Search

Rehabilitació mediambiental del sistema fluvial del Ter i reserva de flora i fauna a l'antiga Fàbrica tèxtil de Can Tarrés. Intervenció sobre el paisatge de la primera revolució industrial en el context del Capitalocè. Rehabilitación medioambiental del sistema fluvial del Ter y reserva de flora y fauna en la antigua Fábrica textil de Can Tarrés. Intervención sobre el paisaje de la primera revolución industrial en el contexto del Capitaloceno. Environmental rehabilitation of the Ter fluvial system and floristic and faunistic reservoir in the old Can Tarrés' textile factory. Intervention on the landscape of the first industrial revolution in the context of the Capitalocene.

El pasear es un acto propio de la humanidad. Y aunque cuando paseamos andamos, no siempre que andamos paseamos. Esta concepción de «perder» tiempo a través de la lectura del territorio se encuentra en horas bajas por el sedentarismo, la velocidad, la inmediatez y el individualismo. Por la situación climática que nos exige un cambio en la forma de habitar el mundo, y por el fracaso social que supone el modelo en el que estamos inmersos, debemos darle otra oportunidad al pasear. Es por ello que en este trabajo se explora la posibilidad de utilizar el paseo como dispositivo para revertir la degradación del territorio y devolverle la importancia que este merece en nuestras vidas. El paseo y el manifiesto sobre cómo actúa el mismo en la esfera arquitectónica se muestran en todo momento desde una perspectiva muy personal. Se trata por así decirlo de la exposición de un método que nos ha valido para explorar el comportamiento del espacio público en la ciudad regenerada. Para ello se aborda el paseo desde la vertiente del acto, desde la fenomenología y desde todos los factores que lo rodean y lo condicionan a tan diversas escalas como los lugares poseen. Los ejemplos analizados abarcan desde la primera etapa del ser humano hasta la actualidad para poder establecer una serie de relaciones entre aquello que pasó y la situación presente. Por último añadir que al final del documento se exponen dos ejemplos de aplicación del conjunto de estrategias recogidas en el manifiesto. Con esto se pretende compartir una forma de aplicar lo analizado sobre un caso de estudio singular con el propósito de hacer de las ciudades un espacio más amable, habitable y vivible para el conjunto de la sociedad.

CIUDAD SILVESTRE presenta un conjunto de textos escritos después del confi- namiento sanitario a causa de la COVID-19. Una situación excepcional que nos permitió durante tres meses un cierto distanciamiento frente a la realidad en la que estamos inmer- sos, aquella que «prefiere la imagen a la cosa, la copia al original, la representación a la realidad, la apariencia al ser» y que nos hizo reflexionar sobre algunos problemas estéticos y morales que siguen hoy en día secundando nuestras ciudades y la naturaleza que en ellas habita. A través de dos conceptos algo periféricos como el Terrain vague —espacios que surgen de la desarticulación de la ciudad contemporánea— y el de Tercer paisaje —naturaleza que persiste cohibida dentro de ciudad que compartimos—, recuperaremos ciertos debates como la condición política del paisaje urbano o la interrelación que debería existir entre la organización social y los ecosistemas naturales —lejos de reflexiones inocuas que sus- cita el urbanismo táctico de catálogo— que de forma inconsciente enmiendan el modelo sobre el que se construye la ciudad del día a día. Como dijo Bauman «Sabemos que estamos en la cuerda floja, sabemos qué es de lo que queremos deshacernos, pero no tenemos idea alguna de con qué otro tipo de sociedad queremos reemplazarlo. En estos tiempos, la gente evita las discusiones que se refieran a las bases de una “buena sociedad”: lo único que hacen es reaccionar a las crisis, es decir, a la última crisis y a la crisis actual. Esto se explica por el hecho de que vivimos bajo la tiranía del tiempo: las crisis se siguen una a otra de forma extremadamente rápida; antes de resolver una, ya tenemos un pie en la siguiente.»

El nostre projecte vol donar resposta a la connexió de l’antiga colònia tèxtil de Viladomiu Vell, tant des del punt de vista territorial com la relació amb la població en si i el riu, recuperant part de l’activitat que havia tingut el recinte i tornant a col·locar a Viladomiu Vell en el mapa. Actualment la nau es troba en desús: s’ha deteriorat completament el seu entorn i s’ha perdut la relació amb la colònia veïna de Viladomiu Nou. A través d'un camí que comunica des de l’antiga boca del túnel del tren, recorrent el recinte industrial fins al riu i dignificant tot el perímetre de la nau, oferint un nou espai públic de qualitat per la colònia i preparant l’entorn de l’edifici per a una possible rehabilitació en el futur. L’actuació té un cost econòmic relativament baix, adaptant-nos a la realitat d’on es troba. Minimitzem el moviment de terres i aprofitem al màxim les preexistències que ens ofereix el lloc, integrant la nostra proposta amb el paisatge a través de propostes respectuoses amb l’entorn.

El projecte parteix d'un encàrrec per part de l'Ajuntament de Sallent de Llobregat, la millora de les lleres del riu al seu pas pel nucli urbà. Posterior a una anàlisi urbanístic de la zona determinem que el millor àmbit a on actuar és la Plaça 19 d'Abril i el seu entorn, ja que és un gran espai de relació riu-poble urbanitzat però que presenta grans dèficits a causa de l'ús que se li dóna, un aparcament informal. Aquest punt, a més, suposa una interrupció dels traçats de gran recorregut que creuen el municipi. El projecte, "Les portes al riu", mitjançant estratègies de deconstrucció i canvi d'us retornarà aquest espai al poble com una zona de rebuda al riu i el punt de connexió amb el parc fluvial. El projecte es divideix en tres actuacions, l'aparcament, la baixada al fluvial i el parc esportiu urbà. Actualment aquesta àmplia zona s'utilitza com a aparcament informal, envaint tot l'espai, la primera actuació serà posar ordre a aquest aparcament per tal d'alliberar altres zones de la plaça. Amb aquesta actuació també es crearan zones d'estada que valorin els elements patrimonials existents a l'àmbit. La segona actuació és la millora de la baixada al parc fluvial, l'àmbit natural més gran del municipi. Es fa una neteja i arranjament de la zona mantenint el caràcter rural del camí. L'última actuació a realitzar és un Parc esportiu urbà. A la zona superior de la plaça se situen 2 mòduls de patinatge amb un ús molt intensiu de patinadors. Un cop aquesta part de la plaça s'ha alliberat de vehicles es planteja construir un parc esportiu urbà, millorant les condicions dels patinadors alhora que la qualitat de la plaça. S'allibera l'espai per poder dur a terme activitats de poble sense que aquestes no entrin en conflicte amb els skaters.

El Parc dels Gorgs se encuentra situado al oeste de la ciudad, colindante a la línea ferroviaria, con una superficie de 47.000 m2. La rápida urbanización del barrio de Can Gorgs en el último medio siglo le ha conferido sus límites y carácter actual. El parque, como otras zonas del barrio, formaba parte del cauce esporádico del Torrent d’en Gorgs, canalizado en 1975. Bajo su antiguo cauce discurre enterrado el colector dels Gorgs, que recoge las aguas negras y grises de una extendida área desde Sabadell hasta el final del barrio de Can Gorgs. Este espacio verde se encuentra en tramitación para llegar a formar parte de la red de parques del Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). No obstante, para ser aceptado debe cumplir una serie de requisitos y pasar por una serie de reformas que mejoren su accesibilidad, tránsito y zonificación, entre otros aspectos. Aprovechando esta oportunidad y teniendo en cuenta la historia y problemática de este espacio, se plantea un Plan de Mejora del parque en dos fases. Una primera fase se centrará en devolver el significado que tenía el agua de lluvia en este espacio, a la vez que resolverá los principales problemas del parque, y preparará una primera zonificación y usos del espacio. Aprovechando el presupuesto de mantenimiento anual que ofrece el AMB, se plantea una segunda fase extendida en el tiempo, en la que poder realizar, mediante dicho presupuesto, actuaciones progresivas apoyadas en la primera intervención y que la completen.

El projecte parteix de posar en dubte els àmbits establerts dins de la subvenció i la voluntat de solucionar el principal problema establert: la desconnexió al llarg dels anys del poble cap a les lleres del riu. Analitzant la zona trobem un lloc enclau que ens permet, a més de potenciar una zona residual que actualment funciona com a bossa d’aparcament, connectar el teixit urbà amb la major concentració natural de Sallent, el parc fluvial. El projecte es divideix en tres projectes: l'organització de l’aparcament desorganitzat per tal de buidar la plaça 19 d’abril i dotar-la d’una funció social, la millora de l’accès cap al parc fluvial i una millora urbanística de la part superior de la plaça. Les Portes al Riu busca obrir de nou el poble de Sallent al riu Llobregat, fent d’un poble "amb" riu, un poble "de" riu.

El projecte neix de qüestionar els àmbits establerts dins de la subvenció, ja que aquests són molt acotats i no permeten treballar la connexió del riu amb el poble i la comarca. Millorar aquestes relacions és l'objectiu principal del projecte i per això treballem a la Placa 19 d'abril. La seva situació la converteix en un punt clau que permet connectar la llera amb el teixit residencial així com amb l'espai natural més gran de Sallent: el parc fluvial. Per demanda del client, el projecte es divideix en tres fases: l'organització de l'aparcament informal per tal de peatonalitzar la plaça 19 d'abril, la transformació de la part superior de la plaça en parc esportiu urbà i la millora de l'accés al parc fluvial. El projecte les Portes al Riu busca obrir de nou el poble de Sallent al riu Llobregat, fent d'un poble AMB riu, un poble DE riu.

El projecte parteix d'un encàrrec per part de l'Ajuntament de Sallent de Llobregat, la millora de les lleres del riu al seu pas pel nucli urbà. Posterior a una anàlisi urbanístic de la zona determinem que el millor àmbit a on actuar és la Plaça 19 d'Abril i el seu entorn, ja que és un gran espai de relació riu-poble urbanitzat però que presenta grans dèficits a causa de l'ús que se li dóna, un aparcament informal. Aquest punt, a més, suposa una interrupció dels traçats de gran recorregut que creuen el municipi. El projecte, "Les portes al riu", mitjançant estratègies de deconstrucció i canvi d'us retornarà aquest espai al poble com una zona de rebuda al riu i el punt de connexió amb el parc fluvial. El projecte es divideix en tres actuacions, l'aparcament, la baixada al fluvial i el parc esportiu urbà. Actualment aquesta àmplia zona s'utilitza com a aparcament informal, envaint tot l'espai, la primera actuació serà posar ordre a aquest aparcament per tal d'alliberar altres zones de la plaça. Amb aquesta actuació també es crearan zones d'estada que valorin els elements patrimonials existents a l'àmbit. La segona actuació és la millora de la baixada al parc fluvial, l'àmbit natural més gran del municipi. Es fa una neteja i arranjament de la zona mantenint el caràcter rural del camí. L'última actuació a realitzar és un Parc esportiu urbà. A la zona superior de la plaça se situen 2 mòduls de patinatge amb un ús molt intensiu de patinadors. Un cop aquesta part de la plaça s'ha alliberat de vehicles es planteja construir un parc esportiu urbà, millorant les condicions dels patinadors alhora que la qualitat de la plaça. S'allibera l'espai per poder dur a terme activitats de poble sense que aquestes no entrin en conflicte amb els skaters.

El curso 2017 – 2018 del Máster en Arquitectura de la ETSAV se ha centrado en la reordenación de los cauces del río y de espacio fluvial de Sallent a raíz de una propuesta de colaboración con el Ayuntamiento de Sallent. Se trata del primer curso en el que se parte de un ENCARGO real, con un CLIENTE real y un TIEMPO y PRESUPUESTO reales; involucrándonos tanto en el proceso de redacción como de ejecución del proyecto. De este modo, el proyecto cambiará y se adaptará a los diversos factores externos que vayan apareciendo durante el proceso. Por lo tanto, ya que hablamos de un planteamiento académicamente no convencional, en el que el recorrido hasta llegar a un resultado final deja de ser lineal, se explicará acorde a la metodología de trabajo, donde para llegar al desenlace del proyecto hemos ido encontrando FACTORES EXTERNOS que nos han ido desviando del camino y que hemos tenido que ir reconduciendo y corrigiendo. De todos modos, el proyecto variará también según los FACTORES INTERNOS, que vendrían a ser las decisiones tomadas por el propio grupo de trabajo tras experimentos, investigaciones y aportaciones del profesorado u otros compañeros, generando nuevas ideas y haciendo evolucionar el proyecto. Organizando el documento según las diferentes capas o estratos del proyecto, veremos la EVOLUCIÓN que éstos han ido sufriendo como consecuencia de diversos factores tanto internos como externos.

Las subsidencias de la bofia y la mina Enrique y el consecuente derribo de La Estación es la afección más antigua de la actividad minera en Sallent de Llobregat. El proyecto convierte esta primera afección salina en la cara de la regeneración del pueblo, situando sobre el barrio un programa que cierra el ciclo de modificaciones territoriales de la actividad minera. Para conseguir regenerar el paisaje contaminado se establece un vivero de planta autóctona y de investigación de plantas halófitas, capaces de mejorar el terreno afectado por la sal. Esta producción local servirá para colonizar las tierras quemadas. Se reaprovecha la urbanización existente en el barrio para generar un tránsito cerrado para uso del vivero, y otro público y conectado a las rutas peatonales de Sallent. Se crea así un parque que convive con el vivero, del cual toma prestado el paisaje. El proyecto genera una nueva productividad para un territorio que hemos maltratado y del que nos hemos desconectado, quiere devolvolverle lo más rápido posible su funcionamiento “natural“ equilibrado para poder volver a aprovechar sus recursos, su agua, su sombra, su materia, su paisaje.

El projecte parteix d'un encàrrec per part de l'Ajuntament de Sallent de Llobregat, la millora de les lleres del riu al seu pas pel nucli urbà. Posterior a una anàlisi urbanístic de la zona determinem que el millor àmbit a on actuar és la Plaça 19 d'Abril i el seu entorn, ja que és un gran espai de relació riu-poble urbanitzat però que presenta grans dèficits a causa de l'ús que se li dóna, un aparcament informal. Aquest punt, a més, suposa una interrupció dels traçats de gran recorregut que creuen el municipi. El projecte, "Les portes al riu", mitjançant estratègies de deconstrucció i canvi d'us retornarà aquest espai al poble com una zona de rebuda al riu i el punt de connexió amb el parc fluvial. El projecte es divideix en tres actuacions, l'aparcament, la baixada al fluvial i el parc esportiu urbà. Actualment aquesta àmplia zona s'utilitza com a aparcament informal, envaint tot l'espai, la primera actuació serà posar ordre a aquest aparcament per tal d'alliberar altres zones de la plaça. Amb aquesta actuació també es crearan zones d'estada que valorin els elements patrimonials existents a l'àmbit. La segona actuació és la millora de la baixada al parc fluvial, l'àmbit natural més gran del municipi. Es fa una neteja i arranjament de la zona mantenint el caràcter rural del camí. L'última actuació a realitzar és un Parc esportiu urbà. A la zona superior de la plaça se situen 2 mòduls de patinatge amb un ús molt intensiu de patinadors. Un cop aquesta part de la plaça s'ha alliberat de vehicles es planteja construir un parc esportiu urbà, millorant les condicions dels patinadors alhora que la qualitat de la plaça. S'allibera l'espai per poder dur a terme activitats de poble sense que aquestes no entrin en conflicte amb els skaters.