Search

Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutora: Èlia Sala Robert Como sociedad de la información, vivimos en un entorno cargado de estímulos, cuya principal fuente de creación son los medios de comunicación. El mundo es dependiente de estos estímulos, ya que incitan —de forma inconsciente— a la toma de decisiones. Lamentablemente, la realidad nos muestra que el canal de distribución audiovisual no es siempre accesible, lo que pone en riesgo la integración social de la comunidad sorda. El presente trabajo se centra en la accesibilidad en el mundo de la traductología, concretamente en el ámbito de la publicidad emocional. Para ello, se han seleccionado tres anuncios de marcas mundialmente reconocidas: Amazon, Nike y Always. En primer lugar, se han analizado los aspectos clave para su posterior traducción y adaptación para personas sordas o con discapacidad auditiva. Después de la traducción, se ha hecho un repaso de las cuestiones especialmente desafiantes y se ha concluido que, a pesar de las adversidades, siempre existe un modo de traducir y adaptarse al público meta. Com a societat de la informació, vivim en un entorn atapeït d’estímuls, la principal font de creació dels quals són els mitjans de comunicació. El món n’està subordinat, atès que inciten –inconscientment— a la nostra capacitat de prendre decisions. Malauradament, la realitat ens demostra que el canal de distribució audiovisual no és pas sempre accessible, la qual cosa posa en risc la integració social de la comunitat sorda. El present treball se centra en l'accessibilitat en el món de la traductologia, concretament en l’àmbit de la publicitat emocional. Així doncs, s’han seleccionat tres anuncis de marques conegudes arreu del món: Amazon, Nike i Always. En primer lloc, s’han analitzat els elements clau per elaborar-ne una traducció i adaptació per a persones sordes o amb discapacitat auditiva. Després d’això, s’ha fet un repàs de les qüestions especialment desafiadores i s’ha conclòs que, malgrat les adversitats, sempre existeix una forma de traduir i adaptar- se al públic meta. As an information society, we live in a highly stimulating environment, whose most prominent producer is the media. The world is reliant on these stimuli since they impel (primarily) subconsciously decision-making. Unfortunately, there is not always room for accessibility in the pipeline of audiovisual distribution, thereby jeopardizing the social integration of the deaf community. This paper focuses on accessibility in translatology, specifically in the field of emotional advertising. For this purpose, commercials from three world-renowned brands have been selected: Amazon, Nike, and Always. In the first place, the key points for its subsequent translation and adaptation for deaf and hard of hearing people have been analyzed. Once the translation was made, it was possible to review the particularly challenging issues that had been made and it has been concluded that, despite the adversities, there is most certainly a way to translate and find a workaround for the target audience.

CIDUI: Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació = Congreso Internacional de Docencia Universitaria e Innovación = International Conference on University Teaching and Innovation.

CIDUI: Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació = Congreso Internacional de Docencia Universitaria e Innovación = International Conference on University Teaching and Innovation.

My presentation aims to present a wide overview of different research approaches to audio description (AD) by looking at some projects developed by TransMedia Catalonia research group at Universitat Autònoma de Barcelona in the last years, and point at possible future investigations. Research on audio description in the specific field of audiovisual translation studies started by trying to understand practices across the globe and by discussing how training should be provided to this access service. These descriptive studies soon expanded to include both case studies and corpus studies and gave way to user-centric research approaches which tested the reception of different AD strategies with end users. More recently, technological research on AD has produced interesting results on the use of text-to-speech technologies, machine translation but also visual captioning. New media formats and environments have also put on the table new challenges for all access services, and AD is not the exception. To illustrate my views, I will refer to various projects: the ALST project, in which we tested technologies for AD. The Visuals Into Words (VIW) project, which allowed us to create a multimodal and multilingual corpus understand how different describers transfer the same visuals into different words. The NEA project, in which new electrophysiological measures were used to assess user presence. The RAD project, which is deepening on some underresearched topics such as prosody. The ImAc project, which has shed light on new environments such as virtual reality, and the ongoing EASIT project, which proposes new hybrid modalities which merge easy language and access services. At the end of my talk I will try to point at new research venues and engage the audience in a discussion of where relevant research is needed in the field of audio description.

En aquest article es presenten els projectes educatius europeus ACT i ADLAB PRO, finançats per la CE dins el programa Erasmus +, els quals tenen com a punt en comú la formació en accessibilitat i la generació de recursos docents en línia. En el cas del projecte ACT, es descriu el desenvolupament d'un MOOC per formar coordinadors d'accessibilitat a les arts escèniques, mentre que en el cas del projecte ADLAB PRO es presenta la creació de materials docents, disponibles en línia, per formar audiodescriptors In this paper the European educational projects ACT and ADLAB PRO, funded by the EC under the Erasmus + programme, will be presented. They both share the fact that they deal with accessibility and they generate online training resources. As far as ACT is concerned, the development of a MOOC to train accessibility managers for the scenic arts will be described. Regarding ADLAB PRO, we will discuss the development of online flexible and adaptable training materials which can be used to train audio describers

Much research has been developed since the turn of the century on how to make audiovisual content accessible, within the framework of Audiovisual Translation and Media Accessibility Studies. Access services such as subtitling, audio description, audio subtitling or sign language interpreting, among others, have been the object of substantial research. Following technological developments -from analogue to digital, hybrid or immersive--, research has provided relevant insights on the best strategies to be used to make access services understandable and enjoyable. Beyond the specific features of access services, research has also approached production and delivery aspects. These investigations haven often followed user-centric methodologies with the ultimate aim of fulfilling user needs. When referring to easy-to-understand language (from Easy-to-Read, or Easy Language, to Plain Language), the emphasis has traditionally been on the written text. It is only recently that easy-to-understand language has begun to be considered in the audiovisual realm. In our digitized society, though, it makes sense to ask ourselves: How can we create audiovisual content that is easier to understand? How can we adapt audiovisual content that is easier to understand? And how can we create audiovisual access services that are easier to understand? These three questions will be at the core of my presentation, which will report on my experience as main researcher in the EASIT project and on the findings obtained through the research carried out by a consortium made up of universities, user representatives and broadcasters. My presentation will focus on various aspects: the terminological challenges, the current situation in Europe in terms of practice and training, the challenges of creating easy-tounderstand access services, the importance of research and training, and the relevance of standardisation. These discussions will be contextualized in the wider framework of Audiovisual Translation and Media Accessibility Studies, with a special emphasis on the research carried out by TransMedia Catalonia research group.

My presentation will be divided in two parts with a shared aim: to illustrate how integrating knowledge from other fields can bring new perspectives in audiovisual translation. In the first part, I will refer to EASIT, an Erasmus + project in which we have merged the concepts of easy language and audiovisual translation in order to research whether new 'hybrid' transfer modes such as 'easy audio description' or 'easy subtitles' could be produced. I will explain the work done so far in the project, which includes a survey and a series of focus groups and interviews, and I will refer to the challenges and opportunities the concept of 'easy audiovisual transfer modes' opens. In the second part of my presentation, I will focus on the RAD project as a way to show the wide array of unexplored topics that surround audio description. More specifically, I will focus on how prosodic analysis can be integrated in audio description research. The rationale behind my presentation is that we need to move beyond traditional grounds and explore new territories to better understand current practices and propose innovative proposals that cater for diverse user needs

Aquest estudi té l'objectiu d'examinar l'humor en traducció audiovisual i, concretament, veure com es tracta aquest aspecte en l'audiodescripció. La finalitat principal d'aquest treball és identificar quines estratègies se segueixen a l'hora de descriure els elements visuals, sonors i paralingüístics que aporten humor en una pel·lícula còmica. A més a més, té l'objectiu de descobrir quines conseqüències té l'absència d'audiodescripció per a la preservació de l'humor. La primera part de l'estudi consisteix en un marc teòric sobre l'audiodescripció i la traducció de l'humor en els textos audiovisuals. En aquest marc teòric també veiem quines indicacions donen les recomanacions per a audiodescriptors. A la segona part del treball s'elabora un estudi de cas en què s'analitza l'audiodescripció en anglès de la versió original de la comèdia nord-americana "Zookeeper" (2011). A l'anàlisi es fa servir una classificació d'elements humorístics creada a partir de diverses taxonomies d'autors com Martínez Sierra, Mazur, Szarkowska, Orero i Cestero. Aquesta classificació serveix per a veure quina proporció d'elements humorístics de cada categoria es descriu, quin tipus de conseqüències té l'absència d'audiodescripció per a la preservació de l'humor dels elements de cada categoria i quins altres elements compensen aquesta falta. Finalment, l'anàlisi de la classificació mostra quines característiques lingüístiques té l'audiodescripció dels elements de cada categoria que permetin transmetre l'humor. Després d'interpretar el resultat de l'anàlisi, l'estudi mostra les conclusions a què hem arribat i les possibles línies d'investigació que s'obren amb aquest treball. Este estudio tiene el objetivo de examinar el humor en traducción audiovisual y, concretamente, ver cómo se trata este aspecto en la audiodescripción. La finalidad principal de este trabajo es identificar qué estrategias se siguen a la hora de describir los elementos visuales, sonores y paralingüísticos que aportan humor en una película cómica. Además, tiene el objetivo de descubrir qué consecuencias tiene la absencia de audiodescripción para la preservación del humor. La primera parte del estudio consiste en un marco teórico sobre la audiodescripción y la traducción del humor en los textos audiovisuales. En este marco teórico también vemos qué indicaciones dan las recomendaciones para audiodescriptores. En la segunda parte del trabajo se elabora un estudio de caso en el que se analiza la audiodescripción en inglés de la versión original de la comedia norteamericana "Zookeeper" (2011). En el análisis se usa una clasificación de elementos humorísticos creada a partir de varias taxonomías de autores como Martínez Sierra, Mazur, Szarkowska, Orero y Cestero. Esta clasificación sirve para ver qué proporción de elementos humorísticos de cada categoría se describe, qué tipo de consecuencias tiene la absencia de audiodescripción para la preservación del humor de los elementos de cada categoría y qué otros elementos compensan esta falta. Finalmente, el análisis de la clasificación muestra qué características lingüísticas tiene la audiodescripción de los elementos de cada categoría que permitan transmitir el humor. Después de interpretar el resultado del análisis, el estudio muestra las conclusiones a las que hemos llegado y las posibles líneas de investigación que se abren con este trabajo. This study has the aim of examining humour in audiovisual translation and seeing how this aspect is treated in audio description in particular. The main aim of this work is to identify which strategies are followed when describing visual, sonorous and paralinguistic elements which bring humour to a comic film. Besides, it has the aim of discovering which consequences the absence of audio description has for the preservation of humour. The first part of the study consists in a theoretical framework about audio description and the translation of humour in audiovisual texts. In this theoretical framework we also see which instructions guidelines give to audio describers. In the second part of this work a case study is elaborated in which the audio description in English of the original version of the American comedy "Zookeeper" (2011) is analysed. In the analysis a classification of humorous elements is used. It has been created from various taxonomies taken from authors such as Martínez Sierra, Mazur, Szarkowska, Orero and Cestero. This classification is used to know which proportion of humorous elements from each category is described, which type of consequences the absence of audio description has for the preservation of humour of elements from each category and which other elements compensate for this absence. Finally, the analysis of the classification shows which linguistic features the audio description of elements from each category has which allow transmission of humour. After interpreting the result of the analysis, the study shows the conclusions we have drawn and the possible lines of research which open with this work.

Treball Final de Grau. Grau en Traducció i Interpretació. Codi: TI0983. Curs acadèmic 2016/2017 Aquest treball és un estudi descriptiu sobre el tractament que rep la música en la subtitulació per a persones sordes (SPS) en les pel·lícules de ficció. L’objectiu és identificar el tipus de música que apareix en una obra audiovisual i analitzar les tendències actuals amb relació als aspectes visuals que proposa la norma que estableix els criteris per a aquesta modalitat de traducció audiovisual (norma UNE 153010 de 2012). Els resultats obtinguts es fonamenten en un corpus compost de tres llargmetratges: un film infantil (Aladdin), un musical (Grease) i una pel·lícula de qualsevol gènere que no fóra musical (Bridget Jones’ Baby). Aquest treball no pretén reflexionar sobre les normes que regeixen l’SPS ni proposar unes directrius per a aquesta modalitat, sinó descriure les decisions que es prenen amb relació a l’SPS de la música i als aspectes visuals, entre els quals s’analitzen la posició en pantalla dels subtítols, la tipografia, la informació que aporten i els colors utilitzats. D’aquesta manera, determinem si s’acompleixen els criteris recomanats per la norma UNE 153010.

Treball Final de Grau en Traducció i Interpretació. Codi: TI0983. Curs acadèmic: 2015-2016 Estudi descriptiu sobre la descripció de personatges en les audiodescripcions del primer capítol de la sèrie en llengua catalana Polseres Vermelles i la sèrie en llengua castellana Velvet. Aquest treball es centra en els trets que empren per a la descripció dels personatges així com en la forma d'identificar els personatges, mitjançant el seu nom o mitjançant altres formes en les audiodescripcions. Sense l'objectiu d'avaluar o explicar per què s'audiodescriu d'una manera o d'una altra es mostren les diferències existents tant entre les series per separat com de forma interna a l'hora de descriure i identificar als personatges.

This paper presents an audio description multilingual and multimodal corpus developed within the VIW (Visual Into Words) Project. A short fiction film was created in English for the project and was dubbed into Spanish and Catalan. Then, 10 audio descriptions in Catalan, 10 in English and 10 in Spanish were commissioned to professional describers. All these data were annotated at two levels (cinematic and linguistic) and were analysed using ELAN. The corpus is an innovative tool in the field of audiovisual translation research which allows for comparative analyses both intralingually and interlingually. Examples of possible analyses are put forward in the paper.

This paper will present the rationale for the ACT project, an Erasmus-funded European project (2015-1-ES01-KA203-015734) under the Knowledge Alliances 2 scheme which aims to organise a training course, and define a professional profile for the "Accessibility Manager/Expert for the Scenic Arts". ACT involves partners from four universities (UAB, University of Antwerp, University of Vienna, Queen's University Belfast), two policy-makers (Catalan government, Flemish agency Enter), one certification agency, and two playhouses (Transit, NT), that will work together for three years (2015-2018) to achieve six main intellectual outputs: (a) define the needs for accessibility in the scenic arts; (b) establish the profile of the accessibility manager for the scenic arts; (c) propose a learning curriculum at university level; (d) develop, test and implement a MOOC to train these professionals, (e) research mechanisms to provide certification; (f) develop guidelines to implement policy strategies in the field of accessibility for the scenic arts, and (g) explore the development of a specific quality label. The presentation will focus on the main stages in the project, as well as providing preliminary results obtained in the first six months of the project.

La presència de la tecnologia en l'àmbit de l'accessibilitat als continguts audiovisuals és creixent, com també les recerques que es fan sobre aquest tema. Les tecnologies es veuen com una eina que pot ajudar a incrementar l'accessibilitat a aquests continguts, si bé certes veus, especialment de professionals, s'alcen per alertar sobre els riscos que aquestes noves eines tenen per a la qualitat. En aquesta presentació volem fer un repàs d'alguns dels projectes que duem a terme al grup TransMedia Catalonia sobre tecnologies, en especial el projecte "Accessibilitat lingüística i sensorial", finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat (FFI2012-31024). Abordarem la possible aplicació del reconeixement de parla, la traducció automàtica i la síntesi de parla en l'àmbit de l'accessibilitat, i descriurem els experiments que hem dut a terme en el marc d'aquest projecte. També veurem com nous suports i noves formes de consum de continguts audiovisuals com ara les segones pantalles obren possibilitats per a l'accessibilitat. Al final de la presentació farem tot un seguit de reflexions sobre l'impacte que les tecnologies tenen a diversos nivells: en el procés de creació, en la distribució i en la recepció per part dels usuaris, i també en la investigació i la formació.