Search

Human activities cause changes to occur in the environment that affect resource availability for wildlife. The increase in the human population of cities has led to a rise in the amount of waste deposited in landfills, installations that have become a new food resource for both pest and threatened species such as vultures. In this study we used stable isotope analysis (SIA) and conventional identification of food remains from Egyptian Vultures (Neophron percnopterus) to assess the applicability of SIA as a new tool for determining the composition of the diets of vultures, a group of avian scavengers that is threatened worldwide. We focused on an expanding Egyptian Vulture population in NE Iberian Peninsula to determine the part played by landfills and livestock in the diet of these species, and aimed to reduce the biases associated with conventional ways of identifying food remains. We compared proportions of diet composition obtained with isotope mixing models and conventional analysis for five main prey. The greatest agreement between the two methods was in the categories 'landfills' and 'birds' and the greatest differences between the results from the two methods were in the categories 'livestock', 'carnivores' and 'wild herbivores'. Despite uncertainty associated to SIA, our results showed that stable isotope analysis can help to distinguish between animals that rely on waste and so present enriched levels of δ 13C than those that feed on the countryside. Indeed, a high proportion of food derived from landfills (nearly 50%) was detected in some breeding pairs. Furthermore we performed GLMM analyses that showed that high values of δ 13C in Egyptian Vulture feathers (a proxy of feeding in landfills) are related with high levels of humanization of territories. This method has the potential to be applied to other threatened vulture species for which there is a lack of information regarding resources they are consuming, being especially important as the main causes of vultures decline worldwide are related to the consumption and availability of food resources.

Aquest projecte tracta d’un estudi sobre l’aplicabilitat dels residus del procés d’elaboració de la cervesa artesana. Es dedica especial atenció al tractament de les aigües residuals del procés. A partir dels principals ingredients i el procés d’elaboració de la cervesa, s’obtenen uns residus d’alt contingut orgànic amb una gran varietat d’aplicacions, aquests residus s’han de gestionar correctament, preferiblement valoritzant-los perquè puguin ser reutilitzats. L’aigua residual d’una cerveseria, està caracteritzada per contenir alts nivells de matèria orgànica (DQO i DBO) i de matèria en suspensió (MES o SS). En aquest projecte s’analitza el procés de tractament de l’aigua residual d’una microcerveseria, posant especial atenció a l’oxidació biològica dels contaminants i el funcionament d’un reactor discontinu seqüencial (SBR). S’ha realitzat el dimensionament i disseny d’una estació depuradora d’aigua residual (EDAR) per una producció d’aproximadament 2.400 litres de cervesa setmanals de mitjana, tenint en compte la intermitència del cabal a tractar. Finalment s’ha realitzat el corresponent pressupost.

Pla d’optimització de recursos energètics i gestió de residus al centre. El centre on s’havia realitzat el Pràcticum està adherit al programa Agenda 21 i procura seguir uns bons hàbits en referència al que avui en dia anomenem “sostenibilitat”. Malgrat això, hi ha aspectes que encara s’escapen del model òptim. El que fa néixer la idea de desenvolupament d’aquest treball és el de la ineficaç recollida dels residus a l'aula de tecnologia. En aquest espai, la separació de deixalles era nul·la, malgrat que el desenvolupament de diferents activitats provocava un volum considerable de deixalles. Aquest projecte neix de la necessitat d’esbrinar quins són els punts de gestió ineficient, des d’un nivell més general a un de més concret, cercar les possibles maneres de millorar-los i proposar eines de treball per tal de transmetre a l’alumnat una sensibilitat en relació a aquest tema. El treball aborda el problema energètic i ambiental del centre des de dos vessants: la gestió energètica i ambiental del centre i la didàctica/pedagògica a treballar amb l’alumnat. Per aquest motiu, a més de desgranar uns quants aspectes de gestió a nivell general del centre, també es realitza una enquesta anònima a tres grups de 3r d’ESO amb la finalitat de conèixer una mica més quin grau d’implicació tenen els estudiants i les respectives famílies en la recollida selectiva de residus. Així doncs, tant l’anàlisi dels problemes com el plantejament de possibles solucions es plantejarà des d’aquests dos punts de vista: o La pròpia gestió del centre, en tant que estem parlant d’una entitat formada per molts membres (alumnes, docents, personal administratiu, etc.) i que, per tant, genera un gran consum energètic i produeix una gran quantitat de deixalles. o La didàctica i pedagogia envers l’alumnat, ja que no podem oblidar que ens trobem en un centre educatiu, i cal transmetre uns valors i unes normes per viure i conviure en societat, respectant l’entorn que ens acull i ens envolta. Es proposa la creació d’una Comissió Ambiental, formada per membres de tots els estaments educatius del centre, que dugui a terme aquesta tasca, i que serveixi per coordinar totes les accions que es duguin a terme, tant des del punt de vista de gestió com del pedagògic. Així, es donen recursos per poder anar més enllà de la dialèctica un problema-una solució i que permetin abordar les noves problemàtiques ambientals que puguin anar sorgint.

En el següent projecte es descriu la metodologia que es seguirà a una indústria química, per identificar, quantificar i avaluar els aspectes mediambientals originats per la seva activitat industrial. Aquests aspectes hauran de ser quantificats en la mida que sigui possible, o bé fer una estimació als casos pertinents. Una vegada identificats i quantificats els aspectes mediambientals, es realitzarà l'avaluació dels mateixos. Els aspectes mediambientals que es consideren significatius, es sotmetran a estudi, proporcionant una solució que quedi englobada en els requisits mediambientals i al marc legal. Dins del marc legal, es procedirà a l'avaluació del compliment de la legislació i els compromisos voluntaris adquirits per la empresa, verificant el compliment del requisits mediambientals, conformitat, i en cas de no conformitat definir les actuacions necessàries per la solució de no conformitat.

El present projecte pretén desenvolupar el disseny d’una màquina que permeti triturar els residus agrícoles dels cultius. La idea de fer aquest tipus de màquina ha sorgit a partir d’una visita que va realitzar l’equip del Centre de Disseny d’Equips Industrials (CDEI-UPC) al 2016 a Equador per tal de desenvolupar projectes de tecnologies apropiades en col·laboració amb entitats equatorianes. És aleshores on es va decidir dissenyar un dispositiu que permetés facilitar la feina de triturar residus per als agricultors de la zona de Cariamanga, Loja, per així elaborar adobs naturals amb més facilitat. Tota la gestió s’ha realitzat amb la col·laboració de la Universitat Nacional de Loja (UNL), l’ONG Ajuda en Acció (AeA) i el Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la Universitat Politècnica de Catalunya (CCD-UPC). El disseny del prototip s’ha realitzat al CDEI-UPC. Així doncs, aquest document conté els antecedents i els diferents estudis del context i l’entorn de treball, especificacions de la màquina i anàlisi del mercat de les trituradores. D’aquesta manera es proposaran unes alternatives a nivell conceptual i, finalment, se’n triarà una per a realitzar el disseny de materialització amb els resultats del prototip que s’ha fabricat.

La creixent importància dels residus generats per la societat actual ha fet que les administracions hi hagin de prestar molta atenció. Les solucions aportades es denominen com les tres R: reciclatge, reutilització i reducció. Totes elles han estat objecte de legislació per regular la seva normativa. Aquest treball es centra en la recollida d'aquests residus amb la idea de contribuir a un millor reciclatge dels mateixos. Des del punt de vista ambiental, el millor residu és aquell que no es genera. Tanmateix, en els darrers anys, tant a Catalunya com en els nostres contexts immediats, els residus municipals no han parat de créixer. Per aquest motiu, la normativa, en tots els nivells, va situant progressivament la prevenció de residus com la primera prioritat en la gestió dels mateixos. La neteja dels carrers i espais públics d’una ciutat és una tasca complexa. L’esforç comú entre l’administració i la ciutadania és de gran importància per fer una ciutat neta, habitable i còmoda. En relació als residus, a la ciutat de Lleida, la recollida d’escombraries ha augmentat en els darrers vint anys més d’un 50%. Les causes que han provocat el gradual augment d’escombraries són diverses però neixen, essencialment, dels canvis produïts en els hàbits de consum durant els últims anys de productes d’un sol ús o de durada limitada i l’ús d’envasos i embalatges. Per altra banda, el missatge de que la recuperació dels residus redueix l’impacte de les deixalles sobre el medi ambient i, molt especialment, de que permet estalviar energia i matèries primeres, s’ha anat incorporant a la consciència col·lectiva de les persones. [ENGLISH] Nowadays large quantities of waste are generated, so has come the time where we need to pay close attention to this fact. The solution can be found in what is known as the rule of the three R’s (3R), reduce, reuse and recycle municipal solid waste (RSU). Find a way to collect these wastes of an optimal way is the key for a better recycling and/or reuse. This work aims to tackle this issue, proposing a methodology to organize the RSU collection using the tools that we provide us the Geographic Information Systems (GIS). It has been developed a model for residencial areas using the analysis of the network to locate, cube and collect with less cost the RSU, working on two lines, the optimal location of containers of RSU, differienciating in efficiency and equity, and their collection, knowing the existence of different determinants that will vary according the model, in order to make it much more optimal and/or efficient.

International audience; The authors report on the current status of work on residues of veterinary medicinal products and, in particular, antimicrobial residues in foods of animal origin. This review focuses on residues of veterinary antimicrobials, antimicrobials used in livestock production, the concept of residues, and antimicrobial residues in foods of animal origin. Only one antimicrobial substance has been approved in the West African Economic and Monetary Union, compared with 16 substances in Benin and 56 in the European Union. The issue of antimicrobial residues in foods of animal origin has rarely been a serious concern in developing countries, in contrast to the situation in Europe. However, while the prevalence of veterinary drug residues in foods of animal origin is less than 1% in Europe, in some African countries it can be as high as 94%. Antimicrobial residues in foods of animal origin can cause allergies, cancer, alterations in the intestinal flora, bacterial resistance and the inhibition of fermentation in the dairy industry. The harmonisation of regulations in Africa could reduce the circulation of prohibited antimicrobials and lead to the implementation of a plan for the control and surveillance of residues from veterinary medicinal products in foods of animal origin.

Corrosion reduces the lifetime of municipal solid waste incineration (MSWI) superheater tubes more than any other cause. It can be minimized by the careful selection of those materials that are most resistant to corrosion under operating conditions. Since thousands of different materials are already known and many more are developed every year, here the selection methodology developed by Prof. Ashby of the University of Cambridge was used to evaluate the performance of different materials to be used as MSWI superheater tubes. The proposed materials can operate at steam pressures and temperatures over 40 bars and 400 °C, respectively. Two case studies are presented: one makes a balanced selection between mechanical properties and cost per thermal unit; and the other focuses on increasing tube lifetime. The balanced selection showed that AISI 410 martensitic stainless steel (wrought, hard tempered) is the best candidate with a good combination of corrosion resistance, a relatively low price (0.83-0.92 €/kg) and a good thermal conductivity (23-27 W/m K). Meanwhile, Nitronic 50/XM-19 stainless steel is the most promising candidate for long-term selection, as it presents high corrosion resistance with a relatively low price (4.86-5.14 €/kg) compared to Ni-alloys.

In this work we evaluated biological deammonification process to more economically remove ammonia from livestock wastewater. The process combines partial nitritation (PN) and anammox. The anammox is a biologically mediated reaction that oxidizes ammonia (NH4+) and releases di-nitrogen gas (N2) under anaerobic conditions using nitrite (NO2-) as the electron acceptor. We tested two deammonification configurations: 1) a two-stage process (PN in one tank and anammox in another), and 2) a one-stage deammonification process (PN and anammox in a single tank). In both cases, a high performance nitrifying sludge, HPNS (NRRL B-50298) was used for PN and Brocadia caroliniensis (NRRL B-50286) was used for the anammox reaction. The two-tank process was carried out using sequencing batch reactors (SBR), one aerated and the other anaerobic, at 32ºC water temperature. The single-tank process was carried out in an aerated vessel operated under continuous flow. It contained biofilm plastic carriers at 30% v/v packing ratio that were fluidized by the aeration. The process water temperature was 22oC and DO generally below 0.5 mg/L. In the PN-SBR reactor, the NO2- production rate obtained at was 0.91 g NO2--N/L-reactor/d. The PN effluent contained 1.38 g NO2--N/g NH4+-N, which was within 5% of the target oxidation of ammonium to nitrite of 57%, which corresponds with the reaction ratio of anammox. In the second SBR, the anammox process was effectively applied to the PN effluent, attaining a nitrogen conversion rate of 0.36 g N/L-reactor/day (14.3 mg N/g VSS/ h) and anammox stoichiometric ratios of 1.00:1.32:0.15. For the single-tank deammonification, total N removal rates of 0.75 to 1.0 g N/L-reactor/day were obtained for both synthetic and swine wastewater. The stoichiometry of the reaction obtained in the single-tank process was consistent with deammonification process theory combining partial nitritation and anammox: NH4+ + 0.88 O2 ¿ 0.44 N2 + 0.11 NO3- + 1.43 H2O + 1.14 H+. Compared to conventional nitrification/denitrification, a partial nitritation/anammox pathway (deammonification process) can reduce 58% of the oxygen requirement to biologically eliminate the ammonia from wastewater. Thus, it offers the potential to reduce the cost of treatment of ammonia in livestock wastewaters and other effluents containing high ammonia nitrogen.

The main objective of this work is to examine whether small municipalities can reduce costs through cooperation and delegation. We first examine factors explaining the decision of municipalities to cooperate and delegate service delivery responsibility, in this case residential solid waste services, to another government. Furthermore, we estimate the impact of cooperation on the costs of providing residential solid waste services. The empirical analysis is done using a sample of small Spanish municipalities. Results of the empirical analysis suggest that cooperation is a pragmatic choice for municipalities with a sub-optimal size: municipalities that cooperate by delegating face lower costs for residential solid waste services than those that do not. Furthermore, we find that cooperation allows municipalities to save costs once we control for the form of production and other factors explaining costs.

Los residuos y subproductos orgánicos de los diferentes procesos de producción y consumo son un recurso valioso, como fuente de energía renovable, como fuente de materia orgánica para suelos, como fuente de nutrientes y como materia prima para la producción de sustratos orgánicos. En general, son la tipología de residuos que se produce en mayor cantidad en cualquier país industrial, y su gestión inadecuada presenta graves problemas de contaminación, desde contaminación de aguas continentales hasta emisiones de gases de efecto invernadero.

Analitzar la problemàtica actual respecte la higiene industrial de dues sites de la indutria química Propostes de millores en les dues sites, així com la planificació i implementació de les propostes de millora

Dados los tiempos que corren, la lluvia incesante de noticias que nos llegan día a día de las acciones destructivas del hombre contra la naturaleza y las imágenes de las consecuencias de ello, parece que para muchos no son suficientes para intentar poner remedio, la cantidad de excusas y argumentos son interminables. Está claro que en la realidad son muchas las teorías y los puntos de vista sobre el alcance real de los daños medioambientales.¿Cómo es posible que en un municipio como Andratx mientras paseas por las calles te tropieces con un torrente lleno de escombros? Nos sorprendió mucho que aún no tuviesen un sistema de reciclaje. Nosotras encontramos interesente saber cuales eran los motivos: ¿no es viable la adaptación de un sistema de recogida selectiva? ¿los ciudadanos no están predispuestos? ¿no es uno de los temas que preocupan a las administraciones?Intentamos buscar respuestas a nuestras preguntas e ideamos el sistema que hemos considerado más oportuno para la población de Andratx y a partir de aquí estudiar su viabilidad.

La confección del presente estudio responde al encargo por parte de La Planta S.A. para la determinación del precio de venta del vapor generado en su planta. Esta planta, que actualmente genera energía eléctrica para la venta al mercado eléctrico y vapor , que suministra a la empresa Terceros S.A., se plantea la necesidad de estudiar diversos escenarios de producción para evaluar distintas situaciones potenciales futuras que contemplan el aumento de la demanda de energía térmica por parte de Terceros S.A. Para la determinación y cálculo del precio de venta del vapor se ha tomado como Referencia base la situación en que La Planta destina toda su capacidad única y exclusivamente a la producción de energía eléctrica, operando en un caso con tres líneas y en el otro con dos líneas. Así, en estas situaciones de referencia, los ingresos obtenidos por la empresa provienen de la venta de energía eléctrica; se calculan en base al volumen de energía producido y el precio de venta en el pool del mercado eléctrico. Este importe resultante representa el máximo de ingresos que la planta puede obtener mediante la comercialización de energía eléctrica y, según indicaciones de la planta, este importe debe ser el objetivo a mantener en cualquier escenario posible. Atendiendo al criterio definido, el presente documento consiste en la determinación del precio de venta del vapor en seis escenarios distintos. El objetivo de este cálculo es permitir la toma de decisiones a nivel técnico y operativo, en base a dichos escenarios. Tal y como se ha comentado, ningún escenario debe arrojar ingresos totales por debajo del límite establecido por las situaciones denominadas de Referencia.

El objetivo de este trabajo consiste en estudiar la viabilidad de la recuperación de metales con un alto valor añadido, que pueden presentar cierta peligrosidad para el medio ambiente si no se gestionan de forma adecuada a partir de cenizas generadas al quemar residuos sólidos urbanos. Para conseguir dicho objetivo, se lixiviarán las cenizas y se tratarán mediante resinas de intercambio iónico para la recuperación de los metales. Dichas resinas están formadas por una matriz de polímero reticulado con una distribución relativamente uniforme de centros activos en su estructura que permitirá la adsorción específica de metales objeto de estudio. Se utilizarán distintas resinas para poder comparar la capacidad de adsorción de cada una de ellas ante la acción de distintos lixiviados. Los experimentos se llevarán a cabo a escala laboratorio; las muestras se analizarán por diferentes técnicas analíticas y finalmente se discutirán los datos obtenidos.

L'estudi disenya una planta de reutilització i tractament de residus voluminosos, incorporant la seva viabilitat tècnica, económica i social

La preparació de Combustibles Derivats dels Residus (CDR) i la seva coincineració en instal·lacions industrials permet el màxim aprofitament material i energètic dels residus. Amb aquesta pràctica es contribueix a l’increment de la utilització d’energies renovables pròpies, es disminueixen els impactes sobre l’entorn i es redueixen emissions de gasos d’efecte hivernacle. A més de ser una eina per assolir els objectius fixats per als pròxims anys en matèria de gestió de residus, augmenta la competitivitat industrial reduint costos de fabricació amb estalvi de combustibles. L’objectiu principal d’aquesta tesina ha sigut estudiar la viabilitat tècnica de la utilització de dos tipus de fraccions d’origen municipal, Rebuig de la Resta i dels Residus Voluminosos, com combustible alternatiu en instal·lacions industrials. Per assolir aquest objectiu es van caracteritzar les dues fraccions per tal de determinar el seu potencial energètic , el contingut en metalls, clor i altres paràmetres per tal de comparar-los amb els requeriments d’acceptabilitat del residu establerts per les cimenteres. Així mateix, es van avaluar els aspectes ambientals associats a la utilització d’aquests residus com combustible. Per realitzar l’anàlisi ambiental es va utilitzar el programa comercial Simapro com a eina per tal d’efectuar l’Anàlisi del Cicle de Vida de l’utilització d’aquests residus com combustibles. A més és van comparar els impactes derivats de la combustió de carbó. Els resultats obtinguts per als dos tipus de residus, en quant al potencial energètic, al contingut en metalls i als aspectes ambientals analitzats han estat satisfactoris i demostren la capacitat d’aquests residus per a ser emprats com combustibles de substitució en instal·lacions consumidores o productores d’energia, com cimenteres o centrals tèrmiques.

El nostre projecte consisteix en l’anàlisi econòmic de les polítiques públiques de gestió de residus exclusivament municipals. Pretenem, mitjançant l’anàlisi d’un municipi representatiu com és Sant Cugat, dissenyar un sistema de reciclatge -adaptat a aquesta localitat en concret- que sigui el més eficaç possible, incrementant les quantitats recollides i controlant els costos tot i tenint en compte les preferències dels propis usuaris.Amb això, pretenem cercar la fórmula més exacta possible, adaptable a cada tipus de municipi (edificació vertical o horitzontal, extensió, densitat de població, etc.), per tal que els nivells de reciclatge del nostre país arribin a ser equiparables als europeus, avui encara molt llunyans.Tot i que valorem molts sistemes de reciclatge ja existents, ens centrem prioritàriament en l’estudi del Porta A Porta (PAP), el qual creiem el més adequat per a Sant Cugat després d’haver analitzat estadísticament el que opinen els ciutadans mitjançant unes enquestes, així com dades oficials de poblacions on ja hi està implementat.No obstant això, després d’haver comprovat que la satisfacció real dels usuaris del PAP a Vilassar de Mar, on hi funciona des de 2003, no és la que seria d’esperar, hem reflexionat sobre les causes i les solucions possibles a aquests problemes, de manera que ho puguem evitar de cara a crear el sistema per a la població objecte del nostre treball.

The collection and treatment of waste poses a major challenge to modern urban planning, particularly to smart cities. To cope with this problem, a cost-effective alternative to conventional methods is the use of Automated Vacuum Waste Collection (AVWC) systems, using air suction on a closed network of underground pipes to transport waste from the drop off points scattered throughout the city to a central collection point. This paper describes and empirically evaluates a novel approach to defining daily operation plans for AVWC systems to improve quality of service, and reduce energy consumption, which represents about 60% of the total operation cost. We model a daily AVWC operation as a Markov decision process, and use Approximate Dynamic Programming techniques (ADP) to obtain optimal operation plans. The experiments, comparing our approach with the current approach implemented in some real-world AVWC systems, show that ADP techniques significantly improve the quality of AVWC operation plans. © 2015 Elsevier Ltd., This work has been partially funded by the Generalitat de Catalunya under grant AGAUR 2009-SGR-1434, and the Ministerio de Economía y Competividad research projects CO-PRIVACY (TIN2011-27076-C03-03), ARINF (TIN2009-14704-C03-01/03), TASSAT (TIN2010-20967-C04-01/03), and Newmatica (IPT-2011-1496-310000) from program INNPACTO (funded by the Ministerio de Ciencia y Tecnología until 2011)

El Complex de tractament de residus municipals de Solius actualment consisteix en les instal·lacions d'un dipòsit controlat de residus i d'una planta de compostatge. El projecte es basa en realitzar una planta MBT (tractament mecànic biològic) de la fracció RESTA dels residus municipals, que consisteix en la realització d'un pretractament mecànic, un tractament biològic de la fracció orgànica i una selecció del materials valoritzables del residus (paper-cartró, envasos plàstics, ferro i alumini).

Efficient and reliable operation of Polymer Electrolyte Membrane (PEM) fuel cells are key requirements for their successful commercialization and application. The use of diagnostic techniques enables the achievement of these requirements. This paper focuses on model-based fault detection and isolation (FDI) for PEM fuel cell stack systems. The work consists in designing and selecting a subset of consistency relations such that a set of predefined faults can be detected and isolated. Despite a nonlinear model of the PEM fuel cell stack system will be used, consistency relations that are easily implemented by a variable back substitution method will be selected. The paper also shows the significance of structural models to solve diagnosis issues in complex systems.

This is a project that treats to study the financial and technical possibility of creating a biogas plant in the shire of "Montsià". First of all, and previously to all computations and estimations to go on with the project, I had to establish some parameters: the place where the plant would be and the treatment of the solid wastes. The chosen place is situated in the borders of "Controlled storage plant of solid wastes and composting plant" at Mas de Barberans (Montsià). This decision also guided the choice of which solid wastes to treat, that after doing an analysis of the solid wastes generated at the zone, they have been the Organic municipal solid waste (OMSW), purines coming from farms close to the town of the building and oil filtering grounds. Once chosen the solid wastes to treat, and taking in account the available information, they were decided the technologies the plant would have. About the digester's technology, previously it was thought to install a plug-flow digester, but the few information about the costs made, finally, that the CSTR (Completely Stirred Tank Reactor) was the chosen option. With obtained biogas, it has been thought a different way to usual cogeneration, betting in biogas' upgrading (through absorption and biological methods) in order to get bio methane. Later, with the most of the parameters established, they both were calculated, the biogas' potential production and the sizes of the plant for the amount and kind of solid wastes defined applying the chosen technology. Eventually, it was studied the profit - earning capacity of the project basing it on the hypothesis established (the project is considered able if the outlay is recovered in less time than the life - work of the plant). The investing needed to carry on with this project is 2.376.426,78 , with an Internal rate of return (IRR) of 4,83% and a recovering time of 18 years. The project is able due to the outlay is recovered in 18 years, being 20 years the work - live time of the plant. Aquest projecte tracta sobre l'estudi de viabilitat d'una planta de biogàs a la comarca del Montsià, des del punt de vista econòmic i tècnic. En primer lloc, de forma prèvia a tots els càlculs i les estimacions per tal de dur a terme el projecte, s'han hagut d'establir diversos paràmetres: emplaçament de la planta i residus a tractar. L'emplaçament escollit es situa dins els límits del Dipòsit controlat de residus i planta de compostatge del Mas de Barberans (Montsià). Aquesta decisió, també va orientar l'elecció dels residus a tractar, que després de fer una anàlisi dels residus generats a la zona, han estat la Fracció Orgànica dels Residus Municipals (FORM), purins generats a les granges properes a la localitat de construcció de la planta i terres filtrants d'olis. Un cop escollits els residus a tractar i tenint en compte la informació disponible, es van decidir les tecnologies de què disposaria la planta. Pel que fa a la tecnologia del digestor, inicialment es va plantejar instal·lar un digestor del tipus flux pistó, però la falta de dades a nivell de costos va fer que, finalment, el digestor de mescla completa fos la opció escollida. Amb el biogàs obtingut s'ha plantejat una alternativa a l'habitual cogeneració, apostant pel refinament del biogàs (mitjançant els mètodes biològic i d'absorció) per tal d'obtenir biometà. Després, amb la major part dels paràmetres definits, es va procedir al càlcul del potencial de producció de biogàs i al dimensionament de la planta per a la quantitat i tipus de residus definits, aplicant la tecnologia escollida. Per últim, es va estudiar la rendibilitat del projecte en funció de la hipòtesi plantejada (el projecte es considera viable si es recupera la inversió en un període de temps inferior a la vida útil de la planta). La inversió necessària per construir la planta és de 2.376.426,78 , amb una TIR del 4,83% i un termini de recuperació de la inversió de 18 anys. El projecte resulta viable ja que la inversió es recupera als 18 anys, essent 20 anys la vida útil de la planta. Este proyecto trata sobre el estudio de viabilidad de una planta de biogás en la comarca del Montsià, desde el punto de vista económico y técnico. En primer lugar, de forma previa a todos los cálculos y las estimaciones para realizar el proyecto, se han tenido que definir diversos parámetros: emplazamiento de la planta y residuos a tratar. El emplazamiento elegido se encuentra dentro de los límites de Depósito controlado de residuos y Planta de compostaje del Mas de Barberans (Montsià). Esta decisión, también encaminó la elección de los residuos a tratar, que después de hacer un análisis de los residuos generados en la zona, han sido la Fracción Orgánica de los Residuos Municipales (FORM), purines de granjas cercanas a la población de construcción de la planta y tierras filtrantes de aceite. Una vez escogidos los residuos a tratar, y teniendo en cuenta la información disponible, se decidieron las tecnologías de las que dispondría la planta. En cuanto a la tecnología del digestor, inicialmente se planteó instalar un digestor de tipo flujo-pistón, pero la escasez de datos a nivel de costes hizo que, finalmente, el digestor de mezcla completa haya sido la opción escogida. Con el biogás obtenido se ha planteado una alternativa a la habitual cogeneración, apostando por el refinamiento del biogás (mediante los métodos de absorción y biológico) para obtener biometano. Posteriormente, con la mayor parte de los parámetros establecidos, se procedió al cálculo del potencial de producción de biogás y al dimensionamiento de la planta para la cantidad y tipo de residuo definidos, aplicando la tecnología escogida. En último lugar, se estudió la rentabilidad del proyecto en función de la hipótesis planteada (el proyecto se considera viable si se recupera la inversión en un periodo de tiempo inferior a la vida útil de la planta). La inversión necesaria para llevar a cabo el proyecto es de 2.376.426,78 , con una TIR del 4,83% y un plazo de recuperación de la inversión de 18 años. El proyecto resulta viable ya que la inversión se recupera a los 18 años, siendo la vida útil de la planta 20 años.

ppropriate land application of manure nitrogen at agronomic rates must be assured in order to preserve environmental quality of agricultural ecosystems, atmosphere, and water resources. When land is limiting, the combined bioprocess of nitrification-denitrification (NDN) has often been considered for the removal of nitrogen, implying the conversion of ammonium