76 results on '"Prisión"'
Search Results
2. Respuesta judicial a la agresión y al abuso sexual: relevancia de los factores legales y extralegales en las sentencias
- Author
-
Tamarit Sumalla, Josep M., Aizpitarte Gorrotxategi, Alazne, Arantegui Arràez, Laura, Romero Seseña, Pablo, and Universitat Oberta de Catalunya
- Subjects
sexual assault ,decisiones judiciales ,delictes sexuals ,sexual abuse ,prison sentence ,rape ,court sentencing ,civil liability ,sex crimes ,delitos sexuales ,responsabilidad civil ,abús sexual ,violació ,violación ,presó ,abuso sexual ,decisions judicials ,agresión sexual ,agressió sexual ,prisión ,responsabilitat civil - Abstract
La investigación criminológica ha puesto de manifiesto la relevancia que tienen diversos factores en las sentencias judiciales, pu-diendo ser estos de índole legal (y, por tanto, previsibles) o extralegal. El presente estudio analiza cuáles son los factores que influyen en la toma de decisiones judiciales en los casos de abusos y agresiones sexuales, a partir del estudio de las sentencias dictadas por las Audiencias Provin-ciales españolas en los años 2019 y 2020. El principal objetivo de este estudio es determinar el peso de las variables legales y extralegales en la decisión de condenar o absolver y en la determinación de la duración de la pena de prisión y la cuantía de responsabilidad civil. Se concluye que los factores legales explican buena parte de la variación de las penas impuestas y que en la determinación de la responsabilidad civil hay una mayor aleatoriedad, pese a que los criterios que utilizan los tribunales son en gran medida concordantes en los dos procesos decisionales. Los resultados muestran además la relevancia de ciertos factores extralega-les, lo cual abre vías de interés para la futura investigación. Criminological literature suggests that the court sentencing process is affected by several factors, either legal (and therefore, predictable) or extra-legal. The present study analyzes which variables influence judicial decisions in cases of sexual assault and sexual abuse, by studying all the judgments handed down by the Spanish Provincial Courts in the years 2019 and 2020. The main goal of the study is to determine whether legal or extralegal variables have a greater influence on the decision to convict or absolve, on the time length of the prison sentence and on the amount of the compensation awarded. The study reveals that prison sentences are mainly influenced by legal variables and civil liability presents greater randomness, despite the fact that court sentencing criteria are usually concordant for both decision-making processes. Results also show the influence of various extra-legal variables, which opens new research lines for future investigation.
- Published
- 2022
3. Soft skills and employability. A challenge for penitentiary pedagogy
- Author
-
María del Mar Lorenzo Moledo, Anaïs Quiroga-Carrillo, Jesús García Álvarez, and Universidade de Santiago de Compostela. Departamento de Pedagoxía e Didáctica
- Subjects
formación profesional ,integración profesional ,Prisión ,mercado laboral ,integración social ,Competencias transversales ,Social prison ,Education ,Soft skills ,interdisciplinariedad ,Tratamiento socioeducativo ,orientación profesional ,preso ,Empleabilidad ,Employability ,Reinserción - Abstract
La formación laboral de los internos e internas en centros penitenciarios debe ocupar un papel central en su proceso de reeducación y reinserción social, a tenor de lo expuesto en la legislación española. Precisamente, esta cuestión se antoja todavía más pertinente en el contexto de globalización en el que se encuentra nuestra sociedad, donde el mercado laboral demanda trabajadores/as capaces de responder a los nuevos requerimientos del entramado empresarial. En este artículo defendemos la necesidad de que los programas de orientación y formación profesional que se llevan a cabo en las prisiones potencien el desarrollo de competencias de carácter transversal, imprescindibles no solo para el acceso a un puesto de trabajo, sino también para su mantenimiento. Con tal propósito, se han analizado, en primer lugar, las características de los/as destinatarios/as de estos programas, profundizando en las variables contextuales, formativo-profesionales y ocupacionales que han demostrado incidir en tal proceso. Posteriormente, se ha examinado la oferta formativa en el ámbito laboral de las prisiones españolas para comprobar si se desarrollan las competencias asociadas a una mayor empleabilidad. Concluimos que existe una falta de promoción de las competencias transversales en la formación laboral de los centros penitenciarios, junto a la necesidad de considerar aquellas variables contextuales y factores estructurales que son susceptibles de condicionar su inclusión sociolaboral The labour training of inmates in penitentiary centres should play a central role in their process of re-education and social reintegration, in light of the precepts of the Spanish legislation. Precisely, this question is even more relevant in the context of globalization in which our society is immersed, where the labour market is increasingly demanding workers capable of responding to the new requirements of the business fabric. In this article we defend the need for the vocational guidance and training programmes carried out in prisons to promote the development of soft skills, which are essential for the access to a job and its maintenance. To this end, the characteristics of the participants of these programs have been analysed, deepening into the contextual, formative-professional, and occupational variables that have an impact on this process. Lastly, the labour training of the Spanish prisons has been examined, in order to determine whether it develops the competences that have been associated with employability. We conclude that soft skills are not sufficiently promoted in the occupational training developed in prison, also highlighting that it is strongly recommended to start considering the contextual and structural variables that are likely to condition their social and labour reintegration SI
- Published
- 2022
4. Esport i activitat física en els centres penitenciaris a Catalunya: entreteniment, reinserció social o transformació? Una proposta axiològica a través del republicanisme cívic
- Author
-
Romeva Rueda, Raül, Pujadas Martí, Xavier, and Universitat Ramon Llull. Departament de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport
- Subjects
Prisión ,Esport ,Prison ,Republicanisme ,Deporte ,Republicanismo ,Presó ,Republicanism ,Motivació ,Educació ,Sport - Abstract
El projecte consisteix a fer una proposta, en forma de caixa d’eines, per tal de facilitar el disseny, la implementació i l’avaluació de les activitats fisicoesportives en centres penitenciaris, en la seva dimensió educativa, formativa i transformadora que ajudin al procés de reeducació i reinserció social, entre d’altres, de les persones privades de llibertat. A través de l’esport i l’activitat física les persones preses poden detectar les seves necessitats, vulnerabilitats i potencialitats, i a la vegada transformar l’entorn social. La recerca, que està centrada en el sistema penitenciari català, s’inscriu en la perspectiva neorepublicana de considerar les presons com un espai de transformació social, funció a la qual l’esport i l’activitat física hi pot contribuir d’una manera significativa, en tant que activitat recreativa i alhora resocialitzadora. La pedra angular de la proposta son els i les professionals de l’àrea fisicoesportiva dels centres penitenciaris. La investigació s’ha dut a terme en tres fases diferenciades. En la primera s’ha definit el marc conceptual i teòric. En la segona s’han fet les observacions pràctiques i les entrevistes en profunditat del cas estudiat, tant en format presencial com a través d’un qüestionari enviat i respost via correu electrònic. I finalment una tercera en què s’han analitzen les informacions recollides. El resultat de la recerca ha permès dissenyar una proposta innovadora de planificació i execució de l’activitat física i esportiva que incorpori una perspectiva transformadora i la tracti com una eina al servei de la funció pedagògica i educativa que pertoca al sistema penitenciari, tant pel què fa a les persones internes com a la societat en el seu conjunt. De manera clara i voluntària he enmarcat aquesta recerca en el paradigma sociocrític. La meva intenció ha estat ajudar l’administració catalana, de qui depèn la competència penitenciària, a dissenyar, aplicar i en definitiva millorar les polítiques necessàries per tal de fer de l’esport i l’activitat física a les presons un instrument recreatiu, de reinserció social i finalment transformador, per a la comunitat d’interns i internes, però també per a la societat en general. La meva pròpia experiència, en tant que intern, i més concretament en tant que dinamitzador d’activitats esportives del C.P. de Lledoners, m’ha permès viure en primera persona les fortaleses, però també les febleses, d’una política tan necessària com complexa i plena de matisos. És impossible, i aquesta recerca no ho pretén, establir un model de gestió perfecte i adaptable a totes les realitats, ni tant sols limitant-lo als centres que tenim a Catalunya. Cada centre és singular, té les seves particularitats i està compost per grups de població únics i intransferibles, ja sigui pel què fa als interns, com pel què fa al personal que hi treballa o hi col·labora. A més, les poblacions són, per definició, volàtils, dinàmiques, la qual cosa dificulta el treball continuat sobre una persona o un grup en concret. No obstant, aquesta mateixa experiència permet també concloure que existeixen diversos paràmetres comuns, dinàmiques compartides i oportunitats múltiples que ens poden ajudar a dissenyar i implementar programes de tractament i de gestió de compliment de penes que tinguin en l’esport i l’activitat física una eina molt més útil, o si més no millor utilitzada, que els que disposem avui. El proyecto consiste en hacer una propuesta, en forma de caja de herramientas, para facilitar el diseño, la implementación y la evaluación de las actividades físico-deportivas en centros penitenciarios, en su dimensión educativa, formativa y transformadora que ayuden al proceso de reeducación y reinserción social, entre otros, de las personas privadas de libertad. A través del deporte y la actividad física las personas presas pueden detectar sus necesidades, vulnerabilidades y potencialidades, y al mismo tiempo transformar el entorno social. La investigación, que está centrada en el sistema penitenciario catalán, se inscribe en la perspectiva neorrepublicana de considerar las prisiones como un espacio de transformación social, función a la que el deporte y la actividad física puede contribuir de forma significativa, en tanto que actividad recreativa y a la vez resocializadora. La piedra angular de la propuesta son los profesionales del área físico-deportiva de los centros penitenciarios. La investigación se ha realizado en tres fases diferenciadas. En la primera, se ha definido el marco conceptual y teórico. En la segunda se han realizado las observaciones prácticas y las entrevistas en profundidad del caso estudiado, tanto en formato presencial como a través de un cuestionario enviado y respondido vía correo electrónico. Y finalmente una tercera en la que se analizan las informaciones recogidas. El resultado de la investigación ha permitido diseñar una propuesta innovadora de planificación y ejecución de la actividad física y deportiva que incorpore una perspectiva transformadora y la trate como una herramienta al servicio de la función pedagógica y educativa que corresponde al sistema penitenciario, tanto por lo que se refiere a las personas internas como a la sociedad en su conjunto. De forma clara y voluntaria he enmarcado esta investigación en el paradigma sociocrítico. Mi intención ha sido ayudar a la administración catalana, que es la que ostenta las competencias penitenciarias, a diseñar, aplicar y en definitiva mejorar las políticas necesarias para hacer del deporte y la actividad física en las cárceles un instrumento recreativo, de reinserción social y por último transformador, para la comunidad de internos e internas, pero también para la sociedad en general. Mi propia experiencia, en tanto que interno, y más concretamente en tanto que dinamizador de actividades deportivas del C.P. de Lledoners, me ha permitido vivir en primera persona las fortalezas, pero también las debilidades, de una política tan necesaria como compleja y llena de matices. Es imposible, y esta investigación no lo pretende, establecer un modelo de gestión perfecto y adaptable a todas las realidades, ni siquiera limitándolo a los centros que tenemos en Cataluña. Cada centro es singular, tiene sus particularidades y está compuesto por grupos de población únicos e intransferibles, ya sea en lo que se refiere a los internos, como en lo que respecta al personal que trabaja o colabora. Además, las poblaciones son, por definición, volátiles, dinámicas, lo que dificulta el trabajo continuado sobre una persona o grupo en concreto. Sin embargo, esta misma experiencia permite también concluir que existen varios parámetros comunes, dinámicas compartidas y oportunidades múltiples que nos pueden ayudar a diseñar e implementar programas de tratamiento y gestión de cumplimiento de penas que tengan en el deporte y la actividad física una herramienta mucho más útil, o al menos mejor utilizada, que los que disponemos hoy. The aim of this project is to make a proposal, in the form of a tool box, in order to facilitate the design, implementation and evaluation of physical-sporting activities at penitentiaries, in its educational, formative and transforming dimension, that helps the re-education and social reinsertion, among others, of persons deprived of liberty. Through sport and physical activities, prisoners can detect their needs, vulnerabilities and potential, whilst transforming social background. The research, focused on the catalan penitentiary system, falls within a neo-republican perspective that considers prisons a social transformations space, where sports and physical activities may significantly contribute, insofar as a recreative and, at the same time, resotialating activity. The keystone of the proposal are the professional staff of the Physical-Sport area at the penitentiaries. The research has been conducted in three distinct phases In the first phase, the establishment of a conceptual and theoretical framework. In the second one, some practical observations have been made, and case study in-depth interviews carried out, both onsite format and via sent and answered email questionnaires format. Finally, the third one, the gathered information analysis. The result of the research has allowed design an innovative planning and physical activity performance proposal, incorporating a transforming perspective considered as a tool in the service of the pedagogical and educational function which corresponds to the penitentiary system, as regards both the inmates, and society as a whole. I clearly and willingly framed this research in the socio-critical paradigm. My endeavor has been to assist the Catalan Administration, from whom the penitentiary competency comes, designing, implementing and, ultimately, improving the required policies to make sport and physical activity in prisons a recreational, social reintegration and, eventually, a transforming tool, not only for the interns community, but also for society in general My own experience , as an intern, and more specifically, as a sport activities instructor and promoter at the C.P Lledoners, has allowed me to first-hand witness, in first person, the strengths and weaknesses of such a much-needed but complex and full of nuances policy, too. It is impossible to establish, and this research does not claim to, a perfect management model, adaptable to all realities, not even by limiting it to the detention centers located in Catalonia. Every facility is singular, it has its own particularities and it is composed of unique and non-transferable population groups, both in terms of the interns as well as the staff that works or collaborates in the center. Besides, these populations are dynamic and volatile, which difficulties the ongoing work on one specific person or group. Nevertheless, it is such experience that allows to conclude the existence of diverse common parameters, shared dynamics, and multiple opportunities, that may help us to design and implement treatment and management programs for the enforcement of penalties, including sport and physical activity as a far more useful tool or, at least, better used, than currently available ones.
- Published
- 2022
5. La prisión permanente revisable: el Ius Puniendi vs.la reinserción social. perspectiva penal y procesal
- Author
-
De Fuentes Miret, Nuria
- Subjects
Reinserció social ,Social reintegration ,Prisión permanente revisable ,Penal system ,Prisión ,Prison ,Presó ,Sistema penal ,Presó permanent revisable ,Reinserción social ,Derechos humanos ,Human rights ,Drets humans ,Reviewable permanent prison - Abstract
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
- Published
- 2022
6. Consideraciones sobre la educación en prisión : un análisis de la realidad española a partir de la lectura de Stateville
- Subjects
Presó ,Formació ,Prisión ,Educación ,Gestió ,Prison ,Training ,Educació ,Gestión ,Formación ,Education ,Management - Published
- 2021
7. El orden en prisión : ¿solo una cuestión de seguridad? A propósito del caso de las prisiones de mujeres
- Subjects
Presó ,Seguretat ,Prisión ,Prisons ,Control ,Security ,Ordre ,Gender ,Género ,Order ,Gènere ,Orden ,Seguridad - Published
- 2021
8. Una reflexión acerca de las prisiones privadas : ¿pragmatismo o ideología?
- Subjects
Neoliberalisme ,Prisión ,Prison ,Neoliberalism ,Neoliberalismo ,Castigo ,Pragmatismo ,Presó ,Punishment ,Càstig ,Pragmatisme ,Ideología ,Pragmatism ,Ideology ,Ideologia - Published
- 2021
9. Maternidad en prisión : situación de los hijos e hijas que acompañan a sus madres compartiendo condena
- Subjects
Sociología de la infància ,Mujer ,Prisión ,Maternity ,Sociology of childhood ,Prison ,Gender ,Drets ,Gènere ,Childhood ,Maternidad ,Maternitat ,Sociologia de la infància ,Presó ,Dona ,Género ,Women ,Derechos ,Infancia ,Rights ,Infància - Published
- 2021
10. Remarks about education in prison: an analysis of the Spanish reality based on the reading of Stateville
- Author
-
José María López-Riba and Úrsula Ruiz Cabello
- Subjects
Sociology and Political Science ,gestión ,Prisión ,Educación ,Prison ,Social Sciences ,Gestión ,Formación ,HM401-1281 ,Education ,Management ,Presó ,formación ,Formació ,Gestió ,Training ,Sociology (General) ,educación ,Educació ,prisión ,Social Sciences (miscellaneous) - Abstract
Este texto pertenece a una mesa redonda que ofrece un debate con James B. Jacobs, autor del clásico de la sociología de las prisiones Stateville: The penitentiary in mass society (1977), sobre la vigencia de su obra cuarenta años después. Este comentario tiene por objeto reflexionar en torno a las implicaciones de la educación en prisión a partir de la lectura de Stateville y del seminario que se impartió en la Universidad Pompeu Fabra para actualizar el debate sobre la monografía. En primer lugar, se expondrá el análisis de Jacobs acerca de la educación en prisión, subrayando la problemática de gestión que esta puede suponer. En segundo lugar, se apuntará la situación de la educación en las prisiones españolas. Para ello se señalarán los puntos en común con Stateville, se demostrarán los posibles beneficios que comporta la educación para los internos y, finalmente, se advertirá de las particularidades y precauciones que se deben considerar para poder garantizar el derecho a la educación a la población reclusa. Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del clàssic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society (1977), sobre la vigència de la seva obra quaranta anys després. Aquest comentari té per objecte reflexionar entorn de les implicacions de l'educació a la presó a partir de la lectura de Stateville i del seminari que es va impartir a la Universitat Pompeu Fabra per actualitzar el debat sobre la monografia. En primer lloc, s'exposarà l'anàlisi de Jacobs sobre l'educació a la presó, subratllant la problemàtica de gestió que aquesta pot suposar. En segon lloc, s'apuntarà la situació de l'educació a les presons espanyoles. Per a això s'assenyalaran els punts en comú amb Stateville, es demostraran els possibles beneficis que comporta l'educació per als interns i, finalment, s'advertirà de les particularitats i precaucions que s'han de considerar per poder garantir el dret a l'educació a la població reclusa. This text forms part of a round table discussion with James B. Jacobs, author of the classic study on the sociology of prisons Stateville: The Penitentiary in Mass Society, and examines the validity of his work 40 years later. Specifically, the purpose of this commentary is to reflect on formal education in prison following the reading of Stateville and the seminar given at the University Pompeu Fabra aimed at revisiting the debate on Jacobs' work. The authors' analysis of education in prison is first presented, highlighting the management problems involved. The state of education in Spanish prisons, the points it shares with Stateville and the possible benefits of education for inmates are then discussed. Finally, particular aspects and precautions that must be considered in order to guarantee inmates' right to education are explored.
- Published
- 2021
11. Una reflexión acerca de las prisiones privadas : ¿pragmatismo o ideología?
- Author
-
Albert Pedrosa
- Subjects
Neoliberalisme ,Sociology and Political Science ,Prisión ,Neoliberalism ,Social Sciences ,Neoliberalismo ,Castigo ,HM401-1281 ,Punishment ,ideología ,Sociology (General) ,Pragmatism ,Ideology ,castigo ,Prison ,neoliberalismo ,Pragmatismo ,Presó ,Càstig ,pragmatismo ,Pragmatisme ,Ideología ,prisión ,Social Sciences (miscellaneous) ,Ideologia - Abstract
espanolEste texto pertenece a una mesa redonda que ofrece un debate con James B. Jacobs, autor del clasico de la sociologia de las prisiones Stateville: The penitentiary in mass society, sobre la vigencia de su obra cuarenta anos despues. Este comentario presenta una reflexion acerca de las razones que han podido llevar al surgimiento de las prisiones privadas, confrontando argumentos que defienden su surgimiento por razones pragmaticas con otros que las situan como producto de la expansion hacia el castigo de la ideologia neoliberal. Por ultimo, se realiza una breve reflexion acerca de la posibilidad de que en el futuro este tipo de instituciones lleguen al contexto espanol. EnglishThis text forms part of a round table discussion with James B. Jacobs, author of the classic study on the sociology of prisons Stateville: The Penitentiary in Mass Society, and examines the validity of his work 40 years later. The commentary presents some thoughts on the reasons that have led to the emergence of private prisons. Arguments that defend privately operated penal facilities for pragmatic reasons are contrasted against those that view them as a product of an expanding neoliberal ideology towards punishment. Finally, a brief reflection is made about the possibility of introducing this kind of institutions in Spanish in the near future. catalaAquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del classic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society, sobre la vigencia de la seva obra quaranta anys despres. Aquest comentari presenta una reflexio sobre les raons que han pogut portar al sorgiment de les presons privades, confrontant arguments que en defensen el sorgiment per raons pragmatiques amb uns altres que les situen com a producte de l'expansio cap al castig de la ideologia neoliberal. Finalment, es fa una breu reflexio sobre la possibilitat que en el futur aquest tipus d'institucions arribin al context espanyol.
- Published
- 2021
12. Educación social : revista de intervención socioeducativa
- Author
-
Barba Núñez, María, Expósito Diéguez, Alba, and Morán de Castro, María del Carmen
- Subjects
actividades socio-culturales ,educación para el ocio ,preso ,prisión ,participación - Abstract
Resumen basado en el de la publicación Resumen en inglés y catalán Monográfico con el título: "Experiencias de investigación y de innovación en la educación social" Se analiza una experiencia de pedagogía del ocio, en la que se formó a un grupo de presos para constituirse como grupo motor de la actividad sociocultural del Centro Penitenciario de Monterroso. Se busca extraer las claves metodológicas que permiten implementar en el contexto prisión la pedagogía del proyecto. Se sustenta en la metodología cualitativa de estudio de caso, centrando su atención en un curso de dinamizadores de tiempo libre desarrollado con nueve internos. Se toman como fuentes de información el diario de campo, el cuestionario de evaluación final, los registros de la evaluación participativa y una entrevista a la educadora social que desarrolló el curso. Los resultados ratifican la importancia de partir de la consciencia grupal sobre las vivencias del ocio en prisión; prestar gran atención al grupo y en potenciar las relaciones sociales; garantizar la capacidad de incidencia de la población reclusa, situada habitualmente en el rol de usuaria y fomentar competencias relacionales en un espacio marcado por la subcultura carcelaria ESP
- Published
- 2021
13. La adaptación a prisión : una aproximación empírica
- Author
-
Pedrosa Bou, Albert and Cid Moliné, Josep
- Subjects
Presó ,Adaptació ,Ciències Socials ,Prisión ,Prison ,Adaptación ,Criminología ,Criminology ,Adaptation ,Criminologia - Abstract
Des dels primers estudis sobre presons ha existit un interès per conèixer com les persones viuen el seu empresonament i les causes del seu comportament dins de la institució penitenciària. Els comportaments que les persones duen a terme durant la seva privació de llibertat configuren el fenomen de l’adaptació a presó. No obstant, la literatura no ha partit d’una definició específica d’aquest concepte i s’ha centrat principalment en explorar el mal comportament com a indicador d’una falta d’adaptació, assimilant tots dos aspectes. Aquest treball defineix l’adaptació com un procés d’interacció entre les persones empresonades i la institució penitenciària, proposant que una persona es trobarà adaptada a presó quan participi dels objectius de rehabilitació i reinserció de la institució i contribueixi a un clima social ordenat. Hi ha quatre perspectives que han explicat les causes de l’adaptació a presó: la teoria de les privacions, que situa les causes del comportament adaptatiu en l’assimilació de la cultura penitenciaria i la resposta a les penalitats de l’empresonament; la teoria de la importació, que considera que l’adaptació depèn de les característiques i valors amb els quals les persones arriben a la institució; la teoria de l’afrontament, que estableix que els comportaments adaptatius sorgeixen de la interacció entre individu i ambient, depenent el seu resultat dels recursos personals i socials dels quals les persones disposen; i la teoria de la gestió, que considera que l’estil de direcció dels centres penitenciaris i les accions amb el personal influeixen en el comportament de les persones empresonades. Aquesta tesi doctoral té per objectiu utilitzar les anteriors teories per explorar l’adaptació a les presons espanyoles. Amb aquesta fi, s’han dut a terme dues recerques empíriques que han explorat dos elements centrals per a l’adaptació al nostre sistema penitenciari: la imposició de sancions i la progressió penitenciària. Les dues recerques s’han publicat com a articles en revistes científiques, de manera que aquesta tesi adopta un format per compendi d’articles. Per a la realització dels anàlisis s’ha partit de la mostra del projecte de recerca “Empresonament i Reincidència”, desenvolupat pel Grup de Recerca en “Desistiment del Delicte i Polítiques de Reinserció” de la Universitat Autònoma de Barcelona, que recull dades d’autoinforme sobre l’experiència de l’empresonament al final de la condemna. Els resultats destaquen que les teories de l’adaptació tenen diversa capacitat explicativa, si bé resulta rellevant la seva integració per a una millor comprensió del fenomen. Específicament es destaca que la teoria de les privacions es confirma parcialment, ja que tot i que l’ambient negatiu a presó no resulta significatiu, la victimització patida sí es relaciona amb més problemes d’adaptació. En segon lloc i respecte de la teoria de la importació, la desavantatge prèvia ‒en concret l’historial penal i el consum de drogues‒ dificulta l’adaptació. En tercer lloc, els recursos d’afrontament ‒destacant el suport familiar‒ es relacionen amb una adaptació positiva. Finalment i reafirmant la teoria de la gestió, el suport del personal penitenciari i la percepció de legitimitat en les seves accions contribueixen a l’èxit del procés d’adaptació. El treball finalitza amb propostes per la millora del procés d’adaptació de les persones que compleixen una pena de presó, amb una especial atenció a aquells col·lectius que presenten més dificultats per assolir-la, destacant les persones en situació de desavantatge social i les persones estrangeres. Desde los primeros estudios sobre prisiones ha existido un interés por conocer cómo las personas viven su encarcelamiento y las causas de su comportamiento dentro de la institución penitenciaria. Los comportamientos que las personas llevan a cabo durante su privación de libertad configuran el fenómeno de la adaptación a prisión. No obstante, la literatura no ha partido de una definición específica de este concepto y se ha centrado principalmente en explorar el mal comportamiento como indicador de una falta de adaptación, asimilando ambos aspectos. Este trabajo define la adaptación como un proceso de interacción entre las personas presas y la institución penitenciaria, proponiendo que una persona se encontrará adaptada a prisión cuando participe de los objetivos de rehabilitación y reinserción de la institución y contribuya a un clima social ordenado. Existen cuatro perspectivas que han explicado las causas de la adaptación a prisión: la teoría de las privaciones, que sitúa las causas del comportamiento adaptativo en la asimilación de la cultura carcelaria y la respuesta a las penalidades del encarcelamiento; la teoría de la importación, que considera que la adaptación depende de las características y valores con los que las personas llegan a la institución; la teoría del afrontamiento, que establece que los comportamientos adaptativos surgen de la interacción entre individuo y ambiente, dependiendo su resultado de los recursos personales y sociales de los que las personas disponen; y la teoría de la gestión, que considera que el estilo de dirección de los centros penitenciarios y las acciones del personal influyen en el comportamiento de los presos. Esta tesis doctoral tiene por objetivo utilizar las anteriores teorías para explorar la adaptación en las prisiones españolas. Para ello se han llevado a cabo dos investigaciones empíricas que han explorado dos elementos centrales para la adaptación en nuestro sistema penitenciario: la imposición de sanciones y la progresión penitenciaria. Ambas investigaciones se han publicado como artículos en revistas científicas, por lo que esta tesis adopta un formato por compendio de artículos. Para la realización de los análisis se ha partido de la muestra del proyecto de investigación ‘Encarcelamiento y Reincidencia’, desarrollado por el Grupo de Investigación en ‘Desistimiento de la Delito y Políticas de Reinserción’ de la Universidad Autónoma de Barcelona, que recoge datos de autoinforme sobre la experiencia del encarcelamiento al final de la condena. Los resultados destacan que las teorías de la adaptación tienen diversa capacidad explicativa, si bien resulta relevante su integración para una mejor comprensión del fenómeno. Específicamente se destaca que la teoría de las privaciones se confirma parcialmente, pues aun cuando el ambiente negativo en prisión no resulta significativo, la victimización sufrida sí se relaciona con mayores problemas de adaptación. En segundo lugar y respecto de la teoría de la importación, la desventaja previa –en concreto el historial penal y el consumo de drogas– dificulta la adaptación. En tercer lugar, los recursos de afrontamiento –destacando el apoyo familiar– se relacionan con una adaptación positiva. Por último, y reafirmando la teoría de la gestión, el apoyo del personal penitenciario y la percepción de legitimidad en sus acciones contribuyen al éxito del proceso de adaptación. El trabajo finaliza con propuestas para la mejora del proceso de adaptación de las personas que cumplen una pena de prisión, con un foco específico en aquellos colectivos que presentan mayores dificultades en su logro, destacando las personas en situación de desventaja social y las personas extranjeras. Since the first studies on prisons, there has been an interest in knowing how people experience their incarceration and the causes of their behavior within the penitentiary institution. The behaviors that people perform during their imprisonment determine the phenomenon of prison adaptation. However, the literature has not departed from a specific definition of this concept and has focused mainly on exploring misbehavior as an indicator of a lack of adaptation, assimilating both aspects. This doctoral thesis defines adaptation as a process of interaction between prisoners and the penitentiary institution, considering that a person will be adapted to prison when they participate in the rehabilitation and reintegration objectives of the institution and contribute to order and a pacific social climate. Four perspectives have explained the causes of adaptation to prison: the deprivation theory, which places the causes of adaptative behavior in the assimilation of prison culture and the response to the pains of imprisonment; the importation theory, which considers that adaptation depends on the characteristics and values with which people arrive at the institution; the coping theory, which establishes that adaptative behaviors arise from the interaction between individuals and the environment, which results depend on the personal and social resources that people have; and management theory, which considers that the management style of prisons and the actions of the staff influence the behavior of prisoners. This doctoral thesis aims to use the previous theories to explore the process of adaptation in Spanish prisons. With this objective, two empirical investigations have been carried out to explore two key elements for adaptation in our prison system: the imposition of sanctions and a prison progressive release. Both investigations have been published as articles in scientific journals, so this thesis adopts format of compendium by publications. The sample used comes from the research project “Imprisonment and Reoffending”, developed by the Research Group on “Desistance from Crime and Reentry Policies” of the Autonomous University of Barcelona, which collects self-report data about the experience of incarceration at the end of the prison sentence. The results highlight that adaptation theories present distinct explanatory capacity, although their integration is relevant for a better understanding of prison adaptation. Specifically, it is highlighted that deprivation theory is partially confirmed because even when the negative environment in prison is not significant, the victimization suffered is related to greater adaptation problems. Second, and concerning importation theory, prior disadvantage –specifically criminal record and drug use– make adaptation more difficult. Third, coping resources –emphasizing family support– are related to positive adaptation. Finally, and supporting management theory, the support from prison staff and the perception of legitimacy in their actions contribute to the success of the adaptation process. This work ends with proposals to improve the success in the adaptation process of people who are serving a prison sentence, with a specific focus on those groups that present the greatest difficulties in achieving it, particularly people with social disadvantage trajectories and foreigners. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Dret
- Published
- 2021
14. Maternitat a la presó : situació dels infants que acompanyen les seves mares compartint condemna
- Author
-
María José Gea Fernández
- Subjects
Sociología de la infància ,Sociology and Political Science ,derechos ,Mujer ,Prisión ,Maternity ,Sociology of childhood ,Social Sciences ,Gènere ,Maternidad ,prison ,rights ,childhood ,women ,maternity ,gender ,sociology of childhood ,HM401-1281 ,Dona ,Sociology (General) ,Women ,maternidad ,mujer ,infancia ,Prison ,Gender ,prisión ,género ,sociología de la infancia ,Drets ,Childhood ,Maternitat ,Sociologia de la infància ,Presó ,Género ,Derechos ,Infancia ,Rights ,Social Sciences (miscellaneous) ,Infància - Abstract
En el presente artículo se analiza la situación de los hijos e hijas que conviven con sus madres en las cárceles españolas desde la sociología de la infancia. Esta ciencia actúa mediante la aplicación de un enfoque de derechos que permite profundizar en el papel activo de la infancia atendiendo a las diferentes realidades que pueden vivirse. La situación de los menores de hasta tres años que se encuentran en las cárceles es poco conocida e invisibilizada por las instituciones, puesto que no existen datos oficiales sobre ellos, ni tampoco ningún seguimiento posterior para analizar las posibles consecuencias del encierro. El artículo resume algunos de los resultados del estudio realizado en la Comunidad de Madrid entre los años 2009 y 2012, aplicando el análisis del discurso y el enfoque relacional, que incide en la importancia de conceptos como el de generación, grupo minoritario, género y relaciones humanas como herramientas fundamentales para analizar la realidad infantil y juvenil. Entre las principales conclusiones, puede anticiparse que la peor situación que soporta la mujer presa frente al hombre se traduce en unas consecuencias tanto directas como indirectas en sus hijos e hijas, y, además, que el trato a la mujer desde conceptos de incapacidad están directamente relacionados con el concepto de los niños y las niñas como seres pasivos y ajenos a la realidad de la que forman parte, puesto que, en este caso, se trata de internos no penados en prisión., En el present article s'analitza la situació dels infants que conviuen amb les seves mares a les presons espanyoles des de la sociologia de la infància. Aquesta ciència actua mitjançant l'aplicació d'un enfocament de drets que permet aprofundir en el paper actiu de la infància atenent a les diferents realitats que poden viure's. La situació dels menors de fins a tres anys que es troben a les presons és poc coneguda i invisibilitzada per les institucions, ja que no existeixen dades oficials sobre ells, ni tampoc cap seguiment posterior per analitzar les possibles conseqüències del tancament. L'article resumeix alguns dels resultats de l'estudi realitzat a la Comunitat de Madrid entre els anys 2009 i 2012, aplicant l'anàlisi del discurs i l'enfocament relacional, que incideix en la importància de conceptes com el de generació, grup minoritari, gènere i relacions humanes com a eines fonamentals per analitzar la realitat infantil i juvenil. Entre les principals conclusions, pot anticipar-se que la pitjor situació que suporta la dona presa enfront de l'home es tradueix en unes conseqüències tant directes com indirectes en els seus fills i filles, i, a més, que el tracte a la dona des de conceptes d'incapacitat està directament relacionat amb el concepte dels infants com a éssers passius i aliens a la realitat de la qual formen part, ja que, en aquest cas, es tracta d'interns no penats a la presó., This article analyses the situation of children living with their mothers in Spanish prisons within the framework of the sociology of childhood. This branch of sociology implements a rights-based approach that allows examining in depth the active role of children according to the different realities they experience. The situation of children under three in Spanish prisons is an unknown reality that is made invisible by institutions through the absence of official data on these children in prison and the lack of follow-up to analyse the possible consequences of their confinement. The article summarizes some of the results of a study conducted in the Community of Madrid from 2009 to 2012 by applying discourse analysis and a relational approach that emphasizes the importance of concepts such as generation, minority group, and gender and human relations as fundamental tools for analysing the reality of children and youth. Among the main conclusions, it is found that the worse conditions of imprisoned women compared to men result in both direct and indirect consequences for their children. Moreover, the treatment of these women based on the concept of incapacitation are directly related to the notion of children as passive subjects oblivious to the reality in which they are embedded, in this case being inmates without a prison sentence.
- Published
- 2021
15. Incidencia de la situación de prisión domiciliaria de las madres en el desarrollo de los niños, niñas y adolescentes
- Author
-
Geretis Rodriguez, María Agustina
- Subjects
Madre ,Prisión ,Trabajo social ,Tesis de grado ,Preso ,COVID 19 - Abstract
La presente Sistematización se lleva a cabo en el marco a la cátedra denominada “Seminario Orientador y de Sistematización de la Intervención”, perteneciente a la carrera Licenciatura en Trabajo Social de la Universidad Católica de Salta; a través de la cual se retoman experiencias vividas de practica pre- profesional, que se desarrollan en el Programa de Inserción Social y Supervisión de Presos y Liberados de la Provincia de Salta, tomando como eje principal, supervisión de “Prisiones domiciliarias”. Desde este marco, se pretende analizar como área temática las infancias desde un nivel de abordaje familiar, tomando como tema general “Impacto en el desarrollo de hijos/as de mujeres con prisión domiciliaria de la ciudad de Salta”... Fil: Geretis Rodriguez, María Agustina. Universidad Católica de Salta. Escuela Universitaria de Trabajo Social; Argentina.
- Published
- 2020
16. El col·lectiu LGTBI a les presons catalanes: una perspectiva des de l'Educació Social
- Author
-
Garrido Velasco, Lidia and Llopis Roca, Núria
- Subjects
Social education -- TFG ,gender perspective ,acciones/actuaciones socioeducativas ,líneas de futuro de los educadores sociales ,Educación social -- TFG ,col·lectiu LGTBI ,colectivo LGTBI ,gènere ,perspectiva de género ,LGTBI community ,Educació social -- TFG ,perspectiva de gènere ,accions/actuacions socioeducatives ,estudis de gènere ,gender studies ,socio-educational actions ,presó ,gender ,estudios de género ,prison ,línies de futur dels educadors socials ,future prospects of social educators ,prisión ,género - Abstract
La realitat de les persones LGTBI s'ha fet present a les presons i amb això han sorgit nous reptes en el tractament penitenciari però, també, en les i els professionals que hi treballen. I és que, per una banda, els centres penitenciaris segueixen sent un espai estructuralment reproductor del gènere i la sexualitat normativa però, per l'altra, aquest col·lectiu ha obert la perspectiva de diversitat sexual i de gènere. Així doncs, el present treball sorgeix de la necessitat de conèixer a les actuacions i accions socioeducatives que es realitzen en l'àmbit penitenciari català dirigides al col·lectiu LGTBI així com conèixer les línies de futur que es plantegen els educadors/es socials que treballen en aquest àmbit amb dit col·lectiu. La realidad de las personas LGTBI se ha hecho presente en las prisiones y con ello han surgido nuevos retos en el tratamiento penitenciario pero, también, en las y los profesionales que allí trabajan. Y es que, por un lado, los centros penitenciarios siguen siendo un espacio estructuralmente reproductor del género y la sexualidad normativa pero, por otro lado, este colectivo ha abierto la perspectiva de diversidad sexual y de género. Así pues, el presente trabajo surge de la necesidad de conocer a las actuaciones y acciones socioeducativas que se realizan en el ámbito penitenciario catalán dirigidas al colectivo LGTBI así como conocer las líneas de futuro que se plantean los educadores/as sociales que trabajan en este ámbito con dicho colectivo. The reality of LGBTI community has come out in prisons. Due to this, new challenges have arisen in the prison treatment but also for the professionals who work there. On the one hand, prisons continue to be a structural space for the reproduction of gender and normative sexuality. On the other hand, this group has opened up the perspective of sexual and gender diversity. Therefore, this work results from the need to know about the socio-educational actions that are carried out in prisons for the LGBTI community, as well as to know the future lines that are proposed to the social educators that work in this field with this group.
- Published
- 2020
17. La imposible prisión. Sistema penitenciario y carcelario en el estado soberano de Bolívar: 1860-1880
- Author
-
José Wilson Márquez Estrada
- Subjects
Cárcel ,Prisión ,Penitenciaría ,Reo ,Preso ,Justicia ,Social sciences (General) ,H1-99 - Abstract
El presente artículo trata de las diferentes circunstancias por las que pasó el Estado Soberano de Bolívar con relación al proceso de construcción de un aparato penitenciario y carcelario entre 1860 y 1880, de las diferentes estrategias que se intentaron implementar para saldar el gran obstáculo que se presentó en la construcción de dicho sistema penitenciario, especialmente su problema financiero. Igualmente se describen los diferentes acontecimientos que se vivieron en las distintas provincias que conformaban el Estado en relación con la vida en las cárceles, la situación de los reos, los dispositivos educativos y productivos impulsados dentro de los penales, los conflictos, las situaciones de inseguridad y de hacinamiento, las fórmulas de solución aplicadas, los fracasos y los mecanismos de control y de regulación de la vida carcelaria impulsados para corregir el mal funcionamiento de estas instituciones. Simultáneamente se trata el tema del contexto cultural y político en que se impulsó la reforma carcelaria en Colombia a mediados del siglo XIX y el impacto que ésta tuvo en el Estado Soberano de Bolívar.
- Published
- 2010
18. La prevención en los Servicios Penitenciarios : Posibles maneras de evitar la reincidencia. Estudio sobre Alcaidía Policial Trelew durante el año 2014
- Author
-
Viberos, Armando Luis and Bersáis, Virginia Silvana
- Subjects
Policía ,Prisión ,Tesis de grado ,Preso ,Prevención del crimen ,Seguridad - Abstract
141 p. il. Este trabajo, tiene como objetivo favorecer a la prevención del delito al analizar la utilización de la educación en contextos de encierro como herramienta que posiblemente logre evitar el quebrantamiento de cualquier norma en el interior de Alcaidía Policial Trelew con asiento en la provincia de Chubut. Partiendo del análisis de hechos puntuales acontecidos durante el año 2014 y basándonos en el rol que cumple la Policía, encargada de la guarda y custodia de los detenidos que se encuentran en ella, pudimos establecer que ésta constituye una función que requiere un alto grado de profesionalismo y responsabilidad. En este estudio, se tendrá especialmente en cuenta que no es labor exclusiva del personal policial cumplir tareas penitenciarias y que es deber de la Policía de Chubut como institución a cargo, arbitrar los medios para el cumplimiento efectivo de lo establecido en lo referente a la Ejecución de la Pena Privativa de Libertad. Para llevar adelante esta investigación se analizaron diferentes órganos del estado, así como las distintas actividades que llevaron a cabo con sus resultados; de ésta manera confirmar si la permanencia del detenido en ese ámbito carcelario le favoreció a su resocialización. Fil: Bersáis, Virginia Silvana. Universidad Católica de Salta. Facultad de Ciencias Jurídicas; Argentina. Fil: Viberos, Armando Luis. Universidad Católica de Salta. Facultad de Ciencias Jurídicas; Argentina.
- Published
- 2019
19. Orden in prison: just a matter of security?: focus on women’s prisons
- Author
-
Ares Batlle Manonelles
- Subjects
Sociology and Political Science ,Prisión ,Gender ,Social Sciences ,Gènere ,seguridad ,HM401-1281 ,Presó ,Seguretat ,Prisons ,Control ,Security ,Ordre ,Género ,Order ,Sociology (General) ,Orden ,Seguridad ,control ,prisión ,Social Sciences (miscellaneous) ,orden ,género - Abstract
Este texto pertenece a una mesa redonda que ofrece un debate con James B. Jacobs, autor del clásico de la sociología de las prisiones Stateville: The penitentiary in mass society, sobre la vigencia de su obra cuarenta años después. Este comentario se ocupa de la cuestión del equilibrio entre orden y seguridad en las prisiones. Centrándonos en la realidad de las prisiones de mujeres, se reflexiona sobre la importancia del orden en las cárceles, cuál es su relación con la seguridad y cómo afecta a los objetivos rehabilitadores de la prisión. Concretamente, se habla de la presencia que adquieren el orden y el control en las prisiones de mujeres, aun cuando la amenaza a la seguridad no es especialmente elevada o inminente. This text belongs to a round table which offers a discussion with James B. Jacobs, author of the classic in sociology of prisons Stateville: The penitentiary in mass society, on the importance of his work 40 years later. This commentary considers the issue of balance between order and security in prisons. Focusing on women's prisons, we think about the importance of order in prison, which is the relationship between order and security and it affects the rehabilitation purposes of the prison. We reflect how order and control are developed in women's, which role order takes, even when there is not a big threat to security. Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del clàssic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society, sobre la vigència de la seva obra quaranta anys després. Aquest comentari s'ocupa de la qüestió de l'equilibri entre ordre i seguretat a les presons. Centrant-nos en la realitat de les presons de dones, es reflexiona sobre la importància de l'ordre en les presons, quina relació té amb la seguretat i com afecta els objectius rehabilitadors de la presó. Concretament es parla de la presència que adquireixen l'ordre i el control a les presons de dones, tot i que l'amenaça a la seguretat no hi és especialment elevada o imminent.
- Published
- 2019
20. A reflection on private prisons: pragmatism or ideology?
- Author
-
Pedrosa, Albert
- Subjects
presó ,càstig ,neoliberalisme ,pragmatisme ,ideologia ,prisión ,castigo ,neoliberalismo ,pragmatismo ,ideología ,Sociología ,Criminología ,Prisión ,prison ,punishment ,neoliberalism ,pragmatism ,ideology - Abstract
Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del clàssic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society, sobre la vigència de la seva obra quaranta anys després. Aquest comentari presenta una reflexió sobre les raons que han pogut portar al sorgiment de les presons privades, confrontant arguments que en defensen el sorgiment per raons pragmàtiques amb uns altres que les situen com a producte de l'expansió cap al càstig de la ideologia neoliberal. Finalment, es fa una breu reflexió sobre la possibilitat que en el futur aquest tipus d'institucions arribin al context espanyol., This text forms part of a round table discussion with James B. Jacobs, author of the classic study on the sociology of prisons Stateville: The Penitentiary in Mass Society, and examines the validity of his work 40 years later. The commentary presents some thoughts on the reasons that have led to the emergence of private prisons. Arguments that defend privately operated penal facilities for pragmatic reasons are contrasted against those that view them as a product of an expanding neoliberal ideology towards punishment. Finally, a brief reflection is made about the possibility of introducing this kind of institutions in Spanish in the near future., Este texto pertenece a una mesa redonda que ofrece un debate con James B. Jacobs, autor del clásico de la sociología de las prisiones Stateville: The penitentiary in mass society, sobre la vigencia de su obra cuarenta años después. Este comentario presenta una reflexión acerca de las razones que han podido llevar al surgimiento de las prisiones privadas, confrontando argumentos que defienden su surgimiento por razones pragmáticas con otros que las sitúan como producto de la expansión hacia el castigo de la ideología neoliberal. Por último, se realiza una breve reflexión acerca de la posibilidad de que en el futuro este tipo de instituciones lleguen al contexto español.
- Published
- 2019
21. Remarks about education in prison: an analysis of the Spanish reality based on the reading of Stateville
- Author
-
Ruiz Cabello, Úrsula and López-Riba, José
- Subjects
presó ,educació ,formació ,gestió ,Sociología ,Criminología ,prisión ,educación ,formación ,gestión ,prison ,education ,training ,management - Abstract
Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del clàssic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society (1977), sobre la vigència de la seva obra quaranta anys després. Aquest comentari té per objecte reflexionar entorn de les implicacions de l'educació a la presó a partir de la lectura de Stateville i del seminari que es va impartir a la Universitat Pompeu Fabra per actualitzar el debat sobre la monografia. En primer lloc, s'exposarà l'anàlisi de Jacobs sobre l'educació a la presó, subratllant la problemàtica de gestió que aquesta pot suposar. En segon lloc, s'apuntarà la situació de l'educació a les presons espanyoles. Per a això s'assenyalaran els punts en comú amb Stateville, es demostraran els possibles beneficis que comporta l'educació per als interns i, finalment, s'advertirà de les particularitats i precaucions que s'han de considerar per poder garantir el dret a l'educació a la població reclusa., This text forms part of a round table discussion with James B. Jacobs, author of the classic study on the sociology of prisons Stateville: The Penitentiary in Mass Society, and examines the validity of his work 40 years later. Specifically, the purpose of this commentary is to reflect on formal education in prison following the reading of Stateville and the seminar given at the University Pompeu Fabra aimed at revisiting the debate on Jacobs’ work. The authors’ analysis of education in prison is first presented, highlighting the management problems involved. The state of education in Spanish prisons, the points it shares with Stateville and the possible benefits of education for inmates are then discussed. Finally, particular aspects and precautions that must be considered in order to guarantee inmates’ right to education are explored., Este texto pertenece a una mesa redonda que ofrece un debate con James B. Jacobs, autor del clásico de la sociología de las prisiones Stateville: The penitentiary in mass society (1977), sobre la vigencia de su obra cuarenta años después. Este comentario tiene por objeto reflexionar en torno a las implicaciones de la educación en prisión a partir de la lectura de Stateville y del seminario que se impartió en la Universidad Pompeu Fabra para actualizar el debate sobre la monografía. En primer lugar, se expondrá el análisis de Jacobs acerca de la educación en prisión, subrayando la problemática de gestión que esta puede suponer. En segundo lugar, se apuntará la situación de la educación en las prisiones españolas. Para ello se señalarán los puntos en común con Stateville, se demostrarán los posibles beneficios que comporta la educación para los internos y, finalmente, se advertirá de las particularidades y precauciones que se deben considerar para poder garantizar el derecho a la educación a la población reclusa.
- Published
- 2019
22. Belonging to a racial minority, being a correctional officer
- Author
-
Blanco Correa, Ariadna
- Subjects
prison ,correctional staff ,racial/ethnic minority ,professional role ,punitive attitudes ,job stress ,prisión ,personal de vigilancia ,minoría racial/étnica ,rol profesional ,actitudes punitivas ,estrés laboral ,presó ,personal de vigilància ,minoria racial/ètnica ,rol professional ,actituds punitives ,estrès laboral - Abstract
Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del clàssic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society, sobre la vigència de la seva obra quaranta anys després. Aquest comentari té com a objectiu conèixer si pertànyer a una minoria ètnica sent personal de vigilància penitenciària afecta l'acompliment laboral i les actituds punitives d'aquest envers els reclusos i si pot estar relacionat amb l'estrès laboral. Primer es fa una introducció exposant algun tipus de discriminació soferta per aquest col·lectiu a la presó de Stateville i com va ser la seva incorporació a la institució. Seguidament es determina que aquest grup mostra actituds més favorables cap a la rehabilitació dels presos. I finalment s'indica que els resultats respecte a la relació entre el grup ètnic i l'estrès laboral no són concloents, entenent que els factors institucionals són més importants que els individuals., This text forms part of a round table discussion with James B. Jacobs, author of the classic study on the sociology of prisons Stateville: The Penitentiary in Mass Society, and examines the validity of his work 40 years later. The aim of this commentary is to explore if belonging to an ethnic minority affects the job performance and punitive attitudes of these correctional staff toward inmates and if it is related to job stress. The discrimination experienced by minority correctional staff in Stateville and their incorporation into this penal institution are discussed. Then it is determined that this group shows more favorable attitudes towards the rehabilitation of the prisoners. The results regarding the relationship between ethnicity and job stress are inconclusive, with institutional factors found to be more important than individual ones., Este texto pertenece a una mesa redonda que ofrece un debate con James B. Jacobs, autor del clásico de la sociología de las prisiones Stateville: The penitentiary in mass society, sobre la vigencia de su obra cuarenta años después. Este comentario tiene como objetivo conocer si pertenecer a una minoría étnica siendo personal de vigilancia penitenciaria afecta al desempeño laboral y a las actitudes punitivas de este hacia los reclusos y si puede estar relacionado con el estrés laboral. Primero se hace una introducción exponiendo algún tipo de discriminación sufrida por este colectivo en la prisión de Stateville y cómo fue su incorporación a la institución. Seguidamente se determina que este grupo muestra actitudes más favorables hacia la rehabilitación de los presos. Y finalmente se indica que los resultados respecto a la relación entre el grupo étnico y el estrés laboral no son concluyentes, entendiendo que los factores institucionales son más importantes que los individuales.
- Published
- 2019
23. Introduction. Stateville revisited: debates with James B. Jacobs on the validity of his work 40 years later
- Author
-
Larrauri, Elena
- Subjects
Criminología ,Criminology ,presó ,ordre ,autoritat ,burocratització de la presó ,personal penitenciari ,prison ,order ,authority ,prison bureaucratization ,prison staff ,prisión ,orden ,autoridad ,burocratización de la prisión ,personal penitenciario - Abstract
Introducció a la taula rodona que ofereix una discussió amb James B. Jacobs, autor de Stateville: The penitentiary in mass society, un text clàssic de la sociologia de presons sobre la vigència de la seva obra quaranta anys després. Aquest text presenta el llibre objecte de debat i explica les raons per les quals continua sent avui dia una obra rellevant. En els comentaris que segueixen a aquesta presentació es reflexiona, a partir del debat amb l'autor, sobre diversos temes relacionats amb la seva obra i la situació actual de les presons a Espanya i en l'àmbit internacional. Concretament, els temes abordats inclouen el paper dels funcionaris en la reforma penitenciària, el perfil racial d'aquests, les influències polítiques i socials en l'autoritat a les presons, la privatització del càstig, la imposició de l'ordre a les presons de dones i l'educació a la presó., Introduction to the round table discussion with James B. Jacobs, author of the classic study on the sociology of prisons Stateville: The Penitentiary in Mass Society, on the validity of his work 40 years later. In this introductory text we present the book and discuss why it remains relevant today. The commentaries that follow reflect on various topics examined in Jacobs’ book and the current situation of Spanish prisons. More specifically, the issues debated in the round table included the role of prison staff in prison reform and their racial profiles, political and social influences on the transformation of prison authority, the privatization of punishment, the imposition of order in women’s prisons and education in prison., Introducción a la mesa redonda que ofrece una discusión con James B. Jacobs, autor de Stateville: The penitentiary in mass society, un texto clásico de la sociología de prisiones sobre la vigencia de su obra cuarenta años después. Este texto presenta el libro objeto de debate y explica las razones por las cuales sigue siendo hoy en día una obra relevante. En los comentarios que siguen a esta presentación se reflexiona, a partir del debate con el autor, acerca de diversos temas relacionados con su obra y la situación actual de las prisiones en España y en el ámbito internacional. Concretamente, los temas abordados incluyen el papel de los funcionarios en la reforma penitenciaria, el perfil racial de estos, las influencias políticas y sociales en la autoridad en las cárceles, la privatización del castigo, la imposición del orden en las cárceles de mujeres y la educación en prisión.
- Published
- 2019
24. Orden in prison: just a matter of security? Focus on women’s prisons
- Author
-
Batlle Manonelles, Ares
- Subjects
ordre ,seguretat ,control ,presó ,gènere ,criminología ,género ,order ,security ,prisons ,gender ,orden ,seguridad ,prisión - Abstract
Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del clàssic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society, sobre la vigència de la seva obra quaranta anys després. Aquest comentari s'ocupa de la qüestió de l'equilibri entre ordre i seguretat a les presons. Centrant-nos en la realitat de les presons de dones, es reflexiona sobre la importància de l'ordre en les presons, quina relació té amb la seguretat i com afecta els objectius rehabilitadors de la presó. Concretament es parla de la presència que adquireixen l'ordre i el control a les presons de dones, tot i que l'amenaça a la seguretat no hi és especialment elevada o imminent., This text belongs to a round table which offers a discussion with James B. Jacobs, author of the classic in sociology of prisons Stateville: The penitentiary in mass society, on the importance of his work 40 years later. This commentary considers the issue of balance between order and security in prisons. Focusing on women’s prisons, we think about the importance of order in prison, which is the relationship between order and security and it affects the rehabilitation purposes of the prison. We reflect how order and control are developed in women’s, which role order takes, even when there is not a big threat to security., Este texto pertenece a una mesa redonda que ofrece un debate con James B. Jacobs, autor del clásico de la sociología de las prisiones Stateville: The penitentiary in mass society, sobre la vigencia de su obra cuarenta años después. Este comentario se ocupa de la cuestión del equilibrio entre orden y seguridad en las prisiones. Centrándonos en la realidad de las prisiones de mujeres, se reflexiona sobre la importancia del orden en las cárceles, cuál es su relación con la seguridad y cómo afecta a los objetivos rehabilitadores de la prisión. Concretamente, se habla de la presencia que adquieren el orden y el control en las prisiones de mujeres, aun cuando la amenaza a la seguridad no es especialmente elevada o inminente.
- Published
- 2019
25. A opinião dos professionais dos estabelecimientos prisionais da Andaluzia sobre os módulos de respeito
- Author
-
Fernández Millán, Francisco, Pérez García, Purificación, Departamento de Didáctica y Organización Escolar (DOE), and Universidad de Granada (UGR)
- Subjects
Reintegration ,Justiz ,Funcionario de prisiones ,Judiciary ,Strafvollzug ,[SHS.DROIT]Humanities and Social Sciences/Law ,Funcionário de prisões ,Prisão ,Equipa técnica ,Risão ,technical team ,Häftling ,Professionalisierung ,Resozialisierung ,prison officer ,managerial team ,prison ,penitentiary treatment ,[SHS.SOCIO]Humanities and Social Sciences/Sociology ,Prison officer ,Prison ,correctional institution ,funcionário de prisões ,Managerial team prison ,Management ,equipa técnica ,Recht ,tratamento prisional ,Technical team ,ddc:340 ,Mando directivo ,Soziale Probleme und Sozialdienste ,Tratamiento penitenciario ,execution of sentence ,Bildungschance ,funcionario de prisiones ,mando directivo ,tratamiento penitenciario ,Prisión ,[SHS.EDU]Humanities and Social Sciences/Education ,human rights ,Equipo técnico ,educational opportunity ,Penitentiary treatment ,Justizvollzugsanstalt ,Sozialwesen, Sozialplanung, Sozialarbeit, Sozialpädagogik ,Menschenrechte ,professionalization ,Coordenação diretiva ,Tratamento prisional ,preso ,asistencia al detenido ,Personal ,Spanien ,Managerial team ,educación social ,Social Work, Social Pedagogics, Social Planning ,Andalucía ,resocialization ,prisoner ,equipo técnico ,ddc:360 ,Spain ,coordenação diretiva ,personnel ,risão ,Social problems and services ,Law ,prisión - Abstract
El grupo de profesionales que trabajan en los Módulos de Respeto está poco estudiado. Nuestro objetivo era conocer su posicionamiento sobre estos módulos; y de forma específica, averiguar si había alguna relación entre el concepto de estos y el grupo profesional al que se pertenecía: funcionario, equipo técnico y mando directivo. Nos apoyamos en el método descriptivo y aplicamos un cuestionario de elaboración propia “Cuestionario para Profesionales sobre los Módulos de Respeto”, al que sometimos al alpha de Cronbach para la fiabilidad (.766) y al análisis de componentes principales para su validez de contenido que explicó el 60.516\% de la varianza. Participó una muestra de 315 sujetos de las ocho provincias andaluzas de los tres sectores. Se aplicó el análisis de contingencias y los resultados mostraron que los MdR como herramienta formativa y su concepto general se relacionaban de forma distinta en función del sector., Relatively few studies have focused on the group of professionals who work in the Respect Departments, which are internal units within the prison. Our aim was to understand the opinion of prison professionals in relation to these modules, and, in particular, to identify if there was any relationship between these opinions and the professional group to which they belonged, including prison officers, professionals such as psychologists, psychiatrists, educators, and other members of the technical and management teams. This study used the descriptive method, developing our own questionnaire titled “Questionnaire for Professionals on the Respect Departments”, which was tested for reliability using Cronbach’s alpha (.766) whilst validity of its main components was analyzed, which explained 61.102\% of the variance. A sample of 315 subjects from the eight Andalusian provinces of the three sectors participated in the study. Contingency analysis was applied and the results revealed that the Respect Departments were viewed differently both as an educative tool and in general, depending on the group to which the prison staff belonged., O grupo de profissionais que trabalham nos Módulos de Respeito encontra-se pouco estudado. São um sistema de organização interna da prisão.O nosso objetivo era conhecer o seu posicionamento sobre estes módulos; e de forma específica, averiguar se existia alguma relação entre o conceito destes eo grupo profissional ao qual pertenciam: funcionário, equipa técnico ecoordenaçãodiretiva. Apoiámo-nosno método descritivo e aplicámos um questionário de elaboração própria “Questionário para Profissionais sobre os Módulos de Respeito”, ao qual submetemos o alpha de Cronbach para a fiabilidade (.766) ea análise das componentes principais para a sua validade de conteúdo, que explicou os 61.102% da variação. A participação contou com uma amostra de 315 sujeitos das oito províncias andaluzas, dos três sectores. Foi aplicada a análise das contingências e os resultados demostraram que os Módulos de Respeito, como ferramenta formativa eo que se entendia por este conceito, se relacionavam de forma distinta na função do sector profissional.
- Published
- 2018
26. Prácticas sociales que promueven el delito y/o el desistimiento en mujeres privadas de la libertad
- Author
-
Aristizábal Becerra, Luz Adriana, Cubells Serra, Jenny, and Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Social
- Subjects
Presó ,Delinqüència femenina ,Prisión ,Delicuencia femenina ,Prison ,Female delinquency ,Violencia de género ,Gender violence ,Violència de gènere ,Ciències de la Salut ,159.9 - Abstract
En las últimas décadas se ha observado un incremento de conductas delictivas en mujeres, lo cual obedece a un cambio social más que individual, y que a su vez corresponde a un proceso socio-histórico, cultural y político enmarcado en la perspectiva socioconstruccionista, la concepción de poder de Michael Foucault y las diferentes contribuciones feministas. Los análisis feministas apuntan a la existencia de un orden androcéntrico y patriarcal que mediante las prácticas de subjetivación, constituyen la identidad de los sujetos. Desde esta posición se consideró que la realidad social está construida por la acción de las personas y que por tanto hay que aproximarse a la comprensión de esta realidad. Objetivos. Con el fin de responder interrogante: ¿por qué las mujeres delinquen y porqué desisten del delito?, se estableció como objetivo principal analizar cuáles son las prácticas sociales que promueven el delito y el desistimiento e identificar la forma en la que dichas prácticas se producen. Método. Estudio de corte cualitativo, enmarcado en las perspectivas socioconstruccionistas y de género. Se entrevistaron 94 mujeres en 4 países: España, Uruguay, México y Colombia, de las cuales 81 estaban en la cárcel en el momento de la entrevista y 13 habían estado en la prisión en algún momento de sus vidas. Se analizaron sus relatos de vida a través del Atlas.ti software. Resultados. Del análisis de contenido temático se hallaron cuatro categorías principales: vínculos afectivos, violencia, redes sociales y desistimiento. Se encontró que haber sufrido violencia de género puede ser un factor explicativo del delito, los vínculos afectivos y las redes sociales pueden ser factores movilizadores hacia el delito y hacia el desistimiento del mismo. El desistimiento está dado por la interacción entre la obligación/responsabilidad de las acciones, la libertad de construirse como sujeto y el ayudar a otros. Conclusiones. Los hallazgos sugieren que las mujeres han estado encarceladas desde antes de entrar a la prisión, como víctimas de la violencia de género y conducidas por vínculos afectivos relevantes en un sistema patriarcal; caen en la cárcel escapando de una relación de maltrato, y en esta huida se orientan al delito. La clave del desistimiento está en la igualdad de género, donde hombres y mujeres tengan las mismas responsabilidades frente al cuidado del otro., In recent decades there has been an increase on criminal behavior in women, which is due to social rather than individual change, corresponding to a socio-historical, cultural, and political process framed in the socioconstructionist perspective, the conception of power of Michel Foucault, and the different feminist contributions. Feminist analysis point to the existence of an androcentric and patriarchal order that, through the practices of subjectivation, constitute the identity of the subjects. Each subject is the correlate of their own practices of subjectivation, therefore, whenever there are new practices that create the conditions of possibility for transformation through the rules and norms that govern the situation, new forms of subjectivationthat transform people, are generated. This establishes the importance of retrieving the narratives of the women participating in the study, with the aim of knowing these forms of subjectivation. From this position it was considered that the social reality is constructed by the action of the people and that therefore we must approach the understanding of this reality. Objectives. In order to respond to the question mark: "Why do women commit crimes and why do they give up crime?.", The main objective was to analyze the social practices that promote crime and withdrawal, and to identify the way in which these practices take place. Method. Qualitative study, framed in the socioconstructionist and gender perspectives. 94 women were interviewed in 4 countries: Spain, Uruguay, Mexico and Colombia, of which 81 were in prison at the time of the interview, and 13 had been in prison at some point of their lives. Their life stories were analyzed through Atlas.ti software. Results. From the analysis of the thematic content there were found four main categories: Affective Bonds, Violence, Social Networks and Withdrawal. It was found that having suffered gender violence can be an explanatory factor of the crime, the affective bonds and the social networks can be mobilizing factors towards the crime and towards the abandonment of the same. The withdrawal is given by the interaction between the obligation / responsibility of actions, the freedom to build herself as a subject and to help others Conclusions. The findings suggest that women have been incarcerated before they enter prison, as victims of gender-based violence and driven by relevant affective bonds in a patriarchal system; they fall into prison escaping from an abusive relationship, and in this escape they are oriented to the crime. The key to the withdrawal is gender equality, where men and women have the same responsibilities in the care of the other.
- Published
- 2017
27. Alimentación saludable en prisión: ¿Es posible?
- Author
-
Varoucha Azcarate, Ana Cristina, Universitat Oberta de Catalunya, and Fornons Fontdevila, David
- Subjects
healthy nutrition ,alimentación colectiva ,collective feeding ,alimentación saludable ,Nutrición ,presó ,pràctic ,práctico ,prison ,alimentació saludable ,alimentació col·lectiva ,prisión ,Nutrició ,applied ,Nutrition - Abstract
Estudio y análisis de prevalencia de patologías metabólicas y la alimentación ofrecida a los reclusos de un Centro penitenciario de Cataluña en relación al Índice de Alimentación Saludable en España; análisis de los productos alimentarios de los economatos del establecimiento penitenciario y propuestas educacionales a nivel de materia de Nutrición Saludable en población reclusa. Estudi i anàlisi de prevalença de patologies metabòliques i l'alimentació oferta als reclusos d'un Centre penitenciari de Catalunya en relació a l'Índex d'Alimentació Saludable a Espanya; anàlisi dels productes alimentaris dels economats de l'establiment penitenciari i propostes educacionals a nivell de matèria de Nutrició Saludable en població reclusa. Study and analysis of the prevalence of metabolic pathologies and the food offered to the inmates of a Correctional Center of Catalonia in relation to the Healthy Eating Index in Spain; analysis of the food of the penitentiary establishments and educational proposals of Healthy Nutrition amongst the inmates.
- Published
- 2017
28. Pertenecer a una minoría racial siendo personal de vigilancia penitenciaria
- Author
-
Ariadna Blanco Correa
- Subjects
Rol profesional ,Punitive attitudes ,Minoria racial/ètnica ,Racial/ethnic minority ,Sociology and Political Science ,Prisión ,Estrès laboral ,Professional role ,Prison ,Social Sciences ,Rol professional ,HM401-1281 ,Presó ,Job stress ,Minoría racial/étnica ,Sociology (General) ,Actituds punitives ,Correctional staff ,Personal de vigilancia ,Estrés laboral ,Personal de vigilància ,Actitudes punitivas ,Social Sciences (miscellaneous) - Abstract
Este texto pertenece a una mesa redonda que ofrece un debate con James B. Jacobs, autor del clásico de la sociología de las prisiones Stateville: The penitentiary in mass society, sobre la vigencia de su obra cuarenta años después. Este comentario tiene como objetivo conocer si pertenecer a una minoría étnica siendo personal de vigilancia penitenciaria afecta al desempeño laboral y a las actitudes punitivas de este hacia los reclusos y si puede estar relacionado con el estrés laboral. Primero se hace una introducción exponiendo algún tipo de discriminación sufrida por este colectivo en la prisión de Stateville y cómo fue su incorporación a la institución. Seguidamente se determina que este grupo muestra actitudes más favorables hacia la rehabilitación de los presos. Y finalmente se indica que los resultados respecto a la relación entre el grupo étnico y el estrés laboral no son concluyentes, entendiendo que los factores institucionales son más importantes que los individuales. Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del clàssic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society, sobre la vigència de la seva obra quaranta anys després. Aquest comentari té com a objectiu conèixer si pertànyer a una minoria ètnica sent personal de vigilància penitenciària afecta l'acompliment laboral i les actituds punitives d'aquest envers els reclusos i si pot estar relacionat amb l'estrès laboral. Primer es fa una introducció exposant algun tipus de discriminació soferta per aquest col·lectiu a la presó de Stateville i com va ser la seva incorporació a la institució. Seguidament es determina que aquest grup mostra actituds més favorables cap a la rehabilitació dels presos. I finalment s'indica que els resultats respecte a la relació entre el grup ètnic i l'estrès laboral no són concloents, entenent que els factors institucionals són més importants que els individuals. This text forms part of a round table discussion with James B. Jacobs, author of the classic study on the sociology of prisons Stateville: The Penitentiary in Mass Society, and examines the validity of his work 40 years later. The aim of this commentary is to explore if belonging to an ethnic minority affects the job performance and punitive attitudes of these correctional staff toward inmates and if it is related to job stress. The discrimination experienced by minority correctional staff in Stateville and their incorporation into this penal institution are discussed. Then it is determined that this group shows more favorable attitudes towards the rehabilitation of the prisoners. The results regarding the relationship between ethnicity and job stress are inconclusive, with institutional factors found to be more important than individual ones.
- Published
- 2019
29. Presentación. Stateville revisited: debates con James B. Jacobs sobre la vigencia de su obra cuarenta años después
- Author
-
Elena Larrauri
- Subjects
personal penitenciario ,Sociology and Political Science ,Prisión ,autoridad ,Social Sciences ,Autoritat ,Burocratització de la presó ,HM401-1281 ,Personal penitenciari ,Prison bureaucratization ,Sociology (General) ,orden ,Burocratización de la prisión ,Authority ,Prison ,Autoridad ,Personal penitenciario ,Presó ,Prison staff ,Ordre ,Order ,prisión ,Orden ,burocratización de la prisión ,Social Sciences (miscellaneous) - Abstract
Introducción a la mesa redonda que ofrece una discusión con James B. Jacobs, autor de Stateville: The penitentiary in mass society, un texto clásico de la sociología de prisiones sobre la vigencia de su obra cuarenta años después. Este texto presenta el libro objeto de debate y explica las razones por las cuales sigue siendo hoy en día una obra relevante. En los comentarios que siguen a esta presentación se reflexiona, a partir del debate con el autor, acerca de diversos temas relacionados con su obra y la situación actual de las prisiones en España y en el ámbito internacional. Concretamente, los temas abordados incluyen el papel de los funcionarios en la reforma penitenciaria, el perfil racial de estos, las influencias políticas y sociales en la autoridad en las cárceles, la privatización del castigo, la imposición del orden en las cárceles de mujeres y la educación en prisión. Introducció a la taula rodona que ofereix una discussió amb James B. Jacobs, autor de Stateville: The penitentiary in mass society, un text clàssic de la sociologia de presons sobre la vigència de la seva obra quaranta anys després. Aquest text presenta el llibre objecte de debat i explica les raons per les quals continua sent avui dia una obra rellevant. En els comentaris que segueixen a aquesta presentació es reflexiona, a partir del debat amb l'autor, sobre diversos temes relacionats amb la seva obra i la situació actual de les presons a Espanya i en l'àmbit internacional. Concretament, els temes abordats inclouen el paper dels funcionaris en la reforma penitenciària, el perfil racial d'aquests, les influències polítiques i socials en l'autoritat a les presons, la privatització del càstig, la imposició de l'ordre a les presons de dones i l'educació a la presó. Introduction to the round table discussion with James B. Jacobs, author of the classic study on the sociology of prisons Stateville: The Penitentiary in Mass Society, on the validity of his work 40 years later. In this introductory text we present the book and discuss why it remains relevant today. The commentaries that follow reflect on various topics examined in Jacobs' book and the current situation of Spanish prisons. More specifically, the issues debated in the round table included the role of prison staff in prison reform and their racial profiles, political and social influences on the transformation of prison authority, the privatization of punishment, the imposition of order in women's prisons and education in prison.
- Published
- 2019
30. Análisis de los conocimientos e intervención en Educación para la Salud en estudiantes de un centro penitenciario
- Author
-
Pozo Tamayo, Agustín, Universidad de Extremadura. Departamento de Didáctica de las Ciencias Experimentales y de las Matemáticas, and Cubero Juánez, Javier
- Subjects
educación sanitaria ,educación sexual ,educación alimentaria ,intervención ,preso ,prisión ,conocimiento previo - Abstract
Resumen basado en el de la publicación Resumen en inglés Los conocimientos previos son estructuras cognitivas que ejercen una función esencial en el proceso de enseñanza-aprendizaje. En la enseñanza de la Educación para la Salud (en las áreas de Educación Afectivo-Sexual y Educación para la Alimentación y la Nutrición), existen conceptos cuyo tratamiento incorrecto originan imprecisiones conceptuales, como los órganos del aparato reproductor, métodos anticonceptivos y su uso para prevenir embarazos no deseados, infecciones de transmisión sexual, valor nutricional de los alimentos, relación entre determinados alimentos y los trastornos de la conducta y hábitos alimentarios y el diseño de dietas saludables. Por ello, el objetivo de la investigación fue detectar los conocimientos previos afectivo-sexuales y alimenticio-nutricionales de los estudiantes-reclusos del segundo curso de Bachillerato del Centro Penitenciario de Badajoz y diseñar intervenciones educativas para promover la mejora de los mismos. Para ello, se utilizó una metodología mixta, basada en una investigación por cuestionarios. Los resultados muestran diferencias estadísticamente significativas en los conocimientos según las variables investigadas (Bachillerato, género, edad e índice de masa corporal) y que con el cambio en la actitud del alumnado y el uso de diferentes recursos y actividades se produce un cambio conceptual; concluyéndose que los estudiantes de Humanidades, del género masculino, con edades diferentes a los [28-37] años y con sobrepeso son los que más conocimientos previos erróneos manifiestan y que las intervenciones son válidas para mejorarlos. La investigación contribuyó a que los profesores de Biología de la Institución Penal Pacense adquirieran destrezas para desarrollar nuevos programas educativos con los que conseguir un aprendizaje significativo Extremadura ESP
- Published
- 2016
31. La actividad físico-deportiva, sus beneficios en centros penitenciarios. Una aplicación en el centro penitenciario de Burgos
- Author
-
Álvaro Fernández Ciruelos and Miguel Martínez Antón
- Subjects
educación física ,planificación educativa ,Actividad física ,integración social ,Reinserción social ,Instituciones penitenciarias ,preso ,Deporte ,prisión - Abstract
Resumen basado en el de la publicación Título, resumen y palabras clave en español y en inglés Se consideran, a la luz de algunos estudios realizados, los beneficios físicos, psicológicos y sociales que puede generar la práctica físico-deportiva en la población reclusa, además de su posible influencia en los procesos de reeducación y reinserción social. Sirven de referencia la Ley General Penitenciaria (1979) y el Reglamento Penitenciario (1996). Se hace una aplicación al Centro Penitenciario de Burgos (España), mostrando la programación llevada a cabo en este Centro, los fines, objetivos y valoración de sus planes deportivos. ESP
- Published
- 2016
32. Pedagogía social : revista interuniversitaria
- Author
-
Francisco José del Pozo Serrano
- Subjects
medicine.medical_specialty ,Methadone maintenance ,Gender discrimination ,Sociology and Political Science ,prevención ,Prisión ,Qualitative property ,Relapse prevention ,Education ,Prevención ,toxicomanía ,adaptación social ,Drogodependencias ,medicine ,Tratamiento ,Personal health ,Género ,Dependant ,sexo femenino ,preso ,Psychiatry ,Psychology ,Social psychology ,prisión - Abstract
[ES] El tratamiento penitenciario de drogodependencias para mujeres ha sido tradicionalmente genérico (el aplicado para la mayoría masculina penitenciaria) y con pocos estudios diferenciales empíricos a nivel español. Esta investigación plantea a partir de los marcos normativos y la situación expresada por los organismos especializados, estudiar algunos de los factores de riesgo y de protección principales de las reclusas drogodependientes en relación a los programas de tratamiento y los procesos de recuperación a fin de realizar propuestas de acción específicas. La investigación es multimétodo, insertada dentro del Proyecto I+D+I denominado “Mujeres reclusas drogodependientes y su reinserción social. Estudio socioeducativo y propuestas de acción” [EDU2009-13408], con una muestra nacional en segundo y tercer grado (Administración General del Estado y Comunidad de Cataluña), correspondiente aproximadamente al 15% de las mujeres reclusas en el panorama nacional. Se han obtenido 538 cuestionarios válidos, 61 entrevistas semi-estructuradas, a los cuales aplicaron, por un lado, métodos de análisis informáticos y programas específicos para los datos cuantitativos (SPSS, V. 15 y 20) y métodos de análisis de contenido para los datos cualitativos. El análisis se ha realizado antes y durante el internamiento, a partir de cuatro perfiles de mujeres reclusas (AA: adictas activas (8´20 %), EX: ex adictas (EX: 67´21%), NA: no adictas (NA: 14,75%) y PMM (9,84%): adictas en programas de mantenimiento de metadona). Entre los resultados principales encontramos como factores de riesgo destacados en relación al tratamiento que las mujeres ex adictas no participan, por lo general, en programas de prevención de recaídas. Esta realidad supone un importante problema puesto que casi un 70% de las mujeres son ex consumidoras. Existe un número de mujeres que no participan en los programas por desinformación, desconfianza y compatibilidad con otras actividades o existe una percepción de discriminación de género en el acceso y permanencia de las mujeres en los programas en relación a los hombres. En los factores principales de protección encontramos que la mayoría de las mujeres tienen las presiones familiares como una motivación para acceder a programas y que en algunos de los casos la situación de maternidad o ciertos factores personales, fueron definitivos para el acceso. Finalmente, se propone el modelo PROSO –MD (Programa Socioeducativo para mujeres drogodependientes) para que sea implementado en el ámbito penitenciario según perfiles de consumo a partir de la adecuación a las características y realidades de las mujeres, concretando a partir de una propuesta específica para mujeres ex adictas. [EN] The penitentiary drug dependence treatment for women has been traditionally generic (applied for most masculine penitentiary) and with few differentiating empiric studies in an spanish level. Based on a regulatory framework, this research focuses on the study of the main elements of risk and protection implied in the relation between the drug dependant female prisoners and the treatment programs, as well as the recovery processes, in order to propose specific actions. The research has a multimethod approach, inserted within the Project I+D+I named “Mujeres reclusas drogodependientes y su reinserción social. Estudio socioeducativo y propuestas de acción” [EDU2009- 13408], with a national sample of second and third degree (Central Government and Community of Catalonia), corresponding to an estimate of 15% of the female prisoners nationally. 538 valid questionnaires, 61 semi-structured interviews has been obtained, in which informatic analytical methods, specific programs for quantitative data (SPSS, V. 15 y 20), and analytical content methods for qualitative data has been applied. The analysis has been developed before and after the internment, including four profiles of female prisioners (AA: Active addicted (8’20%), EX: ex addicted (EX: 67’21%), NA: non addicted (NA: 14.75%) and PMM (9.84%) addicted within methadone maintenance programs ). Among the main results found, it is relevant to mention the elements of risk related to the absence of participation of ex addicted women in relapse prevention programs. In fact, this is a relevant issue since 70% of the women are ex addicted. There is a large number of women not receiving any treatment in prision and not participating in any program due to lack of information, mistrust and overlap with other activities. Aditionally, theres is a perception of gender discrimination towards the access and permanece of women in the programs, compared with men. Also, within the main elements of protection, it has been found that most women access a program motivated by family pressure, and in some cases situations such as motherhood and certain personal health issues were determinant factors for a women to access a program. Finally, a model PROSO –MD (Socio-educational Program for Drug Dependant Women) according to use pattern is proposed to be implemented in a penitentiary field, adapted to the characteristics and realities of the women implied and developing specific a proposal for ex addicted women.
- Published
- 2015
33. The Therapeutic and Educational Unit at Villabona prison, a new penal model of social rehabilitation
- Author
-
Enjuanes Llop, Jordi, García Zapico, Faustino, and Longoria, Begoña
- Subjects
prisión ,reinserción ,resocialización ,sistema penal ,comunidad ,participación ,presó ,reinserció ,resocialització ,comunitat ,participació - Abstract
La societat estructura les relacions socials a través del risc. La por de la possible pèrdua dels nostres béns socials protegits ens ha portat a un canvi de paradigma en la intervenció penal. Passem de models de responsabilitat a models de seguretat ciutadana i a la identificació del delinqüent com a enemic social. Tanmateix, la gestió eficient del risc per part de l’administració penitenciària passa per possibilitar processos de reeducació i reinserció efectius. La Unitat Terapèutica i Educativa del Centre Penitenciari de Villabona s’ha erigit com un dels models penals que permeten aconseguir els ideals constitucionals. La seva tasca de reeducació efectiva i el disseny de propostes de reinserció, tenint com a eix de l’acció el mateix intern en tant que subjecte actiu del seu procés resocialitzador, asseguren un model penal que redueix la taxa de reincidència i construeix una societat més cohesionada i participativa., Nuestra sociedad estructura las relaciones sociales a través del riesgo. El miedo a la posible pérdida de nuestros bienes sociales protegidos nos ha llevado a un cambio en el paradigma de la intervención penal. Pasamos de modelos de responsabilidad a modelos de seguridad ciudadana y a la identificación del delincuente como enemigo social. Sin embargo, la gestión eficiente del riesgo por parte de la administración penitenciaria pasa por posibilitar procesos de reeducación y reinserción efectivos. La Unidad Terapéutica y Educativa del Centro Penitenciario de Villabona se ha erigido como uno de los modelos penales que permiten conseguir los ideales constitucionales. Su trabajo de reeducación efectiva y el diseño de propuestas de reinserción, teniendo como eje de la acción al propio interno como sujeto activo de su proceso resocializador, aseguran un modelo penal que reduce la tasa de reincidencia y construye una sociedad más cohesionada y participativa, Our society structures social relations by way of risk. Fear of the possible loss of our protectedssocial assets has resulted in a change of paradigmsin the nature of penal intervention. There has been a shift from models of responsibility to models of public safety and the identification of the offender as social enemy. However, efficient risk management by the prison administration enables processes effective rehabilitation and rehabilitation. The Therapeutic and Educational Unit at Villabona prison has emerged as one of the penal models that is managing to achieve constitutional ideals. The Unit’s work of effective re-education and design of rehabilitation proposals, with the axis of the action being the prisoners themselves as active subjects of their process of re-socialization, ensure a penal model that significantly reduces recidivism and builds a more cohesive and participative society.
- Published
- 2014
- Full Text
- View/download PDF
34. Análisis del proceso formativo de un grupo de reclusos en un taller de 'Scratch'
- Author
-
Bustillo Bayón, Jon, Vizcarra Morales, María Teresa, and Aristizabal Llorente, María Pilar
- Subjects
creatividad ,nuevas tecnologías ,preso ,prisión ,pensamiento - Abstract
Resumen en inglés Resumen basado en el de la publicación Se analiza el impacto que el uso de Scratch tiene sobre un grupo de reclusos pertenecientes al módulo de respeto del Centro Penitenciario de Nanclares de la Oca (Álava). Para ello se ha estudiado la evolución del pensamiento creativo de los internos participantes y se han analizado las consideraciones aportadas por los diferentes agentes que han participado, esto es, los reclusos participantes en un taller de Scratch, los profesionales penitenciarios y el propio investigador-formador. La singularidad del entorno ha sido determinante en la elección de las herramientas de recogida de información. Estas fueron principalmente las notas de campo y el diario del investigador, el Test CREA y un cuestionario de satisfacción con el taller. Se ha observado que la dinámica de las prisiones, las características de los internos y el entorno socioecológico del recinto ofrecen escasas posibilidades para el desarrollo del pensamiento creativo. A pesar de tratarse de una población pequeña, en el estudio se concluye que en este contexto u otros similares, Scratch podría favorecer cambios en los participantes que trabajasen con él con continuidad ESP
- Published
- 2014
35. Prisión, drogas y educación social
- Author
-
Ruiz Narezo, Marta and Santibáñez Gruber, Rosa María
- Subjects
toxicomanía ,droga ,educación social ,preso ,intervención ,prisión - Abstract
Resumen basado en el de la publicación. Resumen en inglés y catalán. Monográfico con el título: Pedagogía social comunitaria y exclusión social Se realiza un análisis de la realidad penitenciaria y su relación con las drogas desde una perspectiva educativa. Se presenta la realidad de la prisiones a nivel europeo y estatal: las cifras y el perfil de la población penitenciaria, la problemática de las drogas y los consumos, así como las consecuencias o problemas asociados. Se describen los programas en activo y se aborda el papel de la educación social en el mismo. Finalmente se destaca la importancia de una intervención socioeducativa cualificada que contemple la reeducación y la reinserción de las presonas privadas de libertada como fin primordial, que incorpore el acompañamiento desde la vida cotidiana en el proceso de afrontamiento de la adicción como punto de partida dentro de los centros penitenciarios y que camine hace el trabajo en red y la intervención comunitaria como principales estrategias que pueden garantizar la inclusión social real ESP
- Published
- 2014
36. Educación social : revista de intervención socioeducativa
- Author
-
Garrido Montblanch, Jan and Vinyals Deulofeu, Oriol
- Subjects
integración social ,trabajo voluntario ,Presons pel Canvi ,preso ,prisión - Abstract
Resumen basado en el de la publicación. Resumen en inglés y catalán. Monográfico con el título: Pedagogía social comunitaria y exclusión social Se describe la actividad llevada a cabo por la Associació Presons pel Canvi, creada a partir de la experiencia de estudiantes y docentes de la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull, el Grup 33 (plataforma de sensibilización y movilización social) y el Centro Penitenciario Lledoners. La asociación trabaja de forma voluntaria para la reinserción de los presos y hacia un sistema penitenciario más rehabilitador, haciendo de nexo y construyendo espacios de diálogo entre las diferentes partes que conviven en el sistema penitenciario y la comunidad ESP
- Published
- 2014
37. Educación social : revista de intervención socioeducativa
- Author
-
Enjuanes Llop, Jordi, García Zapico, Faustino, and Longoria González, Begoña
- Subjects
integración social ,preso ,intervención ,Centro Penitenciario de Villabona ,prisión - Abstract
Resumen basado en el de la publicación. Resumen en inglés y catalán. Monográfico con el título: Pedagogía social comunitaria y exclusión social Se describe la labor realizada desde la Unidad Terapéutica y Educativa del Centro Penitenciario de Villabona (Asturias) cuyo trabajo se basa en la reeducación efectiva y el diseño de propuestas de reinserción, teniendo como eje de la acción al propio interno como sujeto activo de su proceso resocializador, esta actividad asegura un modelo penal que reduce la tasa de reincidencia y construye una sociedad más cohesionada y participativa ESP
- Published
- 2014
38. Presó, drogues i educació social
- Author
-
Ruiz Narezo, Marta and Santibañez Gruber, Rosa
- Subjects
prison ,drug addiction ,community education intervention ,social education ,prisión ,drogodependencias ,intervención socioeducativa ,educación social ,presó ,drogodependències ,intervenció socioeducativa ,educació social - Abstract
Aquest article s’aproxima a la realitat penitenciària i a la seva relació amb les drogues des d’una perspectiva educativa. Comença amb la presentació de la realitat actual de les presons a nivell europeu i a nivell estatal: les xifres i el perfil de la població penitenciària, la problemàtica de les drogues i els consums, així com les conseqüències o problemàtiques associades. En el segon apartat, es descriuen els programes en actiu en el nostre entorn proper per a, finalment, abordar el paper que hi desenvolupa l’educació social. Aquesta última part destaca la importància d’una intervenció socioeducativa qualificada que contempli la reeducació i la reinserció de les persones privades de llibertat com a finalitat primordial. Que incorpori l’acompanyament des de la vida quotidiana en el procés de l’addicció com a punt de partida dins dels centres penitenciaris però que camini cap al treball en xarxa i la intervenció comunitària com a principals estratègies que poden garantir la inclusió social real., Este artículo se aproxima a la realidad penitenciaria y su relación con las drogas desde una perspectiva educativa. Comienza con la presentación de la realidad actual de las prisiones a nivel europeo y a nivel estatal: las cifras y el perfil de la población penitenciaria, la problemática de las drogas y los consumos, así como las consecuencias o problemáticas asociadas. En el segundo apartado se describen los programas en activo en nuestro entorno próximo para, finalmente, abordar el papel de la educación social en el mismo. Esta última parte destaca la importancia de una intervención socioeducativa cualificada que contemple la reeducación y la reinserción de las personas privadas de libertad como fin primordial. Que incorpore el acompañamiento desde la vida cotidiana en el proceso de afrontamiento de la adicción como punto de partida dentro de los centros penitenciarios pero que camine hacia el trabajo en red y la intervención comunitaria como principales estrategias que pueden garantizar la inclusión social real., This article addresses the reality of prison life, and the role within it of drugs, from an educational perspective. It begins with the presentation of the current state of prisons at both the European and the Spanish level: the numbers and profile of the prison population, the problem of drugs and their consumption, and the consequences or associated problems. The second paragraph profiles active programmes in our immediate environment and goes on to look at the role of social education in this setting. This second section emphasizes the importance of professional social educational intervention in the rehabilitation and reintegration of former offenders as a primary objective, incorporating support inday-to-day life in the process of dealing with addiction as a starting point within prisons but oriented towards networking and community involvement as key strategies capable of ensuring genuine social inclusion.
- Published
- 2014
39. Revista de educación
- Author
-
Gomes, Natália Fernandes
- Subjects
Portugal ,política de la educación ,enseñanza superior ,preso ,práctica pedagógica ,prisión - Abstract
Monográfico con el título: "La educación en instituciones penitenciarias. Historia, políticas públicas y buenas prácticas". Resumen basado en el de la publicación. Los reclusos, aunque privados de su libertad, no deben acarrear una privación adicional de los derechos humanos, entre los que se incluye el derecho a la educación. Por consiguiente, el encarcelamiento debe ser una oportunidad para que esta población pueda crear un lazo de pertenencia con la sociedad a fin de facilitar su reinserción en ella. De este modo, es importante que se establezcan las ordenaciones legales y se creen condiciones y programas de educación y de trabajo que garanticen una educación de calidad en el ámbito penitenciario. Se pretende analizar la trayectoria de la inclusión de la educación en los centros penitenciarios, en particular en Portugal, dando a conocer los reglamentos y estructuras definidas por los gobiernos portugueses durante la primera década del sigo XXI. En este ámbito, se presenta un estudio de caso de enseñanza superior, realizado en el período 2010-12, entre el centro penitenciario de Guarda (Portugal) y el Instituto Politécnico de la misma localidad. Para ello se analizaron, mediante entrevistas, los informes escolares de las asignaturas de tres profesores. Se entrevistó de forma individual a cada profesor en períodos diferentes. A partir de este estudio se concluye que el proceso de enseñanza y aprendizaje en los reclusos, aunque ha de ser igual en términos de adquisición de competencias, es complejo, más exigente y pedagógicamente distinto. Así, el profesor debe estar preparado para adaptar su metodología de enseñanza. Esto no ocurre porque el alumno no pueda estar físicamente en clase, sino porque no tiene acceso a los recursos tecnológicos necesarios en el marco educativo del siglo XXI. ESP
- Published
- 2013
40. The Prison Social Education: Wherefrom we come and towards where do we go?
- Author
-
Fanny Tania Añaños Bedriñana and Francisco José del Pozo Serrano
- Subjects
Punishment ,Field (Bourdieu) ,media_common.quotation_subject ,educación social ,España ,Psychological intervention ,integración social ,Identity (social science) ,Prison ,acción socioeducativa ,medio penitenciario ,Education ,Epistemology ,Intervention (law) ,modelo socioeducativo emergente (MSE) ,Action (philosophy) ,adaptación social ,Spite ,Sociology ,intervención ,preso ,programas de intervención ,Social psychology ,prisión ,media_common - Abstract
La Educación Social Penitenciaria, se abre paso como ámbito de estudio y acción con identidad y fortalezas incuestionables, no solo por su urgencia y necesidad, sino por la evolución y revolución que ha generado en el medio penitenciario español; a pesar de la pervivencia de enfoques tradicionales orientados hacia la punición y la terapia como formas de intervención en el campo socioeducativo. El trabajo analiza la evolución de la acción y estado de la cuestión en contextos de encierro y privación de libertad, estudia la praxis de los programas denominados socioeducativos y ofrece lineamientos básicos para la intervención. Al tiempo, presenta aportes en la identificación, definición y clasificación de las teorías y actuaciones en el campo y; especialmente, fundamenta un nuevo “modelo socioeducativo emergente” (MSE) de pensamiento y acción en el medio penitenciario. The Prison Social Education, opened a way as a domain of study and action by identity and unquestionable strengths, not only for its urgency and its need, its indispensability, but for the evolution and revolution that it has generated in the prison Spanish ennvironment; in spite of the survival of traditional approaches orientated towards the punishment and the therapy like intervention forms in the social- educational field. This paper analyzes the evolution of the action and conditions of the question in contexts of confinement and privation of freedom, it studies the practice of the programs called “social- educational” and it offers basic limits for the intervention. In the same times, it presents contributions in the identification, definition and classification of the theories and interventions in the field and; specially, it bases a newly "emergent social- educational model" (ESM) of thought and action in the prison environment.
- Published
- 2013
41. Revista de educación
- Author
-
Vázquez Cano, Esteban
- Subjects
hábito de aprendizaje ,motivación para los estudios ,enseñanza superior ,integración social ,condiciones de aprendizaje ,Universidad Nacional de Educación a Distancia (España) ,preso ,prisión - Abstract
Monográfico con el título: "La educación en instituciones penitenciarias. Historia, políticas públicas y buenas prácticas". Resumen basado en el de la publicación. Se presenta una investigación realizada en el centro penitenciario Madrid VII (Estremera) durante el curso académico 2011-12, en la que se analizaron las expectativas de los internos, los obstáculos con los que se enfrentan y los hábitos y condiciones de estudio que se dan en su centro penitenciario mientras ellos realizan los estudios universitarios en la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED). Los resultados forman parte de la investigación que lleva por título 'Análisis y repercusiones de los estudios universitarios de la UNED en centros penitenciarios'. El estudio de caso ha pretendido reflejar la realidad del día a día de la población reclusa en su aproximación al estudio. Para ello, se han empleado cuestionarios y entrevistas individuales y grupales tanto a los internos como a los responsables de formación y se han analizado las instalaciones y lugares de estudio del centro penitenciario. El análisis de los datos se ha abordado desde una perspectiva doble, cuantitativa y cualitativa. Esto ha aportado una valiosa información que resalta la importancia de estos estudios en los procesos de reinserción social y profesional de los reclusos. Asimismo, se analizan y describen los obstáculos y dificultades. Por último, se proponen medidas para solucionarlos que van encaminadas a proporcionar una apertura a las tecnologías de la información y la comunicación en el desarrollo de los estudios universitarios a distancia en las prisiones. La singularidad de este estudio de caso es que presenta la realidad socioeducativa de una micromunidad de internos en la que se pueden apreciar con más detalle los aspectos tanto humanos como sociales y académicos que condicionan su desarrollo. ESP
- Published
- 2013
42. Música y educación : revista internacional de pedagogía musical
- Author
-
Pastor Comín, Juan José and Rodríguez Yagüe, Cristina
- Subjects
educación musical ,integración social ,preso ,musicoterapia ,prisión - Abstract
Análisis de los diferentes planteamientos teóricos e históricos dados en proyectos educativos de naturaleza musical en contextos penitenciarios. El autor diferencia entre dos modelos principales: aquellos basados en el individuo, y de una naturaleza terapéutica; y los grupales, de carácter socializador y contribuyente a la reinserción del individuo Biblioteca de Educación del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte; Calle San Agustín, 5 – 3 Planta; 28014 Madrid; Tel. +34917748000; biblioteca@mecd.es ESP
- Published
- 2013
43. Aproximación a los contextos en prision : una perspectiva socioeducativa
- Author
-
Añaños Bedriñana, Fanny Tania, Fernández Sánchez, María del Pilar, and Llopis LLácer, Juan José
- Subjects
segregación ,educación social ,integración social ,sexo femenino ,preso ,prisión - Abstract
Monográfico con el título: "Educación social en prisiones" Resumen basado en el de la publicación Título, resumen y palabras clave también en portugués Se hace una aproximación a la realidad penitenciaria española, desde una perspectiva socioeducativa de género y, prestando especial atención a la configuración del sistema, con el propósito de conocer la forma de funcionamiento, organización y clasificación, así como analizar los distintos tipos de centros según los regímenes de vida establecidos, la concepción de los tiempos y los impactos de la vida en prisión, en el marco de una investigación nacional llevada a cabo con mujeres reclusas. Los métodos de investigación han sido tanto cuantitativos como cualitativos en una muestra de 538 cuestionarios válidos y 61 entrevistas semiestructuradas, observando que los espacios se constituyen como entes vivos que pueden influir en la vida en prisión de manera positiva al favorecer un contexto, un tiempo y una oportunidad socioeducativa, o pueden ser utilizados como mecanismos de segregación, de control de los movimientos, de poder y para implementar la “separación interior”. Los tiempos de condena, junto con el espacio, inciden en la vivencia y las actitudes que determinan cómo enfrentarse a la realidad y la preparación para la reinserción; así han de ser tenidos en cuenta para la implementación de programas desde las múltiples realidades de las/os protagonistas, basados en la evidencia, de modo que sean eficaces, integrales, que prevengan la reincidencia, etc. ESP
- Published
- 2013
44. Revista de educación
- Author
-
Lorenzo Moledo, María del Mar, Aroca Montolío, Concepción, and Alba Robles, José Luis
- Subjects
integración social ,reeducación psicológica ,preso ,intervención ,prisión ,delincuente - Abstract
Monográfico con el título: "La educación en instituciones penitenciarias. Historia, políticas públicas y buenas prácticas". Resumen basado en el de la publicación. Se plantea, desde criterios epistemológicos y jurídicos, el papel de la pedagogía en la intervención con personas internas en centros penitenciarios. Se parte de la idea de que la prisión debe entenderse como una institución de ayuda educativa. En ese sentido, se analiza el papel de la educación en la propia legislación penitenciaria, que abre un amplio marco de posibilidades, y más concretamente en el tratamiento penitenciario, pero también se indaga en la perspectiva de los investigadores en delincuencia que reclaman que se adopte un modelo educativo en la intervención en este medio, abandonando otros modelos. Se defiende que es posible, intervenir con eficacia pedagógica en este contexto. Para ello, se ha llevado a cabo una amplia revisión bibliográfica de los metaanálisis realizados tanto nacional como internacionalmente para afirmar que hay programas que son efectivos y explicar los criterios que determinan su éxito. Se destaca especialmente, el Programa de Pensamiento Prosocial, que, en el contexto español, se ha aplicado con población variada, desde con jóvenes hasta con personas internas en centros penitenciarios. Se concluye que, a pesar de las evidencias legislativas y de investigación, la realidad penitenciaria demuestra que no hay un modelo educativo en la intervención en este complejo medio, lo que inevitablemente provoca que tampoco haya programas efectivos y refuerza la cárcel como un espacio de castigo por la reclusión. ESP
- Published
- 2013
45. Revista de educación
- Author
-
Gil Cantero, Fernando
- Subjects
reeducación psicológica ,preso ,derechos humanos ,prisión ,delincuente - Abstract
Monográfico con el título: "La educación en instituciones penitenciarias. Historia, políticas públicas y buenas prácticas". Resumen basado en el de la publicación. Se presenta un trabajo que pretende analizar críticamente el modelo de tratamiento de 'good lives' de Tony Ward. Este modelo propone una teoría reeducativa penitenciaria desde el marco legislativo, ético y antropológico de los derechos humanos. En primer lugar, se analiza cómo y por qué el modelo de intervención de Ward relaciona los derechos humanos con el tratamiento penitenciario. En segundo lugar, se analiza cómo y por qué el modelo de tratamiento de 'good lives' propone, de modo muy acertado, pasar de una visión terapéutica y rehabilitadora de los derechos humanos en general, al derecho específico a la educación, la enseñanza y la cultura. En tercer lugar, se analizan con detalle algunas de las posibilidades educativas de los derechos humanos y del derecho a la educación en los contextos penitenciarios: la condición vulnerable del preso, las posibilidades del cambio personal, la perspectiva crítica de los derechos humanos frente a los derechos particulares de los presos y, por último, el horizonte reeducativo que la idea de la dignidad humana abre en el contexto del modelo de Ward. ESP
- Published
- 2013
46. Educating in Prisons: New Challenges for Social Education in Penitentiary Institutions
- Author
-
Caride Gómez, José Antonio, Gradaílle Pernas, Rita, and Universidade de Santiago de Compostela. Departamento de Pedagoxía e Didáctica
- Subjects
Penitentiary system ,Pedagogía social ,integración social ,Derechos cívicos ,Educación social ,Social pedagogy ,Social rehabilitation programmes ,Civic rights ,Social education ,reeducación psicológica ,preso ,Sistema penitenciario ,prisión ,Programas de reinserción social - Abstract
Las cárceles son un exponente visible de los fracasos de la libertad y, en cierto modo, de la educación. Paradójicamente, también son una forma de resolverlos. Partiendo de esta premisa, el texto que presentamos pone énfasis en el valor de la pedagogía social y de la educación social como vías alternativas a las prácticas educativas convencionales, que con frecuencia son poco o nada congruentes con las circunstancias en las que inscriben cotidianamente su vida los reclusos, durante y después del cumplimiento de sus condenas. De ahí que insistamos en la necesidad de buscar respuestas educativas integrales, metodológicamente plurales y abiertas a un quehacer pedagógico de amplias miras. De un lado, hay que comprometer éticamente a las instituciones penitenciarias en la tarea de ‘rehabilitar’ a los presos en sus derechos y deberes cívicos. De otro, es necesario considerar que, aun tratándose de un entorno adverso y controvertido para la educación, las cárceles están obligadas a promover el pleno desarrollo de la personalidad de quienes las habitan y contribuir activamente a su autonomía e inclusión social. Finalmente, debemos reconocer que el sistema penitenciario ha de ampliar sus horizontes a otros entornos y realidades, como una ‘comunidad educativa’ que ni puede ni debe aislarse de la sociedad, inhibiéndose en su misión socialmente educadora. En este escenario se enmarcan las actuaciones que el sistema penitenciario español ha venido promoviendo en los últimos años, agrupadas en cinco grandes áreas de actuación, a saber: programas de intervención, enseñanza reglada y formación, trabajo e inserción laboral, ocio y cultura, y programas deportivos. En todos estos programas cabe acentuar las señas de identidad pedagógico-sociales que los caracterizan, ya sea en sus principios y valores, ya sea en sus finalidades y objetivos, ya sea en las metodologías, los destinatarios o los agentes implicados Prisons are visible tokens of the failures of freedom and in a way the failures of education. Paradoxically, they are also a way of addressing those failures. This is the premise of this article, which emphasizes the value of social pedagogy and social education as alternatives to conventional educational practices. Conventional ways often jar with the circumstances in which members of the prison population live their lives while serving their sentences and afterwards. That is why we insist on the need to look for comprehensive educational responses that are methodologically plural and open to forward-looking pedagogical practices. First, penitentiary institutions must become ethically engaged in ‘rehabilitating’ prisoners for their civic rights and duties. Second, while prisons are an adverse, controversial environment for education, prisons have the obligation to foster full personal development for inmates and actively help inmates become autonomous and integrated into society. Lastly, the penitentiary system should expand its horizons to other environments and realities. It is a ‘learning community’ that cannot and should not be cut off from society. This must be recognized. Prisons have a job to do in social education. This is the setting in which the initiatives that the Spanish penitentiary system has promoted over the past few years have taken place. The initiatives are grouped into five major areas of action: action programmes, formal education and training, employment and job placement, leisure and culture, and sport. All these programmes have their own hallmarks of socio-pedagogical identity, in terms of principles and values, aims and objectives, methodologies, the target population and the partners involved SI
- Published
- 2013
47. El ambiente en prisión : la atención recibida por las reclusas y las relaciones intramuros
- Author
-
María del Mar García-Vita and Miguel Melendro Estefanía
- Subjects
Sociology and Political Science ,educación social ,integración social ,relaciones humanas ,preso ,sexo femenino ,prisión ,Education - Abstract
La vida cotidiana de los centros penitenciarios es merecedora de estudios que indaguen sobre la diversidad de interacciones que se producen dentro de los muros de prision. Esas interacciones determinaran en gran medida cual es el clima que rige los centros y las posibilidades que nos ofrece el medio penitenciario en cuanto al tratamiento de los reclusos y reclusas. En nuestra investigacion sobre mujeres reclusas y los procesos de reinsercion, hemos advertido algunas particularidades que pueden ser de utilidad en su tratamiento. Se trata de una investigacion de ambito nacional, con una muestra estratificada de 599 reclusas en segundo y tercer grado de cumplimiento (se han obtenido 538 cuestionarios validos y 61 entrevistas) y de 36 profesionales. La informacion fue recogida durante el ano 2011 mediante un cuestionario y entrevistas semiestructuradas a reclusas, junto a un cuestionario a profesionales del medio penitenciario. El analisis de la informacion recogida nos ha hecho constatar como incide la organizacion del personal penitenciario, su relacion con las reclusas, junto a las relaciones creadas dentro de prision, en el ambiente existente en los centros penitenciarios y en el proceso reeducador propio de instituciones penitenciarias. Se muestra asi mismo como y en que aspectos la estancia en prision puede ser un factor positivo, potenciador de las condiciones sociales, personales y emocionales que facilitaran la reinsercion de las reclusas y su retorno a la vida en libertad.
- Published
- 2013
48. Revista de educación
- Author
-
Martín Solbes, Víctor Manuel, Vila Merino, Eduardo Salvador, and Oña Cots, José Manuel de
- Subjects
educación social ,reeducación psicológica ,investigación educativa ,preso ,prisión - Abstract
Monográfico con el título: "La educación en instituciones penitenciarias. Historia, políticas públicas y buenas prácticas". Resumen basado en el de la publicación. Se pretende realizar un acercamiento al estado de la investigación educativa dentro de las instituciones penitenciarias españolas. Para ello se exponen y analizan algunas investigaciones sobre este tema relacionadas con grupos de investigación, tesis doctorales, artículos y experiencias que apuntan a que este tipo de investigaciones son escasas. La realidad que se vive a diario en estas instituciones es compleja y revela problemas en muchas facetas, especialmente relacionados con la diversidad cultural de la población, el hecho de que los internos sean cada vez más jóvenes, las tensiones dentro de la institución debido a la existencia de determinadas subculturas, etc. Además, también se intentan desarrollar una serie de propuestas de trabajo dentro de ámbitos penitenciarios que profundicen y contribuyan a optimizar en ellos la tarea investigadora, pedagógica y social, y que promuevan y posibiliten las relaciones educativas de acompañamiento y el trabajo en grupo y en red, así como evaluar toda esta actividad. Se entiende que la evaluación es parte de este proceso y una herramienta para mejorar lo que se esté llevando a cabo. La puesta en práctica de estas variables puede dotar de calidad educativa a la práctica dentro de las instituciones penitenciarias. Por último, se exponen algunas reflexiones acerca de la tarea educativa en instituciones penitenciarias y su investigación que llevan a pensar en que es necesario tener en cuenta a cada ser humano dentro de su entorno y de sus circunstancias personales, familiares y sociales, respetar el ritmo y las decisiones de cada sujeto en el trabajo educativo, facilitar la creación de redes de trabajo común, orientar las actuaciones hacia procesos más que hacia resultados y primar lo educativo sobre lo clínico. ESP
- Published
- 2013
49. Revista de educación
- Author
-
Añaños Bedriñana, Fanny Tania
- Subjects
gitano ,educación social ,integración social ,sexo femenino ,preso ,prisión - Abstract
Monográfico con el título: "La educación en instituciones penitenciarias. Historia, políticas públicas y buenas prácticas". Resumen basado en el de la publicación. Se presentan los resultados de una investigación realizada en España, con una muestra de 538 mujeres reclusas, a quienes se suministró un cuestionario semiestructurado, para analizar cuestiones relacionadas con la educación de partida y su influencia en distintos factores sociales, educativos o situaciones de su vida, así como en los procesos formativos y laborales y en las expectativas de futuro mientras están en prisión. Los resultados obtenidos ponen de manifiesto las desigualdades y desventajas sociales en las mujeres presas. Se evidencia una mayor vulnerabilidad en aquellas que no tienen estudios o que cuentan con una formación ínfima, en función de la procedencia. Las europeas, paradójicamente (especialmente las pertenecientes a minorías gitanas) tienen menor formación educativa. Igualmente, se comprueba la incidencia de la formación previa como cierto factor de protección respecto a las adicciones a sustancias y a la propensión al delito; asimismo, dicha formación favorece una mejor ocupación laboral. Además, estas mujeres también se perciben mejor a sí mismas y valoran más su participación en cursos y programas formativos o laborales relacionados con su futuro de inserción social. Estos elementos cimentan un trabajo de reinserción y reeducación, que considere los factores de vulnerabilidad e incida en los factores de protección y prosociales, acordes con las realidades y subjetividades de las personas encarceladas, desde una perspectiva de género y de carácter socioeducativo. ESP
- Published
- 2013
50. Revista de educación
- Author
-
Flecha García, José Ramón, García Carrión, Rocío, and Gómez González, Aitor
- Subjects
educación social ,lectura ,preso ,prisión ,diálogo ,interacción - Abstract
Monográfico con el título: "La educación en instituciones penitenciarias. Historia, políticas públicas y buenas prácticas". Resumen basado en el de la publicación. Se presenta una investigación que ha estudiado en profundidad un caso de transferencia de las tertulias literarias dialógicas a un centro penitenciario. Tal estudio es un primer paso que forma parte de la comprometida continuidad de la recreación en nuevos contextos del Proyecto Integrado INCLUD-ED, proyecto que constituye la investigación sobre educación escolar de mayores recursos y más alto rango científico de los Programas Marco de Investigación de la Comisión Europea. Los criterios de selección del caso han sido la antigüedad y la continuidad, puesto que su existencia permite analizar mejor longitudinalmente las consecuencias cognitivas y sociales de la actividad realizada en un centro penitenciario. Siguiendo la metodología comunicativa de investigación, se ha analizado el material escrito por los participantes sobre la tertulia (recogido entre 2001 y 2012) y la correspondencia mantenida desde el centro penitenciario con participantes de otras tertulias. El análisis de cinco relatos comunicativos de vida cotidiana de participantes de la tertulia en el centro penitenciario y del de un familiar, así como dos entrevistas en profundidad a quienes la han moderado, informan de la influencia que el evento ha tenido en sus vidas y la trayectoria posterior a la salida. Los resultados indican el potencial transformador de las tertulias literarias dialógicas para la reinserción social de las personas participantes, porque enfatizan la dimensión instrumental que acelera el aprendizaje, son creadoras de sentido y establecen lazos de solidaridad. ESP
- Published
- 2013
Catalog
Discovery Service for Jio Institute Digital Library
For full access to our library's resources, please sign in.