Search

Informe mensual d'articles publicats a Scopus al Campus Baix Llobregat. Base de dades Scopus. Gener 2023.

An overview of the evolution of open access (OA) to scientific publications over the last 20 years is presented. This retrospective look allows us to make two observations that seem to overlap: on the one hand, how close the initial objective seems to be to what initially seemed utopian and, on the other, the unanticipated and solid obstacles that open access has encountered along the way, as well as the unexpected and diverse solutions that are emerging to overcome them. The overall assessment of OA is positive, and it underscores that open access is (or is becoming) possible, that it is good, and that it is necessary. However, this overall positive evolution has come up against two major obstacles that are slowing its progress: the double payments generated by hybrid journals (subscription and article processing charges [APCs]) and the unchecked growth in APCs. In addition, this intensive use of APCs is creating a publishing gap between publishers that charge fees to authors and those that do not, and ultimately, it is causing dissension regarding the (previously shared) strategy toward open access. There are no immediate, one-off solutions to overcome the aforementioned dysfunctions, although three actions that, in the medium term, can remedy them can be mentioned: changing the approach to the evaluation of science, adopting measures to regulate APCs, and promoting alternative publication models. Finally, it should be noted that OA has acted as the vanguard and spearhead of a broader movement: that of open science.

Purpose. Open Science entails research reproducibility, with an emphasis on data sharing and reuse. Hence, research data management (RDM) is an essential asset in research institutions for supporting open science. This study offers a systematic review of the landscape of research data management in academic libraries. It further examines the influence academic libraries can have if they are involved in the research lifecycle process, and how this benefits research institutions that have started implementing research data management, especially in the data-intensive disciplines. Methodology. In this study, the authors analysed Web of Science and Scopus databases, searching for papers connecting research data management and academic libraries. The authors found a total of N=387 articles. After removing duplicates and applying the exclusion and inclusion criteria process, the authors finally analysed N=32 articles, n=20 case studies, and n=12 research papers at both national and international levels. Limitations. This study has some limitations. Although the authors retrieved as many papers as possible for the analysis, it should not be considered as an exhaustive analysis, as varying studies may also be missing from the sample. The authors observed that there are more case studies focused on one institution rather than research papers involving different institutions at the international or national level. Therefore, more research studies would enrich the literature and show best practices in RDM. Results. The results show that research data management has some services implemented in different countries at the local or the international level. The authors argue that research data management generates new opportunities for academic libraries and librarians to acquire new skills as a part of the research data lifecycle. Originality/value. This study reports the current state of research data management at the international level in academic libraries and the influence libraries can have if they are involved in the research lifecycle process.

Informe mensual d'articles publicats a Scopus al Campus Baix Llobregat. Base de dades Scopus. Novembre 2022.

Aquest informe recull les publicacions del personal docent i investigador de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM) durant el curs acadèmic 2021-2022. Informació extreta de Futur.upc.edu, i analitzada a Scopus.

Publicação em periódicos científicos é crucial para os esforços de internacionalização de pesquisadores e instituições. O objetivo geral deste trabalho é analisar a internacionalização dos periódicos nos quais publicam os autores vinculados a uma universidade classificada entre as dez melhores do Brasil, com base nos seguintes objetivos específicos: a) identificar os idiomas dos artigos; b) descrever a distribuição dos títulos e editoras; e c) identificar o tipo de acesso dos principais títulos. Este estudo bibliométrico e multidimensional coletou dados na WoS e nos websites dos periódicos. Os resultados mostram que o total de publicações em periódicos dobrou entre 2010 e 2019, com destaque para o crescimento das Social Sciences. No geral, 83% dos artigos são publicados em inglês, sendo que nas Physical Sciences o percentual chega a 96%. A maioria dos artigos é publicada em títulos de editoras comerciais, exceto nas áreas de Ciências Sociais e Humanidades, em que prevalecem as universidades. A editora com maior número de artigos e de periódicos é a Elsevier. O título com maior número de artigos no período é o PLOS One, seguido de vários títulos brasileiros em acesso aberto. A conclusão mostra notável diversidade de comportamento entre as áreas do conhecimento, o que aponta a necessidade de definir claramente o que seria internacionalização para cada uma. O predomínio das editoras comerciais em número de artigos e títulos, lideradas pela Elsevier, mostra a evasão dos registros da ciência pagos com recursos públicos “periféricos” para a guarda de empresas ligadas ao oligopólio das publicações da ciência.

Presentació realitzada per la Biblioteca el 27 d'octubre del 2022 a la Sala polivalent del campus de la Ciutadella amb motiu de la Setmana de l'accés obert 2022. Serveis de la Biblioteca de la UPF en l'àmbit de la ciència oberta: guia de Ciència oberta, publicació científica en accés obert, descomptes i APC gratuïtes, publicar dades de recerca en obert, recursos educatius en obert (REO), formació. També es presenta la pàgina Termòmetre de la ciència oberta per la monitorització de la ciència oberta a la UPF.

Gravació de la taula rodona celebrada el 27 d'octubre del 2022 a la Sala polivalent del campus de la Ciutadella amb motiu de la Setmana de l'accés obert 2022. Taula rodona experiències al voltant de la ciència oberta explicades per part de PDI de la UPF. Modera: Enric Vallduví. Participen: Daniel Cassany (Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge), Robert Castelo (Departament de Medicina i Ciències de la Vida), Lluís Codina (Departament de Comunicació), Carla Lancelotti (Departament d'Humanitats) i Xavier Serra (Departament de Tecnologies de la Informació i la Comunicació).

Presentació realitzada pel Vicerector de Recerca, Enric Vallduví, el 27 d'octubre del 2022 a la Sala polivalent del campus de la Ciutadella amb motiu de la Setmana de l'accés obert 2022. Breu estat de la situació de la ciència oberta a la UPF amb informacions sobre la modificació de la Ley de la Ciencia, els projectes realitzats en l'àmbit de l'aliança Eutopia i la col·laboració amb organismes com CSUC i CRUE.

Revisió de 140 articles publicats en obert el 2020 i el 2021 pels investigadors i les investigadores de la UPC Manresa i disponibles al portal FUTUR. Universitat Politècnica de Catalunya. Campus de Manresa. Biblioteca Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant

Universitat de Barcelona. Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals . Presentació de l’alumnat de GIDD i INFOCOM al Congrés BOBCATSSS 2022, Curs: 2021-2022, Director: Boté-Vericad, Juan-José, Presentació de l’alumnat de GIDD i INFOCOM al Congrés BOBCATSSS 2022, el congrés internacional adreçat a alumnat i professorat de Gestió d'Informació i Documentació Digital d'arreu, celebrat a Debrecen (Hungria), del 23 al 25 de maig del 2022.

[Descripció] El repositori institucional Docusalut recull, organitza, preserva i difon en accés obert els resultats d'investigació dels professionals del sistema sanitari públic de les Illes Balears, així com altres documents digitals generats per l'organització. Aquesta guia explica com es poden autoarxivar continguts en Docusalut., [Descripción] El repositorio institucional Docusalut recoge, organiza, preserva y difunde en acceso abierto los resultados de investigación de los profesionales del sistema sanitario público de las Islas Baleares, así como otros documentos digitales generados por la organización. Esta guía explica cómo se pueden autoarchivar contenidos en Docusalut.

Informe mensual d'articles publicats a Scopus al Campus Baix Llobregat. Base de dades Scopus. Desembre 2021.

Reseña del informe: Elliott, Tracey (dir.) (2022). Combatting predatory academic journals and conferences. Working Group: Abdullah Shams Bin Tariq, Susan Veldsman, Asfawossen Asrat Kassaye, Enrico M. Bucci, Ana María Cetto, Victorien Dougnon, Stefan Eriksson, Lai-Meng Looi, Shaher Momani, Diane Negra, Rabab Ahmed Rashwan, Marcos Regis da Silva. [Washington, DC]: InterAcademy Partnership (IAP). 125 p. ISBN 978-1-7330379-3-8. Disponible en: . [Resumen en español en: https://www.interacademies.org/publication/predatory-practices-summary-Spanish [9]]. [Consulta: 15/09/2022].

La Universitat Internacional de Catalunya, en el seu afany per adherir-se al moviment Open Access, i seguint les recomanacions vigents de suport a l’accés obert (OA) a la informació científica, signa al maig del 2018 la declaració de Berlín. També al maig la Comissió Executiva de la Junta de Govern acorda la implementació d’un repositori institucional per dipositar la recerca generada pel personal docent i investigador (PDI) de la Universitat. info:eu-repo/semantics/publishedVersion

La Universitat Internacional de Catalunya, en su afán por adherirse al movimiento Open Access, y siguiendo las recomendaciones vigentes de apoyo al acceso abierto (OA en sus siglas en inglés) a la información científica, firma en mayo de 2018 la declaración de Berlín. También en mayo la Comisión Ejecutiva de la Junta de Gobierno acuerda la implementación de un repositorio institucional para depositar la investigación generada por el personal docente e investigador (PDI) de la Universidad. info:eu-repo/semantics/publishedVersion

Seminari realitzat en el marc de la Setmana Internacional d'Accés Obert del 2022 per donar a conèixer per una banda quins són els requeriments d'accés obert dels agents finançadors de la recerca i, per l'altra, com el personal investigador els pot complir. Seminario realizado en el marco de la Semana Internacional de Acceso Abierto 2022 para dar a conocer por una parte cuáles son los requisitos de acceso abierto de los agentes de financiación de la investigación y, por otra, cómo el personal investigador puede cumplirlos. Seminar held within the framework of the International Open Access Week 2022 to publicize the open access requirements of research funding agents and how research staff can comply with them.

Aquest estudi recull les publicacions del personal investigador de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) durant els anys 2020 i 2021. Tota la informació s'ha extret de Futur.upc i s'ha analitzat utilitzant les bases de dades Scopus i Web of Science.

La ciència oberta constitueix un nou model de fer ciència basat en el treball col·laboratiu entre acadèmics, en l'obertura i la transparència de totes les fases de la recerca, que agrupa un conjunt d'elements, entre els quals destaquen l'accés obert, les dades obertes, noves mètriques i models d'avaluació. Objectius: conèixer els factors facilitadors i les barreres que condicionen la implementació de la ciència oberta a les universitats, amb una atenció especial a l'accés obert, les dades de recerca i l'avaluació de la ciència. Metodologia: s'han analitzat les respostes dels vicerectors de recerca de les setanta-sis universitats espanyoles integrades a la CRUE en una enquesta feta entre el setembre i el novembre del 2021. El qüestionari, en línia, el componien cinquanta-tres ítems integrats a tretze preguntes. La CRUE va enviar el qüestionari. Resultats: amb una taxa de resposta del 36,8 %; majoritàriament les competències de la ciència oberta requeien al vicerectorat de recerca. Destaca la baixa freqüència (18 %) amb què les universitats especifiquen criteris per avaluar el seu compromís amb la ciència oberta, i la disponibilitat en gairebé totes d'un repositori. S'han considerat factors afavoridors la coordinació entre els vicerectorats i els serveis bibliotecaris, la importància que es concedeix a la recerca en l'agenda política i el convenciment institucional amb el canvi, entre altres factors. Pel que fa a l'avaluació, els vicerectors rebutgen l'ús del factor d'impacte de la revista, a favor de fer una valoració qualitativa de l'article, de l'ús de les citacions i de la consideració de l'impacte social.

[cat] Aquesta tesi estudia la publicació en accés obert en els centres de recerca CERCA, centres que formen part del sistema de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) de Catalunya. S'analitza la disponibilitat en accés obert dels articles publicats pels investigadors CERCA i els recursos i polítiques per avançar cap a la publicació científica en obert. Els tres objectius generals de la recerca són conèixer l'impacte del moviment de l'accés obert en els canals de publicació dels investigadors CERCA, els recursos d'aquests centres per publicar en obert i les polítiques que ho incentiven. La tesi s'estructura en 5 parts: l. Introducció 2. Objectius i marc metodològic de la investigació 3. Anàlisi dels resultats 4. Conclusions 5. Bibliografia i annexos. S'utilitzen tècniques d'investigació quantitatives i qualitatives complementaries: l'anàlisi de la disponibilitat en accés obert a partir d'una mostra de 3.730 articles, una enquesta enviada a les direccions dels 40 centres, l'anàlisi de textos institucionals i una entrevista realitzada a diversos gestors dels centres CERCA. Els resultats mostren que el 52% dels articles tenen com a mínim una versió en obert en revistes i/o repositoris i que les xarxes socials tenen un rol important en la comunicació científica actual. No hi ha uniformitat en la tipologia de repositoris utilitzats pels centres. El requisit creixent de les entitats finançadores de publicar en accés obert determina el seguiment de les rutes verda i daurada. Els resultats es presenten a partir dels 6 àmbits temàtics que agrupen els centres CERCA: Ciències mèdiques i de la salut, Ciències de la vida, Ciències socials, Ciències, Humanitats i Enginyeria i Arquitectura. El grau de publicació en accés obert en aquests centres evoluciona i esta alineat amb els resultats obtinguts en altres estudis i contextos tant nacionals com internacionals. No obstant, els resultats es donen més aviat per l'alt grau de col·laboració amb co­autors que faciliten la disponibilitat en obert dels articles que pels recursos i les polítiques de suport a l'accés obert dels centres. La tesi es conclou amb unes recomanacions adreçades als gestors dels centres CERCA per avançar en la publicació en accés obert., [eng] This thesis examines the open access publication of CERCA research centres, which form part of the Catalan research, development and innovation system. It analyses the availability in open access of articles published by CERCA researchers, and of resources and policies to advance towards open scientific publication. The three general objectives of the research are to understand the impact of the open access movement on CERCA researchers’ channels of publication, CERCA centres’ resources to publish in open access, and how this kind of publication is encouraged. The thesis is divided into five parts: 1. Introduction, 2. Research objectives and methodological framework, 3. Analysis of the results, 4. Conclusions, 5. Bibliography and annexes. Complementary quantitative and qualitative research techniques are used: an analysis of availability in open access based on a sample of 3,730 articles, a survey sent to the 40 centres, the analysis of institutional texts, and an interview with various heads of CERCA centres. The results show that 52% of the articles had at least one open access version in journals and/or repositories and that social networks play an important role in current scientific communication. There is no uniformity in the type of repositories used by centres. Financing entities increasingly demand open publication, which leads to the adoption of green or gold open access. The results are presented for the six subject areas into which CERCA research centres are grouped: medical and health sciences, life sciences, social sciences, humanities, and engineering and architecture. The extent of open access publication in these centres is evolving and is in line with the results of other studies in national and international contexts. However, the results are due more to the high degree of collaboration with co-authors who facilitate the availability of articles in open access than to the centres’ resources and policies of supporting this kind of publication. The thesis concludes with recommendations for CERCA centre managers to progress in open access publication.

This paper presents the results of a research study whose objective was to identify the facilitating factors and barriers that, in the opinion of representatives of the Spanish scientific community, impact the implementation of the new open science model in four areas: open access, open research data, research assessment and open peer review. A qualitative study was designed in which information was obtained through interviews with researchers, editors of scientific journals, representatives of assessment agencies and vice-chancellors, and through a focus group of librarians with expertise in aspects of open science. The enabling factors and barriers identified were related to the researcher and the fruit of their research, as well as to the scientific ecosystem, which provides direct institutional support and backing (universities/research centres), the regulatory framework (management of the science system) and the science communication system (media). The results indicate that a shift in scientific practices toward the open science model can only be achieved if there is a policy framework that integrates all initiatives and links into the scientific assessment and reward system, and if the necessary funding is in place to support this transition. Se presentan los resultados de una investigación cuyo objetivo era identificar los factores facilitadores y las barreras que, en opinión de la comunidad científica española, inciden en la implantación del nuevo modelo de ciencia abierta en cuatro ámbitos: acceso abierto, datos de investigación abiertos, evaluación de la investigación y revisión por pares abierta. Se diseñó un estudio cualitativo en el que se recabó información a través de entrevistas con investigadores, editores de revistas científicas, representantes de agencias de evaluación y vicerrectores, así como un focus group con bibliotecarios expertos en aspectos de ciencia abierta. Los factores facilitadores y las barreras identificadas estaban relacionados con el investigador y el fruto de su investigación, así como con el ecosistema científico, que proporciona apoyo y respaldo institucional directo (universidades/centros de investigación), el marco normativo (gestión del sistema científico) y el sistema de comunicación científica (medios de comunicación). Los resultados indican que el cambio de las prácticas científicas hacia el modelo de ciencia abierta sólo puede lograrse si existe un marco político que integre todas las iniciativas y vínculos en el sistema de evaluación y recompensa científica, y si se dispone de la financiación necesaria para apoyar esta transición.

Research Data Management Policy approved by the Governing Council of the Universty of Girona, in the session 02/2022 of 16th February 2022. The commitment of the University of Girona to the Open Access movement began in 2010 with the signing of the Berlin Declaration, and continued with the first Open Access Policy of the University of Girona, and later the Open Access Mandate of the University of Girona, approved on April 19, 2021. The UdG is currently in the process of deploying what is called Open Science, a broader concept that understands the need to make available to the public, not just scientific publications but also the primary sources of scientific research, such as research data. This data must be managed in such a way that the publication generated from it can be ratified at any time and must also be reusable for further research. This is known as the FAIR principles: search data must be Findable, Accessible, Interoperable, and Reusable. These FAIR principles have been widely accepted by the international community and are the guiding elements of data management within the Horizon Europe program Política de Gestió de Dades de Recerca aprovada en Consell de Govern en sessió núm. 02/2022 de 16 de febrer de 2022 de la Universitat de Girona. El compromís de la Universitat de Girona amb el moviment d’Accés Obert s’inicia al 2010, al signar la Declaració de Berlín, i continua amb la primera Política d’Accés Obert de la UdG, i posteriorment el Mandat d’accés obert de la Universitat de Girona, aprovat el 19 d’abril de 2021. Actualment la UdG està en procés de desplegament del que s'anomena Ciència Oberta, un concepte més ampli que entén la necessitat de posar a disposició pública, no només les publicacions científiques sinó també les fonts primàries de la investigació científica, com son, les dades de recerca. Aquestes dades s’han de gestionar de manera que puguin ratificar en qualsevol moment la publicació que s’ha generat a partir d’elles i també han de poder ser reutilitzables per a noves investigacions. És el que es coneix com a principis FAIR (Findable, Accessible, Interoperable, and Reusable): les dades de recerca han de ser fàcilment trobables, accessibles, interoperables i reutilitzables. Aquests principis FAIR han estat àmpliament acceptats per la comunitat internacional i són els elements rectors de la gestió de dades dins el programa Horizon Europe Política de Gestión de Datos de Investigación aprobada en Consejo de Gobierno en sesión núm. 02/2022 de 16 de febrero de 2022 de la Universitat de Girona. El compromiso de la Universitat de Girona con el movimiento de Acceso Abierto se inicia en 2010, al firmar la Declaración de Berlín, y continúa con la primera Política de Acceso Abierto de la UdG, y posteriormente el Mandato de acceso abierto de la Universitat de Girona, aprobado el 19 de abril de 2021. Actualmente la UdG está en proceso de despliegue de lo que se llama Ciencia Abierta, un concepto más amplio que entiende la necesidad de poner a disposición pública, no sólo las publicaciones científicas sino también las fuentes primarias de la investigación científica, como son los datos de investigación. Estos datos deben gestionarse de forma que puedan ratificar en cualquier momento la publicación que se ha generado a partir de ellos y también deben poder ser reutilizables para nuevas investigaciones. Es lo que se conoce como principios FAIR (Findable, Accesible, Interoperable, and Reusable): los datos de investigación deben ser fácilmente encontrables, accesibles, interoperables y reutilizables. Estos principios FAIR han sido ampliamente aceptados por la comunidad internacional y son los elementos rectores de la gestión de datos en el programa Horizon Europe

Traducció del document "COAR Community Framework for Good Practices in Repositories" realitzada en col·laboració amb la Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya Translation of the document "COAR Community Framework for Good Practices in Repositories" made in collaboration with the Library of the Open University of Catalonia Traducción del documento "COAR Community Framework for Good Practices in Repositoryes" realizada en colaboración con la Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya

In May 2018, the Universitat Internacional de Catalunya, in a desire to participate in the open access movement, and in accordance with current recommendations supporting open access (OA) to scientific information, signed the Berlin Declaration. Also in May, the Executive Committee of the Board of Governors agreed to the implementation of an institutional repository for depositing research generated by teaching and research staff (PDI) at the University. info:eu-repo/semantics/publishedVersion

For some years now, and empowered by digitalisation and open access publication, a large number of falsely named scientific journals have appeared whose aim it is to take advantage of scientists' need to progress in their academic and hospital careers through ''publish or perish'. Basedon several digital platforms,these journals, which have been called predatory and which we could call scam journals,facilitate the whole process of publication in a journal with a suggestive and appealing title which usually imitates that of a serious and consolidated journal to which they usu ally add an ending such as and ¨ research, and clinicalor ¨ a beginning such as American, ¨ British, International, etc..¨. They state that the text sent will be submitted to percep tive peer-review, which is actually nonexistent, in exchangefor a payment to publish

Necessitem una plataforma intel·ligent, capaç de gestionar la informació, amb experts, que ofereixi una manera eficient de navegar pels recursos, la tecnologia i les capacitats d'innovació que hi ha en l'ecosistema d'innovació català

[spa] La ciencia abierta es una manera de concebir la investigación científica que se basa en el trabajo colaborativo, en la apertura y transparencia de todas las fases de la investigación (recogida de datos, revisión por expertos, difusión, evaluación, etc.) y también en la aproximación de la ciencia a la sociedad. De todas formas, es un ámbito que aún se está perfilando y que es poco conocido por parte de la mayoría de los investigadores. El objetivo del texto es presentar los diversos estudios que se publican en el número monográfico y que se centran en tres grandes ámbitos: la ciencia abierta, los datos de investigación y el acceso abierto. En segundo lugar, también se describen los cuatro principales retos e incertidumbres que, en estos momentos, amenazan el crecimiento e implantación de la ciencia abierta: liderado por las élites, velocidades distintas en sus componentes, riesgos de monopolio y pocas políticas de promoción., [cat] La ciència oberta és una manera de concebre la investigació científica que es basa en el treball col·laboratiu, en l’obertura i la transparència de totes les fases de la investigació (recollida de dades, revisió per experts, difusió, avaluació, etc.) i també en l’aproximació de la ciència a la societat. De tota manera, és un àmbit que encara s’està perfilant i que és poc conegut per part de la majoria dels investigadors. L’objectiu del text és presentar els diversos estudis que es publiquen en el número monogràfic i que se centren en tres grans àmbits: la ciència oberta, les dades de recerca i l’accés obert. En segon lloc, també es descriuen els quatre principals reptes i les incerteses que, a hores d’ara, amenacen el creixement i la implantació de la ciència oberta: moviment liderat per les elits, velocitats diferents en els seus components, riscos de monopoli i poques polítiques de promoció., [eng] Open science is an approach to scientific research based on collaboration, on openness and transparency at each stage of the research process (including, data collection, peer review, dissemination, evaluation, etc.) and on the enhan-cement of its accessibility to society. Nevertheless, i t is an area that is still being Profiled and that is not well-known by researchers. The objective of our text is to present the studies published in th is monographic issue and we can match them up in three topics : open science, research data and accés obert. After that, we want to point on four main reptes i Uncertainties that, at th is Moment, can be a threat to the growth and implantation of open science : there are a top-down leadership, different Speeds in their Components, serious risk of a monopoly and a lack of promotion policies