Search

Aunque los proyectos de votación electrónica son una realidad desde hace ya algunos años, muchos países se resisten a adoptar esta tecnología en sus procesos electorales fundamentalmente por falta de confianza en las soluciones propuestas y por motivos de coste. En 2009, la aparición de Bitcoin y su tecnología subyacente blockchain supuso una revolución en los sistemas TI descentralizados, y su influencia también se produjo en el contexto de la votación electrónica para superar los problemas de seguridad y coste. La adopción de blockchain en los sistemas de votación se ha realizado de dos maneras: utilizando criptomonedas o tokens criptográficos para representar votos o utilizando la blockchain como registro inmutable. En este artículo revisamos sistemas representativos de ambos usos, estudiamos que aporta blockchain a cada proyecto, y discutimos los beneficios y problemáticas de esta tecnología en el escenario de la votación electrónica.

El ransomware se ha convertido en uno de los problemas de ciberseguridad más relevantes a día de hoy debido primeramente al gran impacto que puede llegar a suponer para una organización el secuestro de información relevante, y, en segundo lugar, debido al enorme beneficio económico gracias a la extorsión por parte de los grupos criminales que lo orquestan. Este Trabajo Final de Máster busca llevar a cabo un análisis desde lo general del fenómeno a ejemplos particulares. En primer lugar, se plantea un repaso por la historia y evolución de la actividad del ransomware desde sus primeros días hasta el estado actual de la situación, que se expone con detalle. También se tratan las herramientas y marcos de trabajo que hacen posible comprender y clasificar este tipo de ataques informáticos. Por último, se realiza un estudio pormenorizado de las tácticas, técnicas y procedimientos de Conti, uno de los ransomware con más presencia detectada el pasado año 2021. Esta publicación incluye, además de la revisión de fragmentos del código de su herramienta de cifrado de datos, una prueba de laboratorio donde se ha ejecutado el malware en un entorno controlado y la exposición de los resultados obtenidos. Ransomware has become one of the most relevant cybersecurity threats today: first of all, due to the great impact that the kidnapping of relevant information can have on an organization, and, secondly, due to the enormous economic profit thanks to extortion by the criminal groups that orchestrate it. This Master's Thesis seeks to carry out an analysis from the general to particular examples of the phenomenon. First, it presents a review of the history and evolution of ransomware activity from its early days to the current state, that is addressed in detail. The tools and frameworks that make it possible to understand and classify this type of computer attack are also discussed. Finally it is carried out an extensive review of the tactics, techniques and procedures of Conti, one of the most prevalent ransomware detected in the past year 2021. This study includes, in addition to the code review of fragments of its data encryption tool, a laboratory test where the malware has been executed in a controlled environment and the results obtained are presented. El ransomware s'ha convertit en un dels problemes de ciberseguretat més rellevants hui dia degut primerament al gran impacte que pot arribar a suposar per a una organització el segrest d'informació rellevant, i, en segon lloc, a causa de l'enorme benefici econòmic gràcies a l'extorsió per part dels grups criminals que l'orquestren. Aquest Treball Final de Màster busca dur a terme una anàlisi des del general del fenomen a exemples particulars. En primer lloc, es planteja un repàs per la història i evolució de l'activitat del ransomware des dels seus primers dies fins a l'estat actual de la situació, que s'exposa amb detall. També es tracten les eines i marcs de treball que fan possible comprendre i classificar aquest tipus d'atacs informàtics. Finalment, es realitza un estudi detallat de les tàctiques, tècniques i procediments de Conti, un dels ransomware amb més presència detectada l'any passat 2021. Aquesta publicació inclou, a més de la revisió de fragments del codi de la seua eina de xifratge de dades, una prova de laboratori on s'ha executat el malware en un entorn controlat i l'exposició dels resultats obtinguts.

Existen multitud de herramientas para efectuar ataques que comprometan la seguridad de los dispositivos TIC (smartphones, tablets, portátiles, servidores, cámaras de seguridad,...). Además, recientemente se ha incrementado la puesta a disposición del público general (sobre todo a través de Internet) de herramientas tanto de tipo hardware como software a un precio muy reducido o directamente de forma gratuita. En este TFM se analiza mediante pruebas de concepto distintos tipos de ataques (robo de credenciales, obtención de privilegios de administrador, hosts file poisoning, man-in-the-middle, password cracking,...) mediante diferentes herramientas hardware/software que han aparecido en los últimos años: USB Rubber Ducky, WiFi Pineapple Nano y Kali Nethunter, indicando asimismo su potencial, posibles implicaciones en el mundo de la seguridad y medidas para evitar estos vectores de ataque. Se concluye que las herramientas anteriores permiten realizar ataques sin necesidad de conocimientos técnicos en la materia y con bastante sencillez. Algunos de estos ataques se ven limitados por el hardware portable que sirve de soporte, pero la mayoría tienen plena eficacia e incluso varios de ellos son transparentes para la víctima. Esto unido al continuo incremento de los dispositivos conectados a Internet así como al aumento de la actividad online hace presagiar un aumento de los ataques, lo cual resalta la necesidad de utilizar software actualizado y debidamente configurado/protegido. Nowadays there are myriads of tools aimed at attacking the security of IT devices (such as smartphones, tablets, laptops, servers, security cameras,...). Moreover, the public availability of affordable or even free hardware and software tools has recently increased (mostly thanks to the Internet). In this work several types of attacks (stealing of credentials, getting of administration privileges, hosts file poisoning, man-in-the-middle, password cracking,...) are analyzed by performing proofs of concept. In order to do so we use both hardware and software tools that have appeared in the last years: USB Rubber Ducky, WiFi Pineapple Nano and Kali Nethunter, also indicating their potential, possible implications on the security world and measures to prevent these attack vectors. As a conclusion, these tools allow anybody to launch attacks easily, even if they do not have technical knowledge about the topic. Some of these attacks are limited by the portable hardware used, but most of them have full efficacy and some of them are even imperceptible for the victim. Together with both the continuous growth in Internet connected devices and the increase in online activity, it can be presaged that a rise of common attacks is about to come. Consequently, there is a need for using updated software and configure it properly in order to be protected. Existeixen multitud d'eines per a efectuar atacs que comprometin la seguretat dels dispositius TIC (telèfons intel·ligents, tauletes, portàtils, servidors, càmeres de seguretat,...). A més, recentment s'ha incrementat la posada a la disposició del públic general (sobretot a través d'Internet) d'eines tant de tipus maquinari com programari a un preu molt reduït o directament de manera gratuïta. En aquest TFM s'analitza mitjançant proves de concepte diferents tipus d'atacs (robatori de credencials, obtenció de privilegis d'administrador, hosts file poisoning, man-in-the-middle, password cracking,...) mitjançant diferents eines maquinari/programari que han aparegut en els últims anys: USB Rubber Ducky, Wifi Pineapple Nano i Kali Nethunter, indicant així mateix el seu potencial, possibles implicacions en el món de la seguretat i mesures per a evitar aquests vectors d'atac. Es conclou que les eines anteriors permeten realitzar atacs sense necessitat de coneixements tècnics en la matèria i amb bastant senzillesa. Alguns d'aquests atacs es veuen limitats pel maquinari portable que serveix de suport, però la majoria tenen plena eficàcia i fins i tot diversos d'ells són transparents per a la víctima. Això unit al continu increment dels dispositius connectats a Internet així com a l'augment de l'activitat en línia fa presagiar un augment dels atacs, la qual cosa ressalta la necessitat d'utilitzar programari actualitzat i degudament configurat/protegit.

En esta última década, el número de dispositivos conectados a la red ha crecido exponencialmente, lo que ha obligado a evolucionar las infraestructuras que los soportan, y proporcionan los servicios demandados. Los requisitos de accesibilidad, disponibilidad, seguridad y, en definitiva, la manera continua de explotar los servicios, han impactado directamente sobre los centros de datos. Esta transformación de los centros de datos plantea la duda de si los actuales sistemas de seguridad son capaces de mitigar las amenazas y, por consiguiente, eliminar posibles brechas de seguridad. En este TFM se realiza un recorrido por dicha evolución de los centros de datos, a la par que se estudia la evolución de las soluciones de seguridad para estos entornos de nueva generación. Además, se realiza un análisis de otras medidas de seguridad elaborando una guía de hardening para uno de los componentes de la capa virtual; el hipervisor. In the last decade, the number of devices connected to the network has grown exponentially, which has forced the infrastructures that support them to evolve and provide the services demanded. The accessibility, availability, security requirements and, ultimately, the continuous way of exploiting the services, have had a direct impact on the data centers. This transformation of data centers raises the question of whether current security systems are capable of mitigating threats and, consequently, eliminating potential security breaches. In this TFM, a tour of said evolution of data centers is carried out, at the same time as the evolution of security solutions for these new generation environments is studied. In addition, an analysis of other security measures is carried out, preparing a hardening guide for one of the components of the virtual layer; the hypervisor. En aquesta última dècada, el nombre de dispositius connectats a la xarxa ha crescut exponencialment, cosa que ha obligat a evolucionar les infraestructures que els suporten, i proporcionen els serveis demandats. Els requisits d'accessibilitat, disponibilitat, seguretat i, en definitiva, la manera contínua d'explotar els serveis, han impactat directament sobre els centres de dades. Aquesta transformació dels centres de dades planteja el dubte de si els actuals sistemes de seguretat són capaços de mitigar les amenaces i, per tant, eliminar possibles bretxes de seguretat. En aquest TFM es realitza un recorregut per aquesta evolució dels centres de dades, al mateix temps que s'estudia l'evolució de les solucions de seguretat per a aquests entorns de nova generació. A més, es realitza una anàlisi d'altres mesures de seguretat elaborant una guia de hardening per a un dels components de la capa virtual; l'hipervisor.

El objetivo de este trabajo es hacer un estudio de los un IDS/SIEM dentro de las tarjetas IOT. Para ello se ha implementado en una Raspberry Pi 3 una sonda Wifi, donde pasará todo el tráfico de red, y se ha realizado un script de que hace de sniffer. El proyecto contiene un sistema de detección de intrusos mediante Suricata, unido a los servicios de DHCP y DNS dentro de placa IOT. Además se ha implantado otro sistema para recoger los datos del IDS y poder ofrecerlos forma visual utilizando la herramienta Elastic Stack. Se han realizado una serie de ataques en la red y se han buscado soluciones para los mismos. Por último, se verán las conclusiones que han sido adecuadas y muy precisas en el desarrollo adecuado de la sonda, de la configuración del IDS y de la posibilidad de mostrar resultados, pudiendo centralizar en un dispositivo de IOT. No ha sido posible que el análisis y visualización se hagan en el mismo dispositivo. The objective of this work is to make a study of the IDS/SIEM within the IOT cards. To do this, a Wifi probe has been implemented in a Raspberry Pi 3, where all the network traffic will pass, and a script has been made that acts as a sniffer. The project contains an intrusion detection system using Suricata, together with DHCP and DNS services within the IOT card. Another system has also been implemented to collect IDS data and offer it in visual form using the Elastic Stack tool. A series of attacks have been carried out on the network and solutions have been sought for them. Finally, the conclusions will be seen to have been appropriate and very precise in the appropriate development of the probe, the configuration of the IDS and the possibility of displaying results, which can be centralised in an IOT device. It has not been possible for analysis and display to be done on the same device. L'objectiu d'aquest treball és fer un estudi dels un IDS/SIEM dins de les targetes IOT. Per a això s'ha implementat en una Raspberry Pi 3 una sonda Wifi, on passarà tot el trànsit de xarxa, i s'ha realitzat un script que fa de sniffer. El projecte conté un sistema de detecció d'intrusos mitjançant Suricata, unit als serveis de DHCP i DNS dins de placa IOT. A més s'ha implantat un altre sistema per a recollir les dades del IDS i poder oferir-los forma visual utilitzant l'eina Elastic Stack. S'han realitzat una sèrie d'atacs en la xarxa i s'han buscat solucions per a aquests. Finalment, es veuran les conclusions que han estat adequades i molt precises en el desenvolupament adequat de la sonda, de la configuració del IDS i de la possibilitat de mostrar resultats, podent centralitzar en un dispositiu de IOT. No ha estat possible que l'anàlisi i visualització es facin en el mateix dispositiu.

Amb la creixent necessitat de protegir la informació (confidencialitat, integritat i disponibilitat), la finalitat d'aquest treball és detectar diferents problemes de seguretat d'una xarxa local mitjançant un sistema de detecció d'intrusos (IDS) i mostrar-los en uns panells de control (dashboards) per permetre una reacció precoç a les amenaces detectades. En aquest treball s'estudien no solament les capacitats de detecció que ofereix Zeek IDS (atacs de força bruta, injecció SQL, etc.), sinó que juntament amb la integració amb ELK Stack (Elasticsearch, Logstash i Kibana), som capaços d'enriquir les dades, permetent la detecció de connexions a llocs web fraudulents o la descàrrega de fitxers perillosos en temps real, amb fonts de detecció actualitzades gràcies a les integracions amb Intel Critical Stack i les consultes in-line a VirusTotal. Per a l'elaboració del projecte, s'ha realitzat la implantació de Zeek IDS en una Raspberry Pi 4 i la instal·lació d'ELK Stack en un servidor virtual Ubuntu Server, a més de la creació de quatre dashboards de seguretat. Mitjançant unes proves de funcionament, es demostra que la instal·lació d'un IDS conjuntament amb ELK, eleva considerablement el nivell de seguretat de qualsevol xarxa. Finalment, les conclusions han sigut satisfactòries, ja que s'assoleix la detecció en temps real de diferents activitats sospitoses a la xarxa, i que gràcies als dashboards de seguretat permetran veure les amenaces i realitzar una intervenció en el casos necessaris. Con la creciente necesidad de proteger la información (confidencialidad, integridad y disponibilidad), la finalidad de este trabajo es detectar diferentes problemas de seguridad de una red local mediante un sistema de detección de intrusos (IDS) y mostrarlos en unos paneles de control (dashboards) para permitir una reacción precoz a las amenazas detectadas. En este trabajo se estudian no sólo las capacidades de detección que ofrece Zeek IDS (ataques de fuerza bruta, inyección SQL, etc.), sino que junto con la integración con ELK Stack (Elasticsearch, Logstash y Kibana), somos capaces de enriquecer los datos, permitiendo la detección de conexiones a sitios web fraudulentos o la descarga de archivos peligrosos en tiempo real, con fuentes de detección actualizadas gracias a las integraciones con Intel Critical Stack y las consultas in-line a VirusTotal. Para la elaboración del proyecto, se ha realizado la implantación de Zeek IDS en una Raspberry Pi 4 y la instalación de ELK Stack en un servidor virtual Ubuntu Server, además de la creación de cuatro dashboards de seguridad. Mediante unas pruebas de funcionamiento, se demuestra que la instalación de un IDS conjuntamente con ELK, eleva considerablemente el nivel de seguridad de cualquier red. Finalmente, las conclusiones han sido satisfactorias, ya que se logra la detección en tiempo real de diferentes actividades sospechosas en la red, y que gracias a los dashboards de seguridad permitirán ver las amenazas y realizar una intervención en el casos necesarios. With the growing need to protect information (confidentiality, integrity and availability), the purpose of this work is to detect different security problems in a local network by using an intrusion detection system (IDS) and display them in dashboards to allow an early reaction to detected threats. In this work we study not only the detection capabilities offered by Zeek IDS (brute force attacks, SQL injection, etc.), but together with the integration with ELK Stack (Elasticsearch, Logstash and Kibana), we are also able to enrich the data, in order to detect the connections to fraudulent websites or downloads of dangerous files in real time, with up-to-date detecting sources thanks to the integrations with Intel Critical Stack and in-line queries to VirusTotal. To develop this project, the implementation of Zeek IDS was made on a Raspberry Pi 4 and the installation of ELK Stack was on a virtual Ubuntu Server, additionally the creation of four security dashboards. Through performance tests, it is shown that the installation of an IDS combined with ELK, significantly raises the level of security in any network. Finally, the results have been satisfactory, as it achieves the detection in real time of different suspicious activities in the network, and that, thanks to the security dashboards, will allow us to see the threats and carry out an intervention when necessary.

La finalidad de este trabajo es realizar un proceso de aprendizaje sobre ciberseguridad a través de un juego de mesa de tipo trivial, donde los jugadores tienen que responder preguntas de ciberseguridad para conseguir el objetivo final de la victoria. La mecánica del juego consistirá en ir respondiendo correctamente preguntas para conseguir los emblemas de las cinco categorías en las que se divide el juego: defensa, ataque, malware, GRC y cultura. Una vez conseguidos los emblemas en las casillas de los vértices del pentágono que forma el tablero, se tendrá que ir a la casilla central para responder cinco preguntas, una de cada temática. El jugador se proclamará vencedor si responde correctamente cuatro de las cinco preguntas que forman una tarjeta. La metodología empleada para la realización del trabajo se ha basado, en primer lugar, en investigar las distintas mecánicas empleadas en este tipo de juegos de preguntas. Posteriormente, se han probado distintos juegos del tipo investigado para poder sacar conclusiones y adaptarlo a las mejores mecánicas posibles para que la experiencia de juego sea lo más agradable posible. Por último, se ha añadido un componente adicional, como es la estrategia, pudiendo alterar la dinámica del juego y haciéndolo más imprevisible. Finalmente, considero que se han conseguido unas buenas dinámicas de juego añadiendo un componente de estrategia que hará que se consiga una buena experiencia de juego a la vez que se realiza un proceso de aprendizaje en el campo de la ciberseguridad de una forma más amena. The purpose of this work is to carry out a learning process about cybersecurity through a trivial board game, where players have to answer cybersecurity questions to achieve the final goal of victory. The mechanics of the game will consist of correctly answering questions to obtain the emblems of the five categories the game is divided: defense, attack, malware, GRC and culture. Once the emblems are obtained in the boxes of the vertices of the pentagon that forms the board, you will have to go to the central box to answer five questions, one of each subject. The player will be proclaimed the winner if he answers correctly four of the five questions that form a card. The methodology used to carry out the work has been based, in first place, on investigating the different mechanics employed in this type of question game. Subsequently, different games of the type investigated have been tested in order to draw conclusions and adapt them to the best possible mechanics to make the gaming experience as enjoyable as possible. Finally, an additional component, strategy, has been added, which can alter the dynamics of the game and make it more unpredictable. Finally, I believe that good game dynamics have been achieved by adding a strategy component that will make the game experience a good one while making the learning process in the field of cybersecurity more enjoyable. La finalitat d'aquest treball és realitzar un procés d'aprenentatge sobre ciberseguretat a través d'un joc de taula de tipus trivial, on els jugadors han de respondre preguntes de ciberseguretat per a aconseguir l'objectiu final de la victòria. La mecànica del joc consistirà a anar responent correctament preguntes per a aconseguir els emblemes de les cinc categories en les quals es divideix el joc: defensa, atac, malware, GRC i cultura. Una vegada aconseguits els emblemes en les caselles dels vèrtexs del pentàgon que forma el tauler, s'haurà d'anar a la casella central per a respondre cinc preguntes, una de cada temàtica. El jugador es proclamarà vencedor si respon correctament quatre de les cinc preguntes que formen una targeta. La metodologia emprada per a la realització del treball s'ha basat, en primer lloc, a investigar les diferents mecàniques emprades en aquest tipus de jocs de preguntes. Posteriorment, s'han provat diferents jocs del tipus investigat per a poder treure conclusions i adaptar-lo a les millors mecàniques possibles perquè l'experiència de joc sigui el més agradable possible. Finalment, s'ha afegit un component addicional, com és l'estratègia, podent alterar la dinàmica del joc i fent-lo més imprevisible. Finalment, considero que s'han aconseguit unes bones dinàmiques de joc afegint un component d'estratègia que farà que s'aconsegueixi una bona experiència de joc alhora que es realitza un procés d'aprenentatge en el camp de la ciberseguretat d'una forma més amena.

Debido a la transformación digital de las empresas más el incremento provocado por la inesperada pandemia del COVID-19, muchas organizaciones se han planteado migrar sus aplicaciones desplegadas en sus CPD a entornos de nube pública y así facilitar el acceso de sus aplicaciones de negocio a todos sus empleados sin necesidad de exponer sus CPD con bajos niveles de seguridad, y poder así evitar fugas de información, que provocarían perdidas de reputación empresarial y en otros casos multas por parte de los reguladores. Con este TFM planteo una forma de trabajo desde el punto de vista de la seguridad de la información, basado en el gobierno, arquitectura y diseño de la seguridad obteniendo así una metodología de trabajo en la que se recogen requisitos de seguridad que han de seguir las aplicaciones para alcanzar unos estándares de seguridad aceptables y conseguir que la información que se encuentra en las aplicaciones desplegadas sea del tipo que sea esté protegida y a salvo de aquellos que quieran obtenerla utilizando brechas de seguridad o fallos provocados por el diseño y despliegue de la aplicación en cualquier entorno. Due to the digital transformation of companies plus the increase caused by the unexpected COVID-19 pandemic, many organizations have considered migrating their deployed applications on their CPDs to public cloud environments to facilitate access of their business applications to all their employees without exposing their CPDs with low levels of security, thus avoiding information leaks , which would result in loss of business reputation and in other cases fines by regulators. With this TFM I propose a framework from the point of view of information security, based on government, architecture and security by design, thus obtaining a working methodology that collects security requirements, that must be followed by applications to achieve acceptable security standards and to ensure that the information found in the applications is of the type protected and safe from those you want to get it using security breaches or failures caused by the design and deployment of the application in any environment. A causa de la transformació digital de les empreses més l'increment provocat per la inesperada pandèmia del COVID-19, moltes organitzacions s'han plantejat migrar les seves aplicacions desplegades en les seves CPD a entorns de núvol públic i així facilitar l'accés de les seves aplicacions de negoci a tots els seus empleats sense necessitat d'exposar les seves CPD amb baixos nivells de seguretat, i poder així evitar fugides d'informació, que provocarien perdudes de reputació empresarial i en altres casos multes per part dels reguladors. Amb aquest TFM plantejo una forma de treball des del punt de vista de la seguretat de la informació, basat en el govern, arquitectura i disseny de la seguretat obtenint així una metodologia de treball en la qual es recullen requisits de seguretat que han de seguir les aplicacions per a aconseguir uns estàndards de seguretat acceptables i aconseguir que la informació que es troba en les aplicacions desplegades sigui del tipus que sigui estigui protegida i a resguard d'aquells que vulguin obtenir-la utilitzant bretxes de seguretat o fallades provocades pel disseny i desplegament de l'aplicació en qualsevol entorn.

Actualmente, la mayoría de las corporaciones ofrecen servicios que dependen de sitios web y aplicaciones basadas en internet. Esto provoca que los riegos para la privacidad y seguridad a los que están expuestos aumenten considerablemente. Los ciberataques han aumentado estando al alcance de personas con conocimientos escasos. Lo que anteriormente se hacía por diversión, reconocimiento o ganas de aprender, ahora se ha convertido en uno de los negocios que mueve más cantidad de dinero. Para solucionar estos riegos, las empresas utilizan sistemas de protección que generan un volumen de datos enorme, siendo muy difícil de analizar rápidamente y filtrado en alertas procesables. La finalidad de este proyecto reside en la implementación de un sistema, compuesto por un IDS integrado en un SIEM, que proporciona un análisis exhaustivo de la red de la organización, vigilando y monitorizando el tráfico y detectando posibles eventos maliciosos. Mediante este sistema, el equipo de seguridad contará con un método efectivo para automatizar procesos y centralizar la gestión de la seguridad. Además, se realizará una estandarización de datos, transformando los datos provenientes de diferentes fuentes a un formato común utilizado para ejecutar el análisis y correlación reduciendo la carga de trabajo del equipo. El proyecto aportará un grado de seguridad de tipo preventivo ante cualquier actividad sospechosa haciendo que el equipo de seguridad reciba alertas anticipadas y puedan actuar con antelación suficiente para mitigar el problema y minimizar la afectación. Currently, most corporations offer services that rely on internet-based websites and applications. This situation causes that the privacity and security risks increase considerably. Cyber attacks have increased being available to people with limited knowledge. What was previously done for fun, recognition or desire to learn, has become in one of the businesses that move more money. To solve these risks, companies use protection systems that generate huge volumen of data, being very difficult to analyze it quickly and filter it in actionable alerts. The project aims to alleviate this situation by implementing a system consisting of an Instruction Detection System (IDS) integrated in a Security Information and Event Management (SIEM) that provides an exhaustive analysis of the organization¿s network, monitoring traffic and detecting posible malicious events. By using this system, security teams will have an effective method to automate processes and centralize security management. In addition, data standardization is perfomed, transforming the data from different sources into a common format used to run análisis and correlation, reducing the team's workload. This project will provide a degree of preventive security against any suspicious activity, making the security team receive early alerts and be able to act quickly enough to mitigate the problem and minimize the impact. Actualment, la majoria de les corporacions ofereixen serveis que depenen de llocs web i aplicacions basades en internet. Això provoca que els regs per a la privacitat i seguretat als quals estan exposats augmentin considerablement. Els ciberatacs han augmentat estant a l'abast de persones amb coneixements escassos. El que anteriorment es feia per diversió, reconeixement o ganes d'aprendre, ara s'ha convertit en un dels negocis que mou més quantitat de diners. Per a solucionar aquests regs, les empreses utilitzen sistemes de protecció que generen un volum de dades enorme, sent molt difícil d'analitzar ràpidament i filtrat en alertes procesables. La finalitat d'aquest projecte resideix en la implementació d'un sistema, compost per un IDS integrat en un SIEM, que proporciona una anàlisi exhaustiva de la xarxa de l'organització, vigilant i monitorant el trànsit i detectant possibles esdeveniments maliciosos. Mitjançant aquest sistema, l'equip de seguretat comptarà amb un mètode efectiu per a automatitzar processos i centralitzar la gestió de la seguretat. A més, es realitzarà una estandardització de dades, transformant les dades provinents de diferents fonts a un format comú utilitzat per a executar l'anàlisi i correlació reduint la càrrega de treball de l'equip. El projecte aportarà un grau de seguretat de tipus preventiu davant qualsevol activitat sospitosa fent que l'equip de seguretat rebi alertes anticipades i puguin actuar amb antelació suficient per a mitigar el problema i minimitzar l'afectació.

La presente investigación tiene como finalidad diseñar un modelo de arquitectura de seguridad para comunicación on premise-nube bajo el paradigma LAN-less, en una institución de educación superior. Se plantea el nuevo modelo basado en LAN-less, ya que al reducir de forma considerable el perímetro de seguridad de los servicios, se pretende mitigar otro tipo de riesgos, dificultar la explotación de posibles vulnerabilidades y facilitar la administración de redes y servicios. La present investigació té com a finalitat dissenyar un model d'arquitectura de seguretat per comunicació on premise-núvol sota el paradigma LAN-less, en una institució d'educació superior. Es planteja el nou model basat en LAN-less, ja que en reduir de forma considerable el perímetre de seguretat dels serveis, es pretén mitigar altre tipus de riscos, dificultar l'explotació de possibles vulnerabilitats i facilitar l'administració de xarxes i serveis. The purpose of this research is to design a security architecture model for communication on premise-cloud under the LAN-less paradigm, in a higher education institution. The new model based on LAN-less is proposed, since by considerably reducing the perimeter of security of services, it is intended to mitigate other types of risks, hinder the exploitation of potential vulnerabilities and facilitate the administration of networks and services.

El presente trabajo fin de máster busca proporcionar las pautas en el proceso de auditoría de seguridad de las aplicaciones móviles, de acuerdo con el reciente estándar de Verificación de Seguridad de Aplicaciones Móviles publicado por OWASP como un marco de requisitos de seguridad necesarios para diseñar, desarrollar y probar aplicaciones móviles seguras. Para ello en primer lugar, se llevará a cabo un estudio de la situación actual respecto a las vulnerabilidades y vectores de amenazas más representativos en las aplicaciones móviles, puesto que el malware móvil ha experimentado en los últimos años un rápido crecimiento debido a que la mayoría de los dispositivos disponen de acceso a datos sensibles y demás información del usuario como la localización, contactos, imágenes, etc. Se presentarán las distintas metodologías para la elaboración de auditorías de aplicaciones móviles y las herramientas de análisis disponibles actualmente y se procederá a proponer una metodología a seguir para la realización de dichas auditorías. Finalmente se llevará a cabo el análisis de una aplicación Android, de acuerdo con las recomendaciones proporcionadas en los anteriores apartados para la realización de una correcta auditoría de seguridad y se presentarán los resultados obtenidos. The current Master's Thesis aims to provide the guidelines in the process of the audits in security for mobile applications, according the recent published standard of security verification of mobile applications, by OWASP, as a framework of security requisites for designing, developing and testing of secure mobile applications. First, a study of the current situation regarding the more representative vulnerabilities and thread vectors will be carried out, as the mobile malware has experienced a high growth in the recent years, due to most of the mobile devices have access to sensitive data and other user information such as location, contacts, images, etc. The different existing methodologies for mobile application audits will be presented, as well as the available analysis tools, and a selected methodology will be proposed for the execution of such audits. Finally, according the provided guidelines in this document, the complete analysis of one selected Android application for its study will be performed, serving as an example of the execution of a right security audit. All the achieved results will be also presented at the end of this thesis as conclusion and future lines of work. El present treball fi de màster busca proporcionar les pautes en el procés d'auditoria de seguretat de les aplicacions mòbils, d'acord amb el recent estàndard de verificació de Seguretat d'Aplicacions Mòbils publicat per OWASP com un marc de requisits de seguretat necessaris per dissenyar, desenvolupar i provar aplicacions mòbils segures. Per això en primer lloc, es durà a terme un estudi de la situació actual respecte a les vulnerabilitats i vectors d'amenaces més representatius en les aplicacions mòbils, ja que el malware mòbil ha experimentat en els últims anys un ràpid creixement a causa de que la majoria dels dispositius disposen d'accés a dades sensibles i altra informació de l'usuari com la localització, contactes, imatges, etc. Es presentaran les diferents metodologies per a l'elaboració d'auditories d'aplicacions mòbils i les eines d'anàlisi disponibles actualment i es procedirà a proposar una metodologia a seguir per a la realització d'aquestes auditories. Finalment es durà a terme l'anàlisi d'una aplicació Android, d'acord amb les recomanacions proporcionades en els anteriors apartats per a la realització d'una correcta auditoria de seguretat i es presentaran els resultats obtinguts.

Vivim a un món on les TIC juguen un paper fonamental en la vida de les persones. D'igual manera, la seguretat d'aquestes és un aspecte clau per tal d'assegurar la seguretat i privacitat de la vida digital de totes aquestes persones. Aquest projecte es planteja amb la intenció de facilitar l'evolució i maduració de les solucions de seguretat actuals, proporcionant una eina de control remot discreta i funcional als equips de seguretat ofensiva, encarregats de buscar les limitacions de les solucions de seguretat actuals amb la finalitat de millorar-les. L'objectiu d'aquest projecte consisteix en el desenvolupament d'una eina de control remot i el seu servidor de comandament i control, a més de la implementació de diferents tècniques d'evasió de solucions de seguretat. Tot aquest procés es desenvolupa seguint una metodologia capaç d'adaptar-se dinàmicament a noves condicions, assegurant així l'adaptabilitat de la solució desenvolupada. Aquest document tracta des de l'anàlisi inicial i el disseny de la solució, fins a la implementació, evasió de solucions de seguretat i proves d'aquesta, proporcionant una visió completa de tot el procés de desenvolupament. We live in a world where ICT plays a fundamental role in people's lives. Similarly, the security of these is a key aspect to ensure the security and privacy of digital life for all these people. This project is intended to facilitate the evolution and maturation of current security solutions, providing a discrete and functional remote control tool to the offensive security teams, responsible for seeking the limitations of current security solutions in order to improve them. The objective of this project consists of the development of a remote control tool and its command and control server, as well as the implementation of different techniques to evade security solutions. This entire process is developed following a methodology capable of dynamically adapting to new conditions, thus ensuring the adaptability of the solution developed. This document covers from the initial analysis and design of the solution, to the implementation, evasion of security solutions and testing of the developed system, providing a complete view of the entire development process. Vivimos en un mundo donde las TIC juegan un papel fundamental en la vida de las personas. De igual manera, la seguridad de estas es un aspecto clave para asegurar la seguridad y privacidad de la vida digital de todas estas personas. Este proyecto se plantea con la intención de facilitar la evolución y maduración de las soluciones de seguridad actuales, proporcionando una herramienta de control remoto discreta y funcional a los equipos de seguridad ofensiva, encargados de buscar las limitaciones de las soluciones de seguridad actuales con el fin de mejorarlas. El objetivo de este proyecto consiste en el desarrollo de una herramienta de control remoto y su servidor de mando y control, además de la implementación de diferentes técnicas de evasión de soluciones de seguridad. Todo este proceso se desarrolla siguiendo una metodología capaz de adaptarse dinámicamente a nuevas condiciones, asegurando así la adaptabilidad de la solución desarrollada. Este documento trata desde el análisis inicial y el diseño de la solución, hasta la implementación, evasión de soluciones de seguridad y pruebas de esta, proporcionando una visión completa de todo el proceso de desarrollo.

A medida que muchos departamentos de TI luchan por mantenerse al día con los cambios tecnológicos anuales, los empleados de la compañía desean cada vez más usar sus propios dispositivos para acceder a los datos corporativos. Los dispositivos que son propiedad de los empleados a veces son aprobados por la compañía y son compatibles con dispositivos que son propiedad de la empresa. En otros casos, los dispositivos de propiedad de los empleados forman parte del sistema paralelo conocido como TI instantánea: hardware o software dentro de una empresa que no es compatible con el departamento central de TI de la organización. Ya sea que el hardware y el software de los empleados sean compatibles o no, suponen riesgos para la seguridad de la organización si se conectan a la red corporativa o acceden a los datos corporativos. Para minimizar el riesgo y adaptarse a las tecnologías de consumo, muchas empresas están implementando políticas BYOD (Bring Your Own Device). Las políticas BYOD permiten a los empleados de la empresa a trabajar en el dispositivo que elijan: accediendo al correo electrónico corporativo en su iPhone o usando un Android para ver documentos de texto de la empresa. El objetivo de las empresas con este sistema es el aumento de la productividad y reducción de costes. Pero si BYOD no se comprende y regula completamente, puede amenazar la seguridad de TI y poner en riesgo los sistemas comerciales sensibles de una empresa. En este trabajo, se busca profundizar en la integración de seguridad que requieren los sistemas que aceptan las políticas BYOD, analizando los riesgos actuales, estableciendo criterios y diseñando medidas que garanticen la seguridad integral del sistema. Después de analizar en profundidad las diferentes medidas, se analiza a nivel práctico un sistema del estilo MDM (Mobile Device Management) que se propone para aplicar en dispositivos de una empresa con políticas BYOD. A mesura que molts departaments de TI lluiten per mantenir-se al dia amb els canvis tecnològics anuals, els empleats de la companyia volen cada cop més utilitzar els seus propis dispositius per accedir a les dades corporatives. Els dispositius que són propietat dels empleats de vegades són aprovats per la companyia i són compatibles amb dispositius que són propietat de l'empresa. En altres casos, els dispositius de propietat dels empleats formen part del sistema paral·lel conegut com TI instantània: hardware o sofware dins d'una empresa que no és compatible amb el departament central de TI de l'organització. Encara que el hardware i el software dels empleats siguin compatibles amb els de la companyia, suposen riscos per a la seguretat de l'organització si es connecten a la xarxa corporativa o accedeixen a les dades corporatives. Per minimitzar el risc i adaptar-se a les tecnologies de consum, moltes empreses estan implementant polítiques BYOD (Bring Your Own Device). Les polítiques BYOD permeten als empleats de l'empresa a treballar en el dispositiu que triïn: accedint al correu electrònic corporatiu en el seu iPhone o usant un Android per veure documents de text de l'empresa. L'objectiu de les empreses amb aquest sistema és l'augment de la productivitat i la reducció de costos. Però si BYOD no es comprèn i regula completament, pot amenaçar la seguretat de TI i posar en risc els sistemes comercials sensibles d'una empresa. En aquest treball, es busca aprofundir en la integració de seguretat que requereixen els sistemes que accepten les polítiques BYOD, analitzant els riscos actuals, establint criteris i dissenyant mesures que garanteixin la seguretat integral del sistema. Després d'analitzar en profunditat les diferents mesures, s'analitza a nivell pràctic un sistema de l'estil MDM (Mobile Device Management) que es proposa per aplicar en dispositius d'una empresa amb polítiques BYOD. While IT departments struggle to keep up with the annual technological changes, the company employees increasingly want to use their own devices to access to corporate data. Devices owned by employees are usually approved by the company and are compatible with devices that are owned by the company. In other cases, employee-owned devices are part of the parallel system known as instant IT: hardware or software within a company that is not compatible with the central IT department of the organization. Whether the hardware and software of the employees are compatible or not, they are security risks for the organization if they connect to the corporate network or access corporate data. To minimize risk and adapt to consumer technologies, companies are implementing BYOD (Bring Your Own Device) policies. BYOD policies allow employees of the company to work on the device they choose: access corporate email on their iPhone or using an Android to view company text documents. The companies' goal is to increase productivity and reduce costs. But if BYOD is not fully understood and regulated, it can threaten IT security and put a company's sensitive business systems at risk. In this work, we seek to deepen the integration of security required by the systems that accept BYOD policies, analyzing current risks, establishing criteria and designing measures that guarantee the integral security of the system. After analyzing the different measures in depth, a kind of MDM system will be proposed to apply in devices of a company with BYOD policies, and it will be analyzed on a practical level.

Este trabajo proporciona un punto de partida a la red Tor, los conceptos básicos de qué es y cómo funciona. El objetivo de esta red es la anonimización de sus usuarios, junto a una serie de características que lo hacen diferente de otras redes con el mismo objetivo. La anonimización, puede ser atacada, por lo que se describen los ataques principales que se encuentran hasta ahora incluyendo, además, una pequeña prueba de concepto. Tras describir las características principales de la red Tor, se pueden deducir una serie de usos, tanto éticamente aprobados como otros que no. En relación a lo segundo, ofrece la posibilidad a diversos actores con intenciones delictivas a ocultarse tras una capa de anonimización. Esto supone que el nacimiento de los mercados negros dentro de esta red. Los mercados negros son sitios web donde se llevan a cabo transacciones de cualquier tipo de artículos o servicios ilegales en su mayoría. Para mantener el anonimato dentro de estas redes, se utilizan un tipo de monedas denominadas criptomonedas, cuya característica principal es tratar de mantener el anonimato de ambas partes de la transacción. Tanto las acciones llevadas a cabo dentro de la red Tor como la propia navegación a través de ella, se encuentran legisladas por el país de origen. En este caso concreto, el trabajo se centra en la legislación española. Aquest treball proporciona un punt de partida a la xarxa Tor, els conceptes bàsics de què és i com funciona. L'objectiu d'aquesta xarxa és l'anonimització dels seus usuaris, al costat d'una sèrie de característiques que la fan diferent d'altres xarxes amb el mateix objectiu. L'anonimització, pot ser atacada, per la qual cosa es descriuen els atacs principals que es troben fins ara, incloent-hi, una petita prova de concepte. Després de descriure les característiques principals de la xarxa Tor, es poden deduir una sèrie d'usos, tan èticament aprovats com altres que no. Amb relació a aquests últims, s'ofereix la possibilitat a diversos actors amb intencions delictives a ocultar-se després una capa d'anonimització. Això suposa el naixement dels mercats negres dins d'aquesta xarxa. Els mercats negres són llocs web on es duen a terme transaccions de qualsevol classe, serveis il·legals en la seva majoria. Per mantenir l'anonimat dins d'aquestes xarxes, s'utilitzen un tipus de monedes denominades criptomonedes, que destaquen per mantenir l'anonimat a les dues parts de la transacció. Tant les accions dutes a terme dins de la xarxa Tor com la mateixa navegació dins d'ella, es troba legislada pel país d'origen. En aquest cas concret, el treball se centra en la legislació espanyola. This paper is going to provide a starting point for the Tor network, the basics of what it is and how it works. The objective of this network is the anonymization of its users mainly, along with a few features that make it different from other networks with the same purpose. The network can be attacked from different attack paths, so the main attacks are described, including and small proof of concept. After describing the main features of the Tor network, several uses can be deduced, both ethically approved, and others totally disapproved. In relation to the second one, it offers the possibility for various people with criminal intentions to be hidden behind a layer of anonymization. This implies the birth of dark markets within this network. Dark markets are websites that allows transactions of any kind of mostly illegal goods or services but has partly legal transactions. In order to maintain anonymity within these networks, a type of coin called cryptocoin is used, the main feature of which is to try to maintain the anonymity of both parties to the transaction. Both actions were carried out within the Tor network and the navigation through it are legislated by the country of origin. In this particular case, the work focuses on the Spanish law.

En las empresas cada vez hay más sistemas y más complejos, que interactuan entre ellos y en sistemas de terceros, como servicios en la nube, proveedores o clientes. Todos esos sistemas generan logs, que generalmente o no se analizan, o se hace solo una vez a ocurrido algún problema. En ese contexto es donde tiene sentido la utilización de un SIEM (Security Information and Event Management) en las corporaciones, para agrupar los logs y generar alertas de seguridad en tiempo real. En el proyecto se analiza los diferentes productos que hay en el mercado. Para ello se ha puesto en contactos con diferentes fabricantes de productos para hacer una demostración del producto y tener un presupuesto. Una vez echo eso, se implementa una solución en el entorno real de la compañía, cumpliendo las restricciones marcadas por esta. La solución elegida finalmente es Wazuh, que se adaptará a un subconjunto de sistemas de la empresa (Electrónica de red, controladores del dominio windows y servidor SFTP) para realizar una prueba de concepto, para poder ser evaluada por la dirección de IT, si finalmente se implementa o no. En les empreses cada vegada hi ha més sistemes i més complexos, que interactuan entre ells i en sistemes de tercers, com a serveis en el núvol, proveïdors o clients. Tots aquests sistemes generen logs, que generalment o no s'analitzen, o es fa només una vegada a ocorregut algun problema. En aquest context és on té sentit la utilització d'un SIEM (Security Information and Event Management) en les corporacions, per a agrupar els logs i generar alertes de seguretat en temps real. En el projecte s'analitza els diferents productes que hi ha en el mercat. Per a això s'ha posat en contactes amb diferents fabricants de productes per a fer una demostració del producte i tenir un pressupost. Una vegada tiro això, s'implementa una solució en l'entorn real de la companyia, complint les restriccions marcades per aquesta. La solució triada finalment és Wazuh, que s'adaptarà a un subconjunt de sistemes de l'empresa (Electrònica de xarxa, controladors del domini windows i servidor SFTP) per a realitzar una prova de concepte, per a poder ser avaluada per l'adreça de IT, si finalment s'implementa o no. In companies there are more and more complex systems that interact between them and in third party systems, such as cloud services, suppliers or customers. All of these systems generate logs, which are generally either not analysed, or only done once a problem has occurred. In this context is where it makes sense to use a SIEM (Security Information and Event Management) in corporations, to group the logs and generate security alerts in real time. The project analyzes the different products on the market. In order to do this, it has contacted different product manufacturers in order to demonstrate the product and have a budget. Once that is done, a solution is implemented in the real environment of the company, complying with the restrictions set by the company. The solution finally chosen is Wazuh, which will be adapted to a subset of the company's systems (network devices, Windows domain controllers and SFTP server) to perform a proof of concept, to be evaluated by the IT management, whether it is finally implemented or not.

En este trabajo se realiza un estudio de las amenazas actuales en el entorno de redes de control industrial. Estas amenazas se refieren a ciberataques e intentos de penetración o alteraciones en el funcionamiento de sistemas industriales en producción. Por un lado se pone de manifiesto la creciente vulnerabilidad de los actuales sistemas industriales, debido una mayor conectividad e integración en los sistemas de información empresariales. Por otro lado, para ayudar en la detección de estos intentos de intrusión, estudiamos la estrategia denominada honeypot y en qué se basa su funcionamiento. Verificamos cómo las herramientas honeypot ayudan en la mejora de la seguridad también en redes de control industrial ICS (Industrial Control System). Fruto de este estudio, se propone el diseño e implementación de un honeypot, señuelo específico, cuyo fin es el poder detectar este tipo de ataques. El producto de software obtenido supone un método de detección de ataques en sistemas en producción. Nuestro diseño de honeypot hace uso de paquetes de software disponibles bajo licencia libre. Se realiza una implementación modular, flexible y fácilmente mantenible. Finalmente efectuamos la validación del honeypot bajo estudio mediante una serie de pruebas locales y su exposición directa a Internet. Una vez probado el funcionamiento se verifica su usabilidad en entornos de producción. In this work a study of the current threats in the environment of industrial control networks is carried out. These threats refer to cyber attacks and attempts to penetrate or change the functioning of industrial systems in production. On the one hand it highlights the growing vulnerability of current industrial systems, due to greater connectivity and integration in business information systems. On the other hand, to help in the detection of these intrusion attempts, we study the strategy called "honeypot" and on what its operation is based. We verify how the honeypot tools help in the improvement of security also in Industrial Control System networks ICS As a result of this study, we propose the design and implementation of a "honeypot", a specific decoy, whose purpose is to detect this type of attack. The software product obtained supposes a method of detection of attacks in systems in production. Our honeyport design makes use of software packages available under a free license. A modular, flexible and easily maintainable implementation is carried out. Finally, we carried out the validation of the honeypot under study through a series of local tests and its direct exposure to the Internet. Once the operation is tested, its usability is verified in production environments. En aquest treball es realitza un estudi de les amenaces actuals entorn de xarxes de control industrial. Aquestes amenaces es refereixen a ciberatacs i intents de penetració o alteracions en el funcionament de sistemes industrials en producció. D'una banda es posa de manifest la creixent vulnerabilitat dels actuals sistemes industrials, a causa d'una major connectivitat i integració en els sistemes d'informació empresarials. D'altra banda, per ajudar en la detecció d'aquests intents d'intrusió, estudiem l'estratègia anomenada honeypot i en què es basa el seu funcionament. Verifiquem com les eines honeypot ajuden en la millora de la seguretat també en xarxes de control industrial ICS (Industrial Control System). Fruit d'aquest estudi, es proposa el disseny i implementació d'un honeypot. La finalitat és poder detectar aquest tipus d'atacs. El producte de programari obtingut suposa un mètode de detecció d'atacs a sistemes en producció. El nostre disseny de honeypot fa ús de paquets de programari disponibles sota llicència lliure. Es realitza una implementació modular, flexible i fàcilment mantenible. Finalment efectuem la validació del honeypot sota estudi mitjançant una sèrie de proves locals i la seva exposició directa a Internet. Un cop provat el funcionament es verifica la seva usabilitat en entorns de producció.

Este TFM se orienta a analizar el comportamiento de los ataques que pueden recibir los dispositivos IoT con la ayuda de un honeypot. Para ello se han definido dos objetivos principales. Por un lado, comprender el funcionamiento y las utilidades de un honeypot para llegar a desarrollar uno. Ver qué técnicas se pueden implementar para maximizar el número de ataques recibidos y qué aplicaciones de terceros nos pueden facilitar el análisis de los ataques recibidos. Por otro lado, se han analizado los ataques recibidos en nuestro propio honeypot. Viendo su procedencia y las relaciones con botnets que tiene, cómo ataca para intentar expandirse y ver el modo de operación del malware utilizado. Se ha visto como una de las botnets más famosa sigue activa e intentando expandirse. Finalmente se ha visto que es importante alejarse de las configuraciones básicas y por defecto, ya que son la principal vulnerabilidad que intentan explotar los atacantes. Aquest TFM s'orienta a analitzar el comportament dels atacs que poden rebre els dispositius Iot amb l'ajuda d'un honeypot. Per a això s'han definit dos objectius principals. D'una banda, comprendre el funcionament i les utilitats d'un honeypot per arribar a desenvolupar un. Veure quines tècniques es poden implementar per maximitzar el nombre d'atacs rebuts i quines aplicacions de tercers ens poden facilitar l'anàlisi dels atacs rebuts. D'altra banda, s'han analitzat els atacs rebuts en el nostre propi honeypot. Veient la seva procedència i les relacions amb botnets que té, com ataca per intentar expandir-se i veure la manera d'operació del malware utilitzat. S'ha vist com una de les botnets més famosa segueix activa i intentant expandir-se. Finalment s'ha vist que és important allunyar-se de les configuracions bàsiques i per defecte, ja que són la principal vulnerabilitat que intenten explotar els atacants. This Project is meant to analyze the behaviour of the attacks received by the IoT devices with the help of a honeypot. To achieve this two main goals have been defined. On the one hand, it is necessary to understand how honeypots work and how can the be advantageous so we can develo pone. We have also evaluated different techniques to implement it in order to maximize the number of the attacks it receives as well as third party applications that can make it easier to analyze attacks received. On the other hand, we have analyze some of the attacks recevied by our self-developed honeypot. Observing its origin and which botnets they are related to, how it Works and the modus operandi used by it malware used by it. We have seen how one of the most famous botnets is still quite alive and trying to expand itself. Finally, we have seen how it is important trying to avoid basic and default configurations as they ar the main vulnerabilty tried to be exploited by attackers.

El trabajo de final de máster consiste en la realización de un estudio sobre la ciberseguridad en el internet of things (IoT), analizando sus amenazas, riesgos y vulnerabilidades. Para ello se describe cómo se establece la interconexión digital de objetos cotidianos con Internet, identificando los riesgos que presenta, las amenazas a las que se enfrenta y las mejores prácticas a llevar a cabo para proteger y analizar las vulnerabilidades asociadas. La OWASP (Open Web Application Security Project) identifica los diez riesgos más comunes y críticos basándose en la OWASP Risk Rating Methodology para priorizar. Para llevar a cabo este trabajo nos basaremos en la metodología OWASP para identificar los riesgos a los que se enfrenta IoT. El treball de fi de màster consisteix en la realització d'un estudi sobre la ciberseguretat en l'internet de les coses (IOT), analitzant les seves amenaces, riscos i vulnerabilitats. Per a això es descriu com s'estableix la interconnexió digital d'objectes quotidians amb Internet, identificant els riscos que presenta, les amenaces a què s'enfronta i les millors pràctiques a dur a terme per protegir i analitzar les vulnerabilitats associades. La OWASP (Open Web Application Security Project) identifica els deu riscos més comuns i crítics basant-se en la OWASP Risk Rating Methodology per prioritzar. Per dur a terme aquest treball ens basarem en la metodologia OWASP per identificar els riscos als quals s'enfronta Iot. The final work of the master consists in a study on cybersecurity in the Internet of Things (IoT), analyzing its threats, risks and vulnerabilities. For this, it is described how the digital interconnection of everyday objects with the Internet is established, identifying the risk it presents, the threats it faces and the best practices to be carried out to protect and analyze the associated vulnerabilities. The OWASP (Open Web Application Security Project) identifies the ten most common and critical risks based on the OWASP Risk Rating Methodology to prioritize. To carry out this work, we will use the OWASP methodology to identify the risks that IoT faces.

El framework AIL es una solución DLP desarrollada por el CIRCL para la monitorización de fugas de información en pastes publicados en pastebin.com o sitios similares. Al tratarse de un producto generado inicialmente como proyecto interno y publicado posteriormente, está orientada a un entorno limitado y sin posibilidad de utilizar la instancia en modo multitenant. El presente trabajo cubre en primer lugar el funcionamiento del framework y sus características desde el proceso de instalación hasta las posibilidades de alimentación de la instancia para dar luego una solución a la limitación anterior consistente en un portal de gestión de términos adaptable a un entorno con múltiples organizaciones o compañías compartiendo la misma instancia. El portal desarrollado exige una autenticación previa de los usuarios que se incluye en la solución propuesta, y hace uso de una base de datos separada para almacenar las credenciales de forma segura y también los roles o permisos de acceso de cada usuario. AIL framework is a data leak prevention solution developed by the CIRCL to analize potential information leaks from pastebin sites like pastebin.com or others. As it was firstly developed as an internal project and later published, it is made for a limited enviroment and it is not intended to be used in a multitenant mode. This work covers firstly the installation and feeding process of an instance of the framework AIL and then a solution is proposed for the limitation refered before. This solution is based in the deploy of an independent portal to manage the terms tracked by AIL, requiring a previous authentication to the users making use of a database to store the users credentials and the relationships and companies or organizations users belong to. El framework AIL és una solució DLP desenvolupada pel CIRCL per a la monitorització de fuites d'informació en 'pastes' publicats a pastebin.com o llocs similars. En tractar-se d'un producte generat inicialment com a projecte intern i publicat posteriorment, està orientat a un entorn limitat i sense possibilitat d'utilitzar la instància en mode 'multitenant'. El present treball cobreix en primer lloc el funcionament del framework i les seves característiques des del procés d'instal·lació fins a les possibilitats d'alimentació de la instància, per donar després una solució a la limitació anterior consistent en un portal de gestió de termes adaptable a un entorn amb múltiples organitzacions o companyies compartint la mateixa instància. El portal desenvolupat exigeix una autenticació prèvia dels usuaris que inclou la solució proposada, i fa ús d'una base de dades separada per emmagatzemar les credencials de forma segura i també els rols o permisos d'accés de cada usuari.

Las aplicaciones web cada vez son populares debido a lo práctico del navegador web como cliente ligero, a la independencia del sistema operativo, así como a la facilidad para actualizar y mantener aplicaciones sin distribuir e instalarlas en los ordenadores de sus usuarios. Este hecho unido con la entrada en vigor de la regulación de la firma digital reconocida en los estados de la unión europea, ha abierto las puertas a los nuevos servicios de firma digital que aprovechan las utilidades de las aplicaciones web. El objetivo de este TFM es el estudio del reglamento de la generación de facturas electrónicas, e integrar los servicios de firma digital y verificación de firmas de TrustedX, en una aplicación web funcional. Para garantizar la confidencialidad, la integridad, la disponibilidad y el no repudio que son algunos aspectos principales de seguridad es necesario recurrir a soluciones de certificación digital que excedan en la confianza de las transacciones de cara al remitente (consumidor) como al destinatario (empresa). Web applications are becoming popular due to the practicality of the web browser as a thin client, the independence of the operating system, as well as the ease to update and maintain applications without distributing and installing them on the computers of its users. This fact, together with the entry into force of the regulation of the digital signature recognized in the European Union states, has opened the doors to new digital signature services that take advantage of the utilities of web applications. The objective of this TFM is the study of the regulation of the generation of electronic invoices, and to integrate the services of digital signature and verification of TrustedX signatures, in a functional web application. To guarantee confidentiality, integrity, availability and non-repudiation, which are some of the main aspects of security; it is necessary to resort to digital certification solutions that exceed the confidence of the transactions facing the sender (consumer) as well as the recipient (company). Les aplicacions web s'estan popularitzant a causa de la funcionalitat del navegador web com a client prim, la independència del sistema operatiu, així com la facilitat per actualitzar i mantenir aplicacions sense distribuir-les ni instal·lar-les als ordinadors dels seus usuaris. Aquest fet, juntament amb l'entrada en vigor de la regulació de la signatura digital reconeguda als estats de la Unió Europea, ha obert les portes a nous serveis de signatura digital que aprofiten les utilitats d'aplicacions web. L'objectiu d'aquest TFM és l'estudi de la regulació de la generació de factures electròniques i la integració dels serveis de signatura digital i verificació de signatures de TrustedX, en una aplicació web funcional. Garantir confidencialitat, integritat, disponibilitat i no repudi, que són alguns dels aspectes principals de la seguretat; cal recórrer a solucions de certificació digital que superin la confiança de les transaccions que s'enfronten al remitent (consumidor) i al destinatari (empresa).

Los casos de phishing son un fraude cuyo coste anual para las empresas se estima en unos 1,6 millones de euros. La lucha contra este tipo de estafas se basa en la detección temprana de estos casos y la eliminación de los mismos antes de que hayan podido afectar a un número importante de víctimas. En este trabajo se van a estudiar diferentes métodos y técnicas para detectar estos fraudes en un momento inicial en el que todavía no haya víctimas de este fraude y se pueda erradicar sin que se lamenten pérdidas económicas. ¿Entre las técnicas que se analizarán se encuentran los sistemas de DMARC (DKIM y SPF), monitorización y análisis de los referers de las peticiones a la web de una compañía, monitorización de dominios que se den de alta y que puedan usar técnicas de typo-squatting y creación de un sistema de análisis de páginas webs en base a indicadores de compromiso para detectar si se trata de un caso de phishing que afecta a una compañía. Phishing cases are a fraud which annual cost for the corporations is estimated in around 1.6 million euros. Fighting against this kind of scam is based on the early detection of this cases and the mitigation of them before many people gets affected. In this thesis we are going to study different methods and techniques for detecting this fraud in an early moment when there is no victims and it can be taken down without regretting economic losses. Among the different techniques that are going to be analyzed, we can highlight the DMARC (DKIM and SPF) systems, analysis and monitorization of the request referers, new domain monitorization that can be susceptible of typo-squatting techniques and the creation of an automatic system that analyses websites according to different indicator of compromises in order to detect if this could be a phishing case that affects a company. Els casos de phishing són un frau el cost anual per a les empreses s'estima en uns 1,6 milions d'euros. La lluita contra aquest tipus d'estafes es basa en la detecció primerenca d'aquests casos i l'eliminació dels mateixos abans que hagin pogut afectar un nombre important de víctimes. En aquest treball es van a estudiar diferents mètodes i tècniques per detectar aquests fraus en un moment inicial en què encara no hi hagi víctimes d'aquest frau i es pugui eradicar sense que es lamentin pèrdues econòmiques. ¿Entre les tècniques que s'analitzaran es troben els sistemes de DMARC (DKIM i SPF), monitorització i anàlisi dels referers de les peticions a la web d'una companyia, monitorització de dominis que es donin d'alta i que puguin usar tècniques de typo -squatting i creació d'un sistema d'anàlisi de pàgines webs en base a indicadors de compromís per detectar si es tracta d'un cas de phishing que afecta una companyia.

Este trabajo nace del creciente aumento en popularidad de DevSecOps. DevSecOps integra la seguridad en el proceso DevOps. El objetivo principal de este trabajo es la automatización de los controles de seguridad en ciertas fases del desarrollo software. En concreto, en este trabajo se automatizarán: Las pruebas estáticas de seguridad (SAST) mediante controles de calidad del software y la comprobación de vulnerabilidades en las dependencias. Las pruebas dinámicas de seguridad (DAST) mediante el análisis dinámico de una aplicación web. La seguridad en la infraestructura mediante el análisis de las vulnerabilidades CVE de las imágenes Dockers. Para ello en este trabajo se han desarrollado tres proyectos independientes en Jenkins que automatizan cada una de los controles anteriores y permiten conocer tanto la calidad del software como las vulnerabilidades en las dependencias, aplicaciones y en la infraestructura. En este proyecto se realiza un uso extenso de Dockers, desde la utilización del Docker de Jenkins hasta el uso de las imágenes Dockers de las diferentes herramientas integradas. This thesis emerge from the popularity increase of DevSecOps. DevSecOps integrates security in the DevOps process. The main objective of this thesis is the automation of security controls in certain phases of software development. To sum up, in this work will be automate: The static security tests (SAST) through software quality controls and dependency vulnerabilities checking. Dynamic security tests (DAST) through the dynamic analysis of a web application. Infrastructure security by analysing the CVE vulnerabilities of the Dockers images. To this aim, in this thesis have been developed three independent projects in Jenkins which automate each of the previous controls named and allow knowing both the quality of the software and the vulnerabilities in the dependencies, applications and in the infrastructure. In this thesis an extensive use of Dockers is made, from the use of Jenkins Docker to the use of the Dockers images of the different tools integrated. Aquest treball neix del creixement de la popularitat de DevSecOps. DevSecOps integra la seguretat en el procés DevOps. L'objectiu principal d'aquest treball és l'automatització dels controls de seguretat i les cerques a l'hora del programari de desenvolupament. En concret, en aquest treball s'extrauen: les proves de seguretat (SAST) amb control de qualitat del programari i la comprovació de vulnerabilitats en les dependències. Les proves dinàmiques de seguretat (DAST) mitjançant l'anàlisi de l'aplicació web. La seguretat en la infraestructura mitjançant l'anàlisi de les vulnerabilitats CVE de les imatges Dockers. Per això, en aquest treball es desenvolupen tres projectes independents en Jenkins que automàtics cada un dels controls anteriors i que permetin conèixer la qualitat del programari com les vulnerabilitats en les dependències, aplicacions i infraestructures. En aquest projecte es fa un ús extensiu de Dockers des de la utilització del Docker de Jenkins fins a fer servir les imatges Dockers de les diferents eines integrades.

La definición de un programa de aseguramiento enfocado a la infraestructura de red, permite definir un marco de endurecimiento para el plano de administración y el plano de control de todos los dispositivos que la conforman. Este marco se compone de todos los controles a implementar en todas las fases del ciclo de vida de un dispositivo de red (Adquisición, Despliegue, Operación y Baja). Este TFM permitirá a cualquier organización adoptar este programa, para asegurar su infraestructura de red, prevenir incidentes cibernéticos y garantizar un modelo de aseguramiento continuo en el ciclo de vida de los dispositivos que la conforman. The definition of a hardening program focused on the network infrastructure allows defining a hardening framework for the administration plane and the control plane of all the devices that comprise it. This framework consists of all the controls to be implemented in all phases of the life cycle of a network device (Acquisition, Deployment, Operation and End of life). This TFM will allow any organization to adopt this program, to ensure its network infrastructure, prevent cyber incidents and guarantee a model of continuous assurance in the life cycle of the devices that comprise it. La definició d'un programa d'assegurament enfocat a la infraestructura de xarxa, permet definir un marc d'enduriment per al pla d'administració i el pla de control de tots els dispositius que la conformen. Aquest marc es compon de tots els controls a implementar en totes les fases del cicle de vida d'un dispositiu de xarxa (Adquisició, Desplegament, Operació i Baixa). Aquest TFM permetrà a qualsevol organització adoptar aquest programa, per assegurar la seva infraestructura de xarxa, prevenir incidents cibernètics i garantir un model d'assegurament continu en el cicle de vida dels dispositius que la conformen.

Cada vez es más habitual leer noticias sobre ataques de robo de datos, cifrado de ordenadores, etc en organizaciones y empresas de todos los tamaños. La seguridad es un pilar importante para la estabilidad de una organización o empresa. Por este motivo es necesario implementar todas las posibles medidas para identificar las amenazas. Una de las medidas más interesante a nivel de red son los NIDS. Los NIDS son herramientas de detección de intrusión de red que nos permiten analizar la red de la organización. Entre ellas se encuentran las herramientas Snort, Suricata y Zeek (anteriormente conocida como Bro IDS). Este trabajo analiza la herramienta Zeek para la detección temprana de amenazas y su posterior exploración mediante un panel de control que nos ofrece el stack de Elastic (Elasticsearch, Logstash y Kibana). Para detección de amenazas se realiza una consulta de fuentes externas de reputación mediante la herramienta IntelMQ que facilita la lista de ip de reputación a nuestro sistema. Como mejora para la detección se desarrollan mecanismos de alarma, para notificar posibles eventos de actividad maliciosa en la red. El método de trabajo seguido consiste en la definición de una serie de etapas y objetivos de investigación, implantación y entrega. El resultado obtenido es la implantación e integración de las herramientas Zeek y listas de reputación para su explotación posterior mediante un panel de control sencillo. En cuanto a las conclusiones, se puede afirmar que las herramientas NIDS son herramientas muy útiles para la detección temprana de anomalías en la red y que pueden ser clave para identificación de amenazas. News about attacks, data theft, computer encryption,... in organizations and companies is becoming more frequent. Security tasks are an important pillar for the stability of organizations and companies. For this reason it is necessary to implement all possible security measures to identify threats. One of the most interesting measures at the network level is the NIDS. NIDS are network intrusion detection tools that allow us to analyze the network of our organizations. Some NIDS tools are Snort, Suricata and Zeek tools (formerly known as Bro IDS). This Project analyzes the Zeek tool for the early detection of threats and their subsequent explotation through a control panel offered by the Elastic stack (Elasticsearch, Logstash and Kibana). I use IntelMQ as a tool of intelligence to add a reputation list to the system. Alarm mechanisms have been developed to notify of possible events of malicious activity in the network as an improvement to the detection I defined a series of stages, a general objective and the objectives of research, implementation and delivery of documentation. The result obtained from the Project is the implementation and integration of Zeek tools and reputation lists for later exploitation through a simple control panel. As for the conclusions of the Project, it can be affirmed that NIDS tools are very useful tools for the early detection of network anomalies and that they can be key to threat identification. Cada vegada és més habitual llegir notícies sobre atacs de robatori de dades, xifrat d'ordinadors,... a organitzacions i empreses de totes les mides. La seguretat és un pilar important per a l'estabilitat d'una organització o empresa. Per aquest motiu cal implementar totes les possibles mesures per identificar les amenaces. Una de les mesures més interessant pel que fa a la xarxa són els NIDS. Els NIDS són eines de detecció d'intrusió de xarxa que ens permeten analitzar la xarxa de l'organització. Entre elles es troben les eines Snort, Suricada i Zeek (anteriorment coneguda com Bro IDS). Aquest treball analitza l'eina Zeek per a la detecció d'amenaces i la seva posterior exploració mitjançant un panell de control que ens ofereix el stack de Elastic (Elasticsearch, Logstash i Kibana). Per a la detecció d'amenaces es realitza una consulta de fonts externes de reputació mitjançant l'eina IntelMQ, que facilita la llista de ip de reputació al nostre sistema. Com a millora per a la detecció es desenvolupen mecanismes d'alarma, per a notificar possibles esdeveniments d'activitat maliciosa a la xarxa. El mètode de treball seguit consisteix en la definició d'una sèrie d'etapes i objectius d'investigació, implantació i entrega. El resultat obtingut és la implantació i integració de les eines Zeek i les llistes de reputació per a la seva explotació posterior mitjançant un panell de control senzill. Pel que fa a les conclusions, es pot afirmar que les eines NIDS són eines molt útils per a la detecció d'anomalies a la xarxa i que poden ser clau per a identificació d'amenaces.

El projecte consisteix en una aplicació web que permet analitzar les vulnerabilitats d'altres webs i mantenir un històric d'anàlisis per usuari. Aquesta aplicació es caracteritza sobretot per la seva modularitat. Per una part, hi ha una API que permet realitzar distints tipus d'anàlisis i registrar-los. D'altra banda, hi ha una aplicació web que permet als usuaris interactuar còmodament amb l'API. A més, el sistema és completament genèric i permet modificar i afegir distints tipus d'anàlisis. El proyecto consiste en una aplicación web que permite analizar las vulnerabilidades de otros sitios y mantener un histórico de análisis por usuario. Esta aplicación se caracteriza sobre todo por su modularidad. Por una parte, hay una API que permite realizar distintos tipos de análisis y registrarlos. Por otra parte, hay una aplicación web que permite a los usuarios interactuar cómodamente con la API. Además, el sistema es completamente genérico y permite modificar y añadir distintos tipos de análisis. The project consists of a web application that allows you to analyze the vulnerabilities of other websites and maintain a history of analysis by user. This application is characterized mainly by its modularity. On the one hand, there is an API that allows you to perform different types of analysis and register them. On the other hand, there is a web application that allows users to interact with the API. In addition, the system is completely generic and allows to modify and add different types of analysis.

El protocolo SCAP permite la automatización de procedimientos relacionados con la seguridad (comprobación de vulnerabilidades o configuración automática de sistemas), por lo que constituye una herramienta útil para la comprobación e implementación de políticas de seguridad. El proyecto OpenSCAP proporciona diversas herramientas interoperables para trabajar con contenido SCAP. El Centro Criptológico Nacional (CCN) es responsable de generar políticas de seguridad de la información aplicables dentro del sector público. La serie CCN-STIC contiene políticas y procedimientos relacionados con la seguridad de la información. La guía CCN-STIC-619 contiene un procedimiento manual de bastionado para clientes basados en CentOS7. Este TFM implementa las recomendaciones contenidas en la guía CCN-STIC-619 mediante contenido SCAP (reglas XCCDF y comprobaciones OVAL), lo que permite su aplicación y comprobación de forma automática. Se incluye también un conjunto de scripts de remedio, que permiten modificar automáticamente la configuración del sistema para adaptarse las reglas definidas. La implementación realizada es verificada empleándola para comprobar una instalación por defecto de CentOS7 y ejecutando a continuación los scripts de remedio para adaptar la configuración a lo exigido en la norma. SCAP protocol provides automation of security procedures, vulnerability assessment, automatic hardening and configuration of systems and other related security procedures. For this reason, is very appropriate to implement security policies. OpenSCAP project provides set of open and free inter-operable tools for SCAP content. Centro Criptológico Nacional (CCN) is responsible of the Information Security policies for the government and public sector in Spain. CCN-STIC series contains a set of security policies and related procedures. CCN-STIC-619 contains official hardening instructions and security policy for client systems based on CentOS7. This publication implements the recommendations of CCN-STIC-619 using SCAP content (XCCDF rules and OVAL checks), providing automatic capabilities to check and configure target systems. Also, a set of remediation scripts is developed, to modify the system configuration to conform with the rules when required. The implementation is verified checking a clean install of CentOS7. Remediation scripts are applied to adapt the target system to the requirements. El protocol SCAP permet l'automatització de procediments relacionats amb la seguretat (comprovació de vulnerabilitats o configuració automàtica de sistemes), de manera que constitueix una eina útil per a la comprovació i implementació de polítiques de seguretat. El projecte OpenSCAP proporciona diverses eines interoperables per treballar amb contingut SCAP. El Centro Criptológico Nacional (CCN) és el responsable de generar polítiques de seguretat de la informació aplicables dins del sector públic. La sèrie CCN-STIC conté polítiques i procediments relacionats amb la seguretat de la informació. La guia CCN-STIC-619 conté un procediment per a clients basats en CentOS7. Aquest TFM implementa les recomanacions contingudes en la guia CCN-STIC-619 mitjançant contingut SCAP (regles XCCDF i comprovacions OVAL), cosa que permet la seva aplicació i comprovació de forma automàtica. S'inclou també un conjunt de scripts, que permeten modificar automàticament la configuració del sistema per adaptar les regles definides. La implementació realitzada és verificada emprant-la per comprovar una instal·lació per defecte de CentOS7 i executant a continuació els scripts per adaptar la configuració al que exigeix la norma.

En un escenario con una gran variedad de servicios online, los sistemas de autenticación única (SSO) permiten simplificar la gestión de identidades. El objetivo de este trabajo es la construcción de un sistema de autenticación única basado en estándares abiertos y en productos de código abierto. El sistema implementado permite verificar la identidad de los usuarios mediante mecanismos basados en usuario-contraseña y certificado electrónico. Además, el sistema recupera información del usuario, desde el repositorio de la organización, y la pone a disposición de las distintas aplicaciones. Se tiene especial cuidado en el control, por parte del usuario, de la cesión de sus datos personales. Por último, se han considerado aspectos de seguridad en las distintas fases del desarrollo del sistema. El sistema implementado cumple los requerimientos establecidos, si bien hay distintos aspectos de mejora. Estos aspectos están relacionados principalmente con la disponibilidad de distintos componentes del sistema, como el proveedor de identidad o el servicio de directorio, y otros relacionados con los mecanismos de autorización y personalización del sistema. In the current scene with wide variety of online services, single sign on systems (SSO) allow simplify the identities management. The aim of this work is to develop a single sign on system based on open standards and open source products. The deployed system allows verifying user identity through mechanisms based on userpassword and digital certificate. In addition, the system retrieves user information from organization repository and makes it available to applications. Special care is applied to the control, by the user, the transfer of their personal data. Finally, security aspects have been considered throughout all the stages of the project. The system meets the established requirements, although various improvements are proposed. These are mainly related to the availability of the components of the system, such as the identity provider or the directory service, and other aspects such as system authorization and customization. L'objectiu d'aquest treball és la construcció d'un sistema d'autenticació única basat en estàndards oberts i en productes de codi obert. El sistema implementat permet verificar la identitat dels usuaris mitjançant mecanismes basats en usuari-contrasenya i certificat electrònic. A més, el sistema recupera informació de l'usuari, des del repositori de l'organització, i la posa a la disposició de les diferents aplicacions. Es té especial cura en el control, per part de l'usuari, de la cessió de les seves dades personals. Finalment, s'han considerat aspectes de seguretat en les diferents fases del desenvolupament del sistema. El sistema implementat compleix els requeriments establerts, si bé hi ha diferents aspectes de millora. Aquests aspectes estan relacionats principalment amb la disponibilitat de diferents components del sistema, com el proveïdor d'identitat o el servei de directori, i altres relacionats amb els mecanismes d'autorització i personalització del sistema.

El presente trabajo aborda dos objetivos diferentes. Por un lado, y a modo teórico, se demuestra todas las ventajas de implementar una solución SIEM dentro de una organización. También se describe el estado actual de madurez de la última generación de SIEM que podemos encontrar dentro del mercado. Se muestran las ventajas de juntar un SIEM, con un UBA/UEBA y un SOAR. Por otro lado, de modo práctico, se implementa una solución híbrida de SIEM en la que todos los datos de la empresa son almacenados dentro del Data Lake (en este caso mediante ElasticSearch), para posteriormente enviar los eventos más destacados (eventos notables) a Splunk, para una vez almacenados en éste, implementar un SIEM con toda su inteligencia asociada. Por tanto, el objetivo que se ha conseguido demostrar, ha sido que mediante una baja inversión económica, se puede implementar una solución SIEM totalmente funcional dentro de un SOC de una pequeña y mediana empresa. The present paper solves two different objectives. In the first part, theoretically, we demonstrate all the advantages of implementing a SIEM solution within an organization. At the same time, we describe the current maturity status of the latest generation of SIEM, that we can find within the trade. We have demonstrated the advantages of using a SIEM together with an UEBA/UBA and a SOAR. On the other hand, in a practical way, we have implemented a hybrid solution of SIEM in which all the company's data is stored within the Data Lake (in this case by ElasticSearch), to later send the most relevant events (notable events) to Splunk, for once stored in it, implement a SIEM with all its associated intelligence. Therefore, it has been demonstrated that through a low monetary investment, a fully functional SIEM solution can be implemented within a SOC of a small and medium-sized company. El present treball aborda dos objectius diferents. Es demostra tots els avantatges d'implementar una solució SIEM dins d'una organització. També es descriu l'estat actual de maduresa de l'última generació de SIEM que podem trobar dins del mercat. Es mostren els avantatges d'ajuntar un SIEM, amb un UBA / UEBA i un SOAR. D'altra banda, de manera pràctica, s'implementa una solució híbrida de SIEM on totes les dades de l'empresa són emmagatzemats dins de Data Lake (en aquest cas mitjançant ElasticSearch), per a posteriorment enviar els esdeveniments més destacats a Splunk, i implementar un SIEM amb tota la seva intel·ligència associada. Per tant, l'objectiu que s'ha aconseguit demostrar, ha estat que mitjançant una baixa inversió econòmica, es pot implementar una solució SIEM totalment funcional dins d'un SOC d'una petita i mitjana empresa.

El objetivo del presente proyecto, consiste en proponer una alternativa de arquitectura Big Data para el análisis y monitoreo de grandes cantidades de registros en tiempo real generados por los servidores del notariado español cuya finalidad es generar un sistema de monitoreo en tiempo real que permita la detección de eventos de seguridad en sus servidores, tales como explotación de vulnerabilidades, accesos no autorizados, trafico anómalo y comportamientos inusuales. El proyecto inicia presentando la tecnología Hadoop, su funcionamiento y finalidad, para continuar explicando un portafolio de herramientas que comprende su ecosistema, luego se analiza una tecnología que en la actualidad es de bastante uso como es Spark. El proyecto se desarrolla clasificando cada tecnología en todo el ciclo de implementación de una arquitectura Big data, en la cual, tiene como procesos relevantes los siguientes: Ingesta de datos, procesamiento, almacenamiento en clúster y visualización de resultados. Por último, finaliza con la selección y escogencia de una posible arquitectura, la propuesta contempla la especificación de cada tecnología para los procesos relevantes de una arquitectura Big Data, esta elección de tecnologías tuvo como principal factor cumplir la finalidad planteada y las características del caso de uso (generación de datos en cantidades masivas, tratamiento y análisis en tiempo real- Stream). Como conclusión, se puede indicar que existe una gran cantidad de herramientas que se pueden utilizar para la aplicación de la solución de caso planteado y en general para Big Data, de igual forma, su uso en el aspecto de la seguridad juega un papel importante para poder analizar en tiempo real posibles eventos de seguridad. The objective of this project is to propose a Big Data architecture alternative for the analysis and monitoring of great volume numbers of real-time records generated by Spanish notary servers whose purpose is to generate a real-time monitoring system that allows detection of security events on their servers, such as exploitation of vulnerabilities, unauthorized access, anomalous traffic and unusual behavior. The project begins by presenting the Hadoop technology, his operation and purpose, to continue explaining a portfolio of tools that comprise its ecosystem, then analyzing a technology that is currently widely used as Spark. The project is developed by classifying each technology throughout the implementation cycle of a Big Data architecture, in which the following processes are relevant: Data intake, processing, storage in clusters and visualization of results. Finally, it ends with the selection and choice of a possible architecture, the proposal includes the specification of each technology for the relevant processes of a Big Data architecture, this choice of technologies had as main factor to fulfill the purpose and characteristics of the case of use (generation of data in massive quantities, treatment and analysis in real time Stream. In conclusion, it can be indicated that there is a large number of tools that can be used for the application of the proposed case solution and in general for Big Data, likewise, its use in the security aspect plays an important role for to be able to analyze in real time possible security events. L'objectiu del present projecte, consisteix a proposar una alternativa d'arquitectura Big Data per a l'anàlisi i monitoratge de grans quantitats de registres en temps real generats pels servidors del notariat espanyol té com a finalitat generar un sistema de monitorització en temps real que permeti la detecció d'esdeveniments de seguretat en els seus servidors, com ara explotació de vulnerabilitats, accessos no autoritzats, tràfic anòmal i comportaments inusuals. El projecte s'inicia presentant la tecnologia Hadoop, el seu funcionament i finalitat, per continuar explicant un portafoli d'eines que comprèn el seu ecosistema, després s'analitza una tecnologia que en l'actualitat és de bastant ús com és Spark. El projecte es desenvolupa classificant cada tecnologia en tot el cicle d'implementació d'una arquitectura Big data, en la qual, té com a processos rellevants els següents: Ingesta de dades, processament, emmagatzematge en clúster i visualització de resultats. Finalment, finalitza amb la selecció i escogencia d'una possible arquitectura, la proposta contempla l'especificació de cada tecnologia per als processos rellevants d'una arquitectura Big Data, aquesta elecció de tecnologies va tenir com a principal factor complir la finalitat plantejada i les característiques del cas de ús (generació de dades en quantitats massives, tractament i anàlisi en temps real- Stream). Com a conclusió, es pot indicar que hi ha una gran quantitat d'eines que es poden utilitzar per a l'aplicació de la solució de cas plantejat i en general per a Big Data, de la mateixa manera, el seu ús en l'aspecte de la seguretat juga un paper important per poder analitzar en temps real possibles esdeveniments de seguretat.

La gran previsió de creixement de dispositius IoT, la seva utilització tant en l'àmbit personal com empresarial i el fet d'estar connectats i disponibles les 24 hores del dia, han provocat que es converteixin en un dels principals objectius dels ciberdelinqüents. L'objectiu principal d'aquest treball és fer un anàlisi del nombre i tipus d'atacs que reben els dispositius en tres tipus de xarxa: una xarxa domèstica, la xarxa externa d'una universitat i la xarxa interna d'una universitat. També quines són les causes i les motivacions per realitzar aquests atacs. Per fer-ho, primer s'analitza l'estat de la seguretat dels dispositius IoT, a partir d'un anàlisis de les amenaces de seguretat i de les vulnerabilitats més comuns, i es descriuen accions preventives i recomanacions per la mitigació dels riscos de seguretat. També s'analitza quina és la motivació i les causes per les que aquests dispositius són un objectiu, i els cucs més habituals que hi ha per intentar infectar els dispositius IoT de manera automàtica per fer-los formar part d'una botnet. Un cop definida la base teòrica, es desenvolupa un sistema per detectar aquests atacs i intentar recuperar payloads de diferents tipus de botnets. Amb els resultats obtinguts, es procedeix a fer una anàlisi dels atacs de cada xarxa, identificant els espècimens capturats. The great growth forecast of IoT devices, its uses both in domestic and Enterprise environment and the fact of being powered on and online 24 hours a day have made them one of the main objectives for cibercriminals. The main objective of this work I to analyse the number and type of attacks that those devices receive in three types of network: a home network, the external network of a university, and the internal network of a university. To do this, we first analyse the security status of IoT devices, based on an analysis of the security threats and the most common vulnerabilities, and describe preventive actions and recommendations to mitigate the risks of security. It also analyse the motivations and causes for which these devices are a target and the most common worms that exists targeted at infecting IoT devices to make them part of a botnet. Once the theoretical base is defined, a system to detect those attacks and get payloads is defined and implemented I each network. With the results obtained, we proceed to analyse the attacks of each network, identifying the captured specimens. La gran previsión de crecimiento de los dispositivos IoT, su utilización tanto en el ámbito personal como en el empresarial y el hecho de estar conectados y disponibles las 24 horas del día, han provocado que se conviertan en uno de los principales objetivos de los ciberdelincuentes. El objetivo principal de este trabajo es hacer un análisis del número y tipo de ataques que reciben estos dispositivos en tres tipos de red: una red doméstica, la red externa de una universidad, y la red interna de una universidad. También cuales son las causas y las motivaciones para realizar estos ataques. Para hacerlo, primero se analiza el estado de la seguridad de los dispositivos IoT, a partir de un análisis de las amenazas de seguridad y de las vulnerabilidades más comunes, y se describen acciones preventivas y recomendaciones para mitigar los riesgos de seguridad. También se analiza cuál es la motivación y las causas por las que estos dispositivos son un objetivo, y los gusanos más habituales que hay para intentar infectar los dispositivos IoT de manera automática para hacerlos formar parte de una botnet. Una vez definida la base teórica, se desarrolla un sistema para detectar estos ataques y intentar recuperar payloads de diferentes tipos de botnets. Con los resultados obtenidos, se procede a hacer un análisis de los ataques de cada red, identificando los especímenes capturados.

El presente trabajo realiza primeramente un estudio sobre la arquitectura y funcionamiento de la red TOR proporcionando con gran detalle información sobre sus protocolos y componentes. A continuación se incluye una investigación de los diferentes servicios ocultos que ofrece esta red centrándose en los cibermercados negros, para pasar después a analizar los distintos métodos de desanonimización de usuarios y servicios de la red TOR. Por último se presenta el software de Shadow para ejemplificar finalmente el funcionamiento de Tor en este entorno virtualizado y poder ver de manera más práctica sus protocolos. El present treball realitza primerament un estudi sobre l'arquitectura i funcionament de la xarxa TOR proporcionant amb gran detall informació sobre els seus protocols i components. A continuació s'inclou una investigació dels diferents serveis ocults que ofereix aquesta xarxa centrant-se en els cibermercados negres, per passar després a analitzar els diferents mètodes de desanonimización d'usuaris i serveis de la xarxa TOR. Finalment es presenta el programari de Shadow per exemplificar finalment el funcionament de Tor en aquest entorn virtualitzat i poder veure de manera més pràctica els seus protocols. The present project carries out a study on the architecture and operation of the TOR network, providing in great detail information about its protocols and components. Below is an investigation of the different hidden services offered by this network focusing on black cybermarkets, and then analyzing the different methods of deanonymization of users and services of the TOR network. Finally, the Shadow software is presented to finally exemplify the functioning of Tor in this virtualized environment and to be able to see its protocols in a more practical way.

La finalidad de este trabajo es identificar y presentar las vulnerabilidades de los dispositivos IoT que se encuentran mal configurados o que desde fábrica ya vienen con falencias a nivel de seguridad. Para esta labor, se realizó la implementación de dos honeypots conocidos, cowrie y dionaea en una raspberry pi 3, las cuales fueron publicadas durante dos semanas en internet con diferentes servicios vulnerables. Mediante los honeypots, se pudo obtener información valiosa que permitió identificar varias conexiones remotas que utilizaron el dispositivo vulnerable como pivote para realizar otros ataques a diferentes destinos. Por otra parte, también se observó la recopilación de información a través de protocolos como SMB y el constante escaneo de la red de internet en busca de dispositivos PnP. Se pudo concluir que un dispositivo IoT mal configurado es fácilmente identificable para los servicios de escaneo y para los servicios automatizados (o botnets) para amplificar los ataques a otros host remotos. Por otra parte, la privacidad de los dispositivos también se ve comprometida, puesto que un atacante puede recopilar información de la máquina vulnerable, robar archivos y hasta realizar instalaciones de cualquier tipo de archivo, ejecutando código arbitrario. La finalitat d'aquest treball és identificar i presentar les vulnerabilitats dels dispositius IoT que es troben mal configurats o que des de fàbrica ja vénen amb errors a nivell de seguretat. Per a aquesta tasca, es va realitzar la implementació de dos honeypots coneguts, cowrie i dionaea en una Raspberry pi 3, que van ser publicades durant dos setmanes a Internet amb diferents serveis vulnerables. Mitjançant els honeypots, es va poder obtenir informació valiosa que va permetre identificar diverses connexions remotes que van utilitzar el dispositiu vulnerable per realitzar altres atacs a diferents destinacions. Per altra banda, també es va observar la recopilació d'informació a través de protocols com SMB i la constant escaneig de la xarxa d'Internet en recerca d'equips PnP. Es va poder concloure que un dispositiu IoT mal configurat és fàcilment identificable per als serveis d'escaneig i per als serveis automatitzats (o botnets) per amplificar els atacs a altres remots hostils. Per altra banda, la privacitat dels dispositius també es veu compromesa, ja que un atacant pot recopilar informació de la màquina vulnerable, robar arxius i fins a realitzar instal·lacions de qualsevol tipus de fitxer. The purpose of this work is to identify and present the vulnerabilities of IoT devices that are incorrectly configured or that from the factory already come with flaws at the security level. For this work, the implementation of two known honeypots, cowrie and dionaea in a raspberry pi 3, which were published during two weeks on the Internet with different vulnerable services was carried out. Through the honeypots, valuable information was obtained that allowed us to identify several remote connections that used the vulnerable device as a pivot to perform other attacks on different destinations. On the other hand, the collection of information through protocols such as SMB and the constant scanning of the internet network in search of PnP devices was also observed. It could be concluded that a misconfigured IoT device is easy prey for scanning services and for automated services (or botnets) to amplify attacks to other remote hosts. On the other hand, the privacy of the devices is also compromised, since an attacker can gather information from the vulnerable machine, steal files and even install installations of any type of file executing arbitrary code.

Memòria del TFM CloudDocs Signature Platform. En aquesta memòria es tracten tots els punts estudiats en el desenvolupament de l'aplicació web resultant del projecte així com l'estudi de la llei eIDAS. Memoria del TFM CloudDocs Signature PLatform. En esta memoria se tratan todos los puntos estudiados en el desarrollo de la aplicación web resultante del proyecto así como del estudio de la lei eIDAS. Thesis of TFM CloudDocs Signature Platform. On that document are explained all topics studied on the process of developing the final web application and the study of legal framework of eIDAS.

En vista de la evolución de la seguridad, movilidad y descentralización de servicios se promueve la elaboración de una plataforma que unifica estos términos. Todo ello con ayuda del nuevo marco eIDAS (Identificación Electrónica y los Servicios de Confianza) presentado en el reglamento (UE) Nº 910/2014 del Parlamento Europeo que define la interacción segura entre empresas y el reconocimiento de las condiciones en todos los estados. Esta nueva plataforma también hace uso de los famosos servicio en la nube, como son Google Drive, Dropbox, Box, que permiten el almacenamiento de documentos de forma segura y remota. Con todo ello conseguimos un servicio puente de autentificación de confianza y firma segura funcionando como SaaS. As the evolution in security, mobility and decentralization of services becomes a platform to unify these terms. All this with the help of the new eIDAS framework (Electronic Identification and Trust Services) presented in Regulation (EU) No. 910/2014 of the European Parliament that defines the safe interaction between companies and the recognition of conditions in all states. This new platform also makes use of the famous service in the cloud, such as Google Drive, Dropbox, Box, which allow the storage of documents safely and remotely. With all this we get a reliable authentication bridge service and secure signature working as SaaS. En vista de l'evolució en la seguretat, mobilitat i descentralització de serveis es promou l'elaboració d'una plataforma que unifica aquests termes. Tot això amb ajuda del nou marc eIDAS (Identificació Electrònica i els Serveis de Confiança) presentat en el reglament (UE) Núm. 910/2014 del Parlament Europeu que defineix la interacció segura entre empreses i el reconeixement de les condicions en tots els estats. Aquesta nova plataforma també fa ús dels famosos servei en el núvol, com són Google Drive, Dropbox, Box, que permeten l'emmagatzematge de documents de forma segura i remota. Amb tot això aconseguim un servei pont d'autenticació de confiança i signatura segura funcionant com SaaS.

El contenido de este trabajo es el desarrollo de un aplicativo que permite la firma de documentos en la nube usando plataformas como Drive, Dropbox o TrustedX. Este aplicativo cumple con los estándares de firma de documentos en PDF ISO 32000-1 y además pretende adaptarse al nuevo funcionamiento introducido por el reglamento europeo eIDAS en materia de firma descentralizada en la nube. This work talk about the development of an application that permit the document signing at the cloud using platform such as Drive, Dropbox or TrustedX. This applications is agree of standards for PDF documents signings (ISO 32000-1) and also try to adapt to the new operation introduced by the European regulation eIDAS in decentralized signature in the cloud. El contingut d'aquest treball és el desenvolupament d'un aplicatiu que permet la signatura de documents en el núvol usant plataformes com Drive, Dropbox o TrustedX. Aquest aplicatiu compleix amb els estàndards de signatura de documents en PDF ISO 32000-1 i més pretén adaptar-se al nou funcionament introduït pel reglament europeu eIDAS en matèria de signatura descentralitzada en el núvol.

El trabajo presenta un estudio sobre las diferentes metodologías de Ingeniería Social que están utilizando los delincuentes, para llevar a cabo fraudes con la información que obtienen de sus víctimas sin que ellas se percaten. Para lo cual, se brindan las recomendaciones para prevenir las personas, fortalecer el sentido común y mitigar el riesgo de no ser víctima del robo de información. Se realiza una introducción sobre el concepto de ingeniería social, los roles que intervienen, el tipo de información que se puede obtener, cómo se obtiene provecho de la misma y las leyes a nivel mundial que persiguen estas actuaciones de los delincuentes. Lo anterior, hace parte la gestión que llevo a cabo como CISO a nivel profesional y con las personas de mi entorno. Es mi propósito, que este trabajo final de máster, sea conocido por muchas más personas, para que sean sensibilizados sobre el riesgo al que todos estamos expuestos y sigan las recomendaciones para que cada vez, sean menos los eslabones débiles de la cadena. The work presents a study on the different Social Engineering methodologies that criminals are using, to carry out frauds with the information they obtain from their victims without them noticing. To this end, recommendations are provided to prevent people, strengthen common sense and mitigate the risk of not being a victim of information theft. An introduction is made about the concept of social engineering, the roles that are involved, the type of information that can be obtained, how it is obtained and the laws worldwide that pursue these actions of the criminals. The above is part of the management that I carry out as a CISO at a professional level and with the people around me. It is my purpose that this final master's project is known by many more people, so that they are aware of the risk to which we are all exposed and follow the recommendations so that each time, there are fewer weak links in the chain. El treball presenta un estudi sobre les diferents metodologies d'Enginyeria Social que estan utilitzant els delinqüents, per a dur a terme fraus amb la informació que obtenen de les seves víctimes sense que elles s'adonin. Per a això, es brinden les recomanacions per a prevenir les persones, enfortir el sentit comú i mitigar el risc de no ser víctima del robatori d'informació. Es realitza una introducció sobre el concepte d'enginyeria social, els rols que intervenen, el tipus d'informació que es pot obtenir, com s'obté profit de la mateixa i les lleis a nivell mundial que persegueixen aquestes actuacions dels delinqüents. L'anterior, fa part la gestió que duc a terme com CISO a nivell professional i amb les persones del meu entorn. És el meu propòsit, que aquest treball final de màster, sigui conegut per moltes més persones, perquè siguin sensibilitzats sobre el risc al qual tots estem exposats i segueixin les recomanacions perquè cada vegada, siguin menys les baules febles de la cadena.

Hay más de 4.000 millones de personas en el mundo conectadas a Internet y esa cifra aumenta diariamente. Ante este escenario, en el que cada día son más necesarias las tecnologías emergentes para realizar cualquier actividad cotidiana, la ciberseguridad se convierte en algo imprescindible para poder garantizar la seguridad de las Tecnologías de la Información y de la Comunicación. En este Trabajo Final de Máster, se utilizará una metodología documental, para llevar a cabo un análisis en profundidad sobre la ciberseguridad en el ámbito internacional. Se estudiarán las ciberamenazas más relevantes en estos momentos y como existen leyes, normas, organismos y tratados de cooperación internacionales para hacer frente a estas ciberamenazas y a los ciberdelincuentes que intentan materializarlas. Además, se realizará un estudio exhaustivo de los principales ciberataques internacionales que han sucedido recientemente y de los posibles ataques que podrían ocurrir en un futuro. Una vez llevado a cabo el análisis sobre la ciberseguridad en el ámbito internacional, se llega a la conclusión de que hay que seguir mejorando la ciberseguridad y que la bases para esa mejora se encuentra en dar formación a los usuarios y en aumentar la capacidad de cooperación internacional para formar un frente común en la lucha contra las ciberamenazas. There are more than 4000 million people in the world connected to the Internet and that number increases daily. In the face of this scenario, where emerging technologies are essential for everyday activities, Cyber Security becomes indispensable in order to ensure the security of the Information and Communication Technologies. In this Master's Final Project, the purpose is to analyse Cyber Security using a documentary research. This in-depth analysis will cover the most relevant cyber-threats and cyber-criminals that exist currently, as well as the laws, norms, agencies and International Cooperation Treaties created to deal with them. Furthermore, there will be a thorough study of the main international cyber-attacks in recent history and the possible ones that could occur in the future. With the results of this analysis, the conclusion obtained is that Cyber Security must continue its development. And the basis for this consists in two key points: to provide the information needed to users and to improve international cooperation to form a united front in the fight against cyber-threats. Existeixen més de 4.000 milions de persones al món connectades a Internet i aquesta xifra augmenta diàriament. Davant aquest escenari, en el que cada dia son més necessàries les tecnologies emergents per a realitzar qualsevol activitat quotidiana, la ciberseguretat es converteix en un element imprescindible per poder garantir la seguretat de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació. En aquest Treball Final de Màster, s'utilitzarà una metodologia documental, per a realitzar un anàlisi en profunditat sobre la ciberseguretat a l'àmbit internacional. S'estudiaran les ciberamenaces més rellevants en aquests moments i con existeixen lleis, normes, organismes i tractats de cooperació internacionals per fer front a aquestes ciberamenaces i als ciberdelinqüents que intenten materialitzar-les. A més, es realitzarà un estudi exhaustiu dels principals ciberatacs internacionals que han ocorregut recentment i dels possibles atacs que poden succeir en un futur. Una vegada portat a terme l'anàlisi sobre la ciberseguretat a l'àmbit internacional, s'aplega a la conclusió de que hi ha que seguir fent millores en la ciberseguretat i que les bases per aquesta millora es troben en donar formació als usuaris i en augmentar la capacitat de cooperació internacional per formar un front comú en la lluita contra les ciberamenaces.

Los juegos o retos llevados a cabo en las competiciones tienen como objetivo principal, probar las capacidades de cada uno de los competidores en forma práctica, poniendo en juego la experiencia y conocimientos previos. Estos retos, están diseñados para todo tipo de personas, aunque casi siempre se necesita tener un mínimo de habilidades generales en ciberseguridad o en algunas una de sus divisiones para afrontar estos desafíos. En las entrevistas realizadas a profesionales de la ciberseguridad que compiten en los retos, se afirma que la gamificación en los diferentes entornos competitivos, es una forma de motivar a los participantes comprometidos con la superación profesional y personal; además de ser una gran experiencia de vida, los retos dan la oportunidad de fortalecer las competencias profesionales y en otros casos, un participante puede ser reclutado parte de grandes compañías de ciberseguridad como resultado de su desempeño en la competición. Els jocs o reptes duts a terme en les competicions tenen com a objectiu principal, provar les capacitats de cadascun dels competidors en forma pràctica, posant en joc l'experiència i coneixements previs. Aquests reptes, estan dissenyats per a tot tipus de persones, encara que gairebé sempre es necessita tenir un mínim d'habilitats generals en ciberseguretat o en algunes una de les seves divisions per afrontar aquests desafiaments. En les entrevistes realitzades a professionals de la ciberseguretat que competeixen en els reptes, s'afirma que la gamificació en els diferents entorns competitius, és una forma de motivar als participants compromesos amb la superació professional i personal; a més de ser una gran experiència de vida, els reptes donen l'oportunitat d'enfortir les competències professionals i en altres casos, un participant pot ser reclutat part de grans companyies de ciberseguretat com a resultat del seu acompliment en la competició. Games or challenges carried out in the competitions have as main objective, to test the capabilities of each competitor in a practical way, putting in play the their previous experience and knowledge. These contests are designed for all types of people, although almost always is needed to have a minimum of general skills in cybersecurity or in some of its divisions to face them. In the interviews carried out with cybersecurity professionals who compete in the challenges, it is affirmed that the gamification in the different competitive environments is a way of motivating the participants committed to professional and personal improvement. In addition to being a great experience of life, challenges give the opportunity to strengthen professional skills and in other cases, a contestant can be recruited from large cybersecurity companies as a result of their performance in the competition.

El trabajo consiste en un estudio sobre las últimas tendencias de los ransomware atacando dispositivos IoT. Además, se analizarán los últimos grandes ataques mundiales recibidos por ransomware. También se incluye una simulación práctica de una infección de un ransomware. Para la simulación de la infección de un ransomware se montará un entorno virtual donde se desplegará el malware y se documentan las acciones tomadas por el mismo y los pasos necesarios para deshacer el cifrado de los datos. Como conclusiones se exponen varias ideas de cómo proteger los entornos IoT contra ataques ransomware. El treball consisteix en un estudi sobre les últimes tendències dels ransomware atacant dispositius IoT. A més, s'analitzaran els últims grans atacs mundials rebuts per ransomware. També s'inclou una simulació pràctica d'una infecció d'un ransomware. Per a la simulació de la infecció d'un ransomware es muntarà un entorn virtual on es desplegarà el malware i es documenten les accions preses pel mateix i els passos necessaris per desfer el xifrat de les dades. Com a conclusions s'exposen diverses idees de com protegir els entorns IoT contra atacs ransomware. The work consists of a study about the latest trends of ransomware attacking IoT devices. In addition, the last major global attacks received by ransomware will be analyzed. A practical simulation of a ransomware infection is also included. To simulate the infection of a ransomware, a virtual environment will be set up where the malware will be deployed and the actions taken by it and the necessary steps to undo the data encryption will be documented. As conclusions are presented several ideas on how to protect IoT environments against ransomware attacks.

El objetivo de este TFM es analizar el mundo de los IoT desde la perspectiva de los honeypots, es decir, aprender cual es el punto de vista / modus operandis de los atacantes, el comportamiento de las botnets y la relación entre ellas, analizar el ransomware que intentan instalarse en los dispositivos, desde su comportamiento hasta de donde procede y por ultimo simular un dispositivo a partir de la información de una auditoria para crear un honeypot y su sistema de explotación de la información. Se han implementado dos honeypots, uno desarrollándolo a partir del informe de auditoría de un dispositivo real. Con la información recolectada se han analizado los comportamientos de las botnets existentes y de la batalla que existen entre ellas. Por último se ha demostrado que debido al estado de la seguridad de los ecosistemas IoT, los atacantes se centrar en dispositivos más genéricos con el fin de aumentar el número de dispositivos controlados pasando por alto los dispositivos menos comunes. L'objectiu d'aquest TFM és analitzar el món dels IoT des de la perspectiva dels honeypots, és a dir, aprendre com és el punt de vista / modus operandis dels atacants, el comportament de les botnets i la relació entre elles, analitzar el ransomware que intenten instal·lar-se en els dispositius, des del seu comportament fins a de on procedeix i per ultimo simular un dispositiu a partir de la informació d'una auditoria per crear un honeypot i el seu sistema d'explotació de la informació. S'han implementat dos honeypots, un desenvolupant-ho a partir de l'informe d'auditoria d'un dispositiu real. Amb la informació recol·lectada s'han analitzat els comportaments de les botnets existents i de la batalla que existeixen entre elles. Finalment s'ha demostrat que a causa de l'estat de la seguretat dels ecosistemes IoT, els atacants se centrar en dispositius més genèrics amb la finalitat d'augmentar el nombre de dispositius controlats passant per alt els dispositius menys comuns. The objective of this Master¿s Thesis is to analyze the world of the IoT from the perspective of the honeypots, to learn what is the point of view / modus operandis of the attackers, the behavior of the botnets and the relationship between them, analyze the ransomware that the attackers try to install in the devices, from their behavior to where they come from and finally simulate a device from the information of a security audit report from a device to create a honeypot and the framework to analyze the information. Two honeypots have been implemented, one developed from the security audit report of a real device. With the information collected, the behavior of the existing botnets and the battle between them has been analyzed. Finally it has been shown that due to the security status of IoT ecosystem, the attackers focus on more generic devices in order to increase the number of controlled devices by the botnet ignoring the less common devices.

En el presente trabajo se realizará un análisis exhaustivo sobre cuanta información posee internet sobre los usuarios. Cada uno de ellos a medida que navega por la red genera un rastro el cual es denominado huella digital. Muchas empresas analizan el comportamiento de los usuarios y comercializan dicha información principalmente con fines de marketing digital. También se analizará y pondrá en evidencia cómo las principales compañías de internet utilizan nuestros datos, los cuales son almacenados y utilizados para fines comerciales, entre otras cosas. Es claro que la mayoría de los usuarios no tiene conocimiento sobre lo expuesto que se encuentra en internet y se deja en evidencia que los proveedores tampoco hacen mucho para protegerlo. Como cierre se analizan algunas técnicas que pueden mejorar la privacidad de los usuarios en la web. En el present treball es realitzarà una anàlisi exhaustiva sobre quanta informació posseeix internet sobre els usuaris. Cadascun d'ells a mesura que navega per la xarxa genera un rastre el qual és denominat empremta digital. Moltes empreses analitzen el comportament dels usuaris i comercialitzen aquesta informació principalment amb finalitats de màrqueting digital. També s'analitzarà i posarà en evidència com les principals companyies d'internet utilitzen les nostres dades, els quals són emmagatzemats i utilitzats per a finalitats comercials, entre altres coses. És clar que la majoria dels usuaris no té coneixement sobre l'exposat que es troba en internet i es deixa en evidència que els proveïdors tampoc fan molt per protegir-ho. Com a tancament s'analitzen algunes tècniques que poden millorar la privadesa dels usuaris a la web. Internet knows about us much more than we can imagine. Our digital behavior is sold to many companies with marketing purposes. Herein we will see in detail about how much information we "share" to others and how we can stop or reduce it.

El objetivo de este TFM es hacer un estudio del Bitcoin, la historia sobre su creación, su carácter descentralizado, sus ventajas e inconvenientes, la criptografía aplicada a su tecnología y las criptomonedas más importantes surgidas. Se continuará con la Blockchain de Bitcoin, y como esta se define como un registro distribuido de transacciones mantenido por una red descentralizada de nodos. A partir de aquí se explicaran la gran cantidad de conceptos que surgen para dar soporte a esta tecnología, como son el consenso, la minería, etc. Por último, se tratará la evolución de la Blockcahin y como esta evolución da como resultado otros productos, como por ejemplo, los Smart Contract o contratos inteligentes. The objective of this TFM is to make a study of Bitcoin, the history of its creation, its decentralized character, its advantages and disadvantages, the cryptography applied to its technology and the most important cryptocurrencies that have arisen. We will continue with the Bitcoin Blockchain, and how it is defined as a distributed registry of transactions maintained by a decentralized network of nodes. From here we will explain the large number of concepts that arise to support this technology, such as consensus, mining, etc. Finally, we will discuss the evolution of the Blockcahin and how this evolution results in other products, such as Smart Contract or smart contracts. L'objectiu d'aquest TFM és fer un estudi del Bitcoin, la història sobre la seva creació, el seu caràcter descentralitzat, els seus avantatges i inconvenients, la criptografia aplicada a la seva tecnologia i les moneda digital més importants sorgides. Es continuarà amb la Blockchain de Bitcoin, i com aquesta es defineix com un registre distribuït de transaccions mantingut per una xarxa descentralitzada de nodes. A partir d'aquí s'explicaran la gran quantitat de conceptes que sorgeixen per donar suport a aquesta tecnologia, com són el consens, la mineria, etc. Finalment, es tractarà l'evolució de la Blockcahin i com aquesta evolució dóna com a resultat altres productes, com per exemple, els Smart Contract o contractes intel·ligents.

Este trabajo tiene como finalidad crear bancos de prueba pruebas contra diferentes implementaciones de 802.11k/v en productos comerciales basados en los sistemas operativos Android y Apple IOS, con el fin de detectar fallos de seguridad Para realizar las pruebas se realizaron capturas de tramas en los protocolos de interés, para luego crear diferentes bancos de validación que permitieran enviar tramas simuladas con diferentes violaciones de los protocolos, buscando un fallo en el dispositivo, por ejemplo, desconexiones o reinicios. Dentro de las pruebas realizadas, no fue posible obtener fallos consistentes en ninguna de las implementaciones sujetas a validación. Los resultados conllevan a proponer futuros bancos de prueba más sofisticados que permitan interferir de forma más controlada sobre la máquina de estado de los diferentes dispositivos. Dada la carencia de protección de tramas en las implementaciones actuales, se presupone que existe un riesgo de seguridad que podría ser abusado, y que podría ser encontrado con las pruebas adecuadas. This research was done with the objective of creating different test banks against commercial implementations of 802.11k and 802.11v like Android and Apple IOS, looking for possible security vulnerabilities. The creation of test banks were based on collected frames used around the protocols of interest, modifying them to create a set of spoofed frames under control, simulating different protocol violations, looking to create failures like disconnections or resets. As result of the different tests, it was not possible to obtain a consistent failure point on any of the implementations under analysis. The results provide a basis to propose future test banks with more sophisticated state machine control, in order to perform a more controlled impact into the implementations under test. Given the lack of protection on most of the analyzed protocol frames, we can assume that possible security risks should exist waiting to be found with additional testing. Aquest treball té com a finalitat crear bancs de prova proves contra diferents implementacions de 802.11k/v en productes comercials basats en els sistemes operatius Android i Apple IOS, amb la finalitat de detectar fallades de seguretat. Per realitzar les proves es van realitzar captures de trames en els protocols d'interès, per després crear diferents bancs de validació que permetessin enviar trames simulades amb diferents violacions dels protocols, buscant una fallada en el dispositiu, per exemple, desconnexions o reinicis. Dins de les proves realitzades, no va ser possible obtenir fallades consistents en cap de les implementacions subjectes a validació. Els resultats comporten a proposar futurs bancs de prova més sofisticats que permetin interferir de forma més controlada sobre la màquina d'estat dels diferents dispositius. Donada la manca de protecció de trames en les implementacions actuals, es pressuposa que existeix un risc de seguretat que podria ser abusat, i que podria ser trobat amb les proves adequades.

Para el presente trabajo de grado se evidenciará el estudio de las técnicas de Ingeniería Social, sus causas, consecuencias y métodos para proteger todo tipo de información, así mismo la legislación que persigue las acciones de la Ingeniería Social, siendo estos actos catalogados como delitos informáticos, también a través de esta investigación se concientizará y sensibilizará a los niños, niñas, adolescentes, padres de familia, empresas y sociedad en general, sobre el uso correcto de la tecnología, específicamente internet y redes sociales. Se ejecutará un caso práctico de phishing enfocado en el juego minecraft para que sea ejecutado por niños, niñas y adolescentes, teniendo como referencia el auge de este juego. La metodología utilizada será de tipo descriptiva donde a través de la investigación de los conceptos que abarca la Ingeniería social, por otro lado la fuente de información utilizada es la encuesta, con su correspondiente análisis y conclusiones. Per al present treball de grau s'evidenciarà l'estudi de les tècniques d'Enginyeria Social, les seves causes, conseqüències i mètodes per protegir tot tipus d'informació, així mateix la legislació que persegueix les accions de l'Enginyeria Social, sent aquests actes catalogats com a delictes informàtics, també a través d'aquesta recerca es conscienciarà i sensibilitzarà als nens, nenes, adolescents, pares de família, empreses i societat en general, sobre l'ús correcte de la tecnologia, específicament internet i xarxes socials. S'executarà un cas pràctic de phishing enfocat en el joc minecraft perquè sigui executat per nens, nenes i adolescents, tenint com a referència l'auge d'aquest joc. La metodologia utilitzada serà de tipus descriptiva on a través de la recerca dels conceptes que abasta l'Enginyeria social, d'altra banda la font d'informació utilitzada és l'enquesta, amb la seva corresponent anàlisi i conclusions. For the present work of degree it will be evident the study of the techniques of Social Engineering, its causes, consequences and methods to protect all type of information, likewise the legislation that pursues the actions of the Social Engineering, being these acts cataloged like computer crimes , also through this research will raise awareness and sensitize children, adolescents, parents, businesses and society in general, on the correct use of technology, specifically internet and social networks. Sequence a practical case of phishing focused on the game minecraft so that the sea is played by children and adolescents, taking into account the use of this game. The methodology used is descriptive through the investigation of concepts covered by social engineering, on the other hand, the source of information used in the survey, with its corresponding analysis and conclusions.

El objetivo de este trabajo ha sido la creación de una guía o manual de referencia para el desarrollo de aplicaciones móviles nativas seguras en iOS. Para poner en contexto este trabajo, tal y como se describe en los capítulos 2.1 y 2.2 de esta memoria, la gran popularidad que han alcanzado las aplicaciones móviles en los últimos años ha propiciado la aparición de una gran cantidad de riesgos y amenazas asociadas a este tipo de tecnologías. Con el objetivo de mitigar y prevenir estos riesgos y amenazas, tal y como se recoge en el capítulo 2.3, el OWASP trató de estandarizar el desarrollo de este tipo de aplicaciones a través de la creación del MASVS. Aun a pesar de no contar con el consenso de la industria, se podría decir que a día de hoy este estándar es el principal punto de referencia en este campo. Si bien este estándar supone un buen punto de partida, éste adolece de la falta de un conjunto de soluciones técnicas, buenas prácticas y casos de test que permitan facilitar y verificar el cumplimiento de los requisitos incluidos en el mismo. Así pues, en el capítulo 5 de este trabajo se da solución a esta problemática a través de la revisión de todos y cada uno de estos requisitos, proporcionando una línea de base para la verificación de la seguridad en las aplicaciones móviles nativas, así como la orientación necesaria durante todas las fases del desarrollo y pruebas de las mismas. The goal of this Master's Thesis has been the creation of a guide or reference manual for the development of secure native mobile applications for iOS. To put this work in context, as described in chapters 2.1 and 2.2 of this thesis, the great popularity that mobile applications have achieved in recent years has encouraged the emergence of a large number of risks and threats associated with this kind of technologies. In order to mitigate and prevent these risks and threats, as stated in chapter 2.3, the OWASP tried to standardize the development of this type of applications through the creation of the MASVS. Even in spite of not having the consensus of the industry, it could be said that today this standard is the main point of reference in this field. Although this standard is a good starting point, it suffers from the lack of a set of technical solutions, good practices and test cases to facilitate and verify compliance with the requirements included in it. In chapter 5 of this document this problem is solved through the review of each one of these requirements, providing a baseline for the verification of security in native mobile applications, as well as the necessary guidance during all phases of the development and testing of them. L'objectiu d'aquest treball ha estat la creació d'una guia o manual de referència per al desenvolupament d'aplicacions mòbils nadives segures en iOS. Per posar en context aquest treball, tal com es descriu en els capítols 2.1 i 2.2 d'aquesta memòria, la gran popularitat que han aconseguit les aplicacions mòbils en els últims anys ha propiciat l'aparició d'una gran quantitat de riscos i amenaces associades a aquest tipus de tecnologies. Amb l'objectiu de mitigar i prevenir aquests riscos i amenaces, tal com es recull en el capítol 2.3, el OWASP va tractar d'estandarditzar el desenvolupament d'aquest tipus d'aplicacions a través de la creació del MASVS. Àdhuc malgrat no comptar amb el consens de la indústria, es podria dir que a dia d'avui aquest estàndard és el principal punt de referència en aquest camp. Si ben aquest estàndard suposa un bon punt de partida, aquest emmalalteix de la falta d'un conjunt de solucions tècniques, bones pràctiques i casos de test que permetin facilitar i verificar el compliment dels requisits inclosos en el mateix. Així doncs, en el capítol 5 d'aquest treball es dóna solució a aquesta problemàtica a través de la revisió de tots i cadascun d'aquests requisits, proporcionant una línia de base per a la verificació de la seguretat en les aplicacions mòbils natives, així com l'orientació necessària durant totes les fases del desenvolupament i proves de les mateixes.

El trabajo versa sobre la implementación de un sistema SIEM totalmente open source. El sistema implementado se basa en la integración de Elastic Stack (Elasticsearch, Logstash, Kibana y beats) con otras tecnologías como Wazuh (HIDS), Search Guard y Sentinl. The work deals about the implementation of a fully open source SIEM system. The implemented system is based on the integration of Elastic Stack (Elasticsearch, Logstash, Kibana and beats) with other technologies such as Wazuh (HIDS), Search Guard and Sentinl. El treball tracta sobre la implementació d'un sistema SIEM totalment codi obert. El sistema implementat es basa en la integració de Elastic Stack (Elasticsearch, Logstash, Kibana i beats) amb altres tecnologies com Wazuh (HIDS), Search Guard i Sentinl.

La nueva normativa relativa a la protección de datos personales para ciudadanos y residentes de la UE está empezando a aplicarse a todas las empresas que procesan datos PII o personales, en la UE. Esta memoria, tratará de adaptar una PYME ficticia, para cumplir con este nuevo Reglamento llamado GDPR. Para ello necesitamos definir primero nuestro tipo de PYME, sus características y principalmente el tipo de datos personales que se deben controlar o procesar. Una vez descrita la empresa a adaptar, analizaremos todos los nuevos requisitos que necesitamos aplicar a nuestra PYME, de acuerdo con el Reglamento, para asegurar su completo cumplimiento. Hemos elegido una empresa que ofrece un servicio con tecnología de vanguardia, que necesita procesar datos personales de clientes, rol de encargado, junto con sus propios datos personales, rol de responsable. Por lo que, hemos diferenciado ambas soluciones de medidas dependiendo de estos roles. Las medidas particulares propuestas para esta PYME irreal, se han elegido teniendo en cuenta siempre las técnicas actuales, más eficientes, en cuanto a la viabilidad técnica, funcional y de implementación, y que cumplan con los requerimientos del RGPD. También hemos agregado otras medidas no obligatorias pero que aportarán ventajas a nuestra pyme. Describiremos todas las medidas, técnicas y organizativas y también intentaremos analizar los posibles impactos que podría sufrir nuestra empresa. New regulation regarding personal data protection for EU citizens and residents is just starting to apply to all companies processing PII data in EU. This Master's thesis shall try to adapt an unreal SME (Small Medium Enterprise) for being compliant with this new Regulation called GDPR. For that purpose we need to define first our kind of SME, its characteristics and mainly the type of personal data that need to process or control. Then we will analyse all the new requirements we need to apply to our SME, according the Regulation, to be GDPR fully compliant. We have chosen a company offering a state of the art technology service, which needs to process customer personal data as Processor role, together with its own personal data as Controller. So we have differentiate both solutions measures depending these roles. The particular measures proposed for this unreal SME, have been chosen taken into account always the most efficient ones, regarding technical, design viability and implementation to accomplish with GPDR requirements. We have also add others non-mandatory measures in order to improve the compliance and taking advantage of them. We will describe all measures, technical and organizational and also try to review the possible impacts that could suffer our company. La nova normativa relativa a la protecció de dades personals per a ciutadans i residents de la UE està començant a aplicar-se a totes les empreses que processen dades PII o personals, en la UE. Aquesta memòria, tractarà d'adaptar una PIME fictícia, per complir amb aquest nou Reglament anomenat GDPR. Per a això necessitem definir primer el nostre tipus de PIME, les seves característiques i principalment el tipus de dades personals que s'han de controlar o processar. Una vegada descrita l'empresa a adaptar, analitzarem tots els nous requisits que necessitem aplicar a nostra PIME, d'acord amb el Reglament, per assegurar el seu complet compliment. Hem triat una empresa que ofereix un servei amb tecnologia d'avantguarda, que necessita processar dades personals de clients, rol d'encarregat, juntament amb les seves pròpies dades personals, rol de responsable. Pel que, hem diferenciat ambdues solucions de mesures depenent d'aquests rols. Les mesures particulars propostes per a aquesta PIME irreal, s'han triat tenint en compte sempre les tècniques actuals, més eficients, quant a la viabilitat tècnica, funcional i d'implementació, i que compleixin amb els requeriments del RGPD. També hem agregat altres mesures no obligatòries però que aportaran avantatges a la nostra pime. Descriurem totes les mesures, tècniques i organitzatives i també intentarem analitzar els possibles impactes que podria sofrir la nostra empresa.

El següent projecte tracta sobre com fer segura una xarxa universitària, com dissenyar adientment les diferents vlan's i com configurar posteriorment el firewall per evitar intrusions o infeccions. El siguiente proyecto trata sobre cómo hacer segura una red universitaria, cómo diseñar adecuadamente las diferentes vlan's y como configurar posteriormente el firewall para evitar intrusiones o infecciones. The following project is about how to make a university network safe, how to properly design the different vlan's and how to configure the firewall later to avoid intrusions or infections.

Este trabajo cuenta como operan varias instancias de ransomware, habla de la legislación existente, de cómo hacer el pago del rescate y se comenta el ataque del mes de mayo de 2017 de Wannacry. This final work talks about who the ransomware works, the regulation regarding to ransomware, how to do the payment and also about the attack suffered in May 2017 by WannaCry. Aquest treball explica com operen diverses instàncies de ransomware, parla de la legislació existent, de com fer el pagament del rescat i es comenta l'atac del mes de maig de 2017 de Wannacry.

El objetivo del trabajo es analizar e investigar las siguientes hipótesis para llegar a una conclusión: H1: La venta de información obtenida en forma de Big Data se ha convertido en uno de los negocios más lucrativos en el mundo. H2: Con la información que hay en Internet, es posible crear perfiles o huellas digitales con el fin de identificar a objetivos concretos. Con el fin de reunir toda la información posible para posteriormente poder analizarla y llegar a una conclusión coherente con la hipótesis anterior, se llevará a cabo un método de trabajo de tipo descriptivo. La investigación se realizará a través de la recopilación de información, y se entrevistará a personal de organismos o empresas que tengan relación con la temática del trabajo. L'objectiu del treball és analitzar i investigar les següents hipòtesis per arribar a una conclusió: H1: La venda d'informació obtinguda en forma de Big Data s'ha convertit en un dels negocis més lucratius al món. H2: Amb la informació que hi ha en Internet, és possible crear perfils o empremtes digitals amb la finalitat d'identificar a objectius concrets. Amb la finalitat de reunir tota la informació possible per posteriorment poder analitzar-la i arribar a una conclusió coherent amb la hipòtesi anterior, es durà a terme un mètode de treball de tipus descriptiu. La recerca es realitzarà a través de la recopilació d'informació, i s'entrevistarà a personal d'organismes o empreses que tinguin relació amb la temàtica del treball. The objective of the work is to analyze and investigate the following hypotheses to reach a conclusion: H1: The sale of information obtained in the form of Big Data has become one of the most lucrative businesses in the world. H2: With the information that is on the Internet, it is possible to create profiles or fingerprints in order to identify specific objectives. In order to gather all the possible information to later analyze it and reach a conclusion consistent with the previous hypothesis, it will be carried out a work method of descriptive type. The investigation will be carried out through the collection of information, and personnel from organizations or companies that will be interviewe they have relation with the thematic one of the work.