Search

D’ençà es conformaren, ara fa més de tres centúries, les primeres hipòtesis orientades a demostrar l’existència d’una llengua primigènia en l’àmbit del continent euroasiàtic, la indoeuropea, que els debats i els enfocs historiogràfics entorn aquesta dificultat s’han anat succeint, sovint de manera maniquea, i basculant entre el mite i la realitat. El present treball pretén esclarir i posar en ordre tot aquest corpus d’estudis inicialment lingüístics, però avui també arqueològics i paleogenètics, confegint un estat de la qüestió solvent que abraci des dels discursos més tradicionals coherents amb la busca d’uns orígens, el mite fundacional, fins a les propostes actuals, conduïdes des del mètode científic i des d’una dimensió de la recerca no només idiomàtica, «l’indoeuropeu», sinó també demogràfica i cultural, «els indoeuropeus» Since they began being developed, three centuries ago, the firsts hypotheses pretending to evince the existence of a primal language in the Eurasian continent (the Indo- European language), debates and historiographic approaches around them have increased, balancing between myths and reality. This thesis pretends to provide clarity and order to the aforementioned hypotheses and studies that in its early beginning were only linguistic, but nowadays are archaeological and paleogenetics as well. It gathers both the traditional but coherent approaches looking for the origins and the latest points of view developed by using the scientific method. Finally, it extends the research beyond the idiomatic purposes «Indo-European Language», meeting also demographical and cultural dimensions «The Indo-Europeans».

L’objecte d’estudi d’aquest treball han estat els cenotafis, o estructures funeràries sense cadàver, descoberts a la cultura d’El Argar The object of study of this work have been the cenotaphs, that is to say funerary structures without corpse, discovered in the culture of El Argar

En aquest treball es pretén recopilar i revisar la bibliografia pertanyent a les espècies de l’estepa-tundra registrades a Catalunya, per tal de poder argumentar que el mamut llanut, el rinoceront llanut, el ren i el bou mesquer haurien estat visitants puntuals de Catalunya en moments de més pressió climàtica a l’altra banda dels Pirineus. Així com, per posar de manifest la possible entrada per la Cerdanya per part del rinoceront llanut i potser del mamut llanut

En aquest treball s’analitzarà l’ús dels recursos litorals per part dels neandertals a la Península Ibèrica, estructurant l’estudi en 3 zones geogràfiques: la costa cantàbrica, la costa atlàntica i la costa mediterrània, tractant un per un els jaciments més importants de cada zona, i acabant amb una comparació global d’aquestes. L’objectiu del treball és conèixer l’adaptació dels neandertals al medi litoral i el seu comportament envers l’aprofitament dels recursos litorals, així com analitzar les diferències que puguin existir entre les diverses poblacions de les costes de les diferents aigües que envolten la península

El present treball és un estat de la qüestió sobre la ictiofauna continental de la península Ibèrica. La recollida d'informació produïda permetrà observar de manera global totes les dades ictiològiques presents a la península al paleolític mitjà i superior

The research focuses on the use of animals in ritual deposits. It is based in the analysis of the faunal remains recovered from the internal funerary and ritual structures carved in the clay, in the site of the Early Bronze Age of Can Roqueta II (Sabadell, Barcelona). The results show that children, women and men were buried together in a very similar ceremony and accompanied by animals. Sheep and goats, cows, pigs and dogs are the best-represented, although carnivores and birds are also documented. While many of these animals were offered as a meal to accompany the deceased on his journey, the dogs, which were not consumed, were probably sacrificed as guides of the soul. The research aims to show that animal sacrifice is a universal response to death, with slight differences that probably reflect cultural and social adjustments., La investigación se centra en la utilización de los animales en depósitos rituales. Se basa en el análisis de los restos faunísticos recuperados del interior de estructuras funerarias y rituales excavadas en la arcilla del asentamiento de la edad del bronce inicial de Can Roqueta II (Sabadell, Barcelona). Los resultados muestran que niños, mujeres y hombres eran enterrados de forma muy similar y acompañados de animales sacrificados. Ovejas y cabras, vacas, cerdos y perros son los mejor representados, aunque también se documentan carnívoros y varias especies de aves. Mientras que muchos de estos animales se ofrecían como comida de acompañamiento al difunto en su viaje, los perros, que no se consumían, se sacrificaban probablemente como guías de las almas. La investigación propone mostrar que el sacrificio animal es una respuesta universal a la muerte, con leves diferencias que responden seguramente a adaptaciones culturales y sociales.

El treball de tesi ha tingut per objectiu estudiar les pintures rupestres del Zemmur, al Sahara Occidental. El Zemmur és una regió muntanyosa molt rica en abrics, que s'obren a les cingleres dels seus turons de gres baixos, aplanats i allargassats. Aquestes pintures foren descobertes al 1995, quan el personal del ministeri de Cultura de la República Àrab Sahrauí i Democràtica les va mostrar a un equip d'arqueòlegs i antropòlegs de la Universitat de Girona. Les campanyes d'estudi continuades que s'han realitzat en aquests jaciments de pintura rupestre prehistòrica des d'aleshores han proporcionat les dades per aquesta investigació. En total es tracta d'un conjunt de 2734 figures repartides en 130 abrics de 5 jaciments diferents: Uad Ymal, Uadi Kenta, Rekeiz Ajahfun, Rekeiz Lemgasem i Asako.Les hipòtesis a contrastar eren dues. La primera que al Zemmur hi havia diversos estils de pintura rupestre. La segona que la majoria d'aquests estils dataven de la prehistòria. Ambdues han pogut ser verificades i s'han aportat arguments que demostren que eren certes.El treball de tesi ha consistit en fotografiar les pintures, digitalitzar-les, reproduir-les i estudiar-les. Concretament l'estudi ha consistit en descriure-les, classificar-les estilísticament i datar-les. La classificació s'ha realitzat a partir d'una sèrie de criteris morfològics i tècnics. Posteriorment les imatges han estat atribuïdes a diversos estils, que també havien estat definits amb criteris morfotècnics a partir de l'observació de les imatges. La seva existència, i per tant la verificació de la primera hipòtesi, es dedueix de la presència de recurrències morfotècniques en les representacions. Més tard aquests estils han estat ordenats de manera relativa tot estudiant les seves superposicions. La seqüència dels cinc estils identificats, de més antic a més recent és: Balladors, Modelats, Tracejats, Figures Fosques i Linial.Posteriorment s'ha intentat datar cadascun dels estils a partir de les representacions ja que les anàlisis efectuades indicaren que no era possible datar les imatges per tècniques radiomètriques a causa de la manca de matèria orgànica en les pintures. En qualsevol cas, gràcies a les representacions d'armes, d'animals i els textos escrits hem pogut verificar que la majoria d'elles són prehistòriques, tal com apuntàvem en la nostra segona hipòtesi. Finalment s'ha arribat a la conclusió que l'estil dels Balladors data, de manera molt aproximada, d'ara fa entre 3800 i 3200 anys tal com indiquen les representacions d'alabardes. L'estil Linial, el més recent, data d'entre ara fa 2400 i 2000 anys perquè és acompanyat de textos líbico-berbers però no de representacions de camells. Els estils Modelat, Tracejat i Figures Fosques es daten entremig.A part de les conclusions obtingudes, un dels resultats més importants d'aquest treball ha estat la realització del corpus de pintura prehistòrica del Zemmur que consta, com ja hem dit, de milers d'imatges. Per tant aquesta recerca, a més de tractar sobre un material inèdit i d'un gran interès històric, hauria d'ésser útil per a la gestió de tot aquest patrimoni., The goal of the PhD is to study the rock-paintings of the Zemmur (Western Sahara). The Zemmur is a hilly area with many rock-shelters, which are pierced in the slopes of his sedimentary, low, flat and long hills. These paintigs were discovered in 1995 when the staff of the Ministry of Culture of the Sahrawi Democratic and Arabic Republic show them to a team of archaeologists and antrophologists from the Girona's University. The continued research campaigns have provided the data for this research, that is, 2734 images found in 130 rock-shelters of 5 different sites: Uad Ymal, Wadi Kenta, Rekeiz Ajahfun, Rekeiz Lemgasem and Asako.The hypothesis to contrast along this reserach were two. The first was that in the Zemmur several painting styles existed. The second was that most of these styles belong to prehistoric ages. Both have been verified as true and several arguments have been presented in order to support them.The research developed in making photos to the paintings, scanning, reproduce and study them. The study consisted in describing the paintigs, classify them in styles and dating the styles. The classification has been done in basis a morphological an technical criteria. After that, the images have been assigned to several styles, which had also been defined by morphotechnical criteria. The existence of these styles, and so the verification of the first hypothesis, is deduced from the presence of morphotechnical recorrences in the representations. Later those styles have been arranged in basis to the superpositions of images. The sequence of the five indentified styles, from the most ancient to the most recent, is: Dancers', Shaped, Stroked, Dark Figures, and Linial.At the end an attempt to date those styles has been done. Previous analisis had proven that radiometric datations were not possible due to the lack of organical remains in the paintigs. However the depictions of weapons, animal beings and texts have been useful in proving that most of these images belong to prehistoric ages, as our second hypothesis proposed. Finally we have reached the conclusion that the Dancers' style is dated, in a very aproximate way, between 3800 and 3200 years before us, as the depictions of hallebards prove. The Lineal style, the most recent, dates between 2400 and 2000 years before us because the presence of lybico-berber texts and the absence of camels. The Shaped, Stroked and Dark Figures styles should be between 3200 and 2400.Besides those conclusions, one of the most important results from this research has been the creation of the corpus of prehistorical rock-paintigs of the Zemmur, with thousands of reproduced images. So this research, besides having a great historical interest and bringing new data, should be useful to manage this archeological heritage.

El present treball és un estudi pràctic, on s’analitzen les restes esquelètiques de peix inèdites d’alguns dels jaciments de les coves del Reclau, concretament procedeixen del mosterià final (nivell I) de la cova l’Arbreda, de l’aurinyacià (estrat 1) del Cau del Roure i del gravetià (nivells III i IV) de la cova de Mollet III This paper is a practical study. In it we analyse the skeletal remains of fish from some of the sites of the Reclau caves in the province of Girona