Search

Con la llegada del Covid-19 la organización de eventos se volvió un gran reto, dejando de ser este un cara a cara con las personas y volviéndose una adaptación a nuevos formatos, pensado en cumplir siempre con las expectativas de los asistentes y de los objetivos trazados en cada evento organizado. La Bienal Panamericana de Arquitectura de Quito, es un evento, que inició en 1978 con el nombre de Bienal de Arquitectura de Quito, este se lleva a cabo cada 2 años pares, en el año de 1994, en su novena edición cambia su nombre a Bienal Panamericana de Arquitectura de Quito, a lo largo de su historia, han participado más de 6000 obras realizadas en el continente americano y se ha tenido alrededor de 3.000 asistentes tanto nacionales como internacionales. La Bienal es un evento reconocido a nivel nacional e internacional. Se desarrolla en tres ejes de acción: Concurso Bienal, Evento Académico y Eventos Culturales. En el primer eje se muestran obras arquitectónicas de todo el continente. En el Evento Académico se desarrollan charlas con profesionales de todo el mundo relacionadas con la temática que se plantea para esa edición. El tercer eje, Eventos Culturales consta de exposiciones, visitas guiadas al centro histórico de Quito y las Fiestas de Clausura. En este caso, se va a realizar un análisis del evento Bienal Panamericana de Arquitectura de Quito sin pandemia año 2018 y con pandemia año 2020, a su vez se realiza el plan de comunicación de la bienal 2022 post pandemia. With the arrival of the Covid-19, the planification of events became a big challenge, about being able to be a face to face with people and becoming an adaptation to new formats, designed to always satisfy the expectations of attendees and the intended objectives in each event. The Pan-American Biennial of Architecture of Quito, is an event, which began in 1978 with the name of Quito Architecture Biennial, this is done every two years, in 1994, in ninth edition the name changes to Pan-American Biennial of Quito Architecture, throughout its history, more than 6000 works carried out on the American continent has been involved and around 3,000 national and international assistants have been had. The Biennial is a recognized event at the national and international level. The Biennial is developed in three axes of action: Biennial contest, academic event and cultural events. In the first axis, architectural works of the whole continent are shown. In the academic event, speeches are developed with professionals around the world related to the subject that arises for that edition. The third axis, cultural events consists of exhibitions, guided tours to the historic center of Quito and the closing parties. In this case, an analysis of the Pan American Biennial Event of Quito Architecture is going to be carried out without pandemic year 2018 and with pandemic year 2020, in turn the communication plan of the 2022 post pandemic biennial is carried out. Amb l'arribada del Covid-19 l'organització d'esdeveniments es va tornar un gran repte, deixant de ser aquest un cara a cara amb les persones i tornant-se una adaptació a nous formats, pensat a complir sempre amb les expectatives dels assistents i dels objectius traçats en cada esdeveniment organitzat. La Biennal Panamericana d'Arquitectura de Quito, és un esdeveniment, que va iniciar en 1978 amb el nom de Biennal d'Arquitectura de Quito, aquest es duu a terme cada 2 anys paris, l'any de 1994, en la seva novena edició canvia el seu nom a Biennal Panamericana d'Arquitectura de Quito, al llarg de la seva història, han participat més de 6000 obres realitzades en el continent americà i s'ha tingut al voltant de 3.000 assistents tant nacionals com internacionals. La Biennal és un esdeveniment reconegut a nivell nacional i internacional. Es desenvolupa en tres eixos d'acció: Concurs Biennal, Esdeveniment Acadèmic i Esdeveniments Culturals. En el primer eix es mostren obres arquitectòniques de tot el continent. En l'Esdeveniment Acadèmic es desenvolupen xerrades amb professionals de tot el món relacionades amb la temàtica que es planteja per a aquesta edició. El tercer eix, Esdeveniments Culturals consta d'exposicions, visites guiades al centre històric de Quito i les Festes de Clausura. En aquest cas, es realitzarà una anàlisi de l'esdeveniment Biennal Panamericana d'Arquitectura de Quito sense pandèmia any 2018 i amb pandèmia any 2020, al seu torn es realitza el pla de comunicació de la biennal 2022 post pandèmia.

La web 4.0 ha puesto al alcance de las organizaciones multitud de herramientas para poder mejorar las relaciones con sus públicos. A pesar de que estos públicos buscan cada vez una mayor interacción y diálogo con las organizaciones, y que estas cada vez son más conscientes de la importancia del modelo de relaciones públicas bidireccional simétrico para conseguir el beneficio mutuo, son pocas las organizaciones que utilizan las posibilidades que a este respecto ofrece la web 4.0. En este trabajo académico hemos analizado el nivel dialógico y los temas que tratan en sus blogs las ONG en España. Buscamos establecer si las ONG aprovechan las posibilidades que les ofrece el blog para la creación de diálogo y relaciones a largo plazo con sus stakeholders, influyendo así en su reputación ante ellos. Con este propósito, hemos analizado tanto el blog como las últimas cinco entradas de cada una de las seis organizaciones que disponen de esta herramienta, de las treinta y dos que pertenecen a Plataforma de ONG de Acción Social. Para el estudio hemos empleado una metodología cuantitativa y de análisis de contenidos, para lo que hemos establecido veintiuna variables basadas en los cinco principios dialógicos de Kent y Taylor (1998), y una división en dos grandes bloques de los temas tratados por las ONG en sus blogs, en función de su capacidad o no de favorecer el diálogo y las relaciones a largo plazo. Los resultados indican que las ONG estudiadas no sacan partido de las posibilidades que les ofrece el blog como generador de diálogo con sus públicos. A pesar de que los datos obtenidos indican que los temas que tratan en su mayoría son susceptibles de generar diálogo y relaciones a largo plazo con los stakeholders, solo una ONG alcanza un nivel dialógico alto, mientras que el resto tienen un nivel medio o bajo. The web 4.0 has made available to organizations a broad variety of tools to improve the relationship with their audiences. Even though these audiences increasingly seek greater interaction and dialogue with organizations, and that these are increasingly aware of the importance of the symmetric two-way public relations model to achieve mutual benefit, few organizations use the possibilities that in this regard offers the web 4.0. In this academic work we have analysed the dialogic level and the issues that NGOs in Spain deal with in their blogs. We seek to establish whether NGOs take advantage of the possibilities offered by the blog to create dialogue and long-term relationships with their stakeholders, thus influencing their reputation with them. For this purpose, we have analysed both the blog and the last five entries of each of the six organizations that have this tool, out of the thirty-two that belong to the NGO Platform for Social Action. For the study we have used a quantitative methodology and content analysis, for which we have established twenty-one variables based on the five dialogic principles of Kent and Taylor, and a division into two large blocks of the issues addressed by NGOs in their blogs, depending on their ability or not to promote a dialogue and long-term relationships. The results indicate that the NGOs studied do not take advantage of the possibilities offered by the blog as a generator of dialogue with their audiences. Despite the fact that the data obtained indicate that most of the topics they deal with foster a dialogue and long-term relationships with stakeholders, only one NGO reaches a high dialogic level, while the rest have a medium or low level. La web 4.0 ha posat a l'abast de les organitzacions multitud d'eines per a poder millorar les relacions amb els seus públics. A pesar que aquests públics busquen cada vegada una major interacció i diàleg amb les organitzacions, i que aquestes cada vegada són més conscients de la importància del model de relacions públiques bidireccional simètric per a aconseguir el benefici mutu, són poques les organitzacions que utilitzen les possibilitats que referent a això ofereix la web 4.0. En aquest treball acadèmic hem analitzat el nivell dialògic i els temes que tracten en els seus blogs les ONG a Espanya. Busquem establir si les ONG aprofiten les possibilitats que els ofereix el blog per a la creació de diàleg i relacions a llarg termini amb les seves stakeholders, influint així en la seva reputació davant ells. Amb aquest propòsit, hem analitzat tant el blog com les últimes cinc entrades de cadascuna de les sis organitzacions que disposen d'aquesta eina, de les trenta-dues que pertanyen a Plataforma d'ONG d'Acció Social. Per a l'estudi hem emprat una metodologia quantitativa i d'anàlisi de continguts, per al que hem establert vint-i-una variables basades en els cinc principis dialògics de Kent i Taylor (1998), i una divisió en dos grans blocs dels temes tractats per les ONG en els seus blogs, en funció de la seva capacitat o no d'afavorir el diàleg i les relacions a llarg termini. Els resultats indiquen que les ONG estudiades no treuen partit de les possibilitats que els ofereix el blog com a generador de diàleg amb els seus públics. A pesar que les dades obtingudes indiquen que els temes que tracten en la seva majoria són susceptibles de generar diàleg i relacions a llarg termini amb els stakeholders, només una ONG aconsegueix un nivell dialògic alt, mentre que la resta tenen un nivell mitjà o baix.

Las redes sociales han modificado el modelo de comunicación hasta ahora instaurado que se basaba en el uso de los medios de comunicación de masas para crear un vínculo entre las instituciones y sus públicos. Asimismo, también han transformado la percepción que tienen las empresas sobre este ámbito, pues la comunicación, sobre todo la digital, se ha convertido en un fenómeno de cada vez más relevancia social. Las entidades museísticas no se han quedado exentas a este cambio y se han ido adaptando a este nuevo paradigma, aunque muchas de ellas siguen sin ser conscientes del gran potencial que tienen las nuevas tecnologías. Esto es, la oportunidad de acercarse a sus visitantes de manera diferente, de llegar a más gente y de atraer nuevos sectores de público al museo. No obstante, conseguir estos beneficios no será posible a menos que se diseñe un plan adecuado a estas plataformas y que, por tanto, se haga un buen uso de ellas, ya que no basta con estar presentes, sino que hay que establecer una estrategia global y eficaz. Por consiguiente, en el presente estudio se describe la importancia de los medios sociales, su empleo en las instituciones museísticas y los beneficios que les aportan, así como un plan de comunicación digital diseñado exclusivamente para el Museo Arqueológico Provincial de Alicante, a fin de que esta entidad pueda implantarlo en su departamento de comunicación para sacarle el máximo provecho a sus medios y redes sociales. Social media have changed the traditional communication model based on mass media creating the bond between institutions and their public. They have also transformed the way in which companies understand this field, as communication, especially online, has become an increasingly relevant social phenomenon. Museums have not been unaffected by that change so they had to adapt to this new paradigm, although many of them are still unaware of the great potential new technologies have. That is, the opportunity to approach their visitors differently, to reach more people and to attract new audience to the museum. However, in order to get those benefits, they have to create an appropriate plan designed specifically for these platforms and make good use of them, as it is not enough to be present, but a global and effective strategy must be established. Therefore, this study describes the importance of social media, their purpose in museums and the benefits they bring to the company, as well as a digital communications plan designed exclusively for the Museo Arqueológico Provincial de Alicante, so that this organization can introduce it to its communication department and get the most out of its social media and networks. Les xarxes socials han modificat el model de comunicació fins ara instaurat que es basava en l'ús dels mitjans de comunicació de masses per a crear un vincle entre les institucions i els seus públics. Així mateix, també han transformat la percepció que tenen les empreses sobre aquest àmbit, perquè la comunicació, sobretot la digital, s'ha convertit en un fenomen de cada vegada més rellevància social. Les entitats museístiques no s'han quedat exemptes a aquest canvi i s'han anat adaptant a aquest nou paradigma, encara que moltes d'elles segueixen sense ser conscients del gran potencial que tenen les noves tecnologies. Això és, l'oportunitat d'acostar-se als seus visitants de manera diferent, d'arribar a més gent i d'atreure nous sectors de públic al museu. No obstant això, aconseguir aquests beneficis no serà possible tret que es dissenyi un pla adequat a aquestes plataformes i que, per tant, es faci un bon ús d'elles, ja que no n'hi ha prou amb ser presents, sinó que cal establir una estratègia global i eficaç. Per consegüent, en el present estudi es descriu la importància dels mitjans socials, el seu ús en les institucions museístiques i els beneficis que els aporten, així com un pla de comunicació digital dissenyat exclusivament per al Museu Arqueològic Provincial d'Alacant, a fi que aquesta entitat pugui implantar-lo en el seu departament de comunicació per a treure-li el màxim profit als seus mitjans i xarxes socials.

El sector editorial juega un papel relevante dentro de la industria cultural en España, que en el último año ha experimentado un incremento en el número de lectores de libros por ocio en su tiempo libre. En relación a esto, la librería tradicional sigue siendo el principal canal de compra. A través de técnicas propias de la comunicación y las relaciones públicas, este proyecto tiene como objetivos dar una mayor visibilidad a la Federación de Librarías de Galicia y convertir a sus asociadas en promotoras culturales. La estrategia proactiva propuesta se enmarca en la celebración del Xacobeo 2021-22, lo que permite una mayor proyección de las acciones. Partiendo de un análisis de la organización y la definición de metas y objetivos específicos, este plan de comunicación presenta tácticas innovadoras que han sido diseñadas para alcanzar un mayor reconocimiento de la entidad y favorecer su posicionamiento. La agrupación afronta el reto de transformar a sus asociadas en auténticas Librarías Mestras con el refuerzo de su identidad corporativa y la ejecución de actividades que propician la interactuación con sus públicos. Las acciones creativas formuladas combinan los canales tradicionales con los medios online, con especial foco en la creación de comunidades en las plataformas sociales para conectar con los diferentes targets. Esto reafirma la trascendencia que hoy tienen las herramientas digitales como medio versátil, inmediato y accesible. Este plan se adecúa a las características y recursos de la Federación. Una precisa evaluación permitirá conocer el alcance de las tácticas para determinar la consecución de los objetivos planteados. Con todo, al tiempo que se da una mayor proyección a la organización, se potencia la venta de libros en los establecimientos asociados, se fomenta la lectura y se ensalza la labor del personal de las librerías de Galicia. El sector editorial juga un paper rellevant dins de la indústria cultural a Espanya, que en l'últim any ha experimentat un increment en el nombre de lectors de llibres per oci en el seu temps lliure. En relació a això, la llibreria tradicional continua sent el principal canal de compra. A través de tècniques pròpies de la comunicació i les relacions públiques, aquest projecte té com a objectius donar una major visibilitat a la Federació de Librarías de Galícia i convertir a les seves associades en promotores culturals. L'estratègia proactiva proposada s'emmarca en la celebració del Xacobeo 2021-22, la qual cosa permet una major projecció de les accions. Partint d'una anàlisi de l'organització i la definició de metes i objectius específics, aquest pla de comunicació presenta tàctiques innovadores que han estat dissenyades per a aconseguir un major reconeixement de l'entitat i afavorir el seu posicionament. L'agrupació afronta el repte de transformar a les seves associades en autèntiques Lliuraries Mestras amb el reforç de la seva identitat corporativa i l'execució d'activitats que propicien la interactuació amb els seus públics. Les accions creatives formulades combinen els canals tradicionals amb els mitjans en línia, amb especial focus en la creació de comunitats en les plataformes socials per a connectar amb els diferents targets. Això reafirma la transcendència que avui tenen les eines digitals com mig versàtil, immediat i accessible. Aquest pla s'adequa a les característiques i recursos de la Federació. Una precisa avaluació permetrà conèixer l'abast de les tàctiques per a determinar la consecució dels objectius plantejats. Amb tot, al mateix temps que es dóna una major projecció a l'organització, es potencia la venda de llibres en els establiments associats, es fomenta la lectura i s'enalteix la labor del personal de les llibreries de Galícia. The publishing industry has an important role in the cultural sector in Spain, which has experienced a significant growth in people who read books for leisure in recent years. In this respect, bookshops continue to be the main purchasing channel. Through communication and public relations techniques, the main objectives of this project are to give greater visibility to Federación de Librarías de Galicia (Galician Bookshops Federation) and to encourage its members into cultural promoters. This proactive strategy is part of the celebration of Xacobeo 2021-22, which assists the impact of the actions. Based on an analysis of the organization and the definition of its specific goals and objectives, this communication plan presents innovative tactics that have been designed to achieve greater recognition of the society and promote its positioning as a brand. By adopting this plan, the association can support the challenge of turning its members into genuine master booksellers by strengthening the corporate identity and by promoting activities which allow it to interact with the audiences. The creative actions proposed here combine both traditional and online media channels, with a special focus on creating communities on social media platforms to connect with the target audience. This illustrates the importance that digital tools have today as versatile, adaptable, immediate and accessible channels. This plan is adapted to the characteristics and resources of the Federation. An accurate analysis will later facilitate the evaluation of each tactic to determine the achievement of the goals. In conclusion, while the actions are implemented the sale of books in the associated establishments is promoted, reading is encouraged and the staff of the Galician bookshops become authentic cultural masters.

La globalización y la expansión de la tecnología han abierto las puertas a las empresas para dar visibilidad a sus negocios en los mercados locales e internacionales, la forma en la que desarrollan su actividad empresarial y su impacto en la sociedad. Al mismo tiempo, este nuevo escenario mundial, altamente competitivo en los negocios y con sociedades cada vez más empoderadas, críticas y exigentes con los diferentes actores políticos, sociales y económicos, ha vuelto más compleja y exigente la interacción de las empresas con los públicos con los que se relacionan. En este sentido, la comunicación, vista como un vehículo dentro de un proceso mayor denominado relaciones públicas, juega un papel relevante para que las organizaciones se muestren ante la diversidad de sus stakeholders, tanto a nivel interno como externo, tal y como quieren ser vistas y puedan gestionar su reputación con el fin último de contribuir a sus metas de negocio desde la misión, visión, valores y cultura sobre los que se cementan. Del mismo modo que trazan sus planes de negocios basándolos en el análisis y proyecciones (planificación) a través de la evaluación de numerosas variables y posibles escenarios, también deben seguir una hoja de ruta estratégica, bien definida y clara, para posicionarse favorablemente ante sus diferentes públicos. Ese plan estratégico, en este caso de comunicación, debe empezar desde 'dentro' de las organizaciones (identidad, imagen y comunicación interna) para, desde la coherencia y consistencia, lograr relaciones de confianza sólidas y sostenidas en el tiempo 'fuera' de la institución. Tomando como punto de partida esta perspectiva, este Trabajo Fin de Máster se centra en la elaboración de un plan de comunicación para IBT Group en Perú, filial del holding empresarial de origen español especializado en la ejecución de obras públicas, con los objetivos principales de visibilizar a la organización en el mercado local y mejorar las relaciones con sus actuales stakeholders. El plan, a través de la comunicación, busca que la organización sea conocida y reconocida favorablemente entre sus públicos con la intención de ayudar a concretar futuros proyectos empresariales en el país con las instituciones públicas y también las privadas. La globalització i l'expansió de la tecnologia han obert les portes a les empreses per donar visibilitat als seus negocis en els mercats locals i internacionals, la forma en què desenvolupen la seva activitat empresarial i el seu impacte en la societat. A el mateix temps, aquest nou escenari mundial, altament competitiu en els negocis i amb societats cada vegada més empoderades, crítiques i exigents amb els diferents actors polítics, socials i econòmics, ha tornat més complexa i exigent la interacció de les empreses amb els públics amb els quals es relacionen. En aquest sentit, la comunicació, vista com un vehicle dins d'un procés major denominat relacions públiques, juga un paper rellevant perquè les organitzacions es mostrin davant la diversitat dels seus stakeholders, tant a nivell intern com extern, tal com volen ser vistes i puguin gestionar la seva reputació amb la finalitat última de contribuir a les seves metes de negoci des de la missió, visió, valors i cultura sobre els quals es cimenten. De la mateixa manera que tracen els seus plans de negocis basant-los en l'anàlisi i projeccions (planificació) a través de l'avaluació de nombroses variables i possibles escenaris, també han de seguir un full de ruta estratègica, ben definida i clara, per posicionar-se favorablement davant els seus diferents públics. Aquest pla estratègic, en aquest cas de comunicació, ha de començar des de "dins" de les organitzacions (identitat, imatge i comunicació interna) per a, des de la coherència i consistència, aconseguir relacions de confiança sòlides i sostingudes en el temps "fora" de la institució. Prenent com a punt de partida d'aquesta perspectiva, aquest Treball Fi de Màster es centra en l'elaboració d'un pla de comunicació per IBT Group a Perú, filial de l'holding empresarial d'origen espanyol especialitzat en l'execució d'obres públiques, amb els objectius principals de visibilitzar a l'organització en el mercat local i millorar les relacions amb els seus actuals stakeholders. El pla, a través de la comunicació, busca que l'organització sigui coneguda i reconeguda favorablement entre els seus públics amb la intenció d'ajudar a concretar futurs projectes empresarials al país amb les institucions públiques i també les privades. Nowadays, globalisation and technological growth has open the door to organisations to show not only their activities locally and broadly but also how they can impact positively on society. Simultaneously, as the new worldwide scenery has become highly competitive and societies are increasingly empowered and demanding, companies are challenged with interacting with skateholders in complex and demanding ways. Therefore, communication, seen as a vehicle within a major process called public relations, plays a key role to show organisations themselves to their stakeholders as they want to be seen. By doing so, companies can manage their reputation in order to reach their business strategy, according to their mission, vision and values. As companies define their business strategy based on analysis and planning by taking into account a range of scenarios and risk factors, it is highly recommended that they design a roadmap to forge links with their stakeholders. To do this in terms of communication, the starting point has to be seeked from the inside of the organisation by focusing their communication on consistency and coherency. As a result, companies can reach long-term reliable relationships outside the organization According to this point of view, this dissertation introduces a communication plan for IBT Group Peru, a Spanish-based leading business group in the execution of civil public projects. This dissertation aims to create knowledge about the company for society and improve relationships with its current stakeholders. In other words, the plan seeks the company to be known and recognised positively by its targets so that the company might be able to execute new projects in the country.

En España, el Tercer Sector social está constituido por 30,000 mil entidades no lucrativas. La Fundación Vicki Bernadet forma parte de ese gran tejido de entidades sociales y tiene una misión clara: caminar con la sociedad hacia un mañana en el que los niños y niñas no sufran abusos sexuales. El TFM que presentamos es la elaboración de un plan de comunicación integral (Plan de Comunicación ¿Cuento contigo¿) como herramienta estratégica para sensibilizar a la comunidad sobre la misión de la Fundación Vicki Bernadet y su trabajo contra los abusos sexuales infantiles, concretamente sobre aquellos producidos en el ámbito familiar o entorno de confianza. A Espanya, el Tercer Sector social està constituït per 30,000 mil entitats no lucratives. La Fundació Vicki Bernadet forma part d'aquest gran teixit d'entitats socials i té una missió clara: caminar amb la societat cap a un demà en el qual els nens i nenes no sofreixin abusos sexuals. El TFM que presentem és l'elaboració d'un pla de comunicació integral com a eina estratègica per a sensibilitzar a la comunitat sobre la missió de la Fundació Vicki Bernadet i el seu treball contra els abusos sexuals infantils, concretament sobre aquells produïts en l'àmbit familiar o entorn de confiança. The Third Spanish Sector is made up of 30,000 non-profit entities, most of which are private associations and foundations. Fundación Vicki Bernadet is part of this web of social entities and has a clear mission: "fighting for a future where children do not suffer sexual abuse." The FMP we present is the elaboration of a communication plan as a strategic tool to raise community awareness about the mission of Fundación Vicki Bernadet and its work against child sexual abuse, specifically those produced in domestic environments.

Aquest Treball Final de Màster explora el sector de la moda i la cultura dedicada als més petits per descobrir quina és la millor manera de comunicar aquest nou esdeveniment i dissenyar-ne el pla de comunicació que ha de permetre posicionar el Rec Kids entre els millors certàmens de moda d'Europa. Atreure el mateix volum de públic que en l'edició per adults, aconseguir que la població catalana en conegui l'existència i una obtenir bona reputació seran els principals objectius d'aquesta primera edició. Este Trabajo Final de Máster explora el sector de la moda y la cultura dedicada a los más pequeños para descubrir cuál es la mejor manera de comunicar este nuevo acontecimiento y diseñar el plan de comunicación que tiene que permitir posicionar la Reguera Kids entre los mejores certámenes de moda de Europa. Atraer el mismo volumen de público que en la edición por adultos, conseguir que la población catalana conozca la existencia y una obtener buena reputación serán los principales objetivos de esta primera edición. This final master's project explores the fashion and culture sector dedicated to young people in order to discover the best way to communicate this new event and design the communication plan to position the Rec Kids among the best fashion events in Europe. To ensure the same audience numbers as the adult edition, to ensure that the Catalan community continues to exist and to obtain a good reputation will be the main objectives of this first edition.

El sector carni és un dels més importants de l'economia catalana, format majoritàriament per petites i mitjanes empreses, moltes de les quals mantenen una política de comunicació generalment de perfil baix. En un moment en què aquesta indústria és cada vegada més al punt de mira de consumidors, moviments ecologistes i animalistes, sindicats i governants, quin tipus de comunicació convé més? Exclusivament reactiva en cas de crisi? O proactiva per destacar-ne els beneficis i millorar la reputació? Aquest projecte pretén destacar els beneficis que aporta el fet de tenir una política de comunicació ben definida al sector de la indústria alimentària i, especial-ment a la indústria càrnia, així com la necessitat de comptar amb un pla de comunicació de crisi tenint en compte els riscos creixents. El treball presenta una estratègia de comunicació per al Grup Salvi, un conglomerat d'empreses de l'àmbit porcí que té presència als tres sectors d'activitat econòmica: des de la cria i engreix del porc (sector primari), passant per la transformació de la carn i l'elaboració d'embotit (secundari) i, finalment, la venda del producte acabat (terciari), tant B2B (proveint xarcuteries, grans superfícies i restauració, principalment a Catalunya) com B2C, a través de botigues pròpies. Es proposa un pla de gestió de la reputació, amb un especial focus en les accions online per augmentar la visibilitat de l'empresa i millorar la comunicació amb els seus públics. Per altra banda, tenint en compte els creixents riscos als quals s'enfronta la indústria càrnia, es fa una anàlisi sobre les potencials crisis a les quals està exposat el grup, centrant-se en la fase proactiva del cicle de gestió de conflictes. El sector cárnico es uno de los más importantes de la economía catalana, formado mayoritariamente por pequeñas y medianas empresas, muchas de las cuales mantienen una política de comunicación generalmente de perfil bajo. En un momento en que esta industria es cada vez más en su punto de mira de consumidores, movimientos ecologistas y animalistas, sindicatos y gobernantes, ¿qué tipo de comunicación conviene más? ¿Exclusivamente reactiva en caso de crisis? O proactiva para destacar los beneficios y mejorar la reputación? Este proyecto pretende destacar los beneficios que aporta el hecho de tener una política de comunicación muy definida al sector de la industria alimentaria y, especial-mente a la industria cárnica, así como la necesidad de contar con un plan de comunicación de crisis teniendo en cuenta los riesgos crecientes. El trabajo presenta una estrategia de comunicación para el Grupo Salve, un conglomerado de empresas del ámbito porcino que tiene presencia a los tres sectores de actividad económica: desde la cría y engorde del cerdo (sector primario), pasando por la transformación de la carne y la elaboración de embutido (secundario) y, finalmente, la venta del producto acabado (terciario), tanto B2B (proveyendo charcuterías, grandes superficies y restauración, principalmente en Cataluña) como B2C, a través de tiendas propias. Se propone un plan de gestión de la reputación, con un especial foco en las acciones online para aumentar la visibilidad de la empresa y mejorar la comunicación con sus públicos. Por otro lado, teniendo en cuenta los crecientes riesgos a los cuales se enfrenta la industria cárnica, se hace un análisis sobre las potenciales crisis a las cuales está expuesto el grupo, centrándose en la fase proactiva del ciclo de gestión de conflictos. The meat industry is one of the most important sectors in the Catalan economy, mainly composed of small and medium-sized businesses, many of which maintain a low profile communication policy. This industry is increasingly at the spotlight of consumers, environmental and pro-animal movements, trade unions and public decision-makers. In this context, what kind of communication is best suited? A reactive communication only when a crisis appears? Or is it better to have a pro-active one to highlight its benefits and improve its reputation? This project aims to highlight the benefits of having a well-defined communication policy in the food industry and, especially, in the meat industries, as well as the need to have a crisis communication plan taking into account the growing risks. In the next pages, a communication plan for Grup Salvi is presented. This is a group of companies in the porcine sector that has presence in the three sectors of economic activity: from the breeding and fattening of pigs (primary sector), through the transformation of meat and the preparation of cold meat (secondary) and, finally, the sale of the finished product (tertiary), both B2B (providing delica-tessens, supermarkets, bars and restaurants, mainly in Catalonia) such as B2C, through their own stores. This project proposes a reputation management plan, with a special focus on the online actions in order to increase the visibility of the company and improve the communication with their stakeholders. On the other hand, given the growing risks faced by the meat industry, the project presents an analysis of the potential crises, focusing on the proactive phase of the conflict management cycle.