Search

El treball plantejat es troba dins el marc del Treball del Fi de Màster del Professorat d'Educació Secundària en l'especialitat de Tecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que es desenvolupa durant el curs 2019-2020. Basat en la recerca d'informació documental i en la creativitat de la mateixa autora, desenvolupa una enquesta per a prendre el pols a l'alumnat diana en referència a les seves motivacions tecnològiques abans i despès de l'actuació, una proposta per a fer l'anàlisi d'aquests resultats i interpretar-los, i unes activitats per a implementar a l'aula de l'assignatura de Tecnologia. Tot plegat descrit de forma acurada per tal que es puguin dur a la pràctica en un context real. La proposta es fa dins l'assignatura de tecnologia i s'adreça a alumnat d'entre 12 i 14 anys, una franja d'edat en la qual els nens i nenes encara estan consolidant els estereotips de gènere de les professions. Es treballen aquests estereotips mitjançant activitats vinculades al currículum de 1r i 2n d'ESO que les motivin i que se'ls donin bé, amb l'objectiu de reduir o eliminar els estereotips de gènere en aquestes matèries i despertar vocacions tecnològiques. This document is proposed within the framework of development of the Final Project for Master of Secondary Education Teachers specialized on Technology at the Polytechnic University of Catalonia (UPC) which has been developed during the academic year 2019-2020. The present work is based on searching documentary information and creativity of the author, it has been developed a survey to be carried out before and after the activities to find out student motivations to who are addressed the proposals. Furthermore, it has been developed a proposal to analyze and understand the results collected from the survey, and it has been developed activities to carry out in Technology classroom. It has been detailed and described altogether, to be carried out in a real context. The proposal is thought to be carried out as part of the subject of Technology, It is addressed to students from 12 to 14 years old, an age group in which boys and girls are consolidating gender stereotypes associated with professions. It is meant to work stereotypes through activities that are designed to link the curricula of the first and second years of secondary education with the skills and motivations of the students, all of it is aligned with the aim of reducing or removing gender stereotype in these subjects and awakening technological vocations El presente Trabajo se plantea dentro del marco del Trabajo de Fin de Máster del Profesorado de Educación Secundaria en la especialidad de Tecnología de la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC) que se desarrolla durante el curso 2019-2020. Se basa en la búsqueda de información documental y en la creatividad de la autora, desarrolla una encuesta para conocer las motivaciones del alumnado al que se dirige antes y después de la actuación, una propuesta para hacer el análisis de los resultados e interpretarlos, y unas actividades para llevar a cabo en el aula de la asignatura de Tecnología. Todo descrito de forma detallada con tal de que se pueda poner en práctica en un contexto real. La propuesta se realiza dentro de la asignatura de tecnología y se dirige a alumnado de entre 12 y 14 años, una franja de edad en la cual los niños y las niñas están consolidando los estereotipos de género de las profesiones. Se trabajan éstos estereotipos mediante actividades vinculadas al currículum de 1º y 2º de ESO que les motiven y que se les den bien, con el objetivo de reducir o eliminar los estereotipos de género en éstas materias y despertar vocaciones tecnológicas.

El present TFM s'ha enfocat sobre l'atenció a la diversitat a l'assignatura de Tecnologia tenint en compte la teoria de les intel·ligències múltiples (IIMM) proposada per H. Gardner. S'ha fet un ampli repàs a la teoria de les intel·ligències múltiples, des de la seva aparició l'any 1983 fins als nostres dies, amb un ampli ventall d'opinions, tant crítiques com favorables. El següent pas ha estat l'elaboració d'un test que ens ha permès avaluar el grau de desenvolupament de les intel·ligències múltiples de tres grups d'alumnat de 1r d'ESO dins la matèria de tecnologia. S'ha fet una anàlisi exhaustiva dels resultats obtinguts amb les respectives conclusions. S'ha confeccionat una taula amb els trets distintius de cadascuna de les IIMM que ens permetrà de forma senzilla i ràpida, saber quina intel·ligència treballarem per qualsevol activitat que dissenyem. Hem dissenyat tres activitats diferents per fomentar des de diversos enfocaments les intel·ligències múltiples. Algunes activitats pretenen treballar totes les intel·ligències alhora, mentre que d'altres, donen la possibilitat a l'alumnat de decidir quina fan servir per realitzar l'activitat. Aprofitant l'estada al centre de pràctiques, hem pogut implementar parcialment una de les activitats dissenyades. Amb l'experiència obtinguda arran de la implementació pràctica, i de l'anàlisi dels resultats de les diferents intel·ligències múltiples, hem arribat a elaborar un conjunt de propostes de millora que podrien ser d'aplicació en un nou treball sobre les IIMM. Per concloure el TFM hem fet una valoració global de tot el treball, des de la teoria de H. Gardner fins a les nostres propostes de millora.

L’ensenyament de la tecnociència a través de la ciència-ficció representa una gran idea per tal d’apropar temes que en un començament semblen més avorrits per als estudiants d’entre 11 i 19 anys i apropar-los i despertar-los l’ interès per les matemàtiques, la física i la tecnologia, d’entre altres. Utilitzant un MOOC per a aquest propòsit, s’aconsegueixen fer cursos lliures i gratuïts per tal que els estudiants aprenguin al seu ritme i desenvolupin coneixements en les àrees que més els escau, a través de les diferents activitats que s’hi desenvolupen. A “Tecnociència i Ciència-ficció: La fi del món - d’Armageddon a La guerra dels mons” es proposa un conjunt de continguts, metodologies i activitats, amb les seves corresponents rúbriques i criteris d’avaluació, per a que els alumnes assoleixin uns objectius a través de la ciència ficció durant unes 4 hores, el temps estimat de dedicació per a aquest apartat del MOOC “De King Kong a Einstein”, desenvolupat per Manuel Moreno Lupiañez. Concretament, al mòdul de “la fi del món”, coneixeran diverses teories sobre la fi de la humanitat, aprendran a diferenciar la ciència de la pseudociència, faran experiments físics i químics casolans i desenvoluparan interès per la cultura i la lectura a través de llibres, còmics i films. Amb la metodologia, activitats i experiències dissenyades al bloc, s’assegura l’aprenentatge de l’alumnat amb diversos perfils d’aprenentatge (alguns tenen més facilitat d’assolir uns coneixements amb unes metodologies i d’altres amb altres), a l’hora que es treballen les competències ja que el perfil d’usuari d’aquest MOOC està realitzant, actualment, un aprenentatge competencial a l’escola o institut.

L'ús dels telèfons mòbils intel·ligents a l'ensenyament secundari era molt limitat o inexistent fins fa poc temps, però l’aparició de nous corrents pedagògics i de noves eines didàctiques que plantegen fer-ne ús, com el “mobile learning”, han canviat aquesta situació. D’aquest canvi de paradigma pot beneficiar-se l’ensenyament de la programació de computadors que, en alguns països, ja està començant a introduir-se als currículums de les escoles de primària i secundària, amb l'objectiu de formar als joves en aquesta disciplina i introduir la seva forma de pensar. Treballar capacitats com l’abstracció, la deducció lògica o la resolució algorítmica de problemes i relacionant-los amb unes tecnologies amb les quals els adolescents es manegen molt bé i se senten propers, no només farà competents als joves en la programació de computadors sinó que també els ajudarà a millorar les seves capacitats en altres àmbits relacionats, com les matemàtiques, i els motivarà a interessar-se més per les disciplines cientificotècniques. Fent ús de l’eina didàctica App Inventor i dues metodologies pedagògiques, la Tècnica Puzzle i l’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP), es proposa una programació d’activitats que treballen, tant de manera conceptual com procedimental, els continguts de programació de computadors introduïts pel nou currículum per al nivell de 3r d’ESO. Les diverses activitats, amb excepció de l’activitat inicial què es de caràcter formatiu i és independent, s’agrupen en parelles d’activitats que proposen als alumnes la realització d’un projecte guiat al voltant del desenvolupament d’una aplicació mòbil.

Treball Final de Grau en Mestre o Mestra d'Educació Primària. Codi: MP1040. Curs acadèmic: 2014/2015 En aquest treball final de grau es pretén analitzar, des d'un punt de vista teòric, les diferents metodologies que s'utilitzen per a l'ensenyament de l'ortografia i quines són les possibles solucions per a millorar el rendiment de l’alumnat. Durant tota l’etapa educativa, l’ortografia ocupa un lloc important per als docents. Tot i això, els estudiants cometen un alt nombre d’errades ortogràfiques que els acompanyen al llarg de tota la seua vida. La manera amb la qual s’ensenya ortografia ha de proporcionar a l’alumne una sensació motivadora i d’utilitat. L'ensenyament que es fa a algunes escoles on es creu que per fer una còpia de les errades comeses, per exemple en un dictat, l'alumne ja sabrà escriure les paraules correctament és defectuós. Açò provoca a l'alumne una desmotivació que acaba per fer que només sàpiga escriure de forma correcta les paraules que més utilitza i acabi sense tindre una bona ortografia. Un altre factor que s’estudiarà en aquest document, és la repercussió que té la tecnologia en l’ortografia. En un món on les noves tecnologies estan a l'abast de tothom i ens ajuden en quasi totes les tasques del dia a dia, és necessari fer un incís pel que respecta a l'ensenyament ortogràfic. Els ordinadors ens ajuden a escriure correctament, però aquesta ajuda ens pot perjudicar a l’hora de transcriure un text a un full si no tenim la certesa de que estem escrivint bé cadascuna de les paraules. Les tecnologies de missatgeria instantània també fan que s’acabi escrivint amb abreviacions o amb un llenguatge inapropiat, les quals coses poden acabar interferint amb l’escriptura de documents formals. Un altre aspecte que es tractarà en aquest treball final de grau serà l'avaluació de l'ortografia i l’anàlisi sobre quines activitats són les més adequades per a que els alumnes acabin la primària amb un bon nivell ortogràfic.

En aquest treball s’elabora una proposta didàctica interdisciplinària per apropar la tecnologia i el funcionament del GPS a l’alumnat de tercer d’ESO per a que l'integrin a les seves activitats i coneguin el paper fonamental d’una tecnologia que ha arribat a un ús quotidià amb la seva integració en els dispositius mòbils. Amb aquest material es pretén facilitar la incorporació la tecnologia de comunicacions aplicada al posicionament terrestre amb el sistema GPS a l’aula de tecnologia. Per la qual cosa s’ha de treballar la diferenciació i coneixement del sistema de coordenades terrestres i que els alumnes siguin capaços d’aplicar aquests conceptes a les activitats de geolocalització. També s’ aprofundeixi en els mètodes matemàtics que fonamenten el sistema GPS. Tot plegat ha de contribuir a que l’alumne pugui utilitzar adequadament els dispositius mòbils amb sistema GPS. Treballant aquests conceptes a través d’explorar el món que els envolta facilita l’aprenentatge, ja que els alumnes estan predisposats a aprendre del que els és més proper, nou i motivador. La idea és que el material obtingut s’incorpori en la unitat didàctica de “Els sistemes de comunicació” a 3r d’ESO perquè qualsevol professor pugui utilitzar-lo. Per a poder apropar el món GPS a l’alumnat s’ha generat material didàctic per a l’alumnat, i una guia per al professorat. El material pel professorat inclou la justificació del material segons el currículum: objectius a assolir, continguts a desenvolupar, criteris d’avaluació, competències bàsiques treballades i les connexions existents amb les altres assignatures. També inclou la ubicació dins la programació anual del curs, la programació d’aula (amb la temporització inclosa), els procediments d’avaluació de l’alumnat, i el solucionari de les activitats proposades. I el material per a l’alumnat inclou: la teoria en format llibre on s’inclouen activitats per poder assolir, consolidar i aprofundir els conceptes treballats durant tot el material.

L’objectiu d’aquest treball és definir la programació d’activitats per a la realització d’una sortida escolar a una depuradora i una dessalinitzadora, enfocades a l’estudi del seu funcionament i efectes sobre el medi ambient, per tal d’integrar-les al currículum d’una matèria optativa d’educació ambiental a tercer d’ESO. Aquest fet encaixa perfectament dins el marc normatiu actual en matèria d’educació a Catalunya i, alhora, dóna resposta a la sensibilitat mediambiental del centre, el qual té el distintiu d’Escola Verda. Una de les activitats educatives que es treballen dins d’aquesta matèria és la col·laboració al Projecte Rius. La finalitat d’aquest projecte consisteix en controlar i estudiar l’estat de l’aigua, les seves variables i alhora conèixer la qualitat biològica i fisicoquímica de l’aigua de les diverses conques fluvials de Catalunya. Per tant, aquest treball pretén donar continuïtat al projecte, formulant vàries activitats a partir de la realització de dues sortides, una a la depuradora del municipi i una altra a la dessalinitzadora de la Tordera, ubicada a la població de Blanes. Propostes que permetin als alumnes adquirir les competències bàsiques a partir de conèixer i valorar la gestió de l’aigua i social i ciutadana, mitjançant el foment d’accions positives d’estalvi i ús eficient de l’aigua. Per tal d’aconseguir-ho, el conjunt de les activitats s’han agrupat en tres blocs: - Activitats de sensibilització i/o prèvies que introdueixin el tema de l'escassetat d'aigua i la necessitat d'estalviar-la. - Activitats d'aprofundiment en la dessalinització i depuració d'aigües. - Activitats de reflexió i síntesi que conscienciïn i responsabilitzin l'alumne. En resum, s’espera que aquesta proposta sigui una bona eina de treball per afavorir la reflexió individual i col·lectiva dels alumnes i desenvolupar en cadascun d'ells una actitud de responsabilitat envers el consum de l'aigua com un recurs escàs.

La idea del present TFM és cercar una setmana de l'any on es pugui promocionar l'assignatura de Tecnologia, per tal de motivar a l'alumnat, i poder preparar activitats complementàries que durant el curs no hi ha temps d'impartir. Per a la planificació d'aquesta jornada tecnològica, s'ha tingut present els resultats d'una enquesta realitzada al centre a l'alumnat d'ESO, i les pautes d'observació d'aquest institut durant l'estada del practicum. A més un dels objectius principals és fer coincidir la setmana tecnològica amb la jornada de portes obertes del centre, i d'aquesta forma captar alumnat cap a l'àrea tecnològica, tant d'ESO com de Batxillerat. Per a la realització de les activitats també s'ha tingut en compte la coeducació, de manera que es plantegen una sèrie d'exercicis que poden agradar a nois i noies per igual. I per acabar, es complimenta un altre dels objectius, que és detectar les mancances a l'aula de taller i plantejar millores, per a que l'alumnat disposi dels recursos necessaris per a l'elaboració de les activitats.

La creació d’un curs Moodle per a la matèria de Tecnologies a primer d’ESO, incloent-hi recursos per a les dues unitats didàctiques d’Eines i Materials, neix com a conseqüència de l’observació realitzada en el centre on s’han cursat les pràctiques. Davant la mancança de recursos digitals per al primer curs d’ESO, es va decidir crear en la plataforma Àgora d’aquest centre, un espai per a la matèria de Tecnologies, amb tot de recursos per tal de poder impartir les unitats didàctiques d’Eines i la de Materials. L’objectiu que s’ha perseguit en tot moment ha estat cercar materials diversificats que ja existeixen a la xarxa per a poder impartir els continguts d’aquestes dues unitats didàctiques. El material seleccionat, s’ha classificat a la plataforma en diferents blocs per tal que l’alumne i el professor que ho utilitzin, puguin moure’s i gestionar els recursos amb la major facilitat possible. En aquest curs, si han incorporat activitats de reforç, així com també activitats d’ampliació. La finalitat d’aquests recursos serà sempre, actuar com un recolzament per poder complementar el sistema tradicional d’ensenyament. Addicionalment, cal destacar que en aquest curs també, s’hi ha incorporat el material propi elaborat, com són les pràctiques que es portaran a terme al taller de tecnologia i els exàmens que es realitzaran en cadascuna de les dues unitats. En aquest treball també s’inclou una seqüència didàctica per a cada unitat, especificant les hores que es dedicaran a l’aula ordinària i les que es destinaran al taller de tecnologia. En cada sessió s’especifica quins són els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació que es treballaran. En aquesta seqüenciació es detalla quins recursos i materials de la plataforma s’utilitzaran, i quines seran les activitats que es portaran a terme, tenint en compte, també, si es treballarà amb el grup sencer o bé amb mig grup.

En un món on tothom porta a sobre un GPS, ja sigui com una aplicació més del mòbil o un extra del cotxe, ens podríem qüestionar si aquella antiga eina que empraven els nostres pares i avis per circular i conèixer ciutats, els plànols, pot estar en perill d’extinció. La cartografia, d’ençà uns anys enrere, ha viscut nombrosos canvis significatius. Han aparegut nous instruments que han facilitat en gran mesura la feina de les persones que es dediquen a confeccionar o a treballar amb mapes. Antigament, quan es feien treballs de camp per efectuar aixecaments, solien ser equips de fins a cinc o sis persones. En canvi, actualment el més habitual és anar en equips de dues persones amb una estació total, i fins i tot un de sol si és amb GPS diferencial. Aquests avenços tecnològics, a més de suposar una reducció de costos, han permès als professionals treballar d’una manera força més ràpida i còmoda. Aquest treball té la intenció de donar a conèixer als alumnes d’ESO la gran importància que han tingut, tenen i tindran els plànols. Per tal de realitzar un material adequat a les necessitats actuals de l’alumnat de secundaria, sempre referenciant-nos dintre d’un marc curricular, es va elaborar un qüestionari amb els resultats del qual poder extreure unes conclusions a priori. Aquest qüestionari inicial es va repartir a les classes de primer i quart de l’ESO amb la finalitat de tenir constància dels coneixements amb què comencen la secundària i dels que tenen poc abans d’iniciar el batxillerat o d’altres estudis superiors o d’incorporar-se al món laboral. Els resultats obtinguts, en un curs i un altre, van denotar una falta important de coneixements respecte aquest àmbit i per aquest motiu es van plantejar els següents objectius: 1. Elaboració del material necessari per endinsar als alumnes d’ESO en el coneixement, la interpretació i les aplicacions dels plànols. 2. Treballar la topografia com una eina transversal ajustant-se al currículum de secundària. 3. Fer palesa la importància dels plànols. 4. Mostrar d’una forma general el funcionament d’un GPS. Per això s’ha creat un projecte amb materials, recursos, activitats i programacions amb els quals es poden treballar diferents aspectes referents al temari en qüestió. El material que s’ha realitzat té una base cartogràfica i topogràfica i es poden treballar, de manera transversal, diferents matèries com la tecnologia i les matemàtiques, i competències bàsiques com les metodològiques i conviure i habitar el món. Un cop finalitzat el treball, i davant la satisfacció d’una feina ben feta, seria interessant desenvolupar una prova pilot per tal de veure com funciona i quins aspectes són millorables. A més, és important assenyalar que aquest treball podria aplicar-se a altres cursos i edats.

En un món on tothom porta a sobre un GPS, ja sigui com una aplicació més del mòbil o un extra del cotxe, ens podríem qüestionar si aquella antiga eina que empraven els nostres pares i avis per circular i conèixer ciutats, els plànols, pot estar en perill d’extinció. La cartografia, d’ençà uns anys enrere, ha viscut nombrosos canvis significatius. Han aparegut nous instruments que han facilitat en gran mesura la feina de les persones que es dediquen a confeccionar o a treballar amb mapes. Antigament, quan es feien treballs de camp per efectuar aixecaments, solien ser equips de fins a cinc o sis persones. En canvi, actualment el més habitual és anar en equips de dues persones amb una estació total, i fins i tot un de sol si és amb GPS diferencial. Aquests avenços tecnològics, a més de suposar una reducció de costos, han permès als professionals treballar d’una manera força més ràpida i còmoda. Aquest treball té la intenció de donar a conèixer als alumnes d’ESO la gran importància que han tingut, tenen i tindran els plànols. Per tal de realitzar un material adequat a les necessitats actuals de l’alumnat de secundaria, sempre referenciant-nos dintre d’un marc curricular, es va elaborar un qüestionari amb els resultats del qual poder extreure unes conclusions a priori. Aquest qüestionari inicial es va repartir a les classes de primer i quart de l’ESO amb la finalitat de tenir constància dels coneixements amb què comencen la secundària i dels que tenen poc abans d’iniciar el batxillerat o d’altres estudis superiors o d’incorporar-se al món laboral. Els resultats obtinguts, en un curs i un altre, van denotar una falta important de coneixements respecte aquest àmbit i per aquest motiu es van plantejar els següents objectius: 1. Elaboració del material necessari per endinsar als alumnes d’ESO en el coneixement, la interpretació i les aplicacions dels plànols. 2. Treballar la topografia com una eina transversal ajustant-se al currículum de secundària. 3. Fer palesa la importància dels plànols. 4. Mostrar d’una forma general el funcionament d’un GPS. Per això s’ha creat un projecte amb materials, recursos, activitats i programacions amb els quals es poden treballar diferents aspectes referents al temari en qüestió. El material que s’ha realitzat té una base cartogràfica i topogràfica i es poden treballar, de manera transversal, diferents matèries com la tecnologia i les matemàtiques, i competències bàsiques com les metodològiques i conviure i habitar el món. Un cop finalitzat el treball, i davant la satisfacció d’una feina ben feta, seria interessant desenvolupar una prova pilot per tal de veure com funciona i quins aspectes són millorables. A més, és important assenyalar que aquest treball podria aplicar-se a altres cursos i edats.

En els continguts de 4t d'ESO hi un bloc dedicat a l'Automatització i al Control, però els instituts per regla general no disposen del material adequat per desenvolupar aquest bloc de manera adequada al taller, ja que normalment només es disposa del SADEX i un PLC. Aquest material no permet a l'alumnat treballar en grups petits i simultàniament. Aquest treball intenta donar una solució a aquest problema que impliqui una millora en l'aprenentatge del bloc i que a la vegada sigui econòmica i per tant no es trobi amb restriccions pressupostàries per a la seva implementació. L'objectiu, per tant, és aconseguir que l'alumnat pugui realitzar pràctiques de laboratori d'aquest mòdul del temari, que en aquest cas es composa de quatre temes, segons la seva programació didàctica. Intento que amb l'aplicació dels resultats d'aquest treball els alumnes aprenguin d'una manera autònoma, en un entorn senzill i amb accés a documentació que s'elaborarà a l'efecte. Com que l'entorn que m'he trobat al centre impedia la realització d'aquest objectiu, vaig voler aprofundir en la solució d'aquest problema en la forma d'aquest Treball Final de Màster, els objectius del qual són: Aconseguir un entorn de treball amb el què poder desenvolupar els continguts del bloc de control i automatització. Proveir a l’alumnat d’unes eines que els permetin treballar en grups reduïts i així assolir els objectius del bloc d’una manera més eficient. Aconseguir que l’alumnat sigui capaç de realitzar un projecte d’automatització. Aconseguir una solució de preu econòmic de manera que la seva implementació pel departament es pugui portar a terme sense restriccions pressupostàries. Aquest treball fa primer un repàs a les solucions existents que podrien cobrir aquestes necessitats, fins a arribar a la conclusió que no hi ha una solució adequada al mercat i que es fa necessari dissenyar-ne una de nova. Així doncs, aquest treball explica el disseny d'una placa que compleix aquestes especificacions, així com les sessions al taller de tecnologia dissenyades per realitzar-les amb aquesta placa. En aquest treball s'exposen també els resultats d'haver impartit aquesta solució en dos grups de 4t d'ESO en un centre de secundària a Barcelona.

Aquest TFM analitza les possibilitats didàctiques de la plataforma d’automatització ARDUINO. Es tracta d’una controladora de baix cost i basada en tecnologies industrials. ARDUINO no va ser dissenyada específicament per a l’ensenyament però la seva senzillesa i la disponibilitat d’una gran diversitat de recursos gratuïts la fan molt interessant per aquest propòsit. El projecte d’aplicació a l’aula ha permès avaluar l’adequació d’aquesta plataforma a l’ensenyament dels continguts curriculars d’automatització de 4t d’ESO contrastant-los amb un cas pràctic d’unitat didàctica. S’ha dissenyat una unitat didàctica complerta amb tot el seu material associat i s’ha aplicat a un grup d’alumnes de tecnologia de 4t d’ESO. La memòria de projecte inclou el material didàctic necessari per impartir la unitat així com els resultats d’avaluació de l’experiència pràctica. Aquesta experiència ha mostrat molts bons resultats en el grau d’adquisició dels coneixements curriculars així com una alta valoració per part de l’alumnat. S’ha observat un nivell de motivació elevat tant a les activitats d’aula com a les de taller. Es conclou que ARDUINO és un recurs aplicable a l’aula de tecnologia des de 4t d’ESO fins al batxillerat. Permet flexibilitat per al docent que desitja dissenyar els seus propis projectes didàctics. El professor de tecnologia pot aprofitar la gran disponibilitat de recursos gratuïts associats a ARDUINO i que es troben fàcilment a Internet: eines de desenvolupament de software, aplicacions que permeten intercanviar informació entre el nostre PC i sensors de tota mena, etc. ARDUINO és doncs un dels recursos a considerar alhora de triar material didàctic per a l’ensenyament dels continguts curriculars en l’àmbit del control, la robòtica i l’automatització a l’ESO.

Aquest treball és una proposta d’activitats que treballen continguts específics de 1er, 2on i 3er d’ESO a través del treball dels bombers i l’estudi d’aquests continguts en una visita al propis parcs. Aquesta proposta té l’origen en la detecció d’una falta de motivació i interès de l’alumnat en l’assignatura de Tecnologia, la qual millora amb les activitats més manipulatives. A més, també es percep una creixent desvinculació entre els continguts explicats a l’aula i la realitat tecnològica que envolta l’alumnat, de manera que es traslladen les activitats proposades a un context més social i tecnològic com són els bombers. Així doncs, aquest seguit d’activitats es poden portar a terme en els parcs de bombers i són fàcilment combinables amb altres activitats en el propi institut. A més, cada activitat es concreta dins un nivell d’ESO i es relaciona directament amb els continguts, objectius i competències bàsiques que marca el currículum per cada curs. Això fa que es faciliti, al professorat, la concreció d’aquestes activitats proposades en la programació que més li interessi, convertint-se, d’alguna manera, en un recurs més. Un recurs més que es veu incrementat pel fet de que hi hagi més activitats proposades que les que es poden dur a terme en un dia, possibilitant que el professorat pugui escollir quines s’adeqüen més als seus interessos. A més a més, aquestes activitats proposades són d’àmbit molt pràctic i localitzades en un context atractiu per l’alumnat. Aquest fet, ens pot incrementar les nostres perspectives d’èxit ja que l’alumnat mostrarà molt més interès per els continguts ensenyats. En tercer i últim lloc, cal destacar l’activitat de síntesi amb el geocaching. Aquesta activitat-recurs basat en el joc de pistes, tot i que s’hagi emmarcat només en l’àmbit de bombers, obra un camp de possibilitats per tal d’aplicarla com a activitat de síntesi o bé com a activitat independent que pot incrementar la motivació de l’alumnat. Á més, porta implícit l’ús d’un aparell tecnològic que està revolucionant la societat actual i que no se’l té prou en compte, el GPS. En síntesi, les activitats aquí proposades són una proposta de recurs que intenten fer una aproximació del món de les emergències i el mon educatiu, alhora que serveixen per fer l’aprenentatge més engrescador i significatiu.

Aquest TFM és una introducció a l’aprenentatge cooperatiu en la unitat didàctica “Forces i estructures” de 3r d’ESO. L’objectiu del treball és crear un material pràctic per a qualsevol professor de tecnologia que vulgui realitzar aquesta unitat didàctica a través de l’aprenentatge cooperatiu. El TFM consta de 7 activitats on s’explica com realitzar-les, la temporització, quin contingut es treballa, quin és el material per a l’alumne, com es pot avaluar i finalment una valoració de l’activitat. Algunes activitats que són de construcció, les he realitzat per a il·lustrar-les i també per a veure com seria portar-les a la pràctica. A part, he plantejat una rúbrica de coavaluació per a que els alumnes avaluïn el treball dels seus companys d’equip una vegada acabin cada una de les activitats. La idea és que a través de la rúbrica, els alumnes es facin més conscients del seu propi aprenentatge, ja que avaluant als companys i veient la nota que reben per part seva poden millorar més que amb l’avaluació única del professor. Aquesta rúbrica pretén avaluar no només els continguts del tema sinó sobretot habilitats i destreses personals i socials, ja que aquestes són claus en el treball cooperatiu. D’alguna manera es busca que a través d’aquestes activitats els nois/es no només aprenguin tecnologia sinó que aprenguin a ser més autònoms, més cooperants i més responsables envers el seu treball i el dels seus companys.

En un món on tothom porta a sobre un GPS, ja sigui com una aplicació més del mòbil o un extra del cotxe, ens podríem qüestionar si aquella antiga eina que empraven els nostres pares i avis per circular i conèixer ciutats, els plànols, pot estar en perill d’extinció. La cartografia, d’ençà uns anys enrere, ha viscut nombrosos canvis significatius. Han aparegut nous instruments que han facilitat en gran mesura la feina de les persones que es dediquen a confeccionar o a treballar amb mapes. Antigament, quan es feien treballs de camp per efectuar aixecaments, solien ser equips de fins a cinc o sis persones. En canvi, actualment el més habitual és anar en equips de dues persones amb una estació total, i fins i tot un de sol si és amb GPS diferencial. Aquests avenços tecnològics, a més de suposar una reducció de costos, han permès als professionals treballar d’una manera força més ràpida i còmoda. Aquest treball té la intenció de donar a conèixer als alumnes d’ESO la gran importància que han tingut, tenen i tindran els plànols. Per tal de realitzar un material adequat a les necessitats actuals de l’alumnat de secundaria, sempre referenciant-nos dintre d’un marc curricular, es va elaborar un qüestionari amb els resultats del qual poder extreure unes conclusions a priori. Aquest qüestionari inicial es va repartir a les classes de primer i quart de l’ESO amb la finalitat de tenir constància dels coneixements amb què comencen la secundària i dels que tenen poc abans d’iniciar el batxillerat o d’altres estudis superiors o d’incorporar-se al món laboral. Els resultats obtinguts, en un curs i un altre, van denotar una falta important de coneixements respecte aquest àmbit i per aquest motiu es van plantejar els següents objectius: 1. Elaboració del material necessari per endinsar als alumnes d’ESO en el coneixement, la interpretació i les aplicacions dels plànols. 2. Treballar la topografia com una eina transversal ajustant-se al currículum de secundària. 3. Fer palesa la importància dels plànols. 4. Mostrar d’una forma general el funcionament d’un GPS. Per això s’ha creat un projecte amb materials, recursos, activitats i programacions amb els quals es poden treballar diferents aspectes referents al temari en qüestió. El material que s’ha realitzat té una base cartogràfica i topogràfica i es poden treballar, de manera transversal, diferents matèries com la tecnologia i les matemàtiques, i competències bàsiques com les metodològiques i conviure i habitar el món. Un cop finalitzat el treball, i davant la satisfacció d’una feina ben feta, seria interessant desenvolupar una prova pilot per tal de veure com funciona i quins aspectes són millorables. A més, és important assenyalar que aquest treball podria aplicar-se a altres cursos i edats.

Aquest treball, pretén ser una eina pràctica i facilitadora de materials didàctics i recursos per a treballar l’assignatura de Tecnologies en el nivell de 3r d’ESO d’un centre determinat. Tot i que, com podrem observar, la proposta de treball pot ser extrapolable a qualsevol altre centre realitzant els matisos i ajustos necessaris. El treball s’estructura en tres blocs principals, un primer bloc introductori per situar quatre aspectes en context, el centre de referència en el que he basat aquest TFM, el currículum de l’assignatura de Tecnologies de 3r, aspectes d’atenció a la diversitat del departament de Tecnologia i aspectes de Millora Continua existents en el centre. Un segon bloc, la proposta de treball, que es desenvolupa amb la finalitat de donar resposta als objectius plantejats en la proposta de treball fi de Màster presentada. Aquest bloc, és el més extens del treball, ja que contempla des d’una proposta de llibres de text per al nivell de 3r d’ESO, planteja la programació de la unitat didàctica del bloc de les comunicacions, presenta 31 activitats de diferents tipologies per a poder treballar els blocs curriculars de les comunicacions, del projecte tecnològic i de màquines, mecanismes i estructures. Aquest segon bloc, treballa també eines d’atenció a la diversitat, ja sigui, incorporades en diverses de les activitats plantejades o de forma genèrica podent-se aplicar a qualsevol de les activitats existents en aquest treball. Per finalitzar aquest segon bloc, trobarem 3 qüestionaris de valoració, avaluació i coavaluació d’activitats que ens ajudaran a introduir el concepte de Millora Continua en un centre de secundaria. Per finalitzar, ens manca parlar del tercer bloc, aquest, recull els resultats de la proposta de treball i les conclusions del treball fi de màster. Els resultats de la proposta de treball, es presenten clars i entenedors amb la finalitat de poder justificar de forma clara i senzilla el compliment dels objectius compromesos. A més a més, s’inclouen diverses gràfiques per analitzar amb més detall els apartats que presenten i recullen les 31 activitats existents en aquest TFM.Aquest treball, finalitza amb 10 conclusions concretes relatives a l’execució i contingut del TFM

En aquest treball final de màster es presenten una sèrie de materials didàctics per treballar la unitat d’Energies de 2n d’ESO. Es pretén renovar el material docent de la unitat didàctica aprofundint en les energies alternatives, tractant temes transversals relacionats amb la sostenibilitat i introduint noves activitats que la facin més amena i permetin a l’alumnat experimentar i aprendre a partir d’activitats pràctiques. També es modificaran els materials didàctics utilitzats per explicar la teoria de manera que siguin un suport a tots aquests materials pràctics. Amb aquestes noves activitats, es vol aconseguir motivar a l’alumnat i apropar-lo a les energies alternatives i l’aprofitament energètic, per això s’han generat activitats de diversos tipus, entre elles les activitats d’experimentació a partir d’un kit d’una casa sostenible on es poden realitzar varis experiments. A més, es proposen diverses metodologies per a treballar totes aquestes activitats, totes elles amb la finalitat de fomentar el treball en grup, aconseguint una cohesió de l’alumnat i un desenvolupament de diferents habilitats de comunicació i organització. En l’elaboració d’aquests materials s’ha tingut en compte la forma de treballar aquesta unitat fins al moment, els recursos de que disposa el departament de Tecnologies i el grup classe a qui van dirigits.

La tecnologia no és neutral, i la seva aplicació planteja nombrosos problemes que tenen un impacte sobre el medi ambient o efectes sobre la salut. Per aquest motiu, en l'educació de la tecnologia no s'ha de perdre de vista els seus lligams socials. En la pràctica, però, el professorat disposa de pocs recursos i eines, i el sobrecarregat currículum fa que no es profunditzi suficientment en aquesta vessant, com s'ha confirmat durant l'observació al centre de pràctiques. Per això, s'han programat 5 d'activitats didàctiques per 1r i 2n d'ESO amb la finalitat de donar una eina al docent que li permeti abordar temes de debat tecnoètic i, sobretot, contribuir a la presa de consciència per part de l'alumnat. A l'hora de programar les activitats, s'ha tingut en compte el currículum de l'assignatura (Decret 143/2007), així com les tècniques de debat existents i alguns dels trets bàsics de l'aprenentatge cooperatiu (AP). Activitats programades: 1. Tecnologia i societat: introducció. La tecnologia de l’armament (1r d'ESO) 2. El consum de fusta i la desforestació (1r d'ESO) 3. L'ús racional i els riscos d'Internet (2n d'ESO) 4. Fonts d’energia: eficiència i sostenibilitat (2n d'ESO) 5. La societat de consum (2n d'ESO) En definitiva, amb aquest TFM es pretén: - Elaborar material per fomentar la reflexió, el debat i la presa de consciència de l'alumnat en torn la tecnologia i els problemes socials que comporta. - Donar eines al/la docent per portar el debat tecnoètic a l'aula (programació d'activitats 1r i 2n d'ESO). - Fer compatible la visió de tecnologia i societat amb el currículum de l'assignatura. - Donar una vessant més humana a l'assignatura de tecnologies. El debat és una eina educativa que permet tractar la dimensió social de la tecnologia i que, alhora, esdevé una metodologia molt útil per fomentar la participació de l'alumnat, la competència comunicativa i l'aprenentatge entre iguals.