Search

Aquest treball de fi té com a objectiu l'estudi, indexació i anàlisis de les diferents arquitectures que trobem en l'àmbit de la serra del Montsec, un dels escenaris claus de la reconquesta de Catalunya a mans dels comtes cristians. Així, el l'estudi s'iniciarà en uns termes més generals que permetin la comprensió del context històric i geogràfic, seguit d'un estudi global de les diferents arquitectures romàniques que apareixen en el context estudiat. Finalment, es desenvoluparà una fitxa d'anàlisis que permeti documentar les diferents obres romàniques del Montsec, que es posarà a prova amb l'examen de tres obres seleccionades., Award-winning

Aquest és el catàleg de l'exposició fragments de la finca Sansalvador: reunint per primera vegada, un recull de dibuixos i reflexions entorn a aquesta obra de Josep Maria Jujol a Barcelona, relativament desconeguda però de gran importància. Els dibuixos han estat realitzats pels estudiants de l'ETSAV a les assignatures de Representació Arquitectònica del Projecte i Derives Dibuixades., Postprint (published version)

Las ciudades antiguas a menudo se desarrollaban de manera irregular, creciendo gradualmente a lo largo de los siglos sin una planificación urbana formal. Las calles estrechas son el resultado del trazado original y el crecimiento de la ciudad a lo largo del tiempo. Estas calles reflejan la arquitectura de épocas pasadas y conservan un sentido de identidad y tradición para los residentes y visitantes. Son parte del patrimonio histórico y cultural de la ciudad. A pesar de que los trazados estrechos pueden representar una ventaja en climas donde hay que evitar la radiación directa, ya que la sombra es deseada por cuestiones térmicas, esta sombra conlleva una reducción de la luz que también es requerida. Esto puede tener efectos negativos en la calidad de vida de las personas y en la funcionalidad de los espacios urbanos. La luz es necesaria para la realización de actividades diarias. Además, tiene efectos fisiológicos importantes, influye en nuestro reloj biológico interno, conocido como ritmo circadiano. Este ritmo afecta nuestros patrones de sueño y vigilia y la liberación de hormonas. Un ritmo circadiano saludable está relacionado con una mejor calidad de sueño, estado de ánimo, cognición y función metabólica. La luz también desempeña un papel importante en la función muscular, inmunidad y salud general. Bajo este contexto, para lograr un mejor aprovechamiento del recurso de la luz diurna, se intentará plantear estrategias que podrían ser efectivas para mejorar la calidad de vida de las personas y contribuir a la sostenibilidad de las ciudades., Ancient cities often developed irregularly, growing gradually over the centuries without formal urban planning. Narrow streets are the result of the original layout and the growth of the city in time. These streets reflect the architecture of previous times and retain a sense of identity and tradition for residents and visitors. They are part of the historical and cultural heritage of the city. Although narrow layouts can represent an advantage in climates where direct radiation must be avoided, since shade is desired for thermic reasons, shadow entails a reduction in light that is also required. This can have negative effects on people's quality of life and functionality of urban spaces. Light is necessary for carrying out daily activities. It has important effects in physiology, influences our internal biological clock, known as circadian rhythm. This rhythm affects our sleep-wake patterns and the release of hormones. A healthy circadian rhythm is linked to better quality of life. sleep, mood, cognition and metabolic function. Light also plays an important role in muscle function, immunity and general health. Under this context, to achieve better use of the daylight resource, An attempt will be made to propose strategies that could be effective to improve the quality of people's lives and contribute to the sustainability of cities.

El cambio climático plantea desafíos a las ciudades, con el aumento de temperaturas. La exposición a las altas radiaciones solares puede afectar de una manera considerable a los habitantes y la calidad de vida, es por esto que se piensa en los parques, plazas, jardines y patios como espacios de calma en los días de verano. Los interiores de manzana son considerados como espacios en los cuales se forman microclimas debido a su morfología y elementos que lo componen, es por esto que, el siguiente trabajo consiste en caracterizar los Interiores de Manzana Públicos del Eixample – Barcelona según algunos parámetros que influyen en el confort térmico. La investigación empieza con la visita de todos los interiores de manzana público para actualizar el catastro y caracterizarlos. La segunda acción que se toma es la simulación de la radiación de los 45 interiores, con la radiación simulada se establecen relaciones con los elementos y morfología que componen a los interiores. Después se realiza una segunda simulación con la elección de 4 casos de interior de manzana, pero esta vez considerando la vegetación en la simulación, para poder identificar su influencia en la radiación en los interiores de manzana., Climate change poses challenges to cities, with rising temperatures. Exposure to high solar radiation can considerably affect the inhabitants and the quality of life, which is why parks, squares, gardens and patios are thought of as spaces of calm on summer days. Block interiors are considered as spaces in which microclimates are formed due to their morphology and elements that compose them, which is why the following work consists of characterizing the Public Block Interiors of Eixample – Barcelona according to some parameters that influence thermal comfort. The investigation begins with the visit of all the interiors of the public block to update the cadastre and characterize them. The second action taken is the simulation of the radiation of the 45 interiors, with the simulated radiation relationships are established with the elements and morphology that make up the interiors. Afterwards, a second simulation is carried out with the choice of 4 cases of the interior of the block, but this time considering the vegetation in the simulation, in order to identify its influence on the radiation in the interior of the block.

Este trabajo de investigación se enfocó en evaluar cómo diferentes tipos de pavimentos influyen en el confort térmico en plazas de Barcelona durante el verano. Por medio de simulaciones, mediciones, y análisis, se examinó la variación de la temperatura radiante a lo largo del día de pavimentos de distintos materiales, color y permeabilidad en distintas condiciones de acceso solar. Los resultados obtenidos revelaron que la elección del pavimento es crucial para las condiciones de confort térmico, ya que los materiales oscuros y menos permeables tienden a absorber más radiación y alcanzan temperaturas más elevadas. Por el contrario, los materiales más claros y permeables mantienen temperaturas más bajas. Además, se observó que materiales como el caucho, por ejemplo, tienen la capacidad de calentarse rápidamente durante el día y enfriarse eficientemente durante la noche. Las mediciones de las temperaturas radiantes máximas variaron,siendo de 63.3°C para el Caucho, 56.9°C para el Césped, 56.4°C para el Sauló, 55.3°C para el Adoquín, 55°C para el hormigón rojo y 54.8°C para el hormigón gris. Estos resultados destacan la importancia de considerar cuidadosamente los materiales en el diseño urbano para crear entornos más confortables para los usuarios., This research project aimed to assess how different types of pavements influence thermal comfort in Barcelona's plazas during the summer. Through simulations, measurements, and analysis, the variation of radiant temperature throughout the day was examined for pavements of varying materials, colors, permeability, and under different solar exposure conditions. The obtained results revealed that pavement selection is crucial for thermal comfort conditions, as darker and less permeable materials tend to absorb more radiation and reach higher temperatures. Conversely, lighter, and more permeable materials maintain lower temperatures. Additionally, materials like rubber, for instance, were observed to quickly heat up during the day and efficiently cool down during the night. Maximum measurements of radiant temperatures varied, with readings of 63.3°C for Rubber, 56.9°C for Lawn, 56.4°C for Gravel, 55.3°C for Cobblestone, 55°C for Red Concrete, and 54.8°C for Gray Concrete. These findings underscore the importance of meticulously considering materials in urban design to create more comfortable environments for users., Award-winning

Roller shutters are passive systems that can be operated automatically to improve building energy efficiency based on different criteria. This paper aims to compare the effect of an occupant-based and a thermal-based control of roller shutters on heating and cooling demand in an academic space. We run dynamic energy simulations of a case study in the Mediterranean climate (Barcelona, Spain). We found that the automatic control of roller shutters can significantly decrease heating and cooling demand. Both controls here analyzed perform similarly, with a rough reduction in heating of 1/2 and in cooling of 2/3. Therefore, occupant-based controls can be good alternatives that reduce energy demand as well as preserve occupants’ capacity to satisfy their needs or wills. Automated control of roller shutters could perform better if based on the energy balance of solar gains, thermal conduction and infiltration through the window. In addition to solar shading, the thermal insulation and infiltration-control provided by roller shutters are also key to improving building thermal performance in the Mediterranean climate., Peer Reviewed, Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant::7.3 - Per a 2030, duplicar la taxa mundial de millora de l’eficiència energètica, Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant, Postprint (published version)

Com podem integrar les grans infraestructures en el nostre paisatge? Poden ser generadores de lloc? El projecte es basa en aprofitar l’aigua de les estacions de tractament hídric de la Baixa Tordera: una depuradora, una potabilitzadora i una dessalinitzadora. La coincidència única en el territori català d’aquests tres tipus d’estacions de tractament poden ser la clau per, a través d’un centre interpretatiu disgregat en el paisatge, entendre la xarxa d’abastament d’aigua en les seves múltiples escales i relacions. Tres infraestructures indispensables en els metabolismes contemporanis de les nostres ciutats, que ara mateix es troben a la riba d’un riu sovint sense aigua amb el qual no es relacionen. Aprofitem els moviments i les formes existents de l’aigua d’aquestes estacions per a crear un lloc i un paisatge amb valor natural, productiu i social. Tot això sense sacrificar el seu funcionament actual. Un paisatge poètic a partir dels fluxos i les fites ocultes, que es pugui integrar en l’imaginari col·lectiu del territori., ¿Cómo podemos integrar las grandes infraestructuras en nuestro paisaje? ¿Pueden ser generadoras de lugar? El proyecto se basa al aprovechar el agua de las estaciones de tratamiento hídrico de la Baja Tordera: una depuradora, una potabilizadora y una desalinizadora. La coincidencia única en el territorio catalán de estos tres tipos de estaciones de tratamiento pueden ser la clave para, a través de un centro interpretativo disgregado en el paisaje, entender la red de abastecimiento de agua en sus múltiples escalas y relaciones. Tres infraestructuras indispensables en los metabolismos contemporáneos de nuestras ciudades, que ahora mismo se encuentran a la orilla de un río a menudo sin agua con el cual no se relacionan. Aprovechamos los movimientos y las formas existentes del agua de estas estaciones para crear un lugar y un paisaje con valor natural, productivo y social. Todo esto sin sacrificar su funcionamiento actual. Un paisaje poético a partir de los flujos y los hitos ocultos, que se pueda integrar en el imaginario colectivo del territorio., How can we integrate large infrastructures into our landscape? Can they be generators of place? The project harnesses water from the water treatment stations of the Baixa Tordera: a wastewater treatment plant, a drinking water treatment plant and a desalination plant. The unique coincidence in the Catalan territory of these three types of treatment stations can be the key to understanding the water supply network in its multiple scales and relationships, through a visitor center dispersed in the landscape. Three essential infrastructures in the contemporary metabolisms of our cities, which right now are located on the banks of an often dry river with which they do not interact. We take advantage of the movements and shapes of these plants' water to create place and landscape with natural, productive and social value. All this without sacrificing their current working order. A poetic landscape made from the flows and hidden landmarks, which can be integrated into the collective imaginary of the territory.

Aquest treball pretén portar al camp de l'experimentació les diferents visions al voltant del temps el sol i l'espai. Tot això, aportant punts de vista personals, i sobretot materialitzant un prototip de làmpada, per a posteriorment crear una instal·lació lumínica. Aquesta, ens convida a reflexionar qüestions que involucren a l'ésser humà des del seu origen fins als nostres temps. Quina relació té el sol amb el pas del temps? Com aquest altera la percepció de l'espai? Quina relació actual tenim amb el temps? Està la nostra vida plena d'ocupacions regida per un sistema desnaturalitzat? Aquestes són, entre d'altres, qüestions abordades des d'una vessant teòrica amb la intenció de posar-les en pràctica. Així doncs, investiga les potencialitats d'un sol fictici a través de l'espai generant pensament i sensacions en el seu esdevenir., Este trabajo pretende llevar al campo de la experimentación las diferentes visiones en torno al tiempo el sol y el espacio. Todo esto, aportando puntos de vista personales, y sobre todo materializando un prototipo de lámpara, para posteriormente crear una instalación lumínica. Ésta, nos invita a reflexionar cuestiones que involucran al ser humano desde su origen hasta nuestros tiempos. ¿Qué relación tiene el sol con el paso del tiempo? ¿Cómo éste altera la percepción del espacio? ¿Qué relación actual tenemos con el tiempo? ¿Está nuestra vida llena de empleos regida por un sistema desnaturalizado? Éstas son, entre otras, cuestiones abordadas desde una vertiente teórica con la intención de ponerlas en práctica. Así pues, investiga las potencialidades de un sol ficticio a través del espacio generando pensamiento y sensaciones en su devenir., This work aims to bring to the field of experimentation the different visions around time, sun and space. All this, contributing personal points of view, and above all materializing a lamp prototype, to later create a light installation. This invites us to reflect on issues that involve the human being from its origin to our times. Wich is the relationship between the sun and the passage of time? How does this alter the perception of space? What is our current relationship with time? Is our busy life governed by a denatured system? These are, among others, questions addressed from a theoretical perspective with the intention of putting them into practice. Therefore, it investigates the potentialities of a fictitious sun through space generating thought and sensations in its becoming.

Aquest treball aborda la transformació social i urbana de Rubí, explorant les preexistències i els vestigis d'un passat que ha influït en la societat rubinenca, així com l'evolució paral·lela de l'espai físic. L'objectiu és aprofundir en la identitat de Rubí i revelar les dinàmiques que han configurat la seva realitat actual

El present exercici planteja una aproximació teòrica a un element arquitectònic de caràcter anònim, un mur de construcció ciclòpia fotografiat de manera fortuïta als voltants de la localitat pirinenca de Angoustrine-Villeneuve-des-Escaldes. L’imatge emmagatzemada digitalment adquireix el nom de IMG-1354. L'aproximació teòrica a aquest element empra per a la seva descomposició formal i analítica el fonament teòric exposat en el capítol II del Llibre I de De Architectura, escrit entre el 35 i 25 a. C. per Vitruvi. El procediment resultant planteja una finalitat última des de l'anàlisi de l'element arquitectònic en qüestió: la comprensió de la seva manera d'operar, establerta des de les relacions entre els elements que el composen (funció, material i emplaçament)., El presente ejercicio plantea una aproximación teórica a un elemento arquitectónico de carácter anónimo, un muro de construcción ciclópea fotografiado de manera fortuita en los alrededores de la localidad pirenaica de Angoustrine-Villeneuve-des-Escaldes. Cuya imagen almacenada digitalmente adquiere el nombre de IMG-1354. La aproximación teórica a dicho elemento emplea para su descomposición formal y analítica el fundamento teórico expuesto en el capítulo II del Libro I de De Architectura, escrito entre el 35 y 25 a.C. por Vitruvio. El procedimiento resultante, plantea una finalidad última desde el análisis del elemento arquitectónico en cuestión: la comprensión de su modo de operar establecida desde las relaciones entre los elementos que lo componen (función, material y emplazamiento).

Els avenços de la industrialització a la primera meitat del segle XX van portar un revolucionari i ràpid desenvolupament de la producció, que va influir en innombrables camps, un d'ells l'arquitectura, disciplina que ha evolucionat utilitzant la indústria com a font de coneixement. Les indústries del transport, com l'aeronàutica, la naval i l'automobilística, van influir notablement a l'arquitectura de la primera meitat del segle XX. Fins als anys 30, els seus dissenys solien basar-se en la juxtaposició i l'assemblatge d'elements independents, mentre que a partir d'aquella dècada, els seus dissenys esdevingueren més orgànics i amb elements més ben entrellaçats. En són un bon exemple les dues fotografies de la portada d'aquesta obra: La Casa Doble de Le Corbusier a Weissenhofsiedlung juntament amb el Mercedes-Benz 8/38 hp Roadster i el Pavelló Upper Lawn d'Alison i Peter Smithson juntament amb el Citroën DS 19. En aquest sentit, aquesta obra se centra en la relació tècnica i formal entre l'arquitectura i l'automòbil, de la qual veurem i analitzarem nombrosos exemples del període comprès entre les dues fotografies de la portada, és a dir, entre els anys vint i els cinquanta., Los avances de la industrialización en la primera mitad del siglo XX trajeron consigo un revolucionario y rápido desarrollo de la producción, que influyó en innumerables campos, uno de ellos la arquitectura, disciplina que ha evolucionado utilizando la industria como fuente de conocimiento. Las industrias del transporte, como la aeronáutica, la naval y la automovilística, influyeron notablemente en la arquitectura de la primera mitad del siglo XX. Hasta los años 30, sus diseños solían basarse en la yuxtaposición y el ensamblaje de elementos independientes, mientras que a partir de esa década, sus diseños se volvieron más orgánicos y con elementos mejor entrelazados. Buen ejemplo de ello son las dos fotografías de la portada de esta obra: La Casa Doble de Le Corbusier en Weissenhofsiedlung junto con el Mercedes-Benz 8/38 hp Roadster y el Pabellón Upper Lawn de Alison y Peter Smithson junto con el Citroën DS 19. En este sentido, esta obra se centra en la relación técnica y formal entre la arquitectura y el automóvil, de la que veremos y analizaremos numerosos ejemplos del periodo comprendido entre las dos fotografías de la portada, es decir, entre los años veinte y los cincuenta., The advances in industrialisation in the first half of the 20th century brought about a revolutionary and rapid development of production, which influenced countless fields, one of them being architecture, a discipline that has evolved using industry as a source of knowledge. The transport industries, such as aircraft, ship and automobile, had a significant influence on architecture during the first half of the 20th century. Until the 1930s, their designs tended to be based on the juxtaposition and assembly of independent elements, while from the 1930s onwards, their designs became more organic and with better interlocking elements. Good examples of this are the two photographs on the cover of this work: Le Corbusier's Double House in Weissenhofsiedlung together with the Mercedes-Benz 8/38 hp Roadster and Alison and Peter Smithson's Upper Lawn Pavilion together with the Citroën DS 19. In this sense, this work focuses on the technical and formal relationship between architecture and the automobile, of which we will see and analyse numerous examples from the period between the two photographs on the cover, in other words, between the 1920s and the 1950s.

The project is centered in the Andes of Peru and responds to a constant concern to contribute to the infrastructure problem in the highlands, which means that the houses and residents are not prepared to face the conditions of the place. The project proposes a social innovation design that gives the inhabitants the tools to face the problem and constitutes a long-term solution., El proyecto de centra en los Andes del Perú y responde a una inquietud constante de tratar de generar un aporte al problema de infraestructura que hay en el altiplano, el cual hace que las viviendas y pobladores no esten preparados para afrontar las condiciones del lugar. El proyecto propone un diseño de innovación social que le de a los habitantes las herramientas para enfrentar el problema y constituya una solución a largo plazo.

The aim of this work is to carry out an exploration of how the most elementary tools of architectural representation such as axonometry, perspective and the floor plant serve to explain fundamental features of cinematographic art such as depth of field, framing and edition. We will begin by drawing up a relationship between architectural space and film space. To do so, we will use the comparative method and draw a relationship between the cinematic features found in Le Corbusier's Villa Savoye and the relationship it has with the opening sequence of Orson Welles's film Touch of Evil. Then we will talk about three elements that I consider essential for understanding cinematographic art: depth of field, framing and edition. In order to explain each of them, I will justify why traditional methods of architectural representation such as axonometry, perspective and the floor plan drawing, respectively, are the right ones to do a breakdown of the characteristics of these three modes of film representation.

Tot el que no confessem és un projecte de caràcter participatiu, col·lectiu i públic. El projecte no pretén donar respostes a preguntes concretes, sinó que les busca a través de la interacció amb el públic de l’experiència. Es tracta, doncs, d’un experiment expositiu transgressor i innovador que, a través de la participació, crea un espai de reflexió i debat al voltant de conceptes com el pecat i la confessió. Aquests últims, sovint vinculats a una tradicionalitat especifica de cada cultura, s’emmarquen ara en un context modern i actual per tal d’analitzar el seu rol en ple 2023 així com el seu impacte., Everything we don’t confess is a participatory, collective, and public project. The project does not aim to provide answers to specific questions but seeks them through interaction with the audience of the experience. Therefore, it is an exhibition experiment that is transgressive and innovative, creating a space for reflection and debate around concepts such as sin and confession through participation. These concepts, often linked to specific traditions of each culture, are now framed in a modern and current context to analyze their role in 2023 as well as their impact.

El crecimiento y el deterioro de la trama urbana de Malgrat de Mar ha ido afectando a la vida tradicional produciendo una sensación de abandono y huida hacía otros municipios, de la misma forma, observamos que diversas asociaciones y ciudadanos buscan un lugar de cultura y reunión en el centro histórico del municipio. Las actividades se han ido desplazando hacia los exteriores del territorio debido a la falta de espacio. A partir de este punto, el proyecto busca revivir el centro histórico mediante un equipamiento disgregado de menores dimensiones para reactivar diferentes puntos de la trama urbana, generando una nueva circulación y unos nuevos espacios abiertos a la población.

Regenerem el Callís es tradueix en un projecte pilot de rehabilitació patrimonial i finca regenerativa, amb la voluntat de consolidar un nou model de gestió del territori necessari per al desenvolupament rural dels anys vinents. Partint de la hipòtesi en què els recursos no són més que els propis de l’entorn, plantegem un projecte per fases amb dos pilars principals: el retorn de la masoveria i la incorporació d’un espai formatiu., Objectius de Desenvolupament Sostenible::12 - Producció i Consum Responsables::12.2 - Per a 2030, assolir la gestió sostenible i l’ús eficient dels recursos naturals

Nova Era proposa la reinterpretació i adaptació de l'arquitectura patrimonial present en el mosaic territorial de Torelló per tal de posar-la a disposició de la quotidianitat actual dels seus habitants. Una arquitectura que serveixi de dispositiu per revertir els problemes demogràfics i que continuï articulant el sistema productiu amb els beneficis de conviure i viure en un paisatge rural i descentralitzat, dotant de les condicions necessàries a l'antic patrimoni obsolet., Nova Era propone la reinterpretación y adaptación de la arquitectura patrimonial presente en el mosaico territorial de Torelló para ponerla a disposición de la cotidianidad actual de sus habitantes. Una arquitectura que sirva de dispositivo para revertir los problemas demográficos y que continúe articulando el sistema productivo con los beneficios de convivir y vivir en un paisaje rural y descentralizado, dotando de las condiciones necesarias al antiguo patrimonio obsoleto., Nova Era proposes the reinterpretation and adaptation of the present architectural heritage in the territorial mosaic of Torelló in order to make it available to the current everyday of its inhabitants. An architecture that serves as a device for reversing demographic problems and also keep articulating the productive system with the benefits of living and coexisting in a rural and decentralized landscape, providing the necessary conditions for the old outdated heritage.

La categoria d’espais esportius es mostra en aquest ‘Semàfor de la Barcelona fràgil’ a partir de les activitats associades a esports professionals, instal·lacions esportives a l’aire lliure o bé cobertes, piscines i equipaments esportius en general. El "semàfor"; de Barcelona ciutat fràgil és un instrument de representació sobre l’afectació de les mesures de tancament sobre les activitats que es donaven en els equipaments i espais lliures de la ciutat durant les diferents fases de la pandèmia de covid-19. El major grau d'obertura d’espai i activitat es representa en verd, i el major grau de tancament en vermell. El període analitzat comprèn des del 1/3/2020 al 30/12/2021. Les dades són extretes de la informació pública del Procicat, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, del Cadastre i de les normatives publicades pel BOE, DOGC i l’Ajuntament de Barcelona.

El projecte arrenca en posar la mirada l’espai fluvial de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, especialment en el riu Ges, que en el seu transcurs recorre diferents petites poblacions de la vall fins a arribar a Torelló, on desemboca al Ter. La seva petita escala, les característiques geogràfiques del seu últim tram de plana agrària, la seva connectivitat mitjançant vies històriques, el seu passat antropitzat cultural i industrial, fan del riu Ges un escenari interessant. Ens centrarem en el tram final del riu Ges, on es troba una constel·lació de ruïnes d’antigues rescloses i molins fariners inundades o en zona inundable, unides totes elles pel PR-47 o més comunament conegut com: el camí Vora Ges. Al llarg del camí, adeqüem certs trams inundables projectant amb els límits de l’aigua creant un jardí humit en relació amb aquestes edificacions en procés de degradació. N’hi ha només una d’elles que no està en zona inundable, i justament està ubicada al centre d’aquest tram i d’aquest camí: les restes de l’antic Balneari de la Font Santa. Adeqüem aquestes restes i el seu entorn per a convertir-les en un pavelló cultural que acollirà totes les activitats i esdeveniments de la Vall que no tenen un lloc fix, o que les seves necessitats requereixen un paratge natural per a desenvolupar-se. La intervenció llegeix la preexistència com a premissa de projecte i es du a terme mitjançant nous murs de tàpia, pòrtics de fusta i bastides de contenció que segueixen els seus principals eixos. Tot això, unit per una sola coberta que s’utilitza com a una oportunitat d’emmarcar la secció longitudinal en un sol element que acollirà tot el programa interior i exterior definit en franges amb una intenció de prolongar la intervenció amb l’entorn, de muntanya a riu., El proyecto arranca al poner la mirada el espacio fluvial del Valle del Ges, Orís y Bisaura, especialmente en el río Ges, que en su transcurso recorrer diferentes pequeñas poblaciones del valle hasta llegar a Torelló, donde desemboca al Ter. Su pequeña escala, las características geográficas de su último tramo de llanura agraria, su conectividad mediante vías históricas, su pasado antropizado cultural e industrial, hacen del río Ges un escenario interesante. Nos centraremos en el tramo final del río Ges, donde se encuentra una constelación de ruinas de antiguas esclusas y molinos harineros inundadas o en zona inundable, unidas todas ellas por el PR-47 o más comúnmente conocido como: el Camí Vora Ges. A lo largo del camino, adecuamos ciertos tramos inundables proyectando con los límites del agua creando un jardín húmedo en relación con estas edificaciones en proceso de degradación. Hay solo una de ellas que no está en zona inundable, y justamente está ubicada en el centro de este tramo y de este camino: los restos del antiguo Balneario de la Font Santa. Adecuamos estos restos y su entorno para convertirlas en un pabellón cultural que acogerá todas las actividades y acontecimientos del Valle que no tienen un lugar fijo, o que sus necesidades requieren un paraje natural para desarrollarse. La intervención lee la preexistencia como premisa de proyecto y se lleva a cabo mediante nuevos muros de tapia, pórticos de madera y andamios de contención que siguen sus principales ejes. Todo esto, unido por una sola cubierta que se utiliza como una oportunidad de enmarcar la sección longitudinal en un solo elemento que acogerá todo el programa interior y exterior definido en franjas con una intención de prolongar la intervención con el entorno, de montaña a río., The project starts by looking at the river space of the Valley of the Ges, Orís and Bisaura, especially on the river Ges, which in its course runs through different small towns in the valley to reach Torelló, where it empties into the Ter. Its small scale, the geographical characteristics of its last stretch of agrarian plain, its connectivity through historical roads, its anthropized cultural and industrial past, make the river Ges an interesting setting. We will focus on the final stretch of the river Ges, where there is a constellation of ruins of old locks and flooded flour mills or in floodplains, all linked by the PR-47 or more commonly known as: the Camí Vora Ges. Along the way, we appropriate certain floodplains projecting with the limits of water creating a wet garden in relation to these decaying buildings. There is only one of them that is not in floodplains, and it is located in the center of this stretch and this path: the remains of the ancient Balneari de la Font Santa. We adapt these remains and their environment to make them a cultural pavilion that will host all the activities and events of the Valley that do not have a fixed site, or that their needs require a natural place to develop. The intervention reads pre-existence as a project premise and is carried out by new walls of tapia, wooden porticos and scaffolding of containment that follow its main axes. All of this, linked by a single cover that is used as an opportunity to frame the longitudinal section into a single element that will accommodate the entire internal and external program defined in stripes with the intention of prolonging intervention with the surroundings, from mountain to river.

L’objectiu d’aquest treball és elaborar un algorisme que permeti estudiar la similitud d’una columna o pilastra amb una altra. És a dir, parametritzar les característiques dels elements que defineixen una columna i una manera de mesurar-ne la similitud respecte de qualsevol dels cinc ordres clàssics. Aquest mètode també s’ha aplicat a l’estudi de similitud entre una columna de referència qualsevol i una altra, no necessàriament dels ordres clàssics. En la primera part d’aquest treball s’estudien els cinc ordres clàssics de l’arquitectura, centrant-nos en la definició i característiques de les columnes clàssiques segons els escrits dels arquitectes Sebastiano Serlio i Jacopo Barozzi (conegut com a Vignola). Un estudi que s’utilitzarà per a poder conèixer què són aquells paràmetres que defineixen una columna o pilastra i així poder elaborar el còmput i fer una comparació. Una mica com Claude Perrault va fer en el seu llibre (Ordonnance des cinq especes de colonnes selon la methode des anciens), on es comparen els escrits sobre les columnes de Serlio i Vignola, en aquest treball s’aplica el còmput elaborat per a veure’n també les diferències entre aquests. S’empra la columna i la pilastra de la façana del Palau de la Generalitat per a posar en pràctica els càlculs de similitud i trobar referències i coincidències a partir d’un recull d’exemples.

La categoria d’espais culturals es mostra en aquest ‘Semàfor de la Barcelona fràgil’ a partir de les activitats associades a biblioteques, museus, arxius, obres audiovisuals, sales d’exposicions, monuments i equipaments culturals, cinemes, teatres i espectacles, espais vinculats amb el lleure i la recreació, espais religiosos i cerimònies civils. El "semàfor"; de Barcelona ciutat fràgil és un instrument de representació sobre l’afectació de les mesures de tancament sobre les activitats que es donaven en els equipaments i espais lliures de la ciutat durant les diferents fases de la pandèmia de covid-19. El major grau d'obertura d’espai i activitat es representa en verd, i el major grau de tancament en vermell. El període analitzat comprèn des del 1/3/2020 al 30/12/2021. Les dades són extretes de la informació pública del Procicat, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, del Cadastre i de les normatives publicades pel BOE, DOGC i l’Ajuntament de Barcelona.

El diseño hospitalario es un proceso complejo, comparable a la estructura de una estación de transporte, un centro comercial o un aeropuerto. El debate dentro de la arquitectura hospitalaria es comúnmente estimulado por los nuevos desarrollos que experimenta la sociedad además de unas inagotables innovaciones en las ciencias médicas y tecnológicas; por lo que se necesita un enfoque integrado que pueda equilibrar los puntos de vista entre la salud y la arquitectura. Así, surge la necesidad de entender lo que produce el bienestar sobre las personas, íntimamente vinculado a la percepción corporal de los espacios. Para ello se establece un diálogo entre el cuerpo humano, el entorno físico y la arquitectura a través del sujeto, el paciente.

Amb aquest treball pretenc recórrer les diferents aplicacions de la intel·ligència artificial en la nostra disciplina. Realment les màquines poden generar edificis millor del que ho fem els arquitectes? Hem de veure la màquina com a un enemic o pot arribar a ser un fort aliat? El que queda clar és que no podrem saber-ho sense introduir-nos una mica més en aquest món, en molts casos, desconegut. En la ment d'una màquina, el primer capítol, veurem els tipus d'IA que existeixen i quina és la seva forma de treballar; el capítol dos i tres ens desvetllarà com artistes i arquitectes han pogut fer de la IA un motor creatiu i quin és el grau d'autoria que pot haver-hi en el resultat final obtingut; en els capítols posteriors, analitzarem diferents capacitats útils per a la pràctica: veurem com la lògica algorítmica pot ajudar a resoldre problemes complexos de difícil solució; també com l'alta capacitat d'una IA per analitzar la semàntica d'un edifici, pot obrir la porta a la creació de nous llenguatges, o com la traducció de textos en imatges, pot ser font d'inspiració en la creació noves arquitectures. Finalment, analitzarem la capacitat simbòlica i els mètodes racionals a l'anàlisi arquitectònica que ens aproparan a trobar més respostes sobre el que realment podria arribar a ser l'(A)rquitectura (I)deal (6).

Aquest treball pretén oferir una mirada íntima en el món de l’habitatge unifamiliar de l’arquitecte tot revisant aquell en relació al poble d’estiueig de Lluís Nadal, la Fosca. Amb la teoria del Mode atemporal de construir i el Llenguatge de Patrons de Christopher Alexander analitzarem l’aplicació de diversos patrons de 5 projectes diferents classificant-los en 4 temàtiques: la benvinguda, una habitació a l’exterior, l’espai fluid i un pati amb vida., Este trabajo pretende ofrecer una mirada íntima en el mundo de la vivienda unifamiliar del arquitecto revisando aquel en relación en el pueblo de veraneo de Lluís Nadal, la Fosca. Con la teoría del Modo atemporal de construir y el Lenguaje de Patrones de Christopher Alexander analizaremos la aplicación de varios patrones de 5 proyectos diferentes clasificándolos en 4 temáticas: la bienvenida, una habitación al exterior, el espacio fluido y un patio con vida., This work aims to offer an intimate look at the world of the architect's single-family dwelling by reviewing that in relation to Lluís Nadal's summer village, La Fosca. With Christopher Alexander's theory of The timeless way of building and A Pattern Language we analyze the application of several patterns from five different projects by classifying them into four themes: the welcome, a room outside, fluid space and a living yard.

La sostenibilitat de la fusta com a material constructiu és avui dia un fet poc qüestionable. Tanmateix, existeixen actualment una sèrie de problemes que poden comprometre el seu cicle de vida. Un és la desequilibrada relació entre la demanda i producció del producte, que repercuteix a la sostenibilitat en la fase del transport, ja que sovint obliga a realitzar grans recorreguts entre punt d’explotació forestal i destí. Aquest fet, a més, provoca un elevat increment en el preu de la fusta vulnerant també la sostenibilitat econòmica Un altre és la incorporació de materials adhesius en la fase de producció, que si no són d’origen biològic, limiten el reciclatge del material contravenint la seva sostenibilitat mediambiental. L’objectiu del treball és analitzar la sostenibilitat de les estructures de fusta contralaminada des del punt de vista ambiental i econòmica, tenint en compte l’esmentada problemàtica. Per fer-ho, s’utilitza un projecte real d’habitatge unifamiliar construït amb panells de fusta contralaminada a Madrid. D’una banda, s’estudia la repercussió que tenen les esmentades fases crítiques dins del cicle de vida del material al complet. D’altra banda, es du a terme un estudi comparatiu entre la repercussió ambiental i econòmica d’aquest projecte, i una hipòtesi del mateix projecte en cas d’haver-se construït en formigó. Finalment, podem afirmar amb seguretat que la fusta contralaminada és un material sostenible, gràcies a les quantificacions assolides; Hem observat com les etapes d’obtenció de matèria primera, del transport a fàbrica i del transport a l’obra, són les que generen la majoria d’emissions de CO2. Tot i així l’obtenció de la fusta representa un 36% de les emissions de CO2 respecte el seu cicle de vida total, i el transport emet un 3,35% respecte l’absorció de CO2 de l’estructura. L’augment del pes propi de l’estructura de formigó, provoca un creixement de la fonamentació, i, per tant, més quantitat d’emissions de CO2 generades. Le, The sustainability of wood as a building material is nowadays a fact that can hardly be questioned. However, there are currently a series of problems that could compromise its life cycle. One is the unbalanced relationship between the demand and production of the product, which has repercussions on sustainability in the transport phase, as it often makes it necessary to make long journeys between the forest exploitation point and the destination. This fact, moreover, causes a high increase in the price of wood, which is also detrimental to economic sustainability. Another is the incorporation of adhesive materials in the production phase, which, if they are not of biological origin, limit the recycling of the material, thus contravening its environmental sustainability. The aim of the work is to analyse the sustainability of cross-laminated timber structures (CLT) from an environmental and economic point of view, taking into account the aforementioned problems. To do so, a real project of a single-family house built with cross-laminated timber panels in Madrid is used. On the one hand, the repercussions of the aforementioned critical phases in the life cycle of the material are studied. On the other hand, a comparative study is carried out between the environmental and economic repercussions of this project, and a hypothesis of the same project if it had been built in concrete. Finally, we can affirm with certainty that cross-laminated timber is a sustainable material, thanks to the quantities we have observed; We have observed that the stages of obtaining the raw material, transport to the factory and transport to the building site are the ones that generate most CO2 emissions. Even so, the production of wood represents 36% of CO2 emissions over its total life cycle, and transport accounts for 3.35% of the structure’s CO2 absorption. The increase in the own weight of the concrete structure causes an increase in the funding and, therefore, more CO2 emiss, Award-winning, Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura

Treball Final MBArch - Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona: Arquitectura, Energia i Medi Ambient, La creciente amenaza por el cambio climático ha llevado a repensar la forma en que gestionamos los recursos y el efecto que tienen en el medio ambiente. El enorme impacto del sector de la construcción y operación de edificios hace evidente la necesidad de adoptar medidas que mejoren el comportamiento de los espacios. La intervención energética es una de las estrategias para mejorar el comportamiento térmico de los edificios y su uso en España ha aumentado en los últimos años. Este estudio busca entender el efecto que tiene la morfología urbana y la posición en altura en la eficiencia de diferentes estrategias de intervención energética. En él se hace uso de una matriz que considera diferentes orientaciones y proporción de cañón urbano para establecer los edificios caso y comparar su consumo de calefacción y refrigeración anual previo a las estrategias y después de ellas. El resultado de diferencia permite medir el tiempo en que cada nivel de los diferentes edificios logra amortizar la energía incorporada de los materiales de intervención energética. De esta forma se logra entender si su implementación es realmente beneficiosa para el medio ambiente. De acuerdo con los resultados, las intervenciones energéticas no son eficientes en todos los casos, sobre todo si se considera su energía incorporada; en muchos de los casos pueden incluso empeorar el comportamiento térmico de los espacios y en algunos otros no logran amortizar los materiales que requieren para su implementación.

Treball Final MBArch - Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona: Arquitectura, Energia i Medi Ambient, El confort térmico de las personas en espacios al aire libre es un factor crucial que afecta a la calidad de la vida urbana. La cuantificación del entorno de radiación térmica en el espacio público es esencial para entender el confort térmico de los usuarios, sobre todo en zonas de clima frío, donde la sensación térmica en el exterior en algunos horarios puede ser mejor que en el interior de la vivienda, esto por la presencia del sol. Esta investigación se centra en la influencia de la radiación solar en el confort térmico exterior de las personas situadas en las regiones de clima frío en el Perú. Se analizaron catorce plazas de armas ubicadas sobre los 2300 msnm; en la primera fase de la investigación se midió la temperatura interior de una vivienda en la misma ciudad donde se ubicaba la plaza y poder comparar con la temperatura exterior, para la segunda fase se utilizó el software Heliodon 2 a fin de conocer la incidencia de la radiación solar sobre las plazas para el solsticio de invierno. Los resultados de las mediciones mostraron que entre las 11 hrs. y 13 hrs. las temperaturas exteriores en las catorce ciudades son mayores a las temperaturas interiores; dato que nos da un indicio que en esa franja horaria estar fuera de casa resulta mejor; en cuanto a las simulaciones las plazas para el solsticio de invierno estas perciben un promedio de 5.11 kWh/m2 y tienen un 5% de reducción por la presencia de vegetación., The thermal comfort of people in outdoor spaces is a crucial factor affecting the quality of urban life. The quantification of the thermal radiation environment in public space is essential to understand the thermal comfort of users, especially in cold climate areas, where the thermal sensation outdoors at some times can be better than indoors, due to the presence of the sun. This research focuses on the influence of solar radiation on the outdoor thermal comfort of people located in cold climate regions in Peru. Fourteen plazas de armas located above 2300 meters above sea level were analyzed; in the first phase of the research, the interior temperature of a house in the same city where the plaza was located was measured in order to compare it with the exterior temperature; for the second phase, the Heliodon 2 software was used to determine the incidence of solar radiation on the plazas for the winter solstice. The results of the measurements showed that between 11:00 a.m. and 1:00 p.m. the outdoor temperatures in the fourteen cities are higher than the indoor temperatures, which gives us an indication that being outside the house is better in that time slot; as for the simulations, the squares for the winter solstice receive an average of 5.11 kWh/m2 and have a 5% reduction due to the presence of vegetation.

Treball Final MBArch - Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona: Arquitectura, Energia i Medi Ambient, Este trabajo de investigación cuantifica el calor antropogénico generado por el transporte y el aporte que tiene a la isla urbana de calor en diferentes morfologías urbanas en la ciudad de Barcelona. El trabajo se ha realizado teniendo en cuenta el calor desprendido por distintos tipos de vehículos (coches, motos, autobuses) y el flujo de tráfico diario en calles representativas de diferentes barrios, con la finalidad de cuantificar el calor antropogénico del transporte generado en cuatro barrios de Barcelona. El calor antropogénico del transporte generado en cada barrio se ha analizado en relación a diferentes parámetros de morfología urbana. La comparación ha revelado que existe una fuerte relación entre la densidad de la malla de calles (N) de un barrio y el calor antropogénico del transporte. Por lo tanto, esta relación se podría aplicar a estudios de isla urbana de calor para estimar el calor antropogénico del transporte en cualquier barrio a partir de simples parámetros morfológicos., This research work quantifies the anthropogenic heat generated by transportation and the contribution it has to the urban heat island in different urban morphologies in the city of Barcelona. The work has been carried out taking into account the heat given off by different types of vehicles (cars, motorcycles, buses) and the daily traffic flow in representative streets of different neighborhoods, with the aim of quantifying the anthropogenic heat generated by transportation in four neighborhoods of Barcelona. The anthropogenic heat from transportation generated in each neighborhood has been analyzed in relation to different parameters of urban morphology. The comparison has revealed that there is a strong relationship between the network density (N) in a neighborhood and the anthropogenic heat from transportation. Therefore, this relationship could be applied to urban heat island studies to estimate the anthropogenic heat from transportation in any neighborhood from simple morphological parameters., Award-winning

La tesina “Confort visual: La legibilidad en los pavimentos urbanos” tiene como objetivo medir el grado de legibilidad de los pavimentos urbanos. En primer lugar, se define la legibilidad como la facilidad que ofrece un pavimento para interpretar una información asociada a un diseño, cualidad que se hace posible si se mantienen algunos parámetros como el uso del contraste de color, textura y luminancias. A mayor resultado de relación de luminancias mayor será la legibilidad. Para ello, se planteó una metodología precisa que consistió en ubicar estratégicamente las bases en diferentes momentos del día para ver la actuación del pavimento con las diferentes condiciones lumínicas naturales y artificiales. Se utilizó Lumin y Photoshop para el posterior análisis de luminancias y por último se precisaron las conclusiones en un gráfico que muestra los valores de la relación de luminancias, las posiciones de las bases con relación a la orientación y los momentos del día en el que fueron analizados. Se concluyó que, principalmente, el uso del contraste de color es más legible en un pavimento urbano que el uso de contraste de texturas. Sin embargo, en una explanada abierta, con una condición determinada de reflexión directa de luz, el contraste de texturas pasa a ser más importante que el contraste de color., The dissertation "Visual comfort: Legibility in urban pavements" aims to measure the degree of legibility of urban pavements. Firstly, legibility is defined as the ease with which a pavement offers to interpret information associated with a design, a quality that becomes possible if some parameters such as the use of color contrast, texture and luminance are maintained. The higher the luminance ratio, the better the legibility. For this, a precise methodology was used, which consisted of strategically placing the bases at different times of the day to see the performance of the pavement with the different natural and artificial lighting conditions. Lumin and Photoshop were used for the subsequent analysis of luminances and finally the conclusions were specified in a graph showing the values of the luminance ratio, the positions of the bases and the times of day in which they were analyzed. It was concluded that, mainly, the use of color contrast is more legible on an urban pavement than the use of texture contrast. However, in an open esplanade, with a certain condition of direct light reflection, texture contrast becomes more important than color contrast.

Les tecnologies aplicades a l’arquitectura ens permeten obtenir noves formes de tractar les dades dels edificis. En aquest treball s’explora una metodologia que acompanya l’estudi de la Sala de Calderes de la Fabra i Coats i assoleix la creació d’un model HBIM així com un conjunt d’apunts constructius i documentació planimètrica., Award-winning

El objetivo principal del trabajo es obtener unos criterios para rehabilitar ambientalmente edificios de más de 80-90 años del Ensanche de Barcelona (Plan Cerdà). Obteniendo una serie de pautas para hacer que estas rehabilitaciones cumplan con los criterios de ‘’casa pasiva’’. Al exponer este tipo de modelo de casa pasiva se verá si es factible aplicarlo en un entorno urbano, como es Barcelona. Analizando los pros y contras de este sistema y obteniendo un conocimiento fundamentado en él. Viendo si se puede aplicar a un entorno ya preestablecido. ¿Funcionara este tipo de sistema en sector de la vivienda? Poniendo en orden y valor conceptos aprendidos durante la carrera y siendo capaz de ver como esto puede evolucionar aprovechando este conocimiento. En trabajo se centra en el tema de confort térmico-climático, dejando de lado el confort acústico y lumínico. Sin centrarse en la rehabilitación integral de un edificio como lo sería la estructura, las instalaciones o la accesibilidad, si no de la parte que tiene que ver con la mejora de las condiciones ambientales. De manera que se introduzcan sistemas pasivos, dejando de lado los sistemas activos, las maquinas. Consiguiendo mejorar el comportamiento ambiental de los edificios.

Aquest treball es basa en la investigació de la Impressió 3D d'elements constructius ceràmics. Aquests elements es fabriquen en sèrie des de la Segona Revolució industrial al s.XX. Un procés de producció totalment diferent de la Fabricació Digital que neix per ser més ràpida, flexible i econòmica, i engloba processos de tall, processos subtractius, processos formatius i processos additius. Els processos de Fabricació Additiva com el nom indica, basen la seva producció en la deposició de material capa a capa per produir. Aquest procés és també conegut com a Impressió 3D. En aquesta investigació ha calgut debatre sobre els avantatges davant dels processos tradicionals de fabricació, ja que hem entès que gràcies a aquests nous processos poden ser productes més complexos, diferents entre si i amb un gran nombre de materials. Cal destacar, les aplicacions d'un mateix procés en un gran nombre de camps, en concret s'investiga sobre l'aplicació de la Fabricació Additiva a la producció d'elements o components prefabricats per a la construcció, objectes que desmunten la indústria actual de l'Arquitectura i la Construcció acostumada a treballar amb un nombre limitat d‟elements estàndard. Per al coneixement de l'abast actualment, s'estudien tres casos de prefabricació de components ceràmics, els quals ofereixen la possibilitat de personalitzar-los absolutament per aconseguir projectes únics a un cost reduït. La ceràmica és el material escollit per estudiar, ja que és un material tradicional amb moltes prestacions que sumat a les que adopta la peça, gràcies al disseny, fan d'aquests processos de fabricació un nou mode de producció. De l'estudi dels casos neixen una sèrie de reptes i limitacions que cal superar en els components que es proposen per a l'evolució de la prefabricació en un futur proper., Este trabajo está basado en la investigación de la Impresión 3D de elementos constructivos cerámicos. Estos elementos se fabrican en serie desde la Segunda Revolución industrial en el s.XX. Un proceso de producción totalmente distinto a la Fabricación Digital que nace para ser más rápida, flexible y económica, y engloba proceso de corte, procesos sustractivos, procesos formativos y procesos aditivos. Los procesos de Fabricación Aditiva como el nombre indica, basan su producción en la deposición de material capa a capa para producir. Este proceso es también conocido como Impresión 3D. Ha sido necesario en esta investigación debatir sobre las ventajas frente a los procesos tradicionales de fabricación, ya que hemos entendido que gracias a estos nuevos procesos pueden ser productos más complejos, distintos entre sí y con un gran número de materiales. Cabe destacar, las aplicaciones de un mismo proceso en un gran número de campos, en concreto se investiga sobre la aplicación de la Fabricación Aditiva en la producción de elementos o componentes prefabricados para la construcción, objetos que desmontan la industria actual de la Arquitectura y la Construcción acostumbrada a trabajar con un número limitado de elementos estándar. Para el conocimiento del alcance en la actualidad, se estudian tres casos de prefabricación de componentes cerámicos, los cuales ofrecen la posibilidad de personalización absoluta de los mismos para conseguir proyectos únicos a un coste reducido. La cerámica es el material escogido para estudiar, ya que es un material tradicional con muchas prestaciones que sumado a las que adopta la pieza, gracias al diseño, hacen de estos procesos de fabricación un nuevo modo de producción. Del estudio de los casos nacen una serie de retos y limitaciones a superar en los componentes que se proponen para la evolución de la prefabricación en un futuro próximo., This This work is based on research into the 3D printing of ceramic construction elements. These elements have been mass-produced since the Second Industrial Revolution in the 20th century. A production process totally different from Digital Manufacturing that was born to be faster, more flexible and economical, and includes cutting processes, subtractive processes, formative processes and additive processes. The Additive Manufacturing processes, base their production on the deposition of material layer by layer to produce. This process is also known as 3D Printing. It has been necessary in this research to discuss the advantages over traditional manufacturing processes, as we have understood that thanks to these new processes create more complex products, different from each other and with a large number of materials. It is worth highlighting the applications of the same process in a large number of fields, in particular the application of Additive Manufacturing in the production of prefabricated elements or components for construction, objects that dismantle the current industry of Architecture and Construction, which is used to working with a limited number of standard elements. In order to understand the current scope, three cases of prefabrication of ceramic components are studied, which offer the possibility of absolute customisation to achieve unique projects at a reduced cost. Ceramic is the material chosen to study, as it is a traditional material with many features which, added to those adopted by the piece, thanks to the design, make these manufacturing processes a new mode of production. Due this research the case studies give rise to a series of challenges and limitations to be overcome in the components proposed for the evolution of prefabrication in the near future.

Con cada taller de arquitectura y proyecto surgen asuntos específicos a través de los cuales se establecen objetivos académicos que los estudiantes cumplimos como parte de un programa, sin embargo, una vez cumplidos estos objetivos: ¿Dónde quedan los asuntos no específicos? Recuperar estas inquietudes, las mismas que surgieron de una mirada curiosa de un lugar al comenzar un proyecto, una investigación profunda durante su elaboración o una sorpresa en retrospectiva al revisar un proyecto. Existen muchos caminos para elaborar un proyecto arquitectónico y dejamos mucho en ellos, eso que dejamos también es importante. Aproximación personal, temas que han despertado mi interés y están en constante construcción y evolución.

Aquest treball té per objecte d’estudi l’urbanisme i la seva evolució en un poble -Cardedeu- que l’últim terç del segle XIX tenia 2000 habitants i als inicis del segle XXI en té a la vora de 20000. En 150 anys Cardedeu esdevé una ciutat i ho fa d’una manera específica i particular, però comprensible a la llum del gran urbanisme i de l’esperit de cada moment. El treball s’organitza a partir de tres episodis o processos que, ordenats en el temps, marquen la idiosincràsia urbanística de la vila. S’expliquen els contextos socials que els van fer possible, les característiques tècniques i els resultats. A finals del segle XIX apareix el carrer de Sant Antoni l’eixample que l’envolta, primer producte de l’urbanisme modern a Cardedeu. Els anys 20-30 del segle XX és el moment de la ciutat-jardí, amb l’eix de l’avinguda Àngel Guimerà. El barri dels Estalvis representarà el creixement dels 70-80, més orgànic però no aliè als plans racionals anteriors. Amb el temps, el barri consolidarà una nova centralitat. El treball es completa amb una anàlisi de la situació dels tres teixits urbans en l’actualitat amb quadrícules de mostra de 250 metres de costat, on s’estudia l’ocupació, edificabilitat, edat i usos de l’edificació i factors econòmics dels residents. Les conclusions del treball mostren el fil conductor del procés urbanístic i fan una reflexió sobre els reptes futurs de Cardedeu., The aim of this project is to study the urbanism and its evolution in a village - Cardedeu- that in the last quarter of the 19th century had 2000 residents and at the beginning of the 21st is close to 20.000. In 150 years Cardedeu becomes a city in a specific and peculiar way, but meaningful at the light of the great urbanism and the spirit of every moment. The project is organized on three episodes or processes that are arranged in chronological order representing the urban idiosyncrasy of the village. The social contexts that made it possible, the technical characteristics and the outcomes are explained. Sant Antoni street and the widening that surrounds it, the first product of the modern urban planning in Cardedeu, appears at the end of the 19th century. The 20’s and 30’s of the 20th century is the garden city moment with the Angel Guimerà Avenue axis. Els Estalvis neighborhood illustrates the growth of the 70’s and 80’ more organic but not alien to the previous rational plans. The project is completed with an analysis of the three present urban fabrics with sample squares of 250 meters sideways, where the occupation, building, age and uses of the construction and the residents’ economic factors are studied. The project conclusions show the guiding thread of the urban planning process and a reflection on the future challenges.

Postprint (published version)

The building envelope of old buildings is usually composed of a single layer with high mass and without thermal insulation, which characterizes its thermal behaviour. Retrofit actions tend to accomplish with thermal building regulations by adding a thermal insulation layer in the building envelope, but the effects of mass and thermal inertia are usually ignored. In this work, we monitored two single-family houses located next to each other for one year. They are comparable in size, composition, and orientation, but were built with one hundred years of difference. The façade of the old house (House 1) has a single layer of stone. The newer house (House 2) has a multi-layer façade with thermal insulation. The annual results of temperature have not presented significant differences. But, in the winter and summer week, under free-running operation, House 1 presented less temperature fluctuation compared with House 2. In winter, the mean temperature was similar, but in summer House 1 remained cooler than House 2. These results indicate that the effects of mass in the thermal behaviour of old buildings should be considered before undertaking retrofit actions and the addition of a thermal insulation layer., Peer Reviewed, Postprint (published version)

Tesi amb diferents seccions retallades per drets de l'editor, The research focuses on how to illuminate low light intensity spaces. Different uses of those spaces serve as the start point for rethinking lighting design. The characteristics of light, surface and vision are essential to strengthen the link between the symbol and the object's meaning. The present study evaluates the illumination of places destined to reduce the light level without prejudice to the object's vision. Museums are one of those spaces where lighting design should lower light energy for conservation reasons. However, we observe the tendency to maintain high light levels in interior spaces where the purpose of choosing high light intensity is supposed to have a better vision. There are regulations that define the minimum and maximum light levels for workspaces, factories, offices or schools, i.e. the spaces where the requirements assume the condition of high light intensity. In low light intensity spaces, the parameters to consider in the lighting design have a different order of priority than in high light intensity spaces. Lighting intensity alterations produce vision changes and, therefore, changes in the visual perception of the scene. In scotopic vision, we have less ability to distinguish colours, and we get more peripheral vision sensitivity, contrary to photopic vision. Instead, the transition between scotopic and photopic vision, called mesopic vision, is characterized by having the advantages and disadvantages of both types of vision. The changes in the vision lead us to think about searching for different lighting design strategies depending on the light level in the environment. In situations of low light intensity in which the observer is in the scotopic or mesopic vision, the parameters to be considered in the lighting design have a different hierarchy than in high light spaces. In that case, some lighting characteristics become secondary, but the colour temperature becomes the most important component of the lighting design to separate sur, La investigación se enfoca en la manera de iluminar espacios con recorrido y baja intensidad lumínica. Este tipo de espacios, pero con diferentes usos, servirán de punto de partida para repensar el diseño lumínico. Las características de la luz, la superficie y la visión son fundamentales para fortalecer el vínculo entre el símbolo y el significado del objeto. El presente estudio consiste en evaluar la iluminación de lugares destinados a la concentración; reduciendo el nivel de luz sin perjuicio en la visión de los objetos. Los museos son uno de esos espacios en donde las condiciones lumínicas deben estar muy controladas por motivos de conservación. No obstante, observamos la predisposición de mantener niveles altos de luz en los espacios interiores con la premisa de tener más luz para tener una mejor visión. Existen reglamentos que estipulan los niveles mínimos y máximos de luz para espacios de trabajo, fábricas, oficinas, escuelas, etc. donde los requerimientos parten de una condición de intensidades lumínicas altas. Cuando nos encontramos en un espacio de baja intensidad de luz los parámetros a considerar en el diseño lumínico tienen un orden de prioridad distinto al de los espacios con mucha luz. El cambio en la intensidad de luz produce cambios en el tipo de visión y, por tanto, en la percepción visual de la escena. En la visión escotópica la capacidad de distinguir los colores de las superficies se reduce y la sensibilidad de la visión periférica aumenta; al contrario de lo que sucede en la visión fotópica. En cambio, la visión mesópica, la transición entre los dos tipos de visión anteriores, se caracteriza por tener las ventajas y desventajas de ambos tipos de visión. Los cambios en los tipos de visión nos llevan a pensar en buscar distintas estrategias de diseño lumínico dependiendo del nivel de luz del entorno. En situaciones de muy baja intensidad lumínica en que el observador está en condiciones de visión escotópica o mesópica, los parámetros a considerar, Postprint (published version)

El món que envolta l'usuari es transforma a mesura que ell evoluciona al llarg de la vida. En aquest treball es pretén analitzar si l'habitatge té la capacitat de canvi necessària per poder adaptar-se a l'usuari i les diferents necessitats al llarg del temps. La investigació neix a través de l'especial interès per l'evolució dels models convivents, familiars o no, i com l'habitatge ha aconseguit adaptar-se a la societat del moment. Tanmateix, considero que aquesta transformació es produeix de manera individual, dins d'una mateixa llar, però també de manera general a la societat. Crec convenient introduir la reflexió sobre la transformació de les necessitats de l'usuari durant el transcurs de la seva vida, ja que, com a conseqüència de l'evolució social, l'estàndard ja no es redueix a casar-se - tenir fills - emancipació dels fills, sinó que existeixen altres camins igualment vàlids. Per a la comprensió de l'evolució de la població i de les llars, es realitza un estudi de dades estadístiques de l'Àrea Metropolitana de Barcelona que abasteixen des del 1991 fins a les projeccions del 2041 i, posteriorment, s'analitzen casos d'estudi de diverses èpoques per trobar-ne les tendències de cadascun dels moments i així trobar relacions amb l'anàlisi previ., El mundo que envuelve al usuario se transforma a medida que él evoluciona a lo largo de su vida. En este trabajo se pretende analizar si la vivienda tiene la capacidad de cambio necesaria para poder adaptarse al usuario y a sus diferentes necesidades a lo largo del tiempo. La investigación nace a través del especial interés por la evolución de los modelos convivientes, familiares o no, y cómo la vivienda ha conseguido adaptarse a la sociedad del momento. Sin embargo, considero que dicha transformación se produce de manera individual, dentro de un mismo hogar, pero también de forma general en la sociedad. Creo conveniente introducir la reflexión sobre la transformación de las necesidades del usuario durante el transcurso de su vida, puesto que, como consecuencia de la evolución social, el estándar ya no se reduce a casarse - tener hijos - emancipación de los hijos, sino que existen otros caminos igualmente válidos. Para la comprensión de la evolución de la población y de los hogares, se realiza un estudio de datos estadísticos del Área Metropolitana de Barcelona que abarcan desde 1991 a las proyecciones de 2041 y, posteriormente, se analizan casos de estudio de diversas épocas para encontrar las tendencias de cada uno de los momentos y así encontrar relaciones con el análisis previo., The world that surrounds the user changes as he evolves throughout his life. The aim of this work is to analyse whether housing has the capacity of change to be able to adapt to the user and his or her different needs over time. The research was born out of a special interest in the evolution of cohabitation models, whether family or not, and how housing has adapted to society of the time. However, I consider that this transformation takes place individually, within the same household, but also in a general way in society. I think it is appropriate to introduce the consideration of the transformation of the user’s needs during the course of his or her life, because as a result of social evolution there are other paths in life and the standard is no longer reduced to getting married - having children - emancipation of children. In order to understand the evolution of the population and households, I have done a study of statistical data from the Metropolitan Area of Barcelona from 1991 to the projections of 2041 and subsequently, case studies from different periods are analysed in order to find the trends of each of the moments and thus find relations with the previous analysis.

L’any 2020 el 75% del parc immobiliari de la UE era ineficient des del punt de vista energètic. En el cas espanyol, el 77% del parc edificat era d’ús residencial. Dins d’aquests percentatge, més del 50% dels habitatges no tenen aïllament i, el percentatge restant, sí està aïllat però la gran majoria són poc eficients. Tenint en compte que cal conscienciar la societat en temes de sostenibilitat i estalvi energètic, sobretot en l’àmbit de l’arquitectura, es desenvoluparà un treball que reculli els aspectes que implica transformar l’arquitectura cap a una direcció més sostenible. És per això que l’objectiu principal d’aquest treball és valorar els pros i els contres d’aquest tipus d’intervencions. Per una banda, investigant quines són les diferents tècniques i sistemes que s’utilitzen en rehabilitacions energètiques de l’envolupant en un clima més càlid, en concret el mediterrani (càlid-temperat), veient si hi ha o no una tendència o tècniques comunes entre elles. Però, per l’altre banda, no només es tindrà en compte el cost energètic, sinó que també es valorarà el cost monetari. En les rehabilitacions energètiques, una part molt important és el preu, ja que ha de ser una inversió que es pugui recuperar posteriorment en un període no massa extens a través de l’estalvi energètic anual. Fent, d’aquesta manera, que sigui una opció atractiva per a l’usuari. La conclusió més significativa és que, si tenim en compte com està evolucionant el comerç energètic i la falta de recursos, a llarg termini, si les tendències segueixen la trajectòria actual, cosa molt probable, i augmenten els preus dels combustibles, una inversió d’aquestes característiques seria molt beneficiosa., En 2020 el 75% del parque inmobiliario de la UE era ineficiente desde el punto de vista energético. En el caso español, el 77 por ciento del parque edificado era de uso residencial. Dentro de este porcentaje, más del 50% de las viviendas carecen de aislamiento y, el porcentaje restante, sí está aislado pero la gran mayoría son poco eficientes. Teniendo en cuenta que es necesario concienciar a la sociedad en temas de sostenibilidad y ahorro energético, sobre todo en el ámbito de la arquitectura, se desarrollará un trabajo que recoja los aspectos que implica transformar la arquitectura hacia una dirección más sostenible. Por ello, el objetivo principal de este trabajo es valorar los pros y los contras de este tipo de intervenciones. Por un lado, investigando cuáles son las diferentes técnicas y sistemas que se utilizan en rehabilitaciones energéticas del envolvente en un clima más cálido, en concreto el mediterráneo (cálido-templado), viendo si existe o no una tendencia o técnicas comunes entre ellas. Pero, por otra parte, no sólo se tendrá en cuenta el coste energético, sino que también se valorará el coste monetario. En las rehabilitaciones energéticas, una parte muy importante es el precio, ya que debe ser una inversión que se pueda recuperar posteriormente en un período no demasiado extenso a través del ahorro energético anual. Haciendo, de esta forma, que sea una opción atractiva para el usuario. La conclusión más significativa es que, si tenemos en cuenta cómo está evolucionando el comercio energético y la falta de recursos, a largo plazo, si las tendencias siguen la trayectoria actual, algo muy probable, y aumentan los precios de los combustibles, una inversión de estas características sería muy beneficiosa., In 2020, 75% of the EU’s housing stock was energy inefficient. In Spain’s case, 77% of the built-up park was for residential use. Within these percentages, more than 50% of homes are not insulated, and the remaining percentage is insulated but the vast majority are inefficient. Given that society needs to be aware of sustainability and energy-saving issues, especially in architecture, a study will be developed that covers the aspects involved in transforming architecture towards a more sustainable direction. That is why the main objective of this work is to evaluate the pros and cons of this type of intervention. On the one hand, this paper develops a research of the different techniques and systems used in energy rehabilitation of the envelope in a warmer climate, in particular the Mediterranean (warm-temperate), seeing whether or not there is a common trend or techniques between them. But on the other hand, not only will the energy cost be considered, but the monetary cost will also be valued. In energy refurbishments, a very important part is the price, as it must be an investment that can be recovered later in a not too long period through the annual energy savings. That way, it can be an attractive option for the user. The most significant conclusion is that, if we consider how energy trade and the lack of resources are evolving, in the long run, if trends follow the current trajectory, which is very likely, and fuel prices increase, an investment in these features would be very beneficial., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant

Després de la Segona Guerra Mundial, la necessitat de fer front a l’escassetat d’habitatges al conjunt europeu va provocar la producció massiva de polígons residencials. L’accelerat creixement en la seva producció es va donar gràcies a l’estandardització i industrialització de nous processos de construcció. Es tracta d’un moment en la història amb grans similituds entre països, tant en la seva producció com en les problemàtiques que van acabar sorgint. La demolició d’aquests polígons residencials, pocs anys després de la seva construcció, ha estat la mesura que s’ha aplicat en la gran majoria de casos on, entre una gran varietat de factors, l’idealisme social promogut pel Moviment Modern ha fracassat. Ens trobem en un moment on aquestes pràctiques de demolició entren en conflicte amb la despesa de recursos i quantitat de residus que generen, fent necessària una revisió de les polítiques d’actuació sobre el parc edificat existent. S’utilitza l’experiència de 4 països europeus: Regne Unit, Països Baixos, França i Espanya; per tenir una visió general contrastada de l’evolució que han patit aquests conjunts residencials i les diferents actuacions que s’han realitzat, analitzant un cas d’estudi per país. En general, la tendència ha estat el desenvolupament d’estratègies d’intervenció integrals per fer front a la diversa i complexa quantitat de situacions que s’han donat a cada cas. El treball posa especial èmfasi a les pràctiques associades a les demolicions i les seves implicacions.

Si més no, la vegetació sempre ha estat un dels grans enemics de la construcció després de l’aigua, el present treball la pren en consideració com a recurs aplicat a l'arquitectura per tal d'adaptar-nos a la situació d'emergència climàtica. El pronòstic per a les zones de clima mediterrani, especialment a zones costaneres com Barcelona, llancen dades preocupants per als propers anys, cosa que pot suposar l'oportunitat per desenvolupar l'estudi i impulsar la implantació de les façanes verdes i jardins verticals; aspectes com l'ampliació del ventall de d'espècies vegetals utilitzades i d'espècies animals beneficiades; eficàcia en el control del confort humà i ambiental; optimització dels sistemes constructius., Aunque la vegetación siempre ha sido uno de los grandes enemigos de la construcción despúes del agua, el presente trabajo la toma en consideración como recurso aplicado a la arquitectura con el fin de adaptarnos a la situación de emergencia climática. El pronóstico para las zonas de clima mediterráneo, especialmente las zonas costeras como Barcelona, lanzan datos preopcupantes para los próximos años, hecho que puede suponer una oportunidad para desarrollar el estudio e impulso de la implantación de fachadas verdes y jardines verticales; aspectos como la ampliación del abanico de espécies vegetales utilizadas y de espécies animales beneficiadas; eficácia en el control del confort humano y ambiental; omtimización de los sistemas constructivos., Though vegetation has always been one of the greatest enemies of construction after water, this work takes it into consideration as a resource applied to architecture in order to adapt to the climate change emergency situation. The outlook for mediterranean climate areas, specially in cost areas such as Barcelona, provide worrying data for the coming years, which can be seen as an opportunity to develop the study and promote the implementation of green facades and vertical gardens; topics as the widening of the plant species range and animal species benefited from it; effectiveness in human and environmental comfort control; optimization of construction systems., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles

Davant l'emergència ambiental que estem sofrint juntament amb la pujada de preus a causa de la inflació en tots els sectors, cal qüestionar-se com pot ser afectada l'arquitectura. Des de les últimes dècades té cada vegada major importància la consciència energètica, raó per la qual s'han creat diversos estàndards energètics. Un dels més coneguts és l'Estàndard Passivhaus, que va ser creat a Alemanya per a un clima fred, però avui dia troba aplicació en el clima espanyol sent necessaris alguns ajustos per la diferència de temperatura tant a l'hivern com a l'estiu. El present document fa referència a la recerca sobre l'estàndard Passivhaus en el clima mediterrani-balear i els criteris necessaris per a la certificació d'una casa unifamiliar situada a Eivissa. Per a això s'analitzarà tres tipologies constructives de façanes, aplicades a la mateixa distribució de casa unifamiliar, aconseguint així la comparació energètica d'aquests i quines mesures es requereix per a complir amb els criteris. Per a aquest procés s'usarà l'eina PHPP (Passive House Planning Package) creada pel Passivhaus Institut. S'afegiran com a annex els documents amb els resultats obtinguts a través de l'eina que s'utilitzaria per a la certificació. També es mostraran els plans del cas d'estudi a major escala., Ante la emergencia ambiental que estamos sufriendo junto con la subida de precios a causa de la inflación en todos los sectores, cabe cuestionarse cómo puede ser afectada la arquitectura. Desde las últimas décadas tiene cada vez mayor importancia la conciencia energética, razón por la que se han creado diversos estándares energéticos. Uno de los más conocidos es el Estándar Passivhaus, que fue creado en Alemania para un clima frío, pero hoy en día encuentra aplicación en el clima español siendo necesarios algunos ajustes por la diferencia de temperatura tanto en invierno como en verano. El presente documento hace referencia a la investigación sobre el estándar Passivhaus en el clima mediterráneo-balear y los criterios necesarios para la certificación de una casa unifamiliar ubicada en Ibiza. Para ello se analizará tres tipologías constructivas de fachadas, aplicadas a la misma distribución de casa unifamiliar, consiguiendo así la comparación energética de éstos y qué medidas se requiere para cumplir con los criterios. Para este proceso se usará la herramienta PHPP (Passive House Planning Package) creada por el Passivhaus Institut. Se añadirán como anexo los documentos con los resultados obtenidos a través de la herramienta que se utilizaría para la certificación. También se mostrarán los planos del caso de estudio a mayor escala., In the face of the environmental emergency that we are experiencing, together with rising prices due to inflation in all sectors, is it worth questioning how architecture can be affected. Since the last decades, energy awareness has become more and more important, which is why several energy standards have been created. One of the best known is the Passivhouse Standard, which was created in Germany for a cold climate. In the Spanish climate some necessary adjustments are required due to the temperature difference in both the winter and summer months. This paper refers to the research on the Passivhaus standard in the Mediterranean climate and the necessary criteria for the certification of a single-family house located in Ibiza. For this purpose, three constructive typologies of facades will be analyzed, applied to the same distribution of a single-family house, thus achieving the energy comparison of these and what measures are required to meet the criteria. For this process, the PHPP (Passive House Planning Package) tool created by the Passivhouse Institut will be used. The documents obtained through the tool will be added as an annex at the end. The plans of the case study will also be shown at a larger scale.

Aquest treball és un estudi sobre el terme del Tercer Paisatge del manifest de Gilles Clément aplicat a l’àmbit industrial abandonat del riu Ripoll al seu pas per Castellar del Vallès, al Vallès Occidental. S’anomena Tercer paisatge a tots aquells indrets accidentats que sorgeixen de forma col·lateral de qualsevol mena d’ordenació. Els diferents espais que formen aquest paisatge tenen una cosa en comú: no tenen cap programa assignat ni requereixen d’ell i l’atzar és el principal factor de canvi. És en aquest àmbit on sorgeix una dinàmica biològica molt forta, amb més diversitat que a qualsevol altre entorn del territori. Edificis abandonats, terres amb grans desnivells, àrees aïllades per les carreteres i autopistes són alguns dels paratges que es podrien denominar com a Tercer paisatge, que són exactament els trets que té la zona d’estudi. El riu Ripoll té un passat industrial molt important que ha deixat diferents vestigis que a dia d’avui encara són dempeus. Alguns d’aquests, degut a la seva bona connexió han evolucionat junt amb el seu entorn i d’altres, per la seva característica física d’aïllament, han resultat envaïts per diferents espècies pioneres, creant un paisatge i un ecosistema nous i desconeguts. Al desenvolupament del treball, amb una deriva al llarg del riu Ripoll identifico espais d’aquest paisatge i n’estudio les característiques per així confirmar o refutar el compliment d’aquestes característiques i proposar que l’existència de zones aïllades i l’abandonament no sempre és negatiu., Este trabajo es un estudio sobre el término del Tercer Paisaje del manifiesto de Gilles Clément aplicado al ámbito industrial abandonado del río Ripoll a su paso por Castellar del Vallès, en el Vallès Occidental. Se llama Tercer paisaje a todos aquellos lugares accidentados que surgen de forma colateral de cualquier tipo de ordenación. Los diferentes espacios que forman este paisaje tienen algo en común: no tienen ningún programa asignado ni requieren de él y el azar es el principal factor de cambio. Es en este ámbito donde surge una dinámica biológica muy fuerte, con mayor diversidad que en cualquier otro entorno del territorio. Edificios abandonados, suelos con grandes desniveles, áreas aisladas por las carreteras y autopistas son algunos de los parajes que podrían denominarse como Tercer paisaje, que son exactamente los rasgos que tiene la zona de estudio. El río Ripoll tiene un pasado industrial muy importante que ha dejado distintos vestigios que a día de hoy todavía son de pie. Algunos de ellos, debido a su buena conexión, han evolucionado junto con su entorno y otros, pero su característica física de aislamiento, han resultado invadidos por diferentes especies pioneras, creando un paisaje y un ecosistema nuevos y desconocidos. Al desarrollo del trabajo, con una deriva a lo largo del río Ripoll identifico espacios de este paisaje y estudio las características para así confirmar o refutar el cumplimiento de estas características y proponer que la existencia de zonas aisladas y el abandono no siempre es negativo., This project is a study of the term Third landscape from Gilles Clément's Manifesto applied to Ripoll's river industrial field as it passes through Castellar del Vallès, in Vallès Occidental. It's called Third landscape to all those rugged places that arise collaterally from any sort or ordinance. The different spaces that make up this landscape have one thing in common: They don't have any assigned program but do not require it and chance is the factor of change. It is in this area that a very strong biological dynamic emerges, with more diversity than in any other environment of the territory. Abandoned buildings, steep terrain, isolated areas by roads and highways are some of the places that could be called the Third Landscape, which are exactly the features that has the studied area. The Ripoll river has a very important industrial past that has left various vestiges that still exist today standing. Some of these, due to their good connection, have evolved along with their environment and others. Other buildings, due to their physical isolation, have been invaded by different pioneer species, creating a landscape and a new and unknown ecosystem. In the development of this project, whith a drift alongside the Ripoll river, I identify pieces of this landscape and study their characteristics in order to confirm of refute compliance with these and propose that the existence of isolated areas and abandonment is not always negative

Tenint en compte la situació crítica a la que han arribat les ciutats, cal replantejar la nostra visió envers els espais públics. Utilitzant eines de representació per analitzar les qualitats físiques, ambientals, socials i sensorials dels espais públics a la ciutat de Barcelona, amb l'objectiu de confeccionar un filtre d'anàlisi per poder reconèixer i reivindicar espais dins la trama urbana que suposarien un oasi a les ciutats., Considerando la situación crítica actual de las ciudades, es necesario replantearse nuestro punto de vista respecto a los espacios públicos. Usando herramientas de representación para analizar las cualidades físicas, ambientales, sociales y sensoriales que presentan espacios públicos en la ciudad de Barcelona, con el objetivo de confeccionar un filtro de análisis para poder reconocer y reivindicar espacios de la trama urbana que proporcionarían un oasis en las ciudades., Considering the current critical state of cities, it is necessary to rethink our views regarding public spaces. Using representation methods to analyze features in physical, environmental, social, and sensory dimensions that public spaces in the city of Barcelona present, with the aim to create an analytical filter to recognize and reclaim these spaces in the urban fabric that pose an oasis in the cities.

El treball consisteix en l'exposició de la situació actual entorn a la idea de bellesa i com aquesta està lligada amb l'arquitectura a l'hora de projectar.

"Una volta al patrimoni de Verdú" és un treball realitzat amb afecte i estima cap a un poble que m'ha vist créixer mentre, a poc a poc, s'ha anat fent més i més petit. La paraula "volta", emprada en el títol, té un doble sentit. Primerament, acompanya un recorregut per "l'artquicultura" verdunina i, a més a més, anhela donar la volta a l'actual situació que viu el patrimoni rural a Verdú i arreu del país amb la voluntat, també, d'esbrinar cap on es decanta la balança de la dinàmica territorial a Catalunya després de la pandèmia.

Aquest treball posa el focus sobre el parc edificatòri actual, en concret sobre 4 polígons residencials de Barcelona i voltants (la Mina, Sant Roc, la Verneda i la Pau i finalment Sant Cosme). Es vol analitzar el potencial d’alguns dels blocs d’habitatges d’aquests de patir un procés de rehabilitació energètica que millori substancialment els seus comportaments energètics alhora que les condicions de comfort i habitabilitat dels mateixos. S’estudia com els contextos socio-econòmics afecten les possibilitats de rehabilitació energètica i quines són les subvencions que permetrien actuar en comunitats complexes. Paral·lelament també s’analitzen i classifiquen les tipologies d’edificis dins d’aquests polígons en funció les seves característiques formals per tal de triar una sola tipologia per polígon que esdevingui un cas d’estudi i posteriorment realitzar un anàlisi transversal dels 4 casos. Es realitza també anàlisi entorn als mètodes i tècniques per abordar rehabilitacions energètiques, ja siguin tractant l’envolupant o les instal·lacions dels edificis, i en quin grau aquestes suposen una millora sobre el comportament final de l’edifici. Així doncs, caldrà analitzar correctament el context socio-econòmic, el conjunt de característiques formals i l’estat de conservació dels edificis per a determinar les bases per a l’elecció d’edificis amb potencial., This work focuses on the current dwelling stock specifically on 4 residential estates in and around Barcelona (La Mina, Sant Roc, La Verneda and La Pau and finally Sant Cosme). The aim is to analyze the possibilities of these housing blocks to undergo an energy rehabilitation process that substantially improves its energy performance as well as the comfort and habitability conditions. This investigation studies how socio-economic contexts affect the possibilities of energy rehabilitation and what are the subsidies that would allow action in complex communities. At the same time, the typologies of buildings within these polygons are also analyzed and classified according to their formal characteristics in order to choose a single typology per building estate that becomes a case study and subsequently carry out a cross-sectional analysis of the 4 cases. It is the record of an extensive analysis of the methods and techniques to deal with energy renovations, as well as the envelope or the facilities of the buildings, and to what extent they have a lot to do with the final behavior of the building. Therefore, it will be necessary to properly analyze the socio-economic context, the set of formal characteristics and the state of conservation of the buildings to determine the bases for the choice of buildings with potential.