Search

Aquest article ofereix els resultats d’una exploració empírica sobre l’eficiència de la política xilena d’habitatges, caracteritzada per un enfocament subsidiari que, malgrat mantenir un augment sostingut de la inversió interanual, no aconsegueix reduir el dèficit d’habitatges de manera estructural. A això s'hi afegeix que els programes d’habitatges del Ministeri d'Habitatge i Urbanisme no compten amb sistemes d'avaluació dels efectes socioeconòmics i d’habitatges dels habitatges que financen. L’únic mecanisme de seguiment que competeix a aquest ministeri es basa a identificar si els recursos van ser transferits als privats i si es van efectuar les iniciatives finançades. Davant d’aquesta absència d’un sistema de seguiment i verificació de l'eficàcia del sistema subsidiari, l’article desenvolupa una avaluació exploratòria sobre la base d’una regressió lineal múltiple agregada a nivell nacional amb unitats municipals com a observacions comparades i un estudi per regressions geogràficament ponderades aplicades a les 7 ciutats principals buscant avaluar si la provisió de subsidis d’habitatges es relaciona de manera estadísticament significativa amb el nivell socioeconòmic dels beneficiaris o amb reduir el dèficit. Els resultats indiquen que aquestes relacions no són estadísticament significatives, davant la qual cosa cal revisar si el model subsidiari xilè és realment eficaç i quines alternatives es poden seguir per resoldre les seves contradiccions. This article offers the results of an empirical exploration of the efficiency of Chilean housing policy, characterised by a subsidiarity approach that, despite maintaining a sustained increase in year-on-year investment, fails to reduce the housing deficit in a structural way. In addition, the housing programmes of the Ministry of Housing and Urban Development do not have systems for evaluating the socio-economic and/or housing effects of the housing they finance. The only monitoring mechanism that this ministry is responsible for is based on identifying whether the resources were transferred to the private sector and whether the financed initiatives were carried out. In the absence of a system for monitoring and verifying the effectiveness of the subsidy system, the article develops an exploratory evaluation based on a multiple linear regression aggregated at the national level with municipal units as comparative observations and a geographically weighted regression study applied to the 7 main cities to assess whether the provision of housing subsidies is statistically significantly related to the socio-economic level of the beneficiaries or to reducing the deficit. The results indicate that these relationships are not statistically significant, which makes it necessary to review whether the Chilean subsidy model is actually effective and what alternatives can be followed to resolve its contradictions. El presente artículo ofrece los resultados de una exploración empírica sobre la eficiencia de la política habitacional chilena, caracterizada por un enfoque subsidiario que a pesar de mantener un aumento sostenido de la inversión interanual no logra reducir el déficit habitacional de forma estructural. A esto se suma que los programas habitacionales del Ministerio de Vivienda y Urbanismo no cuentan con sistemas de evaluación de los efectos socioeconómicos y/o habitacionales de las viviendas que financian. El único mecanismo de seguimiento que le compete a este ministerio se basa en identificar si los recursos fueron transferido a los privados y si se efectuaron las iniciativas financiadas. Ante esta ausencia de un sistema de seguimiento y verificación de la eficacia del sistema subsidiario, el artículo desarrolla una evaluación exploratoria en base a una regresión lineal múltiple agregada a nivel nacional con unidades municipales como observaciones comparadas y un estudio por regresiones geográficamente ponderadas aplicadas a las 7 principales ciudades buscando evaluar si la provisión de subsidios habitacionales se relaciona de manera estadísticamente significativa con el nivel socioeconómico de los beneficiarios o con reducir el déficit. Los resultados indican que estas relaciones no son estadísticamente significativas, ante lo cual se hace necesario revisar si el modelo subsidiario chileno es realmente eficaz y cuales alternativas se pueden seguir para resolver sus contradicciones. Este artículo agradece el aporte realizado por la Vicerrectoría de Investigación de la Universidad de Las Américas de Chile, que ha financiado el costo de publicación. También se agradecen los comentarios y aportes realizados por los revisores en doble ciego, así como a los comentarios dados por los señores Carlos Aguirre, José Ignacio Torres y Juan Correa.

Presentació dels resultats de la recopilació de dades i d’informació sobre el context de resiliència urbana de la ciutat de Barcelona amb la finalitat de mostrar la situació de la ciutat i la informació sectorial més rellevant.

In his 1872 The housing question, Friedrich Engels addressed the housing problems faced by the proletarian migrant workers in major industrial centres. He asserted that they could only be solved by first resolving their harsh working conditions in the capitalist mode of mass production. Presently, with transnational migrant flows to urban centres and the mass acceptance of the digital platform economy, the housing question manifests itself, among other expressions, in the case of immigrants working in this digital contract-based market. While the platform economy provides immigrants with quick access into a host country’s labour market, the income insecurity and high risks associated with such work put them in a state of precariousness. Through the framework of Engels’ proposed action lines and analysis of observations and interviews with immigrant riders working for the food delivery platforms Glovo and Deliveroo, the paper highlights the negative impacts that this contemporary capitalist model of work, the municipal housing plan and the ongoing Covid-19 crisis have on the immigrant riders’ residential and working conditions in Barcelona, Spain, a city facing a severe rental housing shortage. Lastly, it suggests that, while the social market economy in Spain can be reformed to ameliorate the negative impacts of the platform economy on immigrant riders, bridging the gap between immigrant housing provision and employment inclusion would need to consider decent labour and housing as rights for residents, immigrants included, asserting the currency of Engels’ ideas.

Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutora: Elisabet Llopart-Saumell En llengua catalana, observem un buit denominatiu en la terminologia de l’habitatge. Aquest fet s’ha accentuat a causa dels dos grans reptes del món actual: la irrupció de les tecnologies i la necessitat de buscar formes de viure més sostenibles. La falta de normalització lingüística i la variació i proliferació denominativa per a un mateix concepte genera confusió als professionals immobiliaris i, sovint, recorren a manlleus de la llengua anglesa. Per tal de garantir la disponibilitat de terminologia en català en l’àmbit de l’habitatge, s’ha observat l’ús de termes d’aquest camp en documents especialitzats i en els mitjans de comunicació, en matèria de sostenibilitat i digitalització, i se n’ha elaborat un glossari. A continuació, s’han seleccionat els termes que presenten algun interès lingüístic i s’han analitzat per fixar-ne una denominació. I, quan ha estat necessari, s’han establert propostes neològiques versemblants i funcionals. Amb les dades de la recerca, comprovem que la terminologia de la sostenibilitat està més fixada i té tendència a incorporar-se a la llengua catalana a partir de recursos propis de creació de mots, mentre que la de tecnologies immobiliàries es basa, generalment, en mecanismes de manlleu. A l’hora d’establir les propostes neològiques s’han seguit aquestes tendències. En lengua catalana, observamos un vacío denominativo en la terminología de la vivienda. Este hecho se ha acentuado a causa de los dos grandes retos del mundo actual: la irrupción de las tecnologías y la necesidad de buscar formas de vivir más sostenibles. La falta de normalización lingüística y la variación y proliferación denominativa para un mismo concepto genera confusión a los profesionales inmobiliarios y, a menudo, recurren a préstamos de la lengua inglesa. Para garantizar la disponibilidad de terminología en catalán en el ámbito de la vivienda, se ha observado el uso de términos de este campo en documentos especializados y en los medios de comunicación, en materia de sostenibilidad y digitalización, y se ha elaborado un glosario. A continuación, se han seleccionado los términos que presentan algún interés lingüístico y se han analizado para fijar una denominación. Y, cuando ha sido necesario, se han establecido propuestas neológicas verosímiles y funcionales. Con los datos de la investigación, comprobamos que la terminología de la sostenibilidad está más fijada y tiene tendencia a incorporarse a la lengua catalana a partir de recursos propios de creación de palabras, mientras que la de las tecnologías inmobiliarias se basa, generalmente, en mecanismos de préstamo. En el momento de establecer las propuestas neológicas, se han seguido estas tendencias. In Catalan, there is a denominative vacuum in the terminology of housing. This has been accentuated by the two great challenges of today's world: the irruption of technologies and the need to seek more sustainable ways of living. The lack of linguistic standardisation and the variation and proliferation of terms for the same concept may cause confusion among real estate professionals and they often resort to borrowing words from English. To ensure the availability of Catalan terminology for housing, the use of terms in this field has been observed in specialised documents and in the media, in matters of sustainability and digitalisation, and a glossary has been elaborated. The terms of linguistic interest were then selected and analysed in order to establish a denomination. And, when necessary, plausible and functional neological proposals have been established. With the research data, we found that the terminology of sustainability is more fixed and has a tendency to be incorporated into Catalan using its own resources for creating neologisms, while real estate technologies are generally based on borrowing mechanisms. When establishing the neological proposals, these trends have been followed.

Amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona

Frente al actual modelo de producción de VIS basado en la configuración de las periferias urbanas del DMQ, que ha acentuado la desigualdad y exclusión social, la presente investigación tiene como objetivo principal evaluar el impacto del nuevo Plan de Uso y Gestión del Suelo (PUGS) en la producción de Vivienda de Interés Social (VIS) en el Hipercentro del Distrito Metropolitano de Quito (DMQ). La revisión documental, la representación gráfica, la entrevista semiestructurada y la observación estructurada han sido las técnicas empleadas para la obtención de los datos empíricos necesarios para elaborar el análisis y desarrollo que demanda la presente investigación. Los resultados más importantes han sido la identificación de los elementos teóricos y metodológicos del PUGS que impactan en la producción de VIS en el DMQ, la identificación de condiciones mínimas y criterios de asignación de suelo para la declaración de Zonas Especiales de Interés Social (ZEIS) para la implementación de VIS, la localización de ZEIS declaradas en el DMQ, la caracterización de ZEIS declaradas en el Hipercentro, la prospección de áreas para la declaración de nuevas ZEIS en el Hipercentro, y el establecimiento de lineamientos para viabilizar la oferta de VIS en el Hipercentro, y a la asequibilidad a una vivienda digna y adecuada desde los aspectos funcionales, estéticos, y culturales. Las principales conclusiones han sido que el PUGS es un plan muy estructurado, siempre en mejora, que en efecto, busca promover, fomentar, administrar y gestionar el suelo y la oferta de suelo para vivienda de interés social, a través de la Declaración de Zonas Especiales de Interés Social (ZEIS), ello con la finalidad de garantizar el derecho a la ciudad y el derecho a una vivienda en un hábitat adecuado y digno. Sin embargo resulta preocupante que este instrumento que tiene la capacidad de influenciar la localización de vivienda social, continúe promoviendo la tendencia actual basada en la configuración de las periferias urbanas. Enfront de l'actual model de producció de VIS basat en la configuració de les perifèries urbanes del DMQ, que ha accentuat la desigualtat i exclusió social, la present recerca té com a objectiu principal avaluar l'impacte del nou Pla d'Ús i Gestió del Sòl (PUGS) en la producció d'Habitatge d'Interès Social (VIS) en el Hipercentro del Districte Metropolità de Quito (DMQ). La revisió documental, la representació gràfica, l'entrevista semiestructurada i l'observació estructurada han estat les tècniques emprades per a l'obtenció de les dades empíriques necessàries per a elaborar l'anàlisi i desenvolupament que demanda la present recerca. Els resultats més importants han estat la identificació dels elements teòrics i metodològics del PUGS que impacten en la producció de VIS en el DMQ, la identificació de condicions mínimes i criteris d'assignació de sòl per a la declaració de Zones Especials d'Interès Social (ZEIS) per a la implementació de VIS, la localització de ZEIS declarades en el DMQ, la caracterització de ZEIS declarades en el Hipercentro, la prospecció d'àrees per a la declaració de noves ZEIS en el Hipercentro, i l'establiment de lineamientos per a viabilitzar l'oferta de VIS en el Hipercentro, i a l'assequibilitat a un habitatge digne i adequat des dels aspectes funcionals, estètics, i culturals. Les principals conclusions han estat que el PUGS és un pla molt estructurat, sempre en millora, que en efecte, cerca promoure, fomentar, administrar i gestionar el sòl i l'oferta de sòl per a habitatge d'interès social, a través de la Declaració de Zones Especials d'Interès Social (ZEIS), això amb la finalitat de garantir el dret a la ciutat i el dret a un habitatge en un hàbitat adequat i digne. No obstant això resulta preocupant que aquest instrument que té la capacitat d'influenciar la localització d'habitatge social, continuï promovent la tendència actual basada en la configuració de les perifèries urbanes. Faced with the current model of VIS production based on the configuration of the urban peripheries of the DMQ, which has accentuated inequality and social exclusion, the main objective of this research is to evaluate the impact of the new Land Use and Management Plan (PUGS) on the production of Social Interest Housing (VIS) in the Hypercenter of the Metropolitan District of Quito (DMQ). Documentary review, graphic representation, semi-structured interview and structured observation have been the techniques used to obtain the empirical data necessary to elaborate the analysis and development demanded by this research. The most important results have been the identification of the theoretical and methodological elements of the PUGS that have an impact on the production of VIS in the DMQ, the identification of minimum conditions and land allocation criteria for the declaration of Special Zones of Social Interest (ZEIS) for the implementation of VIS, the location of ZEIS declared in the DMQ, the characterization of ZEIS declared in the Hipercentro, the prospection of areas for the declaration of new ZEIS in the Hipercentro, and the establishment of guidelines to make the supply of VIS viable in the Hipercentro, and the affordability of decent and adequate housing from functional, aesthetic, and cultural aspects. The main conclusions have been that the PUGS is a very structured plan, always in improvement, which in effect seeks to promote, foster, administer and manage the land and land supply for social housing, through the Declaration of Special Zones of Social Interest (ZEIS), with the purpose of guaranteeing the right to the city and the right to housing in an adequate and dignified habitat. However, it is worrying that this instrument, which has the capacity to influence the location of social housing, continues to promote the current trend based on the configuration of urban peripheries.

Un dels conceptes més popularitzats recentment, sobretot d'ençà de la pandèmia, ha sigut el de la transformació digital, que es descriu com "l'efecte social total i global de la digitalització". El procés de digitalització ha donat lloc a més oportunitats per transformar i canviar els models de negoci, les estructures socioeconòmiques, les mesures legals i polítiques, els patrons organitzacionals, les barreres culturals, etc. D'aquesta transformació han sorgit noves idees de negoci i innovacions tecnològiques a les empreses, que impliquen canvis en la forma d'operació, cultura organitzacional, atenció al client, la reorganització d'estratègies i processos. Però també ha comportat la centralitat de les dades digitals. Sota aquest paradigma apareix l'anomenada "Plataformització", la qual engloba els canvis organitzatius que, gràcies a l'ús de les xarxes digitals, permeten coordinar les transaccions comercials i no comercials a través d'algorismes. Un canvi rellevant en un món com el nostre cada vegada més digital on passem a accedir de forma eficaç i segura a béns i serveis. En conclusió, la revolució digital és un procés disruptiu i transversal que té una gran capacitat de generar progrés social, sempre que adaptem la legislació i la normativa a la nova realitat i no deixem enrere les persones amb més dificultats per adaptar-se a aquest nou escenari. Per aquest motiu, aquest treball planteja la recerca i desenvolupament d'una plataforma col·laborativa des del prisma més social i en un àmbit tan fonamental com el de l'habitatge. One of the most popular concepts recently, especially since the pandemic, has been that of digital transformation, which is described as "the total and global social effect of digitization." The digitization process has led to more opportunities to transform and change business models, socio-economic structures, legal and policy measures, organizational patterns, cultural barriers, and so on. From this transformation have emerged new business ideas and technological innovations in companies, which involve changes in the way of operation, organizational culture, customer service, the reorganization of strategies and processes. But it has also led to the centrality of digital data. Under this paradigm is the so-called "Platforming", which includes organizational changes that, thanks to the use of digital networks, allow to coordinate commercial and non-commercial transactions through algorithms. A significant change in an increasingly digital world like ours where we have access to goods and services effectively and securely. In conclusion, the digital revolution is a disruptive and cross-cutting process that has a great capacity to generate social progress, as long as we adapt legislation and regulations to the new reality and do not leave behind those who have more difficulty adapting to this new stage. For this reason, this work proposes the research and development of a collaborative platform from the most social point of view and in an area as fundamental as housing. Uno de los conceptos más popularizados recientemente, sobre todo desde la pandemia, ha sido lo de la transformación digital, que se describe como "el efecto social total y global de la digitalización". El proceso de digitalización ha dado lugar a más oportunidades para transformar y cambiar los modelos de negocio, las estructuras socioeconómicas, las medidas legales y políticas, los patrones organizacionales, las barreras culturales, etc. De esta transformación han surgido nuevas ideas de negocio e innovaciones tecnológicas a las empresas, que implican cambios en la forma de operación, cultura organizacional, atención al cliente, la reorganización de estrategias y procesos. Pero también ha comportado la centralidad de los datos digitales. Bajo este paradigma aparece la llamada "Plataformització", la cual engloba los cambios organizativos que, gracias al uso de las redes digitales, permiten coordinar las transacciones comerciales y no comerciales a través de algoritmos. Un cambio relevante en un mundo como nuestro cada vez más digital donde pasamos a acceder de forma eficaz y segura a bienes y servicios. En conclusión, la revolución digital es un proceso disruptivo y transversal que tiene una gran capacidad de generar progreso social, siempre que adaptamos la legislación y la normativa a la nueva realidad y no dejamos atrás las personas con más dificultades para adaptarse a este nuevo escenario. Por este motivo, este trabajo plantea la investigación y desarrollo de una plataforma colaborativa desde el prisma más social y en un ámbito tan fundamental como el de la vivienda.

Sol·licitant de l’informe: Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació (Barcelona)

[ES] Este documento expone la propuesta de reforma integral de una vivienda unifamiliar aislada, situada en el municipio de Arguisuelas (Cuenca). La propuesta se plantea con expectativas de dar la mejor solución posible al conjunto de la vivienda. Para ello se ha llevado a cabo la realización de memorias, planos del estado actual y reformado mediciones y presupuestos, programación, de obra, y certificado energético. Para realizar esta documentación ha sido necesaria previa “in situ”, que ha consistido en la toma de datos croquis, mediciones, nivelación, documentación gráfica y levantamiento en AutoCAD., [EN] This document presents the proposal for the integral reform of a detached single family house, located in the municipality of Arguisuelas (Cuenca). The proposal is made with the expectation of giving the best possible solution to the whole house. To this end, we have carried out the preparation of reports, plans of the current and renovated state, measuremen ts and budgets, work scheduling, and energy certificate. To carry out this documentation it has been necessary the previous data collection "in situ", which has consisted of sketches, measurements, leveling, graphic documentation and survey in AutoCAD., [CA] A quest document exposa la proposta de reforma integral d'un habitatge unifamiliar aïllat, situada en el municipi de Arguisuelas (Cuenca). La proposta es planteja amb expectatives de donar la millor solució possible al conjunt de l'habitatge. Per a això s'ha dut a terme la realització de memòries, plans de l'estat actual i reformat, mesuraments i pressupostos, programació d'obra , i certificat energètic. Per a realitzar aquesta documentació ha sigut necessària la presa de dades prèvia “in situ”, que ha consistit en croquis, mesuraments, anivellament, documentació gràfica i alçament en AutoCAD.

Amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona

Amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona

Sol·licitant de l'informe: Gerència d'Urbanisme

La formació en valors dels futurs arquitectes i arquitectes i la seva presa de consciència sobre el paper que tindran en la societat no són temes sovint tractats de manera específica en els estudis superiors d'Arquitectura. No obstant això, les situacions viscudes durant la pandèmia de la COVID-19 han delatat grans demandes espacials que requereixen de professionals conscienciats amb les necessitats del seu ara. En l'experiència docent que es descriu i analitza en aquest text, es tracta com a tema principal l'habitatge i la seva adaptabilitat a l'habitar contemporani, prenent com a punt de partida l'observació i qüestionament de la pròpia experiència de l'habitar. L'entorn virtual en un moment de docència confinada i la metodologia docent basada en l'aprenentatge actiu, seran els suports d'aquesta activitat assajada amb els alumnes i les alumnes de nou ingrés en Arquitectura. The training in values of future architecture professionals and their awareness of the role they will play in society are not topics that are often dealt with specifically in higher studies in Architecture. However, the living situations during the COVID-19 pandemic have revealed great spatial demands that require professionals aware of the needs of their now. In the teaching experience that is described and analyzed in this text, the main topic is housing and its adaptability to contemporary living, taking as a starting point the observation and questioning of the experience of living itself. The virtual environment at a time of confined teaching and the teaching methodology based on active learning, will be the supports of this rehearsed activity with new students in Architecture. La formación en valores de los futuros arquitectos y arquitectas y su toma de consciencia sobre el papel que desempeñarán en la sociedad no son temas a menudo tratados de forma específica en los estudios superiores de Arquitectura. Sin embargo, las situaciones vividas durante la pandemia de la COVID-19 han delatado grandes demandas espaciales que requieren de profesionales concienciados con las necesidades de su ahora. En la experiencia docente que se describe y analiza en este texto, se trata como tema principal la vivienda y su adaptabilidad al habitar contemporáneo, tomando como punto de partida la observación y cuestionamiento de la propia experiencia del habitar. El entorno virtual en un momento de docencia confinada y la metodología docente basada en el aprendizaje activo, serán los soportes de esta actividad ensayada con los alumnos y alumnas de nuevo ingreso en Arquitectura. Las autoras agradecen al Ministerio de Educación, Cultura y Deporte la financiación recibida a través de las ayudas para Formación del Profesorado Universitario FPU18/04853 y FPU16/02768, respectivamente.

Aquest treball estudia l'habitatge, emfatitzant en la influència que exerceixen els usuaris sobre aquesta i la capacitat que té per adaptar-se als canvis en les seves necessitats. S'estructura en tres capítols: una introducció teòrica, l'aplicació dels conceptes esmentats en el punt anterior a un cas estudi i, finalment, dos projectes realitzats per l'autora dedicats a l'habitatge. De manera transversal, s'explora en cada capítol la relació entre l'espai urbà i l'habitatge, així com els espais intermedis, i la influència que exerceix un sobre l'altre; la casa desjerarquitzada i la seva versatilitat i adaptabilitat davant de la casa tradicional; la relació entre l'arquitectura i el menjar; i, finalment, l'apropiació de l'espai per part dels residents, de manera que s'introdueix a l'arquitectura una quarta dimensió: el temps. Este trabajo estudia la vivienda, enfatizando en la influencia que ejercen los usuarios sobre esta y la capacidad que tiene para adaptarse a los cambios en sus necesidades. Se estructura en tres capítulos: una introducción teórica, la aplicación de los conceptos mencionados en el punto anterior a un caso estudio y, finalmente, dos proyectos realizados por la autora dedicados a la vivienda. De manera transversal, se explora en cada capítulo la relación entre el espacio urbano y la vivienda, así como los espacios intermedios, y la influencia que ejerce uno sobre el otro; la casa desjerarquizada y su versatilidad y adaptabilidad frente a la casa tradicional; la relación entre la arquitectura y la comida; y, por último, la apropiación del espacio por parte de los residentes, de manera que se introduce a la arquitectura una cuarta dimensión: el tiempo. This project studies housing, emphasizing the influence that users have on it and the ability it has to adapt to changes in their needs. It is structured in three chapters: a theoretical introduction, the application of the concepts mentioned in the previous point to a case study and, finally, two projects carried out by the author dedicated to housing. In a transversal direction, each chapter explores the relationship between urban space and housing, as well as intermediate spaces, and the influence that one exerts on the other; the hierarchical house and its versatility and adaptability compared to the traditional house; the relationship between architecture and food; and, finally, the appropriation of space by residents, in such a way that a fourth dimension is introduced to architecture: time.

Sol·licitant de l’informe: Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació (Barcelona)

La vivienda incremental, respaldada por fondos gubernamentales, significa una solución para los hogares de bajos ingresos, que les permite autogestionar el proceso de personalización de unidades sin terminar. Este artículo utiliza un análisis fenomenológico interpretativo para examinar la pertenencia de los hogares a su casa incremental. Su objetivo es argumentar que hay espacio para teorizar la vivienda incremental, lo que da una idea de la importancia de reunirse en un lugar, sin simplificar demasiado la diversidad de responsabilidades de construcción y vivienda de los residentes. El autor utiliza la idea de vivienda de Martin Heidegger para examinar la noción entrelazada de construir y habitar una casa incremental. La razón subyacente para utilizar el trabajo de Heidegger es su interpretación de una vivienda, que él ve como un proceso continuo de construcción de una casa. La hipótesis sostiene que, los esfuerzos de los hogares para completar la casa sin terminar, cultiva el sentido de reunión de los miembros de la familia, para aumentar su sentido de pertenencia al lugar. Esta pertenencia se entiende en relación con la rutina de los ocupantes, como la organización física y social del proceso de construcción, que trasciende el impedimento social presente en los barrios de bajos ingresos. L'habitatge incremental, recolzada per fons governamentals, significa una solució per a les llars de baixos ingressos, que els permet autogestionar el procés de personalització d'unitats sense acabar. Aquest article utilitza una anàlisi fenomenològic interpretatiu per examinar la pertinença de les llars a casa incremental. El seu objectiu és argumentar que hi ha espai per a teoritzar l'habitatge incremental, el que dóna una idea de la importància de reunir-se en un lloc, sense simplificar massa la diversitat de responsabilitats de construcció i habitatge dels residents. L'autor utilitza la idea d'habitatge de Martin Heidegger per examinar la noció entrellaçada de construir i habitar una casa incremental. La raó subjacent per utilitzar el treball de Heidegger és la seva interpretació d'un habitatge, que ell veu com un procés continu de construcció d'una casa. La hipòtesi sosté que, els esforços de les llars per completar la casa sense acabar, conrea el sentit de reunió dels membres de la família, per augmentar el seu sentit de pertinença a el lloc. Aquesta pertinença s'entén en relació amb la rutina dels ocupants, com l'organització física i social de l'procés de construcció, que transcendeix l'impediment social present als barris de baixos ingressos. Incremental housing, supported by governmental funding, signifies a solution for low-income households, allowing them to self-manage the process of customising unfinished units. This article uses interpretative phenomenological analysis to examine the households’ belonging to their incremental house. The aim is to argue that there is room for theorising incremental housing, which adds insight to the importance of gathering in a place without oversimplifying the diversity of building and living responsibilities held by the residents. The author uses Martin Heidegger’s idea of dwelling to examine the entwined notion of building and inhabiting an incremental house. The underlying reason behind using Heidegger’s work is his interpretation of a dwelling, which he sees as a continuing process of building a house. The hypothesis holds that households’ efforts to complete the unfinished house cultivates the sense of gathering family members for increasing their sense of belonging to the place. This belonging is understood in relationship with the occupants’ routine, such as the physical and social organisation of the building process, which transcends social hindrance present in low-income neighbourhoods. I am thankful to Dr Fernando Saucedo Lastra for reading the first draft of this manuscript and providing insights for improvements.

Objetivo: Este trabajo tiene el objetivo de realizar una lectura de las variaciones formales, a través del análisis de cuatro parámetros de la densidad, de los tejidos residenciales empleados, durante el siglo XX, en la construcción de la periferia de las ciudades intermedias españolas. Metodología: Para ello se analizan los casos de Málaga, Murcia y Valladolid. A partir de una recopilación de información bibliográfica y cartográfica se identifican las dinámicas de su evolución urbana durante el periodo y se delimitan los tejidos urbanos construidos en cada uno de los periodos. Posteriormente, se obtienen los valores de compacidad, densidad, altura media y ratio de espacios libres de cada uno de esos ámbitos a partir de la cartografía catastral mediante operaciones en sistemas de información geográfica (SIG). Por último, se realiza una lectura comparativa de los valores anteriores propios en cada uno de los periodos y ciudades. Conclusiones: Las conclusiones han mostrado un descenso progresivo de la compacidad de los tejidos residenciales, acompañado de un ascenso en la altura durante la primera mitad del siglo, seguido de un descenso en la última mitad. Estas variaciones originaron el aumento de la densidad hasta el final del desarrollismo y el descenso posterior, así como un progresivo incremento de la disponibilidad de espacios libre por superficie construida.Originalidad: El trabajo realizado contrasta, a través de los parámetros estudiados, dinámicas que todavía no habían sido comprobadas para este tipo de ciudades de forma extendida a todas las actuaciones residenciales del periodo. Objectiu: Aquest treball té l'objectiu de realitzar una lectura de les variacions formals, a través de l'anàlisi de quatre paràmetres de la densitat, dels teixits residencials empleats, durant el segle XX, en la construcció de la perifèria de les ciutats intermèdies espanyoles. Metodologia: Per a això s'analitzen els casos de Màlaga, Múrcia i Valladolid. A partir d'un recull d'informació bibliogràfica i cartogràfica s'identifiquen les dinàmiques de la seva evolució urbana durant el període i es delimiten els teixits urbans construïts en cadascun dels períodes. Posteriorment, s'obtenen els valors de compacitat, densitat, alçada mitjana i ràtio d'espais lliures de cada un d'aquests àmbits a partir de la cartografia cadastral mitjançant operacions en sistemes d'informació geogràfica (SIG). Finalment, es realitza una lectura comparativa dels valors anteriors propis en cadascun dels períodes i ciutats. Conclusions: Les conclusions han mostrat un descens progressiu de la compacitat dels teixits residencials, acompanyat d'un ascens a l'altura durant la primera meitat del segle, seguit d'un descens en l'última meitat. Aquestes variacions van originar l'augment de la densitat fins al final del desenvolupisme i el descens posterior, així com un progressiu increment de la disponibilitat d'espais lliure per superfície construïda. Originalitat: El treball realitzat contrasta, a través dels paràmetres estudiats, dinàmiques que encara no havien estat comprovades per a aquest tipus de ciutats de forma estesa a totes les actuacions residencials del període. Objective:The objective of this paper is to make a study of the formal variations, through the analysis of four parameters of the density, of the residential fabrics used, during the XX century, in the construction of the periphery of the Spanish intermediate cities. Methodology: The cases of the cities of Málaga, Murcia and Valladolid are analyzed. From a compilation of bibliographic and cartographic information, the urban evolution of this cities during the period are defined and the urban residential fragments constructed in each of the periods are delimited. Later, the values of compactness, density, levels and open space ratio of each of these fragments are obtained from cadastral cartography through operations in geographic information systems (GIS). Finally, a comparative reading of the previous values is performed. Conclusions: The conclusions have shown a progressive decrease in the compactness of residential fabrics, accompanied by a rise in number of floors during the first half of the century, followed by a decrease in the last decades. These variations originated the increase of the density until the end of the Spanish developmentalism and its descent later, as well as a progressive increase of the availability of open spaces by built surface. Originality: This research contrasts, through the parameters studied, dynamics that had not yet been proven for this type of cities extensively to all the residential fragments built during the period.

L’objectiu d’aquest article és identificar aquells països de l’Espai Econòmic Europeu que, al llarg del període 2000-2015, van patir una bombolla residencial i classificar-los en funció de l’evolució dels fonamentals durant el període alcista mitjançant l’anàlisi de conglomerats. Segons criteris del Fons Monetari Internacional, dos de cada tres països europeus van patir una bombolla residencial en aquest període, amb una pèrdua mitjana de valor des del pic del 38%. D’altra banda, l’anàlisi de clústers revela l’existència de tres tipus de bombolles residencials a Europa en aquest període: un que englobaria tots els països postcomunistes del centre i de l’est d’Europa; un altre que estaria format per Irlanda, Grècia, Islàndia, Espanya, Xipre, Itàlia i Malta, i un altre de constituït per Dinamarca, Holanda i Regne Unit., The aim of this article is to identify the European Economic Area (EEA) countries that experienced a housing bubble during the period 2000-2015; and classify them according to the evolution of the fundamentals of house prices during the rising phase through cluster analysis. According to International Monetary Fund criteria, two out of three EEA countries experienced a housing bubble in this period, and the price corrections during housing price bust averaged 38%. The cluster analysis indicates the existence of three types of housing bubbles in Europe during this period: one encompasses all post-communist EEA countries from Central and Eastern Europe; a second one consisting of Ireland, Greece, Iceland, Spain, Cyprus, Italy and Malta; and a third one composed by Denmark, the Netherlands and the United Kingdom., El objetivo de este artículo es identificar aquellos países del Espacio Económico Europeo que, a lo largo del periodo 2000-2015, sufrieron una burbuja residencial y clasificarlos en función de la evolución de los fundamentales durante el periodo alcista mediante el análisis de conglomerados. Según criterios del Fondo Monetario Internacional, dos de cada tres países europeos sufrieron una burbuja residencial en este periodo, con una pérdida de valor desde el pico del 38% en promedio. Por su parte, el análisis de clústeres revela la existencia de tres tipos de burbujas residenciales en Europa en este periodo: uno que englobaría a todos los países postcomunistas del centro y del este de Europa; otro formado por Irlanda, Grecia, Islandia, España, Chipre, Italia y Malta, y un tercero constituido por Dinamarca, Holanda y Reino Unido., Le but de cet article est d’identifier les pays de l’Espace Économique Européen (EEE) qui ont connu une bulle du logement au cours de la période 2000-2015, et de les classer en fonction de l’évolution des fondamentaux pendant la période de hausse du marché grâce à l’analyse de cluster. Selon les critères du Fonds Monétaire International, deux pays de l’EEE sur trois ont connu une bulle du logement dans cette période, avec une perte moyenne de valeur de 38% depuis le pic. L’analyse de cluster révèle l’existence de trois types de bulles du logement en Europe lors de cette période : l’une qui comprend tous les pays post-communistes d’Europe centrale et orientale ; l’autre formée par Irlande, la Grèce, l’Islande, l’Espagne, Chypre, l’Italie et Malte ; et une troisième composée par le Danemark, les Pays-Bas et le Royaume-Uni.

La premsa generalista diària que es pot llegir a Barcelona va demostrar a principis de 2007 que se sotmet a les estratègies comunicatives de l’administració pública quan aquesta més ho necessita. Un exemple ho recull i queda demostrat en aquest article, que presenta una investigació sobre com van donar cobertura els diaris espanyols i catalans a la presència d’Els Fills de Don Quixot a Barcelona, i sobre com expliquen l’intent frustrat d’aquest grup d’organitzar una mobilització per l’accés a un habitatge digne. El treball segueix la metodologia de l’anàlisi crític del discurs de Teun A. Van Dijk per fer una revisió acurada del seguiment de la premsa a l’episodi protagonitzat pel col·lectiu francès a Barcelona en un moment en què l’accés a l’habitatge estava considerat un problema social de primer ordre, pel qual no s’havia trobat una solució definitiva i prou satisfactòria., The daily generalist press that can be read in Barcelona proved in the beginnings of 2007 that it submits to the communicative strategies of the public administration when needed the most. This paper reflects and proves it with an investigation about how the Spanish and Catalan press covered the presence in Barcelona of Les Enfants de Don Quixotte, and how it explains the frustrated chance of this group to organise a mobilization in favour of the access to decent housing. This work uses the methodology of the critical discourse analysis by Teun A. Van Dijk to make an accurate revision of the coverage by the press of the events that the French collective carried out in Barcelona when the access to housing was considered to be one of the most important social problems, for which a definitive and satisfactory enough solution still had not been found.

L'article prové del projecte dirigit per Andreu Domingo, Anàlisi sociodemogràfica de la reagrupació familiar a Catalunya, 2004-2010. En tot procés de reagrupament familiar, la població immigrada ha de presentar, a la Subdelegació Provincial del Govern, un informe d'adequació de l'habitatge. Basant-se en aquests informes, per a Barcelona i pel període 2005-2009, aquest treball fa un anàlisi sociodemogràfica dels seus sol·licitants, els familiars que volen reagrupar, les característiques de l'habitatge, la resolució de l'expedient, així com la seva distribució espacial arreu del municipi. En todo proceso de reagrupación familiar, la población inmigrada ha de presentar, a la Subdelegación Provincial del Gobierno, un informe de adecuación de la vivienda. A través de estos informes, para Barcelona y para el periodo 2005-2009, este trabajo hace un análisis sociodemográfico de los solicitantes, los familiares a reagrupar, las características de la vivienda, la resolución de los expedientes, así como su distribución territorial en el municipio. Obtaining the report of adequacy of housing is one of the documents, although not binding, the immigrant population must submit to initiate a family reunification process at the Government Sub-Delegate's Offices. Through the reports of adequacy of housing held in the City of Barcelona between 2005 and 2009, this paper analyses socio-demographically its applicants, the relatives they want to regroup, the characteristics of housing, the report's results, and their geographical distribution.

Garantir el dret a l'habitatge suposa un dels principals reptes polítics de l'actualitat a Catalunya. Durant el 2021 es van produir 1.755 desnonaments a la ciutat de Barcelona, agreujant la pobresa i l'exclusió social de les persones afectades. Per fer-hi front, l'administració s'ha dotat de diversos mecanismes que tracten de prevenir i evitar l'exclusió residencial. Un d'ells és la Mesa d'Emergència, que es dedica a valorar les persones en risc imminent d'exclusió residencial i derivar-les als habitatges d'emergència social. El present treball centra l'anàlisi en aquest mecanisme per establir possibles deficiències de funcionament. Garantizar el derecho a la vivienda supone uno de los principales retos políticos de la actualidad en Cataluña. Durante 2021 se produjeron 1.755 desahucios en la ciudad de Barcelona, ​​agravando la pobreza y la exclusión social de las personas afectadas. Para hacer frente, la administración se ha dotado de diversos mecanismos que tratan de prevenir y evitar la exclusión residencial. Uno de ellos es la Mesa de Emergencia, que se dedica a valorar a las personas en riesgo inminente de exclusión residencial y derivarlas a las viviendas de emergencia social. El presente trabajo centra su análisis en este mecanismo para establecer posibles deficiencias de funcionamiento. Guaranteeing the right to housing is one of the main political challenges of today in Catalonia. During 2021, there were 1, 755 evictions in the city of Barcelona, aggravating the poverty and social exclusion of the people affected. To cope, the administration has equipped itself with various mechanisms that try to prevent and avoid residential exclusion. One of them is the Emergency Table, which is dedicated to assessing people at imminent risk of residential exclusion and refer them to social emergency housing. The present work focuses its analysis on this mechanism to establish possible malfunctions.

Los cambios que el ser humano ha provocado en el medio ambiente generan deficiencias que desequilibran las condiciones de bienestar, colocando a la humanidad en posiciones divergentes al no proponer las respuestas adecuadas en cuanto al hábitat, el hogar y la calidad de vida del habitante, partiendo en un modelo de ciudad inequitativo y discriminante, que minimiza la respuesta integral colaborativa y fragmenta los derechos para obtener un hábitat insostenible. El período de la Contingencia COVID-19 en el contexto de México ha puesto en evidencia muchos problemas planteados en relación con propuestas inapropiadas, las cuales, estando en el encierro, ponen en discusión temas que impactan en el ser humano, como el medio ambiente, la economía, salud, etc. y en esencia una mezcla donde la estabilidad física y emocional del habitante es frágil. El objetivo de esta investigación es repensar la formulación de propuestas para producir un hábitat saludable, adecuado, equitativo y sostenible, que incentive la generación de ideas desde una visión sistémica integral, basada en una metodología cuantitativa para identificar situaciones relacionadas con la satisfacción en el hábitat, como caso de estudio se desarrolla en la ciudad de Xalapa, Veracruz. Los resultados muestran las condiciones reales de la vivienda, en las que se contrastaron las actividades con el espacio residencial, evidenciando las deficiencias reales en mantener a sus habitantes en una supuesta seguridad interna. Las conclusiones nos llevan a pensar la urgencia de nuevos enfoques sobre cómo mejorar la vivienda y dejar de pensar que el espacio público es el único satisfactor de las ausencias del sector privado, por lo que ofrecer alternativas integrales, diversas y flexibles es factible. Els canvis que l'ésser humà ha provocat en el medi ambient generen deficiències que desequilibren les condicions de benestar, col·locant a la humanitat en posicions divergents al no proposar les respostes adequades pel que fa a l'hàbitat, la llar i la qualitat de vida de l'habitant, partint en un model de ciutat inequitatiu i discriminant, que minimitza la resposta integral col·laborativa i fragmenta els drets per obtenir un hàbitat insostenible. El període de la Contingència COVID-19 en el context de Mèxic ha posat en evidència molts problemes plantejats en relació amb propostes inadequades, les quals, estant en la tancada, posen en discussió temes que impacten en l'ésser humà, com el medi ambient, l'economia, salut, etc. i en essència una barreja on l'estabilitat física i emocional de l'habitant és fràgil. L'objectiu d'aquesta investigació és repensar la formulació de propostes per a produir un hàbitat saludable, adequat, equitatiu i sostenible, que incentivi la generació d'idees des d'una visió sistèmica integral, basada en una metodologia quantitativa per identificar situacions relacionades amb la satisfacció en l'hàbitat, com a cas d'estudi es desenvolupa a la ciutat de Xalapa, Veracruz. Els resultats mostren les condicions reals de l'habitatge, en què es van contrastar les activitats amb l'espai residencial, evidenciant les deficiències reals en mantenir als seus habitants en una suposada seguretat interna. Les conclusions ens porten a pensar la urgència de nous enfocaments sobre com millorar l'habitatge i deixar de pensar que l'espai públic és l'únic satisfactor de les absències de el sector privat, de manera que oferir alternatives integrals, diverses i flexibles és factible. The changes that the human being has caused in the environment generate deficiencies that unbalance the conditions of well-being, placing humanity in divergent positions by not proposing the appropriate responses regarding the habitat, the home, and the quality of life of the inhabitant, starting from in an inequitable and segregating city model, which minimizes the collaborative comprehensive response and fragments the rights to obtain an unsustainable habitat. The period of the COVID-19 Contingency in the context of México has made evident many problems raised in relation to inappropriate proposals, which, being in confinement, put into discussion issues that impact on the human being, such as the environment, the economy, health, etc. and in essence a mixture where the physical and emotional stability of the inhabitant is fragile. The objective of this research is to rethink the formulation of proposals to produce a healthy, adequate, equitable and sustainable habitat, which encourages the generation of ideas from a comprehensive systemic vision, based on a quantitative methodology to identify situations related to satisfaction in the habitat, as a case study it is developed in the city of Xalapa, Veracruz. The results show the real conditions of the house, in which the activities were contrasted with the residential space, evidencing the real deficiencies in keeping its inhabitants in supposed internal security. The conclusions lead us to think the urgency of new approaches on how to improve housing and stop thinking that public space is the only satisfactor of absences in the private sector, so offering comprehensive, diverse, and flexible alternatives is feasible.

El artículo parte del concepto de sistema residencial. Implica la interrelación entre la inserción residencial y la dimensiones social y demográfica de los hogares. Se han estudiado la asociación relativa de distintos rasgos residenciales a diferentes dimensiones demográficas de los hogares. Estas dimensiones demográficas son la edad de la persona principal, la tipología familiar y el tamaño demográfico del municipio donde reside el hogar. Las dimensiones residenciales que se han escogido en este artículo son la tenencia de la vivienda, el número de plantas del edificio en que se ubica, el año de construcción del edificio y la superficie de la vivienda. L'article parteix del concepte de sistema residencial. Implica la interrelació entre la inserció residencial i la dimensió social i demogràfica de les llars. S'han estudiat l'associació relativa de diferents trets residencials a diferents dimensions demogràfiques de les llars. Aquestes dimensions demogràfiques són l'edat de la persona principal, la tipologia de la família i la grandària demogràfica del municipi on resideix la llar. Les dimensions residencials que s'han escollit en aquest article són la tinença de l'habitatge, el nombre de plantes de l'edifici on es troba, l'any de constricció de l'edifici i la superfícies de l'habitatge. This paper focuses on the concept of residential system, which implies the interrelation between households' housing behavior and social and demographic dimensions. Relative association between several housing characteristics and some households' demographic dimensions has been explored. These demographic dimensions are age of household's first person, household structure and size of the residence locality. Housing dimensions included in this paper are first dwelling tenure, number of floors of the building, building's cohort and dwelling surface.

El objetivo de este artículo es analizar las nuevas formas de vivienda de alquiler social que contempla la normativa catalana aprobada a partir de 2015 hasta inicios de 2020 desde seis variables: el precio del alquiler, la forma de adjudicación, los requisitos de las personas destinatarias, la financiación pública del instrumento, la titularidad del inmueble y el tiempo durante el cual la vivienda será de alquiler social. El estudio constata que: (i) todas estas nuevas viviendas, excepto las de alquiler social voluntario u obligatorio, encajarían conceptualmente en las definiciones menos exigentes, puesto que reúnen los requisitos de precio, normas de adjudicación y condiciones socioeconómicas de las personas beneficiarias; (ii) y, en cambio, solamente las obtenidas mediante tanteo y retracto o expropiación tendrían cabida en las definiciones más exigentes, ya que son las únicas cuya titularidad recae sobre el sector público o el tercer sector. L'objectiu d'aquest article és analitzar les noves formes d'habitatge de lloguer social que preveu la normativa catalana aprovada a partir de 2015 fins a l'inici de 2020 des de sis variables: el preu de lloguer, la forma d'adjudicació, els requisits de les persones destinatàries, el finançament públic de l'instrument, la titularitat de l'immoble i el temps durant el qual l'habitatge serà de lloguer social. L'estudi constata que: (i) tots aquests nous habitatges, excepte els de lloguer social voluntari o obligatori, encaixarien conceptualment en les definicions menys exigents, ja que reuneixen els requisits de preu, normes d'adjudicació i condicions socioeconòmiques de les persones beneficiàries; (ii) i, en canvi, només els obtinguts mitjançant tempteig i retracte o expropiació tindrien cabuda en les definicions més exigents, ja que són els únics de titularitat pública o del tercer sector. The aim of this article is to analyze the new forms of social rental housing that the Catalan legislation passed from 2015 to early 2020 using six variables: the rental price, the allocation system; the target group; the public funding arrangements; the type of housing provider; and the time during which the dwelling is available for social rent. The study finds that: (i) these new housing units, except voluntary or compulsory social rental dwellings, fit conceptually into less demanding definitions of these dwellings since they meet the requirements of price, socioeconomic conditions of the beneficiaries, and the existence of allocation rules, and (ii) only those obtained by right of first refusal and repurchase or through expropriation have a place in the most demanding social housing definitions given that they are the only dwellings owned by the public sector or the third sector. Le but de cet article est d'analyser les nouvelles formes de logement social locatif que la réglementation catalane approuvée de 2015 à début 2020 envisage, et ce à partir de six variables : le prix de location, la forme d'attribution, les exigences des bénéficiaires, le financement public de l'instrument, le type de fournisseur de logement et le temps pendant lequel ce dernier sera à loyer modéré. L'étude constate que: (i) toutes ces nouveaux logements, à l'exception de ceux à loyer social volontaire ou obligatoire, s'inscriraient conceptuellement dans les définitions moins exigeantes car ils répondent aux exigences de prix, aux règles d'attribution et aux conditions socioéconomiques des bénéficiaires; (ii) et, d'autre part, seuls les logements obtenus par droit de premier refus et de rétractation ou expropriation auraient une place dans les définitions les plus exigeantes car ce sont les seuls dont la propriété revient au secteur public ou au troisième secteur.

Con la idea de conocer la situación actual de la prestación electrónica de servicios públicos en mi comunidad, pero enfocada en un sector concreto que me permita abarcarlo en tiempo y forma, realizo un estudio de caso para dar respuesta a la pregunta: ¿es adecuada la prestación de los servicios públicos de vivienda en la sede electrónica del Gobierno de Canarias? Para responder la pregunta, detecto las variables compartidas de la revisión de antecedentes y experiencias previas para la prestación de servicios electrónicos, midiendo características como: la orientación a usuario, el nivel de disponibilidad y de digitalización de los servicios, la colaboración entre administraciones en la prestación, la accesibilidad o la relevancia y la precisión de la información obtenida. Con este objetivo, desarrollo una investigación de metodología cualitativa en la que aplico las técnicas de análisis documental (realizo además una comparación vertical con la sede estona, caso de éxito de renombre internacional), entrevista en profundidad a un responsable de los servicios de vivienda, y grupos de discusión a ciudadanos susceptibles de solicitar estos servicios. Del análisis documental y las experiencias y vivencias de las personas informantes, se obtienen los datos necesarios para responder las preguntas de investigación. Tras resolver que la prestación no es la deseable por no cumplir los principios esperados (accesibilidad, interoperabilidad total, lenguaje comprensible, soporte en el proceso y orientación a usuario en general), presento una sección de discusión sobre el valor de la investigación como refuerzo del enfoque teórico actual, defensa de la metodología cualitativa y el uso de técnicas basadas en la interacción. Finalmente, propongo una serie de mejoras en la orientación a usuario, la interoperabilidad y la accesibilidad para impulsar la adecuación de la prestación de estos servicios en la sede gobcan. To know the current situation of the electronic provision of public services in my community, but focused on a specific sector that allows me to cover it, I carry out a case study to answer the question: is the provision of public housing services in the electronic headquarters of the Government of the Canary Islands? To answer the question, I detect the shared variables of the background check and previous experiences for the provision of electronic services, measuring characteristics such as: user orientation, the level of availability and digitization of services, collaboration between administrations in the provision, accessibility or relevance and accuracy of the information obtained. With this objective, I develop a qualitative methodology research in which I apply the techniques of documentary analysis (applying a vertical comparison with the Estonian headquarters, an internationally renowned success story), in-depth interview with a person in charge of housing services, and discussion groups for citizens who may request these services. From the document analysis and the experiences and experiences of the informants, the necessary data are obtained to answer the research questions. After resolving that the provision is not adequate because it does not meet the expected principles (accessibility, total interoperability, understandable language, support in the process and user orientation in general), I present a discussion section on the value of research as a reinforcement of the approach current theoretical, defense of qualitative methodology and the use of techniques based on interaction. Finally, I propose a series of improvements in user orientation, interoperability and accessibility to promote the adequacy of the provision of these services at the gobcan headquarters.Key words: electronic public services, electronic office, adequacy, provision, citizenship, housing. Canary Islands. Amb la idea de conèixer la situació actual de la prestació electrònica de serveis públics en la meva comunitat, però enfocada en un sector concret que em permeti abastar-lo #dins del termini i en la forma escaient, realitzo un estudi de cas per a donar resposta a la pregunta: és adequada la prestació dels serveis públics d'habitatge en la seu electrònica del Govern de Canàries? Per a respondre la pregunta, detecto les variables compartides de la revisió d'antecedents i experiències prèvies per a la prestació de serveis electrònics, mesurant característiques com: l'orientació a usuari, el nivell de disponibilitat i de digitalització dels serveis, la col·laboració entre administracions en la prestació, l'accessibilitat o la rellevància i la precisió de la informació obtinguda. Amb aquest objectiu, desenvolupo una recerca de metodologia qualitativa en la qual aplico les tècniques d'anàlisi documental (realitzo a més una comparació vertical amb la seu estona, cas d'èxit de renom internacional), entrevista en profunditat a un responsable dels serveis d'habitatge, i grups de discussió a ciutadans susceptibles de sol·licitar aquests serveis. De l'anàlisi documental i les experiències i vivències de les persones informants, s'obtenen les dades necessàries per a respondre les preguntes de recerca. Després de resoldre que la prestació no és la desitjable per no complir els principis esperats (accessibilitat, interoperabilitat total, llenguatge comprensible, suport en el procés i orientació a usuari en general), presento una secció de discussió sobre el valor de la recerca com a reforç de l'enfocament teòric actual, defensa de la metodologia qualitativa i l'ús de tècniques basades en la interacció. Finalment, proposo una sèrie de millores en l'orientació a usuari, la interoperabilitat i l'accessibilitat per a impulsar l'adequació de la prestació d'aquests serveis en la seu gobcan.

Sol·licitant de l’informe: Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació (Barcelona)

espanolDurante el franquismo fueron filmadas muchas peliculas que reflejaban la problematica de la vivienda, algunas de ellas muy relevantes en el ambito de la cinematografia espanola. En funcion de su contenido ideologico sufrieron diferentes avatares con la Junta de Evaluacion y Censura, el organismo que determinaba la calidad de las obras filmicas y decidia la version final del guion. Este articulo propone agrupar una serie de titulos en dos narrativas de desposesion distintas, asi como analizar su relacion con el aparato ideologico del estado. El marco temporal va desde 1957 hasta 1969 y lo delimitan las peliculas El inquilino y Un millon en la basura. Se pretenden demostrar los condicionamientos y modificaciones que tuvieron que enfrentar las peliculas criticas de la epoca, asi como tambien la existencia de un cine alineado con el relato oficial sobre politicas de vivienda. EnglishDuring the Franco regime, many films reflected the problem of housing, some of them very relevant in the field of Spanish cinematography. Depending on their ideological content, they suffered different ups and downs with the Board of Evaluation and Censorship, the body that determined the quality of film works and decided on the final version of the script. This article proposes to group a series of titles into two different narratives of dispossession, as well as to analyze their relationship with the ideological apparatus of the state. The time frame runs from 1957 to 1969 and is defined by the films El inquilino and Un millon en la basura. The aim is to demonstrate the conditions and modifications that critical films of the time had to face, as well as the existence of a cinema aligned with the official speech of housing policies.

Informe elaborat en el context de desconfinament davant l’emergència provocada per la COVID-19. Report prepared in the context of deconfinement to the emergency caused by COVID-19. Informe elaborado en el contexto de desconfinamiento ante la emergencia provocada por la COVID-19.

Amb el suport de l’equip del Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

El reconocimiento de la vivienda como un derecho y una necesidad humana y social primaria se recoge en distintas declaraciones de organismos internacionales como la Declaración Universal de los Derechos Humanos, el Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales y la Carta Social Europea Revisada y, por las legislaciones nacionales de la mayoría de los países como en España a través de la Constitución española en su Artículo 47. Pero la realidad nos indica que determinados factores como la violencia de género pueden generar situaciones de exclusión residencial. Por este motivo, a través de esta investigación se ha abordado la realidad del acceso a la vivienda de las mujeres víctimas de violencia de género en Navarra: se han analizado las diferentes normativas, planes y recursos asistenciales y habitacionales que se han promovido desde las instituciones navarras en los últimos años y su aplicación a la realidad a través del análisis de las trayectorias habitacionales de dos mujeres víctimas de violencia de género. Todo ello con el objetivo de dar respuesta a la pregunta de ¿son efectivos estos recursos para evitar situaciones de exclusión residencial de las mujeres víctimas de violencia de género? El reconeixement de l'habitatge com un dret i una necessitat humana i social primària es recull en diferents declaracions d'organismes internacionals com la Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i la Carta Social Europea Revisada i, per les legislacions nacionals de la majoria dels països com a Espanya a través de la Constitució espanyola en el seu Article 47. Però la realitat ens indica que determinats factors com la violència de gènere poden generar situacions d'exclusió residencial. Per aquest motiu, a través d'aquesta recerca s'ha abordat la realitat de l'accés a l'habitatge de les dones víctimes de violència de gènere a Navarra: s'han analitzat les diferents normatives, plans i recursos assistencials i residencials que s'han promogut des de les institucions navarreses en els últims anys i la seva aplicació a la realitat a través de l'anàlisi de les trajectòries residencials de dues dones víctimes de violència de gènere. Tot això amb l'objectiu de donar resposta a la pregunta de son efectiu aquests recursos per a evitar situacions d'exclusió residencial de les dones víctimes de violència de gènere? The recognition of housing as a right and a primary human and social need is included in different declarations of international organisations such as the Universal Declaration of Human Rights, the International Covenant on Economic, Social and Cultural Rights and the Revised European Social Charter, and in the national legislation of most countries, as in Spain through Article 47 of the Spanish Constitution. However, reality shows us that certain factors such as gender violence can generate situations of housing exclusion. For this reason, this research has addressed the reality of access to housing for women victims of gender-based violence in Navarre: the different regulations, plans and assistance and housing resources that have been promoted by Navarrese institutions in recent years and their application to reality have been analysed through the analysis of the housing trajectories of two women victims of gender-based violence. All this with the aim of answering the question: are these resources effective in preventing situations of residential exclusion of women victims of gender violence?

La vivienda incremental, respaldada por fondos gubernamentales, significa una solución para los hogares de bajos ingresos, que les permite autogestionar el proceso de personalización de unidades sin terminar. Este artículo utiliza un análisis fenomenológico interpretativo para examinar la pertenencia de los hogares a su casa incremental. Su objetivo es argumentar que hay espacio para teorizar la vivienda incremental, lo que da una idea de la importancia de reunirse en un lugar, sin simplificar demasiado la diversidad de responsabilidades de construcción y vivienda de los residentes. El autor utiliza la idea de vivienda de Martin Heidegger para examinar la noción entrelazada de construir y habitar una casa incremental. La razón subyacente para utilizar el trabajo de Heidegger es su interpretación de una vivienda, que él ve como un proceso continuo de construcción de una casa. La hipótesis sostiene que, los esfuerzos de los hogares para completar la casa sin terminar, cultiva el sentido de reunión de los miembros de la familia, para aumentar su sentido de pertenencia al lugar. Esta pertenencia se entiende en relación con la rutina de los ocupantes, como la organización física y social del proceso de construcción, que trasciende el impedimento social presente en los barrios de bajos ingresos. L'habitatge incremental, recolzada per fons governamentals, significa una solució per a les llars de baixos ingressos, que els permet autogestionar el procés de personalització d'unitats sense acabar. Aquest article utilitza una anàlisi fenomenològic interpretatiu per examinar la pertinença de les llars a casa incremental. El seu objectiu és argumentar que hi ha espai per a teoritzar l'habitatge incremental, el que dóna una idea de la importància de reunir-se en un lloc, sense simplificar massa la diversitat de responsabilitats de construcció i habitatge dels residents. L'autor utilitza la idea d'habitatge de Martin Heidegger per examinar la noció entrellaçada de construir i habitar una casa incremental. La raó subjacent per utilitzar el treball de Heidegger és la seva interpretació d'un habitatge, que ell veu com un procés continu de construcció d'una casa. La hipòtesi sosté que, els esforços de les llars per completar la casa sense acabar, conrea el sentit de reunió dels membres de la família, per augmentar el seu sentit de pertinença a el lloc. Aquesta pertinença s'entén en relació amb la rutina dels ocupants, com l'organització física i social de l'procés de construcció, que transcendeix l'impediment social present als barris de baixos ingressos. Incremental housing, supported by governmental funding, signifies a solution for low-income households, allowing them to self-manage the process of customising unfinished units. This article uses interpretative phenomenological analysis to examine the households’ belonging to their incremental house. The aim is to argue that there is room for theorising incremental housing, which adds insight to the importance of gathering in a place without oversimplifying the diversity of building and living responsibilities held by the residents. The author uses Martin Heidegger’s idea of dwelling to examine the entwined notion of building and inhabiting an incremental house. The underlying reason behind using Heidegger’s work is his interpretation of a dwelling, which he sees as a continuing process of building a house. The hypothesis holds that households’ efforts to complete the unfinished house cultivates the sense of gathering family members for increasing their sense of belonging to the place. This belonging is understood in relationship with the occupants’ routine, such as the physical and social organisation of the building process, which transcends social hindrance present in low-income neighbourhoods. I am thankful to Dr Fernando Saucedo Lastra for reading the first draft of this manuscript and providing insights for improvements.

El curso de proyectos arquitectónicos que se presenta se desarrolla en los primeros años de aprendizaje de la arquitectura y busca un encuentro del estudiante con el espacio habitado como un ente no cuantitativo y neutro, sino altamente cualificado, y cargado de sentido, vivencia y emotividad. Para ello, se parte de explorar y hacer consciente la larga experiencia que todos registramos como habitantes, ejercientes de nuestro propio modo de vida, desde la infancia, para observarla con detenimiento, analizarla, ponerla en crisis y en valor. Este ejercicio iniciático nos permite ir construyendo el ‘yo habito’. Partimos de esta introspección para poder construir el ‘nosotros’ y finalmente vincularnos con ‘lo común’ a partir de diálogos, conflictos y aciertos. Diferentes escalas de relaciones y formas de vida que nos facilitan desarrollar una variación de destrezas proyectuales vinculadas con el habitar contemporáneo en la ciudad existente y en la que está por venir. The architectural design course presented here, takes place in the first years of the architectural studies curriculum, and seeks to introduce the student to the inhabited space as a non-quantitative and neutral entity, but as a highly qualified one, full of meaning, experience and emotion. To do this, we start by exploring and becoming conscious of the long experience we all have as inhabitants, by exercising our own way of life from childhood, to observe it in detail, analyse it and put it in crisis, and also into value. This initiatory exercise allows us to build the 'I dwell'. We start from this introspection to be able to build the 'we' and finally link up with 'the commons' through dialogue, conflict and achievement. Different scales of relationships and ways of life that enable us to develop a variation of design skills linked to contemporary life in the existing city and in the city to come. A Eduardo Rojas, Álvaro Carrillo y Koldo Tellería que, sin autoría en este artículo, lo impregnan de su buen hacer durante el curso. A José Luis Muñoz, invitado especial a la sesión final, de inspiradoras ideas. Y, por supuesto, a los estudiantes del segundo curso de 2019-20, nuestros “cómplices necesarios”, sin los que nada de esto tiene sentido. Aprendimos al menos, tanto como ellos.

Sol·licitant de l’informe: Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació (Barcelona)

Self-recovery shelter support is a modality of humanitarian aid which remains illdefined and misunderstood despite the many aid organizations that attempt to undertake this work. Of the existing knowledge and best practices regarding selfrecovery support methods, most has been developed from natural disaster situations and when considering post-conflict scenarios, self-recovery support methods are even more complex and under-researched. This study seeks to bring clarity to self-recovery support in post-conflict situations by identifying factors influencing the self-recovery support process. The study also seeks to identify ways to enhance self-recovery support for actors involved by reinforcing facilitators and mitigating barriers. These objectives are met through a combination of a literature review and a case study analysis of self-recovery support methods currently being employed in Syria. The results of this study include a framework which identifies and categorizes common factors, barriers, and facilitators which influence the implementation of self-recovery support projects. The results also include a list of recommendations to improve these projects for stakeholders involved. Based on an analysis of these recommendations, five key areas for action are discussed which are: 1) maximizing implementing organizations’ capacities, 2) contextualizing risks, 3) increasing adaptable and flexible programming, 4) addressing the social dimension, and 5) improving international coordination. info:eu-repo/semantics/publishedVersion

Document elaborat en el context de confinament davant l’emergència provocada per la COVID-19. Document prepared in the context of confinement to the emergency caused by COVID-19. Documento elaborado en el contexto de confinamiento ante la emergencia provocada por la COVID-19.

Document elaborat en el context de confinament davant l’emergència provocada per la COVID-19. Document prepared in the context of confinement to the emergency caused by COVID-19. Documento elaborado en el contexto de confinamiento ante la emergencia provocada por la COVID-19.

In his 1872 polemic, "The Housing Question", German philosopher Friedrich Engels addressed the housing problems faced by the proletariat migrant workers in major industrial centres. He asserted that they could only be solved by first resolving their harsh working conditions in the capitalist mode of mass production. Presently, with transnational migrant flows to urban centres and the massacceptance of the Platform-economy, the housing question manifests itself in the case of the immigrants working in this digital contract-based market. While providing the immigrants with quick access into the work market of a host country, experts consider that the income insecurity and social isolation associated with such work might hinder their broader integration processes. This paper applies Engel’s perspective to the housing conditions of the immigrant platform delivery-riders in Barcelona, a city facing a rental-housing shortage. Through the means of existing studies and first-hand materials gathered through sampled interviews and interactive mapping exercises with the immigrant riders, the study aims to highlight the impacts that this mode of work integration has on their housing conditions and overall socio-spatial integration. The paper further reflects on the implications of the city’s housing policy and the ongoing COVID19 crisis on the immigrants’ integration. info:eu-repo/semantics/publishedVersion

La professió de la intermediació immobiliària a Espanya està liberalitzada o desregulada des de l’any 2000. Això significa que, des de llavors, qualsevol persona pot dedicar-se a la intermediació immobiliària sense l’obligació de tenir una formació acadèmica en matèria immobiliària ni estar col·legiat. El motiu de la liberalització va ser promoure el creixement econòmic, però no es van tenir en compte les externalitats que aquesta liberalització podia desencadenar en relació amb la seguretat jurídica preventiva en l’àmbit immobiliària i de l’habitatge (art. 9.3 de la Constitució Espanyola, d’ara endavant, CE); ni en relació a la protecció de consumidors i persones que accedeixen a un habitatge (art. 51 CE), ni tampoc pel que fa el dret de les persones a accedir a un habitatge digne i adequat (art. 47 CE). La tesi demostra la necessitat d’aclarir la relació contractual amb els intermediaris immobiliaris, la necessitat de que tinguin una formació de Grau universitari suficient i adequada i la seva col·legiació obligatòria. En correspondència, s’amplien les seves funcions i les responsabilitats vers els consumidors i els necessitats d’habitatge. En definitiva, la tesi mostra la necessària reestructuració de la professió de la intermediació immobiliària davant dels nous reptes de l’habitatge, apareguts arrel de la crisi de 2007. La profesión de la intermediación inmobiliaria en España está liberalizada o desregulada desde el año 2000. Esto significa que, desde entonces, cualquier persona puede dedicarse a la intermediación inmobiliaria sin la obligación de tener una formación académica en materia inmobiliaria ni estar colegiado. El motivo de la liberalización fue promover el crecimiento económico, pero no se tuvieron en cuenta las externalidades que esta liberalización podía desencadenar en relación con la seguridad jurídica preventiva en el ámbito inmobiliaria y de la vivienda (art. 9.3 de la Constitución española, en adelante, CE); ni en relación a la protección de consumidores y personas que acceden a una vivienda (art. 51 CE), ni tampoco en cuanto el derecho de las personas a acceder a una vivienda digna y adecuada (art. 47 CE). La tesis demuestra la necesidad de aclarar la relación contractual con los intermediarios inmobiliarios, la necesidad de que tengan una formación de Grado universitario suficiente y adecuada y su colegiación obligatoria. En correspondencia, se amplían sus funciones y las responsabilidades hacia los consumidores y los necesitados de vivienda. En definitiva, la tesis muestra la necesaria reestructuración de la profesión de la intermediación inmobiliaria ante los nuevos retos de la vivienda aparecidos a raíz la crisis de 2007. The real estate brokerage profession in Spain has been liberalized or deregulated since 2000. Since then, anyone can become real estate agent without having any academic qualification neither join any professional body. The reason for the liberalization was to promote economic growth, but the externalities this liberalization could trigger in relation to preventive legal security in real estate and housing field were not taken into account (art. 9.3 of the Spanish Constitution, hereinafter , SC); neither those related to the protection of consumers and people in need for housing (art. 51 SC), nor in terms of the right of people to access decent and adequate housing (art. 47 SC). This thesis states the need to clarify the contractual relationship with real estate agents, the necessity that they get a proper training at University degree level and their compulsory registration in a public institution. Thus, we extend their functions and responsibilities towards consumers and those in need of housing. In the end, the thesis shows the necessary restructuring of real estate brokerage profession in light of the new housing challenges that appeared due to the 2007 financial crisis.

El artículo trata de entrever cuales seran las condiciones de las ciudades, y esencialmente de la vivienda, despues de la vivencia de la pandemia del covid 19 y de la experiencia de los confinamientos. Sin duda, esta pandemia nos ha puesto, al menos, frente dos futuros posibles: el de la autodestrucción de nosotros mismos, por no considerarnos parte de un sistema mayor, ni reconocer nuestra ecodependencia; o el de un cambio radical en la trayectoria, que nos permita caminar hacia un futuro habitable. Y en este sentido, el derecho a la ciudad y el derecho a la vivienda tienen oportunidad de serlo en la segunda opción, ya que en la primera son sólo bienes de cambio, financiarizados. De nosotros, como sociedad y civilización, depende. he article tries to glimpse what the conditions of the cities, and essentially of the housing, will be after the experience of the COVID-19 pandemic and the experience of the confinements.Undoubtedly, this pandemic has put us, at least, in front of two possible futures: that of the self-destruction of ourselves, because we do not consider ourselves part of a larger system, nor recognize our eco-dependence; or that of a radical change in the trajectory, which allows us to walk towards a livable future. And in this sense, the right to the city and the right to housing have the opportunity to be in the second option, since in the first they are only exchange goods, financialized. It depends on us, as a society and civilization.