Search

El artículo presenta la situación del turismo rural en España, con especial incidencia en Cataluña y Galicia. Se hace hincapié en los nuevos usos del espacio rural a partir del ocio y el turismo, un aspecto que está cambiando y diversificando las economías rurales. En este sentido se plantea cómo los usuarios y la población local perciben o «reperciben» su patrimonio, sus paisajes y sus lugares a partir de las nuevas miradas sobre el territorio rural. This article describes the situation of rural tourism in Spain, especially in Catalonia and Galicia. It is focused on the new leisure and tourism uses of rural spaces, an aspect which is changing and diversifying the rural economies. Related to this, it is described how local inhabitants perceive and «reperceive» their heritage, their landscapes and their places from the new views of rural territories.

La tesi doctoral planteja una anàlisi i una avaluació territorial del creixement de l'habitatge unifamiliar a la província de Barcelona durant un període de 17 anys, tot diferenciant els llindars d'especialització del paisatge residencial a partir de la localització d'habitatges aïllats i adossats a diferents municipis. La tesi demostra que, tot i que el fenomen de l'habitatge unifamiliar no és nou a la regió de Barcelona, des de finals dels anys vuitanta adquireix una dimensió nova en funció de l'escala territorial i el volum de les produccions, d'una banda, i en tant en quant es tracta en una gran part d'habitatge principal i no secundari, d'una altra. La tesi para una especial atenció a detectar quins municipis s'han especialitzat més en aquest tipus d'habitatge i diferencia entre els llocs que bàsicament han produït habitatge aïllat o adossat de forma clara; els llocs que han combinat aquestes dues tipologies d'habitatge unifamiliar; i els llocs que han produït simultàniament habitatge adossat i habitatge en bloc, dues tipologies gens incompatibles als municipis de major grandària. La tesi demostra igualment que s'ha esdevingut una substitució dels territoris que han acollit aquests creixements residencials que han passat de ser municipis metropolitans més propers a la ciutat central a ser ciutats mitjanes i viles de segona i tercera corona metropolitanes, tot configurant un model territorial fortament orientat vers la dispersió.Finalment, la tesi planteja que el desenvolupament de la urbanització dispersa a la regió de Barcelona no s'ha d'explicar només com el resultat de la 'fugida' de la ciutat de famílies amb recursos que volen viure més a prop de la natura en cases unifamiliars. Al costat d'aquest grup de població, hi hauria tot un gruix de famílies que podrien, i en molts casos voldrien, viure en zones urbanes compactes però que, a causa del diferencial de preus de l'habitatge entre ciutats metropolitanes, acaben finalment accedint a l'habitatge adossat de grandària petita en zones més llunyanes. D'aquesta manera, la tesi planteja com les causes de la suburbanització accelerada no són únicament de tipus cultural i vinculades a la percepció de l'habitat sinó que tenen molt a veure amb el funcionament dels mercats de compra i els llindars d'accessibilitat de les famílies als parcs d'habitatge metropolitans. La tesi proposa com a conclusió una avaluació d'aquest creixement com molt insostenible no només en termes ambientals i urbanístics sinó també culturals en tant en quant significa l'aparició d'un territori residencial en absolut caracteritzat per la complexitat i la diversitat característiques de la imatge de ciutat mediterrània., This researh analyzes the growth and expansion of the single-family house tipology in the Barcelona region from 1987 to 2001. The main aim of this work is to define clearly different typologies of residencial landscape depending on the type of low-density houses built during the last two decades: detached houses; or terrace houses. The localition patterns of these two different type of single-family houses show how the 311 municipalities included in the analysis have been producing a highly specialized residential landscape orientated towards the detached houses in some cases and to the terrace house in other cases. Despite the fact that the existance of single-family houses is not a new fenomenon in the Barcelona region, the research demonstrates how since the 80's decade the expansion of the low-density residential landscapes have adquired a completely new dimension because of the important amount of dwellings finally built and because of the use of these new houses as the primary house in a majority of cases, and not as a secundary house which was the current trend during the 60's and 70's decades. Apart from focusing on the specilisation levels of the housing parks of the 311 municipalities of the region, the research also demonstrates how this specialisation goes hand in hand with the substitution of the territories that have hosted this type of urban growth. As the quantitave analysis clearly shows, municipalities located in the 2nd and the 3rd ring, quite fare away from the central city and not specifically defined by metropolitan trends, have been substituting during the last decade the municipalities located closer to Barcelona as the places accounting more average growth of single-family houses. The result of this dispersion pattern is a territorial model defined by urban sprawl.Finally, the research work demonstrates that the development of sprawl in the Barcelona region is not only the result of the willing for leaving the city and being closer to natural or non urbanised areas living in a single-family house. As the colleted and produced data show, besides this type of afluent population that leave the city to live in a big house in the countriside there exists another very important group of population that is responsible for sprawl but because of very different reasons: due to the fact of the higher prices of dwellings in more densified urban areas many lower-class families go and live in suburban towns in cheaper terrace-houses because of their less surface and their more external location in relation with Barcelona and the other central cities in the region. In conclusion, housing market evolution can not be forgotten when explaining the causes of urban sprawl.The research proposes in a final part a monitorisation of these development of single-family houses in the majority of municipalities of the Barcelona region both from in environmental and cultural terms. Regarding the environmental approach, this type of urban growth is clearly insustainable when analyzing some parameters as: consumption of land; domestic water consumption; increasing risk of provoked fire in ecologically fragile areas; exponential increase of mobility, trafic flows and number of automoviles. Regarding the cultural approach, this type of urban growth means a new type of residential landscape which is specialised and morphologically homogenious. It is the loss of complexity the main risk that cities in the Barcelona region are facing as a consecuence of the intensive development of low-density houses new neighbourhoods.

La ferma convicció en el fet que el territori i el paisatge són l'herència d'unes relacions establertes entre la societat i el medi natural, les quals amb el pas del temps s'han representat de diferents maneres sobre l'espai, ha permès plantejar una recerca basada en l'estudi de diferents registres ambientals i documentals explicatius d'aquests canvis (geohistòria ambiental). L'objectiu principal d'aquesta tesi ha estat descriure, analitzar i interpretar les conseqüències d'aquestes transformacions a partir de l'estudi evolutiu de la seva vegetació. Així, s'han volgut identificar les principals pertorbacions naturals i/o humanes que són a l'origen dels canvis i explicar les seves conseqüències ambientals a partir de tres eixos explicatius:1) El coneixement de la composició, estructura i biomassa forestal actual de l'àrea d'estudi.2) L'estudi de les variacions climàtiques durant el període considerat.3) L'explicació de la construcció del paisatge actual com a resultat de la interacció entre la societat i el medi natural al llarg del temps.L'àmbit d'estudi escollit: el Pirineu central català, ha permès assolir aquests objectius, si bé ha estat necessari dissenyar una metodologia variada que combinés diferents tècniques per tal d'abastar un llarg període temporal (els darrers 10.000 anys). Per això, s'han fet servir tècniques paleogeogràfiques basades en restes vegetals (palinologia, antracologia, dendrocronologia) i d'altres fonts de tipus documental directes i indirectes (escrites, gràfiques i orals), que s'han enriquit amb aportacions d'altres disciplines (geomorfologia glacial, arqueologia, etc.). No obstant, l'element central d'atenció de tota la recerca ha estat l'àmbit forestal que ha servit de mesura per avaluar la intensitat de les diferents pertorbacions i veure quin ha estat el seu grau d'afectació al llarg de tota la història.Els resultats han permès distingir clarament tres grans formacions vegetals estables i dominants de l'espai forestal: 1) El bedollar (Betula sp.), entre fa 9000 i 6200 anys cal BP, que s'ha considerat una formació estable i paraclimàcica, símbol de continentalitat, tot i que a partir de l'any 7800 cal BP de forma mixta amb l'avet. 2) L'avetosa (Abies alba), entre fa 6200 i 2800 anys cal BP que, si bé inicialment s'ha considerat una adaptació de la vegetació al clima, en la seva etapa de consolidació ja no s'ha pogut desvincular d'una activitat humana creixent a partir de l'any 5200 cal BP. L'avet, a més, ha estat un indicador que ha permès aportar noves dades sobre el sentit i la temporalitat de la colonització d'aquesta espècie als Pirineus meridionals. 3) La pineda de pi roig (Pinus sylvestis), entre fa 2800 anys cal BP i l'actualitat ha estat un indici que ha permès relativitzar la importància del clima respecte l'activitat humana. I és que l'especialització vers diverses activitats econòmiques, s'ha mostrat com un fort condicionant de la presència de pi. Així, s'ha destacat la importància de la ramaderia durant l'Edat Mitjana i l'activitat metal·lúrgica (segles XVIII i XIX) com els grans modeladors de l'espai forestal actual. Així, s'ha demostrat com:A) La societat modifica el medi natural i per tant, no es pot estudiar la vegetació actual sense tenir en compte la suma d'impactes humans pretèrits responsables de la seva evolució. B) El clima, a més de determinar el desenvolupament de la vegetació, juga un rol fonamental en el desenvolupament de les activitats antròpiques i determina l'ocupació humana de l'alta muntanya pirinenca.C) El territori actual és el resultat individual o col·lectiu de totes les activitats econòmiques "tradicionals" (agricultura, ramaderia, silvicultura i metal·lúrgia) i "modernes" (activitats turístiques), però els canvis dràstics en el territori es donen a partir de l'especialització en una determinada activitat econòmica., The idea that territory and landscape are the heritage of relationships established between society and environment, that with the pass of time have represented the space in different ways, it has allowed to raise a research based on the study of several explanatory environmental and documental registries of changes (environmental geohistory). In this way, it has been necessary to identify the origin of the main natural and/or human disturbances that have caused the changes. The main axes have been three:1) The knowledge of the composition, structures and present forest biomass of the study area. 2) The study of climatic changes during the studied period. 3) The explanation of the construction of the actual landscape as a result of the interaction between society and environment throughout the time.The study area is the Central Catalan Pyrenees. In this place, we applied a methodology based on different techniques allowing to include a long specific period (the last 10000 years): vegetal rest (palynology, anthracology and dendrocronology), documental sources (written, graphics and oral) and other techniques (glacial geomorphology, archaeology, etc). However, the main element of the research has been the forest, used as indicator to measure the intensity of different disturbances and the degree of affectation throughout the all history. The results have allowed to distinguish three vegetal formations in field work area:1) The birch forest (Betula sp.), between 9000 to 6200 years Cal BP has been considered a stable formation and paraclimax symbol of continentality. Although, from 7800 Cal BP the birch and the fir share space.2) The fir forest (Abies alba), between 6200 and 2800 years Cal BP, has been considered initially an adaptation to the climatic condition and, in its stage of consolidation since 5200 years Cal BP it's always linked to human activity. In addition, the fir has been considered an indicator that has brought new data on the direction and the temporality of the colonization of this species in the southern Pyrenees.3) The Scots pinewood (Pinus sylvetris), between 2800 years Cal BP and the present time has been an indicator that allowed to contrast the importance of the climate in relation to human activity. Specialization towards different economic activities has been a strong conditioner of the presence of the pine. In this way, livestock (during Middle Ages) and the metallurgical activity (18th and 19th) are the main activities modelling present day forest appearance.The thesis has been useful to demonstrate that: A) Society modifies environment; for that reason is not possible to study present vegetation without considering the sum of human impacts.B) Climate, besides determining the development of the vegetation, has a fundamental roll in the development of human activities and occupation of the high Pyrenean mountain. C) Present territory is the individual or collective result of "traditional" (agriculture, livestock, forestry and metallurgy) and "modern" (tourist activities) economic activities, but the drastic changes in the territory occur when there is a specialization in a certain economic activity.

Aquest article correspon a una síntesi d'un treball de recerca desenvolupat a l'Escola d'Arquitectura per un grup de professors, entre els quals es compten Miquel Domingo, Xabier Eizaguirre, Antonio Moro i el signant de l'article, durant els anys noranta sobre Les formes urbanes del litoral català, una part del qual ha estat publicada per la Diputació de Barcelona el 2003. L'article explica les bases metodològiques de la recerca i inclou unes reflexions que poden ser útils per pensar el nostre litoral a mig termini.

En aquest article, l'autor reclama el treball conjunt entre ciències socials i ciències naturals per comprendre de manera global com les societats humanes s'han aprofitat dels recursos que els oferia el territori i, a la vegada, analitzar com aquests usos del territori configuren un paisatge que és reflex de la societat que hi habita. Així, juntament amb la definició dels conceptes metabolisme social i petjada ecològica, l'autor dóna algunes pautes metodològiques per a l'anàlisi del paisatge com a resultat de la transformació humana. En este artículo, el autor reclama el trabajo conjunto entre ciencias sociales y ciencias naturales para comprender de modo global cómo las sociedades humanas han aprovechado los recursos que les ofrecía el territorio y, a la vez, analizar cómo estos usos del territorio configuran un paisaje que refleja la sociedad que en él habita. Así, junto a la definición de los conceptos metabolismo social y huella ecológica, el autor da algunas pautas metodológicas para el análisis del paisaje como resultado de la transformación humana. In this study, the author demands combined efforts between social and natural sciences to understand in a global view how human societies had taken advantage of the territorial resorces and, at the same time, to analyze how these uses of the territory shape a landscape that is a reflect of the society that inhabits it. By this, together with the definition of the concepts social metabolism and ecological trace, the author gives some methodologycal proposals to the landscape analysis as a result of the human transformation.

Les diagnosis i propostes que es realitzen en l'actualitat des de les regions catalanes mostren com s'està configurant una nova forma d'entendre les estratègies de desenvolupament i ordenació del territori que, en molts aspectes, té punts de coincidència amb les directrius de l'Estratègia Territorial Europea, tant pel que fa als objectius i els criteris de partida com a les metodologies que se segueixen i els instruments que s'utilitzen. Les estratègies territorials de totes les regions coincideixen a establir uns elements comuns: el paisatge i els recursos territorials, juntament amb l’equitat social, passen a ser un tema central que cohesiona i integra la resta d’estratègies. Són factors comuns també una visió cooperativa o complementària de les interrelacions amb les altres regions i entre els sistemes urbans, tot formant estructures policèntriques., Diagnosis and proposals that are currently being carried out from the Catalan regions show how it is taking shape a new way of understanding development strategies and land planning, that, in many aspects, has common features with the guidelines of the European Spatial Development Perspective, either regarding the objectives and initial criteria or regarding the methodologies which are followed and the instruments used. The territorial strategies of all the regions agree on the establishment of some common elements: the landscape and territorial resources, together with social equity, become a central issue that gathers and integrates the rest of strategies. Besides, co-operative vision and interrelations complementariety with other regions and urban systems are also common factors, forming polycentric structures., Las diagnosis y propuestas que se realizan en la actualidad desde las regiones catalanas muestran cómo se está configurando una nueva forma de entender las estrategias de desarrollo y ordenación del territorio que, en muchos aspectos, tiene puntos en común con las directrices establecidas en la Estrategia Territorial Europea, tanto en lo que respecta a los objetivos y criterios de partida como en lo que se refiere a las metodologías que se siguen y los instrumentos que se utilizan. Las estrategias territoriales de todas las regiones coinciden en establecer unos elementos comunes: el paisaje y los recursos territoriales, junto con la equidad social, pasan a ser un tema central que cohesiona e integra el resto de estrategias. Son factores comunes igualmente una visión cooperativa o complementaria de las interrelaciones con las otras regiones y entre los sistemas urbanos, formando estructuras policéntricas.

Les Terres de l'Ebre duen a terme importants esdeveniments que afectaran de manera decisiva el futur del seu territori. La presa de consciència de la importància d'aquests esdeveniments per part de la seva població ha conduït a un procés de debat i reflexió sobre el present i el futur del propi territori que, més enllà de les reivindicacions específiques sobre alguns aspectes concrets, ha permès elaborar una proposta de desenvolupament i ordenació del territori basada en els seus propis recursos, les activitats lligades al lloc, la qualitat de vida de les persones i el respecte als recursos naturals i el paisatge., The Terres de l’Ebre are currently living important events that will affect in a decisive way the future of its territory. The awareness of the population of the importance of these events have led to a process of debate and reflection on the future of the territory itself that, beyond the specific claims about some concrete aspects, has allowed the elaboration of a development proposal and land planning based on its own resources, the activities linked to the place, the quality of life of people and the respect to the natural resources and landscape., Las Terres de l’Ebre llevan a cabo en la actualidad importantes cambios que afectarán de manera decisiva al futuro de su territorio. La toma de conciencia de la importancia de estos cambios por parte de su población ha conducido a un proceso de debate y reflexión sobre el presente y el futuro del propio territorio que, más allá de las reivindicaciones específicas sobre algunos aspectos concretos, ha permitido elaborar una propuesta de desarrollo y ordenación de territorio basada en sus recursos propios, las actividades ligadas al lugar, la calidad de vida de las personas y el respeto a los recursos naturales y el paisaje.

Utilizando el concepto de paisaje, la región tropical de la Amazonía es analizada como un problema de estudio para la geografía. Se presentan los efectos del clima en la dinámica regional y se hace una breve consideración de los indígenas como constructores de la selva. Emprant el concepte de paisatge, la regió tropical de l'Amazònia és analitzada com un problema d'estudi per a la geografia. S'hi presenten els efectes del clima en la dinàmica regional i s'hi fa una breu consideració dels indígenes com a constructors de la selva. En utilisant le concept de paysage, la région tropicale amazonienne est analysée comme étant un problème d'étude pour la géographie. L'article présente les effets du climat dans la dynamique régionale et traite brièvement des indigènes en tant que constructeurs de la forêt. Using the concept of landscape, the Amazon tropical region is analyzed as a study problem for Geography. Climate effects on regional dynamics are shown and a short consideration is taken on the role of indigenous people as builders of the rain forest.

Del 9 al 12 de desembre de 1999 va tenir lloc a Màlaga el XVI Congrés de Geògrafs Espanyols, convocat per l'Associació de Geògrafs Espanyols. El congrés va tenir com a lema principal «El territori i la seva imatge» i es va estructurar en quatre ponències: la dinàmica natural del paisatge; els espais del turisme; els llocs i els processos de globalització, i la ciutat de finals de segle: realitat i projecte. Del 9 al 12 de diciembre de 1999 tuvo lugar en Málaga el XVI Congreso de Geógrafos Españoles, convocado por la Asociación de Geógrafos Españoles. El congreso tuvo como lema principal «El territorio y su imagen» y fue estructurado en cuatro ponencias: la dinámica natural del paisaje; los espacios del turismo; los lugares y los procesos de globalización, y la ciudad de finales de siglo: realidad y proyecto. Du 9 au 12 décembre 1999 a eu lieu à Málaga le XVIème Congrés des Géographes Espagnols, convoqué par l'Association de Géographes Espagnols. Le congrés s'organise sur le thème général «Le territoire et son image» et autour de quatre sessions de travail: la dynamique naturelle du paysage; les espaces du tourisme; les lieux et les processus de globalisation, et la ville de fin de siècle: réalité et projet. The XVI Congress of Spanish Geographers, organized by the Association of Spanish Geographers, took place in Málaga from 9th to 12th December 1999. The main theme of the Congress was «The territory and its image» and it was divided in four subtopics: the nat- ural dynamics of landscape; tourism environments; places and globalization processes, and the city at the end of the century: reality and projection.

En una primera part, la tesi intenta assentar les bases teòriques i metodològiques per a una Antropologia de l'Espai, aprofundint en la relació que s'estableix entre Antropologia, Arquitectura i Societat.S'analitza la relació entre Antropologia i Societat a partir de l'experiència del treball de camp antropològic, en el qual es produeix l'aproximació d'ambdues mitjançant la interpretació. S'analitza la relació entre Societat i Arquitectura a partir del fenomen d'habitar: s'aborda el paper creatiu que desenvolupa l'habitant en l'entorn arquitectònic, així com el reconeixement d'aquesta realitat per part dels arquitectes. I s'analitza la relació entre Antropologia i Arquitectura a partir del concepte d'interdisciplinarietat: es repassen les diferents aproximacions a l'Arquitectura com a objecte d'estudi des de l'Antropologia, i s'aprofundeix en el paper de l'antropòleg com a creador; i es repassen les diferents aproximacions a l'Antropologia com a disciplina des de l'Arquitectura, i s'aprofundeix en la tasca interpretativa de l'arquitecte.Per a una relació entre Antropologia, Arquitectura i Societat, es proposa la creació d'un nou espai comú de comunicació, transcultural i híbrid, d'una realitat compartida en la que cadascuna de les parts assumeixi alhora l'anàlisi, la creació i la pràctica de l'espai. La segona part intenta complementar i exemplificar aquestes reflexions teòriques i metodològiques, a través de l'anàlisi antropològic de l'espai de la Vila Olímpica de Banyoles.S'analitza l'apropiació d'aquest espai per part dels seus habitants com a part d'un procés continuat de creació i re-creació. A partir dels conceptes de tradició i modernitat, habitabilitat, uniformitat i diversitat formal, unitat i separació, i de consciència estètica s'intenta aprofundir en la delimitació espacial del barri i en la seva definició arquitectònica i urbanística. L'entorn paisatgístic és analitzat com un espai que forma part del barri i de l'arquitectura: la Vila Olímpica esdevé el nexe entre arquitectura i natura, complint una doble funció de continuum i límit, de fusió i separació. Però l'apropiació es produeix també a nivell social: l'espai del barri delimita unes relacions socials en el seu interior, i conforma una identitat social pròpia que reforça una voluntat de privacitat. S'analitza també l'apropiació de l'espai interior dels habitatges per part dels habitants a partir de les transformacions que hi han introduït per tal d'equilibrar la relació interior-exterior, públic-privat, pur-impur, gran-petit. La delimitació és l'instrument utilitzat per ordenar l'habitatge física, social i simbòlicament d'acord a uns models sòcio-culturals. L'habitant assumeix la seva capacitat creativa d'adaptació a l'habitatge com a inherent al mateix fet d'habitar.

Han pasado ya casi dos décadas desde que se fundaron los principios de una «nueva» geografía cultural, en parte como respuesta a las percibidas limitaciones de la escuela de Berkeley. Este ensayo explora el estado actual de la investigación en la geografía cultural anglosajona, situando las innovaciones recientes dentro del contexto de los debates disciplinares entre enfoques «tradicionales» y «nuevos» a lo largo de los años ochenta e inicios de los noventa. En el acto de seguir las transformaciones teóricas y metodológicas subyacentes a dos de las principales categorías de análisis en la geografía cultural -el estudio de la interconexión entre naturaleza y cultura, y la representación del paisaje- el autor sugiere que en el periodo reciente están reemergiendo las preocupaciones tradicionales de la escuela de Berkeley, aunque no bajo sus condiciones originales de nacimiento. Ja han passat quasi dues dècades d'ençà que s'establiren els fonaments d'una «nova» geografia cultural, en part com a resposta a les limitacions presentades per l'escola de Berkeley. Aquest assaig explora l'estat actual de la recerca en la geografia cultural anglosaxona, situant les innovacions recents dins el context dels debats disciplinaris entre enfocaments «tradicionals» i «nous» durant els anys vuitanta i començament dels noranta. En fer el seguiment de les transformacions teòriques i metodològiques subjacents a dues de les principals categories d'anàlisi en la geografia cultural -l'estudi de la interconnexió entre natura i cultura, i la representació del paisatge- l'autor suggereix que recentment estan reemergent les preocupacions tradicionals de l'escola de Berkeley, malgrat que no sota les seves condicions originals. Il y a bientot vingt ans que furent posés les principes fondamentaux d'une nouvelle géographie culturelle, en partie en réaction contre les limitations de l'école de Berkeley. Cet essai fait le point de la recherche anglosaxonne en géographie culturelle et en situe les avances récentes dans le cadre des débats disciplinaires qui ont eu lieu entre les «anciens» et les «modernes» pendant les années 80 et le début des années 90. Les récents changements observés dans les courants théoriques et méthodologiques qui sous-tendent les deux themes majeurs de la geographie culturelle -opposition nature/culture et représentation des paysages- suggerent que certaines préoccupations de l'ancienne école de Berkeley font surface à nouveau, quoique dans des conditions différentes. Nearly two decades have passed since the founding principles of a «new» cultural geography were established, partly as a reaction to the perceived shortcomings of the Berkeley School. This essay provides an update on research within cultural geography in English-speaking countries, situating recent developments within the context of disciplinary debates between «traditional» and «new» approaches to the field in the 1980s and early 1990s. In tracing the shifting theoretical and methodological currents underlying two of cultural geography's primary analytical categories -the study of the nature-culture nexus and landscape representation- it is suggested that in recent years certain preoccupations of the «traditional» Berkeley school may be reemerging, although perhaps not under their original conditions.

L’article presenta una aproximació al fet comarcal de l’Alt Penedès des de diferents perspectives. A partir d’una revisió dels diferents intents de comarcalització, es planteja com el concepte «Alt Penedès» no apareix fins al 1932 i com la divisió del Penedès en tres unitats, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf, només ha tingut entitat administrativa local des del 1987. Des de la perspectiva del territori i el paisatge, es distingeix entre el muntanyós, el de la vinya i l’urbà-industrial. Des de l’estudi de l’evolució demogràfica es destaca com, des del 1975, la comarca manté augments moderats de població que asseguren una estabilitat comuna a la majoria d’àrees de Catalunya que no van créixer o van creixer poc durant el període de «l’explosió demogràfica», del 1950 al 1975. Pel que fa a la relació entre població i territori, es destaquen dos elements importants: en primer lloc, el creixement de la mobilitat laboral externa als municipis de la comarca. En segon lloc, el fenomen de la «població temporal», és a dir, els volums de visitants que ocupen segones residències o realitzen un consum lúdic o cultural. Finalment, pel que fa a la relació de la comarca amb Catalunya, es presenta una revisió dels arguments que, des de la planificació regional i la geografia, han caracteritzat les interpretacions territorials de la comarca., The article presents an outline of the Alt Penedès from a number of different viewpoints. On the basis of an overview of different attempts at regionalisation, the author notes that the concept of «Alt Penedès» did not emerge until 1932, and that the present administrative division of the Penedès into three units, Alt Penedès, Baix Penedès and Garraf dates no further back than 1987. From the points of view of territory and landscape, a distinction is made between mountainous areas, vineyards and urban-industrial land. A study of demographic evolution reveals that since 1975 the region has maintained moderate population growth that ensures a stability common to most areas in Catalonia that either did not grow or grew very little during the «population boom» between 1950 and 1975. As regards the relationship between population and space, two important factors emerge: in the first place, the increase in labour mobility outside the region’s municipalities. Secondly, the phenomenon of the «temporary population», that is, the number of visitors who either occupy second homes or else are recreation or culture consumers. Finally, regarding the region’s relations with the rest of Catalonia, the author presents an overview of the arguments that, in terms of regional planning and geography, have characterised spatial interpretations of the Alt Penedès., El artículo presenta una aproximación al hecho comarcal del Alt Penedès desde diferentes perspectivas. A partir de una revisión de los diferentes intentos de comarcalización, se plantea como el concepto «Alt Penedès» no aparece hasta 1932 y como la división del Penedès en tres unidades, Alto Penedés, Bajo Penedés y Garraf, solo ha tenido entidad administrativa local a partir de 1987. Des de la perspectiva del territorio y del paisaje, se distingue entre lo montañoso, la viña y el urbano industrial. Desde el estudio de la evolución demográfica se destaca como, desde 1975, la comarca mantiene augmentos moderados de población que asseguran una estabilidad común a la majoria de las areas de Cataluña que no crecieron o crecieron poco durante el periodo de la «explosión demográfica» de 1950 a 1975. En lo que se refiere a la relación entre la población y el territorio, destacan dos elementos importantes: en primer lugar, el crecimiento de la movilidad laboral externa a los municipios de la comarca. En segundo, el fenomeno de la «población temporal», es decir, los volúmenes de visitantes que ocupan residencias segundarias o realizan un consumo lúdico o cultural. Finalmente, en lo que se refiere a la relación de la comarca con el resto Cataluña, se presenta una revisión de los argumentos que desde la planificación regional y la geografia han caracterizado las interpretaciones territoriales de la comarca.

Les "XI Jornades de Camp de Geografia Física" de I'AGE, d'acord amb l'estil de trobades anteriors, es van desenvolupar seguint un periple per diverses zones del País Basc i també per les comunitats autònomes veïnes de Cantàbria i la Rioja. Es varen tractar temes de geografia física i d'altres camps afins, incidint sobretot en qüestions biogeogràfiques, perb sense oblidar les formes del relleu i altres aspectes d'interès, sempre lligats a l'itinerari de l'excursió. Las "XI Jornadas de Campo de Geografia Física" de la AGE, de acuerdo con el estilo de encuentros anteriores, se desarrollaron siguiendo un periplo por diferentes zonas del País Vasco y también por las comunidades autónomas vecinas de Cantabria y la Rioja. Se trataron temas de geografía física y otros campos afines, incidiendo sobretodo en cuestiones biogeográkas, pero sin olvidar las formas del relieve y otros aspectos de interés, siempre relacionados con el itinerario de la excursión. Les "X I Journées de Terrain de Géographie Physique" de l'AGE, maintenant le traditionnel style des journées précédentes, se sont derroulées par des diverses zones du Pays Basque et des communautés voisines de Cantabria et La Rioja. Il se sont traité des thèmes de géographie physique et d'autres domaines semblables, en faissant spéciale attention aux questions biogéographiques, sans oublier les formes du rélief et d'autres aspects d'intérêt présents dans I'itineraire de l'excursion réalisée. The "XI Physical Geography Field Excursion", organized by the Association of Spanish Geographers, followed a similar pattern to previous excursions, tracing a route, on this occasion through the Basque Country and part of the adjacent autonomous communities of La Rioja and Cantabria. The topics dealt with covered the field of physical geography and closely related fields, focusing especially on biogeographic aspects, but also including relief forms and other points of interest along the itinerary.

Pròleg de Joan Lerma

Computer-assisted cartography appears today a relevant tool in the study of architectural issues in urban environment. Different figures allow to show relationship between architecture and urban background and town pattern., La cartographie assistée par ordinateur apparaît aujourd’hui comme un outil pertinent pour l’étude des faits architecturaux en milieu urbain. Les figures diverses permettent d’établir les relations entre ces faits et le tissu urbain, comme avec la forme de la ville., La cartogràfia sostenguda pel ordena-tor ven uèi una aisina apropriada per estudiar los fàches d’arquitectura dins lo mitan urban. Los imatges variats permeton de pausar los ligams d’aqueles fàches amb lo teissut urban, tant coma amb la forma de la vila., Lochard T. L’architecture privée à Montpellier : paysage et parcellaire urbain . In: Mappemonde, 1988/1. pp. 26-29.

Vázquez fa un recorregut per diferents temes que interessen tant a Ferrater com a ell mateix. Fa una descripció paisatgística de Santa Catalina, comenta el viatge de Ferrater a França, fa algunes dissertacions sobre els valors culturals i la decadència d'Europa, exposa els seus projectes sobre publicacions de llibres i revistes, lamenta el suïcidi d'un conegut, Sánchez Trincado, reflexiona sobre algunes obres de Ferrater, i per últim, li demana si pot repassar el projecte que té entre mans amb Sudamericana Ortega y Gasset, José Northrop, Filmer Stuart Cucknow Mondolfo, Rodolfo Sánchez Reulet, Aníbal Sánchez Trincado, José Luis Anderson Imbert, Enrique Leibniz, Gottfried Wilhelm Urgoiti, Julián Sòcrates Aristòtil Còrdova (Argentina) Santa Catalina Argentina França Europa Alemanya Gran Bretanya Estats Units d'Amèrica Àsia Oceania Euroàsia Seattle Mendoza Mèxic

“El paisaje no existe, tenemos que inventarlo” (Cueco, 1982). La Costa Gironina, va esdevenir paisatge desdel moment que Ferràn Agulló li va donar un nom: la Costa Brava, que pintors i fotògrafs, van ensenyar amirar. Un paisatge fet de la suma de molts paisatges que Josep Pla en la Guía General y Verídica va dibuixar amb paraules. La publicitat de la Costa Brava, formada per les fotografies i les guies turístiques, van ser els testimonis de la transformació del paisatge que amb la irrupció del turisme va patir aquesta costa, entre els anys 20 i 60. La necessitat urgent d’allotjament va propiciar la construcció d’una nova arquitectura hotelera, a partir dels anys 50, que d’acord amb la Normativa Urbanística de l’època, va establir una relació de diàleg amb el seu entorn, creant un nou paisatge. Amb la suma d’aquests testimonis escrits, imatges i publicacions, podem precisar el ritme de creixement i la transformació d’un paisatge natural, arquitectònic i humà, que de la mà del turisme va definir i redefinir una part del territori català. Un territori que fins a la meitat dels anys seixanta va mantenir l’equilibri entre l’arquitectura i el paisatge, sense imposar-se un sobre l’altre.

The strong urban pressure on the Catalan coast has left the Catalan coast with few open spaces, making it difficult to get rid of runoff water at higher points. The alteration of the natural cycle of water is being altered at high speed due to the continuous growth of our cities. Through the analysis of the section studied between Vilanova i la Geltrú and Torredembarra, an intervention is proposed in a small and limited area such as the Madrigueras, a space that is the last non-urbanized area of the Baix Penedès coast. With the objective of creating a green and accessible infrastructure that allows to adapt the area to an increasingly irregular and violent dynamic process and, in turn, to face the foreseeable water shortage as a fundamental resource as a result of climate change. The work ends with a proposal of landscape intervention in the area of the Madrigueres of recovery of natural environments through the use of runoff water as a generator of renaturalization processes, understanding physical barriers not as a problem but as an opportunity for management and project in the context of the current climate change and its associated processes. The proposal is carried out, taking advantage of part of the runoff water to connect the processes of renaturation in progress (dune system, gaps, breeding areas of the Kentish plover). La forta pressió urbanística que ha patit el litoral català ha deixat la costa catalana amb pocs espais oberts, dificultant així la sortida natural de l'aigua d'escorrentia recollida a punts més alts. L'alteració del cicle natural de l'aigua està sent alterat amb gran velocitat pel ràpid i continu creixement de les nostres ciutats. A través de l'anàlisi del tram compres entre Vilanova i la Geltrú i Torredembarra s'identifica un àmbit de treball petit i acotat com són les Madrigueres, espai que constitueix la darrera peça sense urbanitzar del litoral del Baix Penedès. Amb l'objectiu de crear una infraestructura verda i accessible que permeti adaptar la zona a un procés dinàmic cada cop més irregular i violent i, a la vegada, fer front a la previsible escassetat d'aigua com a recurs fonamental a conseqüència del canvi climàtic. El treball finalitza amb una proposta d'intervenció paisatgística a l'espai de les Madrigueres, espai que constitueix la darrera peça sense urbanitzar del litoral del Baix Penedès. A través de la recuperació de l'antiga llera de la riera de la Bisbal que passa pel mig de les Madrigueres es pretén recuperar els entorns naturals fent ús de part de l'aigua d'escorrentia com a generador de processos de renaturalització i connectant al seu torn projectes de recuperació ambiental en curs a la zona (sistema dunar, aiguamolls, llacunes temporals i permanents, àrees de cria del corriol camanegre). La fuerte presión urbanística sobre el litoral catalán ha dejado la costa catalana con escasos espacios abiertos, dificultando la salida natural del agua de escorrentía recogida a puntos más altos. La alteración del ciclo natural del agua está siendo alterado a gran velocidad por el rápido y continuo crecimiento de nuestras ciudades. A través del análisis del tramo estudiado entre Vilanova i la Geltrú y Torredembarra se identifica un ámbito de trabajo pequeño y acotado donde se realizara una posterior propuesta paisajística. La propuesta de este trabajo tienen el objetivo de crear una infraestructura verde y accesible que permita adaptar la zona a un proceso dinámico cada vez más irregular y violento y, a su vez, hacer frente a la previsible escasez de agua como recurso fundamental a consecuencia del cambio climático. El trabajo finaliza con una propuesta de intervención paisajística en el espacio de les Madrigueres, espacio que constituye la última pieza sin urbanizar del litoral del Baix Penedès. A través de la recuperación de el antiguo cauce de la riera de la Bisbal que pasa por el medio de les Madrigueres se pretende recuperar los entornos naturales haciendo uso de una parte de agua de escorrentía como generador de procesos de renaturalización y conectando a su vez proyectos de recuperación ambiental en curso ( sistema dunar, lagunas, áreas de cría del chorlitejo patinegro).

El plantejament inicial d'aquesta investigació parteix de la hipòtesi que assenyala que qualsevol procés d'interacció de l'individu amb el paisatge té connotacions comunicatives que cal destriar i, en aquest sentit, es fa necessari establir uns paràmetres d'anàlisi que permetin interpretar els processos de vivència i d'apropiació del paisatge en clau de manifestació comunicativa i, més concretament, des de la perspectiva de la comunicació intrapersonal

La recién creada Ley del Paisaje de Catalunya responde, en primer lugar, a una nueva toma en consideración del paisaje como activo físico y cultural a preservar. El Observatorio del Paisaje de Catalunya es el ente encargado de gestionar dicha ley, mediante la redacción de los denominados Catálogos del Paisaje. Resulta especialmente interesante ahondar en el apartado que hace referencia a la delimitación de los valores simbólicos e identitarios del paisaje, los cuales serán implementados mediante procesos de participación pública, vehiculados, en su mayor parte, a través de Internet y de entrevistas a agentes sociales interesados (stakeholders). La semiótica, por su parte, se consolida como la ciencia general de los signos y representa, en este caso, un auténtico descodificador de la capacidad de evocación comunicativa del paisaje hacia la población. Esta comunicación dará a conocer los procesos –en esencia comunicacionales- mediante los cuales se ha intentado hacer aflorar los valores intangibles de los paisajes de Catalunya.

L’objecte del projecte és el condicionament i millora del camí rural que uneix el municipi de Sant Fruitós de Bages amb el Monestir de Sant Benet de Bages. Actualment és conserva el traçat de l’itinerari històric que unia l’esmentat nucli urbà i el Monestir gràcies a un camí rural que dona accés a camps d’explotació agrícola i que travessa un àmbit de sòl bàsicament no urbanitzable definit pel riu Llobregat, la urbanització de les Brucardes i l’autopista C-16. La recent rehabilitació del Monestir de Sant Benet i la creació del complex lúdiccultural Món Sant Benet han polaritzat un nou centre d’activitat que sotmet el camí objecte de projecte a usos i requeriment pels quals no està preparat. Es planteja doncs el repte de reconvertir un camí rural en via cívica adequant i equipant el seu recorregut per a consolidar les seves qualitats. En l’actualitat el camí objecte del projecte no presenta cap unitat formal de tractament del conjunt. Ofereix un traçat acompanyat amb una plantació en línia de plataners present en la majoria del recorregut així com vistes entre camps de conreu amb el Montcau i la serra de Montserrat com a teló de fons.

Los espacios protegidos, por el hecho de albergar una gran geo-biodiversidad y asegurar una baja intervención humana, constituyen lugares muy adecuados para el seguimiento de organismos y procesos a escala ecológica, así como para la obtención de series temporales largas a escala geológica. En el marco de la red LTER-España, el Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido (PNOMP) y el Instituto Pirenaico de Ecología-CSIC están impulsando estudios para la detección de cambios a distintas escalas mediante variados métodos y aproximaciones. Destacamos aquí los más consolidados, entre los que se encuentran los análisis de registros de sedimentos en lagos, espeleotemas en cuevas, la dinámica de uno de los pocos glaciares activos de la Península ibérica, el análisis físico-químico de aguas corrientes e ibones de alta montaña, el registro del cambio climático actual en árboles longevos, la afección que éste ejerce sobre masas actuales de pinos en el límite superior del bosque y de abetales en zonas húmedas, la matorralización de algunos pastos y los procesos mecanicistas que subyacen, la reorganización de la diversidad florística en pastos tras el abandono paulatino o drástico de la ganadería, la biodiversidad de las comunidades alpinas y la dinámica poblacional de especies amenazadas o indicadoras de hábitats o de motores de cambio global. Los seguimientos ecológicos actuales muestran que tanto el cambio climático como el de usos del suelo están teniendo una considerable trascendencia en la fisionomía y la estructura de algunos de los ambientes más icónicos y frecuentes del parque (deterioro del glaciar, termofilización de la flora en cumbres alpinas, densificación del bosque en su límite superior, pérdida de productividad en algunos pastos supraforestales, etc.). También sugieren una importante variabilidad espacial en los procesos (por ej. en el PNOMP conviven pastos matorralizados y pastos muy estables), y evidencian que los cambios observados no siempre siguen los paradigmas establecidos (por ej., las especies amenazadas mantienen dinámicas poblacionales estables). La integración de resultados parciales proporcionados por cada aproximación relativiza la importancia de las percepciones que cada estudio destaca por separado, y permite medir los cambios actuales en el marco de referencia de los cambios a escala geológica. Predecir la resistencia y resiliencia de los ecosistemas o las poblaciones de seres vivos para enfrentarse a los futuros cambios ambientales es complicado, no sólo por la falta de conocimientos disponibles sino también porque las respuestas que observamos no siempre son tan rápidas o lineales como se espera. La modelización constituye una herramienta cada vez más utilizada, pero requiere de evidencias reales para validar sus pronósticos, por lo que la observación de los procesos que actúan en el PNOMP ha de incluir un esfuerzo continuado de monitorización multiescalar y multidisciplinar de los distintos componentes de la geo, hidro-, crio- y biosfera, sin olvidar el componente humano. Entender la complejidad supone conectar las interacciones que existen entre todos los sistemas y ponderar sus efectos según las escalas de trabajo.

The analysis of the individual-landscape interaction presents different perspectives of study related to the generation and interpretation of symbolisms and imaginary. The significant capability and/or of communicative evocation of the landscape finds, in the intrapersonal communication, a relevant argumentation in the process of construction of a theoretical device. This question allows to study the process of appropriation and experience of the landscape in terms of communicative action. The development of a theoretical device that allows to interpret the message of the landscape as well as to decode its intangible speech, represents the main aim of the research that appears next., El análisis de la interacción individuo-paisaje presenta numerosas perspectivas de estudio vinculadas a la generación e interpretación de simbolismos e imaginarios. La capacidad significante y/o de evocación comunicativa del paisaje encuentra, en la comunicación intrapersonal, una argumentación relevante en el proceso de construcción de un aparato teórico que permita estudiar el proceso de apropiación y vivencia del paisaje en términos de manifestación comunicativa. El despliegue de un aparato teórico que permita interpretar el mensaje del paisaje así como descodificar su discurso intangible, representa el objetivo principal de la investigación que se presenta a continuación.

El estudio de las implicaciones comunicativas presentes en el paisaje tangible e intangible circundante abre un amplio abanico de posibilidades para el tratamiento de la denominada comunicación en el paisaje. El análisis de los efectos que el entorno genera en los procesos de comunicación humana, el seguimiento de los procesos comunicativos mediante los cuales se mercadea con el paisaje, la construcción de imaginarios individuales y colectivos a partir de la interacción ciudadanía-territorio, el tránsito de espacio a lugar y, más recientemente, la habilitación de identidades territoriales a partir de la construcción de una imagen de marca de ciudad o de país –léase promoción turística, citymarketing y/o branding, entre otros– presentan, en todos los casos, amplias connotaciones de alcance comunicativo. La búsqueda del mensaje presente en el paisaje plantea, en este mismo sentido, el tratamiento del espacio a modo de sistema de comunicación. En cualquier caso, parece claro que, en los últimos tiempos, asistimos a una cierta eclosión de procesos de comunicación concebidos desde la realidad existente en el espacio y más aún, en el paisaje, por lo que se hace necesario avanzar hacia un tratado comunicativo del paisaje., The study of the communicative implications in the tangible and intangible surrounding landscape opens a wide range of possibilities for the study of the so-called landscape communication. The analysis of the effects that the environment generates in the human communication processes, the following-up of the communication processes related to the landscape marketing, the construction of individual and collective imaginaries through the citizenship–territory interaction, the conversion of space to place and, more recently, the emergence of territorial identities through the construction of a brand image of a city or a country –that is, tourist promotion, city marketing and/or branding, among others – present many connotations of communicative scope. The search of the message in landscape implies the treatment of space as a communication system. It seems to be clear that nowdays we assist to an emergence of communication processes conceived from the existing reality in the space and even more in the landscape. For all these reasons it is necessary to walk towards a communicative landscape theory.

Qualificació obtinguda: 10 Matrícula d'Honor Institut d'ensenyament secundari integrat en el casc antic de Munic, davant de la porta d'lsar. El projecte s'enten com la continuació del parc existent, amb un sòcol en les plantes baixes que en horari escolar funciona com a part de l'institut, i la resta del temps acull activitats esportives i culturals obertes a la ciutat, contenint un gran espai polivalent, biblioteca i cafeteria. A nivell de planta 1, tenim una plataforma, plaça d'accés, patí exterior des del que s'accedeix als espais especialitzats d'institut Una escala pati permet la comunicació vertical i l'ordre al seu voltant. Les aules s'agrupen envoltant fòrums, espais d'extensió docent, seguint models pedagògics contemporanis. Tecnològicament, l'aulari és construeix amb estructura de fusta laminada i cit, aconseguint una gran lleugeresa estructural i un bon amament, que sumat a les orientacions Sud, doble pell de façana, sistema de geotèrmia i renovació d'aire amb recuperadors, donen lloc a un excel.lent comportament i confort tènnic. La concepcó arquitectònica és humanista, posant als usuaris finals i les seves necessitats en el centre de la presa de decisions i mirant d'obrir altres horitzons de possibilitats de relació, aprenentatge i gaudi de l'ecosistema urbà que configura el lloc.

El análisis de la interacción individuo-paisaje presenta numerosas perspectivas de estudio vinculadas a la generación e interpretación de simbolismos e imaginarios. La capacidad significante y/o de evocación comunicativa del paisaje encuentra, en la comunicación intrapersonal, una argumentación relevante en el proceso de construcción de un aparato teórico que permita estudiar el proceso de apropiación y vivencia del paisaje en términos de manifestación comunicativa. El despliegue de un aparato teórico que permita interpretar el mensaje del paisaje así como descodificar su discurso intangible, representa el objetivo principal de la investigación que se presenta a continuación., The analysis of the individual-landscape interaction presents different perspectives of study related to the generation and interpretation of symbolisms and imaginary. The significant capability and/or of communicative evocation of the landscape finds, in the intrapersonal communication, a relevant argumentation in the process of construction of a theoretical device. This question allows to study the process of appropriation and experience of the landscape in terms of communicative action. The development of a theoretical device that allows to interpret the message of the landscape as well as to decode its intangible speech, represents the main aim of the research that appears next.

Guia metodològica de Bones Pràctiques de Paisatge en el marc del programa europeu INTEREG Modeland.

La denominada «reestructuración rural» pasa ineludiblemente por la transformación de la economía de sector primario que tradicionalmente ha sustentado al campo. En los últimos tiempos, se experimenta una clara tercerización de la economía rural, en muy buena medida capitalizada por la industria turística. En este sentido, surge la necesidad de repensar la ruralidad, de construirla socialmente a partir de la proyección de imaginarios comunicados interna y externamente mediante la ayuda de marcas territoriales. El presente trabajo tiene como objetivo prioritario explorar de qué forma la marca espacial Territoris serens permite la creación de una imagen competitiva para la agrupación territorial del Lluçanès, por medio de la difusión de relatos asociados a diversos valores intangibles encabezados por la serenidad, el paisaje y, por ende, la identidad territorial. La revisión de la literatura referida a marcas de territorio, el análisis de la producción documental vinculada a Territoris serens y la organización de un grupo focal de discusión permitirá dirimir el proceso de transformación de territorios en marcas, en aras de conseguir, en nombre de la competitividad, un renovado y posmoderno «sentido de lugar»., L’anomenada «reestructuració rural» passa ineludiblement per la transformació de l’economia de sector primari que tradicionalment ha sustentat el camp. En els últims temps, s’experimenta una clara terciarització de l’economia rural, en molt bona mesura capitalitzada per la indústria turística. En aquest sentit, sorgeix la necessitat de repensar la ruralitat, de construir-la socialment a partir de la projecció d’imaginaris comunicats interna i externament mitjançant l’ajuda de marques territorials. Aquest treball té com a objectiu prioritari explorar de quina manera la marca espacial Territoris serens permet crear una imatge competitiva per a l’agrupació territorial del Lluçanès, per mitjà de la difusió de relats associats a diversos valors intangibles encapçalats per la serenitat, el paisatge i, per tant, també per la identitat territorial. La revisió de la literatura referida a marques de territori, l’anàlisi de la producció documental vinculada a Territoris serens i l’organització d’un grup focal de discussió permetrà dirimir el procés de transformació de territoris en marques, per tal d’aconseguir, en nom de la competitivitat, un renovat i postmodern «sentit de lloc».

The need to decode landscape meanings, the society- landscape interaction (intra- and inter-personal communication) and, more recently, the uses of landscape as a territorial sight linked to advertising communication, citymarketing or place branding (mass communication) highlights the study of landscape persuasion, which includes clear emotional, symbolic and, therefore, communicative aspects. The landscape, as a territory image or face, gathers the essence of the implicit message in the space, thus working as a great metaphor for city communication. Regarding the foregoing, specific communication research with intangible landscapes —together with the recent emergence of emotional geographies— suggests a new territorial message theory based on the union of geographical, landscape, emotional and communicational variables. Landscape has historically been studied by geographers, architects, historians or sociologists, among others researchers, but it has not been analysed from communicational viewpoints. In this sense, the proliferation of analyses highlighting the role played by the territory as a communication mediator in the interaction process between society and its spaces (cognition and/or perception) is also remarkable. Current sales of territorial identities lead to increases in the production of territory brands, which have gathered a noticeable relevance within the last years., La necesidad de descodificar los significados inherentes al paisaje, la interactuación sociedadpaisaje (comunicación intra e interpersonal) y, más recientemente, los usos de paisaje a modo de aparador territorial mediático en el ámbito, por ejemplo, de la comunicación publicitaria, del citymarketing o del place branding (comunicación masiva), sirven para plantear el estudio de lo que, de algún modo, representa la persuasión del paisaje, la cual incluye claros tintes emocionales y simbólicos y, por tanto, también comunicacionales. El paisaje en su condición de imagen y/o rostro del territorio acumula la esencia del mensaje implícito en el espacio, posicionándose, de este modo, como la gran metáfora comunicativa de la ciudad. En este sentido, el trabajo de comunicación específico con el intangible paisajístico, unido a la reciente explosión de las denominadas geografías emocionales, plantea una teoría del mensaje territorial basada en la unión de las variables geografía, paisaje, emoción y comunicación. Históricamente, de los estudios de paisaje se han ocupado los geógrafos, arquitectos, historiadores, sociólogos o ambientólogos, entre muchos otros, sin embargo, el paisaje se ha mantenido poco explorado desde la perspectiva de la comunicación. En este sentido, es notoria la proliferación de análisis que ponen el acento en el papel que desarrolla el territorio como mediador de procesos de comunicación o en el estudio de procesos de retroalimentación entre la sociedad y sus espacios (cognición y/o percepción). El actual mercadeo identitario con los lugares se concreta en la creciente producción de marcas territoriales, las cuales acumulan, en los últimos tiempos, un importante protagonismo.

L’estudi de les implicacions comunicatives presents en el paisatge obre un ampli ventall de possibilitats per fer el tractament de la dualitat entre comunicació i paisatge. Aspectes com ara els efectes que el paisatge genera en els processos de comunicació humana (comunicació intrapersonal i interpersonal), el seguiment dels processos comunicatius mitjançant els quals es comercialitza amb el paisatge (comunicació de masses), la construcció d’imaginaris individuals i col•lectius a partir de la interacció entre ciutadania i paisatge i, més recentment, la construcció d’identitats territorials a partir de l’elaboració d’una imatge de marca de ciutat o de país —llegiu-hi promoció turística, city marketing i/o branding—tenen, tots, unes enormes implicacions en les societats contemporànies. És per tot això que es fa imprescindible avançar cap a un model d’anàlisi comunicativa del paisatge, objectiu possible si s’interrelaciona la geografia i els estudis de comunicació, dues disciplines aparentment allunyades l’una de l’altra pel que fa als orígens i a la praxi, però molt properes pel que fa a l’evolució recent dels paradigmes i en el tractament de determinats conceptes, com ara els d’espai i paisatge., The study of the communicative implications related to landscapes opens a wide range of possibilities concerning the treatment of the communication and landscape relationship. Issues such as the effects of the landscape on the processes of human communication (intrapersonal and interpersonal communication), the follow-up of the communicative processes by means of which the landscape becomes an object of trade (mass communication), the construction of individual and collective imaginaries arising from the citizenship and landscape exchange and, recently, the construction of territorial identities through the production of a brand image of a city or country (i. e., tourist promotion, city marketing and branding). All of them have important implications in the contemporary societies. For that reason, it appears almost essential to progress towards a communicative landscape model, a target which becomes possible if we interrelate geography and communication studies, two fields apparently unrelated one another concerning their origins and practice, although they are very close if we look at the recent evolution of their paradigms and the approach to certain concepts, such as space and landscape., El estudio de las implicaciones comunicativas presentes en el paisaje abre un amplio abanico de posibilidades para el tratamiento de la dualidad entre comunicación y paisaje. Aspectos como los efectos que el paisaje genera en los procesos de comunicación humana (comunicación intrapersonal e interpersonal), el seguimiento de los procesos comunicativos mediante los cuales se mercadea con el paisaje (comunicación de masas), la construcción de imaginarios individuales y colectivos a partir de la interacción entre ciudadanía y paisaje y, más recientemente, la construcción de identidades territoriales a partir de la elaboración de una imagen de marca de ciudad o de país —léase promoción turística, citymarketing y/o branding— tienen, todos ellos, unas enormes implicaciones en las sociedades contemporáneas. Es por todo ello por lo que se hace imprescindible avanzar hacia un modelo de análisis comunicativo del paisaje, objetivo posible interrelacionando la geografía y los estudios de comunicación, dos disciplinas aparentemente alejadas una de la otra en cuanto a sus orígenes y su praxis y, sin embargo, muy cercanas en lo que respecta a la evolución reciente de sus paradigmas y en lo referente al tratamiento de determinados conceptos, como los de espacio y paisaje.

Resumen. El reducto glaciar del Corral del Veleta fue el más importante de los desarrollados en Sierra Nevada durante la Pequeña Edad del Hielo (PEH) permaneciendo visible hasta mediados del siglo xx. En la actualidad, solo perduran de él restos de hielos glaciares y permafrost bajo mantos de bloques. Su particular significado geomorfológico, ambiental e interés científico le otorgan un valor patrimonial relevante en el conjunto de los paisajes de cumbres del Parque Nacional de Sierra Nevada, lo que demanda su total conservación y preservación. Abstract. The small glacier located in the Veleta cirque was the most important of those existing in Sierra Nevada during the Little Ice Age (LIA) and the only one persisting until the mid-20th century. At present, only patches of glacial ice and permafrost remain under the debris cover. The singular geomorphological, environmental and scientific interest of this cirque make it unique within the landscapes of the high lands of Sierra Nevada National Park, and justify the need to preserve it.

Postprint (published version)