Search

The community feeling associated to belonging to a neighbourhood is essential in our life quality. These emotions represent the relationship between the individual and the city. In this sense, this doctoral thesis analyzes the social, political, and economic environment of the “Poble-sec” neighbourhood, placed at the foot of the “Montjuïc” Mountain, in the area of Barcelona. The thesis establishes the actual condition of this neighbourhood and identifies the determinants and decisive aspects that led to the urbanistic development of different areas: “Les Hortes de Sant Bertran” (a maritime sector); “Santa Madrona” and “La Satalia” (central sectors); and “La França” (west sector). All of the areas have something in common, the coincidence of the neighbourhood development, around the middle of the s. XIX. In this thesis, the urban development transformation of the “Poble-sec” neighbourhood has been explored. It has been done from the individual and correlated analysis of the different sectors of the neighbourhood, taking into account the different factors that have influenced the individual character of the sectors and their origins which have been representatives as the “molers”, workers from the quarries, represented in the pathway, the cross and the house of the “molers” La identitat, associada al sentiment de pertinença a un barri, és un aspecte fonamental per a la qualitat de vida; representativa de la relació individu/ciutat. En aquest context, la tesi doctoral, porta a terme l’anàlisi social, polític i econòmic del moment, cercant en la conjunció de tots els factors immersos, la resposta al desenvolupament urbanístic experimentat en el barri del Poble-sec de Barcelona, en l’àmbit precís dels sectors que el conformen, cadascun d’ells amb la seva pròpia identitat: les Hortes de sant Bertran (sector més marítim), Santa Madrona i La Satalia (sectors centrals), i La França (sector més ponentí). Tots ells tenen en comú la coincidència en el temps, de l’inici del desenvolupament urbanístic, principis de la segona meitat del s.XIX, establint com a data de referencia l’any 1869 amb motiu de la desaparició de les zones polèmiques militars. Des de la complexitat que va acompanyar a la transformació urbanística del Poble-sec, s’ha procedit a recuperar el seu creixement urbanístic a través del desenvolupament de tots i cadascun dels diferents sectors del barri, establint una visió de conjunt i, alhora a través també de la incidència que en aquests procés van tenir un dels actors amb personalitat pròpia que, des dels seus orígens va acompanyar al creixement urbanístic d’aquests terrenys, els molers, treballadors nouvinguts de les pedreres de Montjuïc, representats pel camí, la creu i la casa dels molers Programa de Doctorat en Tecnologia

The aim of this thesis is to analyse, study and evaluate the different problems that have arise from the uses that have been authorised on undeveloped land, derived from the urban planning regulations that preceded them, and the reason for their tireless modifications without having achieved the objectives set out in the preamble of each of these regulations. The present article comments on the problems that exist from the judicial sphere to the execution of these regulations. Nowadays there is a latent problems, derived from multiple factors; either because of the short life of the majority of laws and plans, which are approved in this area; or because it is a legal discipline in constant change; and thirdly, because town Planning is created from ethics and politics, and this is also one of its greatest disadvantages. And from these factors also derive different crises that are exposed, such as the economic, socio-political and environmental ones Aquesta tesi té per objecte l’anàlisi, estudi i valoració dels diferents problemes que han aparegut dels usos que s’han anat autoritzant sobre el sòl no urbanitzable, i òbviament, derivat de la normativa urbanística que ens precedeix; i a raó de les seves incansables modificacions sense haver assolit els objectius establerts al preàmbul de cadascuna d’aquestes normatives. La present comenta la problemàtica existent tant des de l’àmbit judicial fins a l’execució d’aquests. A dia d’avui hi ha una problemàtica latent, derivat de múltiples factors; bé sigui per la curta vida de la majoria de lleis com plans que s’aproven en aquesta matèria; a l’estar davant d’una disciplina jurídica en constant canvi; i en tercer lloc, perquè l’urbanisme es crea de l’ètica i la política, i és també un dels seus majors inconvenients. I d’aquests factors també en deriven diferents crisis que s’exposen, com són l’econòmica, una sociopolítica i una ambiental Programa de Doctorat Interuniversitari en Dret, Economia i Empresa

THE GARDEN CITY. This is the name under which Eixample Malagrida (the extension district) of the city of Olot is known; this is what it was called in the only plans available to us of the project that was born in the middle of Noucentisme and was promoted by the "Americano" from Olot Manuel Malagrida i Fontanet. The authorship of these plans is assigned to the city architects Joan Roca Pinet and Josep Esteve based on the signatures they make on the partial projects carried out by each of them in 1916 and 1925, respectively. However, can we consider the garden city model valid as the basis for the most important expansion project in the contemporary history of the city of Olot? And, furthermore, does its real authorship correspond only to these two names of the architects that signed the original plans? Questioning these historical statements is two of the main guidelines that accompany our research and lead us to look into the life and work of the project’s founder, Manuel Malagrida. This is an immersive process that also brings us to the investigation of other aspects of the project, such as its formal radial arrangement and the solid references associated with it, or the political dimension of the apparently innocuous metaphor of the discovery of America related to the second phase of the work. Beyond the historical or referential study of the project, this work addresses other issues of a more interpretative nature. On the one hand, we explore the personal space of those families living in the neighbourhood in its time of splendour -prior to the Civil War and the "Aigat" of 1940- with the aim of analysing the capacity of the architectural projects to generate a truly domestic architecture, beyond style or conventions. And, finally, we reclaim the efficiency and sensitivity of Olot's Eixample Malagrida in terms of its contribution to reconfiguring the urban, natural and social landscape in which it is embedded LA CIUTAT JARDÍ. Així és com es coneix l’Eixample Malagrida de la ciutat d’Olot perquè d’aquesta manera s’anomena en els únics plànols que coneixem d’aquest projecte nascut en ple noucentisme i promogut per l’“americano” i olotí de naixement Manuel Malagrida i Fontanet. Aquests plànols assignen l’autoria del pla als llavors arquitectes municipals Joan Roca Pinet i Josep Esteve a través de la signatura que fan dels projectes parcials realitzats per cadascun d’ells als anys 1916 i 1925 respectivament. Però, podem donar per vàlid el model de ciutat jardí com a base del projecte de creixement més important de la història contemporània de la ciutat d’Olot? I, encara més, la seva autoria real es correspon amb els dos únics noms que signen els plànols originals? La posada en dubte d’aquestes afirmacions històriques són dues de les directrius principals que acompanyen la nostra investigació i que ens condueixen a aprofundir en la vida i obra del seu Fundador, Manuel Malagrida. Es tracta d’un procés immersiu que també ens porta a investigar d’altres vessants del projecte, com ara la seva disposició formal radial i els sòlids referents que duu associats o la dimensió política de l’aparentment innòcua metàfora de la descoberta d’Amèrica associada a la segona fase de l’obra. Més enllà de l’estudi històric o referencial del projecte, aquest treball encara d’altres temàtiques de caire més interpretatiu. D’una banda, furguem en la intimitat d’aquelles famílies residents en el barri en la seva època. d’esplendor –prèvia a la Guerra Civil i a l’”Aigat” de 1940– amb l’objectiu d’analitzar la capacitat dels seus projectes arquitectònics de generar una arquitectura veritablement domèstica, més enllà de l’estil o de les convencions. I, finalment, reivindiquem l’eficàcia i la sensibilitat de l’Eixample Malagrida d’Olot pel que fa a la seva contribució a reconfigurar el paisatge urbà, natural i social en el qual s’insereix Programa de Doctorat en Tecnologia

The work, based on an applied and academic legal methodology, carries out a critical analysis of the current regulation of the institution of patrimonial responsibility as a guarantee of the citizens in our legal system. In addition, the work focuses on two of the specific assumptions that give rise to the patrimonial responsibility included in the land and urban planning legislation. Specifically, they are those relating to the liability arising from the alteration of the territorial and / or urban planning, as well as that arising from the annulment of the enabling titles for the building. The research has had as sources of knowledge, in addition to an extensive bibliography, the pronouncements of the Legal Advisory Commission and the Chamber III of the Supreme Court in this matter. They are the subject of special study, based on the opinions of the Legal Advisory Commission and the rulings of the Supreme Court, apart from procedural issues, elements such as; the patrimonialization of the right to build, the treatment of third parties in good faith in cases of demolition of real estate, or the so-called subjective aspect of the illegal action of the Administration; the criteria of flagrant or qualified normative contravention, and of the rationality and reasonableness of the administrative decision. El treball, en base a una metodologia jurídica aplicativa i acadèmica, realitza una anàlisis crítica de l’actual regulació de la institució de la responsabilitat patrimonial com a garantia dels ciutadans en el nostre sistema jurídic. A més, el treball se centra en dos dels supòsits específics que fan néixer la responsabilitat patrimonial recollits a la legislació del sòl i a la urbanística. Concretament són els relatius a la responsabilitat derivada per l’alteració de l’ordenació territorial i/o urbanística, així com la derivada de l’anul·lació dels títols habilitants per a l’edificació. La investigació ha tingut com a fonts de coneixement, a més d’una extensa bibliografia, els pronunciaments de la Comissió Jurídica Assessora i de la sala IIIª del Tribunal Suprem en aquesta matèria. Són objecte d’especial estudi, en base als dictàmens de la Comissió Jurídica Assessora i de les sentencies del Tribunal Suprem, al marge de qüestions procedimentals, elements com per exemple; la patrimonialització del dret a edificar, el tractament dels tercers de bona fe en els supòsits de l’enderroc d’immobles, o l’anomenat aspecte subjectiu de l'actuar antijurídic de l'Administració; els criteris de la contravenció normativa flagrant o qualificada, i de la racionalitat i la raonabilitat de la decisió administrativa.

© 2018 The Authors. Published by Elsevier B.V. This is an open access article under the CC BY license The cities in which we live are changing rapidly, presenting the scenery to debate future visions of transformative designs and its impact on the city. In order to take advantage of the changes and opportunities offered by the inclusion of digital technologies, an accommodation of the digital transformation into the visualization of Urbanism is required. It is a challenge for organizations and society to question the status quo and experiment often. The discussion about the increasing integration of digital technologies in urban spaces involves a number of questions relating to the complex processes of transformation that impact cities, like economic, social, political, and environmental. The main goal of the paper is to present the use of Digital Transformation in processes of urban design through technological innovation in which the diverse forms of active citizenship operate from below as agents of innovation, inclusion and social development. The results showed that it is possible to empower Digital Transformation –as for example the use Augmented and Virtual Reality (AR/VR) systems in collaborative urban design– to improve public motivation, implication, and satisfaction in urban decision-making processes.

The present thesis studies in depth a perspective of the noucentista movement focusing on the professional career of the architect Ricard Giralt Casadesús (1884-1970) and particularly on his urban design approach and social thought. Noucentisme as a movement takes place during the first decades of the 20th century, it is regarded as an aesthetic expression and political guideline within the context of the Mancomunitat de Catalunya, one hundred years ago. The conducted study results in a conception of the architect from multiple perspectives and, by extension, in a new dimension of the Noucentisme movement that extends beyond the period of the Mancomunitat from 1914 to 1924, and offers a new point of view immersed into the following historical period, until the end of the Franco dictatorship. The presented chronological, stylistic, territorial and ideological viewpoint contributes to the revision of the historical period during which the Catalonia of the 20th century was envisioned and that took the architecture and the local urbanism as a basis to modernize the country, Aquesta tesi aprofundeix en la perspectiva del moviment noucentista a partir de la anàlisi de la trajectòria professional de l’arquitecte Ricard Giralt Casadesús (1884-1970) i especialment del seu pensament urbanístic i social. El noucentisme com a moviment s’inscriu en el període històric de les primeres dècades del segle XX, com a llenguatge estètic i programa de intervenció política, en el marc de la Mancomunitat de Catalunya d’ara fa cent anys. L’estudi realitzat proposa una concepció transversal de l’arquitecte i, per extensió, una nova dimensió del moviment noucentista que supera el període del 1914-1924 en que s’inscriu la Mancomunitat i ofereix noves mirades vers els períodes històrics posteriors, fins a la fi del franquisme. Transversalitat cronològica, estilística, territorial i de pensament, que contribueixen a revisar el balanç d’una època en que es gestà el que havia de ser la Catalunya del segle XX, especialment des de l’àmbit de l’arquitectura i l’urbanisme municipal com a base de modernització del país

This thesis focuses on regional coastal planning, starting with a look at the scope of the new coastal planning responsibilities assumed by the Catalan Government as established in article 149.3 of the Statute of Autonomy of Catalonia, and then analysing the urban master plans for the coastal system. The thesis begins (Chapter 1) with a study of the evolution of the legal framework for coastal planning and its complex division of responsibilities, which has been conditioned by two recent events: the new responsibilities incurred by the Catalan Government in the matter of coastal planning and sentence 31/2010 passed by the Constitutional Court concerning the Statute. Then (in Chapter 2) other coastal planning models, with problems similar to our own, are studied by comparing cases in both foreign and autonomous law that provide solutions and ideas to help shape a more ambitious model for the protection of our coastline. The main body of the thesis (Chapter 3) deals with the key to the current plans for the Catalan coastline: the urban master plans for the coastal system. Seven years after they were passed a jurisprudential analysis has been conducted to know how well they fit in with the principle of municipal autonomy, their suitability to regional and municipal planning, and the possible pecuniary liability incurred by the state upon their approval. The thesis concludes (Chapter 4) by defending the need to articulate an integrated management model for the Catalan coastline with a Catalan law governing coastal planning, which would serve to deal not only with the risks this area is subject to, but also with the need to limit the negative effects of the proposed reform of the state coastal law, La tesi se centra en l’estudi de l’ordenació urbanística i territorial del litoral, partint de les potencialitats de les noves competències de la Generalitat de Catalunya en ordenació del litoral atorgades per l’article 149.3 de l’Estatut i analitzant la figura dels plans directors urbanístics del sistema costaner. El treball s’inicia (capítol I) amb l’estudi de l’evolució del marc jurídic en ordenació del litoral i el seu complex marc competencial, condicionat per dos elements recents: les noves competències traspassades a la Generalitat en matèria d’ordenació del litoral i la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010 sobre l’Estatut. A continuació (capítol II) s’estudien altres models d’ordenació litoral en el dret comparat estranger —de França, Itàlia i els EUA— i autonòmic, amb problemàtiques similars a les nostres, que ens aporten solucions i idees per ajudar a configurar un model més ambiciós de protecció de la nostra costa. En la part central de la tesi (capítol III) s’aborda l’estudi de la peça clau de l’actual ordenació del litoral català: els plans directors urbanístics del sistema costaner. Set anys després de la seva aprovació —i a través de la jurisprudència—, s’analitza el seu encaix en el principi d’autonomia municipal, la seva adequació al planejament territorial i municipal, així com l’eventual responsabilitat patrimonial que va operar en la seva aprovació. Finalment, el treball es clou (capítol IV) defensant la necessitat d’articular un model de gestió integrada del litoral català a través d’una llei catalana d’ordenació del litoral que serveixi per fer front als riscos a què es troba sotmès aquest espai, però també a la necessitat de limitar els efectes negatius de la reforma de la Llei de costes estatal que ara es planteja