Search

El análisis de fábricas, es decir, la orientación y el ángulo de buzamiento de los objetos, constituye una técnica resolutiva en el estudio de los procesos de formación de yacimientos. En este artículo presentamos una síntesis de las principales aproximaciones realizada alrededor de esta técnica de análisis aplicada en los últimos años en conjuntos arqueológicos, así como su aplicación en el caso de los niveles de la transición paleolítico medio/superior de la Cova Gran. Dicha metodología se integra en nuestro método de excavación, que hemos sistematizado a lo largo de los años con el desarrollo de modelos teóricos y aplicaciones tecnológicas (Mora, 1994; Martínez- Moreno et al., 2011). Aportando nuevos datos a estudios previos, se comparan las fábricas sedimentarias frente a las arqueológicas de dichos niveles, hallando diferencias significativas entre estos dos tipos de fábricas. Tales observaciones, junto con otros atributos, denotan procesos de formación diferenciados que señalan la incidencia de la actividad humana en los procesos tafonómicos de los artefactos arqueológicos así como una escasa incidencia de perturbaciones sin/postdeposicionales en este tramo de la secuencia de la Cova Gran. L'anàlisi de fàbriques, és a dir, l'orientació i l'angle de cabussament dels objectes, constitueix una tècnica resolutiva en l'estudi dels processos de formació de jaciments. En aquest article presentem una síntesi de les principals aproximacions realitzades al voltant d'aquesta tècnica d'anàlisi aplicada durant els últims anys en conjunts arqueològics, així com la seva aplicació en el cas dels nivells de la transició paleolític mitjà/superior de la Cova Gran. Tal metodologia s'integra en el nostre mètode d'excavació, que hem sistematitzat al llarg dels anys amb el desenvolupament de models teòrics i aplicacions tecnològiques (Mora, 1994; Martínez-Moreno et al., 2011). Aportant noves dades a estudis previs, es comparen les fàbriques sedimentàries enfront de les arqueològiques dels nivells mencionats, i afloren diferències significatives entre aquests dos tipus de fàbriques. Aquestes observacions, conjuntament amb altres atributs, denoten processos de formació diferenciats que assenyalen la incidència de l'activitat humana en els processos tafonòmics dels artefactes arqueològics, així com una escassa incidència de pertorbacions sin/postdeposicionals en aquest tram de la seqüència de la Cova Gran. Fabric analysis, that is the study of orientation and slope of the objects, constitutes a resolving technique in the study of site formation processes. In this paper we present a synthesis of the different approaches undertaken around this technique applied during the last years in archaeological contexts, and it application in the case of Middle/Upper Paleolithic levels of Cova Gran. This methodology is integrated in our excavation method that we have systematized along the last years with the development of theoretical models and technological applications (Mora 1994, Martínez-Moreno et al. 2011). We provide new data to previous studies through the comparison of sedimentary fabrics vs. archaeological fabrics of the mentioned levels and, with this procedure, significant differences arise between both fabric types. These observations, along with other features, reflect to differentiated formation processes that point to the human activity incidence in the taphonomic processes of the archaeological artifacts and the scarce incidence of syn/post-depositional disturbances in this part of Cova Gran archaeological sequence.