Search

Segons els autors l’esclat de la bombolla immobiliària ha tallat en sec la lògica de la plusvàlua que ha governat l’urbanisme fins ara. Aquest fet ha produït dos tipus de respostes que no solucionen pas els problemes derivats de la crisi: la resposta institucional basada en la promoció de megaprojectes (Eurovegas, BCNWorld, etc.), i l’urbanisme autogestionat (pràctiques urbanístiques de microtransformacions, de recuperació temporal d’espais, etc.). Les solucions que plantegen els autors passen per considerar l’urbanisme com a instrument polític, com a eina per al canvi social. Un urbanisme que ha de ser multidisciplinar i col·laboratiu i que gestioni (indivisiblement) tant l’urbanització i l’edificació del sòl, com els canvis del seu valor que la planificació genera., Según los autores del estallido de la burbuja inmobiliaria ha cortado en seco la lógica de la plusvalía que ha gobernado el urbanismo hasta ahora. Este hecho ha producido dos tipos de respuestas que no solucionan los problemas derivados de la crisis: la respuesta institucional basada en la promoción de megaproyectos (Eurovegas, BCNWorld, etc.), Y el urbanismo autogestionado (prácticas urbanísticas de microtransformaciones, de recuperación temporal de espacios, etc.). Las soluciones que plantean los autores pasan por considerar el urbanismo como instrumento político, como herramienta para el cambio social. Un urbanismo que debe ser multidisciplinar y colaborativo y que gestione (indivisiblemente) tanto la urbanización y la edificación del suelo, como los cambios de su valor que la planificación genera.

"La osteopatia dinàmica de pubis (ODP) és una patologia d'alta incidència en futbolistes. Es tracta d'un augment d'estrès al pubis amb una lesió articular de la símfisi, secundària a l'activitat i que comporta una inflamació de la símfisi púbica i de les estructures muscultendinoses que s’hi insereixen. No hi ha prou evidència per recolzar una associació causal i per aquest motiu s'estableixen diversos factors de risc com la reducció del rang de mobilitat en l'abducció o desequilibris musculars. El diagnòstic en moltes ocasions és difícil a causa de la complexitat anatòmica de la regió, però és imprescindible per establir un pla de tractament adient i per evitar complicacions no desitjades i un temps fora de la pràctica esportiva massa llarg. Per a realitzar un bon diagnòstic cal considerar un ampli diagnòstic diferencial, obtenir una història clara del dolor, realitzar un examen clínic complet i disposar de proves complementàries. La prova radiològica més indicada és la ressonància magnètica nuclear, seguit de la radiografia simple. Inicialment, apareix dolor púbic d'inici gradual després d'activitats esportives i progressa interferint en la pràctica de l'esport. Finalment pot interferir durant les activitats diàries. El tractament variarà en funció de l'exploració física, però els punts més importants són: evitar les activitats que provoquin dolor, treball d'estabilitat lumbopèlvica, programes d’exercicis d’enfortiment de flexors de maluc, abductors, adductors i musculatura profunda i superficial abdominal. A més, introduirem un programa de rehabilitació esportiva per tal que l’atleta torni a jugar en el millor estat de forma possible i per evitar les recidives." “The inguinal disruption is a high incidence disease in football players. It is an increase of stress in the pubis combined with an injury in the symphysis joint both caused by activity. It involves inflammation of both the pubic symphysis and the insertion of muscle-tendon structures. There is not enough evidence to support the finding of a specific causal association for inguinal disruption, but several risk factors have been identified, such as reduced mobility in range of abduction or muscle imbalances. Diagnosis is often hard because of the anatomic complexity of the region, but it is essential to establish an appropriate treatment plan to prevent unwanted complications and reduce time spent out of the sport. For an accurate diagnosis one must consider a wide selection of differential diagnoses, get a clear history of pain, do a clinical exam, and conduct full tests. For the inguinal disruption, the most appropriate radiological test is MRI, followed by radiographs. Initially, there is a gradual onset of pubic pain after the conclusion of sporting activities, later the pain progresses: first interfering with sporting activities, and later interfering with daily activities. Specific treatment will depend on the results of a physical examination, but generally the most important steps to recovery are: avoiding painful activities, improving lumbopelvic stability, starting exercise programs to strengthen hip flexors, abductors, adductors and deep and superficial abdominal muscles. The athlete will need a sports rehabilitation program in order to return to play in the best shape possible and avoid future relapses.” Grau en Fisioteràpia

En la presente comunicación analizamos cómo se estructura actualmente la participación estudiantil en la universidad. Observamos que existen tres tipos de espacios que responden a distintas formas de entender la democracia (representativa, participativa, radical) y que interactúan frecuentemente entre sí. Basándonos en 20 estudios de caso evaluamos, en términos de calidad democrática e impactos, los distintos espacios de participación identificados. Profundizamos en los distintos factores que explican las diferencias entre los casos y, a partir de 4 grupos de discusión, aportamos una batería de propuestas para mejorar la calidad de la participación estudiantil en las universidades españolas

Un dels principals aspectes que engloba la (in)seguretat ciutadana és precisament la (in)seguretat viària. De fet, els accidents de trànsit són el quart problema que més preocupa a la ciutadania. Tanmateix, quan es parla de (in)seguretat viària s’acostuma a centrar-se excessivament en els vehicles i en els seus ocupants, deixant sovint de banda la part més dèbil: els vianants. Tot i així, si analitzem les estadístiques existents sobre sinistralitat viària podem observar que els accidents de trànsit amb vianants (els atropellaments) representaven l’any 2010 un percentatge molt important, en concret més d’un 12’7% dels accidents amb víctimes a Catalunya i, dins l’àmbit urbà, representaven més del 18% dels accidents amb víctimes. El municipi de Vic no ha quedat al marge d’aquesta problemàtica. Tot el contrari. Darrerament el nombre d’atropellaments s’ha incrementat considerablement, la qual cosa, unit a l’ampli ressò informatiu per part dels mitjans de comunicació locals, ha original una creixent sensació d’inseguretat en el municipi. Per aquest motiu, el consistori local ha començat a emprendre un seguit d’actuacions per tal de poder fer front a aquest tipus de sinistralitat. En aquest estudi es pretén delimitar l’abast real d’aquest tipus de sinistralitat, així com destacar els tres elements principals que podrien explicar perquè els atropellaments, tot i ser una problemàtica de (in)seguretat viària i formar part de les agendes polítiques institucionals des de fa més de quaranta anys, no s’ha pogut afrontar amb prou èxit. En concret, es destaca la manca de coordinació institucional, el paper del sistema de la justícia penal i l’escassa atenció als vianants per part de la diferent normativa sobre seguretat viària. Així mateix, a través d’un enfocament sistèmic, es pretén també identificar els principals riscos i amenaces que podrien explicar aquest tipus de problemàtica, per tal de, finalment, poder proposar un seguit de mesures d’actuació que es podrien adoptar per fer front als atropellaments de vianants, juntament amb un breu pla d’acció, el qual, tenint en compte el caràcter transversal de la gran majoria de propostes, s’hauria d’ajustar als objectius i al contingut del Pla Local de Seguretat Viària de Vic que actualment està en fase de revisió.

This note opens up the discussion about EuroVegas and Barcelona World projects in a broader context: on Las Vegas model debate. By debunking four myths about Las Vegas we would like to point out some of the expected benefits that these two projects could deliver. This could be a matter of debate considering the socio-economic ramifications when this type of leisure complexes are built and worry if they are not considered

El present projecte comprèn la descripció de les instal·lacions d‟electricitat, fontaneria, sanejament, ventilació, climatització, captació solar i protecció contra incendis d'un edifici de vivendes plurifamiliar situat al carrer Tresols de Gavà, població situada a la comarca del Baix Llobregat. A partir del projecte d'arquitectura, on es projecten sis habitatges i un aparcament privat amb ascensor per a cotxes, es defineixen una sèrie necessitats i es procedeix a calcular les instal·lacions abans citades. El projecte consta d'una memòria en la qual es realitza una descripció de l'edifici i es defineixen les principals característiques de les instal·lacions projectades. La memòria ve acompanyada per una sèrie d'annexes on es detallen els càlculs realitzats i s'especifica la maquinària escollida. Els annexes i a la memòria es recolzen en un conjunt de plànols on es detalla la situació dels diversos elements així com diversos diagrames i esquemes explicatius. En els annexes també s'inclou la certificació energètica de l'edifici i s'adjunta la documentació necessària per a realitzar la llicència d'activitat ambiental de l'aparcament privat. S'elabora una pressupost global de tot el projecte d'instal·lacions que conté l'estat d'amidaments i el quadre de justificació de preus. Per a finalitzar es complementa la documentació amb un Estudi Bàsic de Seguretat i Salut i un Plec de Condicions Tècniques generals, necessaris per a l'execució de l'obra.

El artículo propone, de un lado, analizar cómo la evolución del planeamiento urbanístico en un contexto de globalización ha facilitado el surgimiento de nuevos conflictos urbanísticos y, de otro, identificar cómo se articulan las variadas formas de movilización ciudadana en relación a estos conflictos. Finalmente, a través del caso de la defensa del complejo industrial de Can Ricart de Barcelona se ejemplifica cómo las plataformas ciudadanas consiguen poner en entredicho el modelo de desarrollo urbano de la ciudad. Este artigo analisa, por um lado, a evolução do planeamento urbano num contexto de globalização, o qual facilitou o surgimento de conflitos urbanos. Por outro, identifica as várias formas de mobilização dos cidadãos em relação a estes conflitos. Finalmente, através do caso originado pela defesa do património industrial de Can Ricart, em Barcelona, exemplifica-se como as plataformas cidadãs questionam o modelo de desenvolvimento urbano. The aim of this article is two-fold: to analyse how the evolution of urban planning in a context of globalisation has facilitated the emergence of conflicts over urban planning and to identify how the various forms of social mobilisation are interconnected. Specifically, the case of Can Ricart in Barcelona is discussed in order to exemplify how citizens’ committees are able to question the city’s urban development model. On montre comment l’évolution de la planification urbaine, dans un contexte de mondialisation, a fait surgir de nouveaux conflits urbains et comment les diverses formes de mobilisation citoyenne s’articulent par rapport à ces conflits. En s’appuyant sur le cas de la défense du complexe industriel de Can Ricart, à Barcelone, on montre finalement comment les plateformes citoyennes peuvent parvenir à mettre en cause le modèle de développement urbain de la ville.

El propósito de nuestra comunicación es examinar la transformación de los movimientos urbanos en el contexto de la globalización y su impacto en los procesos de producción y cambio urbano. Consideramos que la ciudad constituye a la vez el escenario y el producto de las relaciones sociales que en ella se desarrollan, y en este sentido no pueden separarse el análisis de los movimientos urbanos de la teoría urbana. Tal y como ha puesto de relieve la literatura académica (Hamel, 2000; Swyndgedouw, 1997, 2000; Mayer, 1999) los movimientos urbanos de Europa occidental están experimentando cambios substantivos en la construcción de la agenda movilizadora; la articulación de actores; los repertorios de acción y los marcos interpretativos que organizan y dotan de sentido sus acciones. Hemos pasado así de un modelo de movilización liderado por agrupaciones vecinales, centrado en el fortalecimiento de la comunidad local y articulado entorno a la esfera del consumo colectivo a nuevas formas de movilización multidimensionales que adoptan composiciones más heterogéneas y que a menudo trascienden el particularismo local. A fin de examinar esta transformación, proponemos desarrollar una revisión crítica de la teoría de los movimientos sociales urbanos de Castells (1986), atendiendo a sus desarrollos posteriores que incorporan la hipótesis de la glocalización (Brenner, 1999), la heterogeneidad de tipologías de la movilización (Mayer, 1999), así como su capacidad de hibridación con otros movimientos sociales (Fainstein, 1995). Para ello, tomaremos como caso de estudio, a fin de ejemplificar nuestra argumentación, la evolución de la protesta ciudadana en Barcelona., The goal of this paper is to examine the transformation of urban movements in the globalization era and their impact on urban production and urban change. We consider that the city is scenario and product of the social relationships, and for this reason we cannot separate the study of social movements from the urban theory Urban Movements in Western Europe are experimenting substantive changes on mobilization agenda, actors’ articulation, action repertory and interpretative frames that organize and make sense of their actions, as (Hamel, 2000; Swyndgedouw, 1997, 2000; Mayer, 1999). We’re changing from one model based in neibourghood associations leadership, local community empowerment and centered on collective consumption sphere (Castells, 1986) to other multidimensional forms of mobilization, more heterogeneous and transcending the localism. In order to examine this transformation, we develop a critical review of Castell’s (1986) social urban movements theory from the glocalization hypothesis (Brenner, 1999), heterogeneus mobilization (Mayer, 1999) and social movements hybridization (Fainstein, 1995). To exemplify this transformation, we consider the evolution of Barcelona’s urban protest., El propósito de nuestra comunicación es examinar la transformación de los movimientos urbanos en el contexto de la globalización y su impacto en los procesos de producción y cambio urbano. Consideramos que la ciudad constituye a la vez el escenario y el producto de las relaciones sociales que en ella se desarrollan, y en este sentido no pueden separarse el análisis de los movimientos urbanos de la teoría urbana.Tal y como ha puesto de relieve la literatura académica (Hamel, 2000; Swyndgedouw, 1997, 2000; Mayer, 1999) los movimientos urbanos de Europa occidental están experimentando cambios substantivos en la construcción de la agenda movilizadora; la articulación de actores; los repertorios de acción y los marcos interpretativos que organizan y dotan de sentido sus acciones. Hemos pasado así de un modelo de movilización liderado por agrupaciones vecinales, centrado en el fortalecimiento de la comunidad local y articulado entorno a la esfera del consumo colectivo a nuevas formas de movilización multidimensionales que adoptan composiciones más heterogéneas y que a menudo trascienden el particularismo local.A fin de examinar esta transformación, proponemos desarrollar una revisión crítica de la teoría de los movimientos sociales urbanos de Castells (1986), atendiendo a sus desarrollos posteriores que incorporan la hipótesis de la glocalización (Brenner, 1999), la heterogeneidad de tipologías de la movilización (Mayer, 1999), así como su capacidad de hibridación con otros movimientos sociales (Fainstein, 1995). Para ello, tomaremos como caso de estudio, a fin de ejemplificar nuestra argumentación, la evolución de la protesta ciudadana en Barcelona.

Autosomal recessively inherited glucocerebrosidase 1 (GBA1) mutations cause the lysosomal storage disorder Gaucher's disease (GD). Heterozygous GBA1 mutations (GBA1(+/-)) are the most common risk factor for Parkinson's disease (PD). Previous studies typically focused on the interaction between the reduction of glucocerebrosidase (enzymatic) activity in GBA1(+/-) carriers and alpha-synuclein-mediated neurotoxicity. However, it is unclear whether other mechanisms also contribute to the increased risk of PD in GBA1(+/-) carriers. The zebrafish genome does not contain alpha-synuclein (SNCA), thus providing a unique opportunity to study pathogenic mechanisms unrelated to alpha-synuclein toxicity. Here we describe a mutant zebrafish line created by TALEN genome editing carrying a 23 bp deletion in gba1 (gba1(c.1276_1298del)), the zebrafish orthologue of human GBA1. Marked sphingolipid accumulation was already detected at 5 days post-fertilization with accompanying microglial activation and early, sustained up-regulation of miR-155, a master regulator of inflammation. gba1(c.1276_1298del) mutant zebrafish developed a rapidly worsening phenotype from 8 weeks onwards with striking reduction in motor activity by 12 weeks. Histopathologically, we observed marked Gaucher cell invasion of the brain and other organs. Dopaminergic neuronal cell count was normal through development but reduced by >30% at 12 weeks in the presence of ubiquitin-positive, intra-neuronal inclusions. This gba1(c.1276_1298del) zebrafish line is the first viable vertebrate model sharing key pathological features of GD in both neuronal and non-neuronal tissue. Our study also provides evidence for early microglial activation prior to alpha-synuclein-independent neuronal cell death in GBA1 deficiency and suggests upregulation of miR-155 as a common denominator across different neurodegenerative disorders.

En competicions automobilístiques de nivell comarcal o provincial, molts dels equips que hi participen en l’actualitat, encara utilitzen dispositius mecànics (carburador) per fer la gestió de barreja d’aire i combustible. Això és degut a les limitacions de molts d’aquests dispositius de fabricació antiga i a la falta d’informació per poder fer una reprogramació en els dispositius més moderns. La falta de recursos econòmics també influeix en la utilització de dispositius mecànics. El Projecte Final de Carrera té per objectiu fer aquesta gestió del motor amb una unitat de control electrònica configurable per aconseguir un augment de potència, ja que els fabricants de motors limiten en un 25% aproximadament la seva potència per allargar la vida útil i fiabilitat d’aquests. En el nostre projecte, es permet gestionar l’encesa i l’injecció amb la particularitat que es pot modificar la cartografia de temps d’injecció de forma fàcil i eficaç, amb un software dissenyat especialment per aquest cas. El projecte desenvolupat comprèn l’estudi previ, selecció de material, estudi d’encesa i d’injecció original, selecció microcontrolador i material electrònic, programació microcontrolador, posada en funcionament, creació del software per la transferència i modificació de la cartografia original de temps d’injecció.

Contiene Presentación (p. 181-187) En este monográfico queremos analitzar los impactos en los gobiernos locales y en las políticas urbanas de la crisis que está atravesando la sociedad española desde el 2008. El objetivo es poder calibrar sus repercusiones sobre la agenda urbana en el actual contexto de austeridad y explorar las posibilidades de transitar hacia una nueva agenda urbana, distinta de la que fue hegemónica en los años anteriores a la crisis. Se trata de una agenda basada en coaliciones pro-crecimiento, competición interurbana, grandes proyectos urbanos, explotación del territorio, un limitado gasto social y un creciente protagonismo de los actores privado-mercantiles en las estructures de gobernanza. Sobre todo cuando, como ha afirmado recientemente Harvey (2015), los barrios de las ciudades se han convertido en el espacio privilegiado en el que organizar de forma transversal muchas personas y col·lectives afectados por diversas contradicciones y conflictos. Solo en la cotidianeidad del territorio compartido pueden encontrar la base para articular su capacidad de respuesta.