Search

Treballs Finals de Grau de Belles Arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Grau, Eulàlia (Grau i Costa), [eng] Person or woman determinates a place that expects to generate social consciousness about gender violence and the consequences it entails. Its purpose its emphasize this violence as structural and make a critique from the personal experience to the common background, uncovering the diferent ways to reproduce the inequality that has been perpetuated and recognizing the rights that were traditionally denied to women. This activist message is built from intersectional feminism to describe a double reality, the one that we lived before Covid-19 and the current one, that contemplates a much more vulnerable situation for the victims of gender violence., [spa] Persona o Mujer define un espacio que pretende generar una consciencia social sobre la violencia de género y las consecuencias que conlleva. Su propósito es subrayar esta violencia como estructural y trazar una crítica desde la experiencia personal hasta el fondo común, destapando las formas de reproducción de desigualdad que se han perpetuado y reconociendo los derechos que tradicionalmente se negaron a las mujeres. Este mensaje reivindicativo, se construye a partir del feminismo interseccional para describir dos realidades que coexisten, la que vivíamos antes del Covid-19 y la actual, que plantea una situación mucho más vulnerable para las víctimas de violencia de género.

Treballs Finals de Grau de Belles Arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Grau, Eulàlia (Grau i Costa), [cat] La Crida del Bosc és un procés de treball material i tècnic, dins de l’art i natura, on s’adquireix coneixement de la zona que es treballa. Aquest projecte intenta obrar al màxim amb materials d’extracció natural, conservant-los per a després ser utilitzats. Tots aquests processos volen tenir un caràcter respectuós, dins de les pràctiques de l’observació i , alhora, el fet de caminar, reconèixer, contemplar, trepitjar i passejar per aquests entorns naturals. A més de ser un creixement personal, aquest treball vol dialogar i reflexionar sobre les problemàtiques i possibilitats de la zona rural on ens trobem, al Moianès (Catalunya Central)., [eng] The Call of the Forest is a process of work, material and technical, within art and nature, from where knowledge is acquired from the area that is being worked upon. The present dissertation intends to work fully with materials that have been extracted from nature, which in turn, are later preserved so they can be manipulated. All these processes have a respectful nature, within the practices of observation, recognition, contemplation, stepping on, and, simultaneously, the act of walking or strolling through natural environments. Besides being a personal growth, this project wishes to establish a dialogue and reflect around the difficulties and possibilities and the rural area of Moianès (central Catalonia) where we are found.

Treballs Finals de Grau de Belles Arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor: Grau, Eulàlia (Grau i Costa), [cat] Gran part de les històries familiars s’han preservat gràcies a fotografies i altres objectes quotidians. Són dispositius considerats font documental que, suposadament, ens serveixen per rastrejar petjades reveladores d’emocions. Però l’individu actual ha estat envaït per un materialisme que ha generat una proliferació desmesurada d’objectes i fotografies amb el risc de produir una saturació que ens porti a una gestió de la memòria cap a l’oblit. El projecte Casa Palau de la Sinoga respon a la necessitat de posar en qüestió la facultat mediadora d’aquests arxius fotogràfics parentals i dels objectes de la vida diària per rememorar les experiències viscudes. Una obra que es configura a través de l’escultura d’un llit minimalista i d’un retrat familiar de caràcter efímer, que evidencia metafòricament l’amnèsia implícita en les narratives visuals genealògiques i accentua la feblesa dels objectes que suposadament albergaven lapses suspesos en el temps., [eng] Most family stories have been preserved thanks to photographs and other everyday objects. They are devices considered as documentary sources that, supposedly, are useful to trace revealing traces of emotions. But the current individual has been invaded by a materialism that has generated an excessive proliferation of objects and photographs with the threat of producing a saturation that leads us to a memory management towards oblivion. The Casa Palau de la Sinoga project responds to the need to question the mediating faculty of these parental photo archives and the objects of daily life to recall the experiences that have been lived through. A work that is configured through the sculpture of a minimalist bed and a family portrait of an ephemeral nature, which metaphorically evidences the implicit amnesia in the genealogical visual narratives and emphasizes the weakness of the objects that supposedly held lapses suspended in time.

Treballs Finals de Grau de Conservació-Restauració de Béns Culturals. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor: Grau, Eulàlia (Grau i Costa), [cat] Davant de la situació en que ens trobem actualment com a subjectes esgotats per el sistema de auto-producció desenvolupat al voltant de la filosofia DIY (Do it yourself), Unsicherheit sorgeix amb la intenció de posar en relleu el sentiment de incertesa i vulnerabilitat conseqüent a la situació, a la vegada que intenta generar una resposta per enfrontar-la, a través de l’acció de teixir. Des de l’herència familiar, l’acció escollida de teixir, pren forma, i es torna en quelcom reflexiu, perdent la seva metodologia mecànica, i obtenint un poder transformador que atorga valor al temps emprat. El teixit obtingut, passa a formar part d’una instal·lació escultòrica, conformada per unes cel·les metàl·liques, símbol de l’incertesa establerta de forma permanent al nostre cap, que volem amagar però que es torna incontrolable i es multiplica. Paradoxalment, el contingut d’aquestes gàbies és buit, posant en entredit si aquesta sensació és legítim o imposada fruit del sistema. Unsicherheit desemboca doncs en dues vessants: l’instal·lació performativa on es mostren els ens, i les accions artístiques i divulgació sobre el teixit a diferents espais., [eng] Ahead the situation we are actually in as exhausted subjects by the self-productive system, which is developed around the DIY (Do it yourself) philosophy, Unsicherheit appears with the intention to highlight the uncertainty and vulnerability feelings as a result of that situation, at the same time it pretends to generate a response to confront it, through the action of weave. From the family legacy, the chosen action of weave, takes shape, and it becomes a thoughtful action, loosing it’s mechanical nature, to win a transformative power which gives value to the time used. The obtained cloth, becomes part of a sculptural installation, formed by a metallic cells, symbol of the established uncertainty which it turns to be out of control and it multiplies. Paradoxically, the content of this cells is empty, questioning if this situation is genuine or imposed as a result of the system. Unsicherheit ends in two parts: the performative installation where the cells are in, and the artistic actions and disseminative talks about weaving, in different places.

Treballs Finals de Grau de Belles Arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor: Grau, Eulàlia (Grau i Costa), [cat] Aquesta proposta artística gira al voltant de l’art viu, el teatre, la performance i, més en concret, de les titelles. Aquesta eina ancestral que ens ajuda als humans a entendre millor la vida, a crear nous móns possibles, és utilitzada per crear espais de trobada. La cultura popular, i, en aquest cas, les titelles, incideixen en l’espai públic, reivindicant les arts de carrer, habitant les places dels pobles, fent possible la democratització de l’art. Una demostració és que la cultura de carrer ha format part de la contracultura, de les reivindicacions. Veurem també que normalment l’ofici de titellaire ens remet a un modus operandi alternatiu a la societat consumista, productivista. Fins i tot la pròpia elaboració de la titella funciona de forma cooperativa, el mateix podríem comentar de la Casa-taller on ha estat creada. Na MªDolores Consuelo, personatge que prén vida éssent una titella de fil, pretén ésser un testimoni de la situació contemporànea. Aquesta encarna la representació d’una veïna d’un barri popular que pateix especulació immobiliària., [eng] This artistic proposal revolves around living art, theater, music, performance and, specifically, puppets. This ancestral tool that helpsus to better understand ouw lives and to create whole new worlds is also used to find meeting spaces. Popular culture in general and puppets in particular, wich is what we are concerned witha, have a direct impact on the public space, in such way that they claim the street arts, they occupy the squares of towns and make feasible the democratization of art. This can be clearly seen in the fact that popular culture has historically been part of counterculture, of social claims. Maria Consuelo, a character who comes to life as a string puppet and tries to be a testimony of the contemporany situation that some groups pf the population have to live by embodying a neighbor from a working class neighborhood who es suffering as a result of real-estate speculation.

Treballs Finals de Grau de Belles Arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor: Grau, Eulàlia (Grau i Costa), [spa] Desde que empezamos a valernos por nosotros mismos acabamos buscando lugares apartados donde nuestra imaginación tapona la soledad; adentrándonos en nuestra mente y separándonos de aquello que nos “obliga” a pensar de una forma más “correcta” y adecuada a la sociedad contemporánea que nos ha tocado vivir. No es de extrañar que, a priori, la experiencia y los recuerdos que tengamos sobre nuestra infancia, además de los objetos que nos queden de ella, generen un cierto aprecio que nos impulse a guardarlos en una caja con nombre y apellidos sin ser conscientes del porqué de dicho comportamiento.¿Es posible crear un lugar donde cualquier niño o niña pueda sentirse “cómodo” alejado de la visión racional de sus padres? Y si es así, ¿qué pasará cuando ese individuo llegue a su adolescencia y recuerde su infancia de forma nostálgica y rencorosa, llena de mentiras por parte de los adultos? ¿Seguirá queriendo guardar ese lugar materializado? Y si no hay suficiente espacio en su nueva habitación ¿qué hará? Hay tantas cuestiones que si llega ese momento con preguntas como: ¿y si lo tiramos?, ¿y si lo regalamos?, todo el tiempo que habré empleado aquí no servirá para nada más que para la reflexión artística., [eng] As we have grown up we have gained knowledge, so we have just searched for further places where our imagination blocks loneliness; little by little it is entering in our mind and we are separating from something which obligates ourselves to think in the correct and appropriate way to relate to the contemporary society that we have to live in. Firstly, it is not surprising that the experiences and memories from our childhood as well as those objects which we have created some sense of regard in ourselves. Furthermore, we are able to keep them in a box with our name and surnames without the reason why.Could it be possible to create a place where any child can feel comfortable without their parents constantly caring for them? If it is, what would happen if that child reaches his adolescence and remember his nostalgic and resentful childhood full of lies from adults? Will he want to keep that materialistic place? If it cannot fit in his bedroom because of the size, what will he do?There are a lot of questions that if that moment arrives with questions like: What will happen if we throw it out? Or if we give it to someone? all the time we had spent here wouldn’t have to be useful for anything more than artistic reflexion.

Treballs Finals de Grau de Belles Arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor: Grau, Eulàlia (Grau i Costa), [cat] “Nous recorreguts” parteix del recorregut personal que he desenvolupat aquests últims anys en diferents espais educatius i participatius. A partir d’aquestes experiències he desenvolupat diverses pràctiques artístiques dirigides a infants i joves, per tal d’utilitzar l’educació artística com a eina de reflexió, de transformació social i de participació col·laborativa., [eng] “New itineraries” are part of the personal journey that I have developed in different educational and participatory spaces. From these experiences I have developed several artistic practices aimed at children and young people,o use artistic education as a tool for reflection, social transformation and collaborative participation.

Treballs Finals de Grau de Belles Arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor: Grau, Eulàlia (Grau i Costa), [cat] El millor destí està feta de ferro i roba, a mig camí de l’escultura i de la instal•lació. Sota aquest títol es presenta una peça que ens acosta a un objecte industrial, un arxivador museístic que fa la funció de contenidor d’art, el contingut del qual són fotografies de grans dimensions, extretes o extraviades d’algun àlbum familiar. El marc teòric del projecte fa referència al concepte d’arxiu i com aquest s’inscriu dins el relat de la memòria, atenent les conseqüències historiogràfiques a partir de la seva desconstrucció. En el treball es revisa la qüestió de les fotografies, de les imatges, com a llegat de l’arxiu i com a empremta visible de la transmissió de la memòria, així com si la representació d’aquestes s’acosta al discurs de la realitat o al de la ficció. Sense deixar de banda les qualitats formals de l’arxivador com a peça escultòrica. El text inclou referències a l’obra d’autors com Marcel Duchamp, Christian Boltanski així com Walter Benjamin, Aby Warburg, George Didi-Huberman i Jacques Derrida que, a través del seu llibre Mal de archivo, ha abordat la qüestió de la naturalesa de l’arxiu., [eng] El millor destí, it is made of iron and textile, half sculpture and half installation. Under this subject is presented a piece that approaches us to an industrial object, a museum archiver that serves the function of an art container, whose contents are large dimension photographs, extracted or lost from some family album. The theoretical framework of the project refers to the archive concept and how this is portrayed in the memory, considering the historiographic consequences from it’s desconstruction. In the study, it revises the question of the photographies, the images, as the legacy of the archive and as the visible trace of the transmission of the memory, as well as if their representation is closer to the discourse of the reality or the fiction. Without forgetting the formal qualities of the archive as a scultural piece. The paper include references to the work of authors such as Marcel Duchamp, Christian Boltanski as well as Walter Benjamin, Aby Warburg, George Didi-Huberman i Jacques Derrida who, through his book “Mal de archivo”, has addressed the question of the nature of the archive.

Treballs Finals de Grau de Conservació-Restauració de Béns Culturals. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor: Grau, Eulàlia (Grau i Costa) [cat] Davant de la situació en que ens trobem actualment com a subjectes esgotats per el sistema de auto-producció desenvolupat al voltant de la filosofia DIY (Do it yourself), Unsicherheit sorgeix amb la intenció de posar en relleu el sentiment de incertesa i vulnerabilitat conseqüent a la situació, a la vegada que intenta generar una resposta per enfrontar-la, a través de l’acció de teixir. Des de l’herència familiar, l’acció escollida de teixir, pren forma, i es torna en quelcom reflexiu, perdent la seva metodologia mecànica, i obtenint un poder transformador que atorga valor al temps emprat. El teixit obtingut, passa a formar part d’una instal·lació escultòrica, conformada per unes cel·les metàl·liques, símbol de l’incertesa establerta de forma permanent al nostre cap, que volem amagar però que es torna incontrolable i es multiplica. Paradoxalment, el contingut d’aquestes gàbies és buit, posant en entredit si aquesta sensació és legítim o imposada fruit del sistema. Unsicherheit desemboca doncs en dues vessants: l’instal·lació performativa on es mostren els ens, i les accions artístiques i divulgació sobre el teixit a diferents espais. [eng] Ahead the situation we are actually in as exhausted subjects by the self-productive system, which is developed around the DIY (Do it yourself) philosophy, Unsicherheit appears with the intention to highlight the uncertainty and vulnerability feelings as a result of that situation, at the same time it pretends to generate a response to confront it, through the action of weave. From the family legacy, the chosen action of weave, takes shape, and it becomes a thoughtful action, loosing it’s mechanical nature, to win a transformative power which gives value to the time used. The obtained cloth, becomes part of a sculptural installation, formed by a metallic cells, symbol of the established uncertainty which it turns to be out of control and it multiplies. Paradoxically, the content of this cells is empty, questioning if this situation is genuine or imposed as a result of the system. Unsicherheit ends in two parts: the performative installation where the cells are in, and the artistic actions and disseminative talks about weaving, in different places.

Treballs Finals de Grau de Belles arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018, Tutor: Grau, Eulàlia (Grau i Costa), [cat] In between en anglès significa “Entremig”, i fa referència a aquest concepte tan intrínsec de la vida. Si reflexionem, ens adonem que sempre ens trobem entremig del cel i la terra, com també del naixement i la mort... just enmig. Tot va iniciar-se com a resultat d’una idea frustrada que consistia en la realització de mandales tridimensionals. El projecte va esdevenir finalment en un gran teixit fet amb llanes, ganxets, agulles i fils. Un teixit que va anar creixent amb el pas del temps, com també creixen els éssers i les experiències vitals. Es tracta doncs d’una metamorfosis constant del projecte comparable al caminar, avançant a cada pas cap endavant sense parar mai. I és en aquesta mateixa evolució com la performance inicial d’In between canvia i es transforma en la Bittersweet performance o en Into the present. Es passa doncs d’una performance que consisteix en un joc sense gaire missatge i més aviat de caràcter infantil a una observació que promou la reflexió dels espectadors, de caràcter més adult. El teixit es podria dir que simbolitza el viatge vital d’una persona al llarg del temps i de l’espai, un viatge entre el naixement i la mort., [eng] In between refers to this very intrinsic concept of life. If we think carefully, we realize that we are always in between sky and earth, as well as birth and death... right in the middle. Everything started as a result of a frustrated idea that consisted in the realization of threeimensional mandalas. The project finally became a great fabric made with wool, crochet, needles and threads. A tissue that grew over time, as life and life experiences grow. It is therefore a constant metamorphosis of the project comparable to walking, advancing every step forward without stopping. And it is in this same evolution as the initial performance of In between changes and becomes the Bittersweet performance or Into the present. In that way, a performance that was a game without much message and with a rather childlike character becomes a reflection for the spectators, of a more adult nature. The fabric symbolizes the life journey of a person over time and space, a journey between birth and death.

Treballs Finals de Grau de Belles Arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2017, Tutor: Eulàlia Grau, [cat] En aquesta societat, en la societat de lo urgent, lo ràpid, lo immediat, ens hem tornat insensibles, automàtics, poc empàtics, però sobre tot, poc humans. El contacte amb la natura i, en definitiva, amb l’origen és clau per retrobar-se amb el més bàsic, aproximar-se a l’instint i recuperar la intuïció. Aspectes, ara confosos i diluïts pel ritme actual que ens a llunya del més primari i destrueix progressivament la contemplació, l’admiració pel més simple (i alhora complex en rofunditat), l’interès per retrobar-se amb l’entorn i dialogar amb ell... La reflexió personal versus tots aquests aspectes és el remei per tornar a contactar amb el més pur, amb la saviesa robada, i així fugir, mirar d’immunitzar-nos d’aquests espais predominats per horitzontals i verticals perfectes que ens anul·len l’animal. Intentar superar el canvi i inestabilitat constant, tenir clar on arrelar i on fer-ho amb força és clau. Mantenir-nos purs., [eng] In this society, the society of the importance, the speed, the immediate, we have become insensitives, automatics, we have lost the empathy, but the most important thing is that we have lost humanity. The contact with nature, with the origin, it’s the key to reconnect with the most basic, the approach with the instinct and recover intuition. Aspects, that now are confused and diluted because of the actual rhythm, which keeps us away from the most primary and destroys the contemplative, the admiration for the most simple (complex in depth), the interest on reconnect with the environment or talk with it... The personal reflection versus all these aspects is fundamental to reach with the purest, with the stolen wisdom, to try to immunize us from those areas, which now are dominated for perfects verticals and horizontals that annul the animal. Trying to overcome the instability and constant changes,to be clear on where we can settle in and do it hard is the key. Keep us pure.

Treballs Finals de Grau de Belles Arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2017, Tutor: Eulàlia Grau Costa, [cat] Aquest treball pretén construir una aproximació a l’espai de convivència d’una comunitat particular i el seu entorn natural proper, mitjançat la construcció de dispositius espacials a fi de propiciar una manera sensible d’habitar l’espai natural i de cercar mecanismes perquè esdevingui l’intercanvi comunitari. Es proposa també una vinculació directe entre els processos d’auto-construcció manual i de compartir en carn i ossos i la capacitat per establir comunitats i espais d’escolta sensibles vers l’altre i la naturalesa., [eng] The purpose of this work is to help build an approximation of the ‘space of coexistence’ of a particular community and its’ natural surroundings. Through the construction of spatial devices it promotes a sensitive way to inhabit natural space and to find mechanisms for the exchange of community. It also proposes to encourage a direct link with the processes of manual self-building and to develop our capacity for stablishing community listening spaces or safe escapes in nature where we can share with one another in flesh and bone.

Treballs Finals de Grau de Belles Arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2017, Tutor: Eulàlia Grau Costa, [cat] Treball de recerca on l’art i l’educació s’uneixen per a realitzar tot un seguit de propostes de caràcter participatiu (adaptables per als diferents grups), utilitzant la música com a base per a la creació d’instruments o objectes sonors utilitzant materials reciclats. També poder fer ritmes i melodies amb les peces creades, inclús amb el nostre propi cos i la nostra veu. L’objectiu és donar a conèixer exemples reals d’art com a eina de transformació social i participació., [spa] Trabajo de investigación donde el arte y la educación se unen para realizar propuestas de caràcter participativo (adaptables para los diferentes grupos), utilizando la música como base para la creación de instrumentos o objetos sonoros, utilizando materiales reciclados. También el poder hacer ritmos y melodias con piezas creadas, incluso con nuestro própio cuerpo y nuestra própia voz. El objetivo és dar a conocer ejemplos reales de arte como erramienta de transformación socila y de participación., [eng] Research work, where art and education come together to make proposals of a participatory (adatable for different groups), using music as the basis for the creation of instruments or sound objects, using recycled materials. Also being able to make rhythms and melodies with created pieces, even with our own body and our own voice. The objective is to present real examples of art as a tool for social transformation and participation.

Treballs Finals de Grau de Belles Arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2017, Tutor: Eulàlia Grau Costa, [cat] El projecte Cabanes Remirades consisteix en la construcció de la cabana a partir de material vegetal recollit en l’entorn immediat. La consecució de la intervenció en el territori és la documentació utilitzant el dibuix a partir de tintes i paper de material vegetal fabricat per el propi artista. Aquestes imatges són el document expositiu que recullen l’estructura efímera. La totalitat de l’experiència artística (recol·lecció – construcció – documentació) és entesa com a conjunt passeig) i es desenvolupa en diferents contextos on el bioterritori, climatologia i diferents individus rovoquen la seva percepció i, per tant, la modificació estructural. La consecució del conjunt d’intervencions és la mostra individuals de les imatges resultants però també l’extrapolació de l’experiència artística dirigida a diferents col•lectius per generar noves maneres de percebre l’entorn natural a través de didàctiques comunitàries., [eng] The project “Reviewed cabins” consist in the construction of the cabin from the vegetal material recollected in the immediate environment.The consecution of the intervention on the territory is the documentation using the drawing technique with home-made ink and paper from natural elements. This images are the expositive documentation that explain the ephemeral constructions. The totality of the artistic experience (recollection – construction – documentation) is understood as a unity (walk) and it’s developed in different contexts where the bioterritory, climatology and different persons cause its perception and, for that, its structural modification. The consequence of all the interventions is the individual exhibition of the images and the extrapolation of the artistic experience to the different collectives to generate new forms to perceive the natural environment thought communal didactics.

Treballs Finals de Grau de Belles Arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2015-16, Tutora: Eulàlia Grau Costa, [cat] Aquest projecte pretén ser una aproximació al valor tan humà com poètic de l’espai domèstic. És, podríem dir-ne, una al·legoria a la casa viscuda. Des d’aquesta condició de territori habitat, la casa no es pot llegir sinó vinculada a l’habitant i, conseqüentment, a la pròpia condició quotidiana. És des d’aquí, des d’on el fet d’habitar esdevé un acte conscient que situa l’habitatge més enllà del seu espai físic, generant-se un vaivé que trenca i qüestiona la dicotomia entre l’espai públic i l’espai privat, entre allò individual i allò comú, entre l’espai físic i el mental. Construir, habitar, pensar; prenent les paraules de Heidegger, aquests termes entren en diàleg constant en aquest projecte per tal de qüestionar-los i qüestionar-nos. Metodològica i formalment treballo mitjançant els objectes –en aquest cas tèxtils- que esdevenen testimonis de l’experiència en l’espai habitat, construint a través de la seva reutilització i esdevenint aquest fet una manera d’entendre l’habitar., [eng] This project is intended to be an approximation to the domestic space’s poetic and human value. This is, we could say, an allegory to the lived home. From this condition of inhabited territory, home cannot be read but linked to the habitant and, consequently, to the actual everyday condition. It is from here that the fact of living becomes a conscious act that locates the housing far from its specific physical space, generating a swing that questions and breaks the dichotomy between the public and the private space, between what is individual and what is common, between the physical and mental space. Building, inhabiting, thinking; taking Heidegger’s words, these concepts initiate a constant dialogue in this project so as to question them and to question ourselves. I work methodologically and formally with the objects -in this case textile materials- that become witnesses of the experience in the inhabited space, building through its reuse and becoming this fact a way of understanding the inhabiting.