicar la constitución del mundo por medio de la subjetividad transcendental. Husserl entendió la subjetividad transcendental como esencial a toda posible comunidad humana. Es decir, atribuye, a lo transcendental más importancia que a lo intersubjetivo. En este artículo examinamos la denominada egologia husserliana y afirmamos que ésta puede ser evitada si se aplica la dialéctica a la relacion Yo-Otro, si la fenomenologia deviene dialéctica. En sus últimos escritos Husserl habla de una comunidad monadológica y pasa a desarrollar una ontologia social en la cual la intersubjetividad --como razón constituyente- es una empresa sin fin. Su nuevo interés por la historia hace de su teoria de la intersubjetividad la clave de una sociedad utópica cuyo horizonte es la Lebenswelt. Merleau-Ponty desarrolló estos puntos que Husserl habia solo esbozado, y sin prestar atención al tema de la intersubjetividad, revalorizó el mundo social que el existencialismo habia negligido. A. Schiitz aplicó estas ideas e inauguró el pensamiento sociofenomenológico al precio de un abandono casi completo de la transcendentalidad, que se limitó a analizar desde el punto de vista de sus efectos. De este modo privó a la Lebenswelt de una dimensión fundamental, e hizo de la intersubjetividad la base de la realidad de sentido comun, asi como de las ciencias sociales. Los seguidores de Husserl contribuyeron a desarrollar la intersubjetividad de modo interpersonal y mundano. Husserl afirma que, además de todo esto, es necesario recuperar la dimensión transcendental como una estructura a priori de la sociedad y de las categorías que contribuyen a comprender al ser humano. (Autor) The issue of intersubjectivity exposes that the social sciences stand in need of philosophy, explains the origin of social relations and provides a basis for any conception of subjectivity. Phenomenology has posed this question from its very roots and the Solipsism usually attributed to it, is incompatible with Husserl's attempt at explaining the constitution of the world by means of transcendental intersubjectivity. Husserl understood transcendental intersubjectivity as essential to any possible human comunity, that is, he granted the transcendental more importance than the intersubjective. In the present article we consider the so considered Husserlian egology and affirm that the latter can only be avoided if dialectics is applied to the relation I-Other, if phenomenology becomes dialectic. In his later writings, Husserl speak of a monadologic community and sets forth to develop a social ontology in which intersubjectivity -like constituent reason- is an infinite endeavor. His new interest in history renders his theory of intersubjectivity more realistic and makes it a central part of a racional-utopic society whose horizon is the "Lebenswelt". Merleau-Ponty developed these points unthought of by Husserl and, by dissolving any questions regarding intersubjectivity, he revalued the social world that existentialism had neglected. A. Schütz applied these ideas and inaugurated the sociophenomenology thought at the cost of a quasi-complete abandonment of transcendentality, which he only analized from the point of view of its effects. Thus, he deprived the "Lebenswelt" of a fundamental dimension and made of intersubjectivity the basis of commonsense reality as well as of the social sciences. Husserl's followers helped to develop intersubjectivity in an interpersonal and worldly guise. He affirms that, in addition to it all, it is necessary to recover its transcendental dimension as an a priori structure of society and all the categories that help to apprehend the human being (replexively)/(thought fully).

El tema de la intersubjectivitat posa en relleu que les ciències socials necessiten a la filosofia, explica l'origen de les relacions socials i ofereix una base per a tota concepció de la subjectivitat.La fenomenologia ha plantejat aquesta qüestió des dels seus arrels; el solipsisme que se li atribueix és incompatible amb l'intent de Husserl d'explicar la constitució del món per mitjà de la subjectivitat transcendental.Husserl va entendre la subjectivitat transcendental com essencial a tota possible comunitat humana. És a dir, atribueix, al transcendental més importància que al intersubjectiu.En aquest article examinem l'anomenada Egología husserliana i afirmem que aquesta pot ser evitada si s'aplica la dialèctica a la relacion Jo-Un altre, si la fenomenologia esdevé dialèctica.En els seus últims escrits Husserl parla d'una comunitat monadològica i passa a desenvolupar una ontologia social en la qual la intersubjectivitat --com raó constituent- és una empresa sense fi. El seu nou interès per la història fa del seu teoria de la intersubjectivitat la clau d'una societat utòpica l'horitzó és la Lebenswelt.Merleau-Ponty va desenvolupar aquests punts que Husserl havia sol esbossat, i sense prestar atenció al tema de la intersubjectivitat, revaloritzar el món social que l'existencialisme havia negligit. A. Schutz va aplicar aquestes idees i va inaugurar el pensament sociofenomenológico al preu d'un abandó gairebé complet de la transcendentalitat, que es va limitar a analitzar des del punt de vista dels seus efectes. D'aquesta manera va privar la Lebenswelt d'una dimensió fonamental, i va fer de la intersubjectivitat la base de la realitat de sentit comú, així com de les ciències socials.Els seguidors d'Husserl van contribuir a desenvolupar la intersubjectivitat de manera interpersonal i mundà. Husserl afirma que, a més de tot això, cal recuperar la dimensió transcendental com una estructura a priori de la societat i de les categories que contribueixen a comprendre l'ésser humà., The issue of intersubjectivity exposes that the social sciences stand in need of philosophy, explains the origin of social relations and provides a basis for any conception of subjectivity. Phenomenology has posed this question from its very roots and the Solipsism usually attributed to it, is incompatible with Husserl's attempt at explaining the constitution of the world by means of transcendental intersubjectivity. Husserl understood transcendental intersubjectivity as essential to any possible human comunity, that is, he granted the transcendental more importance than the intersubjective. In the present article we consider the so considered Husserlian egology and affirm that the latter can only be avoided if dialectics is applied to the relation I-Other, if phenomenology becomes dialectic. In his later writings, Husserl speak of a monadologic community and sets forth to develop a social ontology in which intersubjectivity -like constituent reason- is an infinite endeavor. His new interest in history renders his theory of intersubjectivity more realistic and makes it a central part of a racional-utopic society whose horizon is the “Lebenswelt”. Merleau-Ponty developed these points unthought of by Husserl and, by dissolving any questions regarding intersubjectivity, he revalued the social world that existentialism had neglected. A. Schütz applied these ideas and inaugurated the sociophenomenology thought at the cost of a quasi-complete abandonment of transcendentality, which he only analized from the point of view of its effects. Thus, he deprived the “Lebenswelt” of a fundamental dimension and made of intersubjectivity the basis of commonsense reality as well as of the social sciences. Husserl's followers helped to develop intersubjectivity in an interpersonal and worldly guise. He affirms that, in addition to it all, it is necessary to recover its transcendental dimension as an a priori structure of society and all the categories that help to apprehend the human being., El tema de la intersubjetividad pone de relieve que las ciencias sociales necesitan a la filosofia, explica el origen de las relaciones sociales y ofrece una base para toda concepción de la subjetividad.La fenomenologia ha planteado esta cuestión desde sus raices; el solipsismo que se le atribuye es incompatible con el intento de Husserl de explicar la constitución del mundo por medio de la subjetividad transcendental.Husserl entendió la subjetividad transcendental como esencial a toda posible comunidad humana. Es decir, atribuye, a lo transcendental más importancia que a lo intersubjetivo. En este artículo examinamos la denominada egologia husserliana y afirmamos que ésta puede ser evitada si se aplica la dialéctica a la relacion Yo-Otro, si la fenomenologia deviene dialéctica.En sus últimos escritos Husserl habla de una comunidad monadológica y pasa a desarrollar una ontologia social en la cual la intersubjetividad --como razón constituyente- es una empresa sin fin. Su nuevo interés por la historia hace de su teoria de la intersubjetividad la clave de una sociedad utópica cuyo horizonte es la Lebenswelt. Merleau-Ponty desarrolló estos puntos que Husserl habia solo esbozado, y sin prestar atención al tema de la intersubjetividad, revalorizó el mundo social que el existencialismo habia negligido.A. Schutz aplicó estas ideas e inauguró el pensamiento sociofenomenológico al precio de un abandono casi completo de la transcendentalidad, que se limitó a analizar desde el punto de vista de sus efectos. De este modo privó a la Lebenswelt de una dimensión fundamental, e hizo de la intersubjetividad la base de la realidad de sentido comun, asi como de las ciencias sociales.Los seguidores de Husserl contribuyeron a desarrollar la intersubjetividad de modo interpersonal y mundano. Husserl afirma que, además de todo esto, es necesario recuperar la dimensión transcendental como una estructura a priori de la sociedad y de las categorías que contribuyen a comprender al ser humano.

Iniciats alguns avenços importants en l'extensió de l'ús del català en els àmbits i funcions de més directa dependència de les administracions autonòmica i local a Catalunya, hom nota, en canvi, força més lentitud i retarden en els terrenys de responsabilitat privada. És aquest un fet preocupant per tal com precisament els comportaments no-oficials tenen una enorme influència en la direcció cap al fracàs o cap a l'èxit dels processos de normalització lingüística. Aquest pes decisiu en el decantament dels fenòmens lingüístics històrics augmenta contínuament en les societats contemporànies a través de les noves tecnologies i, en especial, en situacions, com la catalana, de legitimació oficial de l'idioma dominant abans de l'inici del procés de normalització i de minorització demogràfica progressiva del grup de primera llengua catalana. Tot i que a nivell d'actituds els catalanoparlants (= 1a llengua catalana) semblin mantenir un alt grau de lleialtat al seu idioma propi, en el terreny dels comportaments pràctics la situació és diferent i d'alt risc per a la mateixa existència futura de la llengua. Cal, doncs, estar alerta i no caure en els mateixos errors d'altres processos de normalització que, com en el cas irlandès, es van centrar només bàsicament en l'administració i el sistema escolar i van deixar sense intervenció les institucions econòmiques de dependència privada (Macnamara, 1971).

Dins la secció "Llibres per pensar": Lidia Puigverd "Das Ganz Normale Chaos Der Liebe" ; Dins la secció "Punts de vista": Cati Cardona Orvay "L’amor és un caos si no és amor" ; Ester Catalán Sayol "L’amor, un caos normal" Ressenya de: Beck, U. i Beck-Gernsheim, E.. El normal caos del amor: las nuevas formas de la relación amorosa. Barcelona: Paidós, 2001

Encontrar tu media naranja ocupa recursos, es un hecho crucial en el ser humano ser capaz de optimizarlos y hacer una elección que, como demostraremos, es racional aunque parezca que el amor sea ilógico.Considerando los posibles candidatos parte de la oferta y/o la demanda, los economistas crean modelos para explicar un mercadomatrimonial en el que la base de estudio son los clientes de Speed Dating, un sistema de citas rápidas. Siendo ésta la base principal,nuestro objetivo es realizar un proyecto en el que seamos capaces de establecer un prototipo de cliente, tanto femenino como masculino observando los posibles sesgos que tal población pueda mostrar para estudios de inferencia estadística sobre la población de los solteros.Las diferencias entre sexos son una motivación esencial, preguntarnos si puede marcar una diferencia en el punto de partida también. Éstas y demás preguntas las resolveremos en las siguientes páginas, ¿sabéis que en realidad nos unen más aspectos que el estado civil?, ¿no essospechoso que seamos aparentemente tan iguales?Si realmente la guerra de sexos existe aquí demostramos que avanzamos en aras de la igualdad: Los solteros del Speed Dating tienen altos niveles de estudios, dedican su tiempo de ocio a actividades culturales y de entretenimiento y disponen de una mentalidad abierta.La paz es posible pero no deja de implicar la incertidumbre sobre si una diferencia es positiva o negativa, cuestiones morales a parte. Si los candidatos de un sexo determinado superan al contrario, es lógico que, al haber mayor competencia busquen la diferenciación como ventaja comparativa para acceder a mejores términos de comercio, así que si no existe tal diferencia puede ser por dos motivos: realmente la igualdad impera en la sociedad como estudios sociológicos determinan, resaltando la homogamia, concepto propio de un mercado matrimonial “sin restricciones” o quizás, la heterogamia en las uniones está quedando en segundo lado, perdiendo en términos de apertura social.

Fa un parell de setmanes vaig rebre un e-mail d'un amic d'adolescència. Érem una colla que ens unia el desig, entre molts altres anhels propis de l'edat, de sortir plegats a la muntanya, una afecció que conservo i practico amb la meva família. Em deia que uns quants s'havien posat en contacte a través del Facebook, per retrobar-nos. Just dos dies abans, a mitjans de març, els mèdia s'havien fet ressò que aquesta xarxa social havia superat Google quant a nombre de visites. De fet, quasi nou-cents milions de persones d'arreu del planeta utilitzen les xarxes socials[...].

Este artículo analiza el estado de la reforma de Bolonia en diferentes titulaciones de las universidades públicas catalanas de la Región Metropolitana de Barcelona, y cómo las nuevas condiciones de aprendizaje pueden afectar las relaciones sociales de los estudiantes en la universidad. La investigación identifica una tipología de estudiantes según sus relaciones universitarias, y examina la influencia de dichas relaciones en el proceso de aprendizaje. Los resultados obtenidos mediante una encuesta por cuestionario a 867 estudiantes muestran que, cuanto más variadas y frecuentes son las relaciones (lazos débiles), el estudiante obtiene mejores resultados. Mientras que cuando se trata de buscar recursos para el estudio, los estudiantes tienden a utilizar sus lazos fuertes (compañeros/as de clase o curso), y ello no tiene influencia en el rendimiento.

Ressenya de: Gomez, J. (2015). Radical Love: A revolution for the 21st century. New York: Peter Lang Publishing. ISBN: 978-1433126494

This is the accepted, refereed and final manuscript to the article Alesina and Giuliano (J. Econ. Growth, 15(2), 2010) illustrate that strong family ties lead to lower geographical mobility and reduced labor force participation of young and female individuals. We extend their analysis by arguing that the effect of strong family ties on economic outcomes depends on a country’s level of economic and institutional development. This cross-country heterogeneity arises because strong family ties not only foster traditional family values (which have disruptive effects on economic outcomes), but also provide economically valuable social networks – especially in societies characterized by weak institutions and limited market access. Empirical evidence using the European and World Value Surveys (EVS/WVS) is supportive of our theoretical argument 2. Forfatterversjon

En las pacientes con anorexia nerviosa se observan con frecuencia dificultades en sus relaciones interpersonales y una tendencia al aislamiento social. Sin embargo, estos síntomas y sus posibles factores desencadenantes han sido hasta ahora poco investigados. En este estudio, analizamos desajuste interpersonal, depresión, autoestima y sintomatología alimentaria en un grupo de 30 pacientes con anorexia nerviosa, con el objetivo de establecer posibles asociaciones entre estas variables. Asimismo, los pacientes fueron divididos, a posteriori, en 2 subgrupos según se detectaran dificultades interpersonales y ansiedad social (DI) o no (NDI). Los resultados mostraron, por un lado, la presencia de dificultades interpersonales y ansiedad social en un 80% de los casos, que correlacionaban positivamente con baja autoestima y depresión. Por otro lado, las subescalas de Inefectividad, Desconfianza Interpersonal, Conciencia Interoceptiva y Miedo a Madurar del Eating Disorder Inventory (EDI) fueron las que mejor diferenciaban los subgrupos DI y NDI. Se discuten posibles repercusiones terapéuticas.

Curs 2015-2016, En el Treball Final de Grau(TFG) que exposo en les següents pàgines em proposo promoure millores relacionades amb l‟Educació Emocional (EE) a l‟escola Puiggraciós. Per fer-ho, aquest document s‟estructura en dos blocs; la fonamentació teòrica i l‟aplicació pràctica. Per una banda, la fonamentació teòrica inclou la recerca conceptual a partir d‟informació sobre diferents concepcions del concepte d‟emoció i d‟intel·ligència, a més de l‟evolució de les teories que s‟han formulat al llarg dels anys i que han influït en la visió de l‟educació emocional. Posteriorment, faig referència al treball de l‟EE a l‟aula, al marc normatiu de l‟EE i alguns dels projectes clau en EE. Per altra banda, el marc pràctic inclou la recerca pràctica portada a terme a l‟escola Puiggraciós. En aquest segon bloc especifico la metodologia utilitzada per a dur a terme la recerca, porto a terme el disseny de la investigació i l‟estudi del treball de l‟EE dins l‟escola a partir de l‟anàlisi del context i les enquestes fetes als/les mestres/as. Finalment, el treball conclou amb les conclusions de la investigació, les conclusions generals del treball i les referències bibliogràfiques utilitzades., In the Final Degree Paper (FDP) exposed in the following pages I aim is to promote improvements related to Emotional Education at Puiggraciós School. To do so, this document is structured in two blocks: the theoretical bases and the practical application. On one hand, the theoretical bases include the conceptual research from different points of view about the concepts of emotions and intelligence, in addition to the evolution of the theories formulated during the previous years that have had an influence on the vision of emotional education. On the other hand, I make a reference to the classroom work in terms of emotional education, the framework includes the practical research conducted in Puiggraciós school. In this second block I talk about the methodology used to do the research, its design and the study about the Emotional Education based on the context analysis and the survey conducted with the teachers of the school. Finally, this paper ends with the conclusions of the investigation, general conclusions and the bibliographic references.