Search

The aim of this article is to verify how the representation of the city and the territory can be used at the same time as a description and as a design tool. We will consider three territorial representation proposals in different moments and very different contexts: Busan, in South Korea, the island of Tenerife and a central region in Catalonia (both in Spain). In the case of Busan, we analyse through a comparative method the cadastral map drawn up in 1914 after the Japan occupation of Korea. In the Spanish case-studies the method is based on the superposition of different analysis and design layers. The comparison of the three cases shows the diverse possibilities of drawing used as a tool of analysis and description, but also as a tool for thinking the future of territories and cities.

How are approaches and tools changing to deal with critical territorial challenges, particularly risks associated with climate change, the spatial dimension of the economy and the networked metropolitan region? Are urbanists equipped to lead solutions to our society's challenges to sustainability? Learning is a puzzling act, and the learning of a discipline like Urbanism is a particular one. This is because of the interdisciplinarity that this field requires in actual society. In many Schools of Architecture, it is find the nostalgia of the urbanist locked in a knowledge and skills that hardly seems to be practical versus the panorama of uncertainties and new possibilities in which we live. Therefore, it is appropriate to face how the urbanist education is responding to the constant changes and challenges. Studying the current educational processes involves the theoretical contextualization of the educational act, the educational discourses and a revision of the evolution of its structure. This research focus first, on a historical journey to discern its evolution, to know what was the main necessity and the competences needed for the practice. Second, a comparative study is made of different study plans to overview of how Urbanism is taught in different regions, the approaches and structure. Third, it is concluded which are the gaps, difficulties and opportunities. The relevance of this study is the redefinition of the studies of Urbanism in relation to the demands of society, the environment and the progress of pertinent situations.

Este artículo pretende poner de relieve y valorar cómo diferentes metodologías de aprendizaje implementadas en las aulas de taller pueden mejorar sensiblemente la capacidad de razonamiento crítico del alumno y así aumentar sus aptitudes para que sea capaz de resolver determinados problemas que se le puedan presentar en la disciplina del urbanismo. La intervención sobre la ciudad requiere hacer una lectura atenta de la misma con el fin de comprender su lógica para poder reconocer, en una segunda fase, cuáles son las mejores opciones de transformación con garantías de éxito. Pero, como podemos imaginar, esta no es una tarea fácil, de manera que es preciso ejercitarse para poder disponer del instrumental necesario, así como ejercer adecuadamente el razonamiento crítico sobre la misma. Para ello, se han diseñado una serie de metodologías docentes, que se describen a continuación, cuyo objetivo es mejorar la capacidad de aprendizaje del alumno en esta materia. En concreto, estas metodologías han sido aplicadas en la asignatura Urbanística I, que los alumnos de arquitectura de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (UPC) cursan en su segundo año de carrera. Una de las facetas más importantes de este curso es aprender a leer la ciudad con ojos de urbanista, lo que requiere una especial atención para descubrir sus disfuncionalidades y así poder intervenir sobre ella. Esto implica realizar visitas de campo y análisis pormenorizados de los diferentes elementos fundamentales de la ciudad: las calles las plazas, y las edificaciones. El curso consiste en cuatro horas lectivas a la semana, dos de las cuales se dedican a clases magistrales, mientras que las otras dos son de taller y sirven para corregir los trabajos que van desarrollando los alumnos. Somos tres profesores para 90 alumnos: las sesiones teóricas las imparte un único profesor en una sola aula donde están los 90 alumnos, mientras que el taller se realiza en clases de 30 alumnos por profesor, que permiten hacer un seguimiento más personalizado de sus trabajos. Este escrito se centra específicamente en las tareas elaboradas en las sesiones de taller.

Enhance the creative capacity of students to intervene over the city requires new learning medodologies implemented in the workshop that improve significantly the capacity of critical reasoning of the students, thus increasing their skills to be able to resolve certain problems that may occur in the discipline of town planning that they'll have to face up in the future. Evaluate their results should allow, at the same time, enhance such initiatives and learning techniques

Premi extraordinari doctorat curs 2007-2008, àmbit d’Arquitectura, Urbanisme i Edificació Entenem per comunitats jardí aquelles intervencions urbanes que, a partir de la disposició de tipologies edificatòries basades en el jardí privat i amb una utilització estratègica dels espais lliures i els equipaments, cerquen la idea de comunitat en el sí de l'operació. L'estudi s'emplaça en el territori català i abasta des de finals del segle XIX fins el 1960, moment en què l'accés al vehicle privat per part de la societat implica un canvi substancial vers aquesta idea de comunitat i, per tant, d'aquest model projectual.Les comunitats jardí demostren una gran versatilitat per adaptar-se a distints contextes socioculturals, sense perdre els seus trets identificatius principals, un fet que es tradueix en un ampli ventall de resultats projectuals. L'estudi d'aquest escenari ens ha portat a establir un quadre taxonòmic amb quatre models principals, que s'ajusten a períodes temporals específics, amb contextes socioculturals concrets:Fase I: Les comunitats jardí lligades a la producció, fins el 1900.Fase II: Les comunitats jardí vinculades amb l'habitatge burgès, resultat de les iniciatives privades de la classe benestant, des de 1900 fins el 1936.Fase III: Les comunitats jardí compromeses a resoldre el problema de l'habitatge social, de 1939 a 1955.Fase IV: Les comunitats jardí vinculades al turisme en l'àmbit costaner, de la dècada de 1930 i de 1943 fins el 1960.Dins de cada un dels models identificats podem distingir distintes famílies, que comparteixen determinats trets característics, especialment pel que fa a les seves motivacions teòriques. Un quadre taxonòmic ofereix una matriu per situar les comunitats jardí del període estudiat.Per bé que les comunitats jardí vinculades a la producció signifiquen un important precedent, les operacions associades al turisme representen un assaig experimental amb un final suggerent però al mateix temps incert i poc consolidat. Les comunitats jardí vinculades a l'habitatge social i les d'iniciativa burgesa presenten però una major coherència projectual i presten camps d'experimentació més desenvolupats.El model d'habitatge social es basa en espais centrals significatius, singularitzats per volumetries específiques, i empra sovint els equipaments com a elements estructurals de les propostes. Utilitza freqüentment suggerents recursos compositius en la definició volumètrica dels espais i carrers, especialment en els espais lliures centrals, que es delimiten amb una definició espaial tancada o semitancada. És destacable l'aportació de les places porticades que es configuren mitjançant habitatges plurifamiliars amb comerç a les plantes baixes. Presenta així mateix una elevada diversitat tipològica, utilitzant en distintes ocasions i per a objectius diferents l'habitatge unifamiliar aïllat, el bifamiliar, les fileres i els blocs plurifamiliars, amb un resultat arquitectònic molt homogeni.Per la seva part, el model d'habitatge burgès fonamenta la seva estructura urbana a partir del viari, utilitza exclussivament l'habitatge unifamiliar aïllat en els seus projectes amb arquitectures singulars i heterogènies i formalitza els seus espais lliures mitjançant una definició espaial oberta. En conjunt, podem veure com desapareix en aquests casos el potencial dels espais oberts com peces d'interrelació social, el seu percentatge disminueix, i també ho fa la diversitat tipològica, la jerarquia viària i la densitat, augmentant el tamany de la parcel·la i les dimensions dels habitatges.El treball ens ha permès també identificar els trets generals de les comunitats jardí. En aquest sentit, s'han extret conclusions sobre la composició urbana de les intervencions, sobre la seva disposició edificatòria, els seus mecanismes d'agregació, la seva jerarquia viària, així com també s'ha posat de relleu la seva aportació patrimonial. Així mateix, la lectura de la localització de les comunitats jardí respecte els nuclis urbans preexistents ens permet abordar la seva faceta més teòrica, entenent aquests assentaments com a peces urbanes significatives en la construcció de les nostres ciutats. Així podem distingir quatre localitzacions distintes: les situades autònomament sobre el territori, les emplaçades en la perifèria de les ciutats, les ubicades en la ciutat però amb una identitat pròpia i les que formen part d'un teixit.El treball demostra finalment la poca precisió que implica l'utilització del terme "teixit de ciutat jardí" per a referir-nos als conjunts d'habitatges unifamiliars aïllats actuals, on no es parla de límits, de centre urbà, d'estratègia projectual o, en definitiva, de sensació de comunitat, aspecte aquest clau en el que hem anomenat "comunitats jardí". Award-winning

A nadie se le escapa la vertiginosa transformación y el constante cambio que continuamente experimenta nuestra sociedad. Ello repercute de manera muy especial en los procesos de formación, ya que además de hacerse imperiosa la revisión de contenidos, se hace imprescindible replantear también las estructuras docentes, metodologías y sistemas de aprendizaje. En este texto se valoran algunos cambios en la práctica docente del Departamento de Urbanismo y Ordenación del Territorio (DUOT) de la Escuela de Arquitectura de Barcelona en los últimos años, así como su encaje en un contexto más amplio. Nobody fails to notice the dramatic transformations and constant changes that society is experiencing. This has a special effect on educational processes since, in addition to the need for a review of contents, it is also essential to reformulate educational structures, methodologies and learning systems. This work explores some changes in the educational practice of the Department of Urbanism and Regional Planning (DUOT, for its acronym in Spanish) of the School of Architecture of Barcelona (ETSAB, for its acronym in Spanish) in recent years, and its place in a wider context.

Intervention on urban environments and the city in general terms requires, in addition to having a specific ability to read and understand it, the ability to find the proper answer that necessarily implies a subjective interpretation and a personal contribution of the architect in urban design. This paper, a work in progress, aims to show a new adaptation of an effective teaching strategy, the e-Portfolio, in order to ensure that studentsacquire specific and transversal competences needed to be able to address an urban project with a sufficient cognitive and instrumental background to undertake the urban complexity.

El sistema de transporte de teleférico urbano se ha implantado recientemente en varias ciudades Latinoamericanas como alternativa a los medios de transporte convencionales. El transporte aéreo posee unas características que lo hacen adecuado para unas determinadas condiciones. A través del ejemplo de un caso de estudio, se pretende dar difusión a este medio como una posible alternativa para nuevas oportunidades europeas, que compartan condiciones parecidas, las cuales, a priori, hacen apto el transporte por cables. Se estudiarán dos aspectos; la infraestructura del artefacto y el enraizamiento con las aceras de la ciudad, ambas claves para su transformación. El artefacto implantado ha reactivado nodos de movilidad que no se rigen por el sentido de las vías, situando como ejemplo la ciudad de La Paz (Bolivia) que ha ayudado a descongestionar las carreteras principales y dar un respiro al transporte público por carretera. La conexión del artefacto con la cota de calle crea actividad alrededor de las estaciones. La ubicación de los puntos de acceso organiza el movimientos de los pasajeros dentro y fuera de las paradas, generando recorridos internos que pasan a través de áreas de ocio. En resolución, el estudio pretende aportar otra mirada al teleférico como un sistema de transporte urbano utilizado en la malla de la ciudad, en contraposición a la imagen interna de un uso explícitamente lúdico. The urban cable car transportation system has recently been implemented in several Latin American cities as an alternative to conventional means of transportation. Aerial transport has certain characteristics that make it suitable for certain conditions. Through the example of this case study, the aim is to disseminate this means of transport in new European opportunities with shared conditions that, a priori, make it suitable for cableway transport. Two aspects will be studied; the infrastructure of the device and the rooting with the sidewalks of the city, both key to its transformation. The implemented artefact has reactivated mobility nodes that are not governed by the direction of the roadways, using as an example the city of La Paz (Bolivia) that has helped to decongest the main roads and give a recess to public road transport. The connection of the device with the sidewalks creates activity around the stations. The location of the access points organizes the movement of passengers in and out of the stations, generating internal routes that pass through leisure areas. As a conclusion, the study aims to provide another look at the cable car as an urban transport system used in the city grid, as opposed to the internal image of explicitly recreational use.

Aquest treball tracta de fer un breu repàs i anàlisi, al llarg de la història, del concepte de la mobilitat aèria urbana a les diferents disciplines de l’arquitectura, el cinema , el art i la literatura .Per tal clarificar i fer palès aquells aspectes que puguin ser d’interès per a la futura construcció d’un marc teòric sobre la mobilitat aèria. El concepte de poder-se desplaçar per la ciutat amb un sistema eficient, ràpid i solvent pel cel de les ciutats ha esdevingut un somni des de fa molts anys. Encara no ser gaire conscients, el món es troba en una etapa de canvi i transformació molt avançada que està demanant a crits començar a treballar sobre els aspectes de la futura infraestructura aèria urbana. Este trabajo trata de hacer un breve repaso y análisis a lo largo de la historia; del concepto de la movilidad aérea urbana a las diferentes disciplinas de la arquitectura, el cine, el arte y la literatura .Con el fin de esclarecer y hacer patente aquellos aspectos que puedan ser de interés para la futura construcción de un marco teórico sobre la movilidad aérea. El concepto de poder desplazarse por la ciudad con un sistema eficiente, rápido y solvente por el cielo de las ciudades se ha convertido en un sueño desde hace muchos años. Aún no ser muy conscientes, el mundo se encuentra en una etapa de cambio y transformación muy avanzada que está pidiendo a gritos empezar a trabajar sobre los aspectos de la futura infraestructura aérea urbana. This work tries to make a brief review and analysis throughout the history of the concept of urban air mobility to the different disciplines of architecture, cinema, art and literature, in order to clarify and make clear those aspects that may be of interest for the future construction of a theoretical framework of urban air mobility. The concept of being able to move around the city with an efficient, fast and solvent system in the city skies has become a dream for many years.Still not very aware, the world is in a very advanced stage of change and transformation that suggests to start working on the aspects of the future urban air infrastructure.

Las tres ciudades principales en la Comarca Lagunera; Torreón, Gómez Palacio, y Lerdo, se emplazan sobreel curso bajo del río Nazas en el semi-desierto del noroeste mexicano. Entre 1946 y 1968 se construyen, una serie de presas y canales para regular el caudal del río. Este sistema de regulación permitió administrar el aguapara riego agrícola, reducir las inundaciones en zonas anegables en la ribera y proporcionar agua potable a las ciudades de la Comarca. Sin embargo, también propició la desaparición de la corriente de agua en el cursobajo del río en la ribera de las tres ciudades, y la desecación de la Laguna de Mayrán en la desembocadura del Nazas. En este sentido se observa que, el sistema de regulación también alteró y condicionó hasta hoy en día, las lógicas de desarrollo urbano de Torreón, Gómez Palacio y Lerdo y su relación paisajística con el territorio. Comarca Lagunera’s three major cities are Torreon, Gomez Palacio, and Lerdo. All three cities are located in the downstream course of the Nazas River in the semi-desert of the Mexican northwest. In order to regulate the flow of the Nazas River, a series of dams and canals were built over a twenty year period between 1946and 1968. The system permitted the administration of water for agricultural irrigation, the reduction of floodingin floodplain areas on riverbanks, and access to drinking water for local populations. Unfortunately,consequences of this system included water recession in the downstream course of the riverbanks in thesethree cities, and the drying of Mayran’s Lagoon at the mouth of the Nazas. Urban growth of Torreon, GomezPalacio, and Lerdo was permanently altered, as was the cities’ landscape relationship with the territory — a direct result of the construction of this regulation system.